Direcció General del Medi Natural


Download 81.29 Kb.
Pdf ko'rish
Sana30.06.2017
Hajmi81.29 Kb.
#10229

 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

GEÒTOP 221 COVES DEL TOLL – COLLSUSPINA   



INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL 

El complex de les coves del Toll i de les Toixoneres conforma un bell exemple de 

sistema càrstic en calcàries. La carstificació és afavorida per sistemes de diàclasis 

subverticals, fet ben evidenciat per la morfologia de les coves. La presència d’un 

sistema conjugat de diàclasis també és ben palesa en el paisatge exterior. Però el 

major interès de les coves rau en les nombroses troballes de restes de vertebrats 

fòssils i restes humanes. La cova del Toll és una de les coves d’Europa més rica 

en fauna del Quaternari. Les excavacions realitzades posen en evidència una 

riquesa faunística importantíssima corresponent a la darrera de les glaciacions del 

Quaternari (glaciació del Würm) i demostren la presència humana durant el 

Neolític a la comarca. Moià disposa d'un Museu Arqueològic i Paleontològic que 

recull bona part de les troballes (sobretot restes de fauna) de les coves del Toll i 

de les Toixoneres. 

 

Vista d’un pas estret amb murs 



verticals a l’interior de la cova del 

Toll. Aquesta morfologia amb 

escletxes obertes respon a la 

dissolució dels materials calcaris al 

llarg de plans de diàclasi.

 

 

 



COMARCA:  Bages 

MUNICIPI(S):  Moià 

DADES FISIOGRÀFIQUES 

La geozona es troba situada a la comarca del Bages i, dins d’aquesta, a la 

subcomarca natural del Moianès, formada per un altiplà d’entre 600 i 1000 metres 

d’alçada, inclinat lleugerament cap al Llobregat. Aquí la zona és configurada per 



 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

una sèrie de petites serres de morfologia tabular (Serrat de la Llebre, Serrat del 



Vent, el Grony de l'Oller, etc.) i petites valls fluvials (Torrent Mal, Torrent del 

Gomar, Torrent del Gai, Torrent de les Graus, Riu Sec). L'espai està situat al sud-

est del terme municipal de Moià. L'àrea presenta la típica vegetació del Moianès, 

amb roureda de roure martinenc, boscos de pi roig amb pinasses i vegetació de 

ribera prop de les rieres i torrents. 

CONDICIONS D’ACCÉS 

S'hi accedeix per la carretera N-141 de Manresa a Vic. A uns 5 quilòmetres de la 

vila de Moià en direcció cap a Vic hi ha un trencant a mà dreta amb una pista 

veïnal semi-asfaltada que condueix fins molt a prop del Torrent Mal on recentment 

s’ha habilitat un centre d’informació de les Coves i una petita esplanada per deixar 

els vehicles. La cova del Toll es troba seguint un camí a mà dreta. L’any 2001 el 

preu d’una entrada individual a la Cova és de 500 pessetes. L’horari de visita és 

dissabtes i diumenges de 10:30 a 13:30. 

 

 

 



 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

ÚS I QUALIFICACIÓ DEL SÒL 

Forestal en la seva majoria. També terreny erm i una part minoritària d’ús agrícola 

SITUACIÓ GEOLÒGICA 

SITUACIÓ GEOLÒGICA 

Geològicament aquesta geozona forma part del marge oriental de la Conca 

Terciària de I'Ebre, avui ocupada per la Depressió de I'Ebre (aquí Depressió 

Central Catalana). La conca de l’Ebre en sentit geològic va ser una àmplia conca 

que des del que ara és Navarra s’estenia fins a Catalunya. Era una conca interior 

envoltada per relleus en fase de formació que eren els Pirineus al nord, orientats 

W-E, els Catalànids a l’est i orientats SW-NE i la Serralada Ibèrica al sud, 

orientada SE–NW. Aquestes serralades, per tant, envoltaven una conca de forma 

més o menys triangular que tenia connexions temporals amb el mar obert i que va 

persistir durant tot el Paleogen, recollint els materials producte de l’erosió dels 

relleus circumdants. L’extensió de la conca que ocupava el mar varià 

sensiblement al llarg del Paleogen, amb períodes de transgressió i altres de 

regressió. Un dels moments més significatius per l’evolució de la conca es va 

produir a l’Eocè superior on reblida de sediments va restar una conca marina 

interior desconnectada al mar obert (endorreica) que gradualment es va anar 

evaporant amb la conseqüent concentració i precipitació de sals i el pas posterior 

a condicions plenament continentals. 

Des del punt de vista estratigràfic la geozona és representada per materials 

eocens, concretament per les anomenades calcàries de Collsuspina, les quals 

representen les roques marines més modernes d’Osona, formades a finals de 

l’Eocè (Priabonià). Aquesta formació de calcàries coral.lines se situa 

estratigràficament al damunt de les margues de Vic. Per sobre d’aquestes 

calcàries es troba una formació evaporítica (guixos de Collsuspina), que marca la 

transició cap a les condicions continentals a la conca de l’Ebre, seguida dels 

materials rogencs continentals de la formació Artés. 

Les calcàries de Collsuspina sobre les que es desenvolupa aquest sistema càrstic 

es troben suaument inclinades cap al nord-oest (uns 10º). Són calcàries gris-fosc 

d’aspecte nodulós. Contenen abundant fauna marina de foraminífers (nummulits, 

discocyclina i operculina), bivalves i coralls. Aquest tipus de fauna ens indica que 

es tractava d’un mar poc profund i de salinitat normal. 



 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

 



PARAULES CLAU 

Bartonià 

Bauma 

Bivalve 


Calcària 

Calcària escullosa 

Calcita 

Carst 


Carstificació 

Cavitat càrstica 

Conca de l'Ebre 

Corall 


Cova 

Diàclasi 

Discocyclina 

Eocè 


Escull 

Estalactita 

Foraminífer 

Fòssil 


Geomorfologia 

Glaciació Würm 

Gres 

Home 


Lutita 

Nummulit 

Operculina 

Priabonià 

Quaternari 

Terciari 

Vertebrat 

EDAT DELS MATERIALS I PROCESSOS REPRESENTATS 


 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

 



 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

INFORMACIÓ GEOLÒGICA 



TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL 

El complex del Toll, amb la cova del Toll i la de les Toixoneres com a més 

representatives, conforma un exemple característic de sistema càrstic en 

calcàries. La carstificació és afavorida per sistemes de diàclasis subverticals, fet 

ben evidenciat per la morfologia de les coves. La presència d’un sistema conjugat 

de diàclasis també és ben palesa en el paisatge exterior. Però el major interès de 

les coves rau en les nombroses troballes de restes de vertebrats fòssils i restes 

humanes. La Cova del Toll i la de les Toixoneres  representen dos extraordinaris 

jaciments paleontològics, amb importants restes de fauna. Les excavacions 

realitzades posen en evidència una riquesa faunística importantíssima 

corresponent a la darrera de les glaciacions del Quaternari (glaciació del Würm) i 

demostren la presència humana a la comarca durant l’Epipaleolític i el Neolític. 

Moià disposa d'un Museu Arqueològic i Paleontològic que recull bona part de les 

troballes (sobretot restes de fauna) de les coves del Toll i de les Toixoneres. 

En conseqüència, l’interès geològic principal de la geozona se centra en els 

camps de la paleontologia, en concret de la fauna de vertebrats del Quaternari, i 

de la geomorfologia, especialment en el desenvolupament de sistemes càrstics. 

Presenta un elevat interès didàctic i científic, a més de l’interès turístic que 

desperta la visita a les coves, d’una gran bellesa estètica afegida als valors 

esmentats. 

 

Interès turístic: 4 



Interès didàctic (nivell divulgatiu i d’ensenyament bàsic): 3 

Interès didàctic (ensenyament a nivells mig i superior): 3 

Interès científic: 4 

ANÀLISI COMPARATIVA 

Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d’un gran golf que s’obria 

vers l’oest. En totes les vores d’aquest gran golf s’hi desenvoluparen esculls. Els 

aixecaments relacionats amb la orogènia alpina i amb la distensió miocena han 

permès que l’encaixament de les xarxes fluvials exhumi alguns d’aquests 

complexos escullosos. Els principals afloraments es situen en els extrems nord i 

sud dels relleus occidentals de la Plana de Vic. Al sud de l’antiga carretera que va 

de Vic a Manresa cal destacar els afloraments propers a Collsuspina, Moià i 



 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

Calders, així com els de la carretera de Calders a Monistrol de Calders. També 



els situats a les valls dels rius Llobregat i Cardener (entre la ciutat de Manresa i la 

muntanya de Montserrat). A la conca d’Igualada destaquen els afloraments de la 

Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi. 

Pel que fa referència al desenvolupament de les coves cal considerar que la 

carstificació en l’àmbit de la Conca de l’Ebre es localitza en calcàries (amb les 

coves del Toll com un dels exemples més destacables), en evaporites (per 

exemple, la muntanya de sal de Cardona) i en conglomerats i gresos (Collbató, 

Sant Llorenç de Munt, l’Espluga de Francolí i el Forat del Vent a Tavertet). 

Les coves del Toll, en quan al seu contingut paleontològic i arqueològic, es poden 

considerar úniques en l’àmbit del territori català. 



RELACIONS AMB ALTRES VALORS PATRIMONIALS 

Es tracta d’una geozona on els valors patrimonials geològico-paleontològics 

conflueixen clarament amb els arqueològics. És una localitat molt significativa en 

el terreny de l’arqueologia i de l’antropologia prehistòriques, degut a les restes que 

s’hi ha trobat a les coves del Toll i de les Toixoneres, demostrant clarament que 

durant el període Neolític i al principi de l'edat de bronze, aquests eren llocs que 

servien d'habitació i de cambra sepulcral.  

Fora de la Geozona, però en una àrea molt propera hi ha altres vestigis 

prehistòrics, com ara a les balmes del Gai i de l’Espluga, o tot un conjunt de 

monuments megalítics, com el dòlmen del Cuspinar i el dòlmen de les Umbertes. 

Pel que fa al patrimoni biòtic, cal destacar la vegetació de ribera que aquí es troba 

en bon estat de conservació. Localment s’hi troben orquídies de l'espècie Orchis 



coriophora. La fauna també és variada, destacant diverses espècies d’aus 

rapinyaires. A la cova del Toll habita una espècie endèmica de cargol cavernícola 

d'aigua dolça. 

RELLEVÀNCIA GEOLÒGICA 

DESCRIPCIÓ GEOLÒGICA I CONTEXTUALITZACIÓ (ESPAI/TEMPS) 

El substrat rocós sobre el qual s’han desenvolupat les coves consisteix en 

calcàries eocenes (calcària de Collsuspina) amb alternances de lutites i gresos. 

Les calcàries són noduloses, de color gris-fosc i contenen abundant fauna marina 

de foraminífers (nummulits, discocyclina i operculina), bivalves i coralls. El conjunt 

d’estrats es troba suaument inclinat  cap al nord-oest (uns 10º) i presenta un 

diaclasat que a les rodalies de les coves del Toll forma dos sistemes conjugats de 


 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

diàclasis subverticals. Aquests dos sistemes són aproximadament perpendiculars, 



un disposat en direcció N-S i l’altre en la direcció E-W.  Les calcàries presenten 

una carstificació important, irregular i controlada clarament pel sistema de 

diàclasis. D’aquesta manera, la carstificació és molt més important al llarg de les 

superfícies de diàclasis, així com també al llarg dels plans d’estratificació. Com a 

conseqüència podem observar com moltes de les cavitats (baumes, esquerdes) 

segueixen aquestes discontinuïtats. Les aigües de pluja superficials recollides per 

les plataformes tabulars de calcàries s’infiltren en profunditat a través dels plans 

de diàclasi originant una important circulació subterrània i la conseqüent 

carstificació i formació de les coves. Fins l’actualitat s’han descobert i explorat 

quatre cavitats: la cova del Toll (1.148 m de recorregut horitzontal), la cova de les 

Toixoneres (50 m), la cova Morta (100 m) i l’avenc del Bassot (15 m de fondària), 

les quals formen l’anomenat Complex del Toll. Se suposa que antigament les 

diferents cavitats estaven connectades entre sí. La cova del Toll té forma de T i 

del seu recorregut total, 158 metres són visitables. L’espai visitable es divideix en 

dos sectors: Galeria Sud (108 m) que correspon a la zona ocupada per l’home 

prehistòric, i Galeria Est (50 m), que voreja, travessa o passa per sobre del curs 

fluvial o riu intermitent, i on es troba la Sala de la Pota de l’Elefant, de gran bellesa 

estètica. És una de les coves d'Europa més rica en fauna del Quaternari, durant la 

glaciació Würm, i amb indicis de presència humana ja en el Paleolític Mitjà i 

sobretot en el Neolític. Les restes trobades en els sediments de reompliment de 

les coves del Toll i de les Toixoneres indiquen la presència d’una fauna 

quaternària variada, en que destaca l’hipopòtam, el rinoceront, l’ós de les 

cavernes, lleó, hiena, linx, llop, senglar, isard, toixó, cavall, cèrvol, cabra, bisont, 

taup, eriçó i ratolí. També s’hi ha trobat restes humanes enterrades i nombrosos 

estris domèstics (terrissa, agulles i culleres, destrals i puntes de fletxa de sílex, 

etc.), així com també restes d’animals domèstics i d’aliments (grans de blat, 

pèsols, etc.). Gran part de les troballes paleontològiques i arqueològiques es troba 

al Museu Arqueològic i Paleontològic de l’Ajuntament de Moià. La cova de les 

Toixoneres resta actualment tancada i pendent de noves excavacions. 

RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC 

Aquesta localitat presenta una doble rellevància geològica. Per una banda, en la 

vessant geomorfològica, és rellevant el sistema càrstic de les coves, amb un 

evident control estructural del diaclasat en el desenvolupament d’aquest en les 

calcàries de Collsuspina. Per altra banda, les troballes de fòssils que s’hi han fet, 


 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

fan d’aquesta localitat un registre paleontològic excepcional de la fauna de 



vertebrats quaternària a la zona, i unes de les coves més riques d’Europa en 

fauna del Quaternari. A més, per les troballes de restes humanes i d’activitat 

humana, aquest registre paleontològic enllaça amb la història de l’evolució 

humana al Paleolític i Neolític (prehistòria), de manera que el Complex del Toll es 

considera una localitat d’interès paleontològic i arqueològic única a Catalunya. 

Aquesta vessant d’interès paleontològic i arqueològic de les coves del Toll es pot 

complementar amb la visita al Museu de Moià, on part de les troballes es recullen 

convenientment exposades al públic. 



SIGNIFICACIÓ HISTÒRICA 

Les tasques d’exploració de les coves començaren l’any 1948. El 1952 Francesc 

Rovira i la seva mare, Sofia Luitz, entraren a la cova del Toll. El 1954 es 

descobreix i reobre l’entrada actual. Les excavacions es succeïren fins al 1960, 

els resultats de les quals es van difondre en nombrosos articles, congressos 

internacionals i una exposició a Barcelona. S’han realitzat noves excavacions els 

anys 1976, 1996 i 1998. 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 

ALMERA, J. (1906). Descripción geológica y génesis de la Plana de Vich. 

Memoria R Acad Ciencies i Arts. Barcelona, 3a época, vol 20, pp 347-400. 

  

BARNOLAS, A., BUSQUETS, P. and SERRA-KIEL, J. (1981).- Características 



sedimentológicas de la terminación del ciclo marino del Eocèno superior en el 

sector oriental de la Depresión del Ebro (Cataluña, NE de España). Acta 

Geologica Hispanica. 16/4 : 215-221.  

 

BUSQUETS, P ; DOMINGUEZ, A ; VILAPLANA, M. (1979). Geologia d’Osona



Escola Universitària de Mestres d’Osona. 195 pp.  

 

BUSQUETS, P., REGUANT, S., SERRA-KIEL, J. and TABERNER, C. (1991). El 



registro bentónico en al análisis sedimentológico (Bartoniense-Priaboniense del 

area de Vic: NE de la Cuenca del Ebro). 69 pp. Guia de Campo nº 9. I Congreso 

del Grupo Español del Terciario. Ed. F. COLOMBO. Universitat de Barcelona. 

Barcelona.  

 


 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

DIVERSOS AUTORS (1997). Dossier de les Coves del Toll. El Neolític a 



Catalunya. CRP del Moianès.  

 

DIVERSOS AUTORS (1997). Guia d'espais d'interès Natural del Bages. Editada 



per: Centre d'Estudis del Bages, Institució Catalana d'Història Natural.  

 

FARRÉS, F. (1957). Síntesis genética paleontológica del llano de Vich. Revista 



Ausa. Núm 36, pp 3 - 28. Vic.  

 

FARRÉS, F. (1963) Catálogo de la especies fósiles descubiertas en el Eoceno de 



la Comarca de Vich.  

 

FERRER, J, ; REGUANT, S i ROSSEL, J. (1968). Síntesis litoestratigráfica del 



Paleógeno del borde oriental de la Depresión del Ebro. Acta Geológica Hispánica, 

3 (3), pp 54 - 56.  

 

GICH, M ; ROSELL, J ; REGUANT, S i CLAVELL, E. (1967). Estratigrafia del 



Paleógeno en la zona de tránsito entre la Cordillera Prelitoral Catalana y el 

Prepirineo. Acta Geológica Hispánica, 2 (1), pp 13 - 19.  

 

GUILAINE, J., BARBAZA, M., GEDDES, D., VERNET, J.L., LLONGUERAS, M & 



HOPF, M. (1982). Prehistoric Human Adaptations in Catalonia (Spain). Journal of 

Field Archaeology 9: 407—416.  

 

LLOPIS LLADO, N. (1952). Sobre la morfotectónica del borde occidental de la 



Plana de Vich. Mem y Com. Inst. Geol. Prov. Barcelona, volum IX, pp 49 - 50. 

Barcelona.  

 

PETIT, M.A.; SURROCA, J. (1996). Els nostres orígens. La prehistòria del 



Moianès. Ajuntament i Patronat de Museus de Moià. 

 

PETIT, M.A.; SURROCA, J. (1987). La prehistòria del Moianès. Ajuntament de 



Moià.  

Quaderns de Treball del Museu Nº 5. Viure un dia al Toll. Ajuntament de Moià.  

 


 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

REGUANT, S ; BUSQUETS, P ; COLOMBO, F ; SERRA-KIEL, J i VILAPLANA, M. 



(1983).Full núm 332 Vic. Mapa geológic de España, Serie Magna. IGME. Madrid.  

 

REGUANT, S ; BUSQUETS, P. i VILAPLANA, M. (1986). Geologia de la Plana de 



Vic. Patronat d'Estudis Ausonencs. Vic.  

 

REGUANT, S. (1962). L'Eocène marin de l'Est et du Sud-Est de Vic (Barcelona)



Mem BRGM, núm 28, pp 727 - 734. París.  

 

REGUANT, S. (1967) El Eoceno marino de Vic (Bercelona). Mem del Inst. Geol y 



Min. de España. núm 101 - 102, pp 41 - 56. Madrid. 

 

SERRA, J.A. (1996). L'evolució del poblament (I). Els assentaments prehistòrics al 



Bages. CRP del Bages - Ed. Raima.  

 

SERRA-KIEL, J i REGUANT, S. (1991). Biofaciès de plate-forme aphotique silico-



clastique avec bryozoaires et spongiaires (Eòcene moyen. Secteur oriental du 

Basin Sud-pyrénéen). Geobios, 24 (1) pp 30 - 40.  

 

TABERNER, C. (1983) Evolución ambiental y diagenética de los depósitos del 



Terciario inferior (Paleoceno y Eoceno) de la cuenca de Vic. Tesis Doctoral. 

Universitat de Barcelona. Fac Geologia. 

 

Pàgines web del Consell Comarcal del Bages: 



http://www.ccbages.org/espais/espai_3.htm 

http://www.xtec.es/crp-bages/recursos/html/tipus/espnatur.htm 

 

Altres: 


http://www.rivendel.helide.com/c322.htm 

 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

INFORMACIÓ GEOLÒGICA GRÀFICA 

 

 

L’entrada principal a la cova del Toll, al cingle calcari situat a la riba dreta del 



Torrent Mal. Les visites són regulades pel Museu de Moià i fora de l’horari 

d’obertura la cova resta tancada per tal de salvaguardar el seu delicat patrimoni 

geològic i cultural. 

 

 

A l’exterior de les coves hi ha afloraments de calcàries que presenten dos 



sistemes conjugats ortogonals de diàclasis subverticals, ben desenvolupades com 

a l’exemple de la fotografia, on els estrats de calcària queden estructurats a mena 

de daus. Riba esquerra del Torrent Mal. 

 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

 



El complex del Toll es troba constituït 

per una sèrie de baumes, coves i 

avencs d’origen càrstic. A la fotografia 

s’observa la sortida exterior d’una de les 

cavitats amb la característica morfologia 

lenticular resultant de l’erosió al llarg de 

plans de diàclasi verticals. 

 

Petits cingles constituïts per calcàries 



noduloses amb abundant fauna marina 

de l’Eocè (Calcària de Collsuspina). 

S’observa un desenvolupament incipient 

de baumes. Riba dreta del Torrent Mal. 

 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

 



Imatge de les cavitats interiors del Toll. Es pot apreciar el caràcter nodulós de les 

calcàries. Els sostres tabulars de la cova són definits pels plans d’estratificació, 

interromputs per les diàclasis verticals que descriuen columnes i passadissos. 

 

 

L’entrada a la cova de les Toixoneres, al cingle calcari situat a la riba dreta del 



Torrent Mal, just al sud-est de la cova del Toll. L’accés a la cova no és permès ja 

que es troba pendent de noves excavacions. 

 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

 



La Sala de la Pota de l'Elefant a la cova del Toll, amb curioses formes d’erosió 

càrstica. 

 

 

Detall d’una de les escletxes amb murs 



verticals de la cova del Toll, producte de 

l’erosió càrstica al llarg de les 

superfícies de diàclasi sub-verticals. 

 

Generalitat de Catalunya 

Departament de Medi Ambient 

i Habitatge 



Direcció General del Medi Natural

 

Dr. Roux, 80 



08017 Barcelona 

Tel. 93 567 42 00 

Fax 93 280 29 94 

 

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA 



INSTRUMENTS DE PROTECCIÓ EXISTENTS I RECOMANACIONS PER A LA 

PRESERVACIÓ I/O RECUPERACIÓ DE L’ESPAI COM A VALOR 

PATRIMONIAL 

Tot i que aquesta localitat no forma part de cap espai PEIN en règim de protecció, 

gaudeix de garanties de protecció doncs es troba sota el control i gestió de 

l’Ajuntament de Moià, amb el recolzament d’altres institucions públiques. Tant 

l’interior de les coves com l’entorn exterior estan en bon estat de conservació. A 

l’exterior de les coves s’ha construït un centre d’informació i s’ha habilitat l’espai 

per a les visites (pannells explicatius, il·luminació i visites guiades a la cova del 

Toll, …). 



IMPACTES NEGATIUS I AMENACES 

No se'n coneixen. 



RECOMANACIONS SOBRE EL TIPUS D’ÚS 

L’ús que se n’està fent és el més idoni, amb restricció de les visites i tancament de 

les coves fora de l’horari de visita per tal d’evitat espoliacions. 

RECOMANACIONS PER LA INCLUSIÓ EN CATALOGACIONS ESTATALS O 

INTERNACIONALS  

Aquesta localitat és merexeidora de formar part de catàlegs estatals i europeus. 



AUTORIA DE LA FITXA 

Elena Druguet 

Unitat de Geotectònica 

Departament de Geologia 

Universitat Autònoma de Barcelona 

 

Amb la col·laboració de David Serrat i Mercè Berguedà. 



 

Download 81.29 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling