Direcció General del Medi Natural
Download 81.29 Kb. Pdf ko'rish
|
- Bu sahifa navigatsiya:
- GEÒTOP 221 COVES DEL TOLL – COLLSUSPINA INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL
- COMARCA: Bages MUNICIPI(S): Moià DADES FISIOGRÀFIQUES
- Direcció General del Medi Natural
- SITUACIÓ GEOLÒGICA SITUACIÓ GEOLÒGICA
- EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS
- RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS
- RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS)
- RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC
- REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
- IMPACTES NEGATIUS I AMENACES
- RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O INTERNACIONALS
|
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El complex de les coves del Toll i de les Toixoneres conforma un bell exemple de sistema càrstic en calcàries. La carstificació és afavorida per sistemes de diàclasis subverticals, fet ben evidenciat per la morfologia de les coves. La presència d’un sistema conjugat de diàclasis també és ben palesa en el paisatge exterior. Però el major interès de les coves rau en les nombroses troballes de restes de vertebrats fòssils i restes humanes. La cova del Toll és una de les coves d’Europa més rica en fauna del Quaternari. Les excavacions realitzades posen en evidència una riquesa faunística importantíssima corresponent a la darrera de les glaciacions del Quaternari (glaciació del Würm) i demostren la presència humana durant el Neolític a la comarca. Moià disposa d'un Museu Arqueològic i Paleontològic que recull bona part de les troballes (sobretot restes de fauna) de les coves del Toll i de les Toixoneres.
verticals a l’interior de la cova del Toll. Aquesta morfologia amb escletxes obertes respon a la dissolució dels materials calcaris al llarg de plans de diàclasi.
COMARCA: Bages MUNICIPI(S): Moià DADES FISIOGRÀFIQUES La geozona es troba situada a la comarca del Bages i, dins d’aquesta, a la subcomarca natural del Moianès, formada per un altiplà d’entre 600 i 1000 metres d’alçada, inclinat lleugerament cap al Llobregat. Aquí la zona és configurada per Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
una sèrie de petites serres de morfologia tabular (Serrat de la Llebre, Serrat del Vent, el Grony de l'Oller, etc.) i petites valls fluvials (Torrent Mal, Torrent del Gomar, Torrent del Gai, Torrent de les Graus, Riu Sec). L'espai està situat al sud- est del terme municipal de Moià. L'àrea presenta la típica vegetació del Moianès, amb roureda de roure martinenc, boscos de pi roig amb pinasses i vegetació de ribera prop de les rieres i torrents.
S'hi accedeix per la carretera N-141 de Manresa a Vic. A uns 5 quilòmetres de la vila de Moià en direcció cap a Vic hi ha un trencant a mà dreta amb una pista veïnal semi-asfaltada que condueix fins molt a prop del Torrent Mal on recentment s’ha habilitat un centre d’informació de les Coves i una petita esplanada per deixar els vehicles. La cova del Toll es troba seguint un camí a mà dreta. L’any 2001 el preu d’una entrada individual a la Cova és de 500 pessetes. L’horari de visita és dissabtes i diumenges de 10:30 a 13:30.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Forestal en la seva majoria. També terreny erm i una part minoritària d’ús agrícola
Geològicament aquesta geozona forma part del marge oriental de la Conca Terciària de I'Ebre, avui ocupada per la Depressió de I'Ebre (aquí Depressió Central Catalana). La conca de l’Ebre en sentit geològic va ser una àmplia conca que des del que ara és Navarra s’estenia fins a Catalunya. Era una conca interior envoltada per relleus en fase de formació que eren els Pirineus al nord, orientats W-E, els Catalànids a l’est i orientats SW-NE i la Serralada Ibèrica al sud, orientada SE–NW. Aquestes serralades, per tant, envoltaven una conca de forma més o menys triangular que tenia connexions temporals amb el mar obert i que va persistir durant tot el Paleogen, recollint els materials producte de l’erosió dels relleus circumdants. L’extensió de la conca que ocupava el mar varià sensiblement al llarg del Paleogen, amb períodes de transgressió i altres de regressió. Un dels moments més significatius per l’evolució de la conca es va produir a l’Eocè superior on reblida de sediments va restar una conca marina interior desconnectada al mar obert (endorreica) que gradualment es va anar evaporant amb la conseqüent concentració i precipitació de sals i el pas posterior a condicions plenament continentals. Des del punt de vista estratigràfic la geozona és representada per materials eocens, concretament per les anomenades calcàries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d’Osona, formades a finals de l’Eocè (Priabonià). Aquesta formació de calcàries coral.lines se situa estratigràficament al damunt de les margues de Vic. Per sobre d’aquestes calcàries es troba una formació evaporítica (guixos de Collsuspina), que marca la transició cap a les condicions continentals a la conca de l’Ebre, seguida dels materials rogencs continentals de la formació Artés. Les calcàries de Collsuspina sobre les que es desenvolupa aquest sistema càrstic es troben suaument inclinades cap al nord-oest (uns 10º). Són calcàries gris-fosc d’aspecte nodulós. Contenen abundant fauna marina de foraminífers (nummulits, discocyclina i operculina), bivalves i coralls. Aquest tipus de fauna ens indica que es tractava d’un mar poc profund i de salinitat normal. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
PARAULES CLAU Bartonià Bauma Bivalve
Calcària Calcària escullosa Calcita Carst
Carstificació Cavitat càrstica Conca de l'Ebre Corall
Cova Diàclasi Discocyclina Eocè
Escull Estalactita Foraminífer Fòssil
Geomorfologia Glaciació Würm Gres Home
Lutita Nummulit Operculina Priabonià Quaternari Terciari Vertebrat
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL El complex del Toll, amb la cova del Toll i la de les Toixoneres com a més representatives, conforma un exemple característic de sistema càrstic en calcàries. La carstificació és afavorida per sistemes de diàclasis subverticals, fet ben evidenciat per la morfologia de les coves. La presència d’un sistema conjugat de diàclasis també és ben palesa en el paisatge exterior. Però el major interès de les coves rau en les nombroses troballes de restes de vertebrats fòssils i restes humanes. La Cova del Toll i la de les Toixoneres representen dos extraordinaris jaciments paleontològics, amb importants restes de fauna. Les excavacions realitzades posen en evidència una riquesa faunística importantíssima corresponent a la darrera de les glaciacions del Quaternari (glaciació del Würm) i demostren la presència humana a la comarca durant l’Epipaleolític i el Neolític. Moià disposa d'un Museu Arqueològic i Paleontològic que recull bona part de les troballes (sobretot restes de fauna) de les coves del Toll i de les Toixoneres. En conseqüència, l’interès geològic principal de la geozona se centra en els camps de la paleontologia, en concret de la fauna de vertebrats del Quaternari, i de la geomorfologia, especialment en el desenvolupament de sistemes càrstics. Presenta un elevat interès didàctic i científic, a més de l’interès turístic que desperta la visita a les coves, d’una gran bellesa estètica afegida als valors esmentats.
Interès turístic: 4 Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 3 Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3 Interès científic: 4
Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d’un gran golf que s’obria vers l’oest. En totes les vores d’aquest gran golf s’hi desenvoluparen esculls. Els aixecaments relacionats amb la orogènia alpina i amb la distensió miocena han permès que l’encaixament de les xarxes fluvials exhumi alguns d’aquests complexos escullosos. Els principals afloraments es situen en els extrems nord i sud dels relleus occidentals de la Plana de Vic. Al sud de l’antiga carretera que va de Vic a Manresa cal destacar els afloraments propers a Collsuspina, Moià i Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Calders, així com els de la carretera de Calders a Monistrol de Calders. També els situats a les valls dels rius Llobregat i Cardener (entre la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat). A la conca d’Igualada destaquen els afloraments de la Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi. Pel que fa referència al desenvolupament de les coves cal considerar que la carstificació en l’àmbit de la Conca de l’Ebre es localitza en calcàries (amb les coves del Toll com un dels exemples més destacables), en evaporites (per exemple, la muntanya de sal de Cardona) i en conglomerats i gresos (Collbató, Sant Llorenç de Munt, l’Espluga de Francolí i el Forat del Vent a Tavertet). Les coves del Toll, en quan al seu contingut paleontològic i arqueològic, es poden considerar úniques en l’àmbit del territori català. RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS Es tracta d’una geozona on els valors patrimonials geològico-paleontològics conflueixen clarament amb els arqueològics. És una localitat molt significativa en el terreny de l’arqueologia i de l’antropologia prehistòriques, degut a les restes que s’hi ha trobat a les coves del Toll i de les Toixoneres, demostrant clarament que durant el període Neolític i al principi de l'edat de bronze, aquests eren llocs que servien d'habitació i de cambra sepulcral. Fora de la Geozona, però en una àrea molt propera hi ha altres vestigis prehistòrics, com ara a les balmes del Gai i de l’Espluga, o tot un conjunt de monuments megalítics, com el dòlmen del Cuspinar i el dòlmen de les Umbertes. Pel que fa al patrimoni biòtic, cal destacar la vegetació de ribera que aquí es troba en bon estat de conservació. Localment s’hi troben orquídies de l'espècie Orchis coriophora. La fauna també és variada, destacant diverses espècies d’aus rapinyaires. A la cova del Toll habita una espècie endèmica de cargol cavernícola d'aigua dolça.
El substrat rocós sobre el qual s’han desenvolupat les coves consisteix en calcàries eocenes (calcària de Collsuspina) amb alternances de lutites i gresos. Les calcàries són noduloses, de color gris-fosc i contenen abundant fauna marina de foraminífers (nummulits, discocyclina i operculina), bivalves i coralls. El conjunt d’estrats es troba suaument inclinat cap al nord-oest (uns 10º) i presenta un diaclasat que a les rodalies de les coves del Toll forma dos sistemes conjugats de
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
diàclasis subverticals. Aquests dos sistemes són aproximadament perpendiculars, un disposat en direcció N-S i l’altre en la direcció E-W. Les calcàries presenten una carstificació important, irregular i controlada clarament pel sistema de diàclasis. D’aquesta manera, la carstificació és molt més important al llarg de les superfícies de diàclasis, així com també al llarg dels plans d’estratificació. Com a conseqüència podem observar com moltes de les cavitats (baumes, esquerdes) segueixen aquestes discontinuïtats. Les aigües de pluja superficials recollides per les plataformes tabulars de calcàries s’infiltren en profunditat a través dels plans de diàclasi originant una important circulació subterrània i la conseqüent carstificació i formació de les coves. Fins l’actualitat s’han descobert i explorat quatre cavitats: la cova del Toll (1.148 m de recorregut horitzontal), la cova de les Toixoneres (50 m), la cova Morta (100 m) i l’avenc del Bassot (15 m de fondària), les quals formen l’anomenat Complex del Toll. Se suposa que antigament les diferents cavitats estaven connectades entre sí. La cova del Toll té forma de T i del seu recorregut total, 158 metres són visitables. L’espai visitable es divideix en dos sectors: Galeria Sud (108 m) que correspon a la zona ocupada per l’home prehistòric, i Galeria Est (50 m), que voreja, travessa o passa per sobre del curs fluvial o riu intermitent, i on es troba la Sala de la Pota de l’Elefant, de gran bellesa estètica. És una de les coves d'Europa més rica en fauna del Quaternari, durant la glaciació Würm, i amb indicis de presència humana ja en el Paleolític Mitjà i sobretot en el Neolític. Les restes trobades en els sediments de reompliment de les coves del Toll i de les Toixoneres indiquen la presència d’una fauna quaternària variada, en que destaca l’hipopòtam, el rinoceront, l’ós de les cavernes, lleó, hiena, linx, llop, senglar, isard, toixó, cavall, cèrvol, cabra, bisont, taup, eriçó i ratolí. També s’hi ha trobat restes humanes enterrades i nombrosos estris domèstics (terrissa, agulles i culleres, destrals i puntes de fletxa de sílex, etc.), així com també restes d’animals domèstics i d’aliments (grans de blat, pèsols, etc.). Gran part de les troballes paleontològiques i arqueològiques es troba al Museu Arqueològic i Paleontològic de l’Ajuntament de Moià. La cova de les Toixoneres resta actualment tancada i pendent de noves excavacions.
Aquesta localitat presenta una doble rellevància geològica. Per una banda, en la vessant geomorfològica, és rellevant el sistema càrstic de les coves, amb un evident control estructural del diaclasat en el desenvolupament d’aquest en les calcàries de Collsuspina. Per altra banda, les troballes de fòssils que s’hi han fet,
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
fan d’aquesta localitat un registre paleontològic excepcional de la fauna de vertebrats quaternària a la zona, i unes de les coves més riques d’Europa en fauna del Quaternari. A més, per les troballes de restes humanes i d’activitat humana, aquest registre paleontològic enllaça amb la història de l’evolució humana al Paleolític i Neolític (prehistòria), de manera que el Complex del Toll es considera una localitat d’interès paleontològic i arqueològic única a Catalunya. Aquesta vessant d’interès paleontològic i arqueològic de les coves del Toll es pot complementar amb la visita al Museu de Moià, on part de les troballes es recullen convenientment exposades al públic. SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA Les tasques d’exploració de les coves començaren l’any 1948. El 1952 Francesc Rovira i la seva mare, Sofia Luitz, entraren a la cova del Toll. El 1954 es descobreix i reobre l’entrada actual. Les excavacions es succeïren fins al 1960, els resultats de les quals es van difondre en nombrosos articles, congressos internacionals i una exposició a Barcelona. S’han realitzat noves excavacions els anys 1976, 1996 i 1998.
ALMERA, J. (1906). Descripción geológica y génesis de la Plana de Vich. Memoria R Acad Ciencies i Arts. Barcelona, 3a época, vol 20, pp 347-400.
BARNOLAS, A., BUSQUETS, P. and SERRA-KIEL, J. (1981).- Características sedimentológicas de la terminación del ciclo marino del Eocèno superior en el sector oriental de la Depresión del Ebro (Cataluña, NE de España). Acta Geologica Hispanica. 16/4 : 215-221.
BUSQUETS, P ; DOMINGUEZ, A ; VILAPLANA, M. (1979). Geologia d’Osona. Escola Universitària de Mestres d’Osona. 195 pp.
BUSQUETS, P., REGUANT, S., SERRA-KIEL, J. and TABERNER, C. (1991). El registro bentónico en al análisis sedimentológico (Bartoniense-Priaboniense del area de Vic: NE de la Cuenca del Ebro). 69 pp. Guia de Campo nº 9. I Congreso del Grupo Español del Terciario. Ed. F. COLOMBO. Universitat de Barcelona. Barcelona.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
DIVERSOS AUTORS (1997). Dossier de les Coves del Toll. El Neolític a Catalunya. CRP del Moianès.
DIVERSOS AUTORS (1997). Guia d'espais d'interès Natural del Bages. Editada per: Centre d'Estudis del Bages, Institució Catalana d'Història Natural.
FARRÉS, F. (1957). Síntesis genética paleontológica del llano de Vich. Revista Ausa. Núm 36, pp 3 - 28. Vic.
FARRÉS, F. (1963) Catálogo de la especies fósiles descubiertas en el Eoceno de la Comarca de Vich.
FERRER, J, ; REGUANT, S i ROSSEL, J. (1968). Síntesis litoestratigráfica del Paleógeno del borde oriental de la Depresión del Ebro. Acta Geológica Hispánica, 3 (3), pp 54 - 56.
GICH, M ; ROSELL, J ; REGUANT, S i CLAVELL, E. (1967). Estratigrafia del Paleógeno en la zona de tránsito entre la Cordillera Prelitoral Catalana y el Prepirineo. Acta Geológica Hispánica, 2 (1), pp 13 - 19.
GUILAINE, J., BARBAZA, M., GEDDES, D., VERNET, J.L., LLONGUERAS, M & HOPF, M. (1982). Prehistoric Human Adaptations in Catalonia (Spain). Journal of Field Archaeology 9: 407—416.
LLOPIS LLADO, N. (1952). Sobre la morfotectónica del borde occidental de la Plana de Vich. Mem y Com. Inst. Geol. Prov. Barcelona, volum IX, pp 49 - 50. Barcelona.
PETIT, M.A.; SURROCA, J. (1996). Els nostres orígens. La prehistòria del Moianès. Ajuntament i Patronat de Museus de Moià.
PETIT, M.A.; SURROCA, J. (1987). La prehistòria del Moianès. Ajuntament de Moià. Quaderns de Treball del Museu Nº 5. Viure un dia al Toll. Ajuntament de Moià.
Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
REGUANT, S ; BUSQUETS, P ; COLOMBO, F ; SERRA-KIEL, J i VILAPLANA, M. (1983).Full núm 332 Vic. Mapa geológic de España, Serie Magna. IGME. Madrid.
REGUANT, S ; BUSQUETS, P. i VILAPLANA, M. (1986). Geologia de la Plana de Vic. Patronat d'Estudis Ausonencs. Vic.
REGUANT, S. (1962). L'Eocène marin de l'Est et du Sud-Est de Vic (Barcelona). Mem BRGM, núm 28, pp 727 - 734. París.
REGUANT, S. (1967) El Eoceno marino de Vic (Bercelona). Mem del Inst. Geol y Min. de España. núm 101 - 102, pp 41 - 56. Madrid.
SERRA, J.A. (1996). L'evolució del poblament (I). Els assentaments prehistòrics al Bages. CRP del Bages - Ed. Raima.
SERRA-KIEL, J i REGUANT, S. (1991). Biofaciès de plate-forme aphotique silico- clastique avec bryozoaires et spongiaires (Eòcene moyen. Secteur oriental du Basin Sud-pyrénéen). Geobios, 24 (1) pp 30 - 40.
TABERNER, C. (1983) Evolución ambiental y diagenética de los depósitos del Terciario inferior (Paleoceno y Eoceno) de la cuenca de Vic. Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Fac Geologia.
Pàgines web del Consell Comarcal del Bages: http://www.ccbages.org/espais/espai_3.htm http://www.xtec.es/crp-bages/recursos/html/tipus/espnatur.htm
Altres:
http://www.rivendel.helide.com/c322.htm Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Torrent Mal. Les visites són regulades pel Museu de Moià i fora de l’horari d’obertura la cova resta tancada per tal de salvaguardar el seu delicat patrimoni geològic i cultural.
sistemes conjugats ortogonals de diàclasis subverticals, ben desenvolupades com a l’exemple de la fotografia, on els estrats de calcària queden estructurats a mena de daus. Riba esquerra del Torrent Mal. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
El complex del Toll es troba constituït per una sèrie de baumes, coves i avencs d’origen càrstic. A la fotografia s’observa la sortida exterior d’una de les cavitats amb la característica morfologia lenticular resultant de l’erosió al llarg de plans de diàclasi verticals.
noduloses amb abundant fauna marina de l’Eocè (Calcària de Collsuspina). S’observa un desenvolupament incipient de baumes. Riba dreta del Torrent Mal. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
Imatge de les cavitats interiors del Toll. Es pot apreciar el caràcter nodulós de les calcàries. Els sostres tabulars de la cova són definits pels plans d’estratificació, interromputs per les diàclasis verticals que descriuen columnes i passadissos.
Torrent Mal, just al sud-est de la cova del Toll. L’accés a la cova no és permès ja que es troba pendent de noves excavacions. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
La Sala de la Pota de l'Elefant a la cova del Toll, amb curioses formes d’erosió càrstica.
verticals de la cova del Toll, producte de l’erosió càrstica al llarg de les superfícies de diàclasi sub-verticals. Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General del Medi Natural
Dr. Roux, 80 08017 Barcelona Tel. 93 567 42 00 Fax 93 280 29 94
INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR PATRIMONIAL Tot i que aquesta localitat no forma part de cap espai PEIN en règim de protecció, gaudeix de garanties de protecció doncs es troba sota el control i gestió de l’Ajuntament de Moià, amb el recolzament d’altres institucions públiques. Tant l’interior de les coves com l’entorn exterior estan en bon estat de conservació. A l’exterior de les coves s’ha construït un centre d’informació i s’ha habilitat l’espai per a les visites (pannells explicatius, il·luminació i visites guiades a la cova del Toll, …). IMPACTES NEGATIUS I AMENACES No se'n coneixen. RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS L’ús que se n’està fent és el més idoni, amb restricció de les visites i tancament de les coves fora de l’horari de visita per tal d’evitat espoliacions.
Aquesta localitat és merexeidora de formar part de catàlegs estatals i europeus. AUTORIA DE LA FITXA Elena Druguet Unitat de Geotectònica Departament de Geologia Universitat Autònoma de Barcelona
Download 81.29 Kb. Do'stlaringiz bilan baham: 
|