1- §. Ko‘rinmà yulduz kàttàligi Yulduzlar – Koinotning eng keng tarqalgan obyektlari hisob

motlar maxsus kataloglarda yoritildi. Ayni paytda mayda planetalar

harakatini o‘rganish bo‘yicha tuzilgan salmoqli ilmiy dastur aso-

sida ularni E.Mirmahmudov rahbarligidagi guruh amalga oshir-

moqda.

2. O‘zbekistîn FA astrînîmiya instituti và uning filiàllàri

Geytersberg

(

λ = 

77

°

12

′

)

Yukayya

(

λ = 

123

°

13

′

)

Mitsuzava

(

λ = −

141

°

08

′

)

Kitob

(

λ = −

66

°

13

′

)

Karloforte

(

λ = −

8

°

19

′

)

ϕ = 

39

°

08

′

Kitob  Xalqaro  kenglik  stansiyasi

kengligida  (39

°

08

′

)  joylashgan

dunyoning boshqa xalqaro

stansiyalari.

254

1941- yildàn 1945- yilgàchà bo‘lgàn urush dàvridà Tîshkånt

îbsårvàtîriyasidà sîbiq Ittifîq FÀ Bîsh astronomik îbsårvàtî-

riyasining  S.I.Bålyavskiy  ràhbàrligidàgi  bir  guruh  xîdimlàri,

Ulug‘båk nîmidàgi Kitob Xàlqàrî kånglik stànsiyasidà esà Såmeiz

(Qrim) àstrînîmik îbsårvàtîriyasining prîfåssîri G.N.Nåuymin

bîshliq xîdimlàri boshpana topib, hàr ikkàlà guruh xîdimlàri hàm

o‘zbek  astronomlari  bilan  hamkorlikdagi  ish  råjàlàri  àsîsidà

tàdqiqît ishlàrini bàjàrdilàr.

Prîfåssîr Nåuymin Kitîbdà ishlàb yurib tîpgàn o‘nlàb màydà

plànåtàlàridàn  birigà,  O‘zbåkistîndà  ishlàb  yurgàn  yillàrdàn

esdàlik sifàtidà, «O‘zbåkistîniya» dåb nîm bårdi. Vatanimiz nomi

bilan ataladigan bu mayda planeta xàlqàrî kàtàlîgdàn 1351 tàrtib

ràqàmi bilàn jîy îldi.

1957- yili Toshkent astronomik observatoriyasining filiali –

Kitîb Xàlqàrî kånglik stànsiyasining Xàlqàrî geîfizik yil dàsturidà

ishtirîk etishi munîsàbàti bilàn Tîshkånt îbsårvàtîriyasining vàqt

bo‘limidà ikkinchi pàssaj instrumånti, sutkàsigà 0,0003 såkund

àniqlik  bilàn  yuràdigàn  kvars  soati,  3TL-180  rusumli  zenit-

teleskop va Quyosh fizikasi làbîràtîriyasidà, xrîmîsfårà-fîtîsfårà

teleskopi ishga tushirildi. Mazkur teleskop yordamida Quyoshning

xromosfera qatlamida ro‘y beradigan aktiv hodisalar muntazam

tadqiq qilina boshladi.

Birinchi Yer sun’iy yo‘ldîshi uchirilishi munîsàbàti bilàn

îbsårvàtîriya qîshidà «Fîtîgràfik àstrîmetriya» làbîràtîriyasi

Mustaqil o‘qish uchun materiallar

Toshkent  astronomiya

observatoriyasida  1895-

yilda  ishga  tushirilgan

normal astrograf deb ata-

luvchi  teleskop  (o‘ngda)

va Quyosh seysmologiya-

sini  o‘rganishga  mo‘ljal-

langan  maxsus  teleskop

(chapda).

255

ishgà tushirildi. Làbîràtîriyagà mudir etib À.À.Làtipîv tàyinlàndi.

Qàtîr  yillàr  mîbàynidà  bu  bo‘limdà  À.Ràhimîv,  X.Ishmu-

hàmådîv, Sh.Pirimqulîv, Y.Ì.Ivànîv và À.Qîdirîvlar tàrqîq

yulduz to‘dàlàridàgi yulduzlàrning xususiy hàràkàtlàrini, màydà

plànåtàlàrning aniq kîîrdinàtàlàri, YSY làrning hàràkàtlàrini

o‘rgànib, ulàrning orbita elementlari aks etgan jàdvàllàrini tuzdilàr.

Àstrînîmiya tàrixigà îid tàlày ishlàr (birinchi nàvbàtdà Shàrq

àstrînîmiyasi tàrixigà îid ishlar) G‘.Jàlîlîv và V.P.Shchåglîv

tîmînidàn àmàlgà îshirildi. Ayniqsa, sharqshunos G‘.Jalolovning

Abu Rayhon Beruniyning astronomik merosi, Ulug‘bek obser-

vatoriyasining qurilishi tarixi, Ulug‘bek astronomiya maktabining

faoliyati va ilmiy merosiga oid ishlari, ajdod buyuk astronom-

larimizning astronomiya fani rivojiga qo‘shgan hissasi va merosi

bilan dunyoga tanitishi olimning salmoqli xizmatlaridan hisob-

lanadi.  Bir  necha  yil  davomida,  sobiq  Ittifoq  FA  qoshidagi

Astronomik Kengashning astronomiya tarixi bo‘yicha komissiya

a’zosi  sifatida  faoliyat  ko‘rsatgan  G‘.Jalolov  o‘rta  asr  Sharq

astronomlari hayoti va ijodiga tegishli o‘nlab maqola va tezislarini

sobiq Ittifoq hamda chet el ilmiy jurnallarida e’lon qildi.

1966- yili Tîshkånt astrînîmik îbsårvàtîriyasi Råspublikà

Fànlàr akàdåmiyasining astrînîmiya institutigà àylàntirildi. Insti-

tutning  qîshidà  båshtà  bo‘lim  (aniq  vàqt  xizmati,  måridiàn

àstrîmåtriya, fundamental astrometriya, Quyosh fizikàsi và o‘zgà-

ruvchi yulduzlàr) và Kitîb Xàlqàrî kånglik stànsiyasi filiàli tàsdiq-

làndi. 1963- yili observatoriyaning yangi ma’muriy va làbîrà-

tîriyalar kîrpusi fîydàlànishgà tîpshirildi. 1966- yili institutdà

kàttà  Quyosh  tålåskîpi  (ÀSU-5)  ÀSP-20  dåb  nîmlànuvchi

quvvatli spåktrîgràfi bilàn ishgà tushirildi.

O‘tgan  asrning  60- yillàridà  O‘rtà  Îsiyo  và  Qîzîg‘istîn

hududlàridà àstrînîmik iqlimini (atmosferaning sokinligi, ochiq

tunlarining ko‘pligi, uning tiniqlik darajasi va h.k.) o‘rgànish

bo‘yichà ekspeditsiya ish îlib bîrdi. Nàtijàdà ko‘p yillik izlanishlar

muvaffaqiyatli  yakunlanib,  dunyoda  eng  yuqori  astroiqlim

sharoitiga ega bo‘lgan joylardan biri – Qàshqàdàryo vilîyatidàgi

Kitîb shàhridàn 100 kilîmåtrchà chàmàsi nàridà jîylàshgan

Ìàydànàk tîg‘làridàn tîpildi và u yerdà institut filiàlini tàshkil

etish  màqsàdidà  àstrînîmik  kuzàtish  àsbîblàrini  o‘rnàtish

2. O‘zbekistîn FA astrînîmiya instituti và uning filiàllàri

256

bîshlàndi (61- rasmga qarang). Àyni pàytdà màzkur Bàlànd tîg‘

îbsårvàtîriyasidà tàdqiqît ishlàri îlib bîrilmîqdà.

1990- yili Àstrînîmiya instituti qîshidà Gàlàktikàlàr àstrînî-

miyasi bo‘limi tàshkil etilib, ungà prîf. S.N.Nuritdinîv ràhbàr etib

tàyinlàndi. Qisqà vàqt ichidà bu bo‘lim tàniqli yosh tàdqiqîtchilàr

ijîdiy guruhigà àylàndi. Àyni pàytdà bu guruhdà kvazarlar va

gàlàktikàlàr  fizikàsi,  yulduzlàrning  shàrsimîn  hamda  tàrqîq

to‘dàlàri dinàmikàsi va fizikàsi bilàn M.Ibragimov, Ì.Ìo‘minîv,

E.Rahmatov, K.Ìirtîjiyåvà kàbi yosh îlimlàr sàmàràli tàdqiqît

ishlàrini àmàlgà îshirmîqdàlàr.

1990- yildà Àstrînîmiya institutigà ràhbàrlik qilish yosh,

iqtidorli và tàshkilîtchi îlim f.m.f.d. Sh.À.Egàmbårdiyåv zimmà-

sigà yuklàtildi. Qisqà vàqt ichidà u bîshqàrgàn iqtidorli olimlar –

S.P.Ilyosov, Sh.Xoliqov va boshqalardan iborat guruh Quyosh

fizikàsining yangi yo‘nàlishi – Quyosh såysmolîgiyasi (gelioseys-

mologiya) bo‘yichà Xàlqàrî IRIS và TON prîgràmmàlàri bo‘-

yicha tàdqiqît ishlàridà faol ishtirîk etib, kàttà yutuqlàrni qo‘lgà

kiritdilar. Gåliîsåysmolîgiya bo‘yichà Frànsiya và Tàyvàn îlimlàri

bilàn hamkorlikda  tàdqiqît ishlàrini Àstrînîmiya instituti hudu-

didà, Qumbel tog‘ida (Chimyon) và, ayni paytda, Parkentda o‘r-

natilgan maxsus tålåskîplàr yordàmidà sàmàràli îlib bîrmîqdàlàr.

Institutning  eng  qadimiy  astronomik  kuzatuv

asboblari  bilan  jihozlangan  muzeyi.

Mustaqil o‘qish uchun materiallar

257

Institut qoshida o‘rta asrlar teleskoplari, soatlari va noyob

kuzatish  asboblaridan  tashkil  topgan  muzey  va  astronomiya

sohasida yuz yildan ortiq vaqt mobaynida yig‘ilgan adabiyotlarga

boy kutubxona mavjud. Kutubxonada jahonning turli mamla-

katlarida va turli tillarida nashr etilgan 50 mingdan ortiq kitoblar

saqlanmoqda.  Ular  ichida  talay  noyob  qadimiy  asarlar  ham

mavjud. Shulardan biri XVII asrda yashab ijod etgan taniqli polyak

astronomi Yan Gaveliyning «Astronomiya darakchisi» asaridir.

Mazkur  asar  1690- yilda  Polshaning  Gdansk  shahrida  chop

etilgan bo‘lib, hozir eng nodir nusxalardan biri hisoblanadi. Uning

biz uchun qimmatli joyi yana shundaki, bu asar sahifalarida

buyuk vatandosh allomamiz Ulug‘bekning Samarqand rasad-

xonasida tuzgan yulduzlar jadvali (ziji), shuningdek, jahon tasviriy

san’atida noyob hisoblangan Ulug‘bekning tasviri ham bor.

Kutubxonada kosmonavtikaning «otasi» K.E.Siolkovskiyning

hayotlik paytida nashr etilgan va shaxsan o‘zi Toshkent obser-

vatoriyasiga yo‘llagan kitoblari ham saqlanmoqda. Ularning birida

mashhur olim o‘z qo‘li bilan bitgan quyidagi so‘zlarni o‘qiymiz:

«Minnatdor muallifdan. K.Siolkovskiy, 1928- y., 10- aprel».

2. O‘zbekistîn FA astrînîmiya instituti và uning filiàllàri

17  –  Astronomiya

258

I L O V A

Yerning ekvatorial radiusi .............................................................. 6378,16 km

Yerning qutbiy radiusi .................................................................... 6356,78 km

Yer hajmiga teng shar radiusi ........................................................ 6371,03 km

Yulduz sutkasining uzunligi .................... 23

h 

56

m 

4

s

, 091 o‘rtacha quyosh vaqti

O‘rtacha quyosh sutkasining uzunligi .................. 24

h 

03

m 

56

s

, 555 yulduz vaqti

Yilning uzunligi (o‘rtacha vaqt bilan):

tropik yil 365

d

,2422

=

365

d 

5

h 

48

m 

46

s

yulduz yili 365

d

,2564

=

365

d 

6

h 

9

m 

10

s

Oyning uzunligi (o‘rtacha vaqt bilan):

sinodik oy 29

h

,5306

=

29

d 

12

h 

44

m 

3

s

yulduz oyi 27

d

,3217

=

27

d 

7

h 

43

m 

12

s

ajdaho oyi 27

d

,2122

=

27

d 

5

h 

5

m 

36

s

Quyosh haqida ma’lumotlar

Quyosh parallaksi ........................................................................................ 8

″

,8

Quyoshgacha bo‘lgan o‘rtacha masofa ....................................... 149600000 km

Diametri ............................................................. D

€

=

109, 12 D

⊕

=

1392000 km

Yuzi ................................................................... S

€

=

11930 S

⊕

=

608,7

⋅

10

10

 km

2

Hajmi ..................................... V

€

=

1303800

⋅

V

⊕

=

1,412

⋅

10

33

⋅

sm

3

=

1,4

⋅

10

18

 km

3

Massasi .................................................................M

€

=

332958 m

⊕

= 

1,99

⋅

10

3

 kg

O‘rtacha zichligi ....................................................

ρ

€

=

0,255 

ρ

⊕

=

1,410 g/sm

3

Quyosh sirtida erkin tushish tezlanishi ............................ G

€

=

2,738

⋅

10

4

 sm/s

2

Quyosh sirtida parabolik (kritik) tezlik .................................. L

par

=

617,7 km/s

Quyosh ekvatoridagi nuqtaning sinodik aylanish davri .........................27

d

,275

Quyosh ekvatorining ekliptikaga og‘maligi .......................................... 7

°

15

′

00

″

Quyosh doimiysining o‘rtacha qiymati ..............................1,388

⋅

10

6

 erg/s

⋅

sm

2

Vaqt birligi ichida ajraladigan umumiy nurlanish energiyasi ... 3,88

⋅

10

33

 erg/s

Quyosh harakatining apeksi ................................................

α =

18

h

00

m

, 

δ = +

30

°

Galaktika markazi atrofida Quyoshning tezligi ................................. 240 km/s

Galaktika markazi atrofida Quyoshning aylanish davri ................. 200 mln yil

Yer haqida ma’lumotlar

Massasi ..................................................................................... M

⊕

=

5,98

⋅

10

27

 g

Ekvatorial radiusi ........................................................................... 6378,160 km

Yer aylanishining burchak tezligi ..................................................... 15

″

,041 s

−

1

Ekvatordagi nuqtaning chiziqli tezligi .......................................... 465,119 m/s

ϕ 

geografik kenglamaga ega bo‘lgan yer sirtidagi nuqtaning

chiziqli tezligi ......................................................................... 465,119 cos

ϕ 

m/s

Orbitadagi eng katta tezligi (perigeliyda) ........................................ 30,27 km/s

Orbitadagi minimal tezligi (afeliyda) .............................................. 29,27 km/s

Quyoshga tomon Yerning tezlanishi ................................................ 0,59 sm/s

2

Yerda erkin tushish tezlanishi ..................................................... 980,665 sm/s

2

Yer o‘qining ekliptika  o‘qi atrofida aylanish (pretessiya

hodisasi tufayli) davri .......................................................................... 25725 yil

Shimoliy geomagnit qutbining koordinatalari ....................

ϕ =

78

°

,6; 

λ =

70

°

,1

Geomagnit qutblarda kuchlanganligining kattaligi ................................. 0,63 E

Astronomik doimiylar

259

h

si

l

u

t

u

T

i

n

u

k

h

si

l

u

t

u

T

ir

u

t

a

M

a

g

m

u

m

is

k

it

q

a

v

h

si

h

si

r

e

y

o

j

n

a

g

i

d

a

li

t

a

z

u

k

i

h

s

x

a

y

g

n

e

h

si

l

u

t

u

T

r

b

a

t

k

o

-

3

.

y

-

5

0

0

2

n

o

m

is

a

q

l

a

H

9

s

2

3

m

,

a

k

ir

f

A

,i

n

a

e

k

o

a

k

it

n

a

lt

A

:i

s

a

m

s

a

t

a

y

o

S

i

n

a

e

k

o

d

n

i

H

,

a

y

i

n

a

p

s

I

tr

a

m

-

9

2

.

y

-

6

0

0

2

q

il

‘

o

T

9

s

7

0

m

,

a

k

ir

f

A

,i

n

a

e

k

o

a

k

it

n

a

lt

A

:i

s

a

m

s

a

t

a

y

o

S

o

y

is

O

,

a

p

o

r

v

e

Y

r

b

a

t

n

e

s

-

2

2

.

y

-

6

0

0

2

n

o

m

is

a

q

l

a

H

2

1

s

9

0

m

y

i

b

u

n

a

j

g

n

i

n

i

n

a

e

k

o

a

k

it

n

a

lt

A

:i

s

a

m

s

a

t

a

y

o

S

i

m

si

q

tr

a

m

-

9

1

.

y

-

7

0

0

2

n

a

m

si

Q

—

o

y

is

O

,i

q

r

a

h

s

y

il

o

m

i

h

s

g

n

i

n

a

p

o

r

v

e

Y

r

b

a

t

n

e

s

-

1

1

.

y

-

7

0

0

2

n

a

m

si

Q

—

,

a

d

it

k

r

a

t

n

A

,

a

k

ir

e

m

A

y

i

b

u

n

a

J

i

m

si

q

y

i

b

u

n

a

j

i

n

a

e

k

o

h

c

n

i

T

l

a

r

v

e

f

-

7

.

y

-

8

0

0

2

n

o

m

is

a

q

l

a

H

7

s

2

1

m

i

n

a

e

k

o

h

c

n

i

T

,

a

d

it

k

r

a

t

n

A

:i

s

a

m

s

a

t

a

y

o

S

i

m

si

q

y

i

b

u

n

a

j

ts

u

g

v

a

-

1

.

y

-

8

0

0

2

q

il

‘

o

T

7

s

7

2

m

,

a

k

it

k

r

A

,

a

y

i

d

n

a

l

n

e

r

G

:i

s

a

m

s

a

t

a

y

o

S

y

o

ti

X

,r

i

b

i

S

y

i

b

r

a

‘

G

r

a

v

n

a

y

-

6

2

.

y

-

9

0

0

2

n

o

m

is

a

q

l

a

H

2

1

s

6

5

m

a

y

i

z

e

n

o

d

n

I

,i

n

a

e

k

o

d

n

i

H

:i

s

a

m

s

a

t

a

y

o

S

l

u

y

i

-

2

2

.

y

-

9

0

0

2

q

il

‘

o

T

1

1

s

0

4

m

,i

q

r

a

h

s

-

y

i

b

u

n

a

j

g

n

i

n

o

y

is

O

:i

s

a

m

s

a

t

a

y

o

S

i

n

a

e

k

o

h

c

n

i

T

r

a

v

n

a

y

-

5

1

.

y

-

0

1

0

2

n

o

m

is

a

q

l

a

H

6

1

s

1

1

m

-

y

i

b

u

n

a

j

g

n

i

n

o

y

is

O

,i

n

a

e

k

o

d

n

i

H

,

a

k

ir

f

A

i

q

r

a

h

s

Oy haqida ma’lumotlar

Oyning o‘rtacha sutkalik parallaksi ....................................................... 57

′

2

″

,61

Yerdan o‘rtacha uzoqligi .................................................................. 384400 km

Ko‘rinma eng katta burchak diametri ..................................................... 33

′

32

″

Ko‘rinma eng kichik burchak diametri ................................................... 29