Anorganik kimyo


  Elementlar va  ularning  birikmalari


Download 5.87 Mb.
Pdf ko'rish
bet18/61
Sana26.09.2017
Hajmi5.87 Mb.
#16581
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   61

9.2.  Elementlar va  ularning  birikmalari 

xossalaridagi  davriylik

D .I .M e n d e le y e v   e le m e n tla r   d a v riy   ja d v a lid a   d a v r  b o 'y la b , 

c h a p d a n   o 'n g g a   q a ra b   e le m e n tla r n in g   m e ta llm a s lik  x o ssa la ri  o rtib  

b oradi.  B o sh  g u ru h c h a  e le m e n tla rid a  b o 'ls a ,  y u q o rid a n  p astg a q arab  

e le m e n tla r n in g   a to m  y a d ro   z a ry a d i  o rtish i  b ila n   m e ta llik   x o ssalari 

k u c h a y ib   b o ra d i.

E le m e n tla rn in g   a to m  ra d iu s i.  D a v riy  ja d v a ld a   e le m e n tla r n in g  

a to m   ra d iu s i  d a v r b o ‘y lab   c h a p d a n   o ‘ngga  q a ra b   k a m a y ib   k e la d i. 

B o sh   g u r u h c h a   e le m e n tla r i  u c h u n   g u r u h c h a   b o ‘y lab   y u q o r id a n  

pastga q arab elem e n tlarn in g  a to m  radiusi o rtib  boradi.  S h u n i e ’tib orga 

o lish   k e ra k k i,  m e ta lla r d a   io n la r  ra d iu s i  h a m   y u q o rid a g i  q o n u n  

b o 'y ic h a  o ‘zg a rad i.

Io n la n ish  e n e rg iy a si  ( I ) .  A to m d a n   b itta  e le k tro n  u zib   c h iq a rish  

u c h u n   k e ra k   b o ‘la d ig a n   e n e rg iy a g a   io n la n is h   e n e rg iy a si  d e y ila d . 

Bu  e n e rg iy a n in g   m iq d o ri  e le k tr o n -V o ltla rd a ( e V )  o 'l c h a n a d i   (1 

eV   9 6 ,3 2   k J /m o lg a   te n g ).  D a v rd a   io n la n is h   e n e rg iy a si  c h a p d a n  

o ‘ngga q arab  o rtib  b oradi.  G u m h d a  y u q o rid a n  pastga q arab   io nlan ish  

e n e rg iy a si  k a m a y a d i.  A to m   ra d iu s i  va  io n la n is h   e n e rg iy a s in in g  

o 'z g arish i  a to m la rn in g   kim yoviy x o ssalarin i  belgilavdi.  B u xossalarga 

q a y ta ru v c h ilik ,  o k s id lo v c h ilik  va  k is lo ta -a s o s   x o ssa la ri  k ira d i.

E le k tr o n g a  m o y illik  e n e rg iy a si  ( E ) .  E le k tro n g a  m o y illik   e n e r ­

giyasi  d eb ,  a to m g a  b itta  elek tro n  b irik tirg an d a ajralad ig an   en erg iy ag a 

a y tila d i  (b irlig i  eV ).  E le k tro n g a   m o y illik   e n e rg iy a s in in g   q iy m a ti 

io n la n is h   e n e rg iy a sig a   o 'x s h a s h   o 'z g a r a d i.  O d a td a ,  a to m   e le k tro n  

biriktirsa a n io n  h o latig a o 'ta d i.  B u n d a y  xossa  m etallm aslarg a tegishli. 

M e ta llm a s la rd a  e n g   y u q o ri  e le k tro n g a   m o y illik  e n e rg iy a s i  q iy m a ti 

g alo g e n la rd a  k u z a tila d i.  U la rn in g  o ra sid a  b o 'ls a ,  fto rn in g   e lek tro n g a


m o y illik   e n e rg iy a s i  e n g   y u q o r id ir .  F to r n in g   e le k tr o n in i  t o r t i b  

o la d ig a n   b o s h q a   e le m e n t y o ‘q.

E le k trm a n f iy lik   ( X = I + E ) .   L.  P o lin g   ta k lifig a   k o 'r a   a t o m n i n g  

o 'z ig a   e le k tr o n  to rtis h   x u su siy a tig a  e le k tr m a n fiy lik   d e y ila d i.  B o sh  

g u r u h c h a la r d a   e le m e n tla r n in g   e le k trm a n fiy lig i  y u q o r id a n   p a s tg a  

q a ra b  v a  d a v r la rd a   o 'n g d a n   c h a p g a   q a r a b   e le k trm a n fiy lik   k a m a y ib  

b o ra d i.  E le k trm a n fiy lik   k im y o v iy   b o g 'la n is h n i  a n i q l a s h d a   k e n g  

q o 'l la n i la d i .  B u  q iy m a tla r   a s o s id a   e le m e n tla r n in g   o k s id la n is h  

d a ra ja si  a n iq la n a d i.

L itiy n in g   n isb iy  e le k trm a n fiy lig i  b ir  d e b   q a b u l  q ilin g a n .  F t o r ­

n in g   n is b iy   e le k trm a n fiy lig i  4,1  g a  te n g .  Q o lg a n   e le m e n tla r n in g  

e le k trm a n fiy lik la ri  sh u   q iy m a tla r   o r a s id a  jo y la s h g a n .

A to m la rn in g   o k s id lo v c h ilik -q a y ta ru v c h ilik  x o s s a la r i.  E le m e n t 

a to m la r in in g   o k s id lo v c h ilik -q a y ta ru v c h ilik  x o ssa la ri  a t o m l a r  y o k i 

io n la r  ra d iu s i  h a m d a   a to m la r n in g   e le k tr o n   tu z ilis h i  b ila n   b o g 'liq . 

O d a td a ,  m e ta lla r  q a y ta ru v c h ila rd ir.  M e ta llm a s la rd a   o k s id lo v c h ilik  

va  q a y t a m v c h ili k   x o s s a la ri  k u z a tila d i.  F t o r   fa q a t  o k s id lo v c h i 

x o ssasig a  ega.

A g a r  a to m   k ic h ik   ra d iu s g a   e g a   b o 'l s a ,  u n g a   e le k tr o n la m in g  

to rtilishi o so n  va a to m n in g  oksid lo v ch ilik  xossasi  k u ch a y ad i.  S h u n in g  

u c h u n   h a m   g a lo g e n la r  ic h id a   f to r   e n g   k u c h li  o k s id lo v c h id ir .

M e ta lla r d a   e sa   a to m   r a d iu s in in g   k a tta la s h g a n lig i  h is o b ig a  

e le k tro n la m i b e rish   o so n la sh a d i va u la rn in g  q a y ta m v c h ilik   x o ssalari 

o rtib  b o ra d i.  D a v rla r b o 'y ic h a  b o 'ls a  c h a p d a n  o 'n g g a  q a ra b   e le m e n t­

la rn in g   q a y ta m v c h ilik   x o ssasi  z a ifla s h a d i.

Q o 's h i m c h a  g u ru h   e le m e n tla r id a  b o 'ls a ,  e le m e n t a t o m  ra d iu s i 

o rtg a n   sari  y a d r o   z a ry a d i  o rtib ,  q a y ta ru v c h i x o s s a la rn in g   z a ifla s h i- 

shi  yuz b e ra d i.  B u  h o la td a  m e ta lla rn in g  k im y o v iy  faolligi  k a m a y a d i.

E le m e n t  a to m la rin in g   k i s lo ta - a s o s   x o s s a la r i.  O d a td a ,  tip ik  

m e ta lla rn in g   o k sid lari  asosli  o k s id la rd ir.  U la r  d a v r la m in g  b o s h la ri- 

d a n   o 'r i n   o lg a n .  D a v rla rn in g   o x irid a  jo y la s h g a n   m e ta llm a s la r n in g  

o k s id la ri  k is lo ta li  o k s id la r  h is o b la n a d i.  D a v riy   ja d v a ld a g i  b a ’zi 

e le m e n tla r n in g   o k s id la ri  a m f o te r   o k s id la rd ir.  U la rg a   A l,  Z n ,  B e, 

S n ,  P b ,  G e   k a b i  m e ta lla rn in g   o k s id la ri v a  b a ’zi  m e ta llm a s la r n in g  

o k s id la ri  h a m   k ira d i.


A g ar elem en t b ir n e c h a  valentlikka ega b o ‘lganida p a st valentlikka 

e g a   b o ‘lg an   e le m e n t  o k s id la ri  aso sli,  o ‘rta c h a s i  a m f o te r  v a  y u q o ri 

v a le n tlik k a  e g a  b o ‘lg a n d a  esa ,  u la rn in g  o k sid la ri  k islo tali x o ssasig a 

eg a lig i  k u z a tila d i.  M a s a la n ,  x ro m   b irik m a la rid a   s h u n d a y   q o n u -  

n iy a tla r   to p ilg a n .  C rO   —  aso sli  o k sid ,  C r

2

0



3

 —  a m fo te r  v a  C r 0

3

-  k islo ta li  o k sid d ir.



9.3.  Davriy jadvaldagi  qonuniyatlar

D a v riy  ja d v a ld a g i  e le m e n tla r n in g  e le k tro n   tu z ilish i  a s o s id a  b ir 

e le m e n t  a to m id a n   ik k in c h is ig a   o 'tg a n d a   b a ’zi  o ‘x s h a s h   q o n u ­

n iy a tla r   k u z a tila d i.

C h a la  o*xshash e le m e n tla r.  B u  xil e le m e n tla r e le k tro n  k o n fig u - 

ra ts iy a la ri  b a ’z a n   k ic h ik   o k s id la n is h   d a ra ja s i  u c h u n   o 'x s h a s h   (C , 

S i  va  G e ,  S n ,  P b )  y o k i  y u q o ri  o k s id la n is h   d a r a ja s id a   b i r   xil 

e le k tro n  s tru k tu ra li v a le n t p o g ‘o n a g a  ega  b o 'la d i  (S i va  T i).

T o ‘l a   o ‘x s h a s h   e l e m e n t l a r .   B u n d a y   e l e m e n t l a r   t u r l i   xil 

o k s id la n is h   d a ra ja s id a   ta s h q i e le k tro n   p o g ‘o n a la ri  b ir xil tu z ilis h g a  

eg a.  B u n d a y  g u ru h la s h  V .B .N e k ra s o v  to m o n id a n   k iritilg a n   b o ‘lib , 

u la r g a   I I   g u r u h d a   B e,  M g ,  IV   g u r u h d a   C ,  S i,  i s h q o r i y - y e r  

m e ta lla r d a n   C a ,  S r,  B a,  R a ,  q o 's h im c h a   g u ru h   e le m e n tla r id a n  

Z n ,  C d ,  H g ,  IV   g u ru h   e le m e n tla r id a n   G e ,  S n ,  P b   v a  T i,  Z r, 

H f   la r  kabi  o 'x s h a s h   e le m e n tla r   k ira d i.

D io g o n a l  o ‘x s h a s h lik .  B ir  g u ru h d a g i  e le m e n t  a to m la r in in g  

x o ssa la ri  k ey in g i  d a v rd a g i  q o ‘s h n i  g u ru h n in g   x o ssa la rig a   o ‘x sh a b  

k e ta d i.  M a s a la n ,  II  d a v rd a  jo y la s h g a n  b erilliy  a to m in in g  x o ss a la ri 

II I  d av rd a jo y la sh g a n  a lu m in iy  xossalariga o ‘x sh ab  k etad i.  D io g o n a l 

o 'x s h a s h lik   L i+— M g

2

+— G a


2

+—S n


2

+— B i3+  va  B e

2

+—A l


3

+—G a 2+— 

G e

4

+— S b 5+ q a to rid a   y a q q o l  k u z a tila d i.



B u n d a y  o 'x s h a s h lik  b ir  g u ru h d a g i ju ft  d a v r e le m e n tla ri  a t o m ­

la rin in g   x o ssalari  o ‘z a ro   v a  to q   d a v r  e le m e n tla ri  a to m la rig a   o ‘x - 

s h a s h d ir.  F o s fo r  va  s u rm a   b ir-b irig a   (u la r  to q   d a v rd a  jo y la s g a n ), 

m is h y a k   va  v is m u t  (to q   d a v rd a )  a to m la rin in g   o ‘z a ro   o ‘x sh a sh lig i 

tu fa y li fo sfo r v a  m is h y a k d a   (  m o s  ra v is h d a  to q  v a ju f t)   o 'x s h a s h lik  

k u z a tila d i.



Ic h k i davriy lik.  B ir d a v rn in g  ic h id a  e le m e n t a to m la rin in g  b a ’zi 

x o s s a la rid a  ic h k i  d a v riy lik  q o n u n iy a ti  k u z a tila d i.  B u n d a y  x o s s a la r

2 va 3  d a v r e le m e n tla rin in g  y a d ro  za ry ad i  b ila n  io n la n is h   p o te n sia li 

o rtis h id a  o ‘ziga x os m a k s im u m  va m in im u m la r  y u z a g a  kelishi  b ila n  

a m a lg a   o s h a d i.  A g a r  I  d a v r d a   jo y la s h g a n   e lm e n tla r n in g   litiy d a n  

n e o n g a c h a   q a to ri  e ’tib o rg a   o lin s a ,  b e rilliy   v a  a z o td a   a to m la r n in g  

io n la n is h   p o te n sia li  m a k s im u m g a  eg a b o ‘la d i. 

2

  d a v rd a  jo y la s h g a n  



m a g n iy  v a  fo sfo rd a   h a m   io n la n is h   e n e rg iy a s in in g  y a d ro   z a ry a d ig a  

b o g 'l i q l ig i d a   a n a   s h u n d a y   m a k s i m u m l a r   a n i q l a n g a n .  I k k a la  

g u ru h d a g i  b o r,  k is lo r o d ,  a lu m in iy   va  o ltin g u g u r td a   b o ‘lsa,  b u  

q iy m a tla r  k ic h ik la s h ib   m in im u m   q iy m a tg a   eg a  b o ‘lib   q o lg a n .  B u 

q o n u n iy a tla r   ta s h q i  e le k tr o n   p o g ‘o n a d a g i  e le k tr o n la r  b ila n   y a d ro  

o ra sid a g i to rtis h is h  k u c h in i  ic h k i  e le k tro n  p o g 'o n a d a g i  e le k tr o n la r 

z a ifla s h tiris h i  b ila n   tu s h u n tir ila d i.

I k k ila m c h i  d a v r iy lik .  B u n d a y   q o n u n i y a t   a s o s iy   g u r u h c h a  

e le m e n tla r id a   (s -  v a   p -   e le m e n tla r d a )   k u z a tilg a n i  u c h u n   u n i 

v ertik a l  d av riy lik   h a m   d e y ila d i.  Ik k ila m c h i  d av riy lik  y u z a g a   kelish i 

d -   v a  f-  p o g ‘o n a c h a la r n in g   e le k tr o n la r  b ila n   t o 'l i b ,   y a d ro   z a ry a - 

d in in g   t o ‘silish i tu fay li  v a le n t e le k tro n la m in g  y a d ro g a  to rtilish in in g  

z a ifla s h is h i  h is o b la n a d i.  B u   t a ’s ir  tu fa y li  a to m   ra d iu s i,  io n la n is h  

p o te n s ia li,  e le k tro n g a   m o y illik   e n e rg iy a si  v a   a to m la r n in g   e le k tro - 

m an fiy lik lari  o 'z g a ra d i.  Y u q o rid a g i sa b a b g a  k o 'r a  fa q a t  I V g u r u h d a  

e m a s ,  b o s h q a   g u r u h   e le m e n tla r id a   h a m   o 'x s h a s h lik   k o 'r in a d i. 

M a s a la n ,  litiy n in g   x o s s a la ri  m a g n iy g a ,  b e rilliy   a lu m in iy g a ,  tita n  

n io b iy g a , v a n a d iy  e s a  m o lib d e n g a   o 'x s a s h  x o s sa la rg a  ega.



10-  bob.  A T O M   T U Z IL IS H I

F a n d a  uzo q  v a q t a to m la r  b o 'lin m a s d ir d e g a n   fik r h u k m  su rg an . 

A to m la r   m a y d a   q is m la rg a   b o 'lin m a y d i  d e b   h is o b la n g a n .  A yn i 

e le m e n t b o s h q a   e le m e n tla r g a  a y la n m a y d i d e b   q a ra lg a n .

L ek in   X IX  a s r  b o s h la rid a   ingliz fizigi J.  T o m s o n  a to m n in g  eng 

k ic h ik  b o 'la g i  e le k tr o n n i  to p d i.  E le k tro n   a to m n in g  en g  k ic h ik  zar- 

ra c h a si  b o 'lib  u   m a n fiy  z a ry a d g a   e g a ,  u n in g   m assasi  9 ,1 09 5  10 2S  g 

g a  te n g .  U n in g   m a ssa si v o d o r o d  a to m in in g   m a ss a s id a n   1843  m a rta  

k ic h ik .  E le k tro n n in g   z a ry a d i  -1 .


E le k tro n la r m a n fiy  z a ry a d la n g a n   a t o m la r  esa   e le k tro n e y tra l. 

D e m a k ,  a to m la r d a   m u s b a t  z a ry a d la n g a n   z a r r a c h a la r   h a m   b o r. 

A to m la r y a n a  h a m  kichik z a ira c h a la rd a n  ib o rat ekanligi  radioaktivlik 

h o d isa si  o c h ilg a n d a n  s o ‘n g  a n iq la n d i.  R a d io a k tiv lik   h o d isa si  1896- 

y ild a   F r a n s u z   o lim i  A n ri  B ek k erel  to m o n id a n   o c h ild i.  U   u r a n   v a 

u n in g   b irik m a la rin i  k o ‘zg a  k o 'r in m a s   n u r la r  ta r q a tis h in i  a n iq la d i.

H o z irg i  p a y td a   u c h   xil  ra d io a k tiv   n u r la r   b o rlig i  a n iq la n g a n . 

B u la r  a - ,   p -   va  y-  n u rla r d ir .  B u  n u r la r   m a g n it  m a y d o n i  t a ’s irid a

3 qism ga ajraladi.

 -  n u r la r  m a g n it m a y d o n id a   m a n fiy  p la s tin k a g a  q a ra b   o g ‘a d i, 

d e m a k   u la r   m u s b a t  z a ry a d la n g a n .  H a r   qay si  a -   z a r r a c h a   g eliy  

a to m la r id a n  

2

 ta  e le k tro n  y o 'q o lis h id a n  h o s il  b o ‘lish i  a n iq la n g a n . 



S h u n in g   u c h u n   u la rn in g   z a ry a d i  + 2   a to m   m a ssa   g e liy n in g   a to m  

m assasiga tengdir.

a -   z a r r a c h a la r  h a v o d a g i e le k tr o n la r n i b irik tir ib ,  g eliy  a to m la -  

rig a ay lan ad i.

p -  n u r la r   e le k tr o n la r  o q im id a n   ib o r a td ir .  U l a r   m a g n it  m a y ­

d o n id a   m u s b a t  q u tb g a   q a ra b   o g ‘a d i  va  u la r n in g   h a r a k a t  te z lig i 

2 0 0 0 0 0

  k m /s e k   n i  ta sh k il  e ta d i.

у  -  n u r l a r   q is q a   e le k tr o m a g n it  t o ‘I q in la r id a n   ib o r a t.  U l a r  

z a ry a d g a  eg a e m as.  R ad io ak tiv  b o i in is h   o ‘z o ‘z id a n   k a tta   m iq d o rd a  

e n e rg iy a   c h iq is h i  b ila n   b o ra d i.

10.1.  Atomning  yadroviy  tuzilishi

B irin c h i  a to m   tu z ilis h i  t o ‘g ‘risid a g i  n a z a riy a   1 9 0 3 -y ili  in g liz  

o lim i  T o m s o n  to m o n id a n  y a ra tild i.  B u   n a z a riy a   io n - e le k tr o n   yoki 

sta tik  n a z a riy a  deyiladi.

T o m s o n   n a z a riy a sig a   k o ‘ra   a to m   m u s b a t  z a ry a d la n g a n   d o ira  

b o ‘lib ,  bu z a ry a d n in g  ic h id a  d o im o   e le k tro n la r te b ra n ib  tu ra d i.A n a  

s h u  a to m n in g   m u sb a t z a ry a d la n g a n  q ism i  a to m n in g  b u tu n   q ism in i 

e g a lla b   tu ra d i.

L e k in   1911-y ild a   in g liz   fizigi  E rn e s t  R e z e rfo rd   d in a m ik   yoki 

a to m   tu z ilis h in i ng  y a d ro v iy   n a z a riy a s in i  y a ra td i.

A g a r  n u r   m a n b a s i  (K )  d a n   tirq is h   (L )  o rq a li  a - z a r r a c h a l a r  

y u b o rilsa ,  u la r  t o ‘g ‘rig a o ‘tib ,  is e k r a n d a   c h a q n a s h  y u z a g a   k eltirad i.



R e z e rfo r d   y u p q a   m e ta ll  p la s tin k a d a n   (M )  a -   z a r r a c h a l a r n in g  

o 't i s h i n i   o ‘r g a n d i,  b u n d a   a - z a r r a c h a l a r n i n g   b i r   q is m in i  o 'z -  

o ‘z id a n   m a ’lu m   b u r c h a k k a  o g ‘ish in i  to p d i  (5 - ra s m ).

D

5- rasm. a-

  zarrachalarning yupqa  metallar pardadan  o'tishi.

B u  h o d is a   z a r r a c h a la r n in g  ta rq a lis h i h o d is a s i  s ifa tid a  d u n y o g a  

m a s h h u r .  B u n d a y   j a r a y o n n i   T o m s o n   n a z a r i y a s i   y o r d a m i d a  

tu s h u n tir ib   b o 'l m a y d i .  C h u n k i  o 'r ta d a   m u s b a t  z a ry a d n i  t o 'p l a -  

n i s h i g i n a   p l a s t i n k a g a   t u s h a y o t g a n   m u s b a t   z a r r a c h a l a r n i n g  

y o 'n a lis h in i o 'z g a rtiris h g a   q o d ir.  S h u  tufayli T o m s o n   n a z a riy a s id a n  

v o z k e c h ish g a  t o 'g 'r i   k eld i.

A g a r  q a lin lig i  y u z   m in g   a to m la r   tu tg a n   ju d a   y u p q a   m e ta ll 

p a r d a d a n   a - z a r r a c h a l a r   o 'tk a z ils a ,  n u r   m a n b a s i d a n   c h i q q a n  

a - z a r r a c h a l a r   a s o s a n   y u p q a   p a r d a d a n   o 't i b   k e ta d i.  B u   ru x   s u lfid  

b ila n  q o p la n g a n   e k r a n d a   c h a q n a s h   r o 'y b e r g a n lig i u c h u n   tirq is h d a  

k o 'r in a d i.  L e k in   k a m d a n   k a m   a - z a r r a c h a l a r   o 'z   y o 'n a l i s h i n i  

o 'z g a r ti r is h i   a n i q l a n d i .  A n a   s h u   ta jr ib a la r g a   k o 'r a   R e z e r f o r d  

a to m n in g   m a rk a z id a   y a d r o   tu r a d i,  s h u   s a b a b li  a - z a r r a c h a l a r n i n g  

o g 'is h i  s o d ir  b o 'l a d i   d e g a n   x u lo s a g a   keld i  (

6

- r a s m ) .



6 - r a s m .

 

a -   zarrachalarning  metalldan  o ‘tishida  og‘ishi.

E .R e z e r fo rd   a -   z a r r a c h a la r n in g   o g 'is h in i  tu s h u n tir is h   u c h u n  

a to m n in g   p l a n e t a r   m o d e lin i  y a ra td i.


B u   n a z a riy a g a   k o ‘ra  a to m  ju d a   k ic h ik  o 'l c h a m g a   eg a  b o 'lg a n  

y a d r o g a   ega.  Y a d ro d a   a to m n in g  b u tu n   m assasi  t o ‘p la n g a n .  Y a d ro  

a tr o f id a   m a n fiy   z a ry a d la n g a n   e le k tr o n la r   a y la n a d i.  M a r k a z d a n  

q o c h m a   k u c h la r   e le k tr o n la m in g   y a d r o g a   to rtilis h ig a   q a r s h ilik  

k o ‘rs a ta d i.

A to m n in g  o 'lc h a m i  10  "  m ,  y a d ro n in g  o 'lc h a m i  b o 'ls a   1 0

1 6

 m  


a tro f id a .  K o 'r in ib   tu rib d ik i,  y a d ro   a to m g a  n is b a ta n   100000 m a r ta  

k ic h ik .  S h u n in g   u c h u n   h a m   a - z a r r a c h a l a r   y u p q a   m e ta ll  p la s - 

tin k a d a g i  y a d r o la r   o ra s id a g i  m a s o f a d a n   o 't i b   k e ta d i  v a  u  o 'z  

y o 'n a l i s h i n i   o 'z g a r t ir m a y d i.  A g a r  a - z a r r a c h a l a r   y a d r o la r n in g  

y a q in id a n   o 't s a   u la r   o g 'a d i.  a - z a r r a c h a l a r   y a d r o la r  m a v ju d lig in i 

is b o t  e tib g in a   q o lm a y ,  b alk i  u la rn in g   z a ry a d in i  h a m   a n iq la s h g a  

im k o n   b e ra d i.  E le m e n tla rn in g   d a v riy   ja d v a ld a g i  ta rtib   n o m e ri 

y a d r o d a g i  p r o t o n l a r   s o n in i  h a m d a   y a d r o   a tr o f id a   a y la n u v c h i 

e le k tr o n la r   s o n in i  k o 'r s a ta d i.

1 9 1 3 -y il  R e z e rfo rd n in g   o 'q u v c h is i  in g liz   o lim i  M o z li  re n tg e n  

n u rla rin in g  sp e k trin i  te k sh irib ,  e le m e n t ta rtib   n o m e ri b ila n   re n tg e n  

n u r la r in i  t o 'l q i n   u z u n lik la ri  o ra s id a   q u y id a g i  b o g 'I a n is h   b o rlig in i 

a n iq la d i:

\/v  =  A (z  -  b)  ■

b u n d a :  z —  e l e m e n t n i n g   t ar t i b  n o me r i ;   A ,  b  —  o 'z g a rm a s   s o n la r; 

и  —  ren tg en   nurining  to 'lq in   chastotasi,  un i  o 'rn ig a   v  =   1/y  nurning 

to 'lq in  uzunligi  ham  olinadi.

M o z li  fo rm u la s i  a s o s id a   re n tg e n   n u r in in g   t o 'l q i n   u z u n lig in i 

o 'lc h a b  e le m e n tn in g  ta rtib  n o m e rin i  to p is h  m u m k in .  M o zli  q o n u n i 

D .I. M e n d e le y e v  e le m e n tla m i  davriy ja d v a lg a  to 'g 'r i  jo y la s h tiig a n in i 

k o 'r s a ta d i.

R e n tg e n   n u rlari  sp e k trin i  o 'r g a n is h  a s o sid a  Z  =   72  R e e le m e n ti 

o c h ilg a n .  M o zli  q o n u n ig a  k o 'r a  e le m e n tn in g  ta rtib  n o m e ri b u  o d d iy  

n o m e r la s h   e m a s   b alk i  a to m n in g   m u s b a t  z a ry a d in in g   q iy m a tin i 

k o 'r s a t a r   e k a n ,  a to m n in g   a so siy   x o ssa la ri  u n in g   y a d ro   z a ry a d ig a  

b o g 'liq d ir.

M a s a la n ,  n N a

2 3

  n a triy   a to m id a   e le k tr o n la r   11  va  p r o t o n l a r



11.  P r o to n la r  va n e y tro n la r b ir  z a rra c h a   n u k lo n la rn in g   ikki  h o la tin i 

k o 'r s a ta d i.



P r o to n n in g   m a ss a si  1,0073  u .b .  g a   te n g   b o ‘lib ,  u n in g   z a ry a d i 

+  1  g a t e n g .  N e y tr o n n in g   m assasi  1,0087 u.b.  g a te n g ,  u n in g  za ry ad i 

n o lg a te n g .

N e y tr o n  o c h ilg a n d a n  s o ‘n g   1932-yil  D .I .I v a n e n k o  v a G e y z e n - 

b erg   y a d r o   tu z ilis h in in g   p r o to n - n e y tr o n   n a z a riy a s in i  y a r a td ila r. 

B u  n a z a riy a g a   k o ‘ra  y a d r o d a   p r o to n la r  va n e y t r o n l a r  tu ra d i:



N   =  A -  Z

bunda:  N —  atom dagi n e y tro n la r soni,  A  —  elem en tn in g   ato m  massasi. 

Z  —elem entning tartib nom eri.

B e  a to m in in g   z a r r a c h a la r  b ila n   t a ’sirin i  o 'r g a n i b   1 9 3 2 -y ild a  

in g liz   fizig i  J.  C h e d v ik   z a ry a d s iz   z a r r a c h a la r n i  a n iq la d i  va  u la rg a  

n e y tr o n   n o m in i  b e rd i  (

0

‘n ).


Y a d ro d a g i  p r o t o n la r  va  n e y tro n la rn i  u s h la b   tu ru v c h i  k u c h la r  

y a d r o   k u c h l a r i   d e y i l a d i . U l a r  j u d a   q is q a   m a s o f a d a   t a ’s i r   e t a d i  

( 1 0 16m ) .

Y a d r o d a  p r o to n la r  n e y tro n la rg a  a y la n is h i  y o k i  te s k a r i ja r a y o n  

s o d ir   b o i i s h i   m u m k in :

01n  =   ,

1

P + . 1°e 



i‘P  = 0ln+ +1°e 

|° e v a +1°e  e le k tr o n   va p o z itro n .

1 0 . 2 .   I z o t o p l a r ,   i z o b a r l a r   v a   i z o t o n l a r

Y a d ro   z a ry a d i  b ir  x il  le k in   a to m   m a s s a s i  tu r lic h a   b o ‘lg a n  

a t o m l a r   t o ‘p la m i  iz o to p la r   d e y ila d i.  B u   z a r r a c h a l a r   ta r k ib id a  

n e y tr o n la r   so n i  h a r   xil  b o 'la d i:

1 7

C1”  


I

7

C1"



l

2

M gM, 



l2Mg>\ 

l

2



Mg

2 6


K im y o v iy  va  b io lo g ik  ja ra y o n la rd a   iz o to p   in d ik a to rla r (n is h o n - 

la n g a n   a t o m la r )   y o k i  « м е ч е н н ы й »   k o ‘p  is h l a t il a d i.  B u n d a y  

in d ik a to r  a to m la r  s ifa tid a   O

1 8


 v a C

1 3


  ish latilish i  m u m k in .  M a s a la n , 

f o to s in te z   h o d is a s id a g i  k is lo ro d   su v d a n   o lin a d im i  y o k i  C 0

2

  d a n , 



is b o tla s h   u c h u n   0

1 8


  iz o to p i  ( O ’)  is h la tilg a n :

6 C 0 / + 6 H 20  =   с 6н |2о 6-+ б о 2



R a d io k im y o v iy  u s u lla r fa rm a ts e v tik  ta h lild a  k o ‘p   q o 'lla n ila d i. 

F a r m a k o p iy a d a g i  r a d io a k tiv   p r e p a r a tl a m in g   s ifa tin i  b a h o la s h  

u c h u n   (3-  y o k i  a -   z a rra c h a la r n in g   k o n s e n tra ts iy a si s p e k tr o m e tr la r  

y o rd a m id a  o 'lc h a n a d i.

H a r  xil s o n d a g i p r o to n la r  v a  n e y tro n ] arg a,  lek in  b ir xil  s o n d a g i 

n u k lo n la r g a ( a to m   m a ssa sig a )  e g a   b o 'lg a n   z a rr a c h a la r   iz o b a r la r 

deyilad i:

„ К « (1 8 р ,  2 In); 

2 0

Ca<°  (20p,  20n);  18A r  (18p,  22n)



B ir xil  s o n d a g i  n e y tro n la rg a  e g a  b o 'l g a n  z a rra c h a la r iz o to n la r  

d e y ila d i:

^X e  (54p,  82n); 

5 5


R b ‘”   (55p,  82  n); 

5 6


X el3«  (57p,  82n).

T u rli  t o g ' jin s la ri,  m in e r a lla r  v a  o rg a n ik   ta b ia tg a   eg a  b o 'lg a n  

m o d d a la r n in g   y o s h in i  a n iq la s h d a   iz o to p la rd a n   fo y d a la n ila d ig a n  

b ir  n e c h a   u s u lla r  m a v ju d .  B u   u s u lla rg a   q o 'r g 'o s h in ,  g eliy ,  u g le ro d  

iz o to p la r id a n   fo y d a la n is h   k ira d i.  U g le r o d n in g   C

1 4


  iz o to p i  y a r im  

y e m irilish   d a v ri  5 7 1 0 -y iln i  ta s h k il  e ta d i.  B u   iz o to p   a tm o s fe r a d a  

tu rli  k o s m ik   n u r la n is h la r   n a tija s id a   h o s il  b o 'lib ,  o rg a n iz m   u n i 

o 'z la s h tira d i.  O rg a n iz m   h a lo k  b o 'lg a n id a n  s o 'n g  u n in g   k o n s e n tra t­

siy a si  k a m a y a   b o s h la y d i.  A tm o s fe r a d a g i  u g le ro d   k o n s e n tra ts iy a s i 

va to p ilm a d a g i  u g lero d  k o n sen tra tsiy a sin i so lish tirib  o rg a n ik  to p ilm a  

y o s h in i  a n iq la s h   m u m k in   b o 'la d i.

1 0 . 3 .   Y a d r o   r e a k s i y a l a r i

A to m  y ad ro larid a b o 'la d ig a n  o 'z g a rish la r va yad ro lard a k etad ig a n  

r e a k s iy a l a r n i   y a d r o   k im y o s i  o 'r g a n a d i .   Y a d r o   r e a k s i y a l a r i d a  

a to m n in g  y a d ro sid a  p ro to n la r v a n e y tro n la m in g  q ay ta ta q s im la n ish i 

n a tija s id a  y a n g i  k im y o v iy   e le m e n tla r  h o s il b o 'la d i.

H o z irg i  p a y td a  y a d ro   re a k siy a la ri y o rd a m id a  d av riy  ja d v a ld a g i 

d e y a rli  h a r   q a n d a y   e l e m e n tn i n g   ra d io a k tiv   iz o to p la r in i  o lis h  

m u m k in .  A to m n in g   y a d ro s ig a   n e y tr o n la r ,  p r o to n la r ,  d e y tro n la r, 

a -   z a r r a c h a la r  yoki  b o s h q a  e le m e n t  y a d r o la rin i t a ’sir e tis h   n a tija ­

sid a  y a d ro   re ak siy alari  a m a lg a  o sh irila d i. Y a d ro   reak siy alari  a m a lg a  

o s h is h i  u c h u n   t a ’s ir  e tu v c h i  z a r r a c h a la r   ju d a   k a tta   e n e rg iy a   v a 

te z lik k a   eg a  b o 'l is h i k e ra k .  A to m n in g   y a d ro s i b iro r  b ir z a r r a c h a n i


b irik tir g a n d a   va  y an g i  y a d ro   h o sil  b o 'lg a n d a   u n in g   y a s h a s h   d av ri 

10_


7

sek.  a tro fid a   b o 'la d i.  Bu  y an g i  y a d ro   o 'z   n a v b a tid a   a tro fg a  

e l e m e n t a r   z a r r a c h a l a r   t a r q a t i b ,   y a n g i  v a  y e n g ilr o q   y a d r o g a  

a y la n ish i  y o k i  b ir o r   k im y o v iy   e le m e n tn i  h o sil  q ilish i  m u m k in .

Y a d ro   re a k s iy a la ri  b irin c h i  m a r ta   1919 -y ild a   E. R e z e rfo rd  

to m o n id a n  a m a lg a  o sh irilg a n .  U  ^4 n   e le m e n tin i  g eliy  b ila n  t a ’s ir- 

la sh tirib   g

7 0


  e le m e n tin i  s in te z   q ilg a n   edi:

^

4



N + ^ ^ ! H  +  

1

j



7 0

  yoki 


7

4N   {a,  lH

) ^ 7 0

 

O g 'ir  m e ta lla rn in g   a to m la rin i ju d a  k a tta  en e rg iy ali  te z  h a r a k a t 



q ilu v c h i  z a r r a c h a la r  o q im i  b ila n   b o m b a r d im o n   q ilis h  o rq a li  q a to r  

yangi  e le m e n tla r   k a s h f   e tilg a n .  A g a r  u r a n   te z la s h tirilg a n   n e y t­

r o n la r  b ila n   b o m b a r d im o n   q ilin s a ,  9 3 - e le m e n t  n e p tu n iy   h o s il 

b o 'la d i.  B u y erd a k e tm a -k e t b ir n e c h a  y ad ro   reaksiyasi  so d ir b o 'la d i. 

1 9 3 9 -y ild a  issiq   n e y tr o n la r   t a ’s irid a   u r a n   y a d r o s in in g   b o 'l i n i s h  

reaksiyasi a m a lg a  o sh irilg a n :



j ] 5  U   +   J, n  ->  зе К   r  +   '546‘  В  a  +  

2

 



‘0

  n 


O g 'i r   y a d r o la r n i  o 'z - o 'z i d a n   ik k ig a  b o 'lin is h i  ( b a ’z a n   u c h  

y o k i  to 'r t g a )   ikki  x il  y a n g i  y a d r o la r   p a y d o   b o 'lis h ig a   o lib   k e la d i. 

Y a d ro larn in g  b o 'lin ish i  n ih o y atd a k a tta  energiya chiqishi bilan  am alg a 

oshadi. Y uq oridagi  reaksiyada 200 M eV  eneig iy a ajraladi.  B u energiya 

q iy m a ti  1 9 ,2 -109 k J /m o l g a  te n g  y o k i  b u  e n e rg iy a  q iy m a ti  2  m illio n  

kg  y u q o ri  sifa tli  to s h   k o 'm i r   y o n g a n id a   c h iq a d ig a n   e n e rg iy a g a  

ten g .

Y a d ro   re a k s iy a la rid a   b ir   s a r f la n g a n   n e y tr o n d a n   y a d r o   re a k - 



s iy a sid a   ikki  yoki  u c h ta   y a n g i  n e y tr o n la r   h o sil  b o 'l i b ,  u la r   o 'z  

n av b a tid a z a n jir reaksiyasini yu zag a kelishiga sab ab ch i b o 'la d i.  B u n d a  

j u d a   k u c h li  p o rtla s h   s o d ir  b o 'li b ,  a t o m   b o m b a s in in g   t a ’siri  a n a  

sh u  h o la tg a  aso slan g a n .  U r a n  v a p lu to n iy n in g  b o s h q a rila d ig a n  y a d ro  

re a k s iy a la rin i  a m a lg a   o s h iris h  a s o s id a  y a d r o   re a k to rla ri  ish la y d i.

Y a n g i  e n e rg iy a   m a n b a la r in i  iz la s h   b o 'y i c h a   b o s h q a r ila d ig a n  

te r m o y a d r o   re a k siy a la ri  h a m   j u d a   k a tta   a m a liy   a h a m iy a tg a   eg a. 

T e r m o y a d ro   re ak siy alari ju d a  y u q o ri h a r o r a td a   10

7

  К  d a  b o ra d i.  B u 



re k s iy a d a  v o d o ro d  y a d r o s id a n   g e liy  y a d r o s in in g  s in te z i  k u z a tilib :

T e r m o y a d ro   re a k s iy a la rid a   h a m   ju d a   k a tta   e n e rg iy a   a jra lib  

c h iq a d i,  u n in g   q iy m a ti  1  g  v o d o ro d g a   n is b a ta n   6 ,8 7   M e V   yoki 

644  m illio n   k J /m o l  q iy m a tg a   ega.

Bu  q iy m a t  y u q o ri  sifatli  to s h   k o 'm ir   y o n g a n d a   c h iq a d ig a n  

e n e rg iy a d a n   15 m illio n  m a rta   k o ‘pdir.

Y a d ro   re a k siy a la ri  a s o sid a   o lin g a n   b irin c h i  k im y o v iy   e le m e n t 

tex n isiy   h is o b la n a d i.  U n i  olish  u c h u n   m o lib d e n g a   d e y tro n la r t a ’sir 

e ttirilg a n :

4/ ' M

o

+ , 2H  



-> 

4

  ” Tc  + >  



y o k i  4 « M o  

(D ,  n)  4J"T c

K e y in c h a lik   8 5 -  e l e m e n t   a s t a t,  6 1 -  e l e m e n t   p r o m e t i y , 

8 7 -  e le m e n t   fra n s iy   h a m   o lin g a n .

T r a n s u r a n   e le m e n tl a r i  o lis h   u c h u n   y a d r o   r e a k s iy a la r id a  

n e y tro n la r,  a - z a r r a c h a la r ,  d e y tro n la r  y u q o ri  e n e rg iy a li  h o la td a  

k o ‘p   z a ry a d li  io n la r   b ila n   t a ’sirla s h tirila d i.  Y a d ro   re a k to rla rid a  

n e y tro n la rn i  t a ’sir e ttiris h   o rq a li  b a r c h a  tra n s u ra n   e le m e n tla rin in g  

i z o t o p l a r i n i   o lis h   m u m k in .  A n a   s h u   u s u lla r d a   1 0 0 - e le m e n t 

fe rm iy g a c h a   b o 'l g a n   t r a n s u r a n   e le m e n tla r   iz o to p la r i  o lin g a n . 

K e la ja k d a   y a n g i  e le m e n tla r   s in te z i  b a r q a r o r   o g 'i r   e le m e n tla r  

iz o to p la rin i  o lish y o 'n a la s h id a  a m a lg a  o sh irilsa  kerak.

R a d io a k tiv  p re p a ra tla r k o 'p   k asalliklarni  d a v o la sh d a  v a k asallik 

s a b a b la rin i  a n iq la s h d a   ken g   q o 'lla n is h g a  ega.  U la r  b ila n   is h la s h n i 

yaxshi  b ilm a slik  b e m o rn i  h a m d a   tex n ik  x iz m a t  k o 'rs a tu v c h ila m in g  

h a y o tig a   x a v f so la d i.  R a d io p r e p a r a tla r   sifa tid a   H 3,  C " ,   C u ,  O 15, 

P 30,  P 32,  K 43,  F e 52,  F e 55,  C o 57,  C o 58,  I 126,  H g

2 0 3


  i z o t o p l a r  

hozirgi  p ay td a keng k o 'la m d a  ishlatiladi.  R ad io  iz o to p la m in g  chinligi 

va u lard a g i  q o 's h im c h a la rn i  an iq lash  fa rm atsev tik  ta h liln in g  d o lzarb  

m a s a la la rid a n  b irid ir.  B u p re p a ra tla m in g  m iq d o riy  a n iq la s h   u c h u n  

y ad ro   s p e k tro m e triy a   va  ra d io m e triy a  u su llari  q o 'lla n ila d i.

S a ra to n   k a sa llig id a g i  xavfli  o 's m a l a r  b o rlig in i  a n iq la s h   u c h u n  

o 's m a la r d a g i  to 'q im a la r n in g   ra d io a k tiv   e le m e n tla m i  y u tib   q o lis h  

x o ssa sid a n   fo y d a la n ila d i.  M a s a la n ,  xavfli  o 's m a la r n i  a n iq la s h d a  

n is h o n la n g a n   fo s fo r  -3 2   iz o to p i  b o 'lg a n   n a triy   fo sfa ti  ish la tila d i. 

A g a r  y o d   -31  b o 'lg a n   n a triy   y o d id   q o 'lla n ilg a n d a   q a lq o n s im o n  

b e z d a g i  k a sa llik la rn i  tah lil  q ilish d a   fo y d a la n ila d i.


T ib b iy o t a m a liy o tid a   ra d io a k tiv  iz o to p la r tu rli xavfli o ‘sm a la rn i 

d a v o la s h d a   q o 'lla n ilg a n   h o la tla r   h a m   m a ’lu m .  X ro n ik   ley k o z n i 

d a v o la s h d a ,  n is h o n la n g a n   fo s fo r-3 2   iz o to p i,  ru x -6 5   v a  o l t i n - 198 

n u k lid la ri  va n a triy  fo sfa ti  b u y rila d i.

T a jrib a la r a so sid a  ra d io a k tiv  n u rla n ish  s a r a to n  k asa llig id a xavfli 

o ‘sam ala rd ag i to 'q im a la rn in g   riv ojlan ish in i  se k in la sh tirish i  va  h a tto  

to 'q im a la rn in g  p a rc h a la s h i m a ’lum .  S h u n in g   u c h u n  h a m  ra d io a k tiv  

k o b a lt-6 0   iz o to p i  ta r q a ta d ig a n   у -  n u r la r  b ila n   s a r a to n   k a sa llik la - 

rin i  d a v o la s h d a   is h la tila d i.  B u  iz o to p   te z   p a r c h a la n g a n i  u c h u n  

h a m   uni  o rg a n iz m g a  k iritila d i.

R a d io a k tiv   n u r la n is h ,  a w a lo   q a lq o n s im o n   b e z g a   t a ’s ir   e ta d i. 

N u r la n is h d a n   s a q la n is h   u c h u n   io d   p re p a ta la ri  ic h ila d i.  S h u n d a  

q a lq o n s im o n   b e z   io d g a   to 'y i n ib   q o la d i  v a  o r g a n iz m g a   n u rla n g a n  

io d   k irm a y d i.

B io lo g ik ,  b io k im y o v iy   va  tib b iy   te k s h iru v la r d a   m is -6 4 ,  k u - 

m u s h -1 1 0   va  o l t i n - 198  r a d io n u k lid la ri  o rg a n iz m d a g i  m o d d a la r  

a lm a s h in u v i  ja r a y o n la r in i  o 'r g a n is h   u c h u n   ra d io a k tiv   in d ik a to r  

sifatid a  ishlatiladi.

1 0 . 4 .   A t o m l a r   s p e k t r i

A to m n in g   y ad ro v iy   tuzilish i  m o d d a   tu z ilish in i  b ilish d a   m u h im  

q a d a m  hisob lan ad i.  R ezerford  nazariyasi  ikki  q a ra m a -q a rsh ilik k a  ega:

—  b u   n a z a riy a   a to m n in g   b a rq a ro rlig in i  t u s h u n tu r a   o lm a d i. 

M u s b a t z a ry a d la n g a n  y a d ro   a tro fid a  a y la n a y o tg a n  e le k tro n  e le k tro ­

m a g n it  to 'lq in la rin i  ta rq a ta   b o rib ,  o 'z   en e rg iy a sin i  y o 'q o t a   b o rish i 

b u n in g  n a tija sid a  e le k tro n  b o rg a n  sari  y a d ro g a  y a q in la s h a  b o ra d i.  U  

h a m m a  energiyani y o 'q o tg a n d a n  s o 'n g  yadro g a qu lash i kerak. A m m o  

a to m la r  c h e k siz   u z o q   v a q t b a r q a r o r  va  b u z ilm a s d a n   tu ra   o la d i.

—  a to m n in g   R eze rfo rd  b o 'y ic h a  tu z ilish i  a to m  sp e k trla ri  t o 'g '­

risid a   n o t o 'g 'r i   x u lo s a la r  c h iq a r is h g a   o lib   k e la d i.  Y a d ro   a tro f id a  

a y la n a y o tg a n  e le k tro n  y ad ro g a y a q in la sh ib  o 'z in in g  h a ra k a t tezligini 

d o im   o 'z g a r tir ib   b o ris h i k e ra k .

E le k tro n  ta rq a ta y o tg a n   n u r n in g   t o 'l q in   c h a s to ta s i  u n in g   ay la- 

n ish  c h a sto ta sig a  b o g 'liq  va u zlu k siz o 'z g a rib  b o ris h i kerak.  D e m a k , 

a to m la r to m o n id a n   tarq a tilay o tg a n   n u r u zluksiz sp ek trg a ega b o 'la d i.



S h u n d a y  q ilib ,  R e z e rfo rd   n a z a riy a si  a to m la rn in g   b a rq a ro rlig i 

va  a to m la r  s p e k trin in g   u z lu k li  ta b ia tin i  tu s h u n tir ib   b e ra   o lm a d i.

M a ’lu m k i,  q a ttiq   m o d d a  y o k i  su y u q lik  to m o n id a n   ta rq a tilg a n  

n u r   u zlu k siz  ta b ia tg a   ega.  C h o ‘g ‘la n tiriIg a n  g a z la r va  b u g 'la r n in g  

sp ek tri  a n iq   to 'lq in  u z u n lig ig a  eg a  b o 'la d i,  b u la r q o ra  c h iz iq   b ila n  

b ir-b irid a n   a jra lg a n   b o 'la d i.  M a s a la n ,  k aliy n in g   a to m   s p e k trid a  

u c h ta   c h iz iq   b o r  (2  q izil  va  1  b in a fs h a ).  B u n d a y  s p e k trla r c h iz iq li 

s p e k trla r d e y ila d i  v a  u la r h a r  b ir e le m e n t u c h u n  x a ra k te rli  b o 'la d i.



Download 5.87 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   14   15   16   17   18   19   20   21   ...   61




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling