O‘ZBÅkistîn råspublikàsi îliy và O‘RTÀ


Download 4.69 Mb.
Pdf ko'rish
bet2/2
Sana23.09.2023
Hajmi4.69 Mb.
#1685606
1   2
Bog'liq
Entomologiya.H.Kimsanboyev

2005
353(04)
6
3702010000

 3
K
Qàt’iy buyurtmà—2005.
Qàt’iy buyurtmà—2005.
Qàt’iy buyurtmà—2005.
Qàt’iy buyurtmà—2005.
Qàt’iy buyurtmà—2005.
www.ziyouz.com kutubxonasi


3
ÊIRISH
ÊIRISH
ÊIRISH
ÊIRISH
ÊIRISH
Qishlîq xo‘jàlik ekinlàrining hîsildîrligini kamaytiràdigàn
îmillàrdàn biri zàràrli hàshàrîtlàrdir. Shuning uchun o‘simliklàrni
ulàrdàn himîya qilish qishloq xo‘jaligida asosiy màsàlàlàrdàn biri
hisîblànàdi. Bu màsàlàning muhimligini O‘zbåkistîn Råspublikàsi Îliy
Ìàjlisining 2000- yil 31- àvgustdàgi II chàqiriq III såssiyasidà „Qishlîq
xo‘jàlik ekinlàrini zàràrkunàndà, kàsàllik và bågînà o‘tlàrdàn himîya
qilish“ to‘g‘risidà qàbul qilingàn qînun hàm tàsdiqlàydi.
Dunyodàgi bàrchà tirik màvjudît ichidà hàshàrîtlàr turi và sîni
jihàtidàn eng ko‘p tàrqàlgàn. Ulàr tuprîqdà, o‘simliklàrdà và, hàttî,
hàshàrîtlàrning o‘zidà hàm rivîjlànàdi và hàyot fàîliyatini dàvîm
ettiràdi. Hàshàrîtlàr judà kichik (màydà) îrgànizm bo‘lishi bilàn bir
qàtîrdà, judà tåz ko‘pàyish xususiyatigà egà. Ulàr îdàm và hàyvînlàr
istå’mîl qilàdigàn màhsulîtlàr bilàn îziqlànib, sànîàt và îziq-îvqàt
màhsulîtlàrigà zàràr kåltiràdi.
Qishlîq xo‘jàlik ekinlàrini hàshàrîtlàrdàn to‘g‘ri himîya qi-
lish, yetishtirilgan màhsulîtni sàqlàb qîlish, hasharotning tàrqàlishi,
zàràr kåltirish darajasi, biîekîlîgiyasini umumiy và 
qishlîq xo‘jàlik
entîmîlîgiyasi o‘rgànàdi.
Entîmîlîgiya bu hàshàrîtlàrni o‘rgànishgà bàg‘ishlàngàn (yunîn-
chà—
entomon—hàshàrît, logos—fàn, tà’limît) nàzàriy fàn bo‘lib, u
hàshàrîtlàrning tànà tuzilishi, ichki îrgànlàri và ulàrdà kåchàdigàn
fiziîlîgik jàràyonlàr, hàyot kåchirish tàrzi, tàshqi muhit bilàn bîg‘liqligi
hàmdà hàshàrîtlàr îlàmining tàsnifini yoritib båràdi.
Qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasi fànining àsîsiy vàzifàsi hîsilni
zàràrli hàshàrîtlàr tà’siridàn sàqlàb qîlishdàn ibîràt bo‘lib, u o‘simlik-
làrning zàràrkunàndàlàrgà chidàmliligi, nàvning xîssàlàri, àgrîtåxnikà
dàràjàsi, àlmàshlàb ekishdàgi o‘rni, àgrîbiîlîgik îmillàrni và kuràsh
chîràlàrini o‘rgànishdàn ibîràtdir. Shuning uchun qishlîq xo‘jàlik
entîmîlîgiyasi umumiy biîlîgiya, fiziîlîgiya, mikrîbiîlîgiya,
zîîlîgiya, tuprîqshunîslik, o‘simlikshunîslik, urug‘chilik và sålåksiya,
umumiy dåhqînchilik, àgrîkimyo, pàxtàchilik, o‘simliklàrni kimyoviy
và biîlîgik himîya qilish fànlàri bilàn uzviy bîg‘liq. Shuni hàm àytib
o‘tish kåràkki, qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasining nàzàriy àsîsi
umumiy entîmîlîgiya hisîblànàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


4
Hàr yili zàràrkunàndà hàshàrîtlàr qishlîq xo‘jàligigà kàttà zàràr
yåtkàzàdi. Ulàrgà qàrshi kuràshilmàgàn tàqdirdà hàttî bir turdàgi
zàràrkunàndà, o‘simlikshunîslikning mà’lum sîhàsidà 50—60% và
àyrim hîllàrdà undàn hàm ko‘prîq zàràr yåtkàzishi và sîhàni iqtisîdiy
sàmàràsiz qilib qo‘yishi mumkin.
Prîfåssîr Rîss mà’lumîtigà ko‘rà, ÀQShdà hàshàrîtlàrning qishlîq
xo‘jàlik màhsulîtlàrigà hàmdà o‘rmînlàrgà yåtkàzgàn zàràri và bîshqà
zàràrlàrni hisîblàgàndà hàr yili 25—30 milliàrd dîllàrni tàshkil etàr ekàn.
Jàhîndà hàr yili qishlîq xo‘jàlik ekinlàri hîsilining o‘ndan biri
zàràrkunàndà, kàsàllik và bågînà o‘tlàr hisobiga nîbud bo‘làdi. Rivîj-
làngàn dàvlàtlàrdà bundày nîbudgàrchilik 10—15% ni tàshkil etsà,
kàm rivîjlàngàn dàvlàtlàrdà 40, hàttî 50% gàchà yåtàdi.
Qishlîq xo‘jàlik zàràrkunàndàlàrigà qàrshi tàshkiliy-xo‘jà-
lik chîràlàrini ko‘rish, àgrîtåxnik, måxànik, biîlîgik, kàràntin tàd-
birlàr àsîsidà kuràsh îlib bîrish và hududdàgi ekîlîgik muvîzànàtni
sàqlàsh, zàrur bo‘lgàn tàqdirdà àtrîf-muhitgà kàm tà’sir etuvchi,
issiqqînli îrgànizmlàrgà hàmdà îdàmgà và fîydàli îrgànizmlàrgà
zàràr yåtkàzmàydigàn insåktitsidlàrni qo‘llàsh uyg‘unlàshgàn himîya-
ning àsîsi bo‘lib qîlmîg‘i kåràk.
Entîmîlîgiya fànining rivîjlànish tàrixi
Entîmîlîgiya fànining rivîjlànish tàrixi
Entîmîlîgiya fànining rivîjlànish tàrixi
Entîmîlîgiya fànining rivîjlànish tàrixi
Entîmîlîgiya fànining rivîjlànish tàrixi
Entîmîlîgiya bir nåchà bo‘limgà bo‘linàdi: 
umumiy entîmîlîgiya,
qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasi, o‘rmîn entîmîlîgiyasi, tibbiyot
entîmîlîgiyasi, våtårinàriya entîmîlîgiyasi và hîkàzîlàr.
Entîmîlîgiyani ilmiy àsîsdà o‘rgànish XVII àsrdàn bîshlàngàn.
1667- yili Rådi hàshàrîtlàr ustidà o‘tkàzgàn tàjribàlàrini ulàrning
ko‘pàyishini ilmiy àsîslàshgà bàg‘ishlàgàn. Shundàn bir yil o‘tgàndàn
so‘ng hàshàrîtlàr ànàtîmiyasini o‘rgàngan itàliyalik îlim I.Ìàlpigi
o‘z fikrlarini e’lon qildi. Êåyinchàlik gîllàndiyalik îlimlàr Làyînåt và
Svàmmårdàm entîmîlîgiya bo‘yichà izlànishlàr nàtijàsini chîp etgàn.
Ìà’lumki, biîlîgiya fànining rivîjlànishidà shvåd îlimi Ê.Lin-
nåyning hissàsi kàttà, chunki u birinchi bo‘lib hàyvînît và o‘simliklàr
dunyosi siståmàtikàsini yaràtdi và ungà ikkilàmchi nîm bårdi. Bulàr
ichidà hàshàrîtlàr hàm bîr edi. Ê.Linnåyning shîgirdi Fàbritsius
hàshàrîtlàr siståmàtikàsini yaràtishdà muhim ishlàrni îlib bîrdi.
O‘shà vàqtdà 4500 turdàgi hàyvînlàr mà’lum bo‘lib, shulàrdàn 2000
tàsi hàshàrîtlàr dåb hisîblàngàn. Hàshàrîtlàr ànàtîmiyasi và biîlîgi-
yasini tàbiàtshunîs R.À.Råîmyur (1683—1757) ham o‘rgàngàn. Êåyin-
chàlik E.Ê.Bràndtning (1839—1891) hàshàrîtlàrning nårv siståmàsini
o‘rgànishi, À.Î.Êîvàlåvskiy (1840—1901) và I.I.Ìåchnikîvning
(1823—1916) fiziîlîgik o‘zgàrishdàgi izlànishlàri umumiy entîmî-
lîgiyaning rivîjlànishigà kàttà hissà bo‘lib qo‘shildi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


5
ÕÕ àsr bo‘sàg‘àsidà và àsr îxiridà hàshàrîtlàr siståmàtikàsini
o‘rgànish judà rivîjlàndi. G.G.Yakîbsîn (1871—1916) to‘g‘riqànît-
lilàr và qo‘ng‘izlàrni o‘rgàndi. À.Ê.Ìîrdvilkî (1867—1938) o‘simlik
bitlàri siståmàtikàsi và biîekîlîgiyasini o‘rgànish sîhàsidàgi ishlàri
bilàn dunyogà màshhur bo‘ldi.
Êàpàlàklàr bilàn shug‘ullàngàn îlim I.Y.Êuznåtsîv (1873—1948)
ikki qismli „Îñíîâû ôèçèîëîãèè íàñåêîìûõ“ àsàrini, B.N.Shvàn-
vich „
Êóðñ îáùåé ýíòîìîëîãèè“, Shîvån „Ôèçèîëîãèÿ íàñåêî-
ìûõ“ kitîbini yozdilàr. Bu kitoblàr hîzirgàchà entîmîlîgiyaning
nàzàriy àsîsi hisîblànàdi.
Umumiy entîmîlîgiyaning vàzifàsi hàshàrîtlàrning tàshqi và ichki
tuzilishini, fiziîlîgik xususiyatlàrini hàmdà tàshqi muhitning ulàrgà
tà’sirini o‘rgànishdàn ibîràt. Ànà shu àsîsdà ulàrning biîekîlîgik
xususiyatini o‘rgàngàn hîldà, ulàrgà qàrshi kuràsh tizimini ishlàb
chiqish, fîydàlilàrini ko‘pàytirib, zàràrlilàrigà qàrshi kuràsh zàrur
bo‘làdi.
Qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasining rivîjlànishigà kàttà hissà
qo‘shgàn N.À.Õîlîdkîvskiy, I.I.Ìåchnikîv, À.Î.Êîvàlåvskiy và
kåyinchàlik I.À.Pàrchinskiy và u bilàn Entîmîlîgiya byurîsi tàrkibidà
ishlàgàn I.V.Vàsilyåv, V.P.Pîspålîv, Ê.Ê.Rîssikîv, Ya.F.Shråynår
và bîshqàlàrning kuzàtishlàri và ilmiy ishlàri hîzirgàchà dîlzàrbligini
yo‘qîtgàni yo‘q. Prîfåssîr Õîlîdkîvskiyning 1927- yildà chîp etilgàn
„Êóðñ òåîðåòè÷åñêîé è ïðèêëàäíîé ýíòîìîëîãèè“, N.Ì.Êulà-
ginning „Âðåäíûå íàñåêîìûå è ìåðû áîðáû ñ íèìè“ kitîbi
kàttà àhàmiyatgà egà bo‘ldi.
Ìàrkàziy Îsiyodà entîmîlîgiya ishlàrini rivîjlàntirishdà và shu
sîhàdà mutàxàssislàr tàyyorlàshgà Å.N.Pàvlîvskiy, G.Y.Båy-Biyenkî,
À.N.Êirichånkî, À.À.Shtàkålbårg, V.V.Pîpîv, Î.L.Êrushnåvskiy,
I.Ê.Lîpàtin, F.N.Pràvdin và bîshqàlàr munîsib hissà qo‘shdilàr.
Råspublikàmizdà Zîîlîgiya và pàràzitîlîgiya ilmiy-tåkshirish
instituti và ÒîshDÌU ning tàshkil tîpishi entîmîlîgiya fànining
rivîjlànishidà kàttà rîl o‘ynàydi. Bu sîhàdà bir qànchà yirik îlimlàr
và fàn àrbîblàri yåtishib chiqdi. Bulardan V.V.Yaxontov, R.A.Olim-
jonov, S.A.Alimuhàmådîv, À.À.Båkkuzin, À.G.Dàvlåtshinà và bîsh-
qàlàrni àytib o‘tish o‘rinlidir.
O‘zbåkistîndà entîmîlîgiya fànini rivîjlàntirishdà ko‘plàb îlimlàr
måhnàt qilib, o‘z ilmiy ishlàri bilàn qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasi
àsîsini yaràtishdi. Jumlàdàn, V.F.Îshànin và R.À.Îlimjînîvlàr yarim
qàttiqqànîtlilàrning tur tàrkibi, tàrqàlishi và xo‘jàlik àhàmiyatini o‘r-
gànib, qo‘shni dàvlàtlàrgà hàm àmàliy yordàm bårdilàr. V.V.Yaxîn-
tîvning „O‘rtà Îsiyo qishlîq xo‘jàlik ekinlàri và màhsulîtlàri zàràr-
kunàndàlàri và ulàrgà qàrshi kuràsh chîràlàri“ (1962), À.I.Plît-
www.ziyouz.com kutubxonasi


6
nikîvning „O‘rtà Îsiyo o‘simliklàrigà zàràr yåtkàzàdigàn hàshàrîtlàr“
(1953), V.P.Nåvskiyning „O‘rtà Îsiyo shiràlàri“ (1929) àsàrlàri hîzirgi
kungàchà entîmîlîglàr diqqàtigà sàzîvîrdir.
Yuqîridà nîmlàri àytib o‘tilgàn îlimlàrdàn tàshqàri, Ì.N. Nàr-
ziqulîv, F.Uspånskiy, Ê.I.Làrchånkî, X.R.Mirzaliyeva, B.P.Àdàsh-
kåvich, Î.Ìàvlînîv, S.À.Juràvskàya và bîshqàlàr hàm qishlîq xo‘jàlik
entîmîlîgiyasi fànining rivîjlànishigà kàttà hissà qo‘shgànlàr.
Hîzirgi vàqtdà O‘zbåkistîn o‘simliklàrni himîya qilish ilmiy-
tàdqiqît instituti màvjud bo‘lib, bu yårdà qishlîq xo‘jàlik entîmî-
lîgiyasining bàrchà yo‘nàlishlàridà ilmiy izlànishlàr îlib bîrilàdi. Bu
institutdà ko‘plàb mutàxàssislàr tàyyorlànàdi. Jumlàdàn, àkàdåmik
S.N.Àlimuhàmådîv, prîfåssîrlàr N.Ìàhmudxo‘jàyåv, Sh.Ò.Õî‘jà-
yåv, F.G‘ofurov, Ì.I.Ràshidîv, Õ.Yahyoyåv B.Jumonov kàbi îlim-
làr tinmày izlànib, zàràrkunàndàlàrgà qàrshi sàmàràli kuràsh
chîràlàrini ishlàb chiqmîqdàlàr. Ulàr bilàn bir qàtîrdà, O‘zbåkistîn
Fànlàr àkàdåmiyasining Zîîlîgiya và pàràzitîlîgiya institutidà àkàdåmik
D.À.Àzimîv, prîfåssîrlàr Ì.Ê.Qîdirîvà, À.Sh.Hàmrîyåv, Àndijîn
qishlîq xo‘jàlik institutidà prîfåssîrlàr G.Ê.Dubîvskiy, À.À.Êàn,
A.Kamolov, Nukus dàvlàt univårsitåtidà prîfåssîr G.Sh.Shàmurîdîv,
Fàrg‘înà univårsitåtidà prîfåssîrlàr À.Ìuhàmàdiyåv, À.Àhmådîv
qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasining turli sîhàlàridà xizmàt qilmîqdàlàr.
Hîzir O‘zbåkistîndà Dàvlàt o‘simliklàrning kàràntin xizmàti
màvjud bo‘lib, uning vilîyat và tumànlàrdàgi bo‘limlàri kàràntin-
sinàsh làbîràtîriyalàridàn tàshkil tîpgàn. Bu xizmàt judà xàvfli bo‘lgàn
zàràrkunàndàlàr, kàsàlliklàr và bågînà o‘tlàrning dàvlàtimizgà kirib
kålishining îldini îlish, O‘zbåkistîndà kàm tàrqàlgàn zàràrli îrgà-
nizmlàrni yangi màydînlàrgà o‘tkàzmàslik bilàn shug‘ullànàdi.
Ìustàqil råspublikàmiz àhîlisini ekîlîgik tîzà, àrzîn và yuqîri
sifàtli qishlîq xo‘jàlik màhsulîtlàri bilàn tà’minlàshdà và sànîàtgà
yuqîri sifàtli xîmàshyo yåtkàzib bårishdà qishlîq xo‘jàlik entî-
mîlîgiyasi muhim o‘rin tutàdi.
Ushbu dàrslikni yozishdà G.Y.Båy-Biyenkî, V.V.Yaxîntîv,
À.À.Ìigulin, S.À.Ìurîdîv, P.P.Sîvkîvskiy, S.Ì.Vîlkîv, L.S.Zimin,
D.Ê.Rudånkî, Î.S.Òunåpîvich, S.N.Àlimuhàmådîv, Sh.Ò.Õo‘jàyåv,
À.Sh.Hàmrîyåv, J.À.Àzimîv, À.I.Vîrînsîv, I.S.Àvårkiyåv, À.S.Evåsku,
G.Rîss, B.Yarîslîv, Ì.P.Êîrnåliî, Àmikîm Shîîv, V.À.Ìîisåyåv,
À.G. Dàvlåtshinà và bîshqàlàrning mà’lumîtlàri hàmdà ràsmlàridàn
fîydàlànildi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


7
I. UÌUÌIY ENÒÎÌÎLÎGIYA
I. UÌUÌIY ENÒÎÌÎLÎGIYA
I. UÌUÌIY ENÒÎÌÎLÎGIYA
I. UÌUÌIY ENÒÎÌÎLÎGIYA
I. UÌUÌIY ENÒÎÌÎLÎGIYA
Hàshàrîtlàrning và bîshqà zàràrli guruhgà
Hàshàrîtlàrning và bîshqà zàràrli guruhgà
Hàshàrîtlàrning và bîshqà zàràrli guruhgà
Hàshàrîtlàrning và bîshqà zàràrli guruhgà
Hàshàrîtlàrning và bîshqà zàràrli guruhgà
mànsub îrgànizmlàrning tàshqi tuzilishi
mànsub îrgànizmlàrning tàshqi tuzilishi
mànsub îrgànizmlàrning tàshqi tuzilishi
mànsub îrgànizmlàrning tàshqi tuzilishi
mànsub îrgànizmlàrning tàshqi tuzilishi
Hàshàrîtlàr tànàsi, àsîsàn, uch qismgà: bîsh, ko‘kràk và qîrin
qismlàrgà bo‘linàdi. Ulàrning tànàsi và îrgànlàrini qîplàb turgàn tåri
qàtlàmi—
kutikulà o‘zàrî elàstik pàrdà vîsitàsi bilàn tutàshgàn qàttiq
qismdàn tàshkil tîpgàn. Òårining bu xususiyati hàshàrîtlàrgà muskullàr
vîsitàsidà tànàsining turli qismlàrini hàràkàtgà kåltirishigà imkîn båràdi.
Òårining qàttiq qismlàri tàshqi skålåt vàzifàsini bàjàràdi, chunki undà
tànàning hàmmà hàràkàt muskullàri o‘zàrî tutàshgàn. Shu bilàn birgà
bîsh qismining o‘zi hàm 5—6, ko‘kràk qismi 3 và qîrin qismi 9—11
bo‘làkdàn tàshkil tîpgàn. Hàshàrîtlàrning tàshqi skålåti ulàr tànàsini
tàshqi muhit tà’siridàn sàqlàydi, ichki îrgànlàrini himîya qilàdi,
îrgànizmdàn suv bug‘lànishini kàmàytiràdi và ichki muskullàrining
birlàshish jîyi hisîblànàdi.
Hàshàrîtlàrning bîsh qismi.
Hàshàrîtlàrning bîsh qismi.
Hàshàrîtlàrning bîsh qismi.
Hàshàrîtlàrning bîsh qismi.
Hàshàrîtlàrning bîsh qismi. Hàshàrîtlàrning bîsh qismi kàllà
suyagi, kàllà qîpqîg‘idàn ibîràt. Bîsh qismdà îg‘iz îrgànlàri, bir juft
mo‘ylîv, bir juft îddiy ko‘z yoki bir juft muràkkàb ko‘zchàlàr jîylàshgàn.
Bîsh qismi îrqà tîmîndàn, ya’ni qîrin qismidàgi ichki îrgànlàr bilàn
tutàshgàn. Bîsh qismidà bo‘g‘inlàrgà bo‘lingàn turli ko‘rinishdàgi bir
juft àntånnàsi, mo‘ylîvlàri bo‘làdi. Ulàrning vàzifàsi hid bilish và såzish
funksiyasini bàjàrishdàn ibîràt. Ulàr påshînàning ikki yonidàgi ko‘zlàr
îràlig‘idà jîylàshgàn. Hàr bir mo‘ylîv yo‘g‘înlàshgàn o‘zàk—àsîsiy
dàstàdàn và uchinchi bo‘g‘indàn bîshlànàdigàn xivchindàn ibîràt bo‘làdi.
Bîsh qismining giðîgnàtik, prîgnàtik và îpistîgnàtik xillàri bo‘làdi.
1-ràsm. Hàshàrîtlàr mîrfîlîgiyasi:
1-ràsm. Hàshàrîtlàr mîrfîlîgiyasi:
1-ràsm. Hàshàrîtlàr mîrfîlîgiyasi:
1-ràsm. Hàshàrîtlàr mîrfîlîgiyasi:
1-ràsm. Hàshàrîtlàr mîrfîlîgiyasi:
1— bîsh (capit), 2— ko‘kràk (thorax), 3— qîrin (abdomen).
1
2
3
www.ziyouz.com kutubxonasi


8
2-ràsm. Hàshàrîtlàr bîshining xillàri
2-ràsm. Hàshàrîtlàr bîshining xillàri
2-ràsm. Hàshàrîtlàr bîshining xillàri
2-ràsm. Hàshàrîtlàr bîshining xillàri
2-ràsm. Hàshàrîtlàr bîshining xillàri
(hàshàrîtlàr bîshining tànàsigà tutàshishi):
à—prîgnàtik bîsh;
b—giðîgnàtik bîsh; d—înistîgnàtik bîsh.
Giðognatik — og‘iz bo‘laklari pastga qaratilgan (chigirtkalar) va
prognatik — og‘iz bo‘laklari tananing oldi tomoniga qaratilgan (sassiq
qo‘ng‘izlarda) hamda og‘iz bo‘laklari qorniga egilgan (orqasiga
qaratilgan) oldingi oyoqlariga juda ham yaqinlashgan – onistognatik
bo‘ladi (saratonlarda, o‘simlik bitlarida).
Hàshàrîtlàrning îg‘iz îrgànlàri.
Hàshàrîtlàrning îg‘iz îrgànlàri.
Hàshàrîtlàrning îg‘iz îrgànlàri.
Hàshàrîtlàrning îg‘iz îrgànlàri.
Hàshàrîtlàrning îg‘iz îrgànlàri. Hàshàrîtlàrning îg‘iz îrgànlàri
yuqîrigi làb, îg‘iz o‘simtàlàri và tîmîq îsti bo‘g‘inlàridàn tuzilgàn.
Qàbul qilinàdigàn îziqning hîlàtigà và xiligà (qismigà) qàràb, îg‘iz
îrgànlàrining shàkli o‘zgàràdi. Àsîsàn, ikki xil — kåmiruvchi và
so‘ruvchi îg‘iz îrgànlàri bo‘làdi. Êåmiruvchi îg‘iz îrgànlàri qàttiq
îziqqà, jumlàdàn, o‘simliklàrning bàrgi, pîyasi, o‘sish nuqtàlàri,
ildizi và hîkàzîlàrgà mîslàshgàn bo‘lib, o‘simliklàrning urug‘i, îrgànik
qîldiqlàr bilàn îziqlànàdigàn sànchib-so‘ruvchilàrgà nisbàtàn ànchà
îldin pàydî bo‘lgàn.
Hàshàrîtlàrning àyrim guruhlàri o‘simliklàrning suyuq mîddàlàri,
jumlàdàn, o‘simliklàr shiràsini, gullàr nåktàrini so‘rishgà mîslàshgàn.
Bulàrdàn tàshqàri, ko‘pginà hàshàrîtlàr sànchib-so‘ruvchi, yalîvchi,
kåmiruvchi-yalîvchi, kåsib-so‘ruvchi, sànchib-yalîvchi xillàrgà bo‘linàdi.
Ê å m i r u v c h i î g ‘ i z à p p à r à t i quyidàgichà tuzilgàn. Eng
ustidà—îg‘iz àppàràtining ustki qismidà—ustki làb, uning îstidà ichki
tîmîndàn tîmîq ustligi bo‘làdi. Ustki làbning vàzifàsi hàshàrît
îziqlànàyotgàndà uzib îlgàn îziqni tutib turishdàn ibîràt. Yuqîrigi
làbning îstidà ikkità bàquvvàt, qàttiq, ko‘p hîllàrdà uchi tishli, ustki
jàg‘làr bo‘làdi.
Ustki jàg‘làr qàychi tig‘làri kàbi bir-birigà qàràb ko‘ndàlàng
hàràkàtlànàdi.
Qîrà suvàràkning îg‘iz àppàràti îziqni qirqib îlishgà mîslàsh-
gàn. Ustki jàg‘i judà yaxshi rivîjlàngànidàn hàttî quruq yog‘îchni
hàm qirqib yåya îlàdi. Ustki jàg‘ining îstidà bir juft îstki jàg‘ jîylàshgàn
bo‘lib, uning vàzifàsi qirqib îlingàn îziqni màydàlàshdàn ibîràt.
Îstki jàg‘ bir nåchà qismdàn ibîràt. Îstki jàg‘dà tàshqi kîvshîv
a
b
d
www.ziyouz.com kutubxonasi


9
bo‘làgi và ichki kîvshîv kuràgi bo‘làdi. Ichki và tàshqi kîvshîv
bo‘làklàri, yo‘g‘în, uzun ustunchàgà o‘rnàshgàn bo‘lib, kîvshîv
bo‘làklàridàn tàshqàri, yanà îstki jàg‘ pàypàslàgichlàri hàm o‘shà
yårgà tutàshgàn. Ulàr hàshàrît îg‘zidàn chiqib turàdi và tuyg‘u îrgàni
vàzifàsini bàjàràdi. Îstki làb màydàlànàyotgàn îziqni tutib turish
vàzifàsini bàjàràdi. Undà îstki jàg‘làrning ichki kîvshîv bo‘làklàrigà
mîs kålàdigàn, îstki jàg‘làrning tàshqi kîvshîv kuràklàrigà mîs
kålàdigàn 2 tà qo‘shimchà tilchà, îstki jàg‘ ustunchàsigà mîs kålà-
digàn bittà iyak jîylàshgàn bo‘làdi.
Iyakkà tilchàlàr và qo‘shimchà tilchàlàr birikàdi, undàn so‘ng
iyak îsti bo‘làdi. Iyakdà bo‘g‘inli ustunchàlàr—iyak îsti pàypàslàgichlàri
bo‘lib, ulàr tuyg‘u îrgàni vazifasini bajaradi. Êåmiruvchi àyrim
hàshàrîtlàrdà tilchàlàr qo‘shimchà tilchàlàr bilàn birikib kåtàdi. Àyrim
hîllàrdà iyak và iyak îsti o‘rtàsidà chågàrà bilinmàydi.
Îstki làbning îg‘iz tåshigigà qàràgàn tîmînidà—îg‘iz ichidà
bà’zàn tåri burmàsi ko‘rinàdi, bu hàlqum îsti dåyilàdi, uning îrqà
tîmînidà so‘làk båzlàri yo‘li bo‘làdi.
Òo‘g‘ri qànîtlilàr (Orthoptera), ninàchilàr (Odonata), qo‘ng‘iz-
làr, tàngà qànîtlilàr (àrràkàshlàr — Tenthredinidae) ning îg‘iz àppàràti
kåmiruvchi tiðdà bo‘làdi.
Hàshàrîtlàrning sànchib-so‘ruvchi îg‘iz àppàràti fàqàt suyuq
îziqqà, ya’ni o‘simliklàr shiràsini so‘rishgà mîslàshgàn. Ulàrning
tuzilishi hàm bir xil emàs. Sànchib-so‘ruvchi hàshàrîtlàrning îg‘iz
àppàràti kåmiruvchi hàshàrîtlàrnikigà o‘xshàsh, ya’ni hàmmà
bo‘làklàri màvjud bo‘làdi, låkin ulàr ànchà cho‘zilib, xàrtum hîsil
qilib so‘rishgà mîslàshgàn. Ulàrning àyrim qismlàri ànchà sîddà tu-
zilgàn, àyrimlàridà îstki làb và îstki jàg‘ pàypàslàgichlàri bo‘lmày-
di. Sànchib-so‘ruvchi îg‘iz àppàràti ikkità kichik tiðgà bo‘linàdi: à)
xàrtumli îg‘iz àppàràti; b) sànchib-so‘ruvchi îg‘iz àppàràti. Bulàr-
ning birinchisi yarim qàttiq qànîtlilàr (Hemiðtera) dà, ikkinchisi
3-ràsm. Îg‘iz îrgànlàri:
3-ràsm. Îg‘iz îrgànlàri:
3-ràsm. Îg‘iz îrgànlàri:
3-ràsm. Îg‘iz îrgànlàri:
3-ràsm. Îg‘iz îrgànlàri:
1—ustki làb, 2—ustki jàg‘làr,
3—pàstki làb pàypàslàgichlàri,
4—5—pàstki jàg‘ning tàshqi và
ichki o‘simtàsi, 
6—ustunchà,
7—àsîsiy bo‘g‘im, 8—iyak îsti
bo‘g‘imi, 
9—iyak,
10—tilchà, 11—pàstki làb
pàypàslàgichlàri.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 0
ikki qànîtlilàr (Diðtera)dà uchràydi. Õàrtumlilàr (Pentatoma) ustki
làbining yaxshi rivîjlànmàgàn rudimåntàr hîldà bo‘lishi, pàypàslà-
gichlàrining bo‘lmàsligi, îstki làbining bîrligi bilàn ikki qànîtlilàrning
sànchib-so‘ruvchilàridàn fàrq qilàdi. Ulàrning tîmîq îsti yaxshi rivîj-
lànmàgàn. Sànchib-so‘ruvchilàr îg‘iz àppàràtining ustki và îstki jàg‘-
làri qilgà o‘xshàydi, ulàr bir-birigà jiðs birikàdi, bir-birigà jiðslàshàdigàn
îstki jàg‘làri o‘rtàsidà 2 tà nàysimîn kànàl hîsil bo‘làdi, buning sàbàbi
— bu jàg‘làrning hàr qàysisidà uzunàsigà kåtgàn 2 tà tàrnîvchà bîr.
Bu kànàllàrdàn biri îrqàli hàshàrît o‘simliklàr to‘qimàsigà so‘làgini
yubîràdi và nàtijàdà bu jîygà o‘simliklàr shiràsi zo‘r bårib îqib kålàdi,
bu esà so‘rishni îsînlàshtiràdi, ikkinchi kànàl îrqàli bu shirà so‘rilàdi.
Ànà shundày kànàllàr ikki qànîtlilàrning sànchib-so‘ruvchi îg‘iz
àppàràtidà hàm bo‘làdi. Låkin bu kànàllàr bîshqà qismlàrdàn hîsil
bo‘làdi, so‘làk tîmîq îstligi ichidàgi bårk kànàl îrqàli tushàdi, shirà
esà ustki làbning ichki yuzàsidàgi chuqur tàrnîvchàdàn hîsil bo‘lgàn
kànàl îrqàli hàshàrît tîmîg‘igà tushàdi; hàshàrît so‘ràyotgàn vàqtdà
yuqîrigi làbidàgi tàrnîvchà ustini yuqîrigi jàg‘làr và tîmîq îstligi
bårkitàdi.
Sànchib-so‘ruvchi îg‘iz àppàràtining ustki và îstki jàg‘làri îstki
làb yuzàsidàgi chuqur tàrnîvchàgà pichîq qingà kirgàndåk kiràdi.
Hàshàrît îziqlànishidà îstki làbini o‘simlik to‘qimàsigà tàqàydi và
birikkàn îstki và ustki jàg‘làrini to‘qimà ichigà àstà-såkin sànchàdi,
îstki làb esà hàmmà vàqt to‘qimà yuzàsigà tàqàlib turib àstà-såkin
egilàdi, bu bilàn ustki và îstki jàg‘làrning sànchilishigà yordàm båràdi.
4-ràsm. So‘ruvchi(
4-ràsm. So‘ruvchi(
4-ràsm. So‘ruvchi(
4-ràsm. So‘ruvchi(
4-ràsm. So‘ruvchi(
ààààà) và sànchib-so‘ruvchi (
) và sànchib-so‘ruvchi (
) và sànchib-so‘ruvchi (
) và sànchib-so‘ruvchi (
) và sànchib-so‘ruvchi (
b
bb
bb) îg‘iz
) îg‘iz
) îg‘iz
) îg‘iz
) îg‘iz
àppàràtining tuzilishi:
àppàràtining tuzilishi:
àppàràtining tuzilishi:
àppàràtining tuzilishi:
àppàràtining tuzilishi:
à: 1—xàrtumchà, 2—pàstki làb pàypàslàgichlàri, 3—mo‘ylîvlàr;
b: 1—bo‘g‘imli xàrtumchà, 2—yuqîrigi làb, 3—sànchuvchi qilchàlàr.
a
b
1
2
3
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 1
Y a l î v c h i î g ‘ i z à p p à r à t i n i n g qiyofàsi judà o‘zgàrgàn
bo‘lib, uning îstki làbidàn bîshqà àyrim qismlàrini fàrq qilish judà
qiyin, ustki và îstki jàg‘làri îstki làb bilàn qo‘shilib, bittà butun
bo‘làk hîsil qilàdi. Àyrim hîllàrdà pàstki làbdà qàttiq xitinli iyak, kàm
xitinlàshgàn yumshîq iyak îsti bo‘lib, ulàr yaxshi rivîjlàngàn.
Îstki làb qàlin etdîr ikki pàllàli do‘mbîqchàdàn ibîràt bo‘lib, do‘m-
bîqchà xitinlàshgàn qàttiq po‘st bilàn qîplàngàn. Yalîvchi îg‘iz àppàràti
suyuq îziq bilàn îziqlànàdigàn pàshshàlàrgà xîs bo‘lib, ulàr qàttiq,
låkin eruvchàn îziqni so‘làgi bilàn suyuq hîlàtgà kåltirib îziqlànàdi.
Hàshàrîtlàrning mo‘ylîvi.
Hàshàrîtlàrning mo‘ylîvi.
Hàshàrîtlàrning mo‘ylîvi.
Hàshàrîtlàrning mo‘ylîvi.
Hàshàrîtlàrning mo‘ylîvi. Hàmmà hàshàrîtlàrdà (fàqàt Prîtu-
ràlàrdàn tàshqàri) bir juftdàn mo‘ylîv bo‘lib, ulàr shàkli, bo‘g‘inlàri,
uzun-qisqàligi bilàn bir-biridàn fàrq qilàdi. Bo‘g‘inlàr sîni 3—4 tàdàn
yuztàgàchà và undàn îrtiq bo‘lishi mumkin.
Àyrim hîllàrdà, erkàk và urg‘îchi hàshàrîtlàr mo‘ylîvining
bo‘g‘imlàri sîni và shàkli hàr xil bo‘lishi mumkin. Hàshàrîtlàrning
mo‘ylîvi bîshining ikki yonidàgi guruhgà o‘rnàshgàn, iðsimîn,
tubidàn uchigàchà bir xil yo‘g‘înlikdà bo‘làdi. Birinchi àsîsiy bo‘g‘im
bîshqà bo‘g‘imlàrgà qàràgàndà yirik, bîshqà bo‘g‘imlàri xivchinsimîn
bo‘làdi. Àyrim hàshàrîtlàrning mo‘ylîvi qilsimîn bo‘lib, tubidàn uchigà
qàràb ingichkàlàshib bîràdi. Ìàrjînsimîn mo‘ylîvlàr kàltà, bo‘g‘im
uchlàri yumàlîqlàshgàn, bir-biri bilàn àniq àjràlib turàdigàn bo‘g‘im-
làrdàn ibîràt bo‘làdi. Bo‘g‘imlàrning bir tîmîni îrqà tishi kàbi kårtik
bo‘lgàn mo‘ylîvlàr àrràsimîn mo‘ylîv dåyilàdi. Bo‘g‘imlàrning bir
tîmînidà uzun-uzun tishchàlàr bo‘lsà, tàrîqsimîn mo‘ylîv dåyilàdi.
Ìo‘ylîvning uchidàgi bo‘g‘imlàr kångàygàndà, to‘g‘nàg‘ichsimîn
mo‘ylîv dåyilàdi, bîshchàli mo‘ylîvdà uning uchidàgi bo‘g‘imlàri
kàltàlàshib, bîshchà hîsil qilàdi. Duksimîn mo‘ylîvlàrdà o‘rtà bo‘g‘inlàr
So‘rish vàqtidà îstki làb îstki jàg‘làrning
qàttiq jinslàrni tåshib o‘tishigà yordàm
båràdi. So‘rish jàràyoni jàg‘làrning o‘zi yoki
jàg‘làr bilàn birgàlikdà tîmîq îstligi và ustki
làb tîmînidàn bàjàrilàdi. Îg‘iz àppàràtining
bundày tuzilishi dàràxtlàr po‘stlîg‘ining
qàttiq qismini hàm tåshà îlishigà yordàm
båràdi.
5-ràsm. Yalàb-so‘ruvchi îg‘iz àppàràtining
5-ràsm. Yalàb-so‘ruvchi îg‘iz àppàràtining
5-ràsm. Yalàb-so‘ruvchi îg‘iz àppàràtining
5-ràsm. Yalàb-so‘ruvchi îg‘iz àppàràtining
5-ràsm. Yalàb-so‘ruvchi îg‘iz àppàràtining
tuzilishi:
tuzilishi:
tuzilishi:
tuzilishi:
tuzilishi:
1—ustki làb, 2—ustki jàg‘làr, 3—pàstki jàg‘
pàypàslàgichlàri, 
4,5—pàstki jàg‘ning tàshqi và
ichki o‘simtàsi, 
6—ustunchà, 7—àsîsiy bo‘g‘in,
8—iyak îsti bo‘g‘ini, 9—tilchà qîpchàsi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 2
bîsh và îxirgi bo‘g‘inlàrgà qàràgàndà yirik bo‘lib, dukchà hîsil qilà-
di. Yelpig‘ichsimîn mo‘ylîvlàr uchidàgi bo‘g‘inlàr plàstinkàsimîn yoki
yålpig‘ichsimîn, àyrim hîllàrdà yaprîqsimîn bo‘làdi. Àyrim hîllàrdà
tirsàkli-tàrîqsimîn mo‘ylîvlàr bo‘lib, ulàrning uchidà hàr xil uzunlikdàgi
o‘simtàlàri bo‘làdi. Hàshàrîtlàr mo‘ylîvining bo‘g‘imlàri yirik-màydàligi
và bo‘g‘im shàkllàrining hàr xil bo‘lishi tufàyli nîto‘g‘ri shàklli mo‘ylîvlàr
hîsil bo‘làdi. Pàtsimîn mo‘ylîvlàr bo‘g‘imlàrining bîsh qismidàn uch
qismigà qàràb, ikki tîmîndàn hàr xil uzunlikdàgi qilchàlàri bo‘làdi, bu
qilchàli mo‘ylîv; bundày mo‘ylîvning uchtà bo‘g‘imidàn bittàsidà îddiy
yoki shîxlàngàn qilchàsi bo‘làdi.
Bàrchà hàshàrîtlàr bîsh qismining ikki yonidà bir juft ko‘zi
bo‘làdi, låkin àyrim hàshàrîtlàrdà ko‘z (Prîturà) bo‘lmàydi. Êo‘z
kåsigi mikrîskîpdà ko‘rilgàndà, uning kàtàkchàlàri bo‘lib, ulàr fàsåtkà
dåb àtàlàdi. Fàsåtkàlàr hàr xil hàshàrîtlàrdà bir nåchtàdàn bir nåchà
mingtàgàchà bo‘lishi mumkin. Êo‘zlàrning kàttà-kichikligi, shàkli
xilmà-xil bo‘lib, bà’zilàri hàshàrît bîsh qismining îzginà jîyini,
bà’zilàri esà bîshning yarmidàn ko‘prîg‘ini egàllàydi. Ulàr îvàl,
yumàlîq, lîviyasimîn shàkllàrdà bo‘làdi. Dåyarli ko‘pginà hàshàrît-
làrning bîshidà ko‘zidàn tàshqàri, yanà ko‘zchàlàri bo‘lib, ulàr ikkità
và uchtàdàn 8 tà hàttî 12 tàgàchà bo‘lishi mumkin. Êo‘zchàlàr påshî-
6-ràsm. Hàshàrîtlàr mo‘ylîvining xillàri:
6-ràsm. Hàshàrîtlàr mo‘ylîvining xillàri:
6-ràsm. Hàshàrîtlàr mo‘ylîvining xillàri:
6-ràsm. Hàshàrîtlàr mo‘ylîvining xillàri:
6-ràsm. Hàshàrîtlàr mo‘ylîvining xillàri:
1—iðsimîn, 2—qilsimîn, 3—màrjînsimîn, 4—àrràsimîn, 5—tàrîqsimîn,
6—to‘g‘nàg‘ichsimîn, 7—bîshchàli mo‘ylîv, 8—duksimîn, 9—yaprîq-
simîn, 
10,11—nîto‘g‘ri (tirsàkli), 12—pàtsimîn, 13—qilchàli.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 3
nàgà yoki ensàgà jîylàshgàn bo‘làdi. Êo‘zchàlàr (sîddà ko‘zchàlàr),
ko‘pinchà, yumàlîq bo‘làdi. Sîddà ko‘zchàlàr fàsåtkàgà bo‘linmàydi,
mo‘ylîvi muràkkàb ko‘zchàlàrning fàsåtkàsidàn kàttàrîq bo‘làdi.
Àyrim hàshàrîtlàrdà sîddà ko‘zlàr bo‘lmàydi.
Hàshàrîtlàrdà bîsh qism bo‘yin bo‘limi îrqàli tànàni birlàsh-
tiruvchi qismdàn ibîràt. Òànàning bu qismi mikrîtfàks, dågàn nuqtàyi
nàzàr bo‘lsà hàm, u hàli to‘liq qàbul qilinmàgàn. Bo‘yin qismidà ikki
juft sårvikàl sklåritlàr bo‘lib, ulàr tànàni bîsh qism bilàn biriktirib
turàdi. Êo‘p hîllàrdà sårvikàl sklåritlàr îldingi ko‘kràk qism bilàn birikàdi.
Êo‘kràk hàshàrîtlàrning bîsh và qîrin qismlàrini bîg‘làb turàdi.
Hàshàrîtlàrning ko‘kràk qismi.
Hàshàrîtlàrning ko‘kràk qismi.
Hàshàrîtlàrning ko‘kràk qismi.
Hàshàrîtlàrning ko‘kràk qismi.
Hàshàrîtlàrning ko‘kràk qismi. Hàshàrîtlàrning bîshidàn kå-
yingi qismi ko‘kràk bo‘lib, u uch bo‘g‘imdàn: îldingi ko‘kràk, o‘rtà
ko‘kràk và îrqà ko‘kràkdàn ibîràt.
Hàshàrîtlàrning îldingi, o‘rtà, îrqà ko‘kràk qismlàri bir-birigà
hàràkàtchàn birikkàn bo‘lib, àyrimlàridà bu qismlàr jiðs birikib kåtgàn
bo‘làdi. Êo‘kràkning uchtà sågmåntining hàr biri xitinlàshgàn àyrim
qismlàrdàn—sklåritlàrdàn ibîràt. Sågmåntlàrning yuqîri qismi yoki
ustki tîmîni, yålkà îstki tîmîni yoki ko‘kràgi yon tîmînidàgi
sklåritlàr—biqinchà yoki plåyritlàr dåb àtàlàdi.
Hàshàrîtlàrning hàr bir ko‘kràk bo‘g‘imlàridà bir juftdàn îyog‘i
bo‘làdi. Qànîtli hàshàrîtlàrning o‘rtà và îrqà bo‘g‘imlàridà juft
qànîtlàr bo‘làdi. Shuning uchun o‘rtà và îrqà bo‘g‘imlàri birgàlikdà
ptårîtîràks dågàn nîm bilàn ifîdàlànàdi.
Àyrim hàshàrîtlàrdà îldingi ko‘kràk bo‘g‘imi bîshqà ko‘kràk
bo‘g‘imlàrigà, jumlàdàn, båshiktårvàtàrlàrdà nisbàtàn îddiyrîq tuzil-
gàn. Îyoqlàri qàmrîvchi tiðdà bo‘làdi.
Uchish xususiyatini yo‘qîtgàn hàshàrîtlàrdà îldingi yålkàlàri
yaxshi rivîjlàngàn, uchuvchi hàshàrîtlàrdà esà îldingi ko‘kràgi ànchà
kichiklàshgàn bo‘làdi. Êo‘kràk bo‘g‘imlàrining yon tîmînlàri sklårit-
làri biqini yoki plåyritlàri muràkkàb tuzilgàn bo‘lib, hàr bir îyog‘ining
jîylàshgàn yåridà burmàli tåri—kutikulà chuqurchàni hîsil qilàdi. Ushbu
chuqurchàdà îyog‘ining tîzchàsi jîylàshgàn. O‘rtà và îrqà ko‘kràk
biqinchàlàridà kàmdàn-kàm hîllàrdà îldingi ko‘kràk biqinchàsining hàm
ikki yonidà bittàdàn zo‘rg‘à såzilàdigàn và nîto‘g‘ri yumàlîq (îvàl)
shàklli nàfàs tåshikchàlàri bo‘lib, ulàr stigmà dåb àtàlàdi.
Hàshàrîtlàrning qànîti.
Hàshàrîtlàrning qànîti.
Hàshàrîtlàrning qànîti.
Hàshàrîtlàrning qànîti.
Hàshàrîtlàrning qànîti. Êo‘pchilik hàshàrîtlàrdà ikki juft qànît
bo‘lib, ulàrning birinchi jufti o‘rtà ko‘kràkkà và ikkinchisi îrqà
ko‘kràkkà jîylàshàdi.
Låkin ikki qànîtlilàrdà qànît bir juft bo‘lib, ulàr o‘rtà kuràkkà,
îrqà kuràkkà esà yo‘qîlib kåtgàn îrqà qànît rudimåntlàri o‘rnàshàdi.
Hàshàrîtlàr qànîti ikkità yupqà plàstinkàdàn ibîràt bo‘lib, ulàr
o‘rtàsidàn to‘rt tîmîni bårk kàtàkchàlàr hîsil qilàdigàn tik và
ko‘ndàlàng tîmirlàr o‘tàdi. Òîmirlàrning sîni và jîylàshishi hàr
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 4
7-ràsm. Îddiy hàshàrîtlàr qànîtining tuzilishi:
7-ràsm. Îddiy hàshàrîtlàr qànîtining tuzilishi:
7-ràsm. Îddiy hàshàrîtlàr qànîtining tuzilishi:
7-ràsm. Îddiy hàshàrîtlàr qànîtining tuzilishi:
7-ràsm. Îddiy hàshàrîtlàr qànîtining tuzilishi:
S—kîstàl tîmir, Sc—subkîstàl tîmir, R—ràdiàl tîmir, S—såktîràl tîmir,
Ì—mådiàl tîmir, Cu—kubitàl tîmir, P—plikàl tîmir, Å—empuàl tîmir,
À—ànàl tîmir.
xil. Òubàn hàshàrîtlàr qànîtidà ko‘prîq ko‘ndàlàng tîmirlàr bo‘làdi,
qànît tîmirlàri qànît pàrdàlàrini ko‘tàrib turuvchi måxànik tirgàk
vàzifàsini bàjàràdi. Ichi g‘îvàk bo‘lgàn àyrim tîmirlàr îrqàli îziq
mîddà tàshuvchi qîn îqàdi. Hàshàrîtlàr qànîtlàrini tutib turishidà
và ulàrni îziqlànishidà uzunàsigà kåtgàn tîmirlàr kàttà àhàmiyatgà
egà bo‘lib, ulàr quyidàgi xillàrgà bo‘linàdi:
C — kîstàl tîmir. Bundà tîmir qànîtning tubidàn chiqib, uning
îldingi chåti bo‘ylàb kåtàdi.
Sc— subkîstàl tîmir. Birinchi tîmirdàn kåyin qànîtlàr tubidàn chiqàdi.
Êo‘pinchà, kàltà bo‘làdi và qànîtning îldingi chåkkàsigà bîrib tàqàlàdi.
R — ràdiàl tîmir. Subkîstàl tîmirdàn kåyin qànîtlàr tubidàn
chiqàdi. Bu tîmirlàr, ko‘pinchà, båsh tàrmîqli bo‘làdi, bu tàrmîqlàr
qànîtning îldingi và tàshqi chåkkàsigà bîrib yåtàdi. Àksàriyat
hàshàrîtlàr qànîtining chåkkàsi yonidà—ràdiàl tîmir tàrmîqlàridà
tårisimîn plàstinkàchà—ko‘zchà, ya’ni ptårîsigmà hîsil bo‘làdi.
M — o‘rtà yoki mådimàl tîmirlàr. Ulàr ràdiàl tîmirlàrdàn kåyin
jîylàshàdi và tàrmîqlàydi. Òàrmîqlàrning uchi qànîtning tàshqi
chåkkàsigà bîrib tàqàlàdi.
Cu — kubitàl tîmir. Ulàr mådiàl tîmirdàn kåyin kålib, ildiz
tubidàn chiqàdi. Bà’zi uchlàri qànîtning tàshqi yoki chåkkàsigà bîrib
tàqàlàdigàn ikki tàrmîqqà bo‘linàdi.
A — kåyingi yoki ànîl tîmirlàr qànît tubidàn chiqàdi, låkin
tàrmîqlànmàydi. Hàr qàysisi qànîtning îrqà, bà’zàn tàshqi chåkkà-
sigà mustàqil bîrib tàqàlàdi. Ànîl tîmirlàr, ko‘pinchà, àksilyar tîmir
dåb hàm àtàlàdi.
Hàshàrîtlàrning îyog‘i.
Hàshàrîtlàrning îyog‘i.
Hàshàrîtlàrning îyog‘i.
Hàshàrîtlàrning îyog‘i.
Hàshàrîtlàrning îyog‘i. Hàshàrîtlàrning îyog‘i ko‘kràgining îstki
tîmînidà, hàr qàysi sågmåntgà bir juftdàn jîylàshàdi. Êo‘kràkning
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 5
îldingi qismidà jîylàshgàn îyoqlàri îldingi juft îyoqlàr dåb àtàlàdi.
Êo‘kràkning o‘rtàsidà jîylàshgànlàri o‘rtà îyoqlàr yoki ikkinchi juft
îyoqlàr và ko‘kràkdàn kåyindà jîylàshgànlàri kåyingi yoki uchinchi
juft îyoqlàr dåb àtàlàdi. Vîyagà yåtgàn hàmmà hàshàrîtlàrning îyog‘i
uch juft bo‘lib, ulàr hàshàrîtlàr (Insecta) yoki îlti îyoqlilàr (Hexapo-
da) dåb hàm àtàlàdi.
Hàshàrîtlàrning îyoq bo‘g‘imlàri tîs, o‘ynîg‘ich, sîn, bîldir,
pànjàlàrdàn ibîràt bo‘làdi.
Hàshàrîtlàrning îyog‘i kàttà-kichik và shàkligà qàràb xilmà-xil
bo‘làdi. Bundày xilmà-xillik ulàrning yashàsh tàrzigà bîg‘liq bo‘làdi
và funksiyasi hàm o‘zgàrib turàdi.
Bàrchà hàshàrîtlàrning îyog‘i tuzilishigà ko‘rà quyidàgi guruh-
làrgà bo‘linàdi:
S à k r î v c h i î y o q l à r . Bundày îyoqlàrning sîn qismi yo‘g‘în-
làshgàn bo‘lib, îrqà juft îyoqlàriginà sàkrîvchi bo‘làdi.
S u z u v c h i î y o q l à r . Hàmmà qismi, bîldir pànjàsi kång và
yassi bo‘làdi. Suzuvchi îyoqlàrning àyrim qismlàri, jumlàdàn, bàrmîq
yuzàsi ulàrning qirràsigà jîylàshgàn tukchàlàr tufàyli judà kångàyadi.
Àksàriyat hîllàrdà kåyingi juft îyoqlàr, àyrim hîllàrdà o‘rtà juft
îyoqlàr hàm suzuvchi bo‘làdi. Ulàr îyoqlàrining hàr qàysisi hàm
bir vàqtdà hàràkàt qilàdi.
Y u g u r u v c h i î y o q l à r . Bîldiri và pànjàsi uzun và ingichkà,
yuguruvchi bo‘làdi.
8-ràsm. Hàshàrîtlàr
8-ràsm. Hàshàrîtlàr
8-ràsm. Hàshàrîtlàr
8-ràsm. Hàshàrîtlàr
8-ràsm. Hàshàrîtlàr
îyog‘ining xillàri:
îyog‘ining xillàri:
îyog‘ining xillàri:
îyog‘ining xillàri:
îyog‘ining xillàri:
I—yuguruvchi,
II—suzuvchi,
III—sàkrîvchi,
IV—qàmrîvchi,
V—so‘rg‘ichli,
VI—yig‘uvchi,
VII—qàzuvchi.
Îyoqning tuzilishi:
Îyoqning tuzilishi:
Îyoqning tuzilishi:
Îyoqning tuzilishi:
Îyoqning tuzilishi:
1—tîschà,
2—o‘ynîg‘ich,
3—sîn, 4—bîldir,
5—pànjà.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 6
Ò u t u v c h i î y o q l à r . Òutuvchi îyoqlàr sînidà uzunàsigà
kåtgàn chuqur àriqchà bo‘làdi. Bu àriqchàgà bîldir jîylàshàdi,
nàtijàdà tutilgàn o‘ljàni kåsish và qisish jàràyoni àmàlgà îshàdi.
Òutuvchi îyoqlàrning bîldiri và sînining tànàgà qàràgàn ichki
chåkkàsidà, îdàtdà, yirik tishlàr bo‘làdi. Ulàrning vàzifàsi tutilgàn
o‘ljàni ushlàb turishdàn ibîràt. Låkin, àyrim hîllàrdà, tutuvchi
îyoqlàrdà bundày tishlàr bo‘lmàsligi hàm mumkin. Ìàsàlàn, suv
qàndàlàsi (Naucoris)ning îyoqlàridà bundày tishlàr bo‘lmàydi. Êo‘p
hîllàrdà esà îldingi îyoqlàr tutuvchi vàzifàsini hàm bàjàràdi.
Y o p i s h u v c h i î y o q l à r . Êàftidà pànjàsi judà kångàygàn
àyrim bo‘g‘imlàrgà bo‘linib, bu bo‘g‘imlàrdà kuchli so‘rg‘ichlàr bîr.
Y i g ‘ u v c h i y o k i s à v à t c h à l i î y o q l à r . Ìåtàtàrzusi và
bîldiri judà kångàygàn và bîldirining tàshqàrigà qàràgàn yuzàsi chuqur
bo‘lib, bîldir và pànjàsi tuk bilàn qîplàngàn, îdàtdà, kåyingi îyoqlàr
yig‘uvchi bo‘lib, gul chàngini yig‘ishgà mîslàshgàn.
Q à z u v c h i î y o q l à r . Bulàrning bîldiri kång và yassi bo‘làdi.
Bîldir uchidà bàquvvàt, yirik tishlàr bîr.
Qàzuvchilàr îyog‘ining bàrmîqlàri kàltà, àyrimlàridà mutlàqî
yo‘qîlib kåtgàn. Hàshàrîtlàrning ko‘kràgidà, qànît và îyoqlàridà
hàr xil o‘simtàlàr bo‘lib, ulàr yår qàzishdà và dushmàndàn himîya-
lànishdà và hujum qilishdà ishlàtilàdi. Bundày o‘simtàlàr hàshàrît-
làrning bîsh qismidà hàm bo‘lishi mumkin, màsàlàn, shîxli qo‘ng‘iz
(Oryctes nasicornis)ning bîshidà shîxsimîn o‘simtàsi bîr.
Q î r i n b o ‘ l à g i .
Q î r i n b o ‘ l à g i .
Q î r i n b o ‘ l à g i .
Q î r i n b o ‘ l à g i .
Q î r i n b o ‘ l à g i . Hàshàrîtlàrning qîrin bo‘làgi bir nåchtà såg-
måntdàn tàshkil tîpgàn. Òubàn hàshàrîtlàr (Protura)ning qîrin bo‘làgi
12 tà bo‘làdi. Êo‘pchilik hàshàrîtlàrdà vîyagà yåtgàn yoshidà 11 tà
sågmånt bo‘làdi, bà’zilàri qo‘shilib kåtib, ulàr o‘rnini bàquvvàt rivîj-
làngàn sågmåntlàr egàllàshi hisîbigà ulàr yo‘qîlib kåtàdi. Sågmåntlàrning
hàr biri 2 tà àsîsiy sklåritdàn ibîràt bo‘lib, ustki tîmînidàgi plàstinkà
— tårgit, pàstki tîmînidàgi plàstinkà—stårnit dåb àtàlàdi; ulàr îràsidà
pàrdàsimîn yumshîq qism—biqinchà yoki plåyrit bo‘làdi. Vîyagà yåtgàn
hàshàrîtlàrdà tårgit bilàn stårnitning sîni hàmmà vàqt bir xil bo‘lmàydi,
chunki àyrim sågmåntlàrning îrqà qirràsi kåyingi sågmåntning îldingi
qirràsini bîsib turàdi. Àyrim hîllàrdà sågmåntning tårgiti shu bo‘g‘imning
stårnitigà qàràgàndà yirikrîq, bà’zàn stårnit yirikrîq bo‘lishi mumkin
yoki hàr ikkàlàsining kàttàligi bir xil bo‘làdi. Qîrnining àyrim sågmåntlàri
bir-birigà hàràkàtchàn ràvishdà birikàdi. Qîrin bo‘làgi hàm ko‘kràkkà
hàràkàtchàn birikàdi. Låkin pàrdà qànîtlilàr (Håmenoptera) turkumigà
mànsub hàshàrîtlàr qîrnining birinchi bo‘g‘imi ko‘kràkkà hàràkàtsiz
birikàdi và ulàr îràliq sågmånt dåb àtàlàdi. Îràliq sågmåntlàrning
ko‘kràkkàchà zich yopishishi tufàyli pàrdà qànîtlilàr kuràgi uch emàs,
bàlki to‘rt sågmåntdàn ibîràt bo‘lib ko‘rinàdi. Hàshàrîtlàr qîrni
tuzilishigà ko‘rà quyidàgilàrgà bo‘linàdi:
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 7
Ê å n g q î r i n . Bundày qîrinning birinchi bo‘g‘imi enli bo‘-
lib, hàmmà jîyi bilàn ko‘kràkkà zich yopishàdi.
Πs i l g à n q î r i n . Bundày qîrinning birinchi bo‘g‘imi kång
bo‘lib, låkin sågmåntning îstki qismi yordàmidà ko‘kràkkà hàràkàt-
chàn birikàdi và qîrin îsilib turàdi.
P î y a s i m î n q î r i n . Bundày qîrinning birinchi yoki ikkinchi
bo‘g‘imlàri cho‘zilib, uzun pîyagà àylànàdi.
Qîrin sågmåntining yonidà nàfàs tåshigi stigmàsi jîylàshàdi, ulàr
hàr xil shàkldà, ko‘pinchà nîto‘g‘ri îvàl yoki yumàlîq shàkldà, judà
kichkinà bo‘làdi. Qîrinning nàfàs tåshikli sågmåntlàrining sîni hàr
xil bo‘làdi. Îdàtdà, ulàrning sîni 7 yoki 8 juft, hàr qàysi sågmåntdà
bir juft nàfàs tåshigi bo‘lib, qîrnining 9 và 10-sågmåntlàridà nàfàs
tåshiklàri bo‘lmàydi. Vîyagà yåtgàn hàshàrîtlàrning qîrin bo‘làgidà
îyoqlàr bo‘lmàydi, låkin tubàn hàshàrîtlàrdà hàr xil o‘simtàlàr
bo‘lishi mumkin. Ìàsàlàn, Diðtera, ya’ni àyridumlilàr (Thysanura),
qildumlilàr turkumigà kiruvchi hàshàrîtlàrning qîrin qismidà hàr xil
o‘simtàlàr bo‘làdi. Bu hàshàrîtlàr qîrin qismining birinchi sågmåntidà
rudimånt o‘simtàlàri bo‘lib, ulàr qîrin îyoqchàlàri dåb àtàlàdi.
Àyrim hàshàrîtlàrdà, to‘g‘ri qànîtlilàrdà, suvàràklàrdà qîrin
bo‘làgining 11-, kàmdàn-kàm hîllàrdà 10- yoki 9- sågmåntlàr tårgitidà
bo‘g‘imli såzuvchi sårklàr bo‘làdi. Uxîvyortkàlàrdà ulàr (sårklàr)
bàquvvàt îmburgà àylàngàn. Ulàr himîyalàsh và uchish îldidàn
qànîtlàrni to‘g‘rilîvchi îrgàn vàzifàsini bàjàràdi. Êo‘pchilik hàshàrît-
làrdà 9-qîrin bo‘làgining sågmåntidà àyrim hîllàrdà 8-sågmåntlàrdàgi
gånitàl plàstinkà gînàpîfiz dåb àtàlàdigàn o‘simtàlàrdàn tàshqàri,
9-ràsm. Hàshàrîtlàr qîrnining tuzilishi:
9-ràsm. Hàshàrîtlàr qîrnining tuzilishi:
9-ràsm. Hàshàrîtlàr qîrnining tuzilishi:
9-ràsm. Hàshàrîtlàr qîrnining tuzilishi:
9-ràsm. Hàshàrîtlàr qîrnining tuzilishi:
1—bîtiq, 2—kång bàndli, 3—îsiluvchàn, 4—uzun pîyachàli.
2—Umumiy và qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 8
håch qàndày o‘simtàlàr bo‘lmàydi. Gînàpîfizlàr jinsiy yoki himîya
vàzifàsini bàjàràdi. Bundày qismlàr qàtîrigà hàshàrîtlàr, màsàlàn,
tåmirchàklàr (Thigonidae) yoki sikàdàlàr (Cicadidae) erkàgining tàshqi
jinsiy îrgànlàri, urg‘îchilàrining tuxumqo‘ygichi kiràdi. Ulàr àsàlàrilàrdà
(Apidae) gînàpîfiz nàyzà hîlidà bo‘làdi. Ninàchilàr (Odonata)
erkàklàrining jinsiy o‘simtàlàri o‘zigà xîs tuzilgàn. Bu o‘simtàlàr qîrin
qismining 2-và 3- stårnitlàridà, jinsiy tåshiklàri esà o‘zining àsli jîyidà,
ya’ni 9-stårnitdà bo‘làdi. Bu o‘simtàlàr 2-stårnitdàgi 6 juft xitinlàshgàn
plàstinkàdàn và 3-sågmåntdàgi uch bo‘g‘imli jinsiy îrgàndàn ibîràt.
Urug‘làntirish îldidàn erkàk ninàchi urug‘ suyuqligini àvvàl jinsiy
tåshikdàn jinsiy o‘simtàlàr råzårvuàrigà ko‘chirishi lîzim.
Hàshàrîtlàr tuxumqo‘ygichi îrqàli substràt ichigà, tuprîqqà, pîya
ichigà, bàrg to‘qimàlàri ichigà, hàr xil tåshiklàr, yoriqlàrgà, hàttî
hàshàrîtlàrning o‘zigà hàm tuxum qo‘yadi. Òuxumqo‘ygich gînà-
pîfizning o‘zidàginà hîsil bo‘lmày, bàlki ko‘pginà pàshshàlàr
(Diðtera), qo‘ng‘izlàr (Coleoptera) dà qîrin bo‘làgi îxirgi sågmånti-
ning qiyofàsi o‘zgàrib, ichigà tîrtishishi và tuxum qo‘yish vàqtidà
do‘ppàyib tàshqàrigà chiqishidàn hàm hîsil bo‘lishi mumkin.
Êànàlàrning tuzilishi
Êànàlàrning tuzilishi
Êànàlàrning tuzilishi
Êànàlàrning tuzilishi
Êànàlàrning tuzilishi
Qishlîq xo‘jàligidà ekinlàrgà hàshàrîtlàr bilàn bir qàtîrdà kànàlàr
(Acarina), bo‘g‘imîyoqlilàr (Artropoda) tiðigà mànsub o‘rgim-
chàksimînlàr (Aràchnoidea) sinfigà và nåmàtîdàlàr—chuvàlchànglàr
(Vermes) tiðigà, yumàlîq chuvàlchànglàr (Nemathelminthes) kånjà
tiðigà mànsub zàràrkunàndàlàr hàm kàttà zàràr yåtkàzàdi. Shuning
uchun quyidà ànà shu sinf vàkillàrining àsîsiy tàshqi tuzilish bålgilàri
bilàn tànishàmiz.
O‘rgimchàksimînlàrning tuzilishi.
O‘rgimchàksimînlàrning tuzilishi.
O‘rgimchàksimînlàrning tuzilishi.
O‘rgimchàksimînlàrning tuzilishi.
O‘rgimchàksimînlàrning tuzilishi. Bu sinfgà tràxåya và o‘pkà bilàn
nàfàs îlàdigàn yårdà yashîvchi bo‘g‘imîyoqlilàr kiràdi. Ulàrning 35000
gà yaqin turi mà’lum. O‘rgimchàksimînlàrning tànàsi bîsh-ko‘kràk và
qîrin qismgà bo‘lingàn. Ìo‘ylîvi bo‘lmàydi. Bîsh-ko‘kràgidà to‘rt
juft îddiy ko‘zi và îg‘zi bîr. Îg‘iz îrgànlàrining birinchi jufti—
yuqîrigi jàg‘làri pàstgà egilgàn, o‘tkir tirnîqli bo‘làdi. Bà’zilàridà
tirnîqlàrining uchidà zàhàr båzlàri îtilàdigàn tåshik bîr. Jàg‘làri o‘ljàni
jînsizlàntirish và himîyalànish uchun xizmàt qilàdi. Jàg‘làri îràsidà
îg‘iz îrgànlàrining ikkinchi jufti—jàg‘ îyoqlàri bo‘lib, ulàr bilàn
o‘rgimchàk pàypàslàydi và o‘ljàni u yoki-bu yoqqà àg‘dàràdi.
Òo‘rt juft yurish îyoqlàri såzuvchi tuk bilàn qîplàngàn. O‘rgim-
chàksimînlàrning qîrni bîsh, ko‘kràgidàn kàttà bo‘làdi. Êo‘pchiligi-
ning qîrni îxiridà o‘rgimchàk so‘gàllàri bo‘lib, ungà båzlàr îtilàdi.
Ulàrdàn àjràlgàn mîddà qîtib, o‘rgimchàk iðlàri hîsil qilàdi, ulàr-
ning sifàti và vàzifàsi hàr xil bo‘làdi. Bà’zi båzlàrdàn pishiq, låkin
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 9
yopishmàydigàn tutqich to‘r uchun ishlàtilàdigàn ið àjràlàdi.
Bîshqàlàridàn yopishqîq ingichkà ið àjràlàdi. Ulàrdàn o‘rgimchàk
tutqich to‘r to‘qiydi. Uchinchi xil båzlàrdàn iðàksimîn yumshîq ið
chiqàràdi, urg‘îchisi ulàrdàn pillà o‘ràydi.
O‘rgimchàk tutqich to‘rigà tushgàn o‘ljàni yopishqîq to‘rigà o‘ràb
îlàdi. U yuqîri jàg‘làridàgi tirnîqchàlàrini o‘ljàsi tànàsigà sànchib,
uning ichigà yumshîq to‘qimàlàrini erituvchi suyuqlik yubîràdi. Bir
qànchà vàqtdàn kåyin o‘rgimchàk qismàn erigàn îziqni so‘ràdi. O‘rgim-
chàklàrdà tànà bo‘shlig‘idàn tàshqàridàgi hàzm jàràyoni ànà shundày
àmàlgà îshàdi.
O‘rgimchàklàrning nàfàs îlish îrgànlàri àtrîf-muhit bilàn
bîg‘làngàn o‘pkà xàltàchàlàridàn ibîràt. O‘pkà xàltàchàlàridàn
tàshqàri, qîrnidà ikki tutàm nàfàs nàychàlàri—tràxåyalàr bo‘lib, ulàr
umumiy nàfàs tåshigi îrqàli tàshqàrigà îchilàdi.
O‘rgimchàklàrning qîn àylànish siståmàsi îchiq và nårv siståmàsi
tîmîq îsti, tîmîq usti và qîrin nårv zànjiridàn ibîràt. Àyirish
îrgànlàri to‘rttà nàychàdàn ibîràt. Ulàrning bir uchi bårk, ikkinchi
10-ràsm. Bo‘g‘imîyoqlilàr xillàri:
10-ràsm. Bo‘g‘imîyoqlilàr xillàri:
10-ràsm. Bo‘g‘imîyoqlilàr xillàri:
10-ràsm. Bo‘g‘imîyoqlilàr xillàri:
10-ràsm. Bo‘g‘imîyoqlilàr xillàri:
1—chàyon, 2—qîràqurt, 3—shàrq it kànàsi, 4—o‘simlik kànàsi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 0
uchi ichàkkà tutàshgàn bo‘làdi. Qîn tàrkibidàgi mîddàlàr àlmàshinuvi
màhsulîtlàri nàychàlàr dåvîri îrqàli ichigà kiràdi. Bu nàychàlàrdàn
ichàklàrgà bîrib, kåyin tàshqàrigà chiqib kåtàdi.
O‘rgimchàklàr àyrim jinsli, urg‘îchilàri erkàklàridàn yirik. Êuz-
dà îtàlàngàn o‘rgimchàk iðidàn yasàlgàn pillà ichigà urg‘îchisi tuxum
qo‘yadi. Òuxum pillà ichidà qishlàb, bàhîrdà yosh o‘rgimchàklàr chiqàdi.
Êànàlàr hàm o‘rgimchàksimînlàrgà kiràdi. Ulàr ko‘pchiligining
tànàsi bo‘g‘imlàrgà àniq bo‘linmàgàn. Bu ulàrning pàràzit hàyot kåchi-
rishi bilàn bîg‘liq.
O‘rgimchàkkànà g‘o‘zà và bîshqà qishlîq xo‘jàlik ekinlàri bàrgidà
yashàydi. Êànà zàràrlàgàn g‘o‘zà tuplàri nîbud bo‘làdi, pàxtà hîsili
kàmàyib kåtàdi. Un kànàsi unni và dînni zàràrlàydi và sifàtini pàsàytiràdi.
Nåmàtîdàlàrning tuzilishi
Nåmàtîdàlàrning tuzilishi
Nåmàtîdàlàrning tuzilishi
Nåmàtîdàlàrning tuzilishi
Nåmàtîdàlàrning tuzilishi
Nåmàtîdàlàr iðsimîn yumàlîq chuvàlchànglàr yoki birlàmchi
tànà bo‘shliqlilàr (Nemathelminthes) tiðigà, hàqiqiy iðsimîn yumàlîq
chuvàlchànglàr (Nematoda) sinfigà mànsub. Ulàr dångiz, îkåànlàrdà
và chuchuk suv hàvzàlàridà, shuningdåk, nàm tuprîqdà kång tàrqàlgàn.
11-ràsm. Nåmàtîdàlàrning
11-ràsm. Nåmàtîdàlàrning
11-ràsm. Nåmàtîdàlàrning
11-ràsm. Nåmàtîdàlàrning
11-ràsm. Nåmàtîdàlàrning
tuzilishi:
tuzilishi:
tuzilishi:
tuzilishi:
tuzilishi:
1—erkàgi, 2—urg‘îchisi
tànàsining uchi.
Êo‘pginà turlàri îdàmning, umurtqàli
và umurtqàsiz hàyvînlàrning hàr xil
îrgànlàridà và o‘simliklàrning turli qism-
làridà pàràzitlik qilàdi. Òànàsi iðsimîn,
bà’zàn duksimîn bo‘lib, uzunligi 80
mikrîndàn 8 måtrgàchà bo‘lishi mumkin.
Ulàrning ko‘ndàlàng kåsmàsi dîirà shàk-
lidà, shuning uchun yumàlîq chuvàl-
chànglàr dåb hàm àtàlàdi.
Ipsimîn yumàlîq chuvàlchànglàrdà
yassi chuvàlchànglàrgà xîs bo‘lgàn pàrån-
ximà hujàyràlàri bo‘lmàydi. Ulàrning
suyuqlikkà to‘lgàn tåri muskul xàltàsi
ichidà birlàmchi tànà bo‘shlig‘i bîr. Låkin
uning màxsus tànà dåvîri bo‘lmàydi.
Îvqàt hàzm qilish siståmàsi tànà-
sining îldingi qismidàgi îg‘iz tåshi-
gidàn, îldingi, o‘rtà và tànàning îxirgi
qismidàgi ànusgà îchilàdigàn îrqà ichàk
nàychàlàridàn ibîràt. Îldingi và îrqà
ichàkning ichki yuzàsi kutikulà bilàn
qîplàngàn bo‘làdi.
Àyiruv siståmàsi bir juft àyirish
nàychàlàridàn ibîràt bo‘lib, ulàr tànà-
2
1
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 1
ning ichki yon tîmînidà, giðîdårmà qàvàtidà jîylàshgàn màxsus
iskànàlàr ichidàn o‘tàdi.
Nårv siståmàsi tîmîq îldi nårv hàlqàsidàn ibîràt bo‘lib, undàn
tànàning îldingi và îrqà qismlàrigà nårv iðlàri yo‘nàlàdi.
Bu îrgànizmlàr àyrim jinsli, jinsiy îrgànlàri uzun này shàklidà tuzilgàn.
Bir guruh nåmàtîdàlàr o‘simliklàr ildizigà tushàdi và bo‘rtmà
hîsil qilàdi.
Hàshàrîtlàrning ichki tuzilishi
Hàshàrîtlàrning ichki tuzilishi
Hàshàrîtlàrning ichki tuzilishi
Hàshàrîtlàrning ichki tuzilishi
Hàshàrîtlàrning ichki tuzilishi
Hàshàrîtlàrning tåri qàtlàmi
Hàshàrîtlàrning tåri qàtlàmi
Hàshàrîtlàrning tåri qàtlàmi
Hàshàrîtlàrning tåri qàtlàmi
Hàshàrîtlàrning tåri qàtlàmi
Hàshàrîtlàrning tåri qàtlàmi ànchà muràkkàb tuzilgàn bo‘lib,
ulàrni tàshqi muhitning tà’siridàn himîya qilàdi, shu bilàn birgà
ichki skålåt vàzifàsini bàjàràdi, muskullàr yopishib turishigà xiz-
màt qilàdi. Òåridà ko‘p miqdîrdà båzlàr bo‘lib, ulàr màxsus vàzi-
fàlàrni bàjàràdi. Hàshàrîtlàr tànàsining ustki qàlin qàvàti kutikulà,
ichki yupqà qàvàti giðîdårmà dåyilàdi. Êutikulà yanà, o‘z nàv-
bàtidà, judà yupqà tàshqi qàvàt hîsil qilib, epikutikulà và endi-
kutikulà îstidà yotgàn endîkutikulàgà àylànàdigàn ànchàginà qàlin
bo‘lgàn ekzîkutikulàgà bo‘linàdi. Êutikulàning tàshqi yupqà qàvàti—
epikutikulà mà’lum tuzilmàgà egà emàs và kutikulin dågàn muràkkàb
mîddàdàn tuzilgàn. Ulàr rivîjlànish jàràyonidà hàm o‘zgàrib turishi
mumkin. Ulàr yuqîri mîlåkulàli yog‘làr, mumsimîn mîddàlàrdàn
tuzilgàn bo‘làdi. Ulàr hàshàrîtlàrni måxànik và kimyoviy tà’sirlàrdàn
himîya qilib turàdi. Suv o‘tkàzmàydi, kislîtàlàrdà yaxshi erimàydi,
låkin kuchli ishqîriy eritmàlàrdà eriydi. Bu xususiyat hàshàrîtlàr
tàshqi tà’sir nàtijàsidà kimyoviy mîddàlàr, ya’ni insåktitsidlàr
sintåzlàshidà àhàmiyatgà egà bo‘làdi.
Hàshàrîtlàrning tàshqi qàvàti yog‘simîn, mumsimîn mîddàlàr-
dàn tàshkil tîpgànligi uchun yuqîri tåmpåràturàdà ulàrgà insåktisid-
làrning tà’siri kuchli bo‘làdi. Ulàr tårisining zàràrlàngàn qismlàri tåri
båzlàri yordàmidà tiklànàdi. Ekzîkutikulà tànà qîplàmigà qàttiqlik
xususiyatini båràdigàn àsîsiy qàvàt hisîblànàdi. Bu kutikulin qàvàti
målànin và xitindàn tàshkil tîpgàn. Õitinning umumiy fîrmulàsi
C
18
H
30
I
2
Î
12
bo‘lib, àzîtli pîlisàxàrid; hàshàrîtning rivîjlànishi dàvridà
o‘zgàrib turàdi. Qîplàmning qàttiqligi xitinning miqdîrigà bîg‘liq.
Ekzîkutikulà puxtà và qàttiq bo‘lgànligi tufàyli hàshàrîtni måxànik
và kimyoviy tà’sirlàrdàn sàqlàydi. Ekzîkutikulà gåmîgån và strukturàsiz
mîddàlàrdir. Ekzîkutikulà, àsîsàn, tåri qîplàmining îstidàgi qàvàt—
giðîdårmindàn ishlànib chiqàdigàn xitindàn ibîràt. Endîkutikulà
gîrizîntàl và, bà’zàn vårtikàl tîlàlàrdàn ibîràt. Vårtikàl tîlàlàr, ko‘pin-
chà, xitinlàshgàn o‘simtà dåb àtàlàdi.
Endîkutikulà bo‘g‘imlàr o‘rtàsidà ànchà yupqà bo‘lib, tànàning
àyrim qismlàri hàràkàtlànishigà yordàm båràdi. Giðîdårmà bir qàvàt
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 2
hujàyràlàrdàn tàshkil tîpgàn bo‘lib, tåri epitåliysini hîsil qilib, ulàr
kutikulàning îstidà jîylàshàdi. Giðîdårmàning yosh hujàyràlàri ustki
tîmînidàn cho‘zilib, prîtîplàzmàtik iðgà àylànàdi, ulàrdàn kåyinchàlik
endîkutikulà qàvàti hîsil bo‘làdi. Shu bilàn birgà, giðîdårmà lichinkà
suyuqligini àjràtàdi, ànà shu suyuqlik hàshàrîtlàrning po‘st tàshlàshdàn
îldin eski endîkutikulàsini àjràtàdi. Àsîsiy pàrdà yoki bà’zàn måmbrànà
giðîdårmàning îstigà yopishgàn bo‘lib, judà yupqà pàrdà hîsil qilàdi.
Òåri qîplàmi ustidà hàr xil tuzilmàlàr bîr. Ulàr bo‘rtiqchàlàr,
qirràlàr, jo‘yakchàlàr, tukchàlàr, qilchàlàr, tàngàchàlàr hîlidà bo‘lib,
to‘rt àsîsiy guruh: xåtîidlàr, sàmàtîxåtlàr, dårmàtîxåtlàr và dårmà-
tîlåpidlàrgà bo‘linàdi.
Õ å t î i d l à r kutikulàning màydà o‘simtàlàri, tishchàlàri, bo‘r-
tiqchàlàridir. Sîmàtîxåtlàr xåtîidlàrgà qàràgàndà ànchà yirik bo‘lib,
ulàr tårining hàmmà qàvàtini ko‘tàrib chiqishidàn hîsil bo‘lgàn và
ichidà umumiy tànà bo‘shlig‘i qo‘shilàdigàn bo‘shliq bo‘lgàn o‘simtàdir.
Ulàrning kutikulàsi giðîdårmàsi îstidà bo‘làdi.
D å r m à t î x å t l à r yaxlit yoki ichi bo‘sh bo‘lib, umumiy tànà
bo‘shlig‘igà qo‘shilmàydi. Ulàr giðîdårmàgà bîg‘liq bo‘lgàn tuzilmà-
làrdir. Ulàr tàrkibigà giðîdårmàning ikkità hujàyràsi kirib, tàshqi ko‘ri-
nishidàn tukchàlàr, qilchàlàrgà o‘xshàydi. Dårmàtîlåpidlàr yuzàsi
yassi yoki silliq, bà’zàn dînàdîr qirràli tuzilmàlàr bo‘làdi. Ulàr
yassiligi bilàn dårmàtîxåtlàrdàn fàrq qilàdi. Bàrchà hàshàrîtlàrning
tuksimîn dårmàtîxåtlàri bilàn tàngàchàsimîn dårmàtîlåpidlàri o‘rtà-
sidà turli îràliq fîrmàlàr màvjud. Òåridàgi o‘simtàlàr hàshàrîtlàr-
ning måxànik himîyalànishini kuchàytirish uchun xizmàt qilàdi và
hàràkàtlànishigà yordàm båràdi. Uchidà màydà tåshikchàlàri bo‘lgàn,
bulutsimîn tuzilgàn, tàngàchà ko‘rinishidàgi, qiyofàsi o‘zgàrgàn dår-
màtîlåpidlàr àndrîkîniy dåb àtàlàdi. Bà’zi kàpàlàklàr erkàgi tànà-
sining hàr xil qismlàridà àndrîkîniylàr urg‘îchilàrini jàlb etàdigàn
hidli mîddàlàr chiqàrib turàdi.
Ò å r i b å z l à r i . Ulàr bir và ko‘p hujàyràli bo‘lib, shàkli này-
simîn, xàltàchàsimîn yoki shingilsimîn. Àyrim hîllàrdà bir hujàyràli
båzlàr bir-birigà yaqin jîydà bo‘lib, båzli màydîn hîsil qilàdi. Òåri
båzlàri chiqàrish kànàlining uchi tårining tåkis yuzàsidà yoki
bo‘rtiqchàlàr tukchàlàridàn tàshqàrigà îchilàdi. Àyrim hîllàrdà, hàshà-
rîtlàr tà’sirlàngàndà, tàshqàrigà bo‘rtib chiqàdi, bà’zàn umumàn
tåshikchàlàr bo‘lmàydi, ulàr tårlàsh îrqàli tàshqàrigà chiqàdi.
Hàshàrîtlàr tànàsining ràngi turli xil bo‘lib, ràng båruvchi mîddàlàr—
pigmåntlàr, ko‘pinchà, giðîdårmàdà, bà’zàn kutikulàdà và yog‘
tànàchàlàridà jîylàshgàn bo‘làdi. Êutikulyar ràng turg‘un—o‘zgàrmàs
bo‘lib, hàshàrît nîbud bo‘lgàndàn kåyin hàm o‘zgàrmàydi. Giðîdårmàl
ràng o‘zgàruvchàn bo‘lib, hàshàrît nîbud bo‘lgàndàn so‘ng ulàr chirishi
nàtijàsidà ràngi hàm o‘zgàràdi. Ulàrning àsîsiy pigmånti muràkkàb îqsil
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 3
— målànindàn ibîràt. Ìålànin kutikular pigmåntlàrdà sàriq và îch
qo‘ng‘ir ràngdàn tî qîrà rànggàchà bo‘làdi. Ulàr quyosh nurini yutib,
tànà hàrîràtini bir xildà tutàdi. O‘simliklàr hàshàrîtlàrgà qizil và sàriqràng
båruvchi mîddàlàr bo‘lib, ulàrni hàshàrîtlàr o‘simlikdàn îlàdi. Bà’zàn
àyrim hàshàrîtlàrning ràngi tiniq bo‘lib, tîvlànib turàdi. Àyrim
hàshàrîtlàrning hàttî ichki îrgànlàri hàm ko‘rinib turàdi.
H à s h à r î t l à r m u s k u l i . Hàshàrîtlàr tànàsidà 2000 gà yaqin
hàr xil muskullàr bo‘làdi. Òårigà birikkàn muskullàr bulàrgà kir-
màydi. Hàshàrîtlàrning muskullàri hàm ulàr tànàsining bo‘g‘imlàrgà
muràkkàb bo‘linishigà và tànà bo‘làklàrining xilmà-xil hàràkàtlànishigà
muvîfiq bo‘làdi. Vîyagà yåtgàn hàshàrîtlàr tànàsining bo‘g‘imlàri
lichinkàlàrgà qàràgàndà muràkkàbrîq bo‘làdi. Eng ko‘p muskullàr
skålåt siståmàlàrigà birikmàydigàn ichki îrgànlàr tàrkibigà kiràdigàn
muskullàrdir. Shundày qilib, muskullàr ikki xil: skålåt muskullàri và
ichki muskullàr bo‘làdi. Skålåt muskullàri tànà và qànîtlàr hàràkàtini
tà’minlàydi. Ìuskullàrning bir uchi tànàning hàràkàtchàn skålåtigà,
ikkinchi uchi hàràkàtchàn qismigà tutàshgàn bo‘làdi. Ìuskullàrning
qisqàrishi tànà skålåtini o‘zgàrtirib turàdi. Skålåt muskullàri bîsh,
ko‘kràk và qîrin muskullàridàn tàshkil tîpgàn. Êo‘kràk muskullàrigà
qiyshiq muskullàr (dîrzîvåntràl), îyoq và bîshqà muskullàr kiràdi.
Qànîtlàrni hàm dîrzîvåntràl muskullàr hàràkàtgà kåltiràdi. Îg‘iz
àppàràtini hàràkàtgà kåltiruvchi muskullàr bîsh muskullàri, so‘ruvchi
hàshàrîtlàrdà tîmîq bo‘shlig‘ini nàvbàt bilàn kångàytirib-tîràytirib
turib, tîmîqni nàsîs kàbi ishlàtàdigàn muskullàrdir.
Qîrin muskullàrigà silliq, yon và ko‘ndàlàng muskullàr kiràdi.
Bulàrning qisqàrishi và cho‘zilishi hisîbigà qîrin hàràkàtlànàdi. Yon
muskullàr nàfàs îlishni bîshqàràdi. Yelkà tîmînning qîn tîmirlàri
àtrîfidàgi pàtsimîn muskullàr qînning hàràkàtini bîshqàràdi.
12-ràsm. Ichki tuzilishi (À),
12-ràsm. Ichki tuzilishi (À),
12-ràsm. Ichki tuzilishi (À),
12-ràsm. Ichki tuzilishi (À),
12-ràsm. Ichki tuzilishi (À), tåri qîplàmi và uning hîsilàlàri (B):
tåri qîplàmi và uning hîsilàlàri (B):
tåri qîplàmi và uning hîsilàlàri (B):
tåri qîplàmi và uning hîsilàlàri (B):
tåri qîplàmi và uning hîsilàlàri (B):
I—qîn àylànish siståmàsi, II—îvqàt hàzm qilish siståmàsi,
III—nårv siståmàsi.
1—giðîdårmà, 2—kutikulà, 3,4—epitikulà, 5—tukchàlàr, 6—tuk bîshlànish
bo‘g‘îzi,
7—tikànchàlàr, 8—tår nàychàsi, 9—bàzàl pàrdà, 10—trixîgån.
B
À
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 4
Hàshàrîtlàr muskulining nisbiy kuchi, ya’ni ulàrni ko‘tàràdigàn
yuk îg‘irligining tànà îg‘irligigà nisbàti yuqîri. Ìàsàlàn, burgà
tànàsining uzunligigà nisbàtàn 200 màrtà bàlàndlikkà uchà îlàdi,
go‘ng qo‘ng‘izi îg‘irligigà nisbàtàn 93 màrtà yuk sudrày îlàdi.
G à v d à b o ‘ s h l i g ‘ i . Ichki îrgànlàr bilàn to‘là bo‘lib, ulàr
yupqà pàrdà (diàfràgmà) yordàmidà ustki yoki pårikàrdiàl, o‘rtà—
vissåràl và îstki—pårinåyràl bo‘limlàrgà àjràlàdi. Bu bo‘limlàrdà îvqàt
hàzm qilish, àyirish siståmàlàri, ko‘pàyish îrgànlàri jîylàshàdi. Nàfàs
îlish siståmàsi hàvî o‘tkàzuvchi nàychàlàr, tràxåya, tràxåîlàlàrdàn
tàshkil tîpgàn bo‘lib, ulàr hàm ichki îrgànlàrgà kiràdi.
Y o g ‘ t à n à c h à l à r i . Hàshàrîtlàrning individuàl rivîjlànishi
dàvridà yog‘ tànàchàlàrining hàjmi và tàrkibi o‘zgàrib bîràdi. Yog‘
tànàchàlàri (ulàr îziq mîddàlàrgà bîy) hîsil bo‘lishi hàshàrîtlàrning
qishlîvgà tàyyorgàrligi bo‘lib, ulàr qishlàb chiqqàndàn kåyin bundày
tànàchàlàr kåskin kàmàyib kåtàdi.
Hàshàrîtlàrning îvqàt hàzm qilish siståmàsi
Hàshàrîtlàrning îvqàt hàzm qilish siståmàsi
Hàshàrîtlàrning îvqàt hàzm qilish siståmàsi
Hàshàrîtlàrning îvqàt hàzm qilish siståmàsi
Hàshàrîtlàrning îvqàt hàzm qilish siståmàsi
Hàshàrîtlàrning îvqàt hàzm qilish siståmàsi hàlqum, qizilo‘n-
gàch, muskulli îshqîzîn, hàqiqiy îshqîzîn, ingichkà ichàk, yo‘g‘în
ichàk, to‘g‘ri ichàkdàn tàshkil tîpgàn bo‘lib, ànàl tåshigi bilàn tugàydi.
Bà’zi hàshàrîtlàrdà qizilo‘ngàch kångàyib yoki bir tîmîngà bo‘rtib
chiqib, jig‘ildîn hîsil qilàdi. Îldingi ichàk hàlqum, qizilo‘ngàch,
jig‘ildîn và muskulli îshqîzînni o‘z ichigà îlàdi. Hàqiqiy îshqîzîn
o‘rtà ichàkni tàshkil etàdi. Îrqà ichàk o‘rtà ichàkdàn ànàl tåshigigàchà
bo‘lgàn qismni tàshkil etàdi. Îvqàt hàzm qilish siståmàsi îrgànlàri
îràsidà eng ingichkà và uzuni qizilo‘ngàch bo‘lsà, eng yo‘g‘îni và
kångi hàqiqiy îshqîzîndir.
Àyrim hàshàrîtlàr ichàgining diàmåtri bir xildà bo‘làdi. Ulàr-
ning uzunligi hàr xil hàshàrîtlàrdà turlichà. Ìàsàlàn, yirtqich hàshà-
rîtlàrning îvqàt hàzm qilish siståmàsi o‘simliklàr shiràsini so‘ruv-
chilàrnikigà qàràgàndà kàltàrîq bo‘làdi. Shu bilàn birgà chigirtkàlàr
o‘simliklàr bilàn îziqlànsà hàm ichàklàri kàltà, låkin yo‘g‘în bo‘làdi.
Hàshàrîtlàrning hàlqumi nàysimîn tuzilgàn, àyrim qismlàri kångàygàn
bo‘lib, àyniqsà, îg‘iz àppàràti so‘ruvchi bo‘lgànlàrdà hàlqum o‘simlik-
làr shiràsini so‘rishdà nàsîs vàzifàsini bàjàràdi. Hàshàrîtlàr xàrtumi
o‘simliklàr to‘qimàsigà sànchilgàndàn so‘ng so‘ruvchi hàlqumi muskul-
làr yordàmidà kångàyadi, suyuqlik o‘simliklàr shiràsi bîsimi îstidà
siyràklàshgàn hàlqum bo‘shlig‘igà o‘tib, îg‘iz îrgàni nàychàsi îrqàli
so‘rilish sîdir bo‘làdi. Êåmiruvchi hàshàrîtlàrning hàlqumi îvqàtni
hàzm qilish îrgànlàrigà o‘tkàzish vàzifàsini bàjàràdi. Hàlqumdà so‘làk
båzlàri nàysimîn, shingilsimîn yoki xàltàchàsimîn tuzilgàn, àyrim
hîllàrdà so‘làk båzlàridà råzårvuàr hîlidà bo‘làdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 5
So‘làk båzlàri uglåvîdlàr, yog‘làr, îqsillàr và bîshqà mîddàlàrni
pàrchàlîvchi fårmåntlàr ishlàb chiqàràdi, ulàr îvqàt hàzm qilishdà
kàttà rîl o‘ynàydi. So‘làk bilàn birgà o‘simliklàrgà yubîrilgàn mîddà
xàrtum sànchilgàn jîydà shish và g‘urrà hîsil bo‘làdi. Bu o‘simlik
shiràsining xàrtum sànchilgàn jîygà kålishini tåzlàshtiràdi. Hàlqum
bo‘shlig‘idà îziq mîddà so‘làk bilàn àràlàshàdi. Qizilo‘ngàch îrqà-
li îziq ichàkkà o‘tàdi, u yårdà îziq vàqtinchà to‘plànib turishi hàm
mumkin. Bu jîy jig‘ildîn qismi bo‘lib, îziqning jig‘ildîngà và undàn
îshqîzîngà o‘tishini sfinktår nîmli hàlqàsimîn muskullàr tàrtibgà
sîlib turàdi. Îziq îshqîzîngà tushishidàn àvvàl muskulli îshqîzîngà
tushàdi. Îg‘iz àppàràti kåmiruvchi tiðdà bo‘lgàn hàshàrîtlàrdà muskulli
îshqîzîn yaxshi rivîjlàngàn. Bu îshqîzîn îziqning hàqiqiy
îshqîzîngà o‘tishini tàrtibgà sîlàdi. Ìuskulli îshqîzîndà hàm so‘làk
bilàn îziq àràlàshishi dàvîm etàdi. Ìuskulli dåvîrlàrning tåz qisqàrishi
tufàyli undàgi xitin tishchàlàr yordàmidà îziq yanàdà màydàlànàdi.
O‘rtà ichàk silindrsimîn shàkldàgi qisqà nàychàdàn ibîràt. Bu
nàychàning bîshlàng‘ich qismidà kàltà o‘simtàlàr bo‘làdi, àyrim
hîllàrdà esà hàjmi kàttàlàshib, buràmàlàr hîsil qilàdi. O‘rtà ichàkdà
îvqàt hàzm bo‘lish và hàzm bo‘lgàn îvqàtning surilish jàràyoni bîràdi.
O‘rtà ichàk yuzàsidà yog‘làr, uglåvîdlàr, îqsillàrni pàrchàlàydigàn
prîtåàzà, àmilàzà kàbi gidrîlitik fårmåntlàr màvjud bo‘lgàn epitåliy
qàvàti bîr. Îg‘iz àppàràti kåmiruvchi bo‘lgàn và bîshqà àyrim
hàshàrîtlàrning bàrchà turidà yågàn îziq o‘rtà và îrqà ichàkdà båzli
13-ràsm. Îvqàt hàzm qilish siståmàsi:
13-ràsm. Îvqàt hàzm qilish siståmàsi:
13-ràsm. Îvqàt hàzm qilish siståmàsi:
13-ràsm. Îvqàt hàzm qilish siståmàsi:
13-ràsm. Îvqàt hàzm qilish siståmàsi:
ààààà—muskulli îshqîzîn;
b: 
b: 
b: 
b: 
b: 1,2—so‘làk båzlàri và ulàrning xàltàsi;
3—jig‘ildîn; 4—îshqîzîn; 5—o‘rtà ichàk;
6—màlpigi nàylàri; 7—îrqà ichàk; 8,9—tràxåya
siståmà nàychàlàri; 
10—qîrin nårv zànjiri;
11—urug‘dîn; 12—qo‘shimchà båz;
13—yuràk; 14—„bîsh miya“; 15—simpàtik
nårv siståmàsi; 
16—pilîrik o‘simtàlàr.
a
b
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 6
dåvîrgà tågmàydi, bàlki strukturàsiz yupqà påritrîfik pàrdàgà tushàdi.
Bu pàrdà ichàkning bîshlàng‘ich qismidàn tîrtib, tî ànàl tåshigigàchà
bo‘lgàn màsîfàdà hîsil bo‘làdi, îziq bilàn birgà siljib yuràdi và
hàqiqiy îshqîzîn îldingi qismining hujàyràlàridàn chiqàdigàn
mîddàlàrdàn uzluksiz ràvishdà hîsil bo‘lib turàdi. Bu pàrdàdàn
fårmåntlàr båmàlîl o‘tàdi, o‘rtà ichàk båzli epitåliysini qàttiq îziq
tà’siridà shikàstlànishdàn sàqlàydi. Hàzm bo‘lgàn îziq màhsulîtlàri
hàqiqiy îshqîzîndàn qîngà so‘rilàdi. Pàrdàning ikki tîmînidàgi
îsmîtik bîsim turlichà bo‘lgànidàn bu màhsulîtlàr påritrîfik pàrdà
îrqàli ichàk dåvîrigà o‘tib so‘rilàdi. Îshqîzîndà îziq mîddàlàr
ko‘pinchà nåytràl hîldà, ichidàgi pH muhiti 6 dàn 9 gàchà bo‘lishi
mumkin. Îqsillàr, yog‘làr, qànd mîddàlàri shu yårdà o‘zlàshtirilàdigàn
shàklgà àylànib, qîngà o‘tàdi. Îrqà ichàk tîmirlàri yoni hàshàrîtlàr-
ning chiqàrish ichàgigà îchilgàn jîyidàn bîshlànàdi, uning ichki
yuzàsi xitindàn ibîràt pàrdà bilàn qîplàngàn bo‘lib,ingichkà, yo‘g‘în
và to‘g‘ri ichàkkà bo‘linàdi. Îrqà ichàkdà îvqàt hàzm bo‘lmàydi và
so‘rilmàydi, u yårdà fàqàt îrtiqchà suv so‘rilàdi. Uning vàzifàsi tåzàk
to‘plàsh và uni mà’lum shàklgà àylàntirishdàn ibîràt. Hàshàrîtlàr
îrqà ichàgining uchidà àyrim vàqtdà ànàl båzlàri bo‘làdi. Ulàr fàqàt
hàzm qilishdà ishtirîk etmày, bàlki himîya vàzifàsini hàm bàjàràdi.
Ichàk muskullàrining qisqàrishi tufàyli îziq ichàk bo‘ylàb hàràkàt-
lànàdi, hàzm bo‘lmàgàn qismi ànàl tåshigidàn chiqàrib yubîrilàdi.
Àyrim yirtqich hàshàrîtlàrdà (xînqizi—Coccinellidaå, îltinko‘z—
Chrysopidae) îziq màxsus usuldà ichàkdàn tàshqàridà hàzm bo‘làdi,
bungà „ekstràintåstinàl“ hàzm bo‘lish dåyilàdi. Bundà hàshàrît îziq
ustigà hàzm suyuqligini chiqàràdi, îziq îshqîzîndà bàtàmîm hàzm
bo‘làdi, bundày lichinkàlàrdà ànàl tåshik bo‘lmàydi.
Hàshàrîtlàrning qîn àylànish siståmàsi.
Hàshàrîtlàrning qîn àylànish siståmàsi.
Hàshàrîtlàrning qîn àylànish siståmàsi.
Hàshàrîtlàrning qîn àylànish siståmàsi.
Hàshàrîtlàrning qîn àylànish siståmàsi. Hàshàrîtlàrning qîn
àylànish siståmàsi îchiq bo‘làdi. Qînni tànàning yålkà tîmînigà jîy-
làshgàn yuràk hàràkàtgà kåltiràdi và u yålkà qîn tîmiri dåb àtàlàdi.
Yelkà qîn tîmiri ko‘p hîllàrdà 5—8 tà, àyrimlàridà 13 tà kàmåràdàn
ibîràt bo‘làdi. Êàmåràlàr bir-biri bilàn klàpànlàr îrqàli àjràlgàn. Ulàr
qînning îldingi kàmåràdàn îrqà kàmåràgà qàytishigà yo‘l qo‘ymàydi.
Yuràkning îrqà tîmînidàgi eng kåyingi kàmåràsi bårk bo‘làdi. Yelkà
qîn tîmiri hàshàrîtning qîrin qismidàn bà’zàn ko‘kràk tîmînigà
hàm o‘tishi mumkin. Bu yårdà u àîrtàgà àylànàdi.
Òîmir qisqà muskullàr yoki biriktiruvchi to‘qimà bilàn tànà
tårgitlàrigà birikàdi, îstki tîmînidàn esà pàrdà, ya’ni pårikîrdiàl
diàfràgmà bilàn àjràlib turàdi. Bu pàrdà uchburchàk shàkldàgi qànît-
simîn muskullàr to‘plàmidàn ibîràt.
Yelkà qîn tîmiri hàr qàysi kàmåràning ikki yon tîmînidàgi
bittàdàn tåshik — ustitsàlàr bo‘lib, ulàrdà ichigà qàràgàn klàpànlàr
bîr, shu tåshiklàr îrqàli qîn gàvdà bo‘shlig‘idàn so‘rilàdi. Qîn hàrà-
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 7
kàtlànishidà yuràk kàmåràlàri yuràkning kåyingi uchidàn îldingi uchigà
qàràb birin-kåtin qisqàràdi. Êàmårà kångàyishi vàqtidà klàpànlàri îchiq
turàdi. Buning nàtijàsidà bu kàmåràgà îrqà kàmåràdàn và pårikàrdiàl
sinusdàn hàm qîn o‘tàdi. Shundàn so‘ng kàmåràning dåvîrlàri qisqàrà
bîshlàydi, ya’ni sistîlà bîshlànàdi, qîn bîsimi îstidà klàpànlàr
yopilàdi. Shundà qîn îldingi kàmåràlàrgà tîmîn hàràkàtlànàdi. Yuràk
bo‘g‘imlàrining qisqàrishi minutigà 30—140 màrtàgàchà yåtàdi. Bu tàshqi
tà’sirgà, hàshàrîtning hàràkàtigà yoki tinch turishigà bîg‘liq. Shundày
qilib, qisqàrish nàtijàsidà yuràkning kåyingi uchidàn to‘lqinlànib o‘tgàn
qîn àîrtàgà kiràdi. Undàn bîsh bo‘shlig‘igà o‘tàdi, bu bo‘shliqdàn
gàvdà bo‘ylàb îrqàgà qàytàdi và îyoqlàrgà tushàdi. Òànàning qîrin qismi
îldingà qàràb hàràkàtlànàdi. Êåyinchàlik îrqà tîmîngà ko‘tàrilib, påri-
kàrdiàl sinusgà o‘tàdi và tåshikchà îrqàli yanà yuràkkà qàytàdi.
Hàshàrîtlàr qîni — gåmîlimfàsi hujàyràlàràrî suyuq mîddà—
gåmîplàzmà bilàn shàklli elåmåntlàr—gåmîsit hujàyràlàrdàn tàshkil
tîpgàn. Ulàrning ràngi hàr xil, ràngsizdàn tî qizilgàchà và hàttî
ko‘kimtir ràngdà hàm bo‘làdi. Ulàrning ràngi tàrkibidàgi pigmånt-
làrgà bîg‘liq. Plàzmàdà ànîrgànik tuzlàr, îziq mîddàlàr, fårmånt-
làr, gîrmînlàr, pigmåntlàr và 75—90% gàchà suv bo‘làdi. Gåmî-
sitlàr qîn to‘qimàsining hujàyràlàri bo‘lib, shàkli, yirik-màydàligi
và sîni turlichà bo‘làdi. Hàshàrît qînining vàzifàsi îziq mîddàlàrni và
ichki îrgànlàrdàn àjràlib chiqàdigàn såkråtni to‘qimàlàrgà îlib bîrish
và pàrchàlàngàn mîddàlàrni îlib kåtishdàn ibîràt.
14-ràsm. Hàshàrîtlàrning qîn àylànish
14-ràsm. Hàshàrîtlàrning qîn àylànish
14-ràsm. Hàshàrîtlàrning qîn àylànish
14-ràsm. Hàshàrîtlàrning qîn àylànish
14-ràsm. Hàshàrîtlàrning qîn àylànish
siståmàsi:
siståmàsi:
siståmàsi:
siståmàsi:
siståmàsi:
1—qànîtsimîn muskullàr, 2—àîrtà,
3—kàmårà, Êl—klàpàn, U—ustitsà, À—àîrtà.
Kl
U
A
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 8
N à f à s î l i s h s i s t å m à s i . Bu jàràyon hàshàrîtlàrning yaxshi
rivîjlànishi uchun judà muhim bo‘lib, nàfàs îlishdà îrgànizm uchun
o‘tà zàrur bo‘lgàn enårgiya àjràlàdi và hujàyràlàrdàgi mîddàlàrni bir
turdàn ikkinchi turgà àylàntiràdi. Enårgiya hujàyràlàr, tànà îrgànlàri hîsil
bo‘lishidà và hàshàrîtning hàràkàtlànishidà muhim àhàmiyatgà egà.
Hàshàrîtlàrdà kislîrîdni qàbul qilish và kàrbînàt àngidrid
gàzini chiqàrish jàràyoni nàfàs îlish dåb àtàlàdi. Nàfàs îlingàndàgi
hàvî hujàyrà mitîxîndriyalàrigà bîrib, u yårdà mà’lum miqdîrdà
NÀDF (nikîtinàmid àdånindinuklåîtid fîsfàt) tiklànib, undàgi 2 tà
vîdîrîd birîr mîddàni tiklàsh uchun sàrflànàdi.
Hàshàrîtlàrning nàfàs îlish îrgàni muràkkàb tuzilgàn. Nàfàs îlish
siståmàsi tràxåya, jàbràlàr yoki îchiq tràxåyalàrdàn ibîràt. Hàshàrîtlàr
jàbràsi tànàning ikki yonidà yoki îrqà uchidà, bà’zàn esà hàttî to‘g‘ri
ichàkdà jîylàshgàn yupqà po‘stli o‘simtàdàn ibîràt.
Jàbrà îrqàli îlingàn hàvî nàfàs îluvchi hàshàrîtlàrning giðî-
dårmàsidà tàmîmlàngàn màxsus nàychàgà tushàdi. Bu nàychàlàr tàshqi
hàvîdàn nàfàs îlàdigàn hàshàrîtlàr nàyi bilàn bir xil bo‘làdi và ulàr
tràxåya dåb àtàlàdi. Îràsidàn tràxåyalàr o‘tgàn jàbràlàr tràxåya jàbràlàri
dåb àtàlàdi. Êo‘pchilik zàràrkunàndà hàshàrîtlàrning nàfàs îlish
îrgànlàri îchiq tràxåyalàr bo‘làdi. Òràxåyalàr ichki qàvàt—kutikulà
và uning ustidàgi giðîdårmà qàvàtdàn ibîràt bo‘làdi.
Òràxåyaning butun uzunàsigà jîylàshgàn xitindàn ibîràt spiràl-
simîn iðlàri tånidiya dåb àtàlàdi. Òràxåyaning judà màydà ingichkà
kàpillarlàri tràxåîlà dåyilàdi. Òràxåîlàlàrdà tånidiyalàr bo‘lmàydi.
Hàvîdàn nàfàs îluvchi hàshàrîtlàr tràxåyasi tànà yuzàsining ikki
yonidàgi plåyritlàrgà jîylàshgàn nàfàs tåshiklàri—stigmàlàrdàn
bîshlànàdi. Nàfàs tåshiklàri 9—10 juft bo‘làdi. Låkin bîsh và îldingi
ko‘kràk bo‘làgidà stigmà bo‘lmàydi. Hàshàrîtlàr nàfàs tåshigining 2
jufti ko‘kràkdà, 7—8 jufti qîrindà bo‘làdi. Àyrim hàshàrîtlàrdà,
màsàlàn, ko‘pchilik pàshshàlàrdà 2 juft nàfàs tåshigi bo‘làdi.
Òåshiklàrning shàkli hàr xil: yumàlîq, îvàl shàkldà bo‘làdi.
Êo‘pinchà tåshiklàrning yuzà qismidà tukchàlàr jîylàshàdi. Êo‘pchilik
hàshàrîtlàr tràxåyasining bîshlànish qismidà nàfàs tåshigining yoni-
dà xitinlàshgàn yopuvchi àppàràti bo‘làdi. Bu muskullàr qisqàrgàndà
hàvî kirmàydi và chiqmàydi. Ulàrning turi xilmà-xil. Òràxåyalàr nàfàs
tåshigidàn và nàfàs kàmåràsidàn bîshlàb butun tànàgà tàrqàlib, tîbîrà
ingichkàlàshib bîràdi và uning îxirgi kàpillar tàrmîqlàri hàshàrîtning
ichki îrgànlàrini qàlin to‘r hîlidà qîplàydi.
Òràxåyalàrning îxirgi uchlàri bîshqà to‘qimàlàrgà và hàttî hujày-
ràlàrgà hàm kiràdi. Yaxshi uchàdigàn hàshàrîtlàrning tràxåya nàychàlàri,
bo‘rtiqchàlàri, hàvî qîpchig‘i bo‘làdi. Nàfàs îlgàndà hàvî nàfàs tå-
shikchàlàri îrqàli tràxåàl nàychàlàrgà kiràdi. Nàfàs hàràkàti tufàyli
tràxåîlàlàrgàchà bîràdi. Bu vàqtdà yopuvchi àppàràt tràxåyani bårkitib
qo‘yadi và tårrit hàmdà stårnitlàrgà tutàshgàn muskullàr qisqàràdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 9
Shundàn so‘ng muskullàr bo‘shàshib,
qîrin hàjmi kångàygàndà tràxåya
tàrmîqlàridàgi hàvî kuch bilàn qàytà-
di và nàfàs tåshigi îchiq turgàndà,
muskullàr qisqàrib, tànà îrqàli hàvî
tàshqàrigà chiqib kåtàdi. Hàshàrîtlàr-
ning nàfàs îlish tåzligi minutigà 40—
120 màrtàgàchà bo‘làdi. Nàfàs hàrà-
kàtlàri vàqtidà fàqàt yo‘g‘în tràxåya-
làrdà hàvî àlmàshinàdi. Hàshàrît-
làrning tràxåya eng màydà tàrmîqlàri-
dàgi hàvî fàqàt diffuziya yo‘li bilàn
àlmàshinàdi. Îksidlànish nàtijàsi-
dà hîsil bo‘lgàn suv tràxåya yuzàsi îr-
qàli tåz bug‘lànib tàshqàrigà chi-
qàrilàdi. Bungà nàfàs hàràkàtlàridà
15-ràsm. Hàshàrîtlàrning
15-ràsm. Hàshàrîtlàrning
15-ràsm. Hàshàrîtlàrning
15-ràsm. Hàshàrîtlàrning
15-ràsm. Hàshàrîtlàrning
nàfàs îlish siståmàsi:
nàfàs îlish siståmàsi:
nàfàs îlish siståmàsi:
nàfàs îlish siståmàsi:
nàfàs îlish siståmàsi:
1—tràxåyalàr, 2—tånidiyalàr,
3—tràxåîlàlàr.
sîdir bo‘làdigàn våntilatsiya yordàm båràdi. Nàfàs îlish kîeffitsiyånti
0,8—1 àtrîfidà bo‘làdi. Nàfàs îlish jàràyonidà ko‘plàb hàshàrîtlàr
uchun påstitsidlàr ishlàtilgàndà tà’siri kàm bo‘làdi, chunki hàvî qîp-
chàsidàgi hàvî bilàn mà’lum vàqt nàfàs îlib turishi mumkin. Yoki pås-
titsidning nàfàs îlish yo‘li bilàn kirishi sustlàshàdi.
Hàshàrîtlàrning nårv siståmàsi và såzgi îrgànlàri.
Hàshàrîtlàrning nårv siståmàsi và såzgi îrgànlàri.
Hàshàrîtlàrning nårv siståmàsi và såzgi îrgànlàri.
Hàshàrîtlàrning nårv siståmàsi và såzgi îrgànlàri.
Hàshàrîtlàrning nårv siståmàsi và såzgi îrgànlàri. Hàshàrîtlàr-
ning nårv siståmàsi muràkkàb tuzilgàn. Uning vàzifàsi îrgànizm fàîliya-
tini bîshqàrib, tàshqi muhitdàn àxbîrît îlib, ungà jàvîb qàytàrish-
dàn ibîràt. Hàshàrîtlàrning nårv siståmàsi uch qismgà: màrkàziy,
pårifårik và simpàtik qismgà bo‘linàdi. Ìàrkàziy nårv zànjiri hàshàrît
tànàsining îstki tîmînidà jîylàshgàn. U nårv tugunchàlàridàn ibîràt
bo‘lib, ulàr gàngliy dåb àtàlàdi. Nårv zànjirining dàstlàbki ikki tuguni
hàshàrîtning bîshidà, qîlgànlàri ko‘kràk qismidà, bir jufti qîrin
qismidà jîylàshgàn. Bà’zàn bu tugunchàlàr qo‘shilib kåtàdi, låkin
tîmîq usti và tîmîq îsti nårvlàri håch qàchîn qo‘shilib kåtmàydi.
Òubàn hàshàrîtlàrdà nårv tugunchàlàri hàm qo‘shilàdi. Ulàr
o‘zàrî uzunàsigà kînnåktiv và ko‘ndàlàngigà kîmissurà ulàgichlàr
bilàn bîg‘làngàn. Nårv tugunchàlàrining yuzàsi nårv hujàyràlàridàn
ibîràt, bu hujàyràlàrdàn tugunchà ichigà nårv tîlàlàri kiràdi. Òîmîq
usti và tîmîq îsti tugunchàlàri judà muràkkàb tuzilgàn îldingi,
o‘rtà và îrqà bo‘limlàrdàn ibîràt, îrqà bo‘làgi bir-biri bilàn qo‘shilgàn
bo‘làkchàlàrdàn tàshkil tîpgàn.
Pårifårik nårv siståmàsining màrkàziy nårvdàn chiqàdigàn tîlàlàri
turli îrgànlàrgà bîrib tugàllànàdi. Hàr bir tugunchàdàn bir juft nårv
chiqàdi. Qîrin qismidàgi tugunchàdàn chiqqàn nårv uch tàrmîqli
bo‘lib, tàrmîqlàrdàn biri hàràkàtlàntiruvchi yålkà tîmîndàgi ikkità
nårv esà îstki tîmîngà bîràdi và såzuvchi nårv dåyilàdi. Êo‘kràk
www.ziyouz.com kutubxonasi


3 0
nårv tugunchàlàridàn àyri nårvlàr chiqàdi. Àyrining bir tàrmîg‘i yålkà
tîmîngà bîràdi và hàràkàtlàntiruvchi nårv, ikkinchi tàrmîg‘i pàstki
tîmîngà bîràdi và såzuvchi nårv dåyilàdi. Òîmîq usti gàngliysidàn
ko‘zlàrgà, ko‘zchàlàrdàn mo‘ylîvgà, yuqîrigi làbgà nårvlàr bîràdi.
Òîmîq îsti nårv tugunchàsidàn yuqîrigi và pàstki jàg‘làrgà, pàstki
làbgà, bîshgà, îyoqlàrgà hàràkàtlàntiruvchi nårvlàr kålàdi.
Êo‘kràk tugunchàlàridàn qànîtlàrgà nårvlàr kålàdi. Qîrin
tugunchàlàri o‘zigà tågishli qismlàrni bîshqàràdi.
Hàshàrîtlàrning nårvi yadrîli bir qàvàt yupqà pàrdà—nåvrîlåmmà
bilàn qîplàngàn bo‘lib, bu pàrdà ichigà nårv tîlàchàlàri kiràdi. Hàrà-
kàtlàntiruvchi nårvlàr bo‘rtiqchàlàr và muskullàrdà tugàllànàdi. Bu
bo‘rtiqchàlàrdà muskul tîlàlàrining plàzmàsi nårv tîlàlàrining plàz-
màsi bilàn qo‘shilàdi. Nåvrîlåmmà esà muskul pàrdàsi—sîrkîlåmmà
dåyilàdi. Såzuvchi nårvlàrning uchi såzgi îrgànlàrigà kirib, giðîdårmà
hujàyràlàridà såzgi tàyoqchàlàri bilàn tugàllànàdi yoki shîxchà-
lànib giðîdårmàl hujàyràlàrni o‘ràb îlàdi. Simpàtik nårv siståmàsi îg‘iz
- îshqîzîn bo‘limi nårvi và qîrin simpàtik nårvidàn ibîràt.
Πg ‘ i z - î s h q î z î n b o ‘ l i m i nårv zànjirining tîmîq usti
nårv tugunining îldinrîg‘idà và pàstdà jîylàshgàn påshînà tugun-
chàsidàn bîshlànàdi. Påshînà tugunchàsi tîmîq usti tugunchàsidàn
chiqàdigàn nårv îrqàli uning îrqà qismigà qo‘shilàdi. Påshînà tugun-
chàsidàn àdàshgàn nårv chiqàdi. Bu nårv tîmîq àtrîfi nårv hàlqàsi
îrqàli yuràk bilàn îvqàt hàzm qilish kànàli îràlig‘idàn o‘tib, îrqà
tîmîngà yo‘nàlàdi.
Qizilo‘ngàch yonlàridà bir yoki ikki juft qizilo‘ngàch nårv tugun-
chàlàri bo‘làdi. Bulàr nårv tîlàlàri îrqàli miya îsti tugunchàsi và tîmîq
usti tugunchàsi bilàn tutàshàdi. Àdàshgàn nårv và uning tugunchàlàridàn
yuràkkà, àîrtàgà, îvqàt hàzm qilish îrgànigà và tràxåyagà nårvlàr bîràdi.
Òràxåyalàr, nàfàs tåshigi muskullàri và jinsiy îrgànlàri nårvi,
qîrin simpàtik nårvi tîmîq îsti gàngliysi yonidàn bîshlànib, nårv
zànjiri bo‘lib kåtàdi.
Såzgi îrgànlàri.
Såzgi îrgànlàri.
Såzgi îrgànlàri.
Såzgi îrgànlàri.
Såzgi îrgànlàri. Hàshàrîtlàrning turli såzgi îrgànlàri yaxshi
rivîjlàngàn. Ulàrning tuyg‘u, hid såzish, tà’m bilish, ko‘rish và eshi-
tish îrgànlàri bîr. Bu îrgànlàrning såzish xususiyati råtsåptîrlàr dåyilàdi.
Nårv såzgi birliklàri — sånsillàlàri såzgi îrgànlàri någizini tàshkil
etàdi. Sånsillàlàr tà’sirni qàbul qilish xususiyatigà qàràb turlichà
tuzilgàn. Àyrim hîllàrdà sånsillàlàr tåri ustidàgi tukchàlàr và qilchàlàr
tàrzidà uchràydi, bà’zàn esà tårining giðîdårmà hujàyràlàridàn ibîràt
bo‘làdi và måxànik tà’sirni qàbul qilàdi. Ulàrgà tuyg‘u råtsåptîrlàri và
såzgi strukturàlàri kiràdi. Òuyg‘u råtsåptîrlàri hàshàrîtlàr tànàsining
hàmmà jîyidà, îddiy sånsillàlàr såzgi tukchàlàri tàrzidà bo‘làdi và
ulàr giðîdårmà hujàyràlàridàn ibîràt. Ulàrning sirti yupqà kutikulà
bilàn qîplàngàn, îstki tîmîni esà nårv tîmirlàri bilàn o‘ràlgàn. Òuyg‘u
îrgànlàri hàrîràtni, måxànik tà’sirni, îg‘riqni såzàdi. Òuyg‘u îrgànlàri
www.ziyouz.com kutubxonasi


3 1
àyrim sånsillàlàr yoki ulàrning guruhlàri tàrzidà îstki jàg‘ và îstki làb
pàypàslàgichlàridà, mo‘ylîvlàrdà, dum o‘simtàlàridà, qànîtlàr,
îyoqlàrdà và tànàning bîshqà qismlàridà jîylàshàdi.
E s h i t i s h î r g à n l à r i tåri ustigà bo‘rtib chiqmày, kutikulà
îstidà yotàdigàn båz xususiyatdàgi giðîdårmà hujàyràlàrdir. Bu hujày-
ràlàr ichidà nårv uchining hujàyràdàn chiqqàn mîddàlàr bilàn
o‘ràlgàn såzgi tàyoqchàsi bo‘làdi. Eshitish îrgànlàri kàmdàn-kàm
turlàrgà îid bo‘lib, ko‘p hàshàrîtlàr eshitmàydi. Hàshàrîtlàrning
eshitish îrgànlàri xîrdîtînàl và timpànàl îrgànlàrgà bo‘linàdi.
Õîrdîtînàl îrgànlàr tànàning hàr xil qismlàridà, ko‘pinchà mo‘ylîv-
làrdà jîylàshgàn.
Õîrdîtînàl îrgàn sånsillàlàrdàgi såzgi tàyoqchàlàri bilàn tugàl-
lànàdigàn nårvdàn và kutikulàning yupqà qismidàn ibîràt. Òîvush
to‘lqinlàri yupqà kutikulàgà urilib, såzuvchi hujàyràlàrni tåbràtàdi.
Såzuvchi hujàyràlàr esà tåbrànishni nårvlàrgà yåtkàzàdi, xîrdîtînàl
îrgànlàr kutikulàsi nîg‘îrà vàzifàsini bàjàràdi. Òimpànàl îrgànlàr
sikàdàlàrdà, chigirtkàsimînlàrdà uchràydi, ulàr îldingi îyoqlàr
bîldiridà, sikàdàlàrdà esà qîrinning birinchi sågmåntidà jîylàshgàn.
Chigirtkàlàrning timpànàl îrgànlàri qîrin tårisining bîshqà
qismlàridàn àniq àjràb turàdigàn, muskullàr yordàmidà bir nåchà
bo‘làkkà bo‘linàdigàn và xitin ràmkàgà tàràng tîrtilgàn yupqà pàrdàdir.
Òîvush to‘lqini, xuddi nîg‘îrà pàrdàgà urilgàn singàri timpànàl îrgàn
sirtigà urilàdi và uning tåpà îrgàngà bårilàdigàn tåbrànishi nårvlàr
îrqàli nårv zànjirining uchinchi ko‘kràk tugunigà o‘tàdi. Qîrà
chigirtkàning timpànàl îrgàni muràkkàb tuzilgàn bo‘lib, hàr qàysi
bîldirdà tirqishsimîn 2 tà tåshik bo‘làdi. Ulàr tàshqàridàn tåri pàrdà
bilàn qîplàngàn bo‘shliqqà îchilàdi. Bîldirdàgi bo‘shliq îràsidàn
nîg‘îrà pàrdà rîlini o‘ynàydigàn tårisimîn qàvàt bilàn qîplàngàn
ikkità yirik tràxåya o‘tàdi, bulàr råzînàtîr o‘rnini bîsàdi. Òimpànàl
îrgàn tràxåyaning îldingi dåvîridà jîylàshgàn.
Sàràtînlàrdà eshitish îrgànlàri bilàn tîvush chiqàrish îrgànlàri
bir jîydà—qîrinning någizidà jîylàshgàn. Hàshàrîtlàr chåklàngàn
diàpàzîndàgi tîvushni eshitàdi và o‘zi chiqàràdigàn tîvush to‘lqi-
nigà mîs kålàdigàn to‘lqinlàrni qàbul qilàdi.
K i m y o v i y s å z g i l à r , bulàr hid và tà’m bilish îrgànlàri
bo‘lib, ulàr xåmîråtsåptîrlàr dåyilàdi.
H i d b i l i s h î r g à n l à r i mà’lum sånsillàlàrdà yoki ko‘pinchà
mo‘ylîvlàrdà jîylàshàdi. Ulàrning miqdîri bir nåchtàdàn bir nåchà
minggàchà bo‘làdi. Àyrim hîllàrdà sånsillàlàr mà’lum chuqurchàdà
jîylàshàdi, màsàlàn, pàshshàlàrdà hid bilish îrgàni uchinchi
bo‘g‘imdà bo‘làdi. Hid bilish îrgàni hàshàrîtlàrdà îziq qidirish, jinsini
tîpish, inini tîpish và bîshqà vàzifàlàrni bàjàràdi. Ìàsàlàn,
chumîlilàr o‘zi îchgàn yo‘ldà îziqqà qàràb bîràdi. Àsàlàrilàr yo‘lidà
màxsus suyuqlik chiqàrib yo‘lni tîpàdi, àyrim urg‘îchi hàshàrîtlàr
www.ziyouz.com kutubxonasi


3 2
chiqàrgàn jinsiy mîddàlàr hidini erkàk hàshàrîtlàr 20
và undàn îrtiq kilîmåtr màsîfàdàn hàm såzishi mumkin.
Hid bilish îrgàni kîntàkt và màsîfàdàn turib hid bilish
îrgànlàrigà bo‘linàdi. Êîntàkt hid bilishdà ulàr
mo‘ylîvlàri bilàn pàypàslàb ko‘ràdi, ikkinchisidà esà
chuqurchàlàr và sånsillàli màydînchàlàr îrqàli o‘tàdi.
Hàshàrîtlàr shirin, àchchiq, nîrdîn và sho‘rni
bilà îlàdi. Òà’m bilish îrgànlàri hàm, àyrim sånsillàlàr
yoki ulàrning guruhlàri hîlidà îg‘iz àppàràtidà,
bà’zàn hàshàrîtlàrning îyoq pànjàlàridà và mo‘ylîv
uchlàridà jîylàshàdi. Àmàliyotdà zàràrkunàndàlàrgà
qàrshi kuràshdà àldîvchi yåm và zàhàrli îziqlàrdàn
fîydàlànishdà hàshàrîtlàrning hid và tà’m bilish
xususiyatidàn fîydàlànilàdi. Hid bilishdà, jumlàdàn,
16-ràsm. Hàshàrîtlàrning nårv siståmàsi:
16-ràsm. Hàshàrîtlàrning nårv siståmàsi:
16-ràsm. Hàshàrîtlàrning nårv siståmàsi:
16-ràsm. Hàshàrîtlàrning nårv siståmàsi:
16-ràsm. Hàshàrîtlàrning nårv siståmàsi:
ÊÒ
1
,
ÊÒ
2
—ko‘kràk nårv tuguni,
ÊÒ
7(8)
—qîrin nårv tuguni.
àntràktàtlàr tàyyorlàsh hàm kàttà àhàmiyatgà egà bo‘lib, ulàr
hàshàrîtlàrni yo‘q qilishdà qo‘llànàdi. Àyrim hîllàrdà tà’m và hid
bilish xususiyatlàri råppålåntlàrdàn hàm fîydàlànish imkînini båràdi.
Ê o ‘ r i s h î r g à n l à r i . Hàshàrîtlàrning ko‘rish îrgànlàri îddiy
ko‘z và muràkkàb yoki fàsåtkàli ko‘zlàrdàn ibîràt. Àyrim hàshàrîtlàrning,
ya’ni g‘îrlàrdà, tuprîq îstidà yashîvchi hàshàrîtlàrning ko‘zi bo‘lmàydi.
Hàshàrîtlàr bîshining ikki tîmînidà bir juftdàn muràkkàb ko‘z
và ulàr îràlig‘idà—påshînàdà, bîsh-tànàgà yoki ensàgà jîylàshgàn
ikkità yoki uchtà, àyrim hîllàrdà 8—12 tàgàchà ko‘zchàlàr bo‘làdi.
Hàshàrîtlàrning ko‘zchàlàri yoki sîddà ko‘zlàr àyrim fàsåtkàlàrgà
bo‘linmày, bàlki xitinli tiniq kutikulà îstidà jîylàshgàn ko‘rish sånsil-
làlàridàn ibîràt bo‘làdi. Êo‘rish sånsillàlàri bir guruh giðîdårmà
hujàyràlàridàn ibîràt, ulàr chåkkàsidà pigmåntli hujàyràlàr jîylàshgàn
bo‘lib, undàn kåyingi qismi båzli hujàyràlàrdàn ibîràt bo‘làdi.
Nàrsàlàrning àksi sånsillàning to‘r pàrdà hîsil qilàdigàn såzuvchi
ko‘rish hujàyràlàridà hîsil bo‘làdi. Bu hujàyràlàr to‘p-to‘p bo‘lib,
bir nåchà råtinàdàn tàshkil tîpgàn. Ulàr qo‘shilishi nàtijàsidà råtinà
hîsil qilàdi. Sîddà ko‘zlàr fàqàt yaqindàgi nàrsàlàrni ko‘rishgà
mîslàshgàn, ulàr yorug‘lik kuchi và nur tushàyotgàn tîmînni såzàdi.
Ìuràkkàb ko‘zlàr fàsåtkàli ko‘z bo‘lib, îmmàtidiylàr yig‘indi-
sidàn ibîràt. Ulàrning sîni ko‘pinchà bir nåchà yuz và hàttî bir
nåchà o‘n minggàchà yåtàdi. Hàr bir îmmàtidiy yorug‘lik nurini
tutib qîluvchi pigmånt bilàn o‘ràlgàn bo‘làdi. Fàsåtkàlàrning shîx
pàrdàsi îstidà to‘rttà hujàyrà jîylàshgàn bo‘lib, ulàr xrustàl kînus
dåb àtàlàdi. Judà kàm hàshàrîtlàrdà (qo‘ng‘izlàrdà) xrustàl kînus
www.ziyouz.com kutubxonasi


3 3
bo‘lmàydi. Õrustàl kînus îstidà yorug‘lik nurini qàbul qilàdigàn råtinulà
jîylàshgàn. Shîx pàrdà yaxshi rivîjlàngàndà xrustàl kînus yaxshi
rivîjlànmàydi và àksinchà.
Êo‘zlàr àppîzitsiîn và supårpîzitsiîn xillàrgà bo‘linàdi. Àppîzitsiîn
ko‘zlàrdà îmmàtidiylàr tubigà qàdàr pigmånt bilàn qîplàngàn bo‘làdi.
Îptik siståmàning uzunligi uning fîkus màsîfàsigà bàràvàr bo‘làdi và
råtinulàsi xrustàl kînusgà båvîsità jiðslàshàdi. Yorug‘lik såzuvchi hujàyrà-
làrgà fàqàt îmmàtidiy o‘qi bo‘ylàb o‘tuvchi nurlàrginà yåtib bîràdi. Bu
o‘qqà yotiq hîldà tushàdigàn nurlàr esà pigmåntlàrdà yutilàdi. Bundà
buyum àksi to‘là mîzàik bo‘làdi, chunki bu àks buyumning àyrim màydà
àkslàrining qo‘shilishidàn hîsil bo‘làdi. Qiyshiq tushgàn nurlàrning yutilishi
buyumning tåskàri àksi tushmày, bàlki to‘g‘ri àksi tushishini ko‘rsàtàdi.
Supårpîzitsiîn ko‘zning hàr bir îmmàtidiysi xuddi àppîzit-
siîn ko‘zniki singàri hàr qàysi buyumning fàqàt bir qismini ko‘ràdi. Àmmî
bu qismining yorug‘ligi àyrim îmmàtidiylàrdàn kålàdigàn qiyshiq nur
tufàyli kuchàyadi. Supårpîzitsiîn ko‘zlàr hàm jismning to‘g‘ri àksini
ko‘ràdi, bu àks hàm àyrim qismlàrdàn tàshkil tîpgàn, ya’ni mîzàikàli,
låkin bu yårdà àks etilgàn buyumlàr ulàrning àyrim qismlàri àksining
qo‘shilishidàn hîsil bo‘làdi. Êunduzgi hàshàrîtlàr ko‘zi, îdàtdà,
àppîzitsiîn, tungi hàshàrîtlàrniki esà supårpîzitsiîn ko‘z bo‘lib,
îmmàtidiylàrni o‘ràb îlàdigàn hujàyràlàrdàgi pigmånt siljish xususiyatigà
egà. Bu àdàptàtsiyalànishgà, ya’ni hàshàrît ko‘zining yorug‘lik kuchigà
mîslàshishigà imkîn båràdi. Yorug‘lik kuchli bo‘lgàndà pigmånt bir îmmà-
tidiyni ikkinchi îmmàtidiydàn bàtàmîm àjràtishi mumkin, nàtijàdà to‘r
pàrdàgà yåtib bîràdigàn yorug‘lik nurlàri miqdîri kàmàyadi. Hàshàrîtlàr
ko‘zi yorug‘lik kuchini àjràtà îlish jihàtidàn ànchàginà mukàmmàl,
låkin buyumlàr shàklini àniqlàsh jihàtidàn judà sust bo‘làdi, shu sàbàbli
ulàr fàqàt jism hàràkàtini såzàdi. Hàshàrîtlàr hàm îdàm ko‘ràdigàn
rànglàrni ko‘ràdi, låkin qizil ràngni ko‘rà îlmàydi, àmmî ulàr îdàm
ko‘rà îlmàydigàn ultràbinàfshà nurlàrdàn tà’sirlànàdi.
Hàshàrîtlàrning jinsiy îrgàni.
Hàshàrîtlàrning jinsiy îrgàni.
Hàshàrîtlàrning jinsiy îrgàni.
Hàshàrîtlàrning jinsiy îrgàni.
Hàshàrîtlàrning jinsiy îrgàni. Bàrchà hàshàrîtlàr àyrim jinsli
bo‘lib, fàqàt bà’zilàridà kàmdàn-kàm uchràydigàn gårmàfrîditizm
hîdisàsi kuzàtilàdi. Bà’zi turlàrdà bir jinsli hàshàrîtlàr tàrqàlgàn bo‘lib,
ulàrning erkàklàri bo‘lmàydi và àyrim hîllàrdàginà erkàk hàshàrîtlàr
mà’lum bo‘g‘inlàrdà pàydî bo‘làdi (jumlàdàn, Àphidodea). O‘simlik
bitlàri và bà’zi yaydîqchilàr ànà shundày rivîjlànàdi.
Hàshàrîtlàrning àyrim jinsli bo‘lishini bir-biridàn fàrq qilàdigàn
bålgilàridàn bilish mumkin. Ulàr kàttà, yirik, màydàligi, màxsus
o‘simtàlàri bo‘lishi, ràngidàgi pigmånt tàrkibi, yashàsh shàrîitigà qàràb
hàr ikkàlà jinsdà fàrq kuzàtilàdi.
Urg‘îchilik jinsiy îrgànlàri jinsiy båzlàrdàn, gînàdàlàr, ulàrning
yo‘llàri và hàr xil o‘simtàlàrdàn ibîràt bo‘lib, ulàrdà tuxumdîn
bittà yoki ikkità bo‘lishi mumkin. Òuxumdîn tuxum nàychàlàridàn
ibîràt bo‘lib, ulàr bir nåchtà bo‘lishi mumkin. Òuxum nàychàlàri
3—Umumiy và qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


3 4
cho‘zilib, ingichkà iðgà àylànàdi. Bu iðlàr yordàmidà tuxum này-
chàlàri yuràk àtrîfidàgi tànà tårisigà ichki tîmînidàn yopishàdi. Bà’zàn
tuxum nàychàlàri qîrin sîhàsidà erkin jîylàshàdi và ulàrning àtrîfidàgi
to‘qimàlàr turtib turàdi. Bà’zi hàshàrîtlàr tuxum nàychàlàrining
yuqîrigi uchi kångàyib, tåpà kàmårà hîsil qilàdi. Bu kàmåràlàrdà
tuxum hîsil bo‘lishining dàstlàbki jàràyoni sîdir bo‘làdi.
Hàshàrîtlàrning tuxum nàychàlàri tuxum bo‘lishigà qàràb ikki
xilgà bo‘linàdi:
1. Pîniåstik—tåpà kàmåràdàn chiqqàn tuxumlàr tuxum nàychàlàri-
ni yoppàsigà to‘ldiràdi.
2. Ìårîistik—tuxumlàr tuxum nàychàsi ichidà îziq mîddà bilàn
nàvbàtmà-nàvbàt jîylàshàdi yoki tuxum hujàyràlàri iðchàlàri îrqàli
tåpà kàmårà hujàyràlàri bilàn bîg‘lànàdi.
Òålîtrîfik yoki àkrîtrîfik tuxum qo‘yish dåb îziq hujàyràlàri tuxum
nàychàlàrining uchki qismidà jîylàshgàn bo‘lib, tuxum hujàyràlàrning
iðchàlàri îrqàli tåpà kàmåràgà bîg‘lànishigà àytilàdi. Òuxumning po‘sti
xîriîn—tuxum nàychàsi îstki qismining epitåliysidàn chiqqàn kimyoviy
mîddà—xîriîndàn tuzilgàn. Õîriîndà bittà yoki bir nåchà tåshikchà
bo‘lib, bu tåshikchàlàr îrqàli tuxum hujàyràgà erkàklik urug‘ hujàyràlàri—
spårmàtîzîidlàr kiràdi. Òuxumdîndàn kàltà nàychà yoki shishgàn bàllîngà
o‘xshàsh bittàdàn tuxum yo‘li chiqàdi và kåyinchàlik ikkàlà tuxum yo‘li
bir-biri bilàn qo‘shilib, bir dînà này—qin hîsil qilàdi, ungà yåtilgàn
tuxumlàr tushàdi. Låkin àyrim hàshàrîtlàrdà tuxum yo‘li ikkità jinsiy
tåshik îrqàli tàshqàrigà mustàqil ràvishdà îchilàdi. Àyrim hàshàrîtlàrdà
esà (màsàlàn, tirik tug‘àdigànlàrdà) qin kångàyib, bàchàdîn hîsil qilàdi.
Hàshàrîtlàr qinidà hàr xil o‘simtàlàr bo‘lib, ulàr nàysimîn và
xàltàsimîn tuzilgàn hàmdà qo‘shimchà båzlàr hîsil qilàdi. Bu båzlàr
tuxumlàrni substràtgà yopishtiruvchi yålimsimîn mîddàlàrdàn ibîràt.
Êo‘pchilik urg‘îchi hàshàrîtlàr qinining bîshlànishidà ichki xitin
bilàn qîplàngàn nàysimîn yoki xàltàsimîn urug‘ qàbul qiluvchi bo‘làdi.
Urug‘ qàbul qiluvchi îrgàn juftlàshish vàqtidà erkàk jinsiy hujày-
ràlàrni qàbul qilish uchun xizmàt qilàdi. Ìàsàlàn, urg‘îchi àsàlàri
umr bo‘yi fàqàt bir màrtà—g‘umbàkdàn chiqishi bilànîq, nikîh pàr-
vîzigà ko‘tàrilgàn vàqtdà urug‘lànàdi. Erkàk àsàlàri spårmàtîzîidi înà
àsàlàridà bir nåchà yil sàqlànishi và tuxum yåtilgàn sàri ulàrni
urug‘làntirishi mumkin. Hàshàrîtlàrdà ichki xitin bilàn qîplàngàn
qo‘shilish xàltàchàsi bo‘lib, u qo‘shilish vàqtidà erkàklik—spårmàtîfîr
îrqàli urug‘lànàdigàn hàshàrîtlàrdà spårmàtîfîrni qàbul qilish
vàzifàsini bàjàràdi. Qo‘shilish xàltàchàsi qingà yoki màxsus tåshik îrqàli
tàshqàrigà îchilàdi và shu kànàl îrqàli qingà qo‘shilàdi. Êîpulatsiya
vàqtidà yoki undàn so‘ng spårmà qo‘shilish xàltàchàsidàn urug‘ qàbul
qiluvchi îrgàngà o‘tàdi. Urg‘îchi hàshàrît qini qîrin bo‘làgining 9
sågmånti îstidà jinsiy tåshik îrqàli tàshqàrigà îchilàdi, bu tåshik îrqàli
tuxum yoki tirik tug‘uvchi hàshàrîtlàrdà lichinkà chiqàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


3 5
Òuxum hujàyràlàr embriînàl
rivîjlànishning dàstlàbki dàvrlà-
ridà hîsil bo‘làdigàn hujàyràlàrdà
yåtishàdi. Òuxumdàn tuxum yo‘li
pàrdàsi måzîdårmàdàn hîsil bo‘là-
di, qin và uning o‘simtàlàri ektîdår-
màdàn hîsil bo‘làdi.
E r k à k l i k j i n s i y î r g à n -
l à r i . Spårmàtîzîidlàr urug‘dîndà
hîsil bo‘lib, bir juft urug‘dàn, bir
juft urug‘ yo‘li và bittà urug‘ chiqàrish
kànàli hàmdà qo‘shimchà båzlàrdàn
tàshkil tîpgàn. Hàr qàysi urug‘dîn
nàysimîn yoki xàltàchàsimîn tuzilgàn
urug‘ fîllikulàlàridàn ibîràt bo‘lib,
ulàrdà spårmàtîzîidlàr yåtilàdi.
Urug‘ fîllikulàsi 150 tàgàchà
và undàn îrtiq bo‘lishi mumkin.
Urug‘dîndà hîsil bo‘lgàn spårmà
urug‘ yo‘li îrqàli, àyrim hîllàrdà
urug‘ pufàgi hîsil qilib (ulàr vàqtin-
chàlik spårmà to‘plàsh—råzårvuàrlik
vàzifàsini bàjàràdi), urug‘ chiqàrish
kànàli îrqàli tàshqàrigà chiqàrilàdi.
Urug‘ yo‘llàrigà qo‘shimchà båzlàr
måzîdårmàdàn hîsil bo‘làdi và
måzîdåniya dåb àtàlàdi. Urug‘ chiqà-
rish kànàllàrigà îchilàdigàn båzlàr
esà ektîdårmàdàn hîsil bo‘làdi
và ulàr ektîdåniya dåb àtàlàdi. Urug‘
chiqàrish kànàli qîrinning 9-står-
nitidàn tàshqàrigà îchilib, bu tåshikkà
tàshqi kîpulyativ àppàràti birikàdi.
Spåràtîfàràning îldingi uchi yo‘g‘înlàshib, bîshchà hîsil qilà-
di, undà urug‘ hujàyràsining yadrîsi bo‘làdi.
Bà’zàn spårmàtîzîidlàr juft-juft bo‘lib, bîshi bilàn yopishàdi
và spårmàtîzåygmà dåyilàdi. Guruh-guruh bo‘lib yopishgàndàgi
hîlàtigà spårmàtîdåsmàlàr dåyilàdi. Àyrim hàshàrîtlàrdà, jumlàdàn
to‘g‘ri qànîtlilàr (Orthoptera) dà spårmàlàr spårmàtîfîr yordàmidà
urg‘îchi ichigà kiràdi. Ichidà spårmàsi bo‘lgàn spårmàtîfîrlàr yumàlîq
yoki kîlbàsimîn cho‘zinchîq bo‘lib, bàllînchàgà o‘xshàydi. Êîpulatsiya
vàqtidà spårmàtîfîr urg‘îchi hàshàrîtning jinsiy tåshigigà îsib
17-ràsm. Urg‘îchi jinsiy
17-ràsm. Urg‘îchi jinsiy
17-ràsm. Urg‘îchi jinsiy
17-ràsm. Urg‘îchi jinsiy
17-ràsm. Urg‘îchi jinsiy
îrgànlàrning tuzilishi:
îrgànlàrning tuzilishi:
îrgànlàrning tuzilishi:
îrgànlàrning tuzilishi:
îrgànlàrning tuzilishi:
1—tuxumdînlàr, 2—tuxum
yo‘llàri,
3—urug‘ qàbul qiluvchi
xàltà, 
4—qo‘shimchà båz.
18-ràsm. Erkàk jinsiy
18-ràsm. Erkàk jinsiy
18-ràsm. Erkàk jinsiy
18-ràsm. Erkàk jinsiy
18-ràsm. Erkàk jinsiy
îrgànlàrining tuzilishi:
îrgànlàrining tuzilishi:
îrgànlàrining tuzilishi:
îrgànlàrining tuzilishi:
îrgànlàrining tuzilishi:
1—urug‘dîn, 2—urug‘ yo‘llàri,
3—urug‘ chiqàrish nàychàsi,
4—qo‘shimchà båzlàr.
www.ziyouz.com kutubxonasi


3 6
qo‘yilàdi yoki uning jinsiy yo‘ligà butunlày kiritilàdi. Bundà spårmàtîzî-
idlàr spårmàtîfîrdàn àstà-såkin chiqib kåtàdi. Urug‘ iðlàri endiginà
rivîjlànà bîshlàgàn embriînning bo‘linishidàn pàydî bo‘lgàn hujày-
ràlàrdàn hîsil bo‘làdi. Qo‘shimchà båzlàri bo‘lgàn urug‘dîn urug‘
yo‘lining måzîdårmàsidàn hîsil bo‘làdi. Urug‘ mà’lum vàqt nàfàs îlib
turishi mumkin. Uning qo‘shimchà båzlàri ektîdårmàdàn hîsil bo‘làdi.
Hàshàrîtlàr biîlîgiyasi
Hàshàrîtlàr biîlîgiyasi
Hàshàrîtlàr biîlîgiyasi
Hàshàrîtlàr biîlîgiyasi
Hàshàrîtlàr biîlîgiyasi
Bàrchà tirik màvjudît kàbi hàshàrîtlàr hàm o‘sib và rivîjlànib,
àtrîf-muhitdàn îziqlànib, yuqîri mujàssàmlàngàn måxànik, fizik và
kimyoviy siståmàni tàshkil etàdi. Ulàrning hàyot sikli tuxumdàn
rivîjlànib vîyagà yåtishdàn và yåtuk yoshdàgi imàgîlàr hîsil bo‘lishi-
dàn ibîràt bo‘làdi. Îrgànizmning tuxum ichidà rivîjlànishi embriînàl,
tuxumdàn chiqqàndàn kåyingi rivîjlànishi pîstembriînàl rivîjlànish
dåb àtàlàdi. Òuxumdàn chiqqàndàn kåyingi mîrfîlîgik o‘zgàrishlàr
måtàmîrfîz dåyilàdi.
Hàshàrîtlàrning tuxumi.
Hàshàrîtlàrning tuxumi.
Hàshàrîtlàrning tuxumi.
Hàshàrîtlàrning tuxumi.
Hàshàrîtlàrning tuxumi. Ulàr tuxumining tàshqi tîmîni tàràm-
tàràm qîbirg‘àli, hàr xil shàkldà, xilmà-xil ràngdà bo‘lib, tàshqi
po‘sti xîriîn, îstki po‘sti sàriqlik po‘sti dåyilàdi. Dåyarli bàrchà hàshà-
rîtlàrning tuxumidà sàriqlik mîddàsi ko‘p bo‘lib, tuxum màrkàzi
àtrîfi yupqà prîtîplàzmà bilàn o‘ràlgàn hîldà bo‘lib, ulàrni sånt-
rîlåsitàl tiðdà tuzilgàn dåb àtàlàdi. Òuxum yadrîsi bo‘lingàndàn kåyin
tàshqi prîtîplàzmàtik qàvàtgà kiràdigàn yadrîlàr hîsil bo‘làdi. Nàtijàdà
yangi hîsil bo‘lgàn yadrîlàr embriînning bîshlàng‘ich hujàyràlàri
— blàstîmårlàrni hîsil qilàdi. Àyrim hàshàrîtlàrdà (Aphidiidae), o‘simlik
bitlàrining pàràzitlàridà sàriqlik bo‘lmàsà hàm ulàr shu hàshàrîtlàrgà
xîs bo‘lib, bundà tuxumning bo‘linishigà xàlàqit bårmaydi. Poduraning
tuxumidà sàriqlik mîddàsi kàm bo‘lsà hàm, ulàr to‘là và tåkis bo‘li-
nàdi. Òåkis bo‘linishdà hàm blàstîmårlàr, àvvàlî, mîrulà dàvrini
o‘tàb, tuxum àtrîfigà jîylàshàdi.
Blàstîdårmà hîsil bo‘lgàndàn so‘ng uning àyrim qismlàri tåzlik
bilàn bo‘linà bîshlàydi, nàtijàdà embriîn yo‘li hîsil bo‘làdi và undà
embriîn bo‘làdi. Embrion yo‘lida embrion vujudga keladi. Coleoptera,
Orthoptera, Lepidoptera turkumlàridà embriîn yo‘li tuxum sirtidà
hîsil bo‘lib, ulàr sirtqi yo‘l dåb àtàlàdi. Bu yårdà embriîn hàm hîsil
bo‘làdi. Hemiðtera turkumlàridà embriîn yo‘li tuxum ichigà bîtib
kiràdi và ulàr ichki embriîn yo‘li dåb àtàlàdi; rivîjlànàyotgàn embriîn
esà kåyinchàlik egilàdi và tuxum yuzàsigà qàyrilib chiqàdi. Embriînning
tuxum yuzàsigà qàyrilib chiqishi blàstîkinåz dåb àtàlàdi.
Êåyinchàlik embriîn yo‘li o‘sib blàstîmårni qîplàydi và ichki
embriîn yo‘li hîsil bo‘lishidà bîtib kirishidàn hîsil bo‘lgàn chuqur-
chà chåtlàri tutàshib, birikib kåtàdi. Òuxumning embriîn yo‘li ustidà
www.ziyouz.com kutubxonasi


3 7
blàstîdårmà burmàlàri bîr. Embriîn ustidà ikkità pàrdà: ichki pàrdà,
ya’ni àmniîn và ichki sårîz pàrdà hîsil bo‘làdi. Sårîz pàrdà ustidà
hàmmà tîmîni bårk bo‘shliq hîsil bo‘làdi và bu bo‘shliqqà pàrdà
hujàyràlàri kàmîlgà yåtàyotgàn embriînni himîya qiluvchi suyuqlik
chiqàràdi. Àyrim hàshàrîtlàrdà, qo‘sh qànîtlilàrdà (Diðtera) và tubàn
hàshàrîtlàrdà embriîn pàrdà bo‘lmàydi. Låkin àyrim hàshàrîtlàrdà
embriîn pàrdà ikkità emàs, bàlki bittà bo‘làdi. Êo‘p hàshàrîtlàrdà
hàyvînlàrdàgi singàri embriîn rivîjlànishidà uch qàvàt: ektîdårmà,
entîdårmà và måzîdårmà hîsil bo‘làdi. Bundà embriîn yo‘lidà
uzunàsigà kåtgàn àriqchà—dàstlàbki jiyak rivîjlànàdi. Àyrim hîllàrdà
dàstlàbki jiyak dåvîrdàn embriîn yo‘li îstigà hàshàrîtlàr kåtàdi.
Bîshqà hàshàrîtlàrdà esà dàstlàbki jiyak uzilàdi và embriîn yo‘li
îstigà bîtàdi, bà’zàn esà (kàpàlàklàrdà) jiyak bîtmày, bàlki àjràlgàn
plàstinkàlàr bîtàdi, nàtijàdà jiyak bo‘lmàsligi hàm mumkin. Bundà
bir qàvàtli embriîn yo‘li emàs, bàlki ikki qàvàtli—tàshqi ektîdårmà
và ichki qàvàtlàr hîsil bo‘làdi. Ichki qàvàtdàn kåyinchàlik entîdårmà
và måzîdårmà hîsil bo‘làdi. Îstki qàvàt hîsil bo‘lgàndàn so‘ng tåz
vàqt ichidà o‘rtà plàstinkà, o‘rtà ið àjràlib, ektîdårmà và måzîdårmà
hîsil qilàdi. Entîdårmà embriîn yo‘llàrining îldingi và îrqà
qirg‘îqlàridà rivîjlàngàn àyrim hujàyràlàrdàn hàm hîsil bo‘làdi.
Embriîn qàvàtlàri hîsil bo‘lishi bilànîq, ektîdårmà ichigà qày-
rilib kirib, bo‘làjàk lichinkàning îldingi và îrqà igîlini hîsil qilàdi.
Entîdårmàning ichigà qàyrilib kirà bîshlàgàn jîylàri îg‘iz và ànàl
tåshigigà àylànàdi, kåyinchàlik embriîn sågmåntlàrgà bo‘linàdi và
shu bilàn bir vàqtdà yoki birîz o‘tgàndàn kåyin îyoqlàr, mo‘ylîvlàr
và îg‘iz àppàràtlàri hîsil bo‘là bîshlàydi. Embriîn 20 tà, bà’zàn 19
bo‘g‘imgà bo‘linib, ulàrdàn 6 tàsi bir-birigà qo‘shilib, 3 tà ko‘kràk và
10 yoki 11 tà qîrin qismni hîsil qilàdi. Qîrin qismining àyrim
sågmåntlàri kàm bo‘lishi mumkin. Bîsh bo‘g‘imlàrdàn chiqqàn
o‘simtàlàrdàn kåyinchàlik mo‘ylîvlàr và îg‘iz îrgànlàri hîsil bo‘làdi.
Qîrin sågmåntining o‘simtàlàri kåyinchàlik yo‘qîlib kåtàdi yoki
sîxtà îyoqlàr và qîrinning hàr xil o‘simtàlàri, tåri và uning o‘sim-
tàlàri ektîdårmàdàn hîsil bo‘làdi.
Shundàn kåyin îldingi và îrqà ichàkkà àylànàdigàn qàyrilmàlàr
îràsidà o‘sib kåtgàn entîdårmàdàn o‘rtà ichàk hîsil bo‘là bîshlàydi.
Ektîdårmàdàn àjràlib chiqqàn hujàyràlàr embriînning o‘rtà yo‘lidà
ikkità ið hîsil qilàdi, bulàr o‘rtàsidà ektîdårmà chuqurrîqqà tushàdi
và dàstlàbki jiyak hîsil qilàdi. Bu jiyaklàr îstidà o‘rtà nårv iði àjràlàdi.
Bu tuzilmàlàrning hàmmàsidàn kåyinchàlik nårv siståmàsi hîsil bo‘làdi.
Ichgà qàyrilib kirgàn ektîdårmàdàn nàfàs îlish siståmàsi, tåri
båzlàri và jinsiy îrgànlàrning tîq yo‘llàri, îrqà ichàk dåvîrining bîtib
kirishidàn màlpigi kànàllàri, måzîdårmàdàn esà muskullàr, gåmîlimfà,
yålkà qîn tîmiri (yuràk), yog‘ tànàchàlàri pårikàrd hujàyràlàri, tuxum
www.ziyouz.com kutubxonasi


3 8
yo‘llàri và urug‘ yo‘llàri hàmdà jinsiy båzlàrning epitåliysi hîsil bo‘làdi.
Êåyinchàlik tuxum và spårmàtîzîid hîsil qiluvchi hujàyràlàr embriîn
qàvàtlàrining hîsil bo‘lishidàn ilgàri, ya’ni tuxum bo‘linishining
dàstlàbki dàvrlàridà yoki embriîn yo‘lining îrqà uchidàgi blàstîdårmà-
làrdàn hîsil bo‘làdi. Hujàyràlàr àmyobàsimîn hàràkàtlànib, siljiydi,
rivîjlànàyotgàn embriînning îrqà qismigà kiràdi và jinsiy pàrdà hîsil
qiluvchi måzîdårmà tuzilmàlàri tàrzidà o‘ràb turàdi.
Àyrim pàràzitlàr, màsàlàn, pàrdàsimîn qànîtlilàrdà (Hymenoptera)
bittà tuxumdà bir nåchtà embriîn yåtilishi mumkin, hàttî 100 tàdàn
îrtiq lichinkàlàr chiqàdi (pîilåembriîn). Embriîn to‘liq rivîjlànib
bo‘lgàndàn kåyin lichinkàgà àylànàdi và tåz hàràkàtlànib, îmnitik
suyuqliklàrni yutib, hàjmini kàttàlàshtiràdi và kåyinchàlik tuxum
po‘chîg‘ini kåmirib, tàshqàrigà chiqàdi. Àyrim hàshàrîtlàr tuxumining
rivîjlànishi kuzgà to‘g‘ri kålsà, lichinkà qishlàsh uchun tuxumdà qîlàdi.
Hàshàrîtlàrning tuxumlik fàzàsidà rivîjlànish muddàti ko‘pchilik hîllàrdà
bir nåchà kun, hàftàgà, bà’zàn bir nåchà îygà cho‘zilishi mumkin.
Ìåtàmîrfîz.
Ìåtàmîrfîz.
Ìåtàmîrfîz.
Ìåtàmîrfîz.
Ìåtàmîrfîz. Hàshàrîtlàr tuxumdàn chiqqàndàn kåyin bir qànchà
o‘zgàrishlàrgà uchràydi, pîstembriînàl rivîjlànishigà qàràb yarim
o‘zgàruvchàn và to‘là o‘zgàruvchàngà bo‘linàdi.
Hàshàrîtlàrning tuxumlik, lichinkàlik và imàgîlik bîsqich-
làrini o‘tàshi chàlà o‘zgàruvchànlik (hemimetamophosi) dåyilàdi. Bun-
dày hàshàrîtlàrning lichinkàsi tàshqi ko‘rinishidàn, ya’ni ko‘zi mu-
ràkkàbligi, îg‘iz îrgànlàri và rivîjlànmàgàn qànîtlàri bîrligi bilàn
19-ràsm. Hàshàrîtlàrning tuxum fàzàsi:
19-ràsm. Hàshàrîtlàrning tuxum fàzàsi:
19-ràsm. Hàshàrîtlàrning tuxum fàzàsi:
19-ràsm. Hàshàrîtlàrning tuxum fàzàsi:
19-ràsm. Hàshàrîtlàrning tuxum fàzàsi:
ààààà—tuxumning tuzilishi;
1—xîriîn, 2—mikrîpilå, 3—yadrî, 4—sàriq mîddà;
b
bb
bb—hàshàrîtlàr tuxumining shàkli và o‘lchàmi
(0,02—0,03 mm dàn 9—10 mm gàchà);
1—bàrg burgàsiniki, 2—triðsniki, 3,4—qàndàlàniki,
5—kàram îq kàpàlàginiki, 6—kàram pàshshàsiniki,
7—tugànàk uzun buruniniki, 8—uzunîyoq
qo‘ng‘iziniki.
a
b
www.ziyouz.com kutubxonasi


3 9
kàttà yoshdàgi bîsqichigà o‘xshàydi. Ulàrning lichinkàsi erkin hàyot
kåchirib, kàttà yoshdàgilàr bilàn birgà îziqlànàdi và yashàydi. Ulàr
bà’zàn imàgîsimîn lichinkàlàr dåb hàm àtàlàdi.
Hàshàrîtlàr rivîjlànishining tuxum, lichinkà, g‘umbàk và imàgî
bîsqichini o‘tàshi to‘liq o‘zgàruvchànlik (holometamorphosis) dåb
àtàlàdi. Bulàrning lichinkàsi imàgîgà o‘xshàmàydi, muràkkàb fàsåt-
kàli ko‘zi, qànît murtàklàri bo‘lmàydi, îg‘iz àppàràtining tuzilishi,
yashàsh shàrîiti kàttà yoshdàgilàrnikigà o‘xshàmàydi. Lichinkàlàrning
ko‘p îrgànlàri vàqtinchàlik bo‘lib, fàqàt hàyotiy vàzifàlàrni bàjàràdi.
Ulàr ràngsiz yoki îqish bo‘lib, ustidà yumàlîq qîplàg‘ichi bo‘làdi.
Hàshàrîtlàr lichinkàlik fàzàsidà ko‘p îziqlànib rivîjlànàdi. Rivîjlànish
jàràyonidà bir nåchà màrtà po‘st tàshlàb, tåri qîplàg‘ichini yangilàydi,
tànàsining hàjmi kàttàlàshàdi.
Bir po‘st tàshlàsh dàvri bilàn ikkinchi po‘st tàshlàsh dàvrining îràlig‘i
lichinkàning yoshi dåb àtàlàdi. Po‘st tàshlàsh hàr xil hàshàrîtlàrdà hàr xil
bo‘làdi. 
Lepidoptera, Hemiðtera, Orthoptera 4—5 màrtà po‘st tàshlàb, 4
yoki 5 yoshni kåchiràdi. Àyrim hàshàrîtlàr 20 và hàttî 30 màrtà-
gàchà po‘st tàshlàshi mumkin. Chàlà o‘zgàruvchàn hàshàrîtlàr tuxum-
dàn chiqqàndàn kåyin àstà-såkin o‘zgàràdi và tàshqi ko‘rinishidàn vîyagà
yåtgàn fîrmàlàrdàn kåskin fàrq qilmàydi. Lichinkàlàrning tànà
sågmåntàtsiyasi, muràkkàb ko‘zlàri, îyoqlàri vîyagà yåtgàn hàshàrît-
làrnikigà o‘xshàydi. Shu bilàn birgà lichinkàlàr mo‘ylîvi, bo‘g‘imlàri kàmrîq
bo‘lishi, qîrin sågmåntlàri bilàn fàrq qilsà hàm ulàrdà umumiy o‘xshàshlik-
làr màvjud bo‘làdi. Chàlà o‘zgàruvchàn hàshàrîtlàr lichinkàsining îg‘iz
àppàràti vîyagà yåtgàn hàshàrîtlàrnikigà o‘xshàsh tuzilgàn bo‘lsà hàm
ulàrning àyrim qismlàri to‘là yåtishmàgàn bo‘lishi mumkin.
Lichinkàlàrning sîddà ko‘zlàri to‘liq yåtilmàgàn bo‘làdi yoki ko‘zi
bàtàmîm bo‘lmàydi. Bu ko‘zlàr kåyinchàlik vîyagà yåtgàn hàshàrît-
làrdà pàydî bo‘làdi. Òàshqi jinsiy bålgilàr lichinkàlik dàvridà àstà-såkin
yåtishàdi. Suvdà yashàydigàn lichinkàlàrning nàfàs îlish îrgànlàri
tràxåyali jàbràdir. Lichinkàlàr rivîjlànishidà, yuqîridà àytib o‘tilgànidåk,
bir nåchà màrtà po‘st tàshlàb, bir yoshdàn ikkinchi yoshgà o‘tàdi.
Po‘st tàshlàsh vàqtidà hàshàrît hàràkàtsiz bo‘lib qîlàdi và
substràtgà yopishib îlàdi. Bu jàràyon fàqàt tåri àlmàshinishdàn ibîràt
bo‘lmày, tràxåyalàr, îldingi và îrqà ichàklàr ichidàgi kutikulà qîp-
làmi hàm àlmàshinàdi. Eski kutikulà îldingi yålkà ustidà, bà’zàn esà
bîshdà yorilàdi và bu vàqtgàchà yangi tåri hîsil qilgàn hàshàrît shu
yorilgàn jîy îrqàli tàshqàrigà chiqàdi.
Chàlà o‘zgàruvchàn hàshàrîtlàr måtàmîrfîzi hàr xil o‘tàdi. Ninà-
chilàr (Ododnataptera), kunliklàr (Ephemeroptera), suvàràklàr (Blat-
toptera), båshiktårvàtàrlàr (Manteoptera), tårmitlàr (Isoptera), to‘g‘ri
qànîtlilàr (Orthoptera), embifl (Embioptera), tàyoqchàsimînlàr
(Ohasmatoptera), triðslàr (Thysanoptera), pichànxo‘rlàr (Psocop-
tera), pàtxo‘rlàr (Mallophaga), bitlàr (Aphidinea), tång qànîtlilàr
www.ziyouz.com kutubxonasi


4 0
20-ràsm. Ìåtàmîrfîz turlàri:
20-ràsm. Ìåtàmîrfîz turlàri:
20-ràsm. Ìåtàmîrfîz turlàri:
20-ràsm. Ìåtàmîrfîz turlàri:
20-ràsm. Ìåtàmîrfîz turlàri:
à—chàlà o‘zgàrishli hàshàrîtlàrning rivîjlànishi: 1—imàgî, 2—ko‘zàchàdàgi
tuxumlàr,
3—lichinkàlàr; b—to‘liq o‘zgàrishli hàshàrîtlàr: 1—imàgî,
2—tuxumlàr, 3—lichinkà, 4—g‘umbàk.
a
3
b
www.ziyouz.com kutubxonasi


4 1
(Homoptera) và yarim qàttiqqànîtlilàr (Hemiðtera) chàlà o‘zgà-
ruvchàn hàshàrîtlàrgà kiràdi. Hàshàrîtlàrning to‘là o‘zgàruvchànligidà
ulàr tuxumdàn chiqqàndàn kåyin tàshqi ko‘rinishi và tuzilishi jihàtidàn
vîyagà yåtgàn hàshàrîtdàn kåskin fàrq qilàdi. Lichinkà tànàsining
sågmåntàtsiyasi embriînàl dàvridàgigà o‘xshàydi. Lichinkàlàr tànàsi vîyagà
yåtgàn hàshàrîtlàrnikigà qàràgàndà ko‘prîq sågmåntlàrgà bo‘linàdi. Òo‘là
o‘zgàruvchàn hàshàrîtlàr lichinkàsidà qànîtlàrning tàshqi murtàgi
bo‘lmàydi, ulàr ichki tåri bo‘rtiqlàri shàklidà imàginàl disklàr tàrzidà
bo‘làdi. Lichinkàlàrning îyog‘i bo‘lmàydi yoki ko‘kràgining uchtà
sågmåntidà bo‘g‘imlàrgà bo‘linmàgàn bàrmîqli uch juft îyoqlàri bo‘làdi,
ko‘kràk îyoqlàridàn tàshqàri, qîrin sågmåntlàridà bo‘g‘imlàrgà bo‘lin-
màgàn o‘simtà tàrzidà qîrin îyoqlàri yoki sîxtà îyoqlàri bo‘lishi mum-
kin, ko‘pinchà bu îyoqlàrning ànchàginà ilgàgi bo‘làdi.
Êàttà yoshdàgi vîyagà yåtgàn to‘là o‘zgàruvchàn hàshàrîtlàrning
îg‘iz àppàràti so‘ruvchi bo‘lsà hàm, màsàlàn, Lepidoptera tàngà-
qànîtli lichinkàsining îg‘iz îrgànlàri sîddà, kåmiruvchi tiðdà bo‘làdi.
Lichinkàlàrning judà kichik mo‘ylîvi bo‘làdi yoki umumàn bo‘l-
màydi. Chivin lichinkàsidàn bîshqà lichinkàlàrdà muràkkàb ko‘z hàm
bo‘lmàydi. Sîddà ko‘zlàrdàn bà’zi vàqtlàrdà fàqàt yon ko‘zchàlàr
bo‘làdi, o‘rtà ko‘zchàlàr bo‘lmàydi. Ulàrning nårv siståmàsi vîyagà
yåtgàn hàshàrîtlàrnikigà qàràgàndà judà sîddà tuzilgàn và ko‘p miq-
dîrdà tugunchàlàri bo‘làdi. Àyrim hàshàrîtlàr, jumlàdàn, pàràzitlik
qilib hàyot kåchiràdigàn hàyvînlàr, pàrdàsimîn qànîtlilàr (Hume-
noptera) lichinkàsining îvqàt hàzm qilish siståmàsidà o‘rtà ichàk
bilàn îrqà ichàk butun lichinkàlik dàvridà bir-birigà tutàshmàydi.
Lichinkàlàrning nàfàs îlish îrgànlàri, îdàtdà, nàfàs tåshiklàrining
jîylànishi và miqdîri jihàtidàn fàrq qilàdi. Suvdà yashàydigàn hàshà-
rîtlàr lichinkàsining jàbràsi bo‘làdi. Lichinkàlàrning muskullàri, yålkà
qîn tîmiri (yuràk) và bîshqà ichki îrgànlàri tuzilishi jihàtidàn embriîn
îrgànlàr tuzilishigà yaqin kålàdi. Hàshàrît lichinkàlàridà jinsiy siståmà
îrgànlàridàn fàqàt jinsiy båzlàr bàrvàqt rivîjlànàdi. Òàshqi jinsiy
îrgànlàr yåtilmàgàn, jinsiy yo‘llàr, ya’ni tuxum yo‘li và urug‘ yo‘llàri
murtàgi, îdàtdà, qîrin qismining îrqà uchidàgi sågmåntlàr stårnå-
tining tårisigà àyrim hîldà birikkàn bo‘làdi. Jinsiy îrgànlàr tîq
qismlàrining qini và urug‘ chiqàruvchi kànàl lichinkàlik dàvri tàmîm
bo‘lgàndàn kåyinginà yåtilàdi. Lichinkàlàrning jinsiy båzlàri àyrim
hîllàrdà hàttî ishlày bîshlàydi. Ìàsàlàn, àyrim kàpàlàklàr (Lepi-
doptera) erkàgining jinsiy båzlàri qurtlik dàvridàyoq urug‘ hujàyràlàr
ishlàb chiqàrà bîshlàydi, bà’zàn hàshàrîtlàr lichinkàsidà pådîgånåz,
ya’ni bîlàlik dàvridà ko‘pàyish hîdisàsi hàm uchràydi. Buning nàtijàsidà
lichinkà ichidà tuxumdîn hujàyràlàridàn yosh lichinkàlàr hîsil bo‘làdi.
Yosh lichinkàlàr înà lichinkà tårisini yorib tàshqàrigà chiqàdi
và rivîjlànàdi. Òo‘là o‘zgàruvchàn hàshàrîtlàr lichinkàsi tàshqi ko‘ri-
nishidàn kàmpîdåsimînlàr và erukîsimînlàr lichinkàlàrigà bo‘li-
www.ziyouz.com kutubxonasi


4 2
nàdi. Êîmpîdåsimînlàr dåb, tàshqi ko‘rinishidàn Compodae hàshà-
rîtlàrigà o‘xshàsh lichinkàlàrgà àytilàdi. Ulàrning ko‘kràk sågmånt-
làridà uzun îyoqlàri, yaxshi rivîjlàngàn bîsh qismi, hàràkàtchàn
tànàsi, ko‘kràgining ustki tîmînidà ànchà ko‘p xitinlàshgàn plàs-
tinkàsi và tànàsining îrqà uchidà o‘simtàsi bo‘làdi.
Erukîsimîn lichinkàlàr tànàsi bir xildàgi bo‘g‘imlàrdàn ibîràt
bo‘lgàn qurtgà o‘xshàydi. Êàpàlàklàrning (Lepidoptera) lichinkàlik dàvri
qurt dåb àtàlàdi. Àrràkàsh (Tenthredinidae) hàshàrîtlàrning lichinkàsi
sîxtà qurt dåb àtàlàdi, chunki ulàr tàshqi ko‘rinishidàn kàpàlàk qurtigà
o‘xshàb kåtàdi. Låkin qîrin qismidà birinchi và ikkinchi bo‘g‘imlàridà
jîylàshgàn båsh juftdàn îrtiq qîrin îyoqlàri bo‘làdi. Òo‘là o‘zgàruvchàn
hàshàrîtlàr lichinkàsi hàm bir nåchà màrtà po‘st tàshlàb rivîjlànàdi.
G‘umbàk. Òo‘là o‘zgàruvchàn hàshàrîtlàr lichinkàsi rivîjlànib bo‘l-
gàndàn so‘ng vîyagà yåtgàn hàshàrîtgà àylànmày, bàlki g‘umbàkkà
àylànàdi. Bu bilàn chàlà o‘zgàruvchàn hàshàrîtlàrdàn fàrq qilàdi. Chàlà
o‘zgàruvchàn hàshàrîtlàrning g‘umbàklik dàvri tuxum ichidà o‘tàdi dågàn
fikrlàr hàm màvjud. Òo‘là o‘zgàruvchàn hàshàrîtlàrning rivîjlànish dàvri
ertà tuxumdàn chiqishidàn bîshlànàdi. G‘umbàkkà o‘tishdàn îldin li-
chinkà hàràkàtsiz bo‘lib qîlàdi, tànà sågmåntlàri àniq ko‘rinàdi,
qàttiqlàshàdi và umumiy tànà uzunligi kàttàlàshàdi. Lichinkàning eski
tårisi ko‘kràkning ustki yålkà tîmînidàn yorilàdi và tànàning îrqà uchigà
to‘plànàdi. Yangi hàshàrît g‘umbàkkà àylànishi bilàn po‘st tàsh-
làydi. Dåyarli ko‘pginà hàshàrîtlàr, ya’ni qo‘sh qànîtlilàr (Diðtera)
21-ràsm. Hàshàrîtning lichinkà fàzàsi:
21-ràsm. Hàshàrîtning lichinkà fàzàsi:
21-ràsm. Hàshàrîtning lichinkà fàzàsi:
21-ràsm. Hàshàrîtning lichinkà fàzàsi:
21-ràsm. Hàshàrîtning lichinkà fàzàsi:
I—kàmpîdåsimîn, II—chuvàlchàngsimîn, III—qurtsimîn.
www.ziyouz.com kutubxonasi


4 3
bîshqàchàrîq g‘umbàkkà àylànàdi, ulàrning qisqàrgàn sågmåntlàrining
ustki tårisi yorilmàydi, bàlki qîtàdi, qîràyadi và hàmmà tîmînidà bårk
po‘st hîsil bo‘làdi, uning ichidà g‘umbàk yåtilàdi.
G‘umbàklàr ko‘rinishi bo‘yichà 3 gà bo‘linàdi: à) erkin yoki
îchiq g‘umbàk. Bundày g‘umbàklàrning mo‘ylîvi îyoqlàri và qànîtlàri
tànàning umumiy màssàsigà yopishmàydi, låkin tànàgà jiðs hîldà
tågib turàdi. Ulàr ko‘p bålgilàri bilàn tàshqi ko‘rinishidàn vîyagà
yåtgàn hàshàrîtgà o‘xshàydi;
b) yopiq g‘umbàk. Bundày g‘umbàklàrning mo‘ylîvi, îyoq và
qànîtlàri tànàsigà jiðs yopishgàn hîldà bo‘làdi;
d) sîxtà pillàlàr yoki bîchkàsimîn g‘umbàklàr. Ulàrning îyoqlàri-
ni lichinkàsining qîtib qîlgàn po‘stidàn àniq ko‘rib bo‘lmàydi. Sîxtà
pillà lichinkàning qîtib qîlgàn tårisi o‘ràgàn iðidàn to‘qilgàn pillà
o‘rnini qîplàydi. G‘umbàklàr ko‘pinchà hàràkàtsiz bo‘làdi, àmmî
bà’zi birlàri tà’sirlàngàndà qîrnidàgi urug‘ini qimirlàtàdi, àyrimlàri
hàttî sàkràshi hàm mumkin.
G‘umbàk ichidà lichinkà îrgànlàridàn vîyagà yåtgàn hàshàrîtlàr
îrgànlàri qàytàdàn hîsil bo‘làdi. Bu jàràyon gistîlizlànish dåb àtà-
làdi. Chunki eski to‘qimàlàr ulàrni yåydigàn fàgîtsitlàr g‘umbàkning
rivîjlànish dàvridà hîsil bo‘làdigàn màxsus fårmånti yordàmidà
ulàrning nårv siståmàsi, yålkà qîn tîmiri (yuràk), jinsiy båzlàri và
imàginàl disklàr àjràlmàydi, bàlki ulàr qàytàdàn tuzilàdi. Hujàyrà-
làrning plàstinkà,hàlqà yoki xàltàchàlàr shàklidà to‘plànishidàn hîsil
bo‘lgàn imàginàl disklàr kålgusidà vujudgà kålàdigàn qànîtlàr o‘rnigà
tårining tràxåàl siståmàsi îvqàt hàzm qilish kànàlining àyrim jîylàrigà
o‘rnàshàdi. Imàginàl to‘qimàlàrning yåtilishi, ya’ni gistîgånåz imàginàl
disk và hàlqàlàr hujàyràsining ko‘pàyish yo‘li bilàn sîdir bo‘làdi.
G‘umbàk dàvri tàmîm bo‘lgàndàn so‘ng g‘umbàk po‘sti yorilàdi và
22-ràsm. G‘umbàk tiðlàri:
22-ràsm. G‘umbàk tiðlàri:
22-ràsm. G‘umbàk tiðlàri:
22-ràsm. G‘umbàk tiðlàri:
22-ràsm. G‘umbàk tiðlàri:
1—erkin yoki îchiq g‘umbàk, 2—yopiq g‘umbàk, 3—sîxtà g‘umbàk,
4—pillàli g‘umbàk.
www.ziyouz.com kutubxonasi


4 4
undàn vîyagà yåtgàn hàshàrîtlàr chiqàdi; ulàr kàttàlàshmàydi và tàshqi
ko‘rinishi o‘zgàrmàydi. Chàlà o‘zgàruvchàn hàshàrîtlàrdà qo‘shimchà
o‘zgàrish—giðårmåtàmîrfîz sîdir bo‘lgàni singàri, to‘là o‘zgàruvchàn
hàshàrîtlàrdà hàm o‘zgàrishlàrning bà’zi muràkkàblàshuvi ro‘y båràdi.
Hàshàrîtlàr qo‘shimchà o‘zgàrgàndà (giðårmåtàmîrfîzdà) bittà yoki
bir nåchtà qo‘shimchà dàvrni o‘tàdi, bundày hîlàt to‘là o‘zgàruvchàn
hàshàrîtlàrdà bo‘lmàydi. Êo‘pchilik hàshàrîtlàrning hàr xil yoshdàgi
lichinkàsining tàshqi ko‘rinishi bir xildà bo‘làdi và ulàr àstà-såkin o‘zgàrib
bîràdi. Ìàsàlàn, tuxumxo‘r (Platygaster)ning birinchi yoshdàgi lichinkàsi
siklîsimîn bo‘làdi, ikkinchi yoshdàgi lichinkàsi qurtsimîn bo‘làdi
(erukîsimîn) bo‘làdi. Ìàykà (Meloidae) îilàsigà kiràdigàn qo‘ng‘iz-
làrning birinchi yoshdàgi lichinkàsi kàmpîdåsimîn, ikkinchi yoshdàgi
lichinkàsi esà erukîsimîn bo‘làdi. Àyrim hîllàrdà giðårmåtàmîrfîz
g‘umbàkdàn ilgàri kålàdigàn qo‘shimchà dàvrni o‘tàshdàn ibîràt. Bundà,
jumlàdàn, chumîlilàr (Formicidae), àsàlàrilàr (Apidae) lichinkàsi yarim
g‘umbàkkà àylànàdi. Bu dàvrdà ulàrning îyog‘i, mo‘ylîvlàrining
bîshlàng‘ichlàri pàydî bo‘làdi, îg‘iz àppàràti o‘zgàràdi, ko‘kràk bilàn
qîrin o‘rtàsi silliq bo‘lmàydi và butun tànà umumiy po‘st ichidà bo‘làdi,
kåyinchàlik, ya’ni po‘st tàshlàsh tugàgàndàn so‘ng eski po‘st hàshà-
rît tànàsidàn sidirilib tushàdi và hàshàrît erkin g‘umbàkkà àylànàdi.
Ìàykà (Melodae) îilàsigà mànsub qo‘ng‘izlàrning ikki xil li-
chinkàsi kîmpîdåsimîn và erukîsimîn bo‘lishi bilàn bir qàtîrdà
ko‘zàchàsimîn shàklli, tårisi qàttiq bo‘lishi bilàn xàràktårlànàdigàn
sîxtà g‘umbàgi hàm bo‘làdi. Sîxtà g‘umbàk po‘st tàshlàgàndàn so‘ng
yanà erukîsimîn lichinkàgà và undàn so‘ng erkin g‘umbàkkà àylànàdi.
G‘umbàklik dàvri và bu dàvrdàgi gistîliz mukàmmàlrîq ràvishdà qàytà
tuzilishgà imkîniyat båràdi. Giðårmåtàmîrfîzgà mîslàshish jàràyoni
to‘là o‘zgàruvchànlàrnikigà qàràgàndà yanà hàm yaxshi ifîdàlàngàn.
Hàshàrîtlàrning rivîjlànish dàvri
Hàshàrîtlàrning rivîjlànish dàvri
Hàshàrîtlàrning rivîjlànish dàvri
Hàshàrîtlàrning rivîjlànish dàvri
Hàshàrîtlàrning rivîjlànish dàvri
Rivîjlànish dàvri dåb hàshàrîtning tuxumdàn chiqqàndàn bîshlàb,
tî vîyagà yåtgunchà, ya’ni imàgîgà àylànishigàchà bo‘lgàn vàqtgà àytilàdi.
Êo‘p hîllàrdà imàgî yoshigà yåtgàndà hàm hàshàrîtlàr jinsiy båzlàrining
yåtilishi uchun mà’lum vàqt kåràk bo‘lib, ulàr yog‘ tànàchàlàri yoki
qo‘shimchà îziqlànishi hisîbigà jinsiy îrgànlàri yåtilib, juftlàshishgà
tàyyor bo‘làdi. Rivîjlànish dàvri bà’zàn bo‘g‘in, gånåràtsiya yoki
rivîjlànish sikli dåb hàm àtàlàdi. Hàr xil hàshàrîtlàrning rivîjlànish
dàvri hàr xil bo‘làdi. Jumlàdàn, uzîq rivîjlànàdigàni o‘n yåtti yillik sikàdà
(Cicada septemdecim) bo‘lib, uning rivîjlànish dàvri 17 yilgà cho‘zilàdi,
bådà bitlàri (Aphis craccivora)ning rivîjlànish dàvri 4-5 kungà yåtàdi.
Hàshàrîtlàrning rivîjlànish dàvri bir yildà tàmîmlànsà, bungà yillik
gånåràtsiya dåb àtàlàdi. Jumlàdàn, bådà uzunburuni (Phytonomus variabilis),
to‘qày chigirtkàsi (Locusta migratoria)ning rivîjlànish gånåràtsiyasi bir
www.ziyouz.com kutubxonasi


4 5
yillik bo‘lib, àyrim hàshàrîtlàrdà, màsàlàn, chirtmànchi qo‘ng‘izi (Ela-
teridae), ikki yillik buzîqbîshi qo‘ng‘izi (Polyphylla adsoersa), uch yillik
g‘o‘zà sikàdàsi (Cicaplatra ochreata)ning gånåràtsiyasi 4 yillik bo‘làdi. Àgàr
hàshàrît bir yildà bittà bo‘g‘in bårsà mînîvîltin, ikki màrtà bo‘g‘in
bårsà bivîltin, ko‘p gånåràtsiyali hàshàrîtlàr pîlivîltin dåb àtàlàdi.
Hàshàrîtlàr rivîjlànish siklining bîshlànishi và tugàllànishi
jîyning iqlimi và màvsumning måtåîrîlîgik shàrîitigà bîg‘liq bo‘lib,
issiq iqlimli jîylàrdà hàshàrîtlàr ertà uyg‘înàdi.
Êàttà yoshdàgi hàshàrîtlàrning vàzifàsi o‘zidàn nàsl qîldirish và
uning rivîjlànishi uchun îldindàn qulày jîy tànlàshdàn ibîràt bo‘làdi.
G‘umbàkdàn chiqqàn, jinsiy jihàtdàn yåtilgàn hàshàrît umri qisqà
bo‘làdi, jumlàdàn, kunlilàr (Ephemeroptera) bir nåchà sîàtginà
yashàydi, ulàr hàttî îziqlànmàydi hàm. Àgàr hàshàrîtlàr tuxumi
ulàrning tuxum qo‘yishi dàvridà hîsil bo‘lsà, undàn rivîjlàngàn
hàshàrîtlàr ànchà uzîq yashàydi, eng uzîq yashàydigàn hàshàrîtlàr
bir nåchà yildàn bir nåchà îygàchà umr ko‘ràdi. Hàshàrîtlàrning
qurtlik, g‘umbàklik, tuxumlik dàvri bir nåchà kundàn ibîràt bo‘lib,
ulàr qishdà såkin rivîjlànàdi yoki umumàn rivîjlànmàydi.
D i à p à u z à .
D i à p à u z à .
D i à p à u z à .
D i à p à u z à .
D i à p à u z à . Êo‘pchilik hàshàrîtlàrning rivîjlànish jàràyoni tàshqi
îmillàrgà bîg‘liq bo‘lmàydi, bàlki shu îrgànizmning irsiy hîlàtidàn kålib
chiqàdi. Êo‘p hîllàrdà hàshàrîtlàr qishki sîvuqdà diàpàuzà hîlàtigà kiràdi.
Bu hîdisà shu turlàr uchun xîs bo‘lib, ulàr issiq shàrîitgà îlib o‘tilgàndà
hàm diàpàuzà hîlàtidàn chiqmàydi. Ulàr mà’lum dàràjàdàgi pàst hàrîràtdà
rivîjlànà bîshlàydi. Bu hîlàt nîrmàl qishlàsh yoki uyqugà kåtish jàràyoni
bo‘lib, ulàr diàpàuzàdàn chiqishi uchun nîqulày tåmpåràturà îmillàri
tà’sir etishi kåràk. Jumlàdàn, chigirtkàsimînlàr (Acrididae)ning yozdà
qo‘ygàn tuxumi diàpàuzà hîlàtigà kiràdi và kålàsi yil bàhîrdà lichinkà
chiqàdi. Yoz îylàri bîshidà pàydî bo‘lgàn xàsvà (Eurygaster integ-
riceps) butun rivîjlànishi dàvîmidà îziqlànib, qishlàb chiqqàndàn so‘ng
bàhîrdà tuxum qo‘yishgà kirishàdi. Àyrim hîllàrdà diàpàuzà qàt’iy
bo‘lmàydi, jumlàdàn, îlmà qurti (Corpocapsa pomonella) O‘zbåkis-
tîndà 3 tà bo‘g‘im båràdi. Låkin shàrîitgà và hàràkàtigà qàràb, 3 tà, àyrim
vàqtdà 2 tà bo‘g‘im bårishi mumkin. Hàshàrîtlàrning o‘zigà xîs xusu-
siyatlàri bo‘lib, g‘umbàgi và tuxumini fàîl himîya qilîlmàgàni uchun
ulàrni puxtà po‘stgà o‘ràlgàn hîldà, himîyalàngàn jîylàrgà qo‘yishi
hisîblànàdi. Ìàsàlàn, dàlà qàndàlàsi(Adelphocoris lineolatus) tuxumini
o‘simliklàr bàrgi îràsigà qo‘yadi. Êàràdrinà (Spodoptera exigua) tuxumi
ustini o‘zidàn chiqàrgàn tukchàlàr bilàn bårkitib qo‘yadi. Hàshàrîtlàr
lichinkàlik dàvridà jàdàl îziqlànib, tåz rivîjlànàdi, shu sàbàbli bu
dàvrdà ulàr kàttà zàràr yåtkàzàdi. Shu bilàn birgà àyrim hàshàrîtlàr
vîyagà yåtgàndà hàm îziqlànib, o‘simliklàrgà zàràr yåtkàzishi mumkin.
Vîyagà yåtgàn hàshàrîtlàrning urug‘lànish hàmdà tuxum qo‘yish uchun
qulày jîy qidirib tîpishgà yordàm båràdigàn judà rivîjlàngàn såzgi
îrgànlàri, pàypàslàgichlàri, mo‘ylîvlàri, ko‘z và ko‘zchàlàri bîr.
www.ziyouz.com kutubxonasi


4 6
Jinsiy dimîrfizm và pîlimîrfizm
Jinsiy dimîrfizm và pîlimîrfizm
Jinsiy dimîrfizm và pîlimîrfizm
Jinsiy dimîrfizm và pîlimîrfizm
Jinsiy dimîrfizm và pîlimîrfizm
Hàshàrîtlàrdà erkàk và urg‘îchi zîtlàrining imàgîsidà tàshqi jinsiy
dimîrfizm bo‘lib, ulàrning bir qismi tuzilishigà ko‘rà erkàklàrgà xîs,
ikkinchi qismi esà urg‘îchilàrgà xîs xususiyatlàrgà egà bo‘làdi. Hàr
xil individlàrning turli funksiya bàjàrishigà bîg‘liq bo‘lgàn o‘zgàrishlàr
pîlimîrfizm dåb àtàlàdi. Ulàr jinsiy và ekîlîgik bo‘làdi. Jinsiy pîli-
mîrfizm jàmîà bo‘lib yashàydigàn tårmitlàr, àsàlàrilàr, chumîlilàrgà
xîs bo‘lib, ulàrning urg‘îchisi, ya’ni înàsi, erkàklàri (trutån) và
jinsiy jihàtdàn yåtilmày qîlgàn urg‘îchilàri—ishchilàri bir-birigà
o‘xshàmàydi. Ulàrning bîshi kàttà, jàg‘làri kuchli rivîjlàngàn bo‘làdi,
uyani himîya qilàdigàn „qîrîvullàri“ hàm bo‘làdi. Qîrîvullàr yoki
àskàrlàr jinsiy yåtilmày qîlgàn và mà’lum bålgilàri bo‘lgàn urg‘îchi
hàshàrîtlàrdir. Hàshàrîtlàrning jinsiy pîlimîrfizmi îilà ichidà vujudgà
kålib, ulàrning jinsiy îrgànlàridà ishlànib chiqqàn jinsiy suyuqlik,
ya’ni tålårgàn suyuqligi kàttà àhàmiyatgà egà. Òålårgàn suyuqligi
hàshàrîtlàrgà mà’lum dàràjàdà tà’sir etib, jinsiy båzlàrining rivîj-
lànishini såkinlàshtiràdi. Îilà bo‘lib yashàydigàn hàshàrîtlàrdà
îziqlànish, lichinkàlàrni bîqish hàm tàqsimlàngàn. Ulàrning urug‘-
lànmàgàn tuxumlàridàn, màsàlàn, àsàlàrilàrdà erkàklàri (trutånlàr)
23-ràsm(À). Jinsiy pîlimîrfizm:
23-ràsm(À). Jinsiy pîlimîrfizm:
23-ràsm(À). Jinsiy pîlimîrfizm:
23-ràsm(À). Jinsiy pîlimîrfizm:
23-ràsm(À). Jinsiy pîlimîrfizm:
ààààà—tîk iðàk qurti, 1—urg‘îchisi, 2—erkàgi.
b
bb
bb—qàndàlàlàr, 1—uzun qànîtli urg‘îchisi, 2—erkàgi,
3—kàltà qànîtli urg‘îchisi.
b
à
www.ziyouz.com kutubxonasi


4 7
23-ràsm(B). Hàshàrîtlàrning siståmàtik guruhlàri:
23-ràsm(B). Hàshàrîtlàrning siståmàtik guruhlàri:
23-ràsm(B). Hàshàrîtlàrning siståmàtik guruhlàri:
23-ràsm(B). Hàshàrîtlàrning siståmàtik guruhlàri:
23-ràsm(B). Hàshàrîtlàrning siståmàtik guruhlàri:
1—to‘g‘ri qànîtlilàr, 2—tång qànîtlilàr, 3—yarim qàttiq qànîtlilàr,
4—triðslàr, 5—qàttiq qànîtlilàr, 6—to‘r qànîtlilàr, 7—tàngà qànîtlilàr,
8—pàrdà qànîtlilàr, 9-ikki qànîtlilàr.
www.ziyouz.com kutubxonasi


4 8
pàydî bo‘làdi. Hàshàrîtlàrdà ekîlîgik pîlimîrfizm màvjud bo‘lib,
ulàr tàshqi muhit îmillàrigà bîg‘liq. Jumlàdàn, àyrim tur hàshàrît-
làrning erkàk và urg‘îchilàridàn qàt’i nàzàr, qànîtlàri hàr xil shàkl-
dà, ya’ni uzun qànîtlilàr, kàltà qànîtlilàr, qànîtsizlàr bo‘lishi mum-
kin. Fàslning o‘zgàrishigà qàràb, ekîlîgik pîlimîrfizm hàr xil bo‘lishi
mumkin, ya’ni qànîtli và qànîtsiz bo‘lishi, pàrtånîgånåtik ko‘pàyishi
mumkin, màsàlàn, o‘simlik bitlàridà fîtîpåriîdizm dàvrining dàvî-
miyligi, hàrîràt, îziqning yåtàrli bo‘lishi và hîkàzîlàr. Hàshàrîtlàrning
turli rivîjlànish bîsqichlàri tàshqi shàrîitgà mîslàshgàn bo‘lib,
lichinkà, g‘umbàk và imàgîlàr yashàshining dàvîmiyligi hàr xil bo‘làdi.
Jumlàdàn, àyrim hàshàrîtlàr lichinkàsi bir nåchà hàftà yashàsà, màsà-
làn, mày qo‘ng‘izi lichinkàlàri 3 yilgàchà yashàydi. Ulàrning imàgîsi
hàr xil shàrîitdà bir nåchà kundàn bir nåchà yilgàchà yashàshi mumkin.
Hàshàrîtlàr ekîlîgiyasi
Hàshàrîtlàr ekîlîgiyasi
Hàshàrîtlàr ekîlîgiyasi
Hàshàrîtlàr ekîlîgiyasi
Hàshàrîtlàr ekîlîgiyasi
Ekîlîgiya fàni (gråkchà 
oikos yoki okos — yashàsh jîyi yoki
muhit và 
logos — fàn dågàni) tirik îrgànizm bilàn àtrîf-muhit o‘rtàsidà
bo‘làdigàn o‘zàrî munîsàbàtlàrni o‘rgànàdi. Hàr bir tur và individ
o‘z ekîlîgiyasigà egà.
Îrgànizm dàstàvvàl uch muhit—hàvî, suv và tuprîq tà’siridà
hàyot kåchiràdi. Ekîlîgik îmillàrni, àsîsàn, to‘rtgà bo‘lish mumkin:
àbiîtik, gidrîedàfik, biîtik, àntrîpîgån îmillàr.
Àbiîtik, ya’ni ànîrgànik îmillàr, îrgànizmgà iqlim shàrîitini-
ng, rålyåf, àtmîsfåràning tàrkibi và shulàrgà o‘xshàsh îmillàrning tà’siri.
Gidrî-edàfik, ya’ni suv-tuprîq îmillàri, ya’ni suv và tuprîq-
ning îrgànizmgà muhim yashàsh muhiti sifàtidàgi tà’siri.
Biîtik, ya’ni îrgànik îmillàr: îrgànizmgà tirik tàbiàtning tà’siri,
îziqlànish àsîsidà îrgànizmlàràrî bir-birigà munîsàbàti, turlàràrî
munîsàbàti và bîshqàlàr.
Àntrîpîgån îmillàr: tàbiàtgà và îrgànizmlàrgà îdàm fàîliyatining
tà’siri, qo‘riq yårlàrni o‘zlàshtirish, irrigàtsiya siståmàlàrini qurish,
zàràrkunàndàlàrgà qàrshi kuràsh, entîmîfàglàrni ko‘pàytirish,
tàrqàtish và hîkàzîlàr.
Àbiîtik îmillàr
Àbiîtik îmillàr
Àbiîtik îmillàr
Àbiîtik îmillàr
Àbiîtik îmillàr
Àbiîtik îmillàrdàn hàyotiy muhit shàrîitini yaràtishdà iqlim
îmillàri—issiqlik, nàmlik, yorug‘lik và hàvî hàràkàti muhim rîl o‘ynàydi.
Hàshàrîtlàr sîvuqqînlilàr—pàykilîtårm îrgànizmlàrdir, ya’ni
dîimiy tànà hàrîràtigà egà emàs. Ulàr, îdàtdà, 10 — 40°
C o‘rtàsidàgi
hàrîràtdà hàràkàtchàn bo‘làdi. Hàràkàt pàsàygàndà, ulàr îziqlànishdàn,
so‘ngrà hàràkàtlànishdàn to‘xtàydi và nihîyat nîbud bo‘làdi. Hàràkàtning
nîrmàdàn îrtiq ko‘tàrilishi hàm hàshàrîtlàrgà sàlbiy tà’sir ko‘rsàtàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


4 9
Hàrîràt hàshàrîtlàr jinsiy màhsulîtining yåtilishidà, embriînàl
và pîstembriînàl rivîjlànishidà; sîni ko‘pàyishi yoki kàmàyishidà và
tàrqàlishidà muhim rîl o‘ynàydi.
Rivîjlànish nuqtàsidàn yuqîridà và yuqîri nuqtàdàn chiqmàgàn
îràliqdà jîylàshgàn issiqlik sàmàràli hàrîràt hisîblànàdi. Sàmàràli hàrîràtni
àniqlàsh uchun pàstki rivîjlànish nuqtàsi hàrîràtini bilish shàrt.
Ìuhitning nàmligi
Ìuhitning nàmligi
Ìuhitning nàmligi
Ìuhitning nàmligi
Ìuhitning nàmligi
Hàshàrîtlàr ekîlîgiyasidà muhitning nisbiy nàmligi, ya’ni suv
bug‘i bilàn to‘yinish dàràjàsi muhim àhàmiyatgà egà. Hàshàrîtlàr
tànàsidàgi suv miqdîri ulàrgà nàmlikning tà’siri turlichà bo‘lishigà
îlib kålàdi. Ìuhitning nàmligi hàshàrîtlàrning sårpushtligi và
hàyotchànligigà tà’sir etàdi. Shundày hàshàrît turlàri bîrki, ulàrning
rivîjlànishigà hàrîràtgà qàràgàndà nàmlik turlichà tà’sir etàdi. Ìàsà-
làn, àyrim tur hàshàrît nàmlik tà’siridà tåz rivîjlànsà, bîshqà turlàri
såkin rivîjlànàdi.
Hàshàrîtlàrgà nàmlikning tà’sir etish dàràjàsini muhit hàrîràti
o‘zgàrtiràdi. Hàshàrîtlàr rivîjlànishining dàvîmiyligi, sårpushtligi,
o‘limi, ya’ni hàmmà hàyotiy ko‘rsàtkichlàri muhitgà bîg‘liq. Ìàsàlàn,
kuzgi tunlàmning sårpushtligi 20°C tåmpåràturàdà và 55% nàmlikdà
— 1081, 85% nàmlikdà — 1891, 91% nàmlikdà — 1863 tà bo‘lgàn,
30°C hàrîràtdà và tågishlichà nàmlikdà sårpushtlik mîs ràvishdà
294, 747, 185 tà bo‘lgàn, ya’ni 20°C và nàmlik 85% dà sårpushtlik
îrtgàn, 30°
hàmdà shu nàmlikdà sårpushtlik pàsàygàn—747 tà bo‘lgàn.
Hàshàrîtlàrgà hàrîràt bilàn nàmlikning birgàlikdàgi tà’sirini
o‘rgànishdà klimîgràmmà usulidàn fîydàlànilàdi.
Êlimîgràmmà hàrîràt và yog‘inning o‘rtàchà îylik ko‘rsàtkichlàri
àsîsidà tuzilàdi: îrdinàtà o‘qigà hàrîràt, àbssissà o‘qigà yog‘in miqdîri
jîylàshtirilàdi. Nuqtàlàrning kåsishishi nàvbàtmà-nàvbàt, îymà-îy
qo‘shib bîrilàdi. Nàtijàdà nîto‘g‘ri ko‘pburchàk hîsil bo‘làdi và u
klimîgràmmàni ifîdàlàydi.
Gidrî-edàfik îmillàr
Gidrî-edàfik îmillàr
Gidrî-edàfik îmillàr
Gidrî-edàfik îmillàr
Gidrî-edàfik îmillàr
Qànîtli hàshàrîtlàrning àksàriyatidà tuxumlik và g‘umbàklik hàmdà
ko‘pinchà lichinkàlik dàvri suvdà và tuprîqdà o‘tàdi. Êo‘pchilik
birlàmchi qànîtsiz hàshàrîtlàr và àyrim qànîtlilàrning hàmmà
rivîjlànish fàzàlàri tuprîqdà o‘tàdi. Hàmmà îrgànik hàyot suv hàvzà-
làri và tuprîq, biîsfårà, ya’ni yår qîbig‘ining àsîsiy tàrkibidà to‘plàn-
gàn. Bu ikki hàyot muhiti tirik mîddàlàr bilàn to‘yingàn bo‘lib,
ulàrning hîsil bo‘lishidà hàshàrîtlàrning àhàmiyati kàttà. Suvdà và
tuprîqdà tirik jînivîrlàr fàqàt yashàbginà qîlmày, bàlki o‘lgàndàn
4—Umumiy và qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


5 0
kåyin ulàrning o‘lik îrgànik màtåriyasini tàshkil qilàdi. Shu sàbàbli
tuprîq và suv dîimî biîgånik màhsulîtlàr bilàn bîyib turàdi.
Dångiz hàvzàlàri hàshàrîtlàr hàyotidà kàttà àhàmiyatgà egà emàs-
ligi sàbàbli, chuchuk suv hàvzàlàri, dàryo, ko‘l và bîshqàlàr muhim
rîl o‘ynàydi.
Suvdà yashàydigàn hàyvînlàrning hàvîdà yashîvchi fîrmàlàrgà
o‘tishidà tuprîq „ko‘prik“ vàzifàsini bàjàrgàn. Shuningdåk, tuprîq-
ning àhàmiyati hàyvînlàr và hàshàrîtlàr uchun kàttà, ulàrning yurishi
uchun tuprîq substràt vàzifàsini bàjàràdi.
Òirik jînivîrlàr và hàshàrîtlàrning tuprîq fàunàsidàgi jîylànish
miqdîri và shàkli turlichà: gåîbiîtlàr—tuprîqdà dîimiy yashîvchilàr;
bulàrgà ko‘pchilik birlàmchi qànîtsizlàr kånjà sinfining vàkillàri kiràdi;
gåîfillàr—tuprîqdà fàqàt birîr-bir rivîjlànish fàzàsidà yashîvchilàr;
bulàrgà chigirtkàsimînlàr, triðslàr, ko‘pchilik qo‘ng‘izlàr, tunlàm
kàpàlàklàri và bîshqàlàr kiràdi; gåîksånlàr—tuprîqdà vàqtinchà
yashîvchilàr; bulàrgà suvàràksimînlàr, qàndàlàlàr và qàttiq qànîtlilàr
turkumining ko‘pginà vàkillàri kiràdi.
Bundàn tàshqàri, tuprîqdà yashîvchi hàshàrîtlàr àktiv và pàssiv
guruhlàrgà bo‘linàdi. Àktiv guruh vàkillàri tuprîqdà àktiv hàràkàt-
lànàdi và îziqlànàdi, ya’ni tuprîqdà mîddàlàr àlmàshinuvini tåz-
làshtiràdi: bulàrgà lichinkàlàr và îziqlànuvchi imàgî fàzàsidà tup-
rîqdà yashîvchi hàshàrîtlàr kiràdi. Ìàsàlàn, qàrsildîq qo‘ng‘izlàr,
qîrà tànli, yaprîqchà mo‘ylîvli qo‘ng‘izlàr và bîshqàlàr. Òuprîqdà
hàràkàtlànmàydigàn và îziqlànmàydigàn, tuxumlik, g‘umbàklik hàmdà
diàpàuzàdàgi imàgî fàzàlàri tuprîqdà o‘tàdigàn hàshàrîtlàrni ik-
kinchi guruhgà kiritish mumkin. Ìàsàlàn, ko‘pchilik hàshàrîtlàr
tuprîqdà qishlàydi và g‘umbàkkà àylànàdi, chigirtkàsimînlàr và
bîshqà to‘g‘ri qànîtlilàr tuxumini tuprîqqà qo‘yadi.
Biîtik îmillàr
Biîtik îmillàr
Biîtik îmillàr
Biîtik îmillàr
Biîtik îmillàr
Òurli xil tirik îrgànizmlàr bilàn hàshàrîtlàrning o‘zàrî munî-
sàbàti ulàrning hàyotidà muhim rîl o‘ynàydi. Òàbiàtdàgi tirik îr-
gànizmlàr muhitning biîtik îmili sifàtidà hàshàrîtlàr îrgànizmigà
tà’sir etàdi.
Îzuqàgà bo‘lgàn tàlàb fiziîlîgik zàruriyat bo‘lib, hàshàrîtlàrdà
turli xil mîslàmàlàrni vujudgà kåltiràdi. Ulàrning yashàshi uchun eng
muhim bo‘lgàn ekîlîgik îmillàrdàn biri îziq hisîblànàdi.
Hàshàrîtlàr uchun hàr xil îziq mànbàlàri màvjud. Ìàsàlàn, fàqàt
o‘simliklàr bilàn îziqlànàdigàn hàshàrîtlàr 
fitîfàglàr dåb àtàlàdi.
Bulàrgà uzun mo‘ylîvli qo‘ng‘izlàr, bàrgxo‘rlàr, uzunburunlilàr,
po‘stlîqxo‘rlàr, chigirtkàsimînlàr và bîshqàlàrni misîl qilib ko‘r-
sàtish mumkin. 
Zîîfàglàr fàqàt hàyvînlàr bilàn îziqlànàdigàn hàshà-
rîtlàrdir. O‘z nàvbàtidà, bu hàshàrîtlàr yirtqichlàr và pàràzitlàrgà
www.ziyouz.com kutubxonasi


5 1
bo‘linàdi. Yirtqichlàrgà xînqizi, ninàchilàr, båshiktårvàtàr và bîshqàlàr
kiràdi. Pàràzitlàrgà esà yaydîqchilàr, bitlàr, qo‘sh qànîtlilàr và bîshqàlàr
kiràdi. O‘simliklàr qîldig‘i bilàn îziqlànàdigàn hàshàrîtlàr 
sàprîfàglàr
dåb àtàlàdi. Bulàrgà qo‘sh qànîtlilàrning lichinkàsi, ko‘pchilik îyoq-
dumlilàr và bà’zi bir qo‘ng‘izlàr kiràdi. O‘simliklàr bilàn îziqlànàdigàn
hàshàrîtlàr 
nåkrîfàglàr dåb àtàlàdi. Bu guruh vàkillàrigà tiðik o‘likxo‘r
qo‘ng‘izlàr và bà’zi bir pàshshàlàrning lichinkàsi kiràdi. Go‘ng bilàn
îziqlànàdigàn hàshàrîtlàr —
kîprîfàglàr dåb àtàlàdi. Go‘ng qo‘ng‘izi,
stàfilinidlàr, bà’zi bir pàshshàlàrning lichinkàsi bulàrgà misîl bo‘làdi.
Fitî, zîî, sàprî, nåkrî và kîprîfàglàr birlàmchi tàrtibdàgi
îziqàgà mîslàshgàn hàshàrîtlàrdir. Hàr bir kàtågîriya chågàràsi îziqàgà
tàlàbchànlik dàràjàsi bilàn xàràktårlànàdi, ikkilàmchi tàrtibdà îziqàgà
mîslàshish dåyilàdi. Bir xildàgi îziq bilàn îziqlànàdigànlàr —
mînîfàg-
làr và hàr xil îziq yåydigànlàr — pîlifàglàr dåb àtàlàdi. Ìînîfàglàrgà
tîk fillîksårsi, no‘xàt qo‘ng‘izi và bîshqàlàr kiràdi. Pîlifàglàr ko‘pin-
chà chåklàngàn bo‘làdi. Låkin judà xilmà-xil îrgànik mîddàlàrni (o‘sim-
lik và hàyvînlàr qîldig‘ini), hàttî o‘z ekskrimåntini hàm yåydigàn
hàshàrîtlàr
hàmmàxo‘r yoki pîlifàg, îziqni tànlàb yåydigàn, màsàlàn,
bittà bîtànik îilàgà mànsub o‘simliklàr bilàn îziqlànàdigàn hàshàrîtlàr
îligîfàglàr dåb àtàlàdi. Îligîfàglàrgà qàndlàvlàgi uzunburun qo‘ng‘izi,
kàrtîshkà kîlîràdî qo‘ng‘izi, bådà filchàsi kiràdi.
Hàshàrîtlàrning o‘simliklàrgà zàràr yåtkàzishini quyidàgi tur-
làrgà bo‘lish mumkin:
1. 
Hàshàrîtning o‘simliklàrgà tàyyorgàrlik ko‘rmàsdàn zàràr yåtkàzishi,
ya’ni hàshàrîtlàr o‘simliklàrning u yoki bu qismi yangiligidà, ya’ni o‘sib
turgàndà îziqlànàdi. Bundày hàshàrîtlàrgà chigirtkàsimînlàr, ko‘p-
chilik kàpàlàklàr lichinkàsi, àrràkàshlàr và bà’zi bir qo‘ng‘izlàr kiràdi.
2. 
O‘simliklàrning skålåt qismlàri—tànàsi, nîvdàsi và shîxlàrini
zàràrlàshi. O‘simliklàrning yog‘îchlik, lub yoki po‘stlîg‘idà uzun
mo‘ylîv qo‘ng‘izining lichinkàlàri turli xil yo‘l hîsil qilàdi. Hàshàrît
lichinkàlàrining o‘simlikning nîvdà, tànà và shîxlàri ichidà îziqlànishi
nàtijàsidà shu qismlàrning shàkli o‘zgàràdi. Bundày zàràrlànishgà
nîvdà, tànà và shîxlàr dåfîrmàtsiyasi dåyilàdi.
3. 
O‘simliklàr ildizining zàràrlànishigà buzîqbîshi và uzunburun
qo‘ng‘izlàrning lichinkàlàri o‘simlik ildizlàrini ustki tîmînidàn
kåmirishi yoki hàr xil shàkldàgi ichki yo‘llàr hàmdà ildiz uchlàridà
tugunàk bàktåriyalàrini hîsil qilishi kiràdi.
4. 
O‘simliklàrning gånåràtiv îrgànlàri và bàrg kurtàklàrining
zàràrlànishigà bà’zi bir kàpàlàklàr lichinkàsi o‘simliklàr kurtàgini
tàshqi và ichki tîmîndàn kåmirishi, g‘o‘zà tunlàmlàrining g‘o‘zà
ko‘sàgini và gullàrini kåmirishi, îlmà qurtining îlmà và bîshqà
dàràxtlàr måvàsini zàràrlàshi kiràdi.
Zàràrkunàndà o‘simliklàrni îldindàn tàyyorgàrlik ko‘rib zàràrlàshi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


5 2
5. 
Îziqlànishi uchun substràtni måxànik tàyyorgàrlik bilàn zà-
ràrlàshi. Bundà îlmà kuyasi, dub bàrg o‘rîvchisi, tillàqo‘ng‘iz lichinkà-
làri o‘simliklàr bàrgini tîlàlàri bilàn o‘ràb, uya qurib zàràrlàydi.
6. 
Îziqlànish uchun tirik substràtni fiziîlîgik tàyyorgàrlik bilàn
zàràrlàshi. Bundà hàshàrîtlàr lichinkàsi o‘simliklàrning tànà, nîvdà,
shîxlàri, måvàlàri và bàrglàri to‘qimàlàridà îziqlànishi nàtijàsidà
ulàrning buzilishidàn tugunàk, shishchàlàr hîsil bo‘làdi.
Hàshàrîtlàr bilàn o‘simliklàrning o‘zàrî munîsàbàti hàshàrît-
ning o‘simliklàrgà yåtkàzàdigàn zàràri bilàn chåklànib qîlmàsdàn,
bàlki ulàrning o‘simlik dunyosigà ko‘rsàtàdigàn tà’sirigà hàm bîg‘liq.
Hàshàrîtlàr o‘rtàsidàgi, shuningdåk, hàshàrîtlàr bilàn biîtsånîz-
ning bîshqà hàyvînlàri o‘rtàsidàgi xilmà-xil o‘zàrî munîsàbàtlàr
quyidàgi guruhgà bo‘linàdi:
1. Simbiîz yoki o‘zàrî fîydà kåltirish bilàn birgà yashàsh, mà-
sàlàn, chumîli — Tormica Cinema Maur ko‘k kàpàlàk Lucaena ardus
L. qurti chiqàràdigàn shàrbàtni yåb, qurtni yirtqich và pàràzitlàrdàn
himîya qilàdi yoki o‘simlik bitlàridàn chiqqàn shiràni yalàb, ulàrni
dushmàndàn sàqlàydi và hîkàzî.
2. Sinîyya—birgà yashîvchilàr turining birigà fîydàli và ikkin-
chisigà fîydàsiz bo‘lgàn hàmjihàtlik. Ìàsàlàn, bir indàn birgà
fîydàlànish yoki yirik turlàr màydà turlàrni o‘z ustidà îlib yurishi và
ulàrning tàrqàlishini îsînlàshtirishi.
3. Êîmmånsàlizm yoki tåkinxo‘rlik. Bundà bittà hàshàrît ikkinchi
hàshàrît tàyyorlàgàn îziq zàxiràsi hisîbigà yashàb, o‘z nàvbàtidà ungà
håch qàndày fîydà kåltirmàydi. Ìàsàlàn, Meloidae îilàsigà mànsub
qo‘ng‘izlàr lichinkàsi yolg‘iz yashàydigàn yovvîyi àsàlàrilàr uyasidà yashàb,
àsàlàrilàr o‘z lichinkàlàri uchun tàyyorlàngàn chàng và àsàl bilàn îziqlànàdi.
4. Pàràzitizm — bundà „hàmxînà“ xo‘jàyinni tàlîn-tîrîj qilib-
ginà qîlmày, bàlki uning o‘zigà hàm hujum qilàdi. Hàshàrîtlàr
o‘rtàsidà pàràzitizm hîdisàsi judà xilmà-xil bo‘làdi. Ulàr bîshqà
hàyvînlàrdà qàndày pàràzitlik qilsà, bîshqà hàyvînlàr hàm (màsàlàn,
qurtlàr) hàshàrîtlàrdà shundày pàràzitlik qilàdi. Êo‘pinchà, hàshà-
rîtlàr hàshàrîtlàrdà pàràzitlik qilàdi.
O‘z xo‘jàyinining ustidà pàràzitlik qilàdigànlàr ektîpàràzitlàr
yoki sirtqi pàràzitlàr dåyilàdi. Ìàsàlàn, qîn so‘ruvchi chivin, pàxtà
qàndàlàsi, gàbràbràkîn pàràziti, burgà và bîshqàlàr.
Õo‘jàyin tànàsi ichidà yashîvchi pàràzitlàr ichki pàràzitlàr dåb
àytilàdi. Êo‘k qurt tànàsi ichidà pàràzitlik qiluvchi àpàntålås, ît îshqî-
zînidà yashîvchi so‘nàning lichinkàlàri và bîshqàlàr. Êo‘pinchà
pàrdàqànîtlilàr và qo‘sh qànîtlilàr lichinkàsi hàm shulàrgà kiràdi.
Pàràzit hîldà yashàydigàn hàshàrîtlàrning o‘z pàràziti hàm bo‘lishi
mumkin, bu pàràzitlàr ikkilàmchi tàrtibdàgi pàràzitlàr dåyilàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


5 3
Õo‘jàyin bilàn pàràzit o‘rtàsidàgi o‘zàrî munîsàbàtlàr xilmà-xil
và muràkkàbdir. Àgàr birîr hàshàrît qishlîq xo‘jàlik o‘simliklàri
zàràrkunàndàlàridà pàràzitlik qilsà, u fîydàli bo‘làdi, àmmî ikkinchi
tàrtibdàgi pàràzit zàràrkunàndà hisîblànàdi. Òàbiàtdà shundày
hîdisàlàr hàm uchràydiki, àyrim tur pàràzitlàr hàm birlàmchi, hàm
ikkilàmchi pàràzit bo‘lishi mumkin. Pàràzitlàr mînîfàg bo‘lishi, ya’ni
mà’lum xo‘jàyin hisîbigà yashàshi và pîlifàg, ya’ni hàr xil xo‘jàyinlàr
hisîbigà yashàshi mumkin.
5. Yirtqichlik — bulàrgà xînqizi, vizildîq qo‘ng‘izlàr, hàshàrîtxo‘r
qushlàr, ko‘rshàpàlàklàr và bîshqàlàr kiràdi. Yirtqich hàshàrîtlàr
îdàtdà, o‘z turining vàkiligà hujum qilmàydi, birîq bà’zilàri ulàrni
hàm yåyavåràdi. Bundày hîdisà kànnibàlizm dåb àtàlàdi. Bungà g‘o‘zà
tunlàmi qurtlàrining bir-birini yåyishini misîl qilib kåltirish mumkin.
6. „Qul àsràsh“ hàmxînàlikning bir turi bo‘lib, fàqàt chumîli-
làrning bà’zi turlàri o‘rtàsidà uchràydi. Bir indàgi chumîlilàr bîshqà
indàgi chumîlilàrning lichinkàsi và g‘umbàklàrini îlib kåtàdi và ulàrni
o‘stirib, ulàrdàn ishchi chumîli yåtishtiràdi (bu ishchi chumîlilàr
sàfini kångàytiràdi và uyadàgi ishchi chumîlilàr bilàn birgà ishlàydi).
Àntrîpîgån îmillàr
Àntrîpîgån îmillàr
Àntrîpîgån îmillàr
Àntrîpîgån îmillàr
Àntrîpîgån îmillàr
Îdàm xo‘jàlik fàîliyatining tàbiàtgà và hàshàrîtlàrgà tà’siri
àntrîpîgån îmil dåyilàdi. Bu tà’sir judà kàttà bo‘lib, hîzirgi vàqtdà
to‘xtîvsiz kuchàyib bîrmîqdà. O‘rmînlàr kåsilishi, qo‘riq yårlàrning
o‘zlàshtirilishi, yårlàrning sug‘îrilishi hàshàrîtlàr tur tàrkibining o‘zgà-
rishigà birmunchà sàbàb bo‘làdi. Bulàr tà’siridà àyrim turlàr sînining
nisbàti và ulàrning xo‘jàlikdàgi àhàmiyati hàm o‘zgàràdi. Hàshàrîtlàr
tàbiàtdà àlîhidà yashàmàsdàn, bàlki biîtsånîz hîldà, ya’ni hàyvînlàrning
bîshqà turlàri, o‘simliklàr và mikrîîrgànizmlàr bilàn birgà yashàydi.
Hàshàrîtlàrning yashàsh jîyi và àråàli
Hàshàrîtlàrning yashàsh jîyi và àråàli
Hàshàrîtlàrning yashàsh jîyi và àråàli
Hàshàrîtlàrning yashàsh jîyi và àråàli
Hàshàrîtlàrning yashàsh jîyi và àråàli
Ìà’lum ekîlîgik shàrîit bilàn tà’riflànàdigàn và birîr hàshàrît
turi tàrqàlgàn màydîn muàyyan turning yashàsh jîyi (stàtsiya) dåb
àtàlàdi. Òàbiàtdà hàr bir tur mà’lum bir tårritîriyani egàllàydi. Òur-
ning tàrqàlishi muhitning shàrîiti và shu turning shàrîitni tànlîv-
chànligigà bîg‘liq. Ìàsàlàn, bug‘dîy triðsi, shvåd pàshshàsi, dîn
qo‘ng‘izlàri uchun bug‘dîylàr yashàsh jîyi hisîblànàdi. Låkin turlàr
yashàsh jîyini o‘zgàrtirishi kuzàtishlàrdàn àniq mà’lum. Òurlàr yashàsh
jîyini o‘zgàrtirishi zînàgà, yilning vàqti và hîkàzîlàrgà bîg‘liq.
Bu qînuniyatni îlimlàrdàn G.Ya.Båy-Biyånkî yashàsh jîyini
o‘zgàrtirish prinsiði dåb àtàgàn. Shimîldà quruq, yaxshi isiydigàn
îchiq yashàsh jîylàrini kång tàrqàlgàn bà’zi hàshàrîtlàr egàllàydi,
jànubdà esà ànchà nàm, o‘simliklàr qàlin o‘sàdigàn sîya jîylàrdà
www.ziyouz.com kutubxonasi


5 4
yashàydi. Issiq và quruq iqlimli îblàstlàrdà yashàsh jîylàrining màvsumiy
àlmàshinuvi àniq såzilàdi. Ìàsàlàn, po‘stlîqxo‘rlàr o‘rmînlàrdà và
cho‘llàrdà dàràxtlàrning po‘stlîg‘i îstidà yashàydi, chàlà sàhrîlàrdà
esà tuprîqqà, ildizgà o‘tàdi và hîkàzî. Hàshàrîtlàr turining yashàsh
jîyini o‘zgàrtirishini àniqlàsh zàràrkunàndà hàshàrîtlàrgà qàrshi kuràsh
chîràlàrini to‘g‘ri tàshkil etishdà kàttà àmàliy àhàmiyatgà egà.
Yashàsh jîyini tànlàsh dîimiylik prinsiði, uning àntiðîdi—yashàsh
jîyini àlmàshtirish prinsiði turning yashàsh muhiti bilàn àlîqàsining
muràkkàbligidàn dàlîlàt båràdi. Òurning yashàsh jîyi bilàn munî-
sàbàtini tushunmàsdàn, uning ekîlîgiyasini và àyrim biîlîgik xusu-
siyatlàrini tushunish qiyin. Bu esà zàràrkunàndàlàrgà qàrshi kuràshdà
fîydàli turlàrni ko‘pàytirishni, àmàliy tàdbirlàr ishlàb chiqishni muràk-
kàblàshtiràdi.
Òurning àråàli
Òurning àråàli
Òurning àråàli
Òurning àråàli
Òurning àråàli
Òur egàllàgàn bàrchà màydîn umumàn 
àråàl dåb àtàlàdi. Òurning
gåîgràfik tàrqàlishi, ya’ni àråàli turning muhitgà tàlàbchànligigà và ekîlîgik
shàrîitgà, àyniqsà, muhit hàrîràti, nàmligi và îziq råsurslàrigà bîg‘liq.
Yer shàri, àsîsàn, uchtà iqlimgà: issiq (trîpik và subtrîpik), o‘rtàchà
issiq và sîvuq (shimîl îblàstlàrigà) zînàlàrgà bo‘linsà, u hîldà turlàrning
sîni bu zînàlàrdà turlichà bo‘làdi. Ìàsàlàn, suvàràksimînlàr birinchi
zînàdà — 3400 tà, ikkinchisidà—150 tà, uchinchisidà—2 tà, bo‘làdi.
Hàshàrîtlàr turining tàrqàlishidà àråàlning nàmligi hàm kàttà
àhàmiyatgà egà. Ìàsàlàn, màrîkàsh chigirtkàsi uchun nàmlik 100
mm dàn îshib kåtsà, yoki bàhîr hàddàn tàshqàri quruq kålsà, tuxumi
và lichinkàsi nîbud bo‘làdi.
Îziq hàm, xuddi nàmlik singàri hàshàrîtlàr turining tàrqàlishidà
muhim rîl o‘ynàydi. Àyniqsà, mînîfàg hàshàrîtlàr uchun, màsàlàn,
bug‘dîy triðsi hàmmà g‘àllàkîr ràyînlàrdà uchràydi. Êàràm ko‘p
ekilàdigàn jîylàrdà kàràm kàpàlàgi kång tàrqàlgàn. Bundàn shundày
xulîsàgà kålish mumkinki, qàysi qishlîq xo‘jàlik ekini qàndày àråàldà
tàrqàlgàn bo‘lsà, ulàrning zàràrkunàndàsi hàm o‘shà yårdà tàrqàlàdi.
Låkin iqlimi, shàrîiti ko‘p hîllàrdà muhim rîl o‘ynàydi. Ìàsàlàn,
kàràm kàpàlàgi và kuzgi tunlàm Sibirdà uchràmàydi.
Õulîsà qilib shuni àytish mumkinki, turlàrning àråàli ekîlîgik
fàktîrlàrning kîmplåks tà’siri bilàn àniqlànàdi. Bundà bà’zi bir turlàr
uchun nàmlik, hàrîràt, bîshqàlàri uchun esà îziq muhim rîl o‘ynàydi.
Hàshàrîtlàr biîtsånîzi
Hàshàrîtlàr biîtsånîzi
Hàshàrîtlàr biîtsånîzi
Hàshàrîtlàr biîtsånîzi
Hàshàrîtlàr biîtsånîzi
Òàbiàtdà hàshàrîtlàr biîlîgik kîmplåks—biîtsånîz hîlidà, ya’ni
hàyvînlàrning bîshqà turlàri, o‘simliklàr và mikrîîrgànizmlàr bilàn
birgàlikdà yashàydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


5 5
Òårritîriyaning biîtsånîzlàr egàllàgàn màydîni 
biîtið dåb àtà-
làdi. Biîsånîzlàr turli-tumàndir. Ulàrning tàksînîmik birliklàri
elåmåntlàr biîtsånîzi yoki birinchi tàrtib biîtsånîzidir. Bulàr àniq
biîtsånîzlàr hisîblànàdi.
Biîtsånîzning bîshqà turlàri insînning xo‘jàlik fàîliyatigà bîg‘liq.
Òàshqi tà’sir nàtijàsidà (insîn fàîliyati, o‘t îlish và bîshqàlàr) yåtuk
biîtsånîzlàr buzilàdi, vàqtinchà tåz o‘zgàruvchàn birlàshmà hîsil
bo‘làdi và u birlàshmà îxiridà yåtuk biîtsånîzni tiklàydi. Bundày
vàqtinchà birlàshmàlàr, ulàrning àlmàshinuvi 
ekîlîgik suksåssiya dåb
àytilàdi. Ìàsàlàn, qo‘riq yårlàrning o‘zlàshtirilishi fàunàning qàytà
tuzilishigà sàbàb bo‘làdi. Nàtijàdà qo‘riq yårgà xîs hàshàrîtlàr turining
ko‘pchiligi yo‘qîlib kåtib, ulàr o‘rnini fitîfàg zàràrkunàndàlàr egàl-
làydi, ya’ni qo‘riq yår birlàmchi biîtsånîzi o‘rnigà ikkilàmchi sun’iy,
màdàniy o‘simlik-àgrîtsånîz yoki àgrîbiîtsånîz vujudgà kålàdi.
Entîmîfàunàgà àgrîtåxnikà chîrà-tàdbirlàri hàm muhim tà’sir
ko‘rsàtàdi. Hàr qàysi zînàning iqlim shàrîitini hisîbgà îlgàn hîldà ishlàb
chiqilgàn bàrchà àgrîtåxnikà chîrà-tàdbirlàrni o‘z vàqtidà àmàlgà îshirish
o‘simliklàrni himîya qilish chîràlàri kîmplåksi siståmàsining àsîsidir.
Hàshàrîtlàrning siståmàtik guruhlàri
Hàshàrîtlàrning siståmàtik guruhlàri
Hàshàrîtlàrning siståmàtik guruhlàri
Hàshàrîtlàrning siståmàtik guruhlàri
Hàshàrîtlàrning siståmàtik guruhlàri
và vàkillàri
và vàkillàri
và vàkillàri
và vàkillàri
và vàkillàri
Hàshàrîtlàrning hîzirgi màvjud klàssifikàtsiyasi ànchà to‘liq ishlàb
chiqilgàn.
Hàshàrîtlàr to‘liq o‘zgàrishli (Holometabola) và to‘liqsiz
(Hemimetabola) o‘zgàrishli hàshàrîtlàr guruhigà bo‘linàdi.
Qànîtsiz guruh hàshàrîtlàrning bir qismi (pîduràlàr, qildum-
lilàr và bîshqàlàr) bîshlàng‘ich qànîtsiz (Apterygota) tubàn hàshà-
rîtlàr dåb hisîblànàdi. Ulàr mustàqil kånjà sinf dåb qàràlàdi. Ikkinchi
qism qànîtsizlàr (bitlàr, pàrxorlàr) àslidà qànîtli bo‘lib, so‘ngrà
hàyot kåchirish tàrzigà ko‘rà qànîtlàri råduksiyalànib kåtgàn, shungà
ko‘rà Pterygota qàtîrigà kiritilàdi.
Êåyingi yillàrdà îlib bîrilgàn tàdqiqîtlàrgà ko‘rà, bîshlàng‘ich
qànîtsiz hàshàrîtlàr sinfi yaqin àvlîdlàr emàsligi àniqlàndi.
Umumàn hàshàrîtlàr klàssifikàtsiyasini quyidàgichà tàsàvvur qilish
mumkin:
I. Òubàn yoki bîshlàng‘ich qànîtsizlàr kånjà sinfi — Apterygota.
À) Entîgnàtlilàr infrà sinfi — Entognatha.
1. Prîturàlàr yoki burtsizlàr turkumi — Protura.
2. Pîduràlàr yoki îqdumlàr turkumi — Podura.
3. Diðluràlàr yoki qo‘sh dumlilàr turkumi — Diðlura.
B) Òizànursimînlàr infràsinfi — Thysanurata.
4. Òizànturlàr yoki qil dumlilàr turkumi — Thysanura.
II. Yuksàk tàràqqiy etgànlàr yoki qànîtlilàr kånjà sinfi — Pterygota.
www.ziyouz.com kutubxonasi


5 6
Ò o ‘ l i q s i z o ‘ z g à r i s h l i l à r b o ‘ l i m i .
Eîrånårîidlàr bîsh turkumi — Ephemeroidea.
5. Êunliklàr turkumi — Ephemerioptera.
Îdnàtîidlàr bîsh turkumi — Odonotoidea.
6. Ninàchilàr turkumi — Odonatoptera.
Îrtîptårîidlàr bîsh turkumi — Orthopteroidea.
7. Suvàràklàr turkumi — Blattoptera.
8. Båshiktårvàtsimînlàr turkumi — Manteoptera.
9. Òårmitlàr turkumi — Isoptera.
10. Bàhîrikîrlàr turkumi — Plecoptera.
11. Åmbiylàr turkumi — Embioptera.
12. Grillîblàttidlàr turkumi — Grylloblattida.
13. Cho‘psimînlàr turkumi — Phasmatoptera.
14. Òo‘g‘ri qànîtlilàr turkumi — Orthoptera.
15. Gåmimåridlàr turkumi — Hemimerida.
16. Òåri qànîtlilàr turkumi — Dermaptera.
17. Zîràptåràlàr turkumi — Zoraptera.
Gåmittårîidlàr bîsh turkumi — Hemiðteroidea.
18. Pichànxo‘rlàr turkumi — Psecoptera.
19. Pàrxo‘rlàr turkumi — Mallophaga.
20. Bitlàr turkumi — Anoplura.
21. Òång qànîtlilàr turkumi — Homoptera.
22. Qàndàlàlàr turkumi — Hemiðtera.
23. Òriðslàr turkumi — Thysanoptera.
Ò o ‘ l i q o ‘ z g à r i s h l i l à r b o ‘ l i m i .
Êîlåîptårîidlàr bîsh turkumi — Coleopteroidea.
24. Qo‘ng‘izlàr turkumi — Coleoptera.
25. Yelpig‘ich qànîtlilàr turkumi — Strepsitera.
Nåyrîptårîidlàr bîsh turkumi — Neuropteoidea.
26. Òo‘r qànîtlilàr turkumi — Neuroptera.
27. Bo‘tàlîqlàr turkumi — Raphidioptera.
28. Êàttà qànîtlilàr turkumi — Megaloptera.
Ìånîptårîidlàr bîsh turkumi — Mecopteroidea.
29. Chàyonsimîn pàshshàlàr turkumi — Mecoptera.
30. Bulîqchilàr turkumi — Trichoptera.
31. Êàpàlàklàr turkumi — Lepidoptera.
32. Pàrdà qànîtlilàr turkumi — Hymenoptera.
33. Burgàlàr turkumi — Aphaniðtera.
34. Qo‘sh qànîtlilàr turkumi — Diðtera.
Òo‘g‘ri qànîtlilàr (Orthoptera) turkumi
Òo‘g‘ri qànîtlilàr (Orthoptera) turkumi
Òo‘g‘ri qànîtlilàr (Orthoptera) turkumi
Òo‘g‘ri qànîtlilàr (Orthoptera) turkumi
Òo‘g‘ri qànîtlilàr (Orthoptera) turkumi
Òo‘g‘ri qànîtlilàr turkumigà qishlîq xo‘jàlik zàràrkunàndàlàri
îràsidà muhim o‘rindà turàdigàn chigirtkàlàr và ulàrgà yaqin guruh
hàshàrîtlàr kiràdi. Òo‘g‘ri qànîtlilàr, àsîsàn, trîpik zînàlàrdà tàrqàlgàn.
www.ziyouz.com kutubxonasi


5 7
Òo‘g‘ri qànîtlilàr — yirik hàshàrîtlàr bo‘lib, tànàsi cho‘ziq, ikki
yonbîshi birîz yassilàshgàn; îg‘iz àppàràti kåmiruvchi tiðdà tuzilgàn.
Îldingi (ust) qànîtlàri tårisimîn, îrqà qànîtlàri pàrdàsimîn và
yelpig‘ich shàkldà tuzilgàn.
Bîsh qismi tànàgà erkin birikkàn, bir juft mukàmmàl ko‘zlà-
ridàn tàshqàri, 1—3 tà îddiy ko‘zi hàm bîr. Burtlàri ko‘p bo‘g‘imli
(10 tàdàn kàm emàs), turli shàkldà, ulàr ingichkà và hàttî tànàsidàn
uzun (tåmirchàksimînlàr, chirildîqsimînlàrdà) yoki uning yarim
uzunligigà yetàr - yetmàs (chigirtkàlàrdà) bo‘làdi.
Qànîtlàri, îdàtdà, yaxshi rivîjlàngàn (bà’zàn, yo‘q yoki tåmir-
qànît) và àniq tîmirlàngàn; îyoqlàri to‘liq rivîjlàngàn; îrqà îyoqlà-
rining sîni và bîldiri yo‘g‘înlàshgàn, bàquvvàt, tikàn và pixlàri bîr;
ulàr sàkràsh uchun mîslàshgàn. Êo‘pchilik turlàridà îldingi và o‘rtà
îyoqlàr yurish, yugurish, tirmàshish uchun xizmàt qilàdi; kîvlàgich
tiðdà tuzilgànlàri hàm bîr.
Êo‘pchilik to‘g‘ri qànîtlilàr qîrinchàsining birinchi tårgitidà
(chigirtkàlàrdà) yoki îldingi bîldiridà (tåmirchàklàr, chirildîqlàrdà)
tîvush eshitish (timpànàl) îrgàni bîr. Êo‘pchiligi (àsîsàn, erkàk
zîtlàri), îdàtdà, îrqà sîni và ust qànîtlàridà (tåmirchàklàr, chirildîqlàrdà)
jîylàshgàn màxsus mîslàmàlàr yordàmidà tîvush chiqàràdi (chirillàydi).
Òo‘g‘ri qànîtlilàr, àsîsàn, yergà, qismàn turli o‘simliklàrgà tuxum
qo‘yadi. Êo‘pchilik turlàri tuxum và bà’zilàri lichinkà yoki yåtuk dàvridà
qishlàydi.
Ikkità àsîsiy hàyot fîrmàsi uchràydi. Birinchi fitîfil yoki o‘simliklàr
îràlig‘idà, ikkinchisi gåîfil yoki tuprîq ustidà và ichidà uchràydi.
Birinchilàrining tànàsi silliq, yonbîshi siniq-tåkis yoki sàrg‘ish; gåîfil-
làrning tànàsi esà àksinchà, yassilàshgàn, usti silliq emàs và ràngli,
tuprîq ràngigà o‘xshàb kåtàdi.
Òo‘g‘ri qànîtlilàrning judà ko‘p turlàri o‘simlikxo‘r, låkin qismàn
yirtqich, shuningdåk, àràlàshxo‘ri hàm uchràydi.
Òo‘g‘ri qànîtlilàrning 20 mingdàn îrtiq turi bîr, jumlàdàn O‘zbå-
kistîndà 700 tàchà turi uchràydi. Bulàr 10 dàn îrtiq îilàgà, 2 tà
kånjà turkumgà birlàshgàn.
Ò å m i r c h à k l à r n i n g (Tittigonidae) îilàsigà mànsub turlàr-
ning burtlàri uzun bo‘làdi. Påshànàsigà jîylàshgàn îddiy ko‘zi àniq
bilinmàydi. Erkàk zîtlàri ust qànîtlàri àsîsidà yo‘g‘înlàshgàn tîmir,
ikkinchi (o‘ng tîmîndàgi) qànîtidà ingichkàlàshgàn (pàrdà) qism
bîr, ulàr bir-birigà ishqàlànishi nàtijàsidà chirillàgàn tîvush chiqàdi.
Eshitish îrgàni îldingi bîldirlàri àsîsidà jîylàshgàn. Pànjàlàri 4 bo‘g‘imli.
Êirkilàri ko‘pchiligidà kàltà bo‘làdi. (Grylloidea)
C h i r i l d î q l à r (Grylloidea) îilàsi vàkillàrining tàshqi bålgilàri
tåmirchàklàrnikigà o‘xshàydi. Burtlàri uzun, eshitish îrgàni îldingi
bîldiridà jîylàshgàn. Pànjàlàri uch bo‘g‘imli, sirkilàri yumshîq.
Chirildîqlàr tànàsi yirik, qismàn yassilàshgàn, qîrà, kulràng, siyràk
www.ziyouz.com kutubxonasi


5 8
tukli, bîshi yo‘g‘în, yumàlîq và silliq. Burtlàri ingichkà và qilsimîn.
Êo‘zlàri kàttà emàs, ko‘zchàlàri uchtà.
Chirildîqlàrning rivîjlànishi và hàyot kåchirish tàrzi umumàn
tåmirchàklàr và chigirtkàlàrnikigà o‘xshàb kåtàdi. Chirildîqlàr o‘rtà
yosh lichinkàli dàvridà qishlàydi, tundà hàràkàtchàn bo‘làdi.
Chirildîqlàrning bir turi xînàdînlàrdà và xo‘jàlik xînàlàrdà
uchràydi. Êåchqurun và kåchàsi chirillàydi. Bu uy qîrà chigirtkàsi
hisîblànàdi. Îziq qîldig‘i, birinchi nàvbàtdà, nîn uvîqlàri bilàn
îziqlànàdi. Êàttàligi 12—15 mm kålàdi.
C h i g i r t k à l à r (Acrididae) îilàsigà mànsub turlàr ko‘pchilikni
tàshkil etàdi. Êo‘pchiligi yirik hàshàrît (70 mm và undàn yirik).
Chigirtkàlàr burtlàrining kàltàligi bilàn tåmirchàklàr và chirildîqlàrdàn
yaxshi fàrq qilàdi.
Êo‘kràk qismi hàjmli, gàrdishdåk ko‘tàrilgàn. Îld ko‘kràkning
îldingi îyoqlàri o‘rnàshgàn jîyi îràlig‘i tåkis yoki kichkinà o‘simtàli.
Îldingi ko‘kràk o‘rtà ko‘kràkkà, qimirlàb îlàdigàn o‘rtà ko‘kràk esà
îrqà ko‘kràkkà yopishib, hàràkàtchàn o‘rnàshgàn. Qànîtlàri yaxshi
rivîjlàngàn (qànîtsizlàri hàm bîr), àniq tîmirlàngàn chigirtkàlàr
qishlîq xo‘jàlik ekinlàrigà kàttà zàràr yåtkàzàdi.
Ulàr, àsîsàn, tuxumlik, bir qànchà turlàri esà yåtuk yoki lichinkà
dàvridà qishlàydi. Êo‘pchilik tur chigirtkàlàr tuprîqqà tuxum qo‘yadi.
Òuxum qo‘ygichini tuprîqqà bîtiràdi và tuxum chiqàrish bilàn bir
vàqtdà qo‘shimchà båzlàridàn àjràtilgàn ko‘piksimîn suyuqlikni hàm
to‘kàdi. Bu suyuqlik qîtib bîrgàni sàri ungà tuprîq qismlàri yopishib,
qo‘yilgàn tuxumlàr àtrîfidà tuxum ko‘zchàsi hîsil bo‘làdi. Òuxum qo‘yish
dàvri bir îy và undàn hàm îrtiq muddàtgà cho‘zilàdi. Òuxum qo‘yib
bo‘lgàn urg‘îchi zît và undàn ilgàrirîq esà erkàk zît nîbud bo‘làdi.
Lichinkàlàr kålàsi yili bàhîrdà îchib chiqàdi. Òuprîq yuzàsigà
chiqqàn lichinkàlàr tåzdà tullàydi và nàvbàtdàgi yoshgà o‘tàdi. Lichin-
kàlàr tuprîq shàrîitigà qàràb, îldinmà-kåtin chiqàdi. Òuxumdàn îchib
chiqqàn lichinkà 12-24 sîàtdàn so‘ng îziqlànàdi. Butun rivîjlànish
dàvridà lichinkà 4-5 màrtà tullàb, shunchà yoshni o‘tàdi, îxirgi
tullàshdàn so‘ng yåtuk hàshàrîtgà àylànàdi.
Chigirtkàlàr to‘dà và yakkà-yakkà hîldà yashàydi. Vîyagà yåtgàn-
làri judà xo‘rà bo‘lib, ko‘pàygàn jîyidà dàlà o‘simliklàrigà kàttà îfàt
kåltiràdi. Chigirtkàlàrgà qàrshi màxsus kuràsh chîràlàri qo‘llànilàdi.
Òång qànîtlilàr (Homoptera) turkumi
Òång qànîtlilàr (Homoptera) turkumi
Òång qànîtlilàr (Homoptera) turkumi
Òång qànîtlilàr (Homoptera) turkumi
Òång qànîtlilàr (Homoptera) turkumi
Òång qànîtlilàr turkumigà mànsub hàshàrîtlàrning bîshi engàshib
jîylàshgàn, jàg‘ và làb pàypàslàgichlàri yo‘q, îg‘iz àppàràti sànchib-
so‘ruvchi tiðdà tuzilgàn. O‘simliklàr shiràsi bilàn îziqlànàdi, ko‘p-
chiligi gàlàlàshib yashàydi.
Õàrtumchàsi 1—2—3 bo‘g‘imli bo‘làdi. Õàrtumchà tànà îsti
tîmîngà egilib jîylàshgàn và tuzilishi jihàtdàn qàndàlàlàr xàrtum-
www.ziyouz.com kutubxonasi


5 9
chàsigà o‘xshàb kåtàdi. U tàrnîvsimîn pàstki làb (uch bo‘g‘imgà
bo‘lingàn) ichigà jîylàshgàn, 4 tà uzun sànchuvchi qilchàlàrdàn ibîràt.
Yuqîrigi làbi qisqà và îg‘zi rivîjlàngàn, o‘rtà ko‘kràgi bîshqà
ikkàlà ko‘kràgigà qàràgàndà bàquvvàtrîq, qànîtli fîrmàlàridà, îdàt-
dà, u uchburchàk qàlqînchàli. Sikàdàsimînlàr và bàrg o‘rîvchilàrning
îrqà îyoqlàri sàkrîvchi tiðdà tuzilgàn. Bà’zàn îyoqlàri judà kàltà-
làshgàn yoki rivîjlànmàgàn (qismàn, shiràlàr, kîksidiyalàr và îq
qànîtlilàr lichinkàlàri) bo‘làdi.
Ichàgi o‘zigà xîs tuzilgàn. Îldingi ichàkning îxirgi qismi o‘rtà
ichàkning îxiri yoki îrqà ichàkning bîshlànish qismi bilàn tutàshgàn
bo‘lib, o‘rtà ichàk mustàqil pufàkchàgà o‘xshàydi. Ekskrimånti (chiqin-
dilàri) suyuq và shiràli. Ulàr o‘simlik qismlàri sàthidà shirà-yopishqîq
gàrd (g‘ubîr) hîsil qilàdi. Bu gàrd chumîlilàr và àrilàrni jàlb qilàdi,
undà zàiflàr pàydî bo‘làdi. Gàrd to‘plàgàn àsàlàrilàr yarîqsiz àsàl tàyyor-
làydi. Qîrà zàmburug‘làr bilàn qîplàngàn o‘simlik qismlàridà nàfàs îlish,
àssimilatsiya và dissimilatsiya jàràyonlàri qiyinlàshàdi.
Judà ko‘pchilik tång qànîtlilàr o‘simliklàr zàràrkunàndàsi hisîb-
lànàdi. Ulàrning kåltiràdigàn zàràri turlichà. Òång qànîtlilàr hujàyrà
shiràsini so‘rib, o‘simliklàrni kuchsizlàntiràdi, hîsildîrligini pàsàyti-
ràdi, bà’zàn uni nîbud etàdi, gàllàr (shishlàr) hîsil qilàdi; bàrgi và
bîshqà îrgànlàrini shiràli chiqindilàri bilàn iflîslàntirib, qîrà zàmburug‘
bîsishigà yoki qismlàrining bir-birigà yopishib qîlishigà sàbàbchi bo‘làdi.
Òång qànîtlilàrning 30 minggà yaqin turi mà’lum, shulàrdàn 4
mintàgà yaqini ÌDH dà uchràydi.
Òång qànîtlilàr turkumi sikàdàlàr, bàrg burgàchàlàri, àlåyrî-
didlàr, shiràlàr và kîksidiyalàr kånjà turkumlàrini o‘z ichigà îlàdi.
Ìàzkur kånjà turkum vàkillàri tàshqi ko‘rinishidàn và biîlîgik
xususiyatlàri jihàtidàn bir-biridàn fàrq qilàdi.
Yarim qàttiq qànîtlilàr yoki qàndàlàlàr
Yarim qàttiq qànîtlilàr yoki qàndàlàlàr
Yarim qàttiq qànîtlilàr yoki qàndàlàlàr
Yarim qàttiq qànîtlilàr yoki qàndàlàlàr
Yarim qàttiq qànîtlilàr yoki qàndàlàlàr
(Hemiðtera) turkumi
(Hemiðtera) turkumi
(Hemiðtera) turkumi
(Hemiðtera) turkumi
(Hemiðtera) turkumi
Yarim qàttiq qànîtlilàr turkumigà tàshqi ko‘rinishi xilmà-xil,
îg‘iz àppàràti sànchib-so‘ruvchi tiðdà tuzilgàn, ko‘prîq quruqlikdà
và qismàn suvdà hàyot kåchirishgà mîslàshgàn hàshàrîtlàr kiràdi.
Burtlàri 4-5 bo‘g‘imli. Îldingi qànîtlàri ko‘pinchà bir xil tuzilmàsdàn,
yarim qàttiq ust qànîtlàr tàshkil qilàdi; uchli tîmîni pàrdàsimîn,
bîshqà qismi esà tårisimîn. Bà’zàn qànîtlàri kàltàlàshgàn yoki
bo‘lmàydi. Bà’zi turlàri yåtuk zîtlàrining îrqà ko‘kràgi yaqinidà qo‘lànsà
hid chiqàrish båzlàri yo‘li bîr.
O‘simlikxo‘r turlàri hujàyràlàr shiràsi, yirtqichlàri esà o‘ljà
tànàsining suyuqligi và nihîyat pàràzitlàri qîn so‘rib îziqlànàdi.
Õàrtumchàsi bo‘g‘imlàrgà bo‘lingàn, ya’ni pàstki làbi 3-4
bo‘g‘imdàn ibîràt. Îldingi qànîtlàri bir xil emàs, xàrtumchàsi
bîshqàchà jîylàshgàn, îld yålkàsi rivîjlàngàn.
www.ziyouz.com kutubxonasi


6 0
Yarim ust qànît yoki ust qànît dåb àtàluvchi îldingi qànîtlàri-
ning tuzilishi judà o‘zigà xîs. Yarim ust qànîtning tuzilishi qàn-
dàlàlàr klàssifikàtsiyasi và diàgnîstikàsidà muhim àhàmiyatgà egà.
Qàndàlàlàr uchun ust tîmînidàn îld yålkà bilàn qîplàngàn îldingi
ko‘kràk qismining yaxshi rivîjlàngànligi xàràktårli hisîblànàdi. O‘rtà
ko‘kràk qismi ko‘kràkning bîshqà qismlàri bilàn hàràkàtchàn birikkàn.
Îyoqlàri yuguruvchi, yuruvchi yoki suzuvchi (suv qàndàlàlàrining
îrqà îyoqlàri) hàm bo‘lishi mumkin. Qàndàlàlàrning qo‘lànsà hid
chiqàruvchi båz yo‘li yåtuk zît và lichinkàlàrdà turli qismidà jîylàsh-
gàn. Yetuk zîtlàrdà îrqà ko‘kràk và îrqà tîschàlàrgà yaqin jîydà,
lichinkàlàrdà esà qîrinchàning bà’zi tårgitlàri îràlig‘idà îchilàdi. Qo‘lànsà
hid himîyalànish àhàmiyatigà egà bo‘lsà kåràk, dåb tàxmin qilinàdi.
Qàndàlàlàr biîlîgik và ekîlîgik jihàtdàn turli-tumàn. Êo‘pchiligi
quruqlikdà, ànchàginà turlàri esà suvdà yashàydi. Quruqlikdà
yashîvchilàrning bà’zilàri o‘simliklàr sirtidà, bîshqàlàri po‘stlîq îstidà,
xàs-xàshàklàr îràsidà yoki tuprîq ichidà và hîkàzî yårlàrdà uchràydi.
Suv qàndàlàlàri o‘rtàsidà suvdà (màsàlàn, silliq tànlilàr — Notonectidae)
và suv båtidà (màsàlàn, suv îdimchilàri — Hydrometridae) yashîvchilàr
bîr. Qàndàlàlàrning judà ko‘p turi o‘simlikxo‘r hisîblànàdi. Låkin yirtqich
turlàri hàm kàm emàs. Ìàsàlàn, hàshàrîtlàr và bîshqà umurtqàsizlàr
qîni bilàn îziqlànuvchi suv qàndàlàlàri và yirtqichlàr (Reduviidae) shulàr
jumlàsidàndir. Bà’zilàri sutemizuvchilàr và qushlàr (hàttî kishilàr) qînini
so‘rib îziqlànàdi. Òo‘shàk qàndàlàsi và bîshqà pàràzit qàndàlà (Cineicidae)
hàmdà yirtqichlàr îilàsigà màdàniy o‘simliklàrning ko‘pginà zàràrkunàn-
dàlàri, ikkinchisigà zàràrli hàshàrîtlàr bilàn îziqlànuvchi turlàr kiràdi.
Êo‘pchilik qàndàlàlàr bir yildà bir màrtà urchiydi. Òuxumini
o‘simliklàrgà, bîshqà nàrsàlàr ustigà yoki o‘simliklàr to‘qimàsi ichigà
qo‘yadi (ko‘zchàsizlàr yoki so‘qir qàndàlàlàr). Bà’zi bir tur suv
qàndàlàlàri erkàk zîtlàri tànàsining ustigà tuxum qo‘yadi, ulàr tuxumdàn
lichinkà îchib chiqqànigà qàdàr shu yårdà bo‘làdi. Qàndàlà lichinkàsi
yåtuk zîtlàrigà o‘xshàsh hàyot kåchiràdi: ulàr 5 màrtà tullàydi. Uchinchi
yoshidàn bîshlàb qànît bålgilàri pàydî bo‘làdi. Qishni, îdàtdà, yåtuk
fàzàsidà (qàlqînchàlàr và bîshqà îilà vàkillàridà), so‘qir qàndàlàlàrdàn
bo‘lgàn ko‘pchilik turlàr tuxum fàzàsidà o‘tkàzàdi.
Yarim qàttiq qànîtlilàrning 40 mingtàgàchà turi mà’lum, shundàn
ÌDHdà 2 minggà yaqin turi uchràdi.
Pàràzit qàndàlàlàr — Cimicidae îilàsigà mànsub qàndàlàlàrning
tànàsi yassi, îldingi qànîtlàri judà qisqàrib kåtgàn bo‘làdi. Issiqqînli
hàyvînlàr qînini so‘rib îziqlànàdi. Qushlàr uyasidà, ko‘rshàpàlàklàrdà,
dàràxtlàr qàlàmchàsidà, g‘îrlàrdà và shungà o‘xshàsh jîylàrdà uchràydi.
Yirtqichlàr — Reduviidae îilàsigà mànsub, bulàrning xàrtumchàsi
pàstgà qàràb jîylàshgàn, àmmî tànàsigà zichlàshib turmàydi,
dugsimîn qàyrilgàn. Ulàr ko‘prîq trîpik zînàlàrdà tàrqàlgàn. O‘rtà
Îsiyodà jànubiy zînàlàrdà ko‘prîq uchràydi. Hàshàrîtlàrning ichki
www.ziyouz.com kutubxonasi


6 1
suyuqligini so‘rib îziqlànàdi. Bà’zi turlàri îdàm qînini so‘ràdi
(màsàlàn, Rhodnius, Prolixusst và Triafoma turlàri). Ulàr Jànubiy
Àmårikàdà xînàdînlàrdà hàm uchràydi. Bîlàlàr fàlàji kàsàlligini
(tritànîzîmàni) yuqtirishi mumkin.
Ìiridàlàr (Miridae) yoki ko‘zchàsizlàr (so‘qirlàr) îilàsigà mànsub
hàshàrît turlàrining tànàsi cho‘ziq, ixchàm và tåri qîplàg‘ichi yupqà
bo‘làdi. Êo‘zchàlàri yo‘q, xàrtumchàsi 4 bo‘g‘imli. Îyoqlàri yugurdàk
tiðdà tuzilgàn. Sårhàràkàt, îdàtdà, ko‘p uchràydi, o‘simliklàr to‘qi-
màsi ichigà tuxum qo‘yadi. Êo‘prîq o‘simlikxo‘r hisîblànàdi. 5 minggà
yaqin turi mà’lum, jumlàdàn, ÌDH ro‘yxàtidà 700 tàgà yaqin turi
uchràydi, zàràrkunàndà turlàri ko‘p.
Qàlqînchàlilàr — Pentatomidae îilàsigà mànsub, bulàrning
yålkàsidàgi qàlqînchàsi yirik bo‘làdi. Burtlàri 5 bo‘g‘imli. O‘simlikxo‘r
và qismàn yirtqich turlàri bîr. 4 mingtàgà yaqin turi mà’lum, shundàn
ÌDH ro‘yxàtidà 300 turi uchràydi và xàsvà (Eurydema àvlîdi) kàttà
zàràr kåltiràdi. Shàrqi-Jànubiy Îsiyo màmlàkàtlàridà judà yirik và
zàhàrli qàndàlà — Tessarotoma Papilloso P måvàli dàràxtlàrgà kàttà
zàràr yåtkàzàdi. Yirtqich turlàridàn àmårikà qàndàlàsi — Perillus
Bioculatus F kîlîràdî qo‘ng‘izi bilàn îziqlànib, fîydà kåltiràdi.
Òriðslàr (Thysanoptera) turkumi
Òriðslàr (Thysanoptera) turkumi
Òriðslàr (Thysanoptera) turkumi
Òriðslàr (Thysanoptera) turkumi
Òriðslàr (Thysanoptera) turkumi
Òriðslàr judà màydà (0,5 mm) hàshàrîtlàr bo‘lib, tànàsi yassilàsh-
gàn và cho‘ziq ko‘rinishdà, îg‘iz àppàràti so‘ruvchi tiðdà tuzilgàn, burt-
làri 6-10 bo‘g‘imli. Qànîtlàri ingichkà và uzun tukchàlàrdàn hîsil bo‘l-
gàn, hîshiyali pànjàlàri, yopishqîq qàdîqlàri („pufàkchàlàri“) bîr.
Òànàsi ixchàm và siyràk tukchàlàr bilàn qîplàngàn. Påshînàsi pàstgà
tîmîn cho‘ziq, pàstki và îrqà tîmînidàn îg‘iz îrgànlàri kînusigà
yondàshib, îrqàgà qàràb dàvîm etàdi. Îg‘iz kînusi pàstki và yuqîrigi
làblàrdàn tàshkil tîpgàn, uning ichidà àsîsiy qismi - bîshgà o‘rnàshgàn
sànchuvchi uchtà qilchà bîr. Îg‘iz àppàràti sànchib-so‘ruvchi tiðdà tuzilgàn.
Ìàndibulàlàridàn fàqàt chàp tîmîndàgi yuqîrigi jàg‘i rivîjlàngàn.
Òriðslàrning îldingi ko‘kràk qismi yaxshi rivîjlàngàn, bîshi hàm
o‘rtà ko‘kràgigà hàràkàtchàn birikkàn. Îyoq pànjàsi 1-2 bo‘g‘imli,
yopishqîq („so‘rg‘ichli“) pufàkchà bilàn tugàydi; tinchlàngàndà bu
pufàkchà ko‘rinmàydi, o‘rmàlàsh vàqtidà esà u yanà bo‘rtib chiqàdi
và triðs tànàsini zàmin ustidà tutib turàdi. Qànîtli, qànîtlàri kàltà
yoki qanotsiz turlàri hàm uchràydi. Bà’zi turlàri 2 yoki 3 fîrmàli
zîtlàrdàn ibîràt.
Qîrinchàsi uch tîmîndàn ingichkàlàshib bîràdi, 11 sågmåntli,
låkin 1 sm råduksiyalàngàn. Òuxum qo‘ygichlilàr urg‘îchi zîti qîrin-
chàsining îxiridà jîylàshgàn.
Òriðslàr o‘simliklàrning turli qismlàrigà tuxum qo‘yadi. Òuxumqo‘y-
gichi yordàmidà o‘simliklàr to‘qimàsini tilib, hîsil bo‘lgàn chuqurchà-
gà tuxumini jîylàshtiràdi. Lichinkàsi 4-5 yosh dàvrni o‘tàb rivîjlànàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


6 2
Òuxum qo‘ygichlilàr kånjà turkumigà mànsub triðslàrdà 4 li-
chinkàlik yosh dàvri (shulàrdàn 2 tàsi qànîtsiz nimfà và 2 tàsi
bîshlàng‘ich qànîtli nimfàlàr) bo‘lishi xàràktårlidir. Nàychàdum-
lilàr kånjà turkumidà qànîtsiz nimfàlàr 3 yoshni o‘tàdi (hàmmàsi
bo‘lib 5 yosh o‘tib kàttà bo‘làdi). Yil dàvîmidà 7-9 tàgàchà bo‘g‘in
bårib urchiydigàn turlàri hàm bîr.
Òriðslàr ko‘pinchà o‘simliklàrning ustki gullàridà, shuningdåk,
bàrg và bîshqà qismlàridà uchràydi. Bà’zilàri xàs-xàshàklàr îràsidà,
àyrim turlàri issiqxînàlàrdà và bîshqà jîylàrdà yashàydi. Êo‘pchilik tur
triðslàr o‘simlikxo‘r, ya’ni hujàyrà shiràsi bilàn îziqlànàdi. Ulàr îràsidà
o‘simlik zàràrkunàndàlàri hàm bîr. Àyrim turlàri o‘simliklàrning virus
kàsàlliklàrini tàrqàtàdi. Bà’zilàri yirtqichlik qilàdi (màsàlàn, chinîr triðsi
và kànàxo‘r triðs). Bulàr shiràlàr, kànàlàr và bîshqà triðslàr bilàn
îziqlànib, qishlîq xo‘jàligigà fîydà kåltiràdi. Òriðslàrning 1500 gà yaqin
turi mà’lum, jumlàdàn, ÌDH ro‘yxàtidà 130 tàgà yaqin turi uchràydi.
Qàttiq qànîtlilàr (Coleoptera) turkumi
Qàttiq qànîtlilàr (Coleoptera) turkumi
Qàttiq qànîtlilàr (Coleoptera) turkumi
Qàttiq qànîtlilàr (Coleoptera) turkumi
Qàttiq qànîtlilàr (Coleoptera) turkumi
Qàttiq qànîtlilàr yoki qo‘ng‘izlàr turkumigà kiruvchi hàshàrîtlàr
îldingi qànîtlàrining tîmirlànishi àniq emàs, shîxsimîn yoki tårisimîn
ust qànîtgà àylàngàn, îg‘iz àppàràti kåmiruvchi tiðdà tuzilgàn.
Lichinkàlàri chuvàlchàngsimîn.
Qo‘ng‘izlàrining tàshqi ko‘rinishi và yirik-màydàligi judà turli-
tumàn. Êàttàligi 0,3-1 mm dàn (màsàlàn, pàrdà qànîtlilàr) tî 10-15
sm gàchà yåtàdi (màsàlàn, „gigànt“ plàkchàburtlilàr).
Ustki qànîtlàri qîrinchàsi uchigàchà yåtib bîràdi. Låkin qàtîr îilàlàrgà
mànsub turlàridà (jumlàdàn, dînxo‘rlàr, ko‘p plàkchà burtlilàr và bîsh-
qàlàrdà) qîrinchà îxirigà yåtmày qîlàdi. Stàfilinidlàr îilàsigà mànsub
bà’zi turlàridà xuddi qulîqqàzgichlàr turkumidàgi kàbi judà qisqàrgàn.
Ustki qànîtlàrining bîshlànish qismidà àniq àjràlib turàdigàn uchburchàk
qàlqînchà—o‘rtà yålkàning o‘rtà sklåriti bîr. Îrqà qànîtlàri pàrdàsimîn,
îdàtdà, ustki qànîtlàrigà nisbàtàn ànchàginà uzun (tinchlàngàndà
uzunàsigà và ko‘ndàlàngigà tàxlànà îlàdi). Îrqà qànîtining tîmirlànishi
hàr xil tiðdà. Qànîtlàri uzunàsigà và qismàn ko‘ndàlàngigà tîmirlàngàn.
Îrqà qànîtlàrining tîmirlànishi qàttiq qànîtlilàr siståmàtikàsidà muhim
bålgi hisîblànàdi. Bà’zi tur qo‘ng‘izlàrining qànîti bo‘lmàydi, bundày
turlàr (màsàlàn, tîshqîllàr, qîrà tànlilàr và bîshqàlàr) uchà îlmàydi.
Êo‘pchilik tur qo‘ng‘izlàrining îyog‘i yugurdàk yoki yuruvchàn tiðdà
tuzilgàn. Låkin bà’zi turlàridà kàvlîvchi, suzuvchi shàkldà tuzilgàn. Pànjà-
làri bo‘g‘imli. Pànjàlàr 4 yoki 3 bo‘g‘imli. Bàrgxo‘rlàr, uzunburunlilàr và
ulàrgà yaqin îilàlàrgà mànsub turlàrdà pànjàning fîrmulàsi 4-4-4 và hîkàzî
tàrzdà tuzilgàn. Yuqîridà àytilgànlàrdàn mà’lumki, qo‘ng‘izlàr
siståmàtikàsidà pànjàlàrning tuzilishi kàttà àhàmiyatgà egà ekàn.
Îvqàt hàzm qilish siståmàsi to‘liq rivîjlàngàn. Îldingi qismidà
màydà o‘simtàlàr jîylàshgàn và yirtqich turlàridà o‘ljàgà hàzm shiràsi
www.ziyouz.com kutubxonasi


6 3
tushirishigà mîslàshgàn. Ìàlpigiy nàychàlàri 4-6 tà, ulàrning sîni và
tuzilishi siståmàtikàdà kàttà àhàmiyatgà egà. Nårv siståmàsi qàtîr
sîddà guruhlàrdà 3 ko‘kràk và 6-8 qîrinchàdàgi nårv zànjiri
tugunchàlàridàn ibîràt.
Nàfàs îlish siståmàsi suvdà yashîvchi fîrmàlàridà jiddiy o‘zgàrgàn.
Quruqdà yashîvchi ko‘pginà turlàridà hàvî xàltàchàlàri bîr.
Êo‘pchilik qo‘ng‘izlàr yil dàvîmidà bittà, qismàn 2-3 tà bo‘g‘in
bårib urchiydi. Òuprîqdà uchràydigàn turlàri (màsàlàn, chårtmàkchilàr,
xrushlàr và bîshqàlàr) àstà-såkin rivîjlàngànligidàn, bir bo‘g‘in
urchishi uchun 3-5 yil vàqt o‘tàdi.
Êo‘pchilik tur qo‘ng‘izlàr yåtuk, bîshqàlàri g‘umbàk, bà’zilàri
lichinkà fàzàsidà qishlàydi. Yetuk fàzàsidà qishlîvchilàr ko‘klàmdà
qo‘shimchà îziqlànàdi, shuning uchun ulàr jiddiy zàràr yåtkàzishi
mumkin (màsàlàn, uzunburunlilàr, bàrgxo‘rlàr và bîshqà îilàlàrgà
mànsub ko‘pginà turlàr). Òîshqîllàr và tårixo‘rlàr kånjà turkumigà
mànsub qàtîr îilàlàrining lichinkàsi sårhàràkàt, tànàsi yassi và ràngli,
yirtqichlik bilàn hàyot kåchiràdi.
Êo‘pchilik hàmmàxo‘rlàr lichinkàlàri tuprîqdà yashàydi yoki
o‘simliklàr bilàn yaqindàn bîg‘liq, kàm hàràkàtchàn, ko‘pinchà ràngli
emàs. Ulàrning ko‘kràk îyoqlàri bîr (pilàkchà burtlilàr, chårtmàk-
chilàr, qîrà tànlilàr, bàrgxo‘rlàr và bîshqàlàr yoki dåyarli îyoqsiz
chuvàlchàngsimîn lichinkàlàr, uzunburunlilàr) hàm uchràydi.
Òuprîqdà, qismàn o‘simliklàrdà g‘umbàkkà àylànàdi.
Biîlîgik jihàtdàn qàttiq qànîtlilàr judà xilmà-xil. Ulàr îràsidà
yirtqich, o‘simlikxo‘r, sàprîfàg, nåkrîfàg, quruqlikdà, tuprîqdà, suvdà
yashîvchi fîrmàlàri bîr.
Yer yuzidàgi qo‘ng‘izlàr turi 250 ming àtrîfidà hisîblànàdi,
shundàn 20 mingdàn îrtig‘i ÌDH ro‘yxàtidà uchràydi. Qo‘ng‘izlàr
turkumi 100 dàn îrtiq îilàlàrgà bo‘linàdi, ulàr esà 2 tà àsîsiy turkum
(tànàxo‘r và hàmmàxo‘rlàr)ni tàshkil etàdi. Ekin màydînlàri zînàsidà
uchràydigàn qo‘ng‘izlàr turi ko‘p.
Òo‘r qànîtlilàr (Neuroptera) turkumi
Òo‘r qànîtlilàr (Neuroptera) turkumi
Òo‘r qànîtlilàr (Neuroptera) turkumi
Òo‘r qànîtlilàr (Neuroptera) turkumi
Òo‘r qànîtlilàr (Neuroptera) turkumi
Òo‘r qànîtlilàr — Neuroptera turkumigà mànsub turlàr yirik và
qismàn màydà hàshàrîtlàrdir. Bîshi giðîgnàtik tiðdà, burtlàri ko‘zlàr
îràlig‘idà jîylàshgàn. Qànîti chåtlàridàgi tîmir shîxlàri ko‘pchilik turlàridà
ikkilàngàn (àyrisimîn). Pànjàlàri 5 bo‘g‘imli, uchidàgi bo‘g‘imi kångàygàn
emàs. Lichinkàlàrining îg‘iz àppàràti cho‘ziq, so‘rishgà mîslàshgàn.
Yetuk fàzàsidàgi hàshàrîtlàr tàshqi ko‘rinishidàn hàr xil bo‘lsà hàm,
lichinkàlàri bir tiðdà tuzilgàn. Lichinkàlàri kîmpîdåîsimîn, yirtqich,
yuqîri và pàstki jàg‘làri o‘rîqsimîn, egilgàn và turtib chiqqàn yuqîrigi
juft jàg‘làrining pàstki tîmîni bo‘ylàb tàrnîvchà bo‘lib, ungà pàstki jàg‘làr
ichki chàynàgich pàrchàlàri o‘rnàshàdi. Shu tàrtibdà to‘là rivîjlànmàgàn
www.ziyouz.com kutubxonasi


6 4
bir juft o‘tkir uchli so‘ruvchi nàychàlàr hîsil bo‘làdi. Bu ikkàlà so‘ruvchi
îrgànlàr o‘ljà tànàsigà bîtirilàdi và tàrnîvchà îrqàli uning ichigà—
o‘rtà ichàk îvqàt hàzm qilish siståmàsigà o‘tàdi. Îvqàt hàzm qilish
shiràsi bilàn suyuqlàngàn o‘ljàning ichki bîrlig‘i shu usuldà so‘rib îlinàdi.
Òurlàr sîni 3,5 ming àtrîfidà bo‘lib, bir qànchà îilàgà birlàshgàn.
Òàngàchà qànîtlilàr, ya’ni kàpàlàklàr
Òàngàchà qànîtlilàr, ya’ni kàpàlàklàr
Òàngàchà qànîtlilàr, ya’ni kàpàlàklàr
Òàngàchà qànîtlilàr, ya’ni kàpàlàklàr
Òàngàchà qànîtlilàr, ya’ni kàpàlàklàr
(Lepidoptera) turkumi
(Lepidoptera) turkumi
(Lepidoptera) turkumi
(Lepidoptera) turkumi
(Lepidoptera) turkumi
Òàngàchà qànîtlilàr, ya’ni kàpàlàklàr turkumi turli kàttà-ki-
chiklikdàgi hàshàrîtlàrdir. Ikkàlà juft pàrdàsimîn qànîti tàngàchàlàr
bilàn zich qîplàngàn. Îg‘iz àppàràti, îdàtdà, yuqîrigi jàg‘siz,
spiràlsimîn, tinchlàngàn vàqtdà qàyrilgàn xàrtumgàchà àylànàdi.
Lichinkàlàri quruqlikdà yashàydi, qurtsimîn, ulàrning iðàk tîlà
chiqàruvchi båzlàri bîr. G‘umbàklàri, îdàtdà pàrdà qîplàg‘ichli.
Eng kàttà turkumi 100 mingdàn îrtiq turni birlàshtiràdi. O‘l-
chàmi màydà kuyadàn (qànîti yoyiq hîlàtdà 3-8 mm) tî yirik kun-
duzgi kàpàlàkdåk (qànîti yoyiq hîlàtdà 20-28 mm) kålàdi.
Îg‘iz àppàràti o‘zigà xîs tuzilgàn. U, îdàtdà, gullàr nåktàrini
so‘rishgà mîslàshgàn, tinchlàngàndà spiràlsimîn, qàyrilgàn uzun xàr-
tumchàdàn ibîràt. Õàrtumchà pàstki jàg‘làrning uzàyib, kuchli o‘z-
gàrishi nàtijàsidà vujudgà kålgàn.
Pàstki làbi to‘liq rivîjlànmàgàn, låkin pàypàslàgichning 3-bo‘g‘imi
sàqlànib qîlgàn. Shundày qilib, kàpàlàklàrning tiðik îg‘iz àppàràtidà
mukàmmàl kåmiruvchi tiðdà birgàlàshib so‘ruvchi nàychà—xàrtumchà
hîsil qiluvchi fàqàt pàstki jàg‘làr và shuningdåk, làb pàypàslàgichlàri
qîlgàn. Låkin sîddà fîrmàlàridà, jumlàdàn, tishli-kuyalàr (Microp-
terygidae) îilàsi turlàrining îg‘iz îrgànlàridà yuqîrigi jàg‘làr rivîj-
làngàn và uzun 5 bo‘g‘imdàn ibîràt pàypàslàgichli và ikki pàrchàli
pàstki jàg‘làri bo‘lgàn to‘là kåmiruvchidir. Dåmàk, xàrtumchàsi yo‘q
và bu kàpàlàklàr o‘simliklàr kukuni bilàn îziqlànàdi.
Qàtîr guruhlàrgà mànsub kàpàlàklàrning îg‘iz àppàràti råduk-
siyalàngàn, ulàr yåtuk fàzàsidà îziqlànmàydi, jumlàdàn, pillàto‘-
qirlàr (Lasiocampidae), to‘lqinlilàr (Laymntriidae) îilàsigà mànsub
turlàr và bîshqàlàr shulàr jumlàsidàndir.
Êàpàlàklàr qànîti nisbàtàn judà yirik pàrdàsimîn tàngàchàlàr
bilàn qîplàngàn. Òàngàchàlàr tànàni hàm qîplàb turàdi. Ulàr butunlày
o‘zgàrgàn và yapàlîqlàshgàn tuklàr bo‘lib, turli shàkldà. Ulàrning
ràngdîr pigmåntlàri bo‘lib, qànîti ràngini himîya qilàdi. Qismàn
turlàrdà tàngàchà qîplàmi ànchàginà siyràk, shuning uchun qànîtlàri
tiniq ko‘rinàdi. Bu tiniqlàr (Algeriidae) îilàsigà xîsdir, nàtijàdà bu
îilàgà mànsub turlàr tàshqi ko‘rinishidàn àsàlàrilàr và àrilàrgà o‘xshàb
kåtàdi. Êàpàlàklàr qànîtining ràngi và ràsmlàri judà turli-tumàn. Pig-
månt ràngi, bà’zàn, îptik ràng bilàn ko‘pàyadi yoki àlmàshinàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


6 5
Bundày hîdisà, àyniqsà, nimfàlidlàr (Nymphalidae) îilàsi vàkillàridà
àniq ko‘zgà tàshlànàdi. Uchishdà ikkàlà qànît birgà hàràkàtlànàdi;
bu hàràkàt îldingi juft qànîtlàrning îrqà jufti bilàn màxsus birlàshish
måxànizmi îrqàli àmàlgà îshàdi.
Qànîtlàr dåyarli uzunàsigà tîmirlàngàn. Fàqàt qànît màrkàzi
yoki o‘rtàsi yaqinidà ràdius (R yoki P) hàmdà kubtus (Cu yoki Ky)
o‘rtàsidà siniq ko‘ndàlàng tîmiri bîr; u o‘rtàdàgi kàttà yoki diskîidàl
kàtàkni tàmîmlàydi. Òubàn tàngàchà qànîtlilàr îldingi và o‘rtà qànît-
làri kàttàligi và tîmirlànishi jihàtidàn bir xildà bo‘ladi. Yuqîri tàkîmil-
làshgànlàridà esà îldingi qànîtlàr bir qàdàr kång burchàklidir, ulàr-
ning îldingi tîmirlàri kîstàl chåtigà o‘tib bîrgàn.
Erkàk zîtining qîrinchàsi îxiridà kîpulyativ àppàràti bîr. U
urug‘làntirish vàqtidà urg‘îchi zîtni tutib turishgà xizmàt qilàdi.
Urg‘îchi zîtidà hàqiqiy tuxum qo‘ygich yo‘q, låkin bà’zilàridà îxirgi
sågmåntlàri màydàlàshgàn và qàytib jîylàshàdigàn ikkilàmchi tuxum
qo‘ygichni tàshkil qilàdi.
Bulàr tuxumini ko‘pinchà yakkà-yakkà yoki to‘p-to‘p qilib
o‘simliklàrgà qo‘yadi. Ulàrning shàkli hàr xil và xàriînning strukturàsi
hàm bîshqà bålgilàr bo‘yichà fàrqlànàdi. Òuxum fàzàsigà qàràb hàm
tur yoki àvlîdni àniqlàsh mumkin.
Òàngàchà qànîtlilàrning lichinkàsi qurt dåyilàdi, tànàsi silindr-
simîn shàkldà, uch juft ko‘kràk và îdàtdà, båsh juft qîrinchà îyoqlàri
bîr. Qismàn turlàridà qîrinchà îyoqlàr 2—3 juftgà kàmàygàn. Bundày
hîlàt îdimchilàr îilàsi (Geometidae) và bà’zi tur tunlàmlàr (Noc-
tuidae) uchun xîs. Bir qàtîr sîddà guruhlàridà qîrinchà îyoqlàr 7—8
juftgàchà bo‘lishi mumkin. Bàrglàrdà minà yasîvchilàr yoki g‘ilîf ichidà
yashîvchilàrdà shundày hîlàt kuzàtilàdi. Qîrinchà îyoqlàr tîvînidà
tànà sàthidà turishni tà’minlîvchi dàstà ilmîqchàlàr bîr. Ilmîqchàlàr
dîiràli bo‘lib, to‘liq yoki to‘liqsiz dàstà hîsil qilishi mumkin.
Bîshi yaxshi rivîjlàngàn, bàquvvàt jàg‘làr bilàn tà’minlàngàn,
pàstki làbigà iðàk tîlà båzlàrning juft tåshikchàlàri îchilàdi. Òànàsining
usti silliq và pix yoki tuk bilàn qîplàngàn. Låkin silliq bo‘lgànidà hàm
mà’lum qismlàridà dîimiy tuk sàqlànàdi. Qurtlàr tànàsidàgi tuklàrning
tàrkibi, jîylàshishi, shuningdåk qîrinchà îyoqlàri sîni hàm, tuzilishi
hàm tàngàchà qànîtlilàrni qurtlàr bo‘yichà diàgnîstikà qilishdà muhim
àhàmiyatgà egà. Qurtlàr îràsidà bir-biridàn fàrqlànuvchi qàtîr biîlîgik
guruhlàr màvjud. Ulàrning ko‘pchiligi erkin yoki îchiq hàyot
kåchiràdi, låkin bà’zilàri tuprîqdà, bîshqàlàri o‘ràlgàn và yopish-
tirilgàn bàrglàr îràlig‘idà yashàb, bàrg o‘ràrlàr guruhini tàshkil qilàdi.
Pàrdà qànîtlilàr (Humenoptera) turkumi
Pàrdà qànîtlilàr (Humenoptera) turkumi
Pàrdà qànîtlilàr (Humenoptera) turkumi
Pàrdà qànîtlilàr (Humenoptera) turkumi
Pàrdà qànîtlilàr (Humenoptera) turkumi
Pàrdà qànîtlilàrgà 2 juft tiniq qànîtli hàshàrîtlàr kiràdi. Îrqà
juft qànîtlàri îldingilàrigà qàràgàndà kichik, îldingisigà màhkàm
ilàshgàn. Îg‘iz àppàràti kåmiruvchi yoki so‘ruvchi tiðdà tuzilgàn,
5—Umumiy và qishlîq xo‘jàlik entîmîlîgiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


6 6
låkin yuqîrigi jàg‘làri rivîjlàngàn bo‘làdi. Qîrinchàsining birinchi
sågmånti ko‘kràk qismigà qo‘shilgàn. Urg‘îchi zîtlàridà tuxum qo‘ygich
yoki nàyzà bîr. Lichinkàlàri îyoqsiz yoki qurtsimîn g‘umbàk
ko‘rinishdà, ko‘pinchà pillà ichidà jîylàshgàn.
Yirik turkumlàrdàn biri, ya’ni 150 mingdàn îrtiq turni o‘z ichigà
îlàdi, jumlàdàn, ÌDH ro‘yxàtidà 20 minggà yaqin turi mà’lum.
Êo‘p turlàri, àyniqsà, màydà fîrmàlàri hàli yåtàrli o‘rgànilmàgàn.
Êàttàligi o‘rtàchà (0,2-0,5 mm). Bîshi hàràkàtchàn jîylàshgàn, ko‘zlàri
îdàtdà uchtà, ingichkà. Burtlàri turli-tumàn, ko‘pinchà, iðsimîn yoki
tirsàkli. Îg‘iz àppàràti kåmiruvchi (îrtîprîid) tiðdà tuzilgàn. Yuqîrigi
jàg‘ining kåmiruvchi funksiyasi fàqàt àrràkàsh yirtqichlàrdà, chumî-
lilàrdà sàqlànib qîlgàn. Êo‘pchilik turlàridà yuqîrigi jàg‘ o‘ljàni tutish
và ushlàb turishgà, pillàni tåshish và hîkàzîlàrgà xizmàt qilàdi.
Yetuk zîtlàrning îziqlànishi và biîlîgik xususiyatlàrigà muvîfiq,
îg‘iz àppàràti kåmiruvchi và so‘ruvchi tiðgà bo‘linàdi. Birinchisi
àrràkàshlàr, turli yaydîqchilàr, qismàn àrilàr và gumàshlàr uchun xîs,
låkin hàmmàsining îziqlànish xususiyatlàri xàràktårlànmàydi. Yirtqichlik
bilàn hàyot kåchirish pàrdà qànîtlilàr uchun bîshlàng‘ich bo‘lsà kåràk.
Êo‘p tur àrràkàshlàr, yaydîqchilàr và bîshqà kåmiruvchilàr, îg‘iz
bo‘làklàrigà egà bo‘lgànlàri gul nåktàri bilàn, yaydîqchilàr esà yanà
tuxum qo‘yish pàytidà hàshàrît—o‘ljàsi jàrîhàtlàngàn yåridàn chiqqàn
gåmîlimfà bilàn îziqlànàdi. Bundày kåmiruvchi và shàrtli kåmiruvchi
fîrmàlàrdà (àyniqsà, àrràkàshlàrdà) îg‘iz àppàràtining jàg‘ pàypàs-
làgichlàri erkin jîylàshgàn, pàypàslàgichlàri rivîjlàngàn, kàm o‘zgàrgàn
pàstki làbi sàqlàngàn. Låkin birmunchà muràkkàb tàkîmillàshgàn fîrmàlàr
nåktàr bilàn îziqlàngànligi sàbàbli, îg‘iz àppàràti tubdàn o‘zgàrgàn và
shu funksiyaning bàjàrilishi kåskin tàkîmillàshgàn. Àvvàlî îziq qàbul
qilish vàzifàsi tàmîmilà pàstki làb và ungà judà yaqin pàstki jàg‘làrgà,
ya’ni libnî-màksillyar kîmplåksigà o‘tgàn. Bu kîmplåks chiziqlàshgàn
và xàrtumchàgà àylàngàn. Pàstki làbning ichki pàrchàlàri uchun tilchà
hîsil qilgàn làb pàypàslàgichlàri esà birinchi bo‘g‘imlàr hisîbigà
uzunlàshgàn. Îziqlànish vàqtidà mànsillàrgà tàshqi pàrchàlàri tilchàgà
båvîsità yaqinlàshib kålib, nàychà xàrtumchà tàshkil qilàdi, tîmîq
muskulàturàsi yordàmidà xàrtumchà îrqàli nåktàr ko‘tàrilàdi.
Pàrdà qànîtlilàrning ko‘kràk qismi bîshqà hàshàrîtlàrnikigà
nisbàtàn ko‘prîq màxsuslàshgàn. Îldingi ko‘kràgi unchà kàttà emàs,
låkin uning yålkàsi îrqà tîmînidà 2 tà, o‘rtà yålkà và uning plåyrit-
làr îràlig‘igà siqilib kirgàn, yonbîsh o‘siqlàr hîsil qilàdi. Îld yålkàning
bu o‘siqlàri îldingi qànîtlàr àsîsidàgi qîpqîqchàlàrgà yåtib bîrishi
yoki yåtib bîrmàsligi siståmàtikàdà kàttà àhàmiyatgà egà. Ikkinchidàn,
îldingi îyoqlàri bîsh tîmîngà surilgàn bo‘lib, u bilàn måxànik ràvishdà
birlàshgàn, nàtijàdà ulàrning yuqîrigi jàg‘i hàm birlàshgàn. Nihîyat
qîrinchàning birinchi sågmånti îrqà ko‘kràkkà qo‘shilib kåtgàn.
www.ziyouz.com kutubxonasi


6 7
Qîrinchà ko‘kràk qismi bilàn kång eni bo‘yichà yoki ingichkà ustunchà
îrqàli qo‘shilib jîylàshàdi. Shuning uchun bîtiq bållilàr kånjà turkumining
hàmmàsi uchun o‘tiruvchàn qîrinchà và xiðchà bållilàr kånjà turkumi
uchun esà pîyabål qîrinchà bo‘lishi xàràktårlidir. Qîrinchàlàrning VIII và
IX stårnitlàri juft o‘simtàlàrdàn tàshkil tîpgàn. U kàltà yoki uzun bo‘lishi
mumkin, bà’zi tur yaydîqchilàrdà tànà uzunligidàn îrtiq; àrràkàshlàrdà
u birmunchà màxsuslàshgàn, uning pàstki stvîrkàsi àrrà tishli và umumàn,
o‘simlik to‘qimàsini qirtishlàshgà và vujudgà kålgàn tirqishgà tuxum qo‘yishgà
mo‘ljàllàngàn. Òuxumi îvàl shàkldà, bà’zàn bàndchàli bo‘lib, ko‘pinchà
îziq bo‘luvchi substràtgà, o‘simliklàr to‘qimàsi ichigà, o‘ljà tànàsigà
yoki uning ichigà qo‘yadi. Ingichkà bålsizlàr yoki bîtiq bållilàrning li-
chinkàsi qurtsimîn, yumàlîq bo‘lib, 
sîxtà qurt dåb àtàlàdi. Ulàrning
ko‘kràk îyoqlàri 3 juft, qîrinchàniki 6—8 tà, bîshi yaxshi bilinàdi.
Pàrdà qànîtlilàr insîn hàyotidà kàttà àhàmiyatgà egà. Bu hàshà-
rîtlàr o‘simliklàr chànglànishidà muhim rîl o‘ynàydi. Àsàlàrilàrning
àsàl và mum ishlàb chiqàrishdàgi rîli båbàhîdir. Zàràrli hàshàrîtlàrdàn
zàràrkunàndàlàrgà qàrshi biîlîgik kuràshdà fîydàlànilàdi. Bundàn
tàshqàri, o‘simliklàrni himîya qilishdà pàràzit, yirtqich turlàridàn kång
và sàmàràli fîydàlànish sîhàsidà kàttà imkîniyatlàr bîr. Pàrdà
qànîtlilàr îràsidà àrràkàshlàr và qismàn shîx dumlilàr hàm yong‘îq
yasîvchilàr kàbi o‘simliklàrni shikàstlàntiràdi.
Ikki qànîtlilàr (Diðtera), ya’ni pàshshàlàr turkumi
Ikki qànîtlilàr (Diðtera), ya’ni pàshshàlàr turkumi
Ikki qànîtlilàr (Diðtera), ya’ni pàshshàlàr turkumi
Ikki qànîtlilàr (Diðtera), ya’ni pàshshàlàr turkumi
Ikki qànîtlilàr (Diðtera), ya’ni pàshshàlàr turkumi
Qo‘sh qànîtlilàrgà bir juft pàrdàsimîn îldingi qànîtli hàshà-
rîtlàr kiràdi. Bîsh qismi judà hàràkàtchàn jîylàshgàn, îg‘iz îrgàn-
làri xàrtumchà shàklidà, so‘rishgà yoki yalàshgà mîslàshgàn. Êo‘kràk
qismi hàjmli, kuchli rivîjlàngàn, o‘rtà ko‘kràgi và u bilàn zich yopish-
gàn kichik îldingi và îrqà ko‘kràklàrdàn tàshkil tîpgàn. Lichinkàlàri
îyoqsiz, qismàn turlàridà bîshi råduksiyalàshgàn. G‘umbàgi ànchà
turlàridà sîxtà pillà ichidà bo‘làdi. Êàttà và eng yuqîri tàkîmil-
làshgàn turkum hisîblànàdi. 80 minggà yaqin turi mà’lum, jumlàdàn,
ÌDH da 20 minggà yaqin turi uchràydi. Uzun kun shàrîitidà
uchràydigàn turlàri ko‘p và xilmà-xil ekîlîgik guruhlàrgà mànsub.
Òànàsi hàr xil kàttàlikdà, bîsh qismi ko‘pinchà shàrsimîn, ko‘kràk
bilàn ingichkà bo‘yin îrqàli birlàshgàn và hàràkàtchàn. Bîshining
kàttà qismini fàsåtkàli ko‘zlàr egàllàydi và ulàr ko‘p turlàridà, ày-
niqsà, erkàk zîtlàridà, bir-birigà yondàshgàn. Bîshining îldingi ko‘zlàr
îràlig‘idàgi qismi påshînà (burtlàr tåpàsi) và båtdàn (burtlàr pàsti)
ibîràt. Påshînàsi bîshining yuqîri tîmînini tàshkil qilàdi và îrqà
tîmînidàn bîsh tåpàsi uchburchàgi bilàn chågàràlàngàn. Burtlàri
ikki àsîsiy tiðdà: uzun burtlilàr kånjà turkumidà (Nematocera) ko‘p
bo‘g‘imli và kàltà burtlilàr yoki hàqiqiy pàshshàlàr kånjà turkumidà
(Brachycera) kàltà, 3 bo‘g‘imli bo‘làdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


6 8
Îg‘iz àppàràti xàrtumchàdàn ibîràt, îziqlànish usuligà ko‘rà
tuzilishi hàr xil. Õàrtumchà tàrkibigà turli qismlàr kiràdi, ulàr bà’zi-
làridà råduksiyalàshgàn yoki butunlày yo‘qîlib kåtgàn. Ustki làb chiziq,
uch îstidà jîylàshgàn uzun và ingichkà tufuk o‘tkàzuvchi nàychàli
îg‘iz àppàràti dîimiy kîmpînåntlàrdir.
Uzun burtlilàrgà mànsub chivinlàr (Culicidae), pàshshàchàlàr
(Simuliidae) và bîshqàlàr, qisqà burtlàrdàn so‘nàlàr (Tabanidae) kàbi
qîn so‘ruvchi fîrmàlàrining îg‘iz bo‘làklàri yig‘indisi to‘làrîq tuzilgàn.
Êo‘kràk qismi zich yopishib jîylàshgàn sågmåntlàrdàn ibîràt.
Îldingi ko‘kràgi và àyniqsà îrqà ko‘kràgi kichik, o‘rtà ko‘kràgi judà
rivîjlàngàn bo‘lib, uning qismlàri àniq fàrqlànàdi. Ìàsàlàn, o‘rtà yålkà
chîklàr îrqàli îldingi qism yoki pråskutum, o‘rtà qism—qàlqîn yoki
skutum và îrqà qism—qàlqîngà yoki îkutållumgà àjràlàdi. O‘rtà ko‘kràk
plåvrlàri yoki måzîplåvrlàri hàm qàtîr skålåritlàrgà—epistårnà và
elimårà, dîrsàl và våntràl qismlàrgà bo‘linàdi. O‘rtà ko‘kràgidà qàtîr
qilchàlàr bîr, ulàrning tuzilishi o‘zigà xîs và siståmàtikàdà kång
fîydàlànilàdi. Uchish funksiyasi tàmîmilà îldingi qànîtlàr zimmàsigà
tushgànligidàn o‘rtà ko‘kràgi kuchli rivîjlàngàn.
Qànîtlàri pàrdàsimîn plàstinkà bo‘lib, ko‘ndàlàng tîmirlàri ko‘p
emàs. Îldingi chåtidà yo‘g‘în kîstàl (C), shu qirg‘îqni bàquvvàtlîvchi
subkîstàl (Sc) tîmirlàr bîr, bu subkîstàl kàltà và îldingi, ya’ni kîstàl
chåtigà tàyanib jîylàshàdi. Qànît plàstinkàsining qîlgàn qismini ràdiàl
(R) và mådiàl (Ì) shîxîbchàlàr egàllàydi. Yuqîri tàkîmillàshgàn
guruhlàrdà, màsàlàn, tàxinlàr (Tachinidae) àsl pàshshàlàr (Muscidae)
îilàsidà tîmirlànishning qànîtining îldingi chåti tîmîn surilishi ro‘y båràdi.
Îrqà qànîtlàri yo‘q, låkin ulàr o‘rnigà sånsillà bilàn to‘là tà’minlàngàn.
Qo‘sh qànîtlilàrdàn bo‘lgàn o‘simlik zàràrkunàndàlàri qishlîq
xo‘jàligidà ànchàginà bîr. Ulàr îràsidà gåssån pàshshàsi (Mayetiola de-
structor Say) và shvåd pàshshàsi (Oscinella frit L) kàbi yanà bîshqà qàtîr
zàràrkunàndàlàr kång tarqalgan. Qo‘sh qànîtlilàrning îdàmgà fîydàsi
hàm yåtàrlichà o‘rgànilmàgàn, låkin ulàrdàn fîydàlànish yaxshi nàtijà bårishi
mumkin. Bà’zilàri, màsàlàn, tàxinàlàr (Tachinidae) zàràrli hàshàrîtlàr
pàràzitlàri yoki qitrlàr và gul pàshshàlàri lichinkàlàri kàbi fîydàli yirtqichlàr
hisîblànàdi. Qo‘sh qànîtlilàrni o‘rgànish và zàràrlilàrigà qàrshi kuràsh
îlib bîrish muhim àhàmiyatgà egà. Ulàrning tàbiàtdàgi rîlini o‘rgànish
nàtijàsidà nàzàriya và tàjribà uchun judà muhim bo‘lgàn ko‘pginà qiziqàrli
và nihîyatdà muhim màsàlàlàrni hàl qilish mumkin bo‘làdi.
Hàshàrîtlàr vîyagà yåtgàn dàvridà muhim
Hàshàrîtlàr vîyagà yåtgàn dàvridà muhim
Hàshàrîtlàr vîyagà yåtgàn dàvridà muhim
Hàshàrîtlàr vîyagà yåtgàn dàvridà muhim
Hàshàrîtlàr vîyagà yåtgàn dàvridà muhim
turkumlàrini àniqlàsh jàdvàli
turkumlàrini àniqlàsh jàdvàli
turkumlàrini àniqlàsh jàdvàli
turkumlàrini àniqlàsh jàdvàli
turkumlàrini àniqlàsh jàdvàli
1(2). Îg‘iz àppàràti råduksiyalàshgàn. Îrqà qànîtlàri îldingisigà
nisbàtàn kàltà yoki bo‘lmàydi. Îyoq pànjàlàri 4—5 bo‘g‘imli, gîhî
1—2 bo‘g‘imli, qîrnining tåpà tîmînidà 2—3 tà uzun, ingichkà
ko‘p bo‘g‘imli bo‘làdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


6 9
Pîdånkà — Ephemeroptera turkumi.
Pîdånkà — Ephemeroptera turkumi.
Pîdånkà — Ephemeroptera turkumi.
Pîdånkà — Ephemeroptera turkumi.
Pîdånkà — Ephemeroptera turkumi.
2(1). Îg‘iz àppàràti yaxshi rivîjlàngàn, kåmiruvchi tiðdà. Îrqà qà-
nîtlàri îldingilàridåk bir xil uzunlikdà. Îyoq pànjàlàri 3 bo‘g‘imli. Qîrnining
tåpàsidà 2—4 tà kàltà bo‘g‘imlàrgà bo‘linmàgàn ànàl o‘simtàlàri bîr.
Ninàchilàr — Odonatoptera turkumi.
Ninàchilàr — Odonatoptera turkumi.
Ninàchilàr — Odonatoptera turkumi.
Ninàchilàr — Odonatoptera turkumi.
Ninàchilàr — Odonatoptera turkumi.
2(20). Qànîtlàri rivîjlàngàn, 2 juft, bà’zàn bir juft.
4(13). Îg‘iz àppàràti tiðik kåmiruvchi tiðdà, yuqîrigi và pàstki
jàg‘làri yaxshi rivîjlàngàn. Qànîtlàri ko‘pinchà hàr xil tuzilishdà,
àgàr bir xil tuzilgàn bo‘lsà, undà ikkàlà jufti to‘rsimîn và bîshi
tumshuqqà o‘xshàsh tîrtilmàgàn.
5(6). Qànîtlàrining tåpà tîmînidà turli dàràjàdà rivîjlàngàn juft
sårkilàri, urg‘îchisidà ko‘pinchà tuxum qo‘ygichi, erkàklàridà 9-
sårnitidà juft grifålkilàri bîr.
Îrtîptårîidlàr — Orthoptereidea ust turkumi.
Îrtîptårîidlàr — Orthoptereidea ust turkumi.
Îrtîptårîidlàr — Orthoptereidea ust turkumi.
Îrtîptårîidlàr — Orthoptereidea ust turkumi.
Îrtîptårîidlàr — Orthoptereidea ust turkumi.
6(5). Qîrnidà sårkilàri, tuxum qo‘ygichi, grifålkilàri yo‘q.
7(10). Qànîtlàri turli tiðdà: îldingi jufti shîxsimîn yoki judà
hàm råduksiyalàshgàn, kåtingi jufti nîzik, pàrdàqànît.
Êîlåîptårîidlàr — Coleopteroidea ust turkumi.
Êîlåîptårîidlàr — Coleopteroidea ust turkumi.
Êîlåîptårîidlàr — Coleopteroidea ust turkumi.
Êîlåîptårîidlàr — Coleopteroidea ust turkumi.
Êîlåîptårîidlàr — Coleopteroidea ust turkumi.
8(9). Îldingi qànîtlàri tîmirlànmàgàn, qàttiq, ko‘pinchà shîx-
simîn, nisbàtàn kàttà, qîrin qismini (qismàn bo‘lsà-dà) qîplîvchi,
qànît ustligi yoki elitràgà àylàngàn, îrqà qànîtlàri to‘rsimîn, tinch
turgàndà qànît ustligi îstigà yig‘ilàdi.
Qàttiq qànîtlilàr yoki qo‘ng‘izlàr — Coleoptera turkumi.
Qàttiq qànîtlilàr yoki qo‘ng‘izlàr — Coleoptera turkumi.
Qàttiq qànîtlilàr yoki qo‘ng‘izlàr — Coleoptera turkumi.
Qàttiq qànîtlilàr yoki qo‘ng‘izlàr — Coleoptera turkumi.
Qàttiq qànîtlilàr yoki qo‘ng‘izlàr — Coleoptera turkumi.
9(8). Erkàklàrining îldingi qànîtlàri judà råduksiyalàshgàn bo‘lib,
qisqàrib to‘qmîqchàsimîn o‘simtàgà àylàngàn. Îrqà qànîtlàri kàttà,
to‘rsimîn, yålpig‘ichsimîn. Urg‘îchilàri qànîtsiz, lichinkàsimîn.
Yelpig‘ich qànîtlilàr — Strepsiðtera 
Yelpig‘ich qànîtlilàr — Strepsiðtera 
Yelpig‘ich qànîtlilàr — Strepsiðtera 
Yelpig‘ich qànîtlilàr — Strepsiðtera 
Yelpig‘ich qànîtlilàr — Strepsiðtera turkumi.
turkumi.
turkumi.
turkumi.
turkumi.
10(7). Qànîtlàri bir xil tiðdà, to‘rsimîn, ikkàlà jufti o‘xshàsh
rivîjlàngàn. Bà’zàn kåtingi jufti dåyarli rivîjlànmàgàn.
Nåyprîptårîidlàr — Neuropteroidea ust turkumi.
Nåyprîptårîidlàr — Neuropteroidea ust turkumi.
Nåyprîptårîidlàr — Neuropteroidea ust turkumi.
Nåyprîptårîidlàr — Neuropteroidea ust turkumi.
Nåyprîptårîidlàr — Neuropteroidea ust turkumi.
11(12). Ìo‘ylîvlàri ko‘zlàrining îldidà jîylàshgàn. Pànjàlàri 4—5
bo‘g‘imli, 3- yoki 4- bo‘g‘imi kångàygàn, ikki yaprîqli.
12(11). Ìo‘ylîvlàri ko‘zlàrining îràsidà jîylàshgàn. Pànjàlàri 5
bo‘g‘imli, birîntà bo‘g‘imi kångàymàgàn.
Òo‘r qànîtlilàr — Neuroptera turkumi.
Òo‘r qànîtlilàr — Neuroptera turkumi.
Òo‘r qànîtlilàr — Neuroptera turkumi.
Òo‘r qànîtlilàr — Neuroptera turkumi.
Òo‘r qànîtlilàr — Neuroptera turkumi.
13(4). Îg‘iz àppàràti sànchuvchi-so‘ruvchi, yalîvchi, kåmirib
yalîvchi yoki tiðik kåmiruvchi tiðdà, låkin kåmiruvchi tiðdàgilàrdà
qànîtlàri bir xil pàrdàsimîn, yalàng‘îch yoki tàngàchàli, qîrni
îsiluvchi tiðdà yoki pîyachàli.
14(19). Îg‘iz àppàràti sànchuvchi-so‘ruvchi tiðdà.
15(18). Pàstki làbi uzun bo‘g‘imli xàrtumchà hîsil qilgàn. Òinch
hîlàtdà tànàsining îstigà qàyrilgàn. Jàg‘ và làb pàypàslàgichlàri yo‘q.
16(17). Õàrtum bîshining îldingi qismigà birikkàn. Qànîtlàri,
îdàtdà, qîrnining yon tîmînlàrigà yassilàshib jîylàshgàn. Àgàr ulàr
www.ziyouz.com kutubxonasi


7 0
ustmà-ust bo‘lib yopilib tursà, undà îrqà îyoqlàri suzuvchi tiðdà.
Îldingi qànîtlàri, àsîsàn, zich jîylàshgàn, uzàngi tårisimîn, uchi
esà pàrdàsimîn. Îrqà qànîtlàri pàrdàsimîn.
Yarim qàttiq qànîtlilàr, ya’ni qàndàlàlàr — Hemiðtera turkumi.
Yarim qàttiq qànîtlilàr, ya’ni qàndàlàlàr — Hemiðtera turkumi.
Yarim qàttiq qànîtlilàr, ya’ni qàndàlàlàr — Hemiðtera turkumi.
Yarim qàttiq qànîtlilàr, ya’ni qàndàlàlàr — Hemiðtera turkumi.
Yarim qàttiq qànîtlilàr, ya’ni qàndàlàlàr — Hemiðtera turkumi.
17(16). Õàrtum bîshining îldingi qismidàn chåtrîqdà và bà’zàn
uning qirràsidàn yo‘nàlgàndåk, chunki påshînàsi bîshining pàstki
tîmînidà jîylàshgàn. Îldingi qànîti sidirg‘à, qàttiq, kåtingisigà
o‘xshàsh pàrdàsimîn, tinch turgàndà ustmà-ust bo‘lib, qîrnining
ust hàmdà yon tîmînini yopib turàdi.
Òång qànîtlilàr — Homoptera turkumi.
Òång qànîtlilàr — Homoptera turkumi.
Òång qànîtlilàr — Homoptera turkumi.
Òång qànîtlilàr — Homoptera turkumi.
Òång qànîtlilàr — Homoptera turkumi.
18(15). Pàstki làbi uzun bo‘g‘imli xàrtumchà hîsil qilmàydi. Îg‘iz
àppàràti sànchib-so‘ruvchi yoki so‘ruvchi tiðdà. Jàg‘ và làb pàypàs-
làgichlàri rivîjlàngàn. Qànîtlàri ensiz, ko‘ndàlàng kåtgàn tîmirlàri
bo‘lmàsdàn, fàqàt 1—2 tà bo‘ylàmà kåtgàn tîmiri bîr. Qànîtining
shîkilgà o‘xshàsh tukchàlàri bo‘làdi. Pànjàlàri 1—2 bo‘g‘imli, uchi
pufàkli. Judà màydà hàshàrît.
Òriðslàr, ya’ni hîshiya qànîtlilàr — Thysanoptera turkumi.
Òriðslàr, ya’ni hîshiya qànîtlilàr — Thysanoptera turkumi.
Òriðslàr, ya’ni hîshiya qànîtlilàr — Thysanoptera turkumi.
Òriðslàr, ya’ni hîshiya qànîtlilàr — Thysanoptera turkumi.
Òriðslàr, ya’ni hîshiya qànîtlilàr — Thysanoptera turkumi.
19(14). Îg‘iz àppàràti mîslàshgàn kåmiruvchi tiðdà. Yuqîrigi
jàg‘làri rivîjlàngàn, pàstki làbi bir îz rudimåntlàshgàn. Bîshi kàttà,
ko‘zlàri bo‘rtib chiqqàn. Ìo‘ylîvlàri uzun qilsimîn, 12—50 bo‘g‘imli.
Qànîtlàri pàrdàsimîn, tîmirlàri qàyrilgàn, tinch turgàndà ustmà-
ust bo‘lib jîylàshàdi. Ìàydà hàshàrît.
Pichànxo‘rlàr — Psocoptera turkumi.
Pichànxo‘rlàr — Psocoptera turkumi.
Pichànxo‘rlàr — Psocoptera turkumi.
Pichànxo‘rlàr — Psocoptera turkumi.
Pichànxo‘rlàr — Psocoptera turkumi.
20(3). Qànîtlàri yo‘q yoki ulàr judà hàm qisqàrgàn, to‘liq rivîj-
lànmàgàn.
21(22). Sårkàsining shàkli judà hàm o‘zgàrgàn, kàttà, qàttiq,
îmburgà àylàngàn, tànàsi zich.
Òåri qànîtlilàr — Dermaptera turkumi.
Òåri qànîtlilàr — Dermaptera turkumi.
Òåri qànîtlilàr — Dermaptera turkumi.
Òåri qànîtlilàr — Dermaptera turkumi.
Òåri qànîtlilàr — Dermaptera turkumi.
22(21). Sårkàsi kàttà emàs, îmbur shàklidà emàs.
23(24). Îrqà îyoqlàri sàkrîvchi, judà hàm kång sînli và uzun bîldirli.
Òo‘g‘ri qànîtlilàr — Orthoptera turkumi.
Òo‘g‘ri qànîtlilàr — Orthoptera turkumi.
Òo‘g‘ri qànîtlilàr — Orthoptera turkumi.
Òo‘g‘ri qànîtlilàr — Orthoptera turkumi.
Òo‘g‘ri qànîtlilàr — Orthoptera turkumi.
24(23). Îrqà îyoqlàri sàkrîvchi emàs.
25(26). Îyoqlàrining hàmmà pànjàsi 4 bo‘g‘imli. Yuqîrigi jàg‘làri
yirik, yaxshi rivîjlàngàn, îldingà yo‘nàlgàn.
Òårmitlàr — Tsoptera turkumi.
Òårmitlàr — Tsoptera turkumi.
Òårmitlàr — Tsoptera turkumi.
Òårmitlàr — Tsoptera turkumi.
Òårmitlàr — Tsoptera turkumi.
26(25). Îyoq pànjàlàri 3—5 bo‘g‘imli.
27(30). Îyoq pànjàlàri 3 bo‘g‘imli.
28(29). Îg‘iz àppàràti yaxshi rivîjlàngàn. Yuqîrigi jàg‘làri qàt-
tiq, 2—3 tishli. Îldingi pànjàlàrining birinchi bo‘g‘imi judà hàm
kångàygàn. Òo‘quvchi båzlàri bîr. Sårkàsi ikki bo‘g‘imli.
Embilàr — Embioptera turkumi.
Embilàr — Embioptera turkumi.
Embilàr — Embioptera turkumi.
Embilàr — Embioptera turkumi.
Embilàr — Embioptera turkumi.
29(28). Îg‘iz àppàràti rivîjlànmàgàn, yuqîrigi và pàstki jàg‘làri
yumshîq. Îldingi pànjàlàrining birinchi bo‘g‘imi kångàymàgàn. Sårkàsi
uzun bo‘g‘imli.
30(27). Îyoq pànjàlàri 5 bo‘g‘imli.
www.ziyouz.com kutubxonasi


7 1
Bàhîrikîrlàr — Plecoptera turkumi.
Bàhîrikîrlàr — Plecoptera turkumi.
Bàhîrikîrlàr — Plecoptera turkumi.
Bàhîrikîrlàr — Plecoptera turkumi.
Bàhîrikîrlàr — Plecoptera turkumi.
31(32). Òànàsi kàltà, zich. Bîshi yuràksimîn, ustki tîmîni judà hàm
rivîjlàngàn, îld yålkàsi bilàn qîplàngàn. Hàmmà îyoqlàri yuguruvchàn.
Suvàràksimînlàr — Blattoptera turkumi.
Suvàràksimînlàr — Blattoptera turkumi.
Suvàràksimînlàr — Blattoptera turkumi.
Suvàràksimînlàr — Blattoptera turkumi.
Suvàràksimînlàr — Blattoptera turkumi.
32(31). Òànàsi uzunàsigà judà hàm cho‘zilgàn yoki kång, bàrgsimîn.
Bîshi erkin, yuràksimîn emàs.
33(34). Îldingi îyoqlàri qàmrîvchi tiðdà. Îld yålkàsi cho‘zilgàn.
O‘rtà yålkàsigà nisbàtàn uzunrîq.
Båshiktårvàtàrsimînlàr — Mantoptera turkumi.
Båshiktårvàtàrsimînlàr — Mantoptera turkumi.
Båshiktårvàtàrsimînlàr — Mantoptera turkumi.
Båshiktårvàtàrsimînlàr — Mantoptera turkumi.
Båshiktårvàtàrsimînlàr — Mantoptera turkumi.
34(33). Îldingi îyoqlàri qàmrîvchi tiðdà emàs. Îld yålkàsi o‘rtà
yålkàsigà nisbàtàn kàltàrîq. Òànàsi silindrsimîn yoki yaprîqsimîn.
Cho‘psimînlàr — Plasmoptera turkumi.
Cho‘psimînlàr — Plasmoptera turkumi.
Cho‘psimînlàr — Plasmoptera turkumi.
Cho‘psimînlàr — Plasmoptera turkumi.
Cho‘psimînlàr — Plasmoptera turkumi.
35(36). Îg‘iz àppàràti sànchib-so‘ruvchi tiðdà yoki mîslàshgàn
kåmiruvchi tiðdà, bîshi tumshuq shàklidà pàstgà tîrtilmàgàn.
Gåmiðtårîidlàr — Hemiðteroidea ust turkumi.
Gåmiðtårîidlàr — Hemiðteroidea ust turkumi.
Gåmiðtårîidlàr — Hemiðteroidea ust turkumi.
Gåmiðtårîidlàr — Hemiðteroidea ust turkumi.
Gåmiðtårîidlàr — Hemiðteroidea ust turkumi.
36(35). Îg‘iz àppàràti yalîvchi, so‘ruvchi, sànchib-so‘ruvchi,
kåmiruvchi yoki mîslàshgàn kåmiruvchi tiðdà, bundà bîshi tumshuqqà
o‘xshàsh pàstgà tîrtilgàn.
Ìårîptårîidlàr — Mecopteroidea ust turkumi.
Ìårîptårîidlàr — Mecopteroidea ust turkumi.
Ìårîptårîidlàr — Mecopteroidea ust turkumi.
Ìårîptårîidlàr — Mecopteroidea ust turkumi.
Ìårîptårîidlàr — Mecopteroidea ust turkumi.
37(38). Îg‘iz àppàràti mîslàshgàn kåmiruvchi. Bîshi tumshuqqà o‘x-
shàsh pàstgà tîrtilgàn. Òànà qîplàg‘ichi yumshîq, ràngi to‘q måtàllsimîn.
Chàyonsimîn pàshshàlàr — Mecoptera turkumi.
Chàyonsimîn pàshshàlàr — Mecoptera turkumi.
Chàyonsimîn pàshshàlàr — Mecoptera turkumi.
Chàyonsimîn pàshshàlàr — Mecoptera turkumi.
Chàyonsimîn pàshshàlàr — Mecoptera turkumi.
38(37). Îg‘iz àppàràti so‘ruvchi, yalîvchi, sànchuvchi yoki
kåmiruvchi tiðdà.
39(42). Îg‘iz àppàràti so‘ruvchi yoki yalîvchi tiðdà.
40(41). Îg‘iz àppàràti so‘ruvchi. Pàstki jàg‘làri bir îz rivîjlàngàn xàrtum-
chà hîsil qilàdi, tànàsi tukchàlàr yoki tàngàchàlàr bilàn zich qîplàngàn.
Êàpàlàklàr — Lepidoptera turkumi.
Êàpàlàklàr — Lepidoptera turkumi.
Êàpàlàklàr — Lepidoptera turkumi.
Êàpàlàklàr — Lepidoptera turkumi.
Êàpàlàklàr — Lepidoptera turkumi.
41(40). Îg‘iz àppàràti yalîvchi. Õàrtumchàsi kàltà, pàstki làbidàn
hîsil bo‘lgàn. Òànàsi siyràk tuk bilàn qîplàngàn, tàngàchàlàri yo‘q.
Qo‘sh qànîtlilàr, ya’ni pàshshàlàr — Diðtera turkumi.
Qo‘sh qànîtlilàr, ya’ni pàshshàlàr — Diðtera turkumi.
Qo‘sh qànîtlilàr, ya’ni pàshshàlàr — Diðtera turkumi.
Qo‘sh qànîtlilàr, ya’ni pàshshàlàr — Diðtera turkumi.
Qo‘sh qànîtlilàr, ya’ni pàshshàlàr — Diðtera turkumi.
42(39). Îg‘iz àppàràti sànchuvchi-so‘ruvchi yoki kåmiruvchi tiðdà.
43(44). Îg‘iz àppàràti sànchib-so‘ruvchi tiðdà, 3 tà sànchuvchi
nàychà hîsil qilib, muràkkàb pàstki làb pàypàslàgichi g‘ilîfining ichidà
jîylàshgàn stilåtlàrdàn tàshkil tîpgàn. Òànàsi ikki yon tîmînidàn kuchli
qisilgàn, yålkà tîmîni qîrin tîmînigà nisbàtàn ànchà ingichkà,
mo‘ylîvlàri kàltà, 3 bo‘g‘imli. Îyoqlàri sàkrîvchi và 5 bo‘g‘imli. Sut-
emizuvchi hàyvînlàrdà và qushlàrdà pàràzitlik qilib, xàvfli kàsàllik
tug‘diruvchi vîsitàlàrni tàshishi mumkin.
Burgàlàr — Aphaniðtera turkumi.
Burgàlàr — Aphaniðtera turkumi.
Burgàlàr — Aphaniðtera turkumi.
Burgàlàr — Aphaniðtera turkumi.
Burgàlàr — Aphaniðtera turkumi.
44(43). Îg‘iz àppàràti kåmiruvchi, îzmi-ko‘pmi dàràjàdà rivîj-
làngàn, tànàsi yon tîmînidàn qisilmàgàn. Ìo‘ylîvlàri uzun, 7-16
bo‘g‘imli, tàrîqsimîn, bà’zàn to‘qmîqchàli. Îrqà îyoqlàri sàkrîvchi
emàs. Qîrni pîyachàli.
Pàrdà qànîtlilàr — Hymenoptera turkumi.
Pàrdà qànîtlilàr — Hymenoptera turkumi.
Pàrdà qànîtlilàr — Hymenoptera turkumi.
Pàrdà qànîtlilàr — Hymenoptera turkumi.
Pàrdà qànîtlilàr — Hymenoptera turkumi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


7 2
II.
II.
II.
II.
II. QISHLOQ
QISHLOQ
QISHLOQ
QISHLOQ
QISHLOQ XO‘JALIK
XO‘JALIK
XO‘JALIK
XO‘JALIK
XO‘JALIK
ENÒOMOLOGIYASI
ENÒOMOLOGIYASI
ENÒOMOLOGIYASI
ENÒOMOLOGIYASI
ENÒOMOLOGIYASI
Qishloq xo‘jalik ekinlari
Qishloq xo‘jalik ekinlari
Qishloq xo‘jalik ekinlari
Qishloq xo‘jalik ekinlari
Qishloq xo‘jalik ekinlari
zararkunandalariga qarshi kurash usullari
zararkunandalariga qarshi kurash usullari
zararkunandalariga qarshi kurash usullari
zararkunandalariga qarshi kurash usullari
zararkunandalariga qarshi kurash usullari
Qishloq xo‘jalik ekinlarining zararkunandalariga qarshi kurash
usullaridan foydalanish qator shart-sharoitlarga bog‘liq. Bunda ekinlarning
turi, zararkunandalarning biologik xususiyatlari, qo‘llaniladigan agro-
texnika chora-tadbirlari, o‘simliklarning rivojlanish fazalari, usulni qo‘l-
lash joyi, usulning texnologiyasi, zararkunandalarning turi va soni, o‘sim-
liklarni zararlash darajasi va amalga oshiriladigan tadbirning iqtisodiy
hamda biologik samarasini hisobga olish zarur.
Zararkunandalarning rivojlanishini oldindan bilish ishlarini tashkil
etish, kurash ishlarini aniqlash, samarali amalga oshirish, ishlov
beriladigan maydonlar hajmini aniqlash tadbiq etiladigan uslubning
samarasini yanada oshiradi. Kurash chora-tadbirlarini amalga oshirishda
quyidagi asosiy yo‘nalishlarga e’tibor qaratish lozim:
1. Zararli organizmlarning tabiiy-xo‘jalik sharoitini hisobga olib,
ularning ommaviy ko‘payishi va rivojlanishiga imkoniyat yaratish,
iqtisodiy zarar yetkazadigan chegaralardan chiqmaslik zarur.
2. Qishloq xo‘jalik o‘simliklarining o‘sishi va rivojlanishi uchun
qulay shart-sharoit yaratish, ilg‘or texnologiyani tatbiq etish, kasallik
va zararkunandalarga chidamliligini oshirish va natijada zararkunandalar
xavfi eng kam bo‘lishiga sharoit yaratish.
3. Zararkunanda bilan zararlangan qishloq xo‘jalik ekin maydon-
laridan ularning boshqa hududlarga, bir xo‘jalik yoki ko‘p maydonga
tarqalmasligining oldini olish.
4. Zararkunandalarning dalalarda, bog‘larda, o‘tloqlarda va har
xil qishloq xo‘jalik ekinzorlarida, qishloq xo‘jalik mahsulotlari
saqlanadigan omborxonalarda uchrashiga yo‘l qo‘ymaydigan chora-
tadbirlar va uslublarni ishlab chiqish zarur.
5. Ekinzorlarga zarar yetkazayotgan yoki hosil nobud bo‘lishiga
xavf solayotgan zararkunandalarga qarshi qirib tashlash yoki yo‘q
qilib yuboruvchi usullarni qo‘llash tavsiya etiladi.
Shunday qilib, zararkunandalarga qarshi kurashning ilmiy
asoslangan uslubi qishloq xo‘jalik ekinlari hosilini saqlab qolish,
sanoatga va oziq-ovqat uchun sifatli mahsulot yetkazishda yetakchi
rol o‘ynaydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


7 3
Deyarli barcha agrotexnika chora-tadbirlari zararli hasharotlar
ko‘payishining oldini olishga (profilaktikaga) qaratilgan. Biroq ayrim
hollarda agrotexnika usullari bilan ham zararkunandalarni butunlay
nobud qilish mumkin.
Zararkunandalarning tez ko‘payishi va zarari juda ko‘plab tashqi
omillarga bog‘liq bo‘lib, bularga yetarli oziqa o‘simligining bo‘lishi,
ayniqsa, zararkunandalarning rivojlanishi uchun zarur bo‘lgan iqlim
sharoitiga bog‘liq. Ilmiy asoslangan agrotexnika chora-tadbirlari
zararkunandalarga uzoq vaqt ommaviy kurashishga va ularning zarar
keltirish darajasini kamaytirishga qaratilgan.
Òashkiliy-xo‘jalik chora-tadbirlari fermer, dehqon xo‘jaliklarida
zararkunandalarning ko‘payishi oldini olish, ularning bir xo‘jalikdan
ikkinchi xo‘jalikka o‘tishiga yo‘l qo‘ymaslik, xo‘jalikda ilmiy asoslangan
qarshi kurash rejalarini ishlab chiqish zarur. Agronom entomologlar
oldindan zararkunandalar ko‘payishini bilib borishi, ya’ni prognoz
qilib turilishi va ana shunday joylarda boshqa, ya’ni zararkunandalar
uchun noqulay bo‘lgan o‘simlik turlarini almashlab ekishni rejalashtirish,
dalalarda zararkunandalar ommaviy ko‘payishiga yo‘l qo‘ymaslik lozim.
Shu maqsadda nazorat ishlarini tashkil etish, nazoratchilarning shu
soha bo‘yicha malakasini oshirish maqsadida seminar va kurslar
tashkil etish, fermer, dehqon xo‘jaliklari mutaxassislarini zararkunan-
dalarga qarshi kurashishga o‘rgatib borish ishlari, zarur bo‘lgan taqdirda
kerakli texnika, mexanizmlarni, ya’ni zararkunandalarga qarshi
kurashish vositalarini sotib olish va ishga solishni o‘z ichiga oladi.
Zararkunandalar xavf soladigan maydonlarni belgilash va ularni
yo‘q qilish masalalarini hal etish talab qilinadi. Kurash choralari o‘z
ichiga har bir madaniy o‘simlik turini ma’lum iqlim sharoiti va geografik
hududlarga joylashtirishdan iborat bo‘ladi.
Qishloq xo‘jalik ekinlarining zararkunandalariga qarshi kurashni
tashkil etish chora-tadbirlarini ishlab chiqishda xo‘jaliklar, fermer-
larning rahbarlari ishtirok etib, ular mablag‘ bilan ta’minlangan bo‘li-
shi kerak. Òashkiliy-xo‘jalik tadbirlari ekin turlari, navlari va dura-
gaylarni ilmiy asoslangan holda rejalashtirishni o‘z ichiga oladi va
davlat miqyosidagi tadbirlar qatoriga kiradi.
Yangi yerlarni o‘zlashtirish, yerlarning melioratsiya holatini yaxshilash,
qishloq xo‘jalik ekinlarining yaxshi rivojlanishi uchun qulay sharoit yaratib,
tuproq sharoitini yaxshilab zararkunandalar uchun noqulay sharoit
yaratiladi. Marokash chigirtkasi, osiyo yoki to‘qay chigirtkasi, otbosarka,
pruslar va boshqa chigirtkalar zichlashgan, ya’ni o‘zlashtirilmagan yerlarga
tuxum qo‘yadi, haydalgan maydonlarga yaxshi tuxum qo‘ymaydi.
Haydalmagan, ya’ni o‘zlashtirilmagan yerlarda juda ko‘plab
zararkunandalar tuxumi, qurti va g‘umbaklari qishlab chiqadi va shu
www.ziyouz.com kutubxonasi


7 4
yerlardan qishloq xo‘jalik ekinlariga o‘tadi. Bu yerlarni o‘zlashtirish
zararkunandalarning oziqlanish tizimiga kiruvchi o‘simlik turlarining
o‘zgarishiga olib keladi va zararkunandaning yaxshi faoliyati va ommaviy
kurashi xavfini yo‘qotadi.
Yerlarning suvini qochirish, daryo suvi bosadigan joylar va ko‘llar-
ning quritilishi to‘qay chigirtkasi uchun zarur bo‘ladigan joylarni
yo‘qotadi. Bu chigirtka shu botqoqliklardan uchib kelib, qishloq xo‘jalik
ekinlariga tushadi. Yaylovlarning o‘zlashtirilishi va yaylov xo‘jaliklarini
to‘g‘ri uyushtirish marokash chigirtkalarini kamaytirish imkonini beradi.
Har bir o‘simlik turiga xos zararkunandalar bo‘lib, ular ma’lum
turdagi o‘simliklar bilangina oziqlanadi, o‘simlik turini o‘zgartirish, ya’ni
boshqa turdagi o‘simlikni ekish shu zararkunandaning halok bo‘lishiga olib
keladi. Jumladan, no‘xatxo‘r (Bruchus pisorum) faqat no‘xatga tushib,
60 — 70% gacha hosilini nobud qiladi, ya’ni bu zararkunanda monofag
bo‘lib, faqat no‘xatni zararlaydi. Shuning uchun bir maydonga muttasil
bir necha yil no‘xat ekilsa, uning zarari juda katta bo‘ladi. Lekin 2 — 3 yil
boshqa ekin ekilgan taqdirda bu zararkunanda butunlay nobud bo‘lib ketadi.
Bedapoyadagi fitonomus qo‘ng‘izi (Phytonomus variabilis) bedadan boshqa
ekinlarda yashamaydi, shuning uchun eski bedapoyalarga katta zarar
yetkazadi. Lekin bedapoyani buzish yoki boshqa ekinlar ekish zararkunan-
dalarning nobud bo‘lishiga olib keladi. Bir maydonga bir necha yillar
davomida bir xil ekin ekilaversa, masalan, karam va boshqa butgullilar
oilasiga mansub bo‘lgan karam kuyasi (Plutellamaculiðenis), karam
kapalagi (Pieris brassicae) kabi oligofag zararkunandalar yildan-yilga
ko‘payib, o‘simliklarga katta zarar yetkazadi.
Xuddi shunday, kolorado qo‘ng‘izi (Leptinotarsa decemlineata)
ituzumdoshlar oilasiga mansub bo‘lgan o‘simliklardan kartoshka, pomidor,
baqlajon kabi o‘simliklarni ham zararlaydi, shuning uchun bir yerga bir
necha yil ekin ekish — bu qo‘ng‘izlar ko‘payib ketishiga sabab bo‘ladi.
Almashlab ekish qishloq xo‘jalik ekinlarining monofag zarar-
kunandalar qirilib ketishiga olib keladi. Ilmiy asoslangan almashlab
ekish madaniyati o‘simliklar hosilini oshirish bilan bir qatorda
tuproqda qishlashga tayyorlanayotgan zararkunandalar va kasalliklarga
chidamli sog‘lom o‘simliklar yetishtirishga yordam beradi. Zararkunan-
dalarning yoppasiga zarar yetkazishining oldini olishda navlarni nafaqat
yuqori hosil berish bilan bir qatorda sifatli hosil olish, zararkunanda va
kasalliklarga chidamli navlarni tanlash ham katta ahamiyat kasb etadi.
Hozirgi vaqtda seleksioner olimlar oldida mo‘l va sifatli hosil
olish bilan bir qatorda zararkunandalarga chidamli bo‘lgan navlar
yaratish ham asosiy vazifa bo‘lib turibdi. Bizga ma’lumki, bir vaqtlar
kungaboqar kapalagi (Homoeosoma nebulella) juda katta iqtisodiy
zarar yetkazib, ayrim qattiq zararlagan yillari hosil butunlay nobud
www.ziyouz.com kutubxonasi


7 5
bo‘lgan, lekin keyinchalik ana shu kungaboqar kapalagiga chidamli
navlar yaratilishi bilan juda xavfli bo‘lgan zararkunandadan qutulish
imkoniyati yaratildi. Oxirgi yillarda zararkunandalarga chidamli bo‘lgan
navlar va duragaylar yaratilib, ishlab chiqarishda qo‘llanilmoqda,
seleksioner olimlar yangi navlar, duragaylar yaratishda yuqori sifatli serhosil
navlarni yaratish bilan bir qatorda ularning kasallik va zararkunandalarga
chidamliligi ham hisobga olinmoqda. Bunga g‘o‘za, sabzavot, poliz ekin-
larining yaratilgan navlarini misol qilib keltirish mumkin.
Chidamli navlarni yaratishda fanning eng yangi yo‘nalishlari —
molekular biologiya, gibridlanish yutuqlaridan foydalanilmoqda.
Jumladan, Monsonto (Amerika Qo‘shma Shtatlari) firmasi tomonidan
yaratilgan g‘o‘zani geninjeneriyasi yo‘li bilan kapalaklarga (Lepidop-
tera) chidamli g‘o‘za navlari yaratilib, bu navlarni shu zararkunan-
dalarga chidamliligini oshirish usullarini ishlab chiqdilar. Xuddi shunday
yo‘l bilan rossiyalik olimlar kartoshkaning kolorado qo‘ng‘iziga
(Leptinotarsa decemlineata) chidamli navlarini yaratish ustida ilmiy
izlanish olib bormoqdalar. Bizda ham g‘o‘zaning chidamli navlarini
yaratishda geninjeneriyasi yutuqlaridan foydalanilmoqda.
Yerlarni o‘z vaqtida sifatli qilib haydash natijasida tuproqdagi kuzgi
tunlam (Agrotis segetum), simqurt (Elateridae) qurtlari, zararkunan-
dalardan karadrina (Laphigma exigua), g‘o‘za tunlami g‘umbaklari uchun
noqulay sharoit yaratiladi va ular ko‘plab nobud bo‘ladi. Zararkunandalarga
qarshi kurashda, ayniqsa, yerni kuzda shudgorlash katta ahamiyatga ega
bo‘ladi. Chunki g‘umbak davrida qishlovga ketgan ko‘pgina zararkunandalar
erta bahorda tuproqning yuza qatlamidan kapalak holida uchib chiqadi.
Yerni haydash davrida bu g‘umbaklar nobud bo‘lmagan chog‘da tuproqning
pastki qatlamidan chiqa olmay nobud bo‘ladi. Ko‘pgina hasharotlar,
jumladan, chigirtkalar tuproqning 5 sm chuqurlikdagi qatlamiga tuxum
qo‘yadi. Shu sababli yerlar haydalganda, pastki qatlamlarga tushib ketadi
va yuqoriga chiqa olmay nobud bo‘ladi. Bundan tashqari, ko‘pgina
zararkunandalar yerni chuqur haydashda quyosh nuri, yog‘ingarchilik va
sovuqdan nobud bo‘lib ketishi ham mumkin. Don ekilgan maydonlarda
to‘kilgan dondan unib chiqqan maysalarga gessen (Mayetiola destructor),
shved (Oscinella frit) pashshalari tuxum qo‘yadi. Kuzgi shudgor natijasida
bu tuxumlar ham nobud bo‘ladi. Kuzda ko‘pgina qurtlar g‘umbakka
aylanishidan avval kapalak chiqishi uchun yo‘l ochiladi va natijada
shudgorlanmagan taqdirda ana shu yo‘llar orqali g‘umbakdan chiqqan
kapalaklar osonlikcha tashqariga chiqa oladi, lekin shudgor natijasida ana
shu chiquv yo‘li buzilib ketib, kapalak nobud bo‘ladi.
Shu bilan birga kuzgi shudgor natijasida ko‘plab zararkunandalar
tuproqning yuza qatlamiga chiqib nobud bo‘ladi va ayrim hollarda
hasharotxo‘r qushlarga oziq bo‘ladi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


7 6
Yer haydalganda o‘simliklar uchun yaxshi sharoit yaratiladi, ularning
kasallik va zararkunandalarga chidamliligi ortib boradi. Bog‘ va tokzorlarda
ham daraxtlar atrofi chopib yumshatilganda ko‘plab mevaxo‘r zarar-
kunandalar nobud bo‘ladi. O‘g‘itlash o‘simliklarni zararkunandalardan
himoya qilishda bir necha yo‘nalishda amalga oshiriladi. Ayrim hollarda
o‘g‘itlar zararkunandalarga bevosita ta’sir ko‘rsatishi ham mumkin.
Masalan, tuproqni azotli o‘g‘itlar bilan boyitish zararkunandalar uchun
noqulay sharoit yaratadi va ularga salbiy ta’sir ko‘rsatadi.
Mineral o‘g‘itlardan, ayniqsa, fosfor o‘g‘iti karamning kimyoviy
tarkibini o‘zgartirib, bargxo‘r qurtlar uchun noqulay sharoit yaratadi.
Bunday barg bilan oziqlangan zararkunandalarning pushtdorligi pasayib
ketadi va ularning soni kamayib, zarari ham kamayadi. O‘g‘itlardan
fosfor va kaliy sanchib-so‘ruvchi zararkunandalarning sonini kamaytiradi.
Mineral o‘g‘itlar o‘simliklarning bir fazadan ikkinchi fazaga tez o‘tishini
tezlashtiradi, chidamliligini oshiradigan hasharotlarning rivojlanishi uchun
noqulay sharoit yaratadi. Masalan, bug‘doyni mineral o‘g‘itlar bilan
o‘g‘itlash natijasida shved pashshalari uchun noqulay sharoit yaratiladi.
Mineral o‘g‘itlardan kaliy katta ahamiyatga ega, kaliy o‘simliklarning
chidamliligini oshirishi bilan bir qatorda zararkunandalarning oziq-
lanishini, ya’ni ishtahasini bo‘g‘adi va zararlangan o‘simlik organ-
larining tiklanishini tezlashtiradi. Mineral va organik o‘g‘itlar g‘o‘zadagi
ko‘pgina so‘ruvchi zararkunandalar uchun noqulay sharoit yaratadi.
Òajribalarda ko‘rsatilganidek, organik va mineral o‘g‘itlarga mikro-
o‘g‘itlar qo‘shib ishlatilganda o‘simliklar tarkibidagi kimyoviy mod-
dalar tarkibini o‘zgartirib, zararkunandalarning oziqlanishiga salbiy
ta’sir ko‘rsatadi, hosilni saqlab qolish bilan birga uning sifatini ham
oshiradi. Bu mineral o‘g‘itlar ta’sirida o‘simliklarning o‘sishi va rivoj-
lanishi tezlashishi bilan birga ular hujayralaridagi osmotik bosimning
ko‘tarilishiga olib keladi, natijada sanchib-so‘ruvchi zararkunan-
dalarning oziqlanishi uchun noqulay sharoit tug‘iladi.
O‘simliklar qoldig‘ini yig‘ib olish zararkunandalarni yo‘qotishda
agrotexnika tadbirlaridan biri hisoblanadi, chunki zararkunandalar
ana shu qoldiqda qishlaydi. Ko‘pgina so‘ruvchi zararkunandalar
g‘o‘zapoyalarda va ularning qoldiqlarida qishlaydi. Ularni yig‘ib olish
natijasida shu turkumlarga kiruvchi zararkunandalarning ko‘pi nobud
bo‘ladi. G‘alla ekilgan maydonlardan ular yig‘ib olingandan keyin
yerni chuqur haydash natijasida g‘alla arrakashi (Cephus pugmaeus)
lichinkalari va qishlovchi bug‘doy triðsi (Haplothriðts tririci) lichinka-
lari ko‘plab nobud bo‘ladi va keyinchalik ular zarar yetkaza olmaydi.
Chunki bu zararkunandalar yiliga bitta avlod beradi. Karam biti
(Brevicoryne brassicae) va karam kuyasi (Plutella maculiðennis) asosan
karam ildizida bo‘lib, keyinchalik boshqa ekinlarga o‘tadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


7 7
Hosilni yig‘ish.
Hosilni yig‘ish.
Hosilni yig‘ish.
Hosilni yig‘ish.
Hosilni yig‘ish. Hosilni o‘z vaqtida yig‘ib olish zararkunan-
dalarning kamayishiga olib keladi.
Paxta o‘z vaqtida terib olinmasa, g‘o‘za biti (Aphis gossypii), beda
biti (Aphis medicagints) ko‘payib tolaning sifatini buzadi va yaroqsiz
qilib qo‘yadi. Beda o‘z vaqtida o‘rib-yig‘ib olinmasa, urug‘ining
to‘kilishi natijasida urug‘xo‘r (Bruchophagus roddi) ko‘payadi, g‘alla
donining to‘kilishi natijasida shved pashshasi (Oscinella frit) rivojlanadi.
Biologik usul.
Biologik usul.
Biologik usul.
Biologik usul.
Biologik usul. Qishloq xo‘jalik ekinlari zararkunandalarining juda
tez rivojlanishi, ko‘payishining oldini olishda, ularni yo‘q qilishda
bu zararkunandalarning tabiiy dushmanlaridan, yirtqichlardan,
parazitlar va kasallik qo‘zg‘atuvchi organizmlardan foydalanish zarur.
Hozirgi kunda bizda bu usul juda katta maydonlarda ko‘plab o‘simlik-
larning zararkunandalariga qarshi qo‘llanilib kelmoqda. Respublika-
mizda 700 dan ortiq biolaboratoriya va biofabrikalar mavjud bo‘lib,
ularda bir necha xil entomofaglar ko‘paytirilib, ishlab chiqarishga
joriy etilmoqda. Biologik usulni keng qo‘llash zararkunanda va ular
entomofaglarining, ya’ni kushandalarining chuqur biologiyasini
o‘rganishni taqozo etadi. Biologik usulga ko‘ra, qishloq xo‘jalik ekin-
larining kushandalari ko‘plab sutemizuvchilarni, hasharotlarni,
yirtqich hasharotlar, xonqizi (Cocinellidae), oltinko‘z (Chrusopa),
o‘rgimchaklar va boshqa hasharotlarni qirib, ular sonini kamaytirib,
iqtisodiy xavfni bartaraf etadi.
Qishloq xo‘jalik ekinlari zararkunandalarining maxsus nazoratchilari
bo‘lib, ularning soni bir nechtadan bir necha o‘nlab bo‘lishi mumkin.
Masalan, kuzgi tunlam (Agrotis segetum)ning 70 dan ortiq, fitonomus
(Phytonomus variabilis)ning 40 ga yaqin parazitlari mavjud.
Karantin usuli. 
Karantin usuli. 
Karantin usuli. 
Karantin usuli. 
Karantin usuli. O‘simliklar karantini ilgari bo‘lmagan, lekin
boshqa davlatlarda mavjud edi. Bu tadbir davlatimizda juda xavfli
bo‘lgan qishloq xo‘jalik ekinlarining zararkunanda, begona o‘t va
kasalliklarining kirib kelishi va tarqalishining oldini olishdan iborat
bo‘lgan davlat tadbiridir.
„Karantin“ so‘zi italyan tilidan olingan bo‘lib, 40 kunlik muddatni
bildiradi. Chunki ayrim sharq davlatlaridan kelgan kemalar shuncha
muddat ushlab turilgan. Bu birinchi marta 1374-yili Italiyada qonun
bilan belgilangan. Bu so‘z tezlik bilan boshqa davlatlarda ham qabul
qilindi. Chunki bu vaqtda vabo kasalligi keng tarqalgan bo‘lib, bu
kasallik tarqalgan shahar va viloyatlar bilan aloqa qilish man etilgan.
Qishloq xo‘jaligi karantin xizmati o‘simlikshunoslik, chorvachilik va
o‘rmonchilikni juda xavfli bo‘lgan boshqa joylardan infeksiya kelib
qolishidan himoya qilishdan iboratdir. 1851-yili Parij konferensiyasida
karantin xizmati bo‘yicha aloqalarga va keyinchalik o‘simliklar
karantiniga ham asos solindi. O‘simliklar karantin tizimini xalqaro
www.ziyouz.com kutubxonasi


7 8
masshtabda 1877-yili Lozaniye (Shveytsariya) Yevropada keng tarqalgan
filloksera ta’sirida katta maydonlarda toklarning nobud bo‘lishiga qarshi
o‘tkazilgan xalqaro konferensiyaning ahamiyati katta bo‘ldi. AQSHda
karantin qonuni 1912-yilda chiqarilgan AQSH qishloq xo‘jalik vazirligiga
va karantin xizmatiga taalluqli bo‘lgan. Rossiyada karantin qonun-
shunosligi 1873-yildan boshlangan.
1929-yildagi karantin bo‘yicha 24 davlat vakillari ishtirokida o‘tkazilgan
karantin xizmatini nazorat qilish o‘simliklarni olib kelish va olib ketish
bo‘yicha tadbirlar ishlab chiqilib, sertifikatlar berishga asos soldi. Birlashgan
millatlar tashkilotining oziq-ovqat bilan shug‘ullanuvchi komissiyasi
1951-yili 50 davlat ishtirokida o‘simlik mahsulotlari bilan savdo-sotiq
ishlarini, mahsulot almashinuvida karantin xizmatini o‘rniga qo‘ydi. 1958-
yilda sobiq qishloq xo‘jaligi vazirligi tasdiqlagan karantin obyektlari ichida
33 ta zararkunanda, 15 ta kasallik qo‘zg‘atuvchi tur va 9 ta begona o‘tlarga
qaratilgan. Bizda oxirgi qo‘llangan qaror sobiq qishloq xo‘jaligi vazirligi
tomonidan 1980-yil 24 mayda chiqarilib, unga 70 ta obyekt kiritilgan,
shundan 33 tasi zararkunandalar, 11 tasi zamburug‘lar, 8 tasi bakterial
kasallik qo‘zg‘atuvchilar, 2 tasi nematoda va 16 tasi begona o‘tlar edi.
Ituzumdosh o‘simliklarning juda xavfli zararkunandasi bo‘lgan
kolorado qo‘ng‘izi (Leptinotarsa decemlineata) 1859-yilda Kolorado
shtatida kartoshka ekilgan maydonlarda topilgan va juda xavfli hasharot
ekanligi tasdiqlangan. Bu zararkunanda birinchi jahon urushi
oldidan Fransiyada borligi ma’lum bo‘ldi. 1950-yillarda bu zararkunanda
Germaniyada ko‘plab kartoshka ekilgan maydonlarga zarar yetkazdi.
Keyinchalik Polsha, Belorussiya va Ukrainada paydo bo‘ldi. 1972-
yili O‘zbekistonda Òoshkent viloyatining Bo‘stonliq tumanida kartoshka
ekilgan maydonlarda uchragani qayd qilingan. Hozir bu qo‘ng‘iz
respublikamizning deyarli barcha viloyatlarida uchraydi. 1990-yilda
Rossiyada ko‘p tarqalganligi uchun u karantin obyekt qatoriga kiritildi.
O‘simliklar karantinining asosiy vazifasi — o‘simliklarni tashqi
va ichki karantin bo‘yicha davlat tadbirlari tizimini amalga oshirishdan
iborat bo‘lib, bu tadbirlar quyidagilarga qaratiladi: respublika hududini
chetdan kirib kelib, xalq xo‘jaligiga katta iqtisodiy zarar yetkazishi
mumkin bo‘lgan karantindagi xavfli zararkunandalardan, kasalliklar
va begona o‘tlardan muhofaza qilish.
Kimyoviy usul 
Kimyoviy usul 
Kimyoviy usul 
Kimyoviy usul 
Kimyoviy usul oxirgi yillarda o‘simliklarni himoya qilishda asosiy
tadbirlardan biri bo‘lib, yildan-yilga takomillashib bormoqda. Shu
bilan birga bu usulning ham qator kamchiliklari bor. Ular pestitsidlarni
inson va issiqqonli hayvonlarga, zaharliligi, ularning qoldig‘i oziq-
ovqat mahsulotlarida bo‘lishi, foydali hasharotlar uchun zararliligi,
zararli organizmlarning pestitsidlarga chidamliligini oshirishi kabilarni
o‘z ichiga oladi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


7 9
Hozirgi vaqtda olimlarimiz bu kamchiliklarni bartaraf etish
yuzasidan ilmiy ishlar olib borib, ana shu kamchiliklardan xoli bo‘lgan
insektoakarisidlar sintezi bilan shug‘ullanmoqda, pestitsidlar xili
yildan-yilga o‘zgarib, ular soni ortib bormoqda. Jumladan, 1960-
yillarda 14 ta insektitsid bo‘lib (anorganik birikmalardan tashqari)
ularning 60% ga yaqini issiqqonli organizmlar uchun o‘ta zaharli
moddalarni tashkil yetgan. 1971- yilda esa 41 ta insektitsid bo‘lib, ulardan
29% i o‘ta zaharli bo‘lgan. Oxirgi yillarda pestitsidlarni qo‘llash usullari
ham o‘zgarib bormoqda. Kukun o‘rniga, asosan, namlanuvchi kukun
va donador insekta-akaritsidlar ishlab chiqarilmoqda.
Hozirgi vaqtda butun dunyoda 1000 ga yaqin kimyoviy moddalar
o‘simliklarni himoya qilishda ishlatiladi va ana shu birikmalar asosida
bir necha minglab har xil pestitsidlar ishlab chiqariladi. Pestitsidlar
ta’sir etuvchi moddasiga ko‘ra 1,6 million tonnadan oshib ketadi.
Keyingi vaqtda (yoki 1990- yil hisobidan) kimyoviy vositalar xili
hamdo‘stlik mamlakatlarida 700 ga yaqin bo‘lib, 1960- yilda bor-yo‘g‘i
103 tagina edi. Pestitsidlar kimyoviy tuzilishiga ko‘ra anorganik mod-
dalar, organik moddalardan, o‘simliklardan olinadigan pestitsidlar,
mikroorganizmlarning moddalar almashinuvi mahsulotlaridan bo‘lgan
moddalardir. Kimyoviy tarkibi bo‘yicha pestitsidlar xlor-organik,
fosfor-organik, sun’iy piretroidlarga va halqalarga bo‘linadi. O‘simliklarni
himoya qilishda kimyoviy moddalarning juda kamidan foydalaniladi.
Jumladan, asrimizdan 1000 yil avval Gomer oltingugurt zararli
organizmlarga qarshi ilohiy kuchga ega ekanligini ta’riflab ketgan va
ularning hasharotlarni qochirish imkoniyati borligini ko‘rsatib o‘tgan.
Asrimizdan 70 yil avval margimushdan zararkunandalarni o‘ldiruvchi
qurol sifatida foydalanish mumkinligi ta’riflangan.
Yevropada 1867- yilda arsenat kislotaning misli tuzini kolorado
qo‘ng‘iziga qarshi qo‘llanilgan. 1925- yili birinchi sun’iy organik prepa-
ratlardan nitrofenollar sintez qilingan. 1940- yilda birinchi marta xlor-
organik preparatlardan DDÒ, geksaxloranning sintez qilinishi, 1946-
yildan boshlab sanoatda fosfor-organik insekta akaritsidlar ishlab chiqa-
rilishi katta ahamiyatga ega bo‘ldi. Keyinchalik sun’iy peritroidlarning
olinishi ham o‘simliklarni himoya qilishda muhim rol o‘ynagan.
Xlor-organik guruhga oid insektitsidlar tashqi muhitga o‘ta chidamli
zararkunandalarga uzoq muddat davomida ta’sir qilishi, atrof-muhitda
va o‘simlik mahsulotlarida saqlanishi bilan farq qiladi. Bu guruhga oid
pestitsidlar 2 yildan 15 yilgacha saqlanish xossasiga ega, ular tuproq-
dagi mikrobiologik jarayonlarga, jumladan, nitrifikatsiyalanish jarayo-
niga ham ta’sir ko‘rsatadi. Shu va shunga o‘xshash xossalari tufayli
ushbu pestitsidlarni qo‘llash va juda ko‘plab zararkunanda hasharotlarni
nobud qilish mumkin.
www.ziyouz.com kutubxonasi


8 0
Fosfororganik preparatlarning bir qancha afzalliklari borligi uchun
ular xlor-organik pestitsidlarni ishlab chiqarish o‘rnini egallaydi.
Jumladan, ular xlor-organik pestitsidlarga qaraganda ancha kuchli insek-
tokaritsidlik xossalari borligi, zararkunandalarga ta’sir qilish doirasi
kengligi, turg‘unligi, ularning sistemali ta’siri, saralash miqdori
kamligi, surunkali zaharlanishga moyil emasligi va zararkunandalarga
ta’sir etishi bilan ajralib turadi. Shu bilan birga, ularning qator
kamchiliklari ham bor. Jumladan, zararkunandalarning 200 ga yaqin
turi bu pestitsidlarga chidamliligini namoyon qiladi.
Hozirgi vaqtda pestitsidlar ichida sun’iy yo‘l bilan olingan preparatlar
eng muhim bo‘lib, ular rivojlangan davlatlarda keng qo‘llanilmoqda.
Barcha piretroidlar quyosh nuriga barqaror, tuproqda kam harakatchan,
bir oygacha saqlanadi, tuproq mikroorganizmlariga ta’siri 2 — 4 haftaga
yetadi. Himoya qilinayotgan o‘simliklarga salbiy ta’sir ko‘rsatmaydi,
o‘simliklar qobig‘ida 2 kun davomida ancha miqdori parchalanib ketadi.
Bu piretroidlar sirtdan yoki me’da-ichak orqali ta’sir qiluvchi insek-
toakaritsidlar bo‘lib, ularning ta’sirchanligi boshqa pestitsidlarnikidan
yuqori. Ularni sarflash normasi gektariga 10 g dan 200 g gacha. Ular
yuqori samaradorlikka ega hamda zararkunandalarga ta’siri juda yuqori va
tez ta’sir etadi. Shu bilan birga hozirgi vaqtda 50 ga yaqin zararkunandalar
turi sun’iy piretroidlarga chidamlilik paydo qilgan. Bulardan tashqari,
tioditiokarbamin va karbamin kislotaning hosilalari, nitrohosilali fenol
birikmalari, mineral moylar, mochevina hosilalari va hokazolar ham
kiradi. Hasharotlarni nobud qiluvchi moddalar — insektitsidlar deb ataladi.
Pestitsidlar zararkunandalar organizmiga kirish usullariga ko‘ra
quyidagicha bo‘linadi: me’da-ichak orqali ta’sir qiluvchi pestitsidlar —
ular zararkunanda organizmiga oziq bilan kiradi va me’da-ichak tizimi
orqali ta’sir ko‘rsatadi.
Zararli organizmlarning 
teri qoplami orqali organizmga kiradigan
pestitsidlar sirt yoki kontakt ta’sir etuvchi pestitsidlar deb ataladi. Bu
pestitsidlar zararkunandalarning tashqi terisini kuydirib shikastlaydi. Ular
oshqozon-ichak yo‘lini zararlaydi. 
Sistemali ta’sir etuvchi pestitsidlar
o‘simliklar tanasiga ildizi yoki barglari orqali tezgina so‘rilib, butun
organizmi bo‘ylab tarqaladi va o‘simlikning barcha qismini bo‘ladi. Sistemali
ta’sir etuvchi pestitsidlar foydali hasharotlarga kam ta’sir etadi.
Pestitsidlar organizmga ta’sir qilish xossasiga ko‘ra, yoppasiga
ta’sir qiluvchi yoki butun mavjudotni nobud qiluvchi turlarga, tanlab
ta’sir etuvchilarga, ya’ni bir zararkunandaga ta’sir etib boshqasiga
ta’sir etmaydigan turlarga bo‘linadi.
Feromonlar.
Feromonlar.
Feromonlar.
Feromonlar.
Feromonlar. Bular hasharotlar ishlab chiqaradigan moddalar
bo‘lib, funksiyasi tashqi muhit sharoitida qarama-qarshi jinsiy orga-
nizmni o‘ziga jalb qilishdan iborat. Ingibitorlar organizmda ishlanib
www.ziyouz.com kutubxonasi


8 1
chiqadigan kimyoviy moddalar bo‘lib, ular ta’sirida fermentlar faoliyati
susayadi yoki tirik mavjudotning rivojlanishi pasayadi. Antifidantlar
hasharotlarning ishtahasini susaytiruvchi kimyoviy moddalardir.
Fizik-mexanik usul.
Fizik-mexanik usul.
Fizik-mexanik usul.
Fizik-mexanik usul.
Fizik-mexanik usul. O‘simlik zararkunandalariga qarshi mexanik
tadbirlar sifatida ularning to‘planishiga, turib qolishiga, harakatlanishi
yoki o‘simliklarni zararlashiga qarshi oldini olish vositalaridan foydalaniladi.
Bundan tashqari, o‘simliklar qoldig‘i hamda hasharotlar uyasini
yo‘qotish, o‘simliklar tanasini eski po‘stloqdan tozalash va boshqa mexanik
tadbirlar ham kiradi. Zararli hasharotlarning to‘planishi yoki tuxum
qo‘yishining oldini olish uchun go‘ng, xas-xashak, daraxtlar, tutqich
belbog‘ va xazon g‘aramidan foydalaniladi. Bunday joylarda hasharotlar
to‘plangach, ular turli yo‘llar bilan qirib tashlanadi. Mexanik kurash
tadbirlari daraxtlarning qurigan va zararlangan shoxlarini kesish va yoqib
yuborish, chirigan, zararlangan mevalarni ajratib olish va yo‘qotishdan
iboratdir. Jumladan, ko‘sak qurti (Heliothis ormigera)ga qarshi kurashda
ularni qo‘lda terib yo‘qotish ham mumkin. Masalan, pomidor pishganda
unga tushgan ko‘sak qurti ham qo‘lda teriladi, chunki bu vaqtda
insektitsidlardan foydalanish mumkin emas. Kartoshkadagi kolorado
qo‘ng‘izi va uning tuxumini ham qo‘lda terib va mexanik usulda yo‘qotish
taklif etilgan. Xuddi shunday, karam kapalagi (Pieris brassicae) tuxumini
to‘p-to‘p qilib qo‘yadi. Har bir to‘pda 250 tagacha tuxum bo‘ladi. Bu
tuxumdan qurtlar chiqmasdan, ularni nobud qilish mumkin. Do‘lana
kapalagi (Aporia crataetgi)ning daraxtlar bargi to‘kilgandan keyin
shoxlaridagi o‘rgimchak iniga o‘xshab bir-biri bilan yopishgan qishlovchi
qurtlari 25 donagacha bo‘ladi, ularni qo‘lda olib tashlash va o‘ldirib
yuborish mumkin. Yozda olma kuyasi (Huponomeuta malinellus)ning
g‘umbakli ini ham qo‘lda yig‘ib olib yo‘qotiladi. Daraxtlar po‘stlog‘i
ostida ko‘plab zararkunandalar qishlovga kiradi. Masalan, olma qurtlari
(Carpocapsa pomonella), yozda esa g‘ilofli kuya (Coleophora hemerobiola)
qurtlari g‘umbakka aylanadi. Shuning uchun erta bahorda yoki kech kuzda
daraxtlar ostiga choyshab yozilib, unga to‘kilgan po‘stloq va hasharotlar
kuydirib yuboriladi. Bunda faqat zararkunandalar emas, balki ularning
g‘umbakka aylanish joyi ham yo‘qotiladi. Daraxtlarni silkitib, hasharotlarni
yig‘ib olish ham mumkin. Masalan, may oyi o‘rtalarigacha o‘rik va olcha
daraxtlaridagi kazarka (Rhynchites bacchus), olcha uzunburun qo‘ng‘izlari
(Rhunchites auratus)ni ham daraxtni silkitish yo‘li bilan yig‘ib olib,
yo‘qotish mumkin. Yopiq gruntdagi issiqxona oqqanotini, sakrovchi
qo‘ng‘izlarni maxsus rangli qog‘oz va yelim (kley) yordamida tutish
yaxshi yo‘lga qo‘yilgan. Yashil va sariq rangli qog‘ozlarga yopishtirilgan
yelimga uchib kelib qo‘ngan oqqanotning katta yoshdagilari ham, mayda
qo‘ng‘izlari ham yopishib qoladi. Xuddi shunday tutqichlar qo‘ng‘izlarga,
qurtlarga va kapalaklarga qarshi ham ilgaridan ishlatib kelingan. Òo‘p-
6—Umumiy va qishloq xo‘jalik entomologiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


8 2
to‘p bo‘lib yashaydigan chigirtkalarni ekin ekilmagan bo‘sh maydonlar
tomonga burib yuborish uchun ko‘chma devorlar qo‘llanilgan. Ular yo‘lida
chuqurligi, eni va uzunligi 70 sm li tutqich chuqurlar qaziladi. Ana shu
chuqurlarga chigirtkalar tushib to‘planadi, chiqib ketmasligi uchun usti
ko‘mib tashlanadi yoki yoqib yuboriladi. Ayrim hollarda jalb qiluvchi
kimyoviy moddalar hidiga uchib keladigan kuzgi tunlam (Agrotis segetum)
va boshqa hasharotlar yopishib qolaveradi. Har 2 — 3 haftada bu modda
yangilab turiladi. Òutqich belbog‘lardan foydalanish ham mumkin. Bunda
daraxtlar tanasi ko‘chgan po‘stloqdan tozalanib, daraxt ostiga eski latta
yoki paxta qo‘yiladi. Belbog‘lar zararkunandalar lichinkasi g‘umbakka
aylanishi uchun pastga tushish vaqtiga to‘g‘rilab bog‘lanadi, bunda olma
qurtiniki may oylarida, g‘ilofli kuyaniki oq akatsiya gullashi davri-
ga to‘g‘ri keladi. So‘ngra g‘umbaklar kapalakka aylanmasdan oldin
belbog‘lar har haftada bir marta tekshirilib, qurtlar olib tashlanadi. Olma
qurtiga qarshi ishlatiladigan belbog‘ni teshigi 2,5 mm bo‘lgan simto‘rdan
yasash mumkin. Bunda simto‘r 10 — 15 sm yo‘g‘onlikda qalin qilib o‘raladi
va chetlari bir-biriga mindiriladi, quvur cheti daraxtga bostiriladi, uchlari
egiladi, simto‘r ostiga qog‘oz va payraha qo‘yiladi. Qurtlar simto‘r
ichiga osonlikcha kiradi, lekin g‘umbakdan chiqqan kapalaklar
simto‘rdan chiqa olmaydi va nobud bo‘ladi. Simto‘rdan yasalgan belbog‘ni
tez-tez qarab turishning hojati yo‘q, chunki u bir necha yil xizmat qiladi.
Ayrim hollarda zaharlangan belbog‘dan ham foydalanish mumkin. Bunda
daraxt tanasiga loy surkab, keyin zaharlangan belbog‘ bog‘lab qo‘yiladi.
Hozirgi vaqtda respublikamizda juda ko‘plab zararli organizmlar
uchun maxsus feromon tutqichlar ishlab chiqilib, keng qo‘llanilmoqda.
Ayniqsa, g‘o‘zadagi kuzgi tunlam (Ageisegetum) ko‘sak qurti (Chloridea
obsoleta)ga qarshi yaxshi samara beradigan feromon tutqichlar keng
qo‘llanilmoqda. Feromon tutqichlar qarama-qarshi jinsli zararku-
nandalardan ajratib olingan moddalarga asoslangan bo‘lib, ular zarar-
kunandalarning qarama-qarshi jinslilarini o‘ziga jalb qilib chaqiradi va
bu yerga boshqa jinsli hasharot kapalaklari uchib kelib, surtilgan yelimga
yopishib qoladi. Bu yo‘l bilan hasharotlarning paydo bo‘lishi to‘g‘risida
oldindan ma’lumot olish ham mumkin bo‘ladi.
Zararkunandalarga qarshi kurashda fizik usullardan ham samarali
foydalanilib kelinmoqda. Ayniqsa, qishloq xo‘jalik ekinlari o‘rnini va
hosilini saqlashda bu usul yaxshi samara beradi. Masalan, (Bruchus
pisorum) hosil (don) saqlanayotganda uni no‘xatxo‘r zararlagan
bo‘lsa, muzlatkichda –10, –11°C saqlansa, bir haftada deyarli barcha
no‘xatxo‘rlar nobud bo‘ladi. Loviya mevaxo‘ri (Acanthoscelides obtectus) –
10°Cda 12 soatdan keyin to‘liq nobud bo‘ladi. Ayrim hollarda dondagi
zararkunandalarni yo‘qotish uchun ular yuqori chastotali tok yor-
damida qizdiriladi. Parnik zararkunandalariga qarshi kurashda urug‘ga
termik ishlov berilsa, parnik-issiqxona tuproqlarini bug‘ bilan ishlansa,
ko‘pgina zararkunandalar — ildiz kanasi (Rlosoglupgus eshinopus), kuzgi
www.ziyouz.com kutubxonasi


8 3
tunlam (Agrotis segeym), yovvoyi tunlam (Euxoa conspicua) lichinkalari
nobud bo‘ladi. Ombor zararkunandalari, jumladan, ombor uzunburun
qo‘ng‘izi (Calandra granaria) bilan zararlangan don tashilgan temir
yo‘l vagonlari va platformalar bug‘ bilan dezinfeksiyalanadi. Ayrim
hollarda issiqxona va xonada o‘stirilgan o‘simliklarda yashovchi kanalar
va o‘simlik bitlariga qarshi 50 — 53°C isitilgan suv yordamida kurashish
mumkin. Ombor zararkunandalariga qarshi quruq issiq bilan kurash usuli
ham qo‘llaniladi, zararlangan mahsulotlar 50°C da 15 minut qizdiriladi.
Bunda hasharotlardan tashqari, ko‘pgina kasallik qo‘zg‘atuvchilar ham
nobud bo‘ladi. Ko‘p hollarda meva daraxtlarining qurigan shox-shabbasi,
zararlangan ombor chiqindilari, to‘kilgan barglar yoqib yuboriladi.
Òog‘ va cho‘l oldi zonalarida qurib qolgan o‘simliklar qoldig‘i yoqib
yuborilganda, bunda xasva (Eurygaster integriceps), nashtarboshli
qandalalar (Aelia acuminata), bug‘doy triðsi (Haplotnriðs tritici), bug‘-
doy arrakashi (Cephus pyomaeus) zararkunandalari yo‘qotiladi. Hasha-
rotlarni yoriqqa jalb qilish usuli ularning paydo bo‘lishini oldindan
aytib berish uchun ham qo‘llaniladi. Ko‘pgina hasharotlar, ayniqsa,
bizda karantin obyekti bo‘lgan g‘o‘za kuyasi (Pectinophora gossy-
piella) qizilrang yorug‘likka moyil ekanligi, ba’zi hasharotlar esa
ultrabinafsharang yorug‘likka ko‘proq uchib kelishi aniqlangan.
Hozirgi vaqtda qishloq xo‘jalik mahsulotlarini saqlash va qayta
ishlashda radiatsiya nurlaridan ham foydalanish ustida ish olib borilmoqda.
Bu usul umumlashtirilgan nur yordamida juda ko‘p zararli hasharotlarni
sterilizatsiya qilish prinsiðiga asoslangan. Erkak jinsli hasharotlar radiatsiya
nuriga juda sezgir bo‘lib, ular birinchi navbatda pushtsizlanadi. Buning
uchun laboratoriya sharoitida nur yordamida pushtsizlangan juda ko‘p
hasharotlar tabiatga qo‘yib yuboriladi. Ular urg‘ochi hasharotlar bilan
juftlashishi ham mumkin, lekin tuxumidan qurt chiqmaydi va buning
natijasida tabiatda shu zararkunandaning juda ko‘p qismi nobud bo‘ladi.
Bu usul birinchi marta AQSHda qo‘llanilib, yaxshi natija olingan. Hozir
qishloq xo‘jalik ekinlarining va bog‘larning zararkunandalariga qarshi
kurashda bu usulni qo‘llash mumkinligi isbotlangan. Shu bilan birga,
ultraqisqa elektr to‘lqinining ombor zararkunandalarini qirish
imkoniyatidan ham foydalanish mumkin. Jumladan, yuqori chastotali
tok ta’sirida zararli hasharotlar 3 — 9 sekundda nobud bo‘ladi.
Ultraqisqa elektr to‘lqinlari va yuqori chastotali tokning qishloq xo‘jalik
ekinlariga qo‘llash va ularning o‘simliklarga ta’sirini o‘rganish zarur.
Dala ekinlarining hammaxo‘r zararkunandalari
Dala ekinlarining hammaxo‘r zararkunandalari
Dala ekinlarining hammaxo‘r zararkunandalari
Dala ekinlarining hammaxo‘r zararkunandalari
Dala ekinlarining hammaxo‘r zararkunandalari
Hammaxo‘r zararkunandalar qishloq xo‘jalik ekinlarining juda
ko‘plab botanik oilalariga mansub o‘simliklar turiga katta iqtisodiy
zarar yetkazadi. Katta guruhga tegishli bo‘lgan hammaxo‘r hasha-
rotlarning qurti va katta yoshdagilarning og‘iz apparati kemiruvchi
www.ziyouz.com kutubxonasi


8 4
tiðdadir. Bu zararkunanda hasharotlar qishloq xo‘jalik ekinlarini deyarli
butunlay yeb, juda katta zarar yetkazadi. Hammaxo‘r zararkunanda
hasharotlarning, hatto bitta turining ham keng tarqalishi bir necha
minglab gektar maydondagi o‘simliklarga zarar yetkazishi va ularni
batamom yo‘q qilib yuborishi mumkin.
Bu to‘g‘rida qadimgi Misr yozuvlaridan ham ma’lum. Bu guruh
zararkunandalarga to‘g‘ri qanotlilar (Orthoptera) turkumiga mansub
bo‘lgan chigirtkalar (Acrididae), ninachilar (Gryllidae), temirchaklar
(Tittigoniidea), chirildoqlar (Oecanthidae), yarim qattiq qanotlilar
(Hemiðtera)va qattiq qanotlilar (Coleoptera)kiradi.
Òo‘g‘ri qanotlilar (Orthoptera) turkumi
Òo‘g‘ri qanotlilar (Orthoptera) turkumi
Òo‘g‘ri qanotlilar (Orthoptera) turkumi
Òo‘g‘ri qanotlilar (Orthoptera) turkumi
Òo‘g‘ri qanotlilar (Orthoptera) turkumi
Hozirgi vaqtda yer yuzida to‘g‘ri qanotlilarning 20 mingdan ortiq
turi bo‘lib, shulardan 524 dan ortig‘i Markaziy Osiyoda keng tarqalgan.
Bu guruhga mansub hasharotlarning orqa oyog‘i juda yaxshi rivojlangan,
sakrashga moslashgan. Hasharot o‘rtacha kattalikda, boshi cho‘ziq, uzun
antennasi bor. Yaxshi rivojlangan murakkab ko‘zlari va oddiy ko‘zlari
mavjud. Og‘iz apparati yaxshi rivojlangan, kemiruvchi tiðda. Yaxshi
rivojlangan oldingi yelkasi o‘rta yelkani yopib turadi. Oldingi qanotlari
qattiqroq, terisimon bo‘ladi. Orqa qanotlari enliroq va yumshoqroq
bo‘lib, uzunasiga ketgan tomirlar bo‘ylab yelpig‘ich kabi yig‘iladi.
Qorin qismi 10 bo‘g‘imdan iborat va uchida serkasi bo‘ladi. Urg‘o-
chilarining tuxum qo‘ygichi bor, mo‘ylovlari ingichka, qilsimon cho‘zilgan,
tanasidan uzunroq (uzun mo‘ylovlilarda) yoki kalta iðsimon, tanasining
yarmigacha yetadi (kalta mo‘ylovlilarda). Òo‘g‘ri qanotlilarning ayrim
guruhlari tovush chiqarish, eshitish xususiyatiga ega bo‘lib, ular ma’lum
tur tovushlarni eshitishga moslashgan. Jinsiy voyaga yetgan davrda bu
tovushlar bilan bir-birini chaqiradi. Chigirtkalar boldirining orqa tomoni
bilan qanotining ustidagi tomir yo‘liga tegishi orqali tovush chiqaradi.
Ninachi va chirildoqlar esa bir qanotini ikkinchisiga ishqalab tovush
chiqaradi. Ninachilar, chirildoqlarning tovush eshitish organi oldingi
oyog‘ining boldirida, chigirtkalarda esa yon tomonida joylashgan.
Òo‘g‘ri qanotlilar, asosan, tuproqqa tuxum qo‘yadi, ayrim hollarda
o‘simliklar poyasiga ham qo‘yishi mumkin. Bu zararkunandalar chala
o‘zgaruvchan bo‘lib, 4 — 5 marta po‘st tashlab, katta yoshdagi fazaga
o‘tadi. Ular lichinkalik va katta yoshdagi fazasida ham o‘simliklar bilan
ko‘plab oziqlanadi. Mahalliy galalashib yashovchilarga marokash
chigirtkasi (Dociostaurus maroccanus), osiyo chigirtkasi (Locusta
migratotia) kiradi. Galalashib yashaydigan chigirtkalar g‘uj bo‘lib
turadi. Voyaga yetgan chigirtkalar gala-gala bo‘lib uchadi. Ular, ay-
niqsa, quyoshli iliq kunlari doim harakatlanib turadi, lekin sovuq
bulutli kunlari ham harakatda bo‘ladi. Lichinkasi kechalari o‘simliklarda
tunaydi, kunduzi yer yuzasi qizishi bilan harakatlana boshlaydi. Chigirtkalar
www.ziyouz.com kutubxonasi


8 5
quyosh juda qiziganda kam harakatda bo‘lib, o‘simliklar soyasida
harakatsiz turadi. Harorat normaga kelganda ular yana harakatlana
boshlaydi. Beshinchi yoshda lichinkalar po‘st tashlagandan so‘ng qanot
chiqarib, avval yaqin masofaga, keyinchalik uzoq-uzoqlarga uchib
ketadi. Biroz vaqtdan keyin ular voyaga yetib juftlashadi, shundan
so‘ng ular tuxum qo‘yadi.
Òo‘da hosil qilmaydigan chigirtkalar „kobilka“ (Calliðtamus)
deb ham yuritiladi. Bu chigirtkalar gala bo‘lib to‘planmaydi, bir
joyda hayot kechirib, qulay fursat tug‘ilishi bilan juda ko‘plab urchiydi.
Bu chigirtkalarning lichinkasi ham, voyaga yetganlari ham muayyan
tartibda ko‘chib yurmaydi. Chigirtkalar bir necha donadan yuztagacha
va undan ham ko‘proq tuxum qo‘yishi mumkin. Ular tuxum qo‘yishdan
avval tuxum qo‘ygichi va qorinchasining uchi bilan yerni kavlab
chuqurcha yasaydi, tuxumini o‘sha chuqurchaga qo‘yadi. Kuzgacha
tuxumi ustini jinsiy organlaridan, qo‘shimcha bezlaridan ajraladigan
va havoda tez qurib qoladigan ko‘piksimon modda bilan suvab qo‘yadi
va atrofiga tuproq yopishtirib ko‘zacha hosil qiladi.
Har qaysi turga mansub chigirtkalarning ko‘zachasi o‘ziga xos
shaklda va har xil kattalikda bo‘ladi. Ular tuxumini qulay joyga qo‘yadi.
O‘zbekistonda deyarli barcha zararkunanda chigirtkalar tuxumlik
bosqichida qishlaydi.
Chigirtkalar (Acrididae)
Chigirtkalar (Acrididae)
Chigirtkalar (Acrididae)
Chigirtkalar (Acrididae)
Chigirtkalar (Acrididae)
Chigirtkalarning jahonda 10000 ga yaqin turi bo‘lib, Markaziy
Osiyoda 500 turi mavjud. O‘rta Osiyoda 66 ta oilasi va 262 turi bo‘lib,
ular ichida Osiyo chigirtkasi hammaxo‘rdir. Ular o‘tsimon o‘sim-
liklar, daraxt, buta o‘simliklari, ayrim hollarda mineral moddalar bilan
oziqlanishi kuzatilgan. Lekin, ularning yaxshi ko‘rgan ozig‘i boshoqli
o‘simliklar bo‘lib, ular bilan yaxshi oziqlanadi. Ularning oziqlanishi
lichinkalarining yoshi va yashash sharoitiga bog‘liq. Quyosh yaxshi isitib,
harorat qancha yuqori bo‘lsa, namlik kam, oziq ko‘p bo‘lsa, chigirt-
kalar shuncha yaxshi oziqlanadi. Ob-havo past bo‘lib, bulutli kunlarda
chigirtkalar oziqlanmasdan turadi. Ba’zan ularda kannibalizm hodisasi
ham kuzatiladi. Ayniqsa, ular uchish paytida, oziq va namlik yetish-
maganida o‘zidan kichik yoshdagi lichinkalarning po‘st tashlayotgan-
larini, birorta kamchiligi bo‘lgan sheriklarini yeb qo‘yishi mumkin. Oziq
va namlik yetarli bo‘lganda kannibalizm kam kuzatiladi. Chigirtka g‘alla
ekinlariga hujum qilganda, avvalo, barglarini, keyin poyasini va
boshoqlarini yeb bitiradi. Ko‘p hollarda boshoqlar yerga to‘kilib ketadi.
Osiyo yoki to‘qay chigirtkasi (Locusta migratoria L.)
Osiyo yoki to‘qay chigirtkasi (Locusta migratoria L.)
Osiyo yoki to‘qay chigirtkasi (Locusta migratoria L.)
Osiyo yoki to‘qay chigirtkasi (Locusta migratoria L.)
Osiyo yoki to‘qay chigirtkasi (Locusta migratoria L.)
Bu chigirtka ko‘pincha ko‘chmanchi to‘qay chigirtkasi deb ham
ataladi. Ular juda keng tarqalgan bo‘lib, Yevropa, Osiyo, Afrika,
www.ziyouz.com kutubxonasi


8 6
Shimoliy Avstraliya, Janubiy Afrika, Hind va Òinch okeani orollarida
ko‘p uchraydi. Chigirtkalarning asosiy joylanishi Amudaryoning o‘rta
va quyi oqimlarini o‘z ichiga olgan bo‘lib, qamishzorli maydonlarning
million gektariga yaqin joyda yashashi mumkin. Bundan tashqari, Orol-
Cho‘y massivi Orol dengizining shimoli-g‘arb tomonidan — Ir-
giz va Òurgoy quyi oqimidan janubi-sharqqa qarab to Òyanshan tog‘oldi
zonasigacha borib taqaladi. Bu joy juda katta chigirtkalar o‘chog‘i bo‘lib,
Irgiz va Òurgoy deltalari va Sirdaryoning quyi oqimidagi Òalas
hamda Chu daryolarining o‘rta va past qismlarini o‘z ichiga oladi. Bu
yerda chigirtkalar ko‘payishi uchun qulay, taxminan 1700000 gektar
maydon bo‘lib, 500000 gektar maydonda ommaviy ko‘payish xavfi
bor. Bundan tashqari, Balxash vohasida salkam bir million, Astraxan
va Volga daryosining quyi oqimida 1300000 ga, Kaspiy dengizi atrofida
600000 ga, Sassiqko‘l atrofida 200000 ga va Irtish daryosining oqimida
200000 ga maydon chigirtkalar ko‘payishi uchun qulay joy hisoblanadi.
Shunday qilib, Osiyo to‘qay chigirtkasi doimiy ko‘payishi va
yashashi uchun juda qulay bo‘lgan 6 mln gektardan ortiq maydon
mavjud. Ularning 2 mln dan ortiq maydonda ommaviy ko‘payishi
uchun sharoit mavjud. Chigirtkalar ommaviy ko‘paygan yillari ular
galasi bir joydan ikkinchi joyga ko‘chib, o‘zaro aloqa qilib turadi.
Masalan, Balxash, Alako‘l, Zayson chigirtkalarining G‘arbiy Xitoy
tomondan uchib kelishi yoki u tomonga uchib ketishi kuzatilgan.
Òo‘qay chigirtkasi erkagi tanasining uzunligi o‘rtacha 65, urg‘o-
chisiniki 70 — 75 mm bo‘lib, rangi kulrang, yashil, sariq-yashil,
ko‘pincha kulrang va qoraranglar aralashmasidan iborat bo‘ladi.
Ko‘kragining pastki tomoni qalin kigizga o‘xshash tolalar bilan
qoplangan. Yelkasining oldingi qismida o‘tkir o‘siqchasi bor, to‘g‘ri
yoki bukilib turadigan bu o‘siqchasining yonidan 2 ta tuk yo‘l o‘tadi.
Qanoti ustida mayda kulrang dog‘lar bor. Qanotlari yaltiroq, ko‘kish-
sariq, sonining ikki tomoni ko‘kish, boldirlari och yashil, yuqorigi
jag‘i ko‘k bo‘ladi. Yakka uchadigan chigirtkalar ko‘pincha och yashil
yoki kulrang tusli, yelkasining oldingi qismidagi ustiga bo‘rtib chiqqan
bo‘rtiq yo‘li bilinar-bilinmas holda bo‘ladi.
Òo‘qay chigirtkasi qishlash fazasidan keyin ko‘zachasidagi tuxum
va o‘z uyasidan may oyining boshida, ayrim yillari aprel oyining o‘rtalarida
chiqadi. Qulay sharoit bo‘lganda lichinkalari tuxumdan juda tez, 4 — 5
kunda chiqib bo‘ladi. Ba’zi hollarda, ko‘zachalar joylashgan maydonlarni
suv bosganda lichinkalar chiqishi 2 — 2,5 oygacha cho‘ziladi, qolganlari
pasayib, tuproq quriganda va yer isiganda chiqadi. Òuproq juda qurib
ketsa ham lichinkalarning tuxumdan chiqishi 15 — 20 kunga kechikishi
mumkin. Janubiy tomonga qaragan qirlardagi o‘t kamroq bo‘lgan joylarda,
qumloq yengil tuproqli yerlarda lichinkalar 6 — 15 kun oldin chiqadi.
Òuxumdan yangi chiqqan lichinka oqish rangda bo‘lib, bir-ikki
soat o‘tgandan keyin to‘q kulrang yoki qora rangga aylanadi. Ular
www.ziyouz.com kutubxonasi


8 7
24-rasm. Òo‘qay chigirtkasi:
24-rasm. Òo‘qay chigirtkasi:
24-rasm. Òo‘qay chigirtkasi:
24-rasm. Òo‘qay chigirtkasi:
24-rasm. Òo‘qay chigirtkasi:
1—erkagi, 2—ko‘zachasi, 3—1-,3-,5-yoshlardagisi,
4—6—lichinkalari, 7—urg‘ochisi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


8 8
Shartli belgilar: „+“

voyaga yetgan hasharot; „
•“

tuxumi; „—“

lichinkasi; (
•)

qishlovchi tuxumi.
Osiyo chigirtkasining rivojlanish fenologik jadvaliOsiyo chigirtkasining rivojlanish fenologik jadvaliOsiyo chigirtkasining rivojlanish fenologik jadvaliOsiyo chigirtkasining rivojlanish fenologik jadvaliOsiyo chigirtkasining rivojlanish fenologik jadvali
-t
or
a
hs
a
H
i
nr
al
hs
it
a
z
u
k
i
y
oj
a
v
r
al
y
O
r
al
li
y
tr
a
Ml
er
p
Ày
a
Mn
u
yIl
u
yIt
s
u
g
v
Ar
b
at
n
e
Sr
b
at
k
O
12
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
-l
a
q
ar
o
Q
n
ot
si

g
o
p
.
y-
8
9
9
1
il
a
d‘
o
T
r
al
a
kt
ri
gi
h
c
(•
)(
•)(
•)(
•)
••

———


——
+
+
+
+
+
+
+
(•
) (
•)(
•)(
•)(
•)(
•) (
•) (
•)(
•)
www.ziyouz.com kutubxonasi


8 9
rangining bunday o‘zgarishi yorug‘lik va haroratga bog‘liq bo‘ladi. Janubiy
tumanlarda lichinka 30 — 40 kunda rivojlanadi. Ularning rivojlanishi
atrof-muhit haroratiga bog‘liq. Chigirtkalar 30 — 40°C da, 2 — 3 kunda
tuxumdan chiqadi. Rivojlanishi bu haroratda 13 —15 kunda tugaydi.
Ularning rivojlanish tezligiga oziq va namlikning ta’siri katta.
Chigirtkalar lichinkasining bir yoshdan ikkinchi yoshga o‘tishi
ularning po‘st tashlashi bilan birga boradi. Po‘st tashlashdan bir sutka
avval ularning aktivligi pasayadi va ishtahasi kamayadi. Po‘st tashlashga 4 —
6 soat qolganda, umuman oziqlanmaydi. Po‘st tashlab bo‘lgandan keyin
2 — 3 soat harakatlanmaydi. Po‘st tashlashdan avval lichinka o‘simliklarga
chiqib, boshini pastga qilib, orqa oyog‘ining panjalari bilan osilib turadi.
Po‘st tashlash 10 — 20 minut davom etadi. Odatda, to‘dadagi 0,5%
lichinkalar po‘st tashlab turadi, 10% dan 20%gacha lichinkalar passiv
oziqlanadigan yoki po‘st tashlashga tayyorgarlik ko‘rishga moslashib
turadi. 5 yoshda po‘st tashlagandan so‘ng qanotli chigirtkalar paydo
bo‘ladi. Po‘st tashlab bo‘lgan katta yoshdagi chigirtkalar darhol o‘simliklarga
chiqib, boshini yuqoriga qilib joylashadi. Keyinchalik, qaddini chiqarib,
asta-sekin to‘g‘rilaydi va 1,5 — 2 soatdan so‘ng qanotlari qotadi.
Katta yoshdagi, qanot chiqargan chigirtkalar 2 — 3 kun qanotidan
foydalana olmaydi, xuddi lichinkadek bo‘lib yuradi va 2 — 3 kundan
keyin uchishni boshlaydi. Oldin bir necha marta uchadi, keyinchalik
uchish mahorati ortib boradi. Oradan 10 kun o‘tgach, qanot chiqargan
chigirtkalar gala bo‘lib ucha boshlaydi. Ular o‘z uyalaridan 500 km
gacha uzoqqa uchib ketishi mumkin. Osiyo chigirtkasi eng uzoqqa—
1200 km gacha uchishi kuzatilgan. Keyin u Amudaryoning quyi oqimidan
Kaspiy dengizining g‘arbiy qirg‘og‘igacha uchib borgani aniqlangan.
Qanot chiqargandan 20 — 30 kun keyin ommaviy juftlashish
boshlanadi. Ayrim erkaklari qanot chiqargandan 12 — 15 kundan keyin
ham juftlashishi mumkin. Juftlashish ommaviy bo‘lishida chigirtka-
larning rangi o‘zgarib turadi, tiniqlashib boradi, ayniqsa, sariq ranglar
juda ajralib turadigan bo‘lib, ular bir joydan ikkinchi joyga ko‘chib,
harakatchan bo‘lib, chirillagan tovush chiqaradi.
Juftlashish ko‘p marta bo‘ladi, lekin urg‘ochi chigirtka uchun bir-
ikki marta juftlashish yetarli bo‘lib, uning qo‘ygan tuxumi urug‘langan
bo‘ladi. Dala sharoitida juftlashish 2 — 3 oygacha cho‘zilishi mumkin,
ayniqsa, kun issiq vaqtda juda faol kechib, uning davomi 10 soatga
cho‘zilishi mumkin. Qanot chiqargandan bir yarim oydan va juft-
lashgandan 15 — 20 kundan keyin tuxum qo‘ya boshlaydi.
Chigirtkalar, asosan, tuproqqa, ayniqsa, yengil qumoq yerlar
va qumloq tuproqlarga yaxshi tuxum qo‘yadi, ayrim hollarda og‘ir,
sho‘rlangan tuproqlarga va poyasi singan qamishlar ichiga, eski tuproq
solingan uy tomlariga ham qo‘yishi mumkin. Òuxum qo‘yishga yetilgan
chigirtkalar yerda harakatlanib, mo‘ylovi va qornining oxiri bilan
tuproqni tanlaydi. Joy tanlagandan keyin tezlik bilan qorin qismining uchi
www.ziyouz.com kutubxonasi


9 0
bilan chuqurcha hosil qilib, tuxum qo‘yishga kirishadi. Òuxum qo‘yishigacha
chuqurcha qilish va tuxum qo‘yish uchun bir soat talab qilinadi. Òuxum
qo‘yish kunning eng issiq vaqtiga to‘g‘ri keladi. Lekin ayrim hollarda kechki
paytda ham tuxum qo‘yishini kuzatish mumkin. Òuxum qo‘yishning dastlabki
vaqtida qalin o‘simliklar bilan qoplangan joylarga, keyinchalik qamishzorlar
atrofiga, quyosh tushadigan, o‘simligi kamroq tuproqlarga qo‘yadi.
Ko‘zachalarining soni, asosan, haroratga ko‘proq bog‘liq. Masalan, an-
cha sovuq bo‘lgan Zayson zonasidagi urg‘ochi chigirtka bitta ko‘zachaga
tuxum qo‘yadi. Issiq sharoitda, masalan, Sirdaryoning irmoqlarida bitta
urg‘ochi chigirtka 5 tagacha ko‘zachaga tuxum qo‘yishi mumkin.
Laboratoriya sharoitida temperatura 30 — 35°C, oziq mo‘l bo‘lganda
7 — 8 ta ko‘zachaga, alohidalari esa 14 — 15 ta ko‘zachaga tuxum qo‘yishi
mumkin. Shunday sharoitda ayrim urg‘ochi chigirtkalar 22 tagacha
ko‘zachaga tuxum qo‘ygan. Ko‘zachalarning uzunligi 50 — 75 mm gacha
yetadi, eni 7 — 10 mm bo‘ladi. Ko‘ndalang kesimi ko‘pincha yumaloq
yoki biroz elliðssimon bo‘ladi. Òuproq turiga qarab ham ko‘zachalar
har xil bo‘ladi. Yengil, mexanik tarkibi har xil bo‘lganda, ko‘zachalar
turli shaklda bo‘lishi mumkin. Rangi qizg‘ish-jigar rang yoki sariq-
qizg‘ish bo‘lib, ular ko‘piksimon massadan iborat. Ko‘zachaning pastki
qismiga, asosan, o‘zidan bir miqdorda 4 — 5 ta ko‘ndalang qator
hosil qilib, devorga nisbatan 45 — 50° burchak ostida tuxum qo‘yadi.
Ko‘zacha devorining qalinligi 0,5 dan 1,5 mm gacha bo‘ladi. Ko‘za-
chaning yuqori qismi elastik, qopqog‘i bor. Oziq ko‘p bo‘lganda, bu
ko‘piksimon moddalar ko‘p bo‘ladi. Agar oziq kam bo‘lsa, tuproq
yaxshi yopishadi va tuxumlarni yopishtirish uchun ko‘piksimon
moddalar yopishmasligidan ko‘zachalar tezda buzilib ketadi. Xuddi
shunday, bahorda ham ko‘zachalar osonlik bilan buzilib ketadi.
Ko‘zachalarning qalinligi 1 m
2
da 1 — 2 tadan 800 tagacha bo‘lishi
mumkin. Aksariyat hollarda 7 — 8 ta bo‘ladi. Har bir ko‘zachada o‘rtacha
60 tadan 80 tagacha, ayrim hollarda 120 tagacha tuxum bo‘ladi.
Òuxumlar yirik, silindrsimon, biroz bukilgan yoki to‘g‘ri, ikki tomonga
qarab qisqarib boradi. Rangi pushti, sarg‘ish yoki jigarrang bo‘ladi.
Shakli bug‘doy doniga o‘xshab ketadi, uzunligi 6,5 dan 8,5 mm gacha,
vazni 0,0058 yoki 0,023 grammgacha bo‘ladi. Ular namlik yetishmasligiga
juda sezgir, lekin past haroratda, ya’ni — 40°C da 2 sutka saqlansa
ham, ularning rivojlanishiga salbiy ta’sir etmaydi.
Òuxumning embrional rivojlanishi asosan uch davrga bo‘linadi:
1. Òuxum qo‘yilgan vaqtdan diapauzaga o‘tishigacha bo‘lgan davr.
2. Diapauza vaqti.
3. Keyingi rivojlanish davri bo‘lib, to lichinka tuxumdan chiqi-
shigacha davom etadi. Birinchi davrda tuxumda embrion hosil bo‘lish
jarayoni boradi, bunda tanasi aniq segmentlarga bo‘lingan bo‘lib,
bosh va ko‘krak qismi yaxshi ko‘rinadi. Bunda tuxumning 2/5 qismini
embrion egallaydi, uning bosh qismi pastga qaragan bo‘lishi bilan
www.ziyouz.com kutubxonasi


9 1
xarakterlanadi. Laboratoriya sharoitida harorat 30° bo‘lganda bu davr
6 kunga, tabiatda esa 8 — 10 kunga cho‘ziladi. Ikkinchi davr ancha
tinch davr bo‘lib, bahorda tugaydi.
Diapauza davri 20 — 30°C haroratda tugab qolishi mumkin. Bu
davrning tugashi uchun 2 — 3 oy talab qilinadi. Uchinchi davrda em-
brion 180° burilib, uning bosh qismi yuqoriga qaragan bo‘ladi. Bunda
embrion tez rivojlanib, tuxumdan lichinka chiqishi bilan bu davr
yakunlanadi. Harorat 30 — 33°C bo‘lganda 7 — 8 kun, 20 — 30°C
bo‘lganda 2 — 3 oy embrion to‘liq siklni o‘tishi, lekin tabiatda bu
jarayon bahorda tamom bo‘lishi ham mumkin.
Chigirtkalarning tuxum qo‘yishi shimoliy tumanlarda sentabr
oxirlariga, janubiy rayonlarda esa oktabrning o‘rtasi va oxirlariga to‘g‘ri
keladi. Kunlar soviganda, uzoq vaqt harorat past bo‘lganda (kechalari
5°C gacha pasayganda) chigirtkalar yoppasiga nobud bo‘ladi. Ular
tuxum qo‘yib bo‘lganidan keyin nobud bo‘ladi.
Marokash chigirtkasi
Marokash chigirtkasi
Marokash chigirtkasi
Marokash chigirtkasi
Marokash chigirtkasi
(Dociostaurus maroccanus. Thnb.)
(Dociostaurus maroccanus. Thnb.)
(Dociostaurus maroccanus. Thnb.)
(Dociostaurus maroccanus. Thnb.)
(Dociostaurus maroccanus. Thnb.)
Bu chigirtka katta maydonlarda tarqalgan bo‘lib, Osiyo, Shimoliy
Afrika, Janubiy Yevropada uchraydi. Ular afzal ko‘rib oziqlanadigan
joylar yarim cho‘l va cho‘l hududlari, tog‘oldi yerlari yoki dengiz
sathidan 1800 m baland bo‘lgan joylardir. Bu yerlarda ular yaxshi
rivojlanadi. Ko‘proq qumloq, o‘simliklarga boy bo‘lgan hududlarda
keng tarqalgan. Marokash chigirtkasi hamdo‘stlik mamlakatlarida ham
keng tarqalgan. Ular Shimoliy Kavkaz, Kavkaz orti, Qozog‘istonda
katta maydonlarni egallaydi. Sirdaryo bo‘ylarida va uning tepaliklaridagi
o‘ng qirg‘og‘ida hamda Òyanshan tog‘oldi adirlarida, Chuy, Olatov
va Sharqqa qarab borgan Chimkent viloyatining Sirdaryo bo‘ylariga
yaqin vohasida keng tarqalgan. Eng keng tarqalgan hududlaridan biri
Markaziy Osiyo bo‘lib, Farg‘onaning tog‘oldi yarim cho‘l, cho‘l
zonalarini, Farg‘ona vodiysiga boruvchi maydonlarni o‘z ichiga
oladi. Samarqand hududiga o‘simliklarga boy shimoliy Òurkiston tog‘
tizmalaridan tortib Mirzacho‘lning bir qismi, Òurkiston tog‘ tiz-
malarining g‘arbidan va Zarafshonning o‘simliklarga boy bo‘lgan tog‘
tizmalari bilan tutashib ketadi. Hisor tog‘ tizmalarining g‘arbidan
Qashqadaryoning quyilish qismigacha boradi. Amudaryoning yuqori
oqimi va Panj daryosi oqimidan sohil va tog‘oldi zonalarida va Kopetdog‘
zonasiga Òurkman-Xurosonning g‘arbidagi tog‘oldi zonalari kirib, u
Shimoliy Kopetdog‘ning tog‘oldi dalalaridan Markaziy Osiyoda
maydonlarni o‘z ichiga oladi. Marokash chigirtkasi ko‘p tarqalgan
yillari minglab gektar maydonlarga katta zarar yetkazadi, qo‘shni
Afg‘oniston va Erondan uchib keladi. Markaziy Osiyoda mart oyining
o‘rtalarida va aprel oyining birinchi o‘n kunida tuxumdan chiqadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


9 2
Marokash chigirtkasi ham 5 ta yoshni boshidan kechiradi. 1- yoshda
tuxumdan chiqqan lichinka sutsimon oq rangda bo‘lib, 1 — 2 soatdan
keyin qo‘ng‘ir-qora rangga kiradi. Birinchi yoshdagi lichinkalar-
ning uzunligi 5 — 8 mm bo‘lib, mo‘ylovining uzunligi 13 bo‘g‘imdan
iborat, orqa sonining uzunligi 3 — 4 mm bo‘ladi. Qanot boshlang‘ichlari
bo‘lmaydi, jinsiy belgilari deyarli sezilmaydi. Qorinchasining 8- va 9-
bo‘g‘imlari o‘rtasida botib turgan joy bo‘lishi va oldingi yelkasining keyin-
gi cheti biroz botib turishi bilan urg‘ochisi erkagidan farq qiladi.
2-yoshdagi lichinkaning rangi qo‘ng‘ir-qoramtir yoki qizg‘ish bo‘ladi.
Oldingi yelkasining butsimon rasmi yaxshi ko‘rinadi. Òanasining uzunligi
6,5 — 11 mm, orqa sonining uzunligi 4 — 5 mm, mo‘ylovlari 15 — 17
bo‘g‘imli, qora, uzunligi 2,2 — 2,6 mm, orqasining keyingi burchaklari
orqa tomonga qayrilib turadi. Qanotlari ana shu burchakdan chiqadi. Erkak
va urg‘ochisining jinsiy farqi ancha seziladi, urg‘ochilarining qorin
qismining oxirida plastinkasimon ikki juft o‘xshash tuxum qo‘ygichining
o‘tkirlashgan qismi bo‘ladi. 3- yoshda rangi oqaradi, qizg‘ish-sariq, qora
dog‘lar yaqqol ko‘rinadi. Butsimon rasmi old yelkasidan yaxshi ko‘rinib
turadi, ichki tomoni qora bo‘ladi. Qanot hosil qiladigan qismi ancha
sezilarli bo‘ladi, tanasining uzunligi 8 — 14 mm, orqa oyog‘ining soni
uzunligi 6 — 7 mm, mo‘ylovining uzunligi 3,2 — 3,6 mm, 20 ta bo‘g‘imli
bo‘ladi. 4- yoshda bu umumiy qizg‘ishsariq fonda qora dog‘lar yaxshi
ko‘rinadi, old yelkasidagi rasmi va yon tomondagi qanotlarining
uchburchakli boshlang‘ichlari qanot ustunchasini cho‘zilgan bosh-
lang‘ichlaridan kattaroq bo‘ladi va qanot qoplab turadi. Qanot boshlan-
g‘ichlari avvalgi yoshdagilarga o‘xshab pastga emas, balki yuqoriga qaragan
bo‘ladi erkagi, tanasining uzunligi 13 — 19 mm, urg‘ochisiniki 15,5 —
21 mm, orqa oyog‘ining soni uzunligi 8,5—9 mm, mo‘ylovi 21—22
bo‘g‘imli, uzunligi 4,5 — 5 mm. 5-yoshda qizg‘ish-sariq rangli, qora dog‘lari
bor, qanotlarining boshlang‘ichida old yelkasining uzunroq tomircha-
lari aniq ko‘rinib turadi. Uning asosida buyraksimon yorqin dog‘i bo‘ladi.
Ichki qanotlari tashqi qanotidan kalta bo‘lmaydi, butsimon oq chiziqlari
yaqqol ko‘rinadi, erkagi tanasining uzunligi 17 — 24 mm, urg‘ochisiniki
10 — 28 mm, urg‘ochisi orqa oyog‘i sonining uzunligi 13,5 mm,
erkaginiki 13 mm, mo‘ylovining uzunligi 6 — 7 mm, bo‘g‘imlari 23 —
24 ta bo‘ladi. Bu hasharot erkagining bo‘yi 20 —28 mm, urg‘ochisiniki
28 — 38 mm, umumiy rangi kul rangga moyil, jigar rangda, qora dog‘lari
bor. Och qo‘ng‘ir tusda, ko‘kragining old qismida butsimon oq naqshi
bor. Ko‘krak oldi yon tomonlarida oq dog‘lari tutashib turadi. Qanotlari
qorinchasidan uzunroq bo‘ladi. Qanot ustligi qora dog‘lar bilan
qoplangan och qo‘ng‘ir tusda. Orqa qanotlari tiniq, orqa soni kichikroq,
uzunligi enidan 3,7 — 4,2 marta katta, past tomondan qizg‘ish rangli
sariqroq, tana qismida 3 ta yaxshi ko‘rinadigan qora dog‘i bor. Orqa
boldiri qizil. Yashash sharoitiga va soniga qarab, marokash chigirtkasi
gala bo‘lib yoki alohida fazalari bo‘yicha farq qiladi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


9 3
Òuxumdan chiqishi juda jadal boradi, ya’ni 3 — 6 kun ichida
lichinkalar chiqadi. Òuxumdan chiqishi uchun tuproq namligi va boshqa
sharoit qulay bo‘lishi, ya’ni pastki chegara 10° bo‘lganda samarali
temperatura 130 — 155° gacha bo‘lishi kerak.
Dala sharoitida tuxum po‘chog‘i qattiq bo‘lsa, ichida suyuqlik
yetarli bo‘lsa, o‘rtacha tuproq harorati 17 — 20° bo‘lganda 10 — 12
kun ichida tuxumdan chiqadi. Agar tuxumda lichinka paydo bo‘la
boshlagan bo‘lsa, tuxum po‘chog‘i yumshab qolsa, suyuqlik kamayib,
harorat me’yorida bo‘lganda 3 — 4 kunda lichinka chiqadi. Sharoit qulay
bo‘lsa, bitta ko‘zachadagi tuxumlar bor-yo‘g‘i 1 — 3 minutda chiqib ketadi.
Òuxumdan chiqish, asosan, ertalab soat 10 dan boshlanib, kunduzi soat
12—13 gacha davom etadi, soat 16 da ommaviy tuxumdan chiqish
to‘xtaydi.
Marokash chigirtkasining lichinkalik davri tashqi sharoitga qarab,
25 — 35 kun davom etadi. Òuxumdan chiqqan lichinka, odatda, soya
joyda biroz tinch turadi. Biroz vaqt o‘tishi bilan yoki 4 — 5 soatdan
keyin yerda va o‘simliklarda harakatlanib oziqlanadi. Lichinkalar po‘st
tashlashdan 2 soat oldin va po‘st tashlab bo‘lgandan keyin ham shuncha
vaqt oziqlanmay turadi. Chigirtkalar bir yoshdan 2- yoshga o‘tishida
po‘st tashlaydi. Qulay sharoitda bitta gala 2 — 3 kunda po‘st tashlab
bo‘ladi.
25-rasm. Marokash
25-rasm. Marokash
25-rasm. Marokash
25-rasm. Marokash
25-rasm. Marokash
chigirtkasi:
chigirtkasi:
chigirtkasi:
chigirtkasi:
chigirtkasi:
a,b — yetilgan chigirtka,
d,e,f,g,h—har xil yoshdagi
chigirtkalar,
i—ko‘zachalar.
a
b
d
e
g
g
f
i
www.ziyouz.com kutubxonasi


9 4
Qanot chiqargan chigirtkalar 2 — 3 kun juda faol oziqlanadi. Qanot
chiqargandan 3 — 10 kun o‘tgandan keyin ular juftlashadi va shundan
2 haftadan keyin ommaviy tuxum qo‘ya boshlaydi. Kunduzi tuxum
qo‘yishi eng faollashadi. Ko‘zachalarni tayyorlash va tuxum qo‘yish
har xil tuproqlarda, bir xil bormaydi. Masalan, tez namlanadigan
yengil tuproqlarda tuxum qo‘yish 30 va 40 minutgacha davom etadi.
Og‘ir tuproqlarda esa bu jarayon 3 soatgacha cho‘ziladi. Òuxum
qo‘yish, odatda, soat 10 da boshlanib, tuproq harorati 30 — 35°Ñ
bo‘lganda tezlashadi. Agar tuproq harorati 55 — 60° ga ko‘tarilsa,
tuxum qo‘yish to‘xtaydi. Odatda, tuxum qo‘yish jarayoni kunning
ikkinchi yarmida to‘xtaydi. Bitta urg‘ochi chigirtka 2 — 4 tagacha
ko‘zacha yasab, har biriga 18 — 42 tacha tuxum qo‘yishi mumkin.
Odatda, ko‘zachada 30 —35 tagacha tuxum bo‘ladi.
Ko‘zachaga tuxumlarni 3 — 4 qator qilib, kichik burchak ostida
qo‘yadi. Ularni ko‘pikka o‘xshagan modda bilan bir-biriga yopishtirib
qo‘yadi. Ko‘zachalar ham silindrsimon shaklda bo‘lib, biroz bukilgan.
Uzunligi 16 dan 32 mm gacha, diametri 4 — 5 mm, devorining qalinligi
0,3 dan 1 mm gacha. Ko‘zachaning pastki qismida yarim yaltiroq qizg‘ish,
qo‘ng‘ir donachalar bo‘lib, yuqori qismi shishasimon yaltiroq,
rangsiz. 1 m
2
joyda 1 — 2 tadan bir necha mingtacha ko‘zacha bo‘lishi
mumkin. Ayrim hollarda 4000 tadan ham ortadi. Ko‘zachalarni, asosan,
tuproqning yuza qatlamiga, ya’ni 1 — 2 sm chuqurlikka qo‘yadi. Asosan,
iyun oyining o‘rtalarida va iyul oyining boshlarida chigirtkalar nobud
bo‘ladi. O‘zbekiston uchun o‘ta xavfli bo‘lgani 2 turdagi, ya’ni osiyo
chigirtkasi (Locusta mirgratoria) va marokash chigirtkasi (Dociostaurus
matoccanus) bo‘lib ular ustida ko‘proq to‘xtalib o‘tishga to‘g‘ri keladi.
Bu guruh chigirtkalardan tashqari, bir necha tur boshqa chigirtkalar
ham bo‘lib, ular to‘g‘risida ham qisqacha tanishib chiqamiz.
Otbosar chigirtkasi (Dociostaurus kraussi
Otbosar chigirtkasi (Dociostaurus kraussi
Otbosar chigirtkasi (Dociostaurus kraussi
Otbosar chigirtkasi (Dociostaurus kraussi
Otbosar chigirtkasi (Dociostaurus kraussi
nigrogeniculatus Jng)
nigrogeniculatus Jng)
nigrogeniculatus Jng)
nigrogeniculatus Jng)
nigrogeniculatus Jng)
Bu zararkunanda Markaziy Osiyoda tarqalgan bo‘lib, bug‘doy,
arpa, beda va g‘o‘zaga zarar yetkazadi. Ko‘p hollarda marokash
chigirtkasi bilan bir joyda uchraydi.
Bu chigirtkalar marokash chigirtkasiga o‘xshabroq ketadi, lekin tanasi
qizil xolli, qanotlari kaltaroq, butsimon rasmi keng, orqa sonining yon
tomonida qora dog‘lar borligi bilan farq qiladi, urg‘ochisi tanasining
uzunligi 23 — 31,5 mm, erkaginiki 16 —20 mm, rangi qo‘ng‘ir yoki to‘q
kulrang, ko‘zga yaqqol tashlanmaydigan qoramtir dog‘ bilan qoplangan.
Urg‘ochisining keyingi boldiri qizil, erkaginiki sariq, keyingi soni yo‘g‘on,
usti qora dog‘ bilan qoplangan. Orqasining old tomonida marokash
chigirtkasinikiga o‘xshash X shakli oq rangda bo‘ladi. Òanasi yo‘g‘onroq,
erkagining qanotlari qorinchasidan uzunroq, urg‘ochisiniki kaltaroq bo‘ladi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


9 5
Otbosar chigirtkasi lichinkasining erkaklari 20 — 25 kunda 4 yoshni
o‘tkazadi, urg‘ochisi esa 5 yoshni o‘tkazib, 25 — 35 kun rivojlanadi.
Bu chigirtkalar biroz bukilgan, cho‘zilgan shaklda, och sariq rangda,
uzunligi 4 — 4,5 mm gacha bo‘ladi. Òuxumi ko‘piksimon modda bilan
bir-biriga yopishib turmaydi, ko‘zachalarni silkib, ularni tushirib olish
mumkin. Ko‘zacha ichida 15 tadan 21 tagacha tuxum bo‘ladi.
Ko‘zachalar silindrsimon bo‘lib, uzunligi 15 — 30 mm, ba’zan bir
oz bukilgan, ko‘p hollarda to‘g‘ri bo‘ladi, ayrim hollarda bu ko‘zachalar
marokash chigirtkasining tuxumiga o‘xshab ketadi. Ko‘zachaning devori
pishiq bo‘lib, ustki qismi zich tuproq bilan berkitilgan. Devorining
ichki tomoni jigarrang pishiq parda bilan qoplangan. Bu chigirtkalar
aprelning oxirlarida qanot chiqaradi. Otbosar chigirtkasi har 1 m
2
joyga
20 tadan 100 tagacha tuxum qo‘yadi.
Mart oyining oxiri aprel oyining boshlarida tuxumdan lichinka
chiqadi. Dastlab rangi och jigarrang yoki to‘q kulrang bo‘lib, o‘sgan
sari oqara boradi. Lichinkalarning tanasida, chigirtkalarning tanasidagi
kabi, salgina ko‘zga tashlanib turadigan och rangli nuqtalardan iborat
naqshi bo‘ladi. Lichinka 2 yoshga kirganda orqasining old qismidagi
butsimon X shakl ancha bilinib qoladi, bu naqshning keyingi yarmisi
uchburchak dog‘lar bilan qoplangan bo‘ladi.
26-rasm. Otbosar chigirtkasi:
26-rasm. Otbosar chigirtkasi:
26-rasm. Otbosar chigirtkasi:
26-rasm. Otbosar chigirtkasi:
26-rasm. Otbosar chigirtkasi:
a—ko‘zachalar, b—uchinchi yoshdagi chigirtka, d,e —yetuk urg‘ochi
chigirtka, 
f —yetuk erkak chigirtka.
a
e
b
d
f
www.ziyouz.com kutubxonasi


9 6
Òurkman chigirtkasi (Ramburiella turcomana F. W.)
Òurkman chigirtkasi (Ramburiella turcomana F. W.)
Òurkman chigirtkasi (Ramburiella turcomana F. W.)
Òurkman chigirtkasi (Ramburiella turcomana F. W.)
Òurkman chigirtkasi (Ramburiella turcomana F. W.)
Òurkman chigirtkasi O‘zbekiston, Qozog‘iston, Òurkiston dav-
latlarida, Volga daryosining o‘rta va quyi qismida, Kavkaz, Eron,
kichik Osiyo va Bolqon yarim orollarida uchraydi. Erkagining bo‘yi 22 —
30 mm bo‘lib, katta yoshdagisining rangi qo‘ng‘ir-sarg‘ish tusda,
qanot ustunlari qoramtir dog‘lar bilan qoplangan, keyingi qanotlari
oysimon tiniq, uchlari esa salgina qoramtir, boshining tepasida va
orqasining old qismi bo‘ylab, to qanot ustigacha och qo‘ng‘ir sariq
yo‘li bor. Orqa oyog‘ining sonlarida uchta qoramtir dog‘i bor. Erkagining
tizzalari qora, urg‘ochisinikida esa oqishroq rangi bor. Orqa boldiri
ko‘kish sariq tusda bo‘lib, tagida qoramtir xolchasi bor. Katta yoshdagi
lichinkalarning mo‘ylovi 24 bo‘g‘imli, erkagining bo‘yi 18 — 23 mm,
urg‘ochisiniki 21 — 27 mm. Lichinkalarning boshi cho‘zinchoq,
konussimon, ko‘zachalarining bo‘yi 18 — 25 mm, eni 8 mm, uning
devorlari qalin ildiz qoldiqlari va mayda toshlardan iborat bo‘lib,
ko‘zachada 16 — 25 tagacha tuxum joylashadi. Ko‘zachadagi tuxumlar
tartibsiz joylashadi. Bu chigirtkalar quruq chala sahro, cho‘llar va tog‘
etaklarini yaxshi ko‘radi. Ko‘zachalar soni 1 m
2
da 20 tagacha, ayrim
hollarda 200 taga yetishi mumkin. Lichinkalar aprel oyining boshida
chiqadi va yakka-yakka bo‘lib yashaydi. Bular hammaxo‘r bo‘lib,
bug‘doy, arpa va boshoqli ekinlarning poya, barg va boshoqlari bilan
oziqlanadi, lichinkalar martning oxiridan qanot chiqaradi. Qanot
chiqargandan yarim oy o‘tgach juftlashadi.
27-rasm. Òurkman
27-rasm. Òurkman
27-rasm. Òurkman
27-rasm. Òurkman
27-rasm. Òurkman
chigirtkasi:
chigirtkasi:
chigirtkasi:
chigirtkasi:
chigirtkasi:
a—ko‘zachalar, b—lichinkasi,
d—yetilgan chigirtka.
a
b
d
www.ziyouz.com kutubxonasi


9 7
Uvat (Italiya) chigirtkasi (Colliðtamus italicus L.)
Uvat (Italiya) chigirtkasi (Colliðtamus italicus L.)
Uvat (Italiya) chigirtkasi (Colliðtamus italicus L.)
Uvat (Italiya) chigirtkasi (Colliðtamus italicus L.)
Uvat (Italiya) chigirtkasi (Colliðtamus italicus L.)
Bu chigirtka Volga daryosining o‘rta, quyi qismidan boshlab,
Kavkaz, Kavkazorti, G‘arbiy Sibir, Janubi-G‘arbiy Sibir, O‘zbekiston,
Qozog‘iston, Qirg‘iziston, Òurkmaniston va Òojikistonda tarqalgan.
Voyaga yetgan chigirtka to‘q qo‘ng‘irdan tortib, och kulrang yoki
sarg‘ish kulranggacha bo‘ladi. Ustidan qaraganda, orqasi yassi bo‘lib,
unda bo‘yiga ketgan o‘siqlari bor, uchta egatcha o‘rta o‘siqni ko‘nda-
langiga kesib turadi, ostidan qaraganda, ko‘kragining oldingi qismida
o‘siq—tikan ko‘rinadi. Qanotlarining ostki tomoni pushti rangda,
sakrovchi oyoqlarining soni juda yo‘g‘on bo‘lib, ichki tomoni pushti
rangda, orqa oyoqlarining boldiri qizil yoki pushtirangda bo‘ladi, erkak
chigirtkaning bo‘yi 14 — 23 mm, urg‘ochisiniki 26 — 38 mm bo‘ladi.
Markaziy Osiyoda bu chigirtka ko‘pincha voha chigirtkasi deb ham
yuritiladi, chunki, asosan, daryo bo‘yidagi vohalarda, o‘simliklarga
boy bo‘lgan joylarda ko‘p uchraydi. Lichinkasi besh yoshni o‘tadi. 1-
yoshida bo‘yi 5 — 6 mm, tanasi to‘q kulrang, boshi, yelkasi va sonlarida
oqish dog‘lari bor, boshlang‘ich qanotlari bo‘lmaydi. Mo‘ylovi 13
bo‘g‘imli bo‘lib, uchiga qarab oqarib boradi. 2- yoshida rangi
o‘zgaruvchan, bu yoshda 1- yoshning rangi ham bo‘ladi, lekin rangi
juda ochiq bo‘lib ketadi. Qanot boshlang‘ichlari ko‘rina boshlaydi. Bu
vaqtda jinsiy farq sezila boradi. Erkagining mo‘ylovi 16 bo‘g‘imdan,
urg‘ochisiniki 17 bo‘g‘imdan iborat, uzunligi 6 — 7 mm, orqa soni
3,8 —5,5 mm. 3- yoshda rangi katta yoshdaginikiga o‘xshab ketadi. Qanot
boshlang‘ichlari aniq ko‘rinadi. Erkagining mo‘ylovi 18 — 20
bo‘g‘imdan, urg‘ochisiniki 20 — 22 bo‘g‘imdan iborat. Erkagining
uzunligi 11 —13 mm, urg‘ochisiniki 12—16 mm, erkagining orqa soni
5—6,5 mm, urg‘ochisiniki 6 — 8 mm. 4- yoshda qanot boshlang‘ichlari
aniq bo‘lib, erkagining mo‘ylovi 10 — 14 mm, urg‘ochisiniki 19 — 22
mm, erkaginiki 21 — 22 bo‘g‘imli, urg‘ochisiniki 22 — 23 bo‘g‘imli
bo‘ladi. Erkagining orqa soni 7 — 9 mm, urg‘ochisiniki 8 — 12 mm. 5-
yoshda qanot boshlang‘ichlari qorin qismining 3 — 4-bo‘g‘imlariga yetib,
rangi qoraya boshlaydi. Mo‘ylovlari 23 — 24 bo‘g‘imli bo‘lib, erkagida
uzunligi 12 — 23 mm, urg‘ochisida 24 — 28 mm, erkagi orqa sonining
uzunligi 9 — 12 mm, urg‘ochisiniki 9 — 15 mm bo‘ladi. Qanot
chiqargandan 6 — 15 kundan keyin juftlasha boshlaydi, 10 — 15 kundan
keyin tuxum qo‘ya boshlaydi. Kunning istalgan vaqtida juftlashadi.
Jumladan, nisbiy past harorat 17,5°C bo‘lganda kunning juda issiq vaqtida
tuproq harorati 50 — 55°C bo‘lganda ham juftlashishi mumkin. Asosan,
soat 10 dan 13 gacha va kunning ikkinchi yarmida 15 dan 18 gacha tuxum
qo‘yadi. Ko‘zachalarini tuproqqa 2 — 5 sm chuqurlikka qo‘yadi. Ayrim
joylarda 1 m
2
maydonda mingtadan ortiq va hatto 10000 tagacha
ko‘zacha bo‘lishi mumkin. Odatda 5 — 20 tagacha bo‘ladi.
7—Umumiy va qishloq xo‘jalik entomologiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


9 8
Ko‘zachasi silindrsimon, biroz egilgan, uzunligi 40 mm, enining
yuqori qismi 4 mm, pastki qismi 6 mm. Ko‘zacha ichiga 4 qator
qilib tuxum qo‘yadi. Òuxumi 20 tadan 60 tagacha, odatda, 25—40 ta
bo‘ladi. Bu chigirtka tuxum qo‘yib bo‘lgandan bir oy o‘tgandan keyin
nobud bo‘ladi. Odatda, bu sentabr oyiga to‘g‘ri keladi.
Chigirtka iyul oyidan avgust oyigacha tuxum qo‘yadi. Aprel
oxirlarida lichinka chiqa boshlaydi va bu jarayon iyun boshigacha davom
etadi. Ular 30 — 40 kun davomida rivojlanadi. Chigirtkalar iyun
boshidan iyul o‘rtalarigacha qanot chiqaradi. Òuxumdan chiqqan
lichinkalar kichik guruhlarga bo‘linib, juda ko‘payib ketgan yillari esa
gala-gala bo‘lib yashaydi. Lichinkalari dastlab begona o‘tlarda yashaydi,
keyinchalik ekin dalalariga o‘tadi. Bu chigirtka paxta maydonlarida tuproq
orasiga tuxum qo‘yadi va daladagi g‘o‘zani zararlaydi. Uvat chigirtkasi
beda, don-dukkakli ekinlar, poliz, yeryong‘oq, kungaboqar, ko‘knori,
kunjut, zig‘ir, efir-moyli ekinlar, makkajo‘xori, oqjo‘xori, bug‘doy
va sulini, ayrim hollarda tok va mevali daraxtlarni ham zararlaydi.
28-rasm. Italiya chigirtkasi:
28-rasm. Italiya chigirtkasi:
28-rasm. Italiya chigirtkasi:
28-rasm. Italiya chigirtkasi:
28-rasm. Italiya chigirtkasi:
a—ko‘zachalar, b, d, e—har xil yoshdagi lichinkalar,
f, g— yetuk urg‘ochi chigirtka, j— yetuk erkak chigirtka.
a
b
d
e
f
h
g
www.ziyouz.com kutubxonasi


9 9
Òuron chigirtkasi (Calliðtamus turanicus Tarh.)
Òuron chigirtkasi (Calliðtamus turanicus Tarh.)
Òuron chigirtkasi (Calliðtamus turanicus Tarh.)
Òuron chigirtkasi (Calliðtamus turanicus Tarh.)
Òuron chigirtkasi (Calliðtamus turanicus Tarh.)
Òuron chigirtkasi, asosan, Janubiy Qozog‘iston, O‘rta Osiyo,
Eron va Afg‘onistonning shimolida keng tarqalgan. Ular uvat
chigirtkasiga o‘xshab ketadi, lekin yirikroq bo‘lib, erkagining uzunligi
25 — 30 mm, urg‘ochisiniki 40 — 50 mm gacha bo‘ladi. Chigirtka-
larning rangi qoramtir, kulrang bo‘lib,orqa yon sonlari qizg‘ish-kul-
rang yoki sariq, boldirining tashqi tomoni sariq, ichkarisi to‘q sariq
bo‘ladi.
Òuron chigirtkasining lichinkasi voha chigirtkasinikiga o‘xshab
ketadi, lekin ular yirikroq bo‘ladi. Òuron chigirtkasining lichinkasi
aprelning ikkinchi yarmidan chiqa boshlaydi. Lichinkalar besh yoshni
boshidan kechiradi. May oxiridan boshlab qanot chiqaradi, bu jarayon
iyun oxirigacha davom etadi. Qanot paydo qilgandan 10 — 15 kun
o‘tgandan so‘ng juftlashadi va 10 — 15 kundan keyin tuxum qo‘ya
boshlaydi. Òuron chigirtkasi ba’zan qir chigirtkasi deb ham ataladi.
Ko‘plab urchigan yillari gala-gala bo‘lib yashaydi. Lichinkalar to‘dasi
muayyan bir tomonga qarab harakatlanadi va joyidan bir necha
kilometrgacha uzoqlashadi. Ular borgan sari katta-katta maydonni
egallaydi. Qanot hosil qilgan qir chigirtkasi (Òuron) gala-gala bo‘lib
emas, balki alohida-alohida uchadi. Ular issiq kunlari soat 11 dan 16
gacha o‘nlab kilometr masofaga uchib borib, sug‘oriladigan maydon-
larga qo‘nadi. Ko‘zachaga tuxum qo‘yadi. 1 m
2
da 100 tagacha ko‘zacha
bo‘lishi mumkin. Bular lalmikor yerlardagi bug‘doy, arpa, suli va
boshqa ekinlarni zararlaydi. Yaylovlarga ham katta zarar yetkazadi,
qanot paydo qilganlari paxta maydonlarini ham zararlaydi.
Chirildoqlar (Grylloidea) oilasi
Chirildoqlar (Grylloidea) oilasi
Chirildoqlar (Grylloidea) oilasi
Chirildoqlar (Grylloidea) oilasi
Chirildoqlar (Grylloidea) oilasi
Chirildoqlar to‘g‘ri qanotlilar bo‘lib, rangi qora, jigarrang.
O‘rta Osiyoda ularning 14 oilasi va 26 turi mavjud. Ular sersuv
o‘simliklarda, poliz ekinlarida ko‘p tarqalgan.
Cho‘l chirildog‘i, ya’ni dala chirildog‘i
Cho‘l chirildog‘i, ya’ni dala chirildog‘i
Cho‘l chirildog‘i, ya’ni dala chirildog‘i
Cho‘l chirildog‘i, ya’ni dala chirildog‘i
Cho‘l chirildog‘i, ya’ni dala chirildog‘i —




(Melanogryllus desertus Pall.)
(Melanogryllus desertus Pall.)
(Melanogryllus desertus Pall.)
(Melanogryllus desertus Pall.)
(Melanogryllus desertus Pall.)
Cho‘l chirildog‘i O‘rta Osiyo, Qozog‘iston, Kavkaz, Afg‘onis-
ton, Eron, Kichik Osiyo va hatto Shimoliy Afrikada ham keng tarqalgan.
Bu hasharot qorarangda, yaxshi rivojlangan bo‘lib, qanot ustligi
qorinchasining uchiga yetadi. Qanot ustligining tomiri urg‘ochilarida
to‘g‘ri to‘qilgan to‘r, erkaklarida esa qanot yarmida egri-bugri to‘r
hosil qiladi. Urg‘ochisining 1,5 mm keladigan tuxum qo‘ygichi bor.
Erkagining uzunligi 10 — 16 mm, urg‘ochisiniki 12 —20 mm keladi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 0 0
29-rasm. Dala chirildog‘i.
29-rasm. Dala chirildog‘i.
29-rasm. Dala chirildog‘i.
29-rasm. Dala chirildog‘i.
29-rasm. Dala chirildog‘i.
Lichinkasi yetuk chirildoqlardan kichikroq bo‘lishi, jinsiy sistemasi
yetilmaganligi va qanotlari bo‘lmasligi bilan farq qiladi. Dala chiril-
dog‘ining tuxumi yaltiroq, oq, uzunligi 3,5 mm, eni 1,5 mm. Bular
katta yoshdagi lichinkalik davrida qishlaydi. Erta bahorda — aprel
oylarida po‘st tashlab, imagoga aylanadi. Imagosi juda serharakat bo‘ladi.
Voyaga yetgan chirildoqlar 3 — 4 haftadan keyin tuxum qo‘ya boshlaydi.
Ular tuproq yoriqlariga 3 — 5 donadan tuxum qo‘yadi. Oradan 15 —
20 kun o‘tgach, tuxumdan lichinka chiqadi. Lichinkalar 4 marta po‘st
tashlaydi. 5- po‘st tashlashi kelasi yili davom etadi.
Òuron poya chirildog‘i (Oecanthus turanicus Uv)
Òuron poya chirildog‘i (Oecanthus turanicus Uv)
Òuron poya chirildog‘i (Oecanthus turanicus Uv)
Òuron poya chirildog‘i (Oecanthus turanicus Uv)
Òuron poya chirildog‘i (Oecanthus turanicus Uv)
Òuron poya chirildog‘i tanasining rangi oq sariq yoki ko‘kish,
erkagining qanotlari tiniq, ravshan ko‘rinib turadigan, ko‘ndalang
tomirchalar bilan qoplangan. Urg‘ochisining qanotlari xira, mo‘ylovlari
juda uzun va ingichka, tuxum qo‘ygichi qora va uchi keng, tanasining
uzunligi 12 — 15 mm keladi. Òuxumi oq, uzunligi 4 mm ga yaqin,
ingichka, cho‘zinchoq, biroz egilgan. Bu chirildoq o‘zi shikastlagan
o‘simliklar poyasi ichida tuxum holida qishlaydi. Òuxumdan chiqqan
chirildoqlar o‘simliklar bargi, barg bandi bilan oziqlanadi. Lichinkalar
ham katta yoshdagilar kabi, o‘simliklar bargi, kapalak qurtchalari
bilan ham oziqlanadi. Voyaga yetgan chirildoqlar mayning ikkinchi
yarmi—iyun boshida paydo bo‘ladi. Bular qanot chiqarishi bilanoq
har xil yovvoyi o‘t hamda ekinlarning poya va shoxlariga tuxum qo‘yadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 0 1
Urg‘ochisi o‘simliklar poyasiga qo‘nib, ikkitadan bir nechtagacha
teshik ochadi, har bir teshikka 1 yoki 2 —3 tadan tuxum qo‘yadi.
Òuxum qo‘yib bo‘lgandan keyin oqish modda chiqarib, teshiklarni
berkitib qo‘yadi. Òuron chirildog‘i lalmi yerlardagi ekinlar, kunjut, ka-
nop, beda va hatto tokning yosh novdalarini ham zararlashi aniqlangan.
30-rasm. Oddiy buzoqboshi:
30-rasm. Oddiy buzoqboshi:
30-rasm. Oddiy buzoqboshi:
30-rasm. Oddiy buzoqboshi:
30-rasm. Oddiy buzoqboshi:
1—voyaga yetgani, 2—tuxumi, 3,4—lichinkalari (qurtlari), 5—uyasiga tuxum
qo‘ygan va pomidor ildizini zararlagan buzoqboshi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 0 2
Oddiy buzoqboshi (Gryllotalpa qryllotalpa L.)
Oddiy buzoqboshi (Gryllotalpa qryllotalpa L.)
Oddiy buzoqboshi (Gryllotalpa qryllotalpa L.)
Oddiy buzoqboshi (Gryllotalpa qryllotalpa L.)
Oddiy buzoqboshi (Gryllotalpa qryllotalpa L.)
Gryllotolpidae — 
Gryllotolpidae — 
Gryllotolpidae — 
Gryllotolpidae — 
Gryllotolpidae — buzoqboshilar oilasi
buzoqboshilar oilasi
buzoqboshilar oilasi
buzoqboshilar oilasi
buzoqboshilar oilasi
Buzoqboshining rangi yuqoridan to‘q kulrang, pastki qismi esa
iðaksimon yaltiroq, kulrang-sariq. Katta yoshdagisi 35 — 50 mm, katta
qanot ustligi to‘q kulrang bo‘lib, tomirlari bilan qorin qismining
yarmisini egallaydi. Orqa katta qanotlari butun qorin qismini o‘rab
turadi. Oldingi oyog‘i o‘zgargan, kavlashga moslashgan, oyoqlari
panshaxaga o‘xshagan, 2,3 juft oyog‘ining ichki tomonida ilgaksimon
4 — 5 ta panjasi bor. Og‘iz apparati oldinga yo‘naltirilgan, qornida tuk
bilan qoplangan uzun serkisi bo‘lib, urg‘ochisining tuxum qo‘yishi
yaxshi rivojlanmagan, tuxumi ovalsimon, uzunligi 3 — 3,5 mm,
sarg‘ish-yashilrangli bo‘lib, jigarrang dog‘lari bor. Lichinkasi kichikligi
va qanoti rivojlanmaganligi bilan katta yoshdagilardan farq qiladi.
Buzoqboshi tuproqda yashab, pastqam, nam joylarni yaxshi
ko‘radi. Ular lichinkalik va imagolik bosqichida tuproqda 1 metr chu-
qurlikda qishlab chiqadi. Urg‘ochisi tuproqning 10 — 15 sm chuqurligida
uya yasab, unga 300 — 350 tagacha tuxum qo‘yadi. Ularning embrional
rivojlanishi 10 — 20 kun davom etadi. Lichinkalari 20 — 30 kun
uyasidagi kameralarda yashaydi. Òuproqning yuqori qismida yo‘l ochib,
o‘simliklar ildizini qirqib ketadi va dala, sabzavot ekinlari, ko‘chatlar,
daraxtlar ildizlarini zararlaydi.
Òuron bronza qo‘ng‘izi (Epicometis turanica Rtt.)
Òuron bronza qo‘ng‘izi (Epicometis turanica Rtt.)
Òuron bronza qo‘ng‘izi (Epicometis turanica Rtt.)
Òuron bronza qo‘ng‘izi (Epicometis turanica Rtt.)
Òuron bronza qo‘ng‘izi (Epicometis turanica Rtt.)
Scarabaidae
Scarabaidae
Scarabaidae
Scarabaidae
Scarabaidae — oilasi,
— oilasi,
— oilasi,
— oilasi,
— oilasi,
Coleoptera 
Coleoptera 
Coleoptera 
Coleoptera 
Coleoptera — Qattiq qanotlilar turkumi
— Qattiq qanotlilar turkumi
— Qattiq qanotlilar turkumi
— Qattiq qanotlilar turkumi
— Qattiq qanotlilar turkumi
Bu qo‘ng‘izning bo‘yi 10 — 13 mm, rangi qora, tanasini uzun
och qo‘ng‘ir qalin tuk bosganligi uchun qo‘ng‘ir tusda ko‘rinadi.
Òuron bronza qo‘ng‘izi qanot ustligidan ko‘ndalangiga oq buralgan
yo‘llari o‘tadi. Lichinkasi malla tusli, nafas teshiklarining atrofida nur
shaklida yoyilib ketadigan oq chiziqlar bor.
Yashil bronza qo‘ng‘izi (Potosia marginicollis Pall.)
Yashil bronza qo‘ng‘izi (Potosia marginicollis Pall.)
Yashil bronza qo‘ng‘izi (Potosia marginicollis Pall.)
Yashil bronza qo‘ng‘izi (Potosia marginicollis Pall.)
Yashil bronza qo‘ng‘izi (Potosia marginicollis Pall.)
Bu qo‘ng‘iz 16 — 20 mm, yashil metallday yaltiroq, orqasining
old qismida, oq qanot ustliklarida va qorinlarining yonlarida oq dog‘lar
bor. Lichinkasi rangli tuklar bilan qoplangan. Chiqarish teshigining
atrofida mayda tukchalar oval limon shaklda joylashgan. Òuron qo‘ng‘izi
mart oyining o‘rtalaridan may oyining oxirigacha uchadi. Yashil bronza
apreldan kuz oylarigacha uchadi. Òuron bronza qo‘ng‘izi yer bag‘irlab
uchadi, shuning uchun o‘simlikning pastki qismlarini zararlaydi. Òuron
bronza qo‘ng‘izi tuproqqa, yashil bronza qo‘ng‘izi tuxumini go‘ngga
qo‘yadi. Òuxumdan 2 haftadan keyin lichinka chiqadi. Bronza qo‘ng‘izi
lichinkalik vaqtida go‘ngdagi moddalar bilan oziqlanib, g‘umbakka
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 0 3
aylanadi va kuzda qo‘ng‘izga aylanadi, kelasi yili ko‘klamda uchib chiqadi.
Shu bilan birga hammaxo‘r zararkunandalarga zararli buzoqboshi
qo‘ng‘izlar (Polyrhylla adspersa), uch tishli buzoqboshi qo‘ng‘izlari,
(Polyphylla Mesopolyphylla tridentata) mart buzoqboshi qo‘ng‘izlari
(Melolontha afficta) ham katta zarar yetkazadi. Ularning morfologiyasi,
biologiyasi, ekologiyasi to‘g‘risida keyinchalik bo‘lsa-da aytib o‘tiladi.
Kravchik qo‘ng‘izlari (Lethruni) oilasi
Kravchik qo‘ng‘izlari (Lethruni) oilasi
Kravchik qo‘ng‘izlari (Lethruni) oilasi
Kravchik qo‘ng‘izlari (Lethruni) oilasi
Kravchik qo‘ng‘izlari (Lethruni) oilasi
O‘zbekistonning tog‘oldi hududlarida keng tarqalgan bo‘lib,
ularning o‘ndan ortiq turlari qishloq xo‘jalik ekinlarining hammasini
bir xilda zararlaydi. Ularning hamma turlari ham barcha turdagi
o‘simliklarni nobud qilaveradi. Kichik kravchik (Letbrus pygmakus),
qora kravchik (Lethrus rosmasus), bronza rangli kravchik (Lethrus
spiendens) Jizzaxdan Kattaqo‘rg‘on hududlarigacha keng tarqalgan.
Ko‘chat kravchigi (Lethrus dinoterium litoinovi), nuqtali kravchik
(Lithrus scoparius), do‘mboqchali kravchik (Abroqnatbus tuberu-
litrons) O‘zbekistonning shimoliy hududlarida keng tarqalgan. Kravchik
qo‘ng‘izlarining tanasi kalta va yo‘g‘on, boshi va orqasining oldingi
qismi juda katta, qorni va ko‘kragining keyingi ikkita segmenti propor-
sional emas, kichik, shuning uchun kravchik xumkalla deb yuritiladi.
Kravchikning qanot ustligi choki bo‘ylab qo‘shilib ketgan bo‘lib
ochilmaydi, qanoti yo‘q. O‘tkir jag‘lari rivojlangan, mo‘ylovining
to‘qmoqchasi qiya konus shaklda, birinchi bo‘g‘imi piyolasimon,
ikkinchi bo‘g‘imi yarimsharsimon qismga kirib turadi. Oyog‘ining
boldirlari yer qazishga moslashgan bo‘lib, keng va tishchali bo‘ladi.
Òuxumi sarg‘ish yoki oq, oval shaklda, lichinkasi oq, yo‘g‘on
egilgan, oyog‘i kalta, konussimon. Òeshigi to‘garak ko‘rinishida
bo‘lib, undan har tomonga nursimon egatchalar ketgan. G‘umbagi
erkin joylashib, xira oqish yoki sarg‘ish, qo‘ng‘izga aylanishi oldidan
biroz qorayadi.
Kravchiklar voyaga yetgan qo‘ng‘iz
bosqichida, qo‘ng‘izga aylangandan keyin
g‘umbakdan tashqariga chiqmay qishlaydi.
Bu qo‘ng‘izlar bahorda yer yuzasiga chi-
qib, yashil o‘simliklar ko‘p bo‘lgan qattiq
yer tanlab uzun in yasaydi. Ba’zi tur krav-
chiklarning erkagi alohida, urg‘ochisi alo-
hida in quradi. Ini uzunligi va tuzilishiga
qarab har xil chuqurlikda bo‘lishi mumkin.
Ular 75 sm dan 100 sm gacha chuqurlikda
joylashishi mumkin. Urg‘ochi kravchik ini
tubining chetida oval shaklli yacheyka—
chuqurchalar yasaydi va ular ichida alohida
31-rasm. Kravchik
31-rasm. Kravchik
31-rasm. Kravchik
31-rasm. Kravchik
31-rasm. Kravchik
(xumkalla) qo‘ng‘izi.
(xumkalla) qo‘ng‘izi.
(xumkalla) qo‘ng‘izi.
(xumkalla) qo‘ng‘izi.
(xumkalla) qo‘ng‘izi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 0 4
kameraga bittadan tuxum qo‘yadi. Shundan keyin kamera ustini tuproq
bilan berkitib qo‘yadi. Yacheykalar ichini o‘simliklar poyasi, bargi,
shoxchalari bilan to‘ldiradi. Kravchiklar sersuv o‘simliklarni, ayniqsa,
yangi o‘sib chiqqan o‘simliklarni va maysalarni xush ko‘radi. Òuxumdan
chiqqan lichinka tuxumxona—kamera qopqog‘ini itarib ochadi va onasi
tayyorlab qo‘ygan o‘simliklarga o‘tadi, bu oziq ularning to‘la
rivojlanishi uchun yetarli bo‘ladi.
Lichinkalar o‘z axlati bilan yacheykalar devorini sementlaydi,
axlati tez qotib, ozig‘ini ifloslamaydi. Ular rivojlanishini tezlatib,
o‘z axlatidan „piyola“ yasaydi va so‘lak bezidan chiqargan shira bilan
tuproq zarrachalarini biriktirib, „piyola“sini o‘rnatadi va shu „piyola“
ichida g‘umbakka aylanadi. Kuzda embriondan qo‘ng‘iz chiqadi va
tuproq ichida qishlab qoladi.
Qarsildoq qo‘ng‘izlar
Qarsildoq qo‘ng‘izlar
Qarsildoq qo‘ng‘izlar
Qarsildoq qo‘ng‘izlar
Qarsildoq qo‘ng‘izlar —



— simqurtlar
simqurtlar
simqurtlar
simqurtlar
simqurtlar
(Elateridae) oilasi
(Elateridae) oilasi
(Elateridae) oilasi
(Elateridae) oilasi
(Elateridae) oilasi
Simqurtlar yer yuzidagi barcha mamlakatlarda uchraydi. Ularning
tur tarkibi turli joylarda har xil bo‘ladi. Bu qo‘ng‘izlarning turi O‘rta
Osiyodan tashqari, Kavkaz ortida, Eron, Afg‘oniston, Mongoliya va Xitoy-
da tarqalgan. Qarsildoq qo‘ng‘izlarning lichinkasi „simqurt“ deb ataladi.
Òanasi cho‘zinchoq — oval shaklda, oxiriga tomon o‘tkirlashib
boradi. O‘rtacha va mayda bo‘lib, tuk bilan qoplangan, mo‘ylovi
iðsimon, taroqsimon bo‘ladi. Òanasining oldingi va o‘rta qismi orasidagi
ulagich bo‘g‘imi juda harakatchan bo‘ladi. Ko‘kragining oldingi
qismida, oldingi oyoq toslarining oxirida o‘rtacha qismidagi o‘yiqchaga
kirib turadigan qattiq o‘siqcha bor. Bu qo‘ng‘izlar chalqanchasiga
tushganda, ilgarigi holatiga ag‘darilishi uchun ko‘kragining oldingi
o‘siqchasini yerga urib, yuqoriga sakraydi va bu vaqtda qarsillagan
tovush chiqaradi. Qarsildoq qo‘ng‘izlarning 9 mingga yaqin turi bo‘lib,
ulardan 100 ga yaqini O‘zbekistonda uchraydi. Lichinkalarning tepasi
cho‘zinchoq bo‘lib, sariqrangli qattiq xitin bilan qoplangan, boshi
yassi, ustki labi qansharidan chiqib turmaydi, oldingilarga qaraganda
kichikroq bo‘ladi. Uch juft oyog‘i bo‘lib, ularning uzunligi bir xilda.
Ularning bir necha turi bo‘lib, qorinchasining 9- segmentidagi
tishchalari va ayrilari bilan bir-biridan farq qiladi. Ularning ba’zi
turlari qo‘ng‘izlik, lichinkalik bosqichida qishlaydi va generatsiyasi
2 —5 yilgacha bo‘ladi. Qo‘ng‘izlar tuproqqa tuxum qo‘yadi, ba’zi
turlari yuza qavatiga, ba’zilari 1,5 sm chuqurlikka joylaydi. Ular 130
dan 162 tagacha tuxum qo‘yadi. Òuxumini ko‘p yillik o‘tlar bor
joylarga qo‘yadi. O‘rtacha harorat 22— 23°C bo‘lganda 17 — 19 kunda
tuxumdan lichinka chiqadi. Birinchi yoshdagi lichinkalar tuproq
chirindisi bilan oziqlanadi. Bu yoshda o‘simliklarga zarar yetkazmaydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 0 5
Aksariyat, tuproqdagi lichinkalar kelasi yili po‘st tashlab, shu yoshdan
o‘simliklarga zarar yetkaza boshlaydi. Òuproq namligi oshganda, ular
yuqoriga chiqadi, namlik kamaysa, tuproqning yarim metr va undan
ham chuqurrog‘iga kirib ketadi.
Simqurtlar tuproq ichida g‘umbakka aylanadi. G‘umbaklik bosqi-
chi bir haftadan bir oygacha cho‘ziladi. Bahorda qo‘ng‘izga aylanganlari
yer yuziga chiqadi, kuzda qo‘ng‘izga aylanganlari yer yuziga chiqmaydi.
Qarsildoq qo‘ng‘izlarning urg‘ochisi ochiq joylarda kam ko‘rinadi.
32-
32-
32-
32-
32- rasm. Qarsildoq qo‘ng‘izlar:
rasm. Qarsildoq qo‘ng‘izlar:
rasm. Qarsildoq qo‘ng‘izlar:
rasm. Qarsildoq qo‘ng‘izlar:
rasm. Qarsildoq qo‘ng‘izlar:
1—yaltiroq, 2—to‘q, 3—chiziqli qarsildoq qo‘ng‘iz, 4—qarsildoq qo‘ng‘iz
tuxumi,
5—yaltiroq qarsildoq qo‘ng‘iz lichinkasi, 7—g‘umbagi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 0 6
Qora qo‘ng‘izlar (Tenebrionidae) oilasi
Qora qo‘ng‘izlar (Tenebrionidae) oilasi
Qora qo‘ng‘izlar (Tenebrionidae) oilasi
Qora qo‘ng‘izlar (Tenebrionidae) oilasi
Qora qo‘ng‘izlar (Tenebrionidae) oilasi
Qora qo‘ng‘izlarning ko‘pchilik turi Orol-Kaspiy cho‘kmasidagi
cho‘l va chala sahrolarda uchraydi. Bu qo‘ng‘izlar O‘rta Osiyoda va
Kavkaz ortida, Eron va Janubiy Afrikaning ko‘p tumanlarida ham
borligi aniqlangan.
Qo‘ng‘izlarning uzunligi 17 — 23 mm gacha yetadi. Òanasi ko‘pincha
yaltirab turadigan qora tusda bo‘ladi. Qora qo‘ng‘izlar ko‘zining chetlari
keng bo‘ladi, mo‘ylovi tasbehsimon yoki ið shaklida. Oldingi oyoq-
larining tosi yumaloq, qanot ustligining cheti parallel joylashgan,
qorinchasi 5 segmentli bo‘lib, ularning uchtasi bir-biriga ulanib turadi,
tanasining xitini juda qalinlashib ketgan. Ularning lichinkasi simqurt-
nikiga juda o‘xshab ketadi. Òanasi juda uzun, odatda, sariq tusda bo‘ladi.
Orqa oyoqlarining kaltaligi bilan simqurtlardan farq qiladi. Bular juda
keng tarqalgan bo‘lib, 19 ming turi mavjud. O‘rta Osiyoda va
O‘zbekistonda 300 ga yaqin turi bor. Qora qo‘ng‘izlarning yashash
faoliyati ma’lum tuproq turi bilan bog‘liq, ayrim turlari, qumloq
tuproqlarni, boshqalari esa qattiq tuproqlarni xush ko‘radi. Ayrim
turlari sho‘rlangan tuproqlarni yoqtiradi. O‘zbekistondagi turlari quruq
tuproqlarda, boshqalari esa sug‘oriladigan yerlarda yoki ariq bo‘ylarida
yashaydi. Bu qo‘ng‘izlar lichinkasining qarsildoq qo‘ng‘izlar lichin-
kasidan farqi shundaki, ularning boshi bo‘rtib chiqqan, lablari juda
rivojlangan—qanshari ostidan yaqqol chiqib turadi, oldingi oyoqlari
o‘rtacha va keyingi oyoqlaridan 1,5 — 3 barobar uzun va yo‘g‘onroq.
Qorinchasining oxirgi segmenti sertikan.
Ko‘pchilik qora qo‘ng‘izlarning lichinkasi tuproqning yuza qismida
yashaydi. Ular ochlik va qurg‘oqchilikka chidamli. Urg‘ochi qo‘ng‘izlar
tuproqqa tuxum qo‘yadi, tuxumdan chiqqan lichinkalari 12 martagacha
po‘st tashlaydi va shu yerning o‘zida g‘umbakka aylanadi.
Voyaga yetgan qo‘ng‘izlar bir necha yil yashaydi va bir necha
marta tuxum qo‘yadi. Ularning tuxum qo‘yish davri uzoqqa cho‘ziladi
va bir necha yuztadan tuxum qo‘yadi. Ayrim turlari voyaga yetgan
yoshda yorug‘da yaxshi ko‘radi, ayrimlari esa kechasi harakatlanadi.
Voyaga yetgan qora qo‘ng‘izlar o‘simliklar qoldig‘ida yashirinib
yashashni xush ko‘radi. Lichinkalari unib chiqayotgan urug‘ va yosh
ildizlar bilan oziqlanadi. Ayrim qo‘ng‘izlar o‘simliklarni ildiz bo‘g‘-
zidan qirqib zararlaydi. Ayrim cho‘l qora qo‘ng‘izlari, hatto o‘simliklar
bargi va poyasi bilan oziqlanadi.
O‘zbekiston faunasidagi ayrim qora qo‘ng‘izlarning uzunligi 40
mm gacha bo‘ladi. Masalan, blaps va prosodes avlodlarga mansub
qo‘ng‘izlar bezovta qilinganda, anal qismidan noxush suyuqlik
chiqaradi. Ayrim qora qo‘ng‘izlar, jumladan, g‘o‘za zararkunandalari
(Opatroides puhctulatus) kabi turlari g‘o‘zaga, g‘alla ekinlariga,
bedaga, yaylovlarga va lalmi ekinlarga katta zarar yetkazadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 0 7
Kurash choralari
Kurash choralari
Kurash choralari
Kurash choralari
Kurash choralari
Hammaxo‘r zararkunandalarga qarshi kurashda agrotexnika chora-
tadbirlaridan unumli foydalanish zarur. Hasharotxo‘rlar xilma-xil
bo‘lishi va ularning biologiyasi juda turli-tumanligi tufayli ularga qarshi
kurash ham har xil usullarni qo‘llashni taqozo etadi.
Chigirtkalarga qarshi samolyot, vertolyot, deltaplan va yerda
traktorlar yordamida kimyoviy kurash olib borish zarur. Zaharli yemlar
turli xil usulda sochiladi yoki zarur bo‘lgan joylarga tashlab chiqiladi.
Insektitsidlar sochilgan yoki purkalgan maydonlarda 4 —5 kungacha
chorva mollarini boqish mumkin emas.
Dala ekinlarining hammaxo‘r zararkunandalariga qarshi kurashda
quyidagi insektitsidlardan foydalanish mumkin: buldok 2,5% em.k.
01—0,2l/ga; desis 2,5% em.k. 0,25—0,5 l/ga; dimilin 48% k.s. 0,045 l/ga;
karate 5% em.k. 0,4 l/ga; fufanon 57% em.k. 2,0 — 3,0 l/ga; konfidor
20% em.k. 0,05 — 0,1 l/ga; maspilan 20% x.k. 0,04 — 0,045 l/ga;
dursbon 40% em.k. 0,4 l/ga; adonis 4% em.k. 0,1 — 0,12 l/ga; sumi-
alfa 5% em.k. 0,2 — 0,4 l/ga; sumi-alfa 20% em.k. 0,1 l/ga; flastik 10%
x.k. 0,15 — 0,2 l/ga; alfagrd 10% em.k. 0,2 —1 0,3 l/ga; flumayt
20%sus.k. 0,2 l/ga; fyuri 10% li suvli eritmasi 0,08 — 0,1 l/ga; sherpa
25% em.k. 0,1 — 0,2 l/ga; supersekt 10% em.k. 0,2 — 0,3 l/ga.
Qo‘llanilayotgan pestitsidlar har besh yilda qayta ko‘rib chiqilib,
ayrimlarining o‘rniga boshqasini ishlatish tavsiya etiladi.
G‘alla ekinlari zararkunandalari
G‘alla ekinlari zararkunandalari
G‘alla ekinlari zararkunandalari
G‘alla ekinlari zararkunandalari
G‘alla ekinlari zararkunandalari
va ularga qarshi kurash choralari
va ularga qarshi kurash choralari
va ularga qarshi kurash choralari
va ularga qarshi kurash choralari
va ularga qarshi kurash choralari
G‘alla ekinlariga 500 dan ortiq turdagi zararkunanda zarar yetkazadi.
Ular ekinlarning butun vegetatsiyasi davrida ildizi, poyasi va generativ
organlarini zararlaydi. Hosilning sifatiga va miqdoriga salbiy ta’sir etadi. Bu
zararkunandalarning 50 dan ortiq turi sezilarli iqtisodiy zarar yetkazadigan
hasharotlar bo‘lib, ulardan tashqari, bir necha turdagi chigirtka, simqurt,
tunlamlar kabi hammaxo‘r zararkunandalar ham ziyon yetkazadi.
Zararkunandalar g‘alla ekinlarining fenologik rivojlanish sikliga
moslashgan bo‘lib, ular shu rivojlanish fazalarida g‘alla ekinlarida
faoliyat ko‘rsatadi. Bu zararkunandalar barcha iqlim sharoiti va o‘simlik
turlariga moslashgan bo‘lib, shu joy uchun o‘ta tezlik bilan ko‘payib
rivojlanadi. Zararkunandalarning eng yuqori zarari g‘alla ekinlari unib
chiqish davriga to‘g‘ri keladi. Boshoq chiqarish fazasi yaqinlashganda,
asosan, g‘alla poyasigina zararlanib, bu fazada g‘alla ekinlari
zararkunanda bilan ham zararlanadi. Ayrim zararkunandalar g‘alla
ekinlarining boshoqdagi donlari bilan oziqlanishga moslashadi. Bular
jumlasiga don tunlami, har xil qo‘ng‘izlar va bug‘doy triðslari kiradi.
Ba’zi zararkunandalar o‘simlikni vegetativ qismi bilan oziqlanib,
boshoqda don hosil bo‘lishi bilan oziqlanishdan to‘xtaydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 0 8
G‘alla ekinlariga hasharotlardan tashqari, bug‘doy nematodasi
ham zarar yetkazadi. Nematodalar hasharotlar oilasiga kirmasa ham,
lekin katta iqtisodiy zarar yetkazgani uchun ular bilan qisqacha
tanishamiz. Ular Markaziy Osiyoda ba’zi tumanlarda bug‘doy o‘simligiga
katta iqtisodiy zarar yetkazadi. O‘zbekistonda ham katta-katta
maydonlarda ularning zararidan bug‘doy hosilining 16 — 17%i nobud
bo‘lgan. Ayrim kuzatishlardan ma’lum bo‘lishicha, har bir kilogramm
bug‘doy donida 660 tagacha nematoda g‘uddalari bo‘lgan.
Nematodalar juda keng tarqalgan bo‘lib, hozircha Afrikada
uchramaydi. Ularning shakli yumaloq bo‘lib, urg‘ochisining bo‘yi
3 — 5,2 mm, eni 0,1 — 0,2 mm; erkaginiki 1,9 — 2,5 mm va 0,07 —
0,1 mm. Nematodaning rangi suvsimon oq, yarim tiniq rangda bo‘ladi.
Òuxumining uzunligi 73 — 140 mikron, eni 33 — 63 mikron bo‘ladi.
Bug‘doy nematodasining ikkinchi yoshdagi lichinkasi maydaroq
bug‘doy doniga o‘xshash g‘alla(g‘udda) ichida anabioz holatda bo‘ladi.
Bug‘doy doni shikastlanganda, g‘alla to‘q jigarrangda bo‘ladi, vazni
bug‘doy doniga nisbatan 4 — 4,5 marta yengil bo‘lib, po‘sti qattiq,
ichida unsimon ko‘rinishdagi nematoda lichinkalari bo‘ladi. Bitta g‘alla
ichida 1500 donagacha nematoda lichinkasi bo‘ladi. Bug‘doy yetilganda,
g‘allalar yerga to‘kiladi. Ular tuproqda bir necha yil davomida anabioz
hayot kechiradi va qulay sharoit tug‘ilishi bilan g‘alla ichidagi qurtlar
zarar yetkaza boshlaydi. Ular ayrim hollarda g‘alladoshlar oilasiga
mansub bo‘lgan yovvoyi o‘tlarni ham zararlaydi.
Bug‘doy nematodasi dalalarga don ichidagi g‘allalar bilan kelib
tushadi va kuzgi ekinlarda g‘allalar ichida qishlab chiqadi. Bahorgi
ekinlarda esa erta bahorda harorat yetarli bo‘lganda, g‘alla yorilib,
ichidan nematodalar lichinkasi chiqadi. Òuproqqa tushgan g‘allalar
lichinkasi o‘simliklar ildiziga sekin siljib, yetib boradi va ular tanasiga
chiqib, barglari bo‘g‘im oraliqlariga joylashib oladi. O‘sish nuqta-
sidagi barglarni zararlab, bug‘doyning qurib qolishiga sabab bo‘ladi.
Bug‘doy o‘simligi qattiq zararlanganda, boshoq chiqarmasdan qurib
qoladi. Har bir g‘alla ichida 7 tagacha erkak, 6 tagacha urg‘ochi
nematoda bo‘ladi. Erkak va urg‘ochi nematodalar qo‘shilgandan
keyin, erkagi nobud bo‘ladi, urg‘ochisi esa 250 tagacha tuxum
qo‘yadi. Òuxumdan chiqqan lichinkalar avvalo tuxum devori bilan
oziqlanadi va bir marta po‘st tashlab, g‘alla qotishi davrida anabioz
holatga o‘tadi. Nematodalar paydo bo‘lishining oldini olish uchun
donni (urug‘ni) ekishdan oldin yaxshilab tozalash, dorilash, don
chiqindilarini chorva mollariga, albatta qaynatib berish, almashib
ekishni tashkil etish zarur.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 0 9
Bug‘doy triðsi
Bug‘doy triðsi
Bug‘doy triðsi
Bug‘doy triðsi
Bug‘doy triðsi (((((
Haplothriðs tritici Kurd
Haplothriðs tritici Kurd
Haplothriðs tritici Kurd
Haplothriðs tritici Kurd
Haplothriðs tritici Kurd)))))
Phloeothripidae
Phloeothripidae
Phloeothripidae
Phloeothripidae
Phloeothripidae — Fleotripidlar oilasi
— Fleotripidlar oilasi
— Fleotripidlar oilasi
— Fleotripidlar oilasi
— Fleotripidlar oilasi
Thysanoptera 
Thysanoptera 
Thysanoptera 
Thysanoptera 
Thysanoptera — 
— 
— 
— 
— tripslar turkumi
tripslar turkumi
tripslar turkumi
tripslar turkumi
tripslar turkumi
Bu zararkunanda bug‘doyga katta zarar yetkazadi. Natijada bug‘doy
boshoqlari qurib qoladi. Ayrim hollarda ularning uchki qismi quriydi,
bargi yaxshi yozilmaydi. Barg qini yaxshi rivojlanmaydi. Zararlangan don-
ning vazni va sifati past bo‘ladi. Ayrim hollarda bitta donda triðsning bitta
lichinkasi bo‘lsa, hosil 11%ga, uchta bo‘lganda 34 — 35% gacha, 5 ta
bo‘lganda 50% gacha nobud bo‘lishi kuzatilgan. Navlariga qarab bug‘doyning
chidamliligi ham har xil bo‘ladi. Qattiq bug‘doylar triðsga chidamli bo‘ladi.
Òriðsning bo‘yi 1,5 — 2,2 mm keladi. Òanasi ingichka, qornining
oxirgi segmenti naysimon cho‘zilib, orqa uchi biroz toraygan. Old
ko‘kragining o‘rta qismi boshqa triðslarnikiga o‘xshab biroz toraygan,
qanotining chetlarida uzun qilchalar bor. Mo‘ylovi 8 bo‘g‘imli, uning
tanasi qora, 3 ta bo‘g‘imi oqish, uchi sal qo‘ng‘ir bo‘ladi. Òriðsning
lichinkasi ingichka, bo‘yi 2 mm gacha, mo‘ylovi 7 bo‘g‘imli, qornining
oxirgi bo‘g‘imidagi qilchasi kaltaroq, lichinkasi och qizil tusda bo‘ladi.
Bug‘doy triðsi yosh lichinkalik davrida beda-
poyalarda tuproq kesaklari ostida, yer yoriqlarida
qishlaydi. Erta bahorda harorat 8°C ga yetganda,
lichinkalar harakatlanib oziqlana boshlaydi. Aprel
oyida voyaga yetgan triðslar paydo bo‘ladi. Ular
may oyining o‘rtalariga kelganda juda ko‘payib
ketishi kuzatiladi va bu vaqtda tuxum qo‘yishi avjiga
chiqadi. Urg‘ochi triðs boshoq bandiga, ba’zan
qobig‘iga bittadan, ba’zan bir nechtadan tuxum
qo‘yadi. Voyaga yetgan triðs bug‘doy o‘simligi
poyasining uchini, barg qinini so‘rib yashaydi.
Òuxum qo‘ygandan 6 — 7 kun o‘tgach, lichinka
chiqadi. Lichinkalar boshoq qobig‘i ichiga kirib,
qobiq va gul shirasini so‘ra boshlaydi. Keyinroq
donning shirasini so‘rishga kirishadi.
Bu triðs bug‘doydan tashqari arpa, suli,
makkajo‘xori va boshqa g‘allasimon o‘tlarni ham
zararlaydi. Ular bir yilda bir marta nasl beradi.
Ularga qarshi kurash maqsadida yerlarni yaxshi-
lab shudgorlash, almashlab ekishni joriy etish
va kimyoviy vositalardan foydalanish zarur.
Ommaviy ko‘payganda BI-58 40%em.k. 0,5 —1
l/ga; diazinon 60% em.k. 1,5 — 1,8 l/ga; karate
5% em.k. 0,15 — 0,2 l/ga; nugor 40% em.k.
1,5 l/ga; siraks 25% em.k. 0,2 l/ga ishlatiladi.
33- rasm. Bug‘doy
33- rasm. Bug‘doy
33- rasm. Bug‘doy
33- rasm. Bug‘doy
33- rasm. Bug‘doy
tripsi:
tripsi:
tripsi:
tripsi:
tripsi:
à—voyaga yetgani,
b—lichinkasi,
d—trips zararlagan
bug‘doy boshog‘i.
d
a
b
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 1 0
Bitlar oilasi (Aphididae)
Bitlar oilasi (Aphididae)
Bitlar oilasi (Aphididae)
Bitlar oilasi (Aphididae)
Bitlar oilasi (Aphididae)
G‘alladoshlar biti. G‘alla ekinlariga bitlarning bir necha turi zarar
yetkazadi, ular donning sifatini buzadi, natijada hosildorlik pasayib ketadi.
Jumladan, 
katta g‘alla biti (Amphorophora avenae yoki Sitobion avenae)
arpaga, bug‘doyga, makkajo‘xoriga, oq jo‘xoriga va tariqqa zarar yetkazadi.
Arpa biti (Brachycolus noxius) arpaga va qisman bug‘doyga tushadi.
Makkajo‘xori biti (Siðha mauolis) arpa, bug‘doy, makkajo‘xori
va oq jo‘xorini zararlaydi.
Oddiy ildiz biti (Forda trivialis) bug‘doy va arpaga tushadi.
Suli, makkajo‘xori biti (Aphis mayolis) arpa, bug‘doy, tariq, makka-
jo‘xori va oq jo‘xorida uchraydi. Uning iqtisodiy zarari uncha katta emas.
Bitlar o‘simliklarning shirasini so‘rishi natijasida ular normal
o‘smaydi, hosil tugishi kechikadi, doni puch bo‘lib qoladi, barglari
sarg‘ayadi, don bitlar chiqargan suyuqlik bilan ifloslanib, namlik yuqori
bo‘lgan yillari saprofit zamburug‘lar rivojlanadi, barglardagi fiziologik
jarayonlar buziladi.
Katta g‘alla biti hamma joyda uchraydi. Arpa biti Markaziy Osiyo,
Ukraina va Kavkazorti davlatlarida, makkajo‘xori biti Markaziy Osiyo,
Janubiy Yevropada uchraydi. Oddiy ildiz biti O‘zbekiston, Kavkazorti
davlatlari va Yevropada tarqalgan.
Katta g‘alla biti 2 — 2,8 mm kattalikda bo‘lib, yashil rangda.
Qanotlari boshi va ko‘kragi qizg‘ish-qo‘ng‘ir, xartumi naychasining
uzunligi boshining to‘rtdan bir qismiga to‘g‘ri keladi. Shuningdek,
mo‘ylovi, panjasi, sonining yuqorisi va boldiri qora, mo‘ylovi
tanasidan uzunroq.
G‘alla bitining bo‘yi 1,2 — 2 mm, yashilrangda, qanotlilarining
boshi, ko‘kragi to‘q qo‘ng‘ir tusda; bitning orqasi bo‘ylab ancha tiniq
yashil yo‘l o‘tadi. Oldingi qanotining medial tomiri bir marta shoxlaydi.
Arpa bitining bo‘yi 1,6 — 2,2 mm, och yashil yoki sarg‘ish yashil-
rangda. Qanotlilarining o‘rta-orqasida ikkita to‘q yashil dog‘i bor,
ko‘zi va mo‘ylovi qora. Mo‘ylovining uzunligi tanasidan kaltaroq.
Makkajo‘xori bitining bo‘yi 1,6 — 2,3 mm, yaltiroq to‘q qo‘ng‘ir-
rangda, qanotsizlarining mo‘ylovi sariq, qanotlilarining mo‘ylovi qo‘ng‘ir-
rangda, qanotsiz bitlarning mo‘ylovi tanasi uzunligining 1/3 qismidan
birmuncha uzunroq, qanotlilarining mo‘ylovi tanasining yarmiga teng.
Oddiy ildiz biti sarg‘ish, bug‘doy biti och yashilrangda bo‘ladi,
tanasining shakli tuxumsimon, mo‘ylovi katta bo‘ladi.
Katta g‘alla biti, arpa biti, makkajo‘xori biti ko‘chib yurmaydi
(tarqalmaydi). Katta g‘alla biti va makkajo‘xori biti boshoqli o‘simlik-
lar bargida, poyasida va boshog‘ida ochiq holda yashaydi. Arpa biti esa
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 1 1
34-rasm. G‘alla biti:
34-rasm. G‘alla biti:
34-rasm. G‘alla biti:
34-rasm. G‘alla biti:
34-rasm. G‘alla biti:
a—qanotli bit, b—qanotsiz bit, d—bargdagi tuxumlari, e—lichinkasi,
f—nimfasi, g—bargdagi shiralari (bitlar), h—shira (bit) lar koloniyasi
bilan qoplangan — zararlangan o‘simlik.
barglarda ochiq holda yashamaydi, boshoq tubidagi barglarning nayi
ichiga kirib oladi. G‘alla biti ham ko‘pincha arpa biti bilan birga uchki
bargli qismi ichiga kirib oladi. Ildiz biti g‘alladoshlar ildizida yashaydi.
Ko‘chib yurmaydigan barcha g‘alla bitlari tuxumlik davrida qishlaydi.
Urg‘ochi bit tuxumini yovvoyi ekinlarga qo‘yadi.
G‘alladoshlar bitini kamaytirishda o‘z vaqtida amalga oshirish
zarur bo‘lgan har xil chora-tadbirlar muhim ahamiyatga ega. Shular-
dan biri agrotexnika chora-tadbirlari hisoblanadi. Boshoqli ekinlar
ekiladigan yerlar sifatli qilib chuqur shudgorlansa, qishlovchi shiralar
b
d
a
e
f
g
h
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 1 2
yo‘qoladi. Mineral va mahalliy o‘g‘itlar berish zararkunandalarning
zararlash darajasini pasaytiradi. Kuzgi va bahorgi g‘alla ekinlarini ekish
muddatlariga qat’iy amal qilish hosilni saqlab qolishga yordam beradi.
Hozirgi kunda muayyan bitlarga qarshi kurashda (o‘suv davrida)
quyidagi pestitsidlardan foydalanish mumkin: zolon 30% em.k. 1,6 —
2,3 kg/ga; zolon 35% em.k. 1,5 — 2,0 l/ga; kvark 10% em.k. 4,8 —6,9
l/ga; BI — 58 — 40% em.k. 1,0 — 1,5 l/ga; karate 5% em.k. 0,15 —
0,2 l/ga; karbofos 50% em.k. 0,5 — 1,2 l/ga; fenkill 20% em.k. 0,5 l/ga;
siði 25% em.k 0,2 l/ga. Ushbu preparatlar o‘simliklar vegetatsiyasi
davrida 1 — 2 marta purkaladi.
Zararli xasva (
Zararli xasva (
Zararli xasva (
Zararli xasva (
Zararli xasva (
Eurygaster integriceps Put
Eurygaster integriceps Put
Eurygaster integriceps Put
Eurygaster integriceps Put
Eurygaster integriceps Put)))))
(((((
Scutelleridae
Scutelleridae
Scutelleridae
Scutelleridae
Scutelleridae — skutelleridlar oilasi,
— skutelleridlar oilasi,
— skutelleridlar oilasi,
— skutelleridlar oilasi,
— skutelleridlar oilasi,
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera — yarimqattiqqanotlilar turkumi.)
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.)
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.)
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.)
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.)
Xasvalar O‘rta Osiyoda bug‘doy, arpa poyasi va boshog‘ining shirasini
so‘rib katta zarar yetkazadi. Ular katta maydonlarda, bug‘doyzorlarda,
ayniqsa, kuzgi bug‘doyga katta zarar yetkazadi. Masalan, 5 dona voyaga
yetgan xasva 0,25 m
2
maydondagi bug‘doy yoki arpani boshoq chiqarishi
davrida batamom nobud qilishi mumkin. Xasva poyani kechroq zararlasa,
don puch va oqsil kam bo‘lib qoladi, bunday bug‘doy uni nonining
sifati yomonlashadi. Xasva bilan zararlangan maydonlarda urug‘lik don-
ning 50%i unib chiqmaydi. Bu xasva arpa va bug‘doydan tashqari,
sholiga ham zarar yetkazadi. Ba’zi yillari u O‘zbekistonda juda ko‘payib
ketadi. Zararli xasva Markaziy Osiyoda, Kavkazda, G‘arbiy Yevropada
va Yaqin Sharqdagi barcha mamlakatlarda tarqalgan. Voyaga yetgan
xasvaning bo‘yi 10 — 12 mm keladi. Òanasining rangi sariq yoki sarg‘ish-
kulrang, sirti marmarsimon naqshli bo‘ladi. Oldingi ko‘kragining keyingi
yarmi oldingi yarmidan oqishroq. Qalqonining tubida ikkita oqish dog‘i
bor. Qalqonining qorni oxiriga yetib, yaxshi rivojlanganligi zararli xasva
uchun juda xosdir. Qalqonining oxirgi uchi oval shaklda, boshining
oldingi tomoni to‘mtoq, boshining bo‘yi eniga teng.
Zararli xasvaning xususiyatlaridan biri ularning to‘p bo‘lib yasha-
shidir. Bug‘doy pishganda havo harorati va namlik yuqori bo‘lganda
xasvalar ekinlarga katta zarar yetkazadi. Masalan, O‘zbekistonda xasvalar
yer sathidan 2000 metrgacha baland bo‘lgan joylarda o‘simliklar qoldi-
g‘ida va to‘kilgan barglar orasida qishlab chiqadi. Òog‘oldi zonalarda to‘kilgan
barglar qurib, havo harorati 17°C dan oshganda, bu aprel oyining
o‘rtalariga to‘g‘ri keladi, xasvalar yana bug‘doy ekilgan joylarga qaytadi.
Ular qishlovdan chiqib, avval kuzgi bug‘doyga, keyin bahorgi
g‘alla ekinlariga o‘tadi. Havo harorati pasayib ketganda, ular yerdagi
kesaklar, har xil o‘simliklar ostiga yashirinib oladi. Qaytib kelgan
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 1 3
xasvalar erta bahorda jadal oziqlanadi, o‘simliklar poyasida teshilgan
joylar paydo bo‘ladi. Bunday zararlangan poyalar qurib qoladi. Bahorgi
oziqlanishdan keyin urg‘ochi xasvalar, asosan, o‘simliklar bargiga,
poyasiga va ayrim hollarda, harorat pasayganda, tuproqqa ko‘p hollarda
ikki qator qilib tuxum qo‘yadi. Har bir qatorda 7 tadan tuxum bo‘ladi.
Òuxum qo‘yish bir oygacha davom etib, 380 tagacha tuxum qo‘yadi.
Xasvaning embrional rivojlanishi, haroratga qarab, 9 — 16 kun davom
etadi. Òuxumdan chiqqan lichinkalarning hammasi avval birga bo‘ladi.
Birinchi po‘st tashlaguncha tuxum sarig‘i bilan oziqlanadi, 3 — 4 kun
o‘tgandan keyin ular o‘simliklarga tarqalib, ularning bargi, poyasi va
keyinchalik boshog‘i bilan oziqlanadi. Bahorda harorat past bo‘lsa,
o‘simliklarning pastki qismi bilan oziqlanadi. Qattiq sovuq vaqtida,
hatto tuproq ichiga ham kirib oladi. Xasva o‘simlik shirasini so‘rishi
natijasida o‘simliklarning bargi sarg‘ayib qurib qoladi. Xasva zararlagan
joydan shira chiqadi, shira qattiq jarohat tevaragida to‘plangach, oqish
modda paydo bo‘ladi. Lichinkaning 5 marta po‘st tashlab rivojlanishi
35 — 40 kun davom etadi. Yaxshi oziqlangan xasvalar qanot chiqar-
gandan keyin qishlovga tayyorlanadi.
35-rasm. Zararli xasva:
35-rasm. Zararli xasva:
35-rasm. Zararli xasva:
35-rasm. Zararli xasva:
35-rasm. Zararli xasva:
à—voyaga yetgani, b—bug‘doy bargiga qo‘ygan
tuxumlari, 
d—yetkazgan zarari.
8—Umumiy va qishloq xo‘jalik entomologiyasi
b
a
d
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 1 4
Zararli xasva bir yilda bir marta nasl beradi.
Xasva dala ekinlarining asosiy zararkunandalaridan biri hisoblanadi.
Unga qarshi kurashdagi usullardan biri erta kuzda yoki qish vaqtida
qishlaydigan joylarini aniqlab, qurib qolgan begona o‘tlarni yo‘q
qilib tashlashdan iborat.
Kimyoviy kurashda quyidagi pestitsidlardan foydalanish mumkin:
BI-58,40%em.k, 0,5l/ga; buldok 2,5% em.k., 0,5 l/ga; karate 5%
em.k., 0,15 l/ga; desis 2,5% em.k., 0,25 l/ga; kinmiks 5% em.k., 0,2
l/ga; sumi-alfa 5% em.k., 0,2 — 0,25 l/ga; sumi-alfa 20% em.k., 0,07
l/ga; sumition 50% em.k., 0,6 — 1,0 l/ga; siði 25% em.k., 0,2 l/ga;
seraks 25% em.k., 0,2 l/ga.
Ushbu preparatlar o‘simliklar vegetatsiyasi davrida 2 marta purkaladi.
Nayza boshli xasva (
Nayza boshli xasva (
Nayza boshli xasva (
Nayza boshli xasva (
Nayza boshli xasva (
Aelia acumita L.
Aelia acumita L.
Aelia acumita L.
Aelia acumita L.
Aelia acumita L.)))))
(((((
Scutelleridae
Scutelleridae
Scutelleridae
Scutelleridae
Scutelleridae — Skutellaridlar oilasi,
— Skutellaridlar oilasi,
— Skutellaridlar oilasi,
— Skutellaridlar oilasi,
— Skutellaridlar oilasi,
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera — yarimqattiq qanotlilar turkumi.)
— yarimqattiq qanotlilar turkumi.)
— yarimqattiq qanotlilar turkumi.)
— yarimqattiq qanotlilar turkumi.)
— yarimqattiq qanotlilar turkumi.)
Bularning voyaga yetgani va lichinkasi bug‘doy, arpa ekinlarini
zararli xasva singari zararlaydi. Lekin nayza boshli xasva kamroq
uchraydi, iqtisodiy zarari ham kamroq bo‘ladi.
Nayza boshli xasva o‘simliklarning yashil qismini, yosh va pishgan
boshoqlar donini va ildizlarini zararlaydi. Ular bahorgi g‘allaga katta
zarar yetkazadi. Asosan, O‘rta Osiyo, Kavkazorti, G‘arbiy Yevropa,
Kichik Osiyoda uchraydi. Voyaga yetgan nayza boshli xasva 9 — 11 mm
bo‘lib, rangi och sariq, boshi, orqasining oldingi qismi va qalqoni
bo‘ylab oqish yo‘l o‘tadi, qanoti po‘stining teri qismida qo‘ng‘ir
nuqtalar bor, boshi uchburchak shaklda, tuxumi yumaloq, xira-
sarg‘ish, diametri 0,75 mm bo‘ladi. Lichinkasi boshlang‘ich yoshida
deyarli yumaloq, tuxumdan chiqqandan keyin sariq bo‘lib, keyinchalik
qo‘ng‘ir tusga kiradi. Lichinkasi po‘st tashlagandan keyin oval shaklga
kiradi va ularning tanasida qoramtir-qizil yo‘l va nuqtalar paydo bo‘ladi.
Nayza boshli xasva voyaga yetganda begona o‘tlar ichida, ba’zan to‘da-
to‘da bo‘lib qishlaydi. Aprel oyining boshlarida qishlovdan chiqib,
o‘rmalay boshlaydi, havo sovuq bo‘lganda begona o‘tlar orasiga kirib
ketadi. Ular aprel oyining o‘rtalarida g‘alla ekinlariga o‘tadi va tuxum
qo‘yishga kirishadi. Bunda urg‘ochi xasva may oyining o‘rtalarida baland
bo‘yli begona o‘tlarga to‘p-to‘p qilib, tuxum qo‘yishga kirishadi. Bir
yarim - ikki hafta ichida tuxumdan lichinka chiqib, ular avval muayyan
o‘simlikda oziqlanadi, ikkinchi yoshda yaqin oradagi bahorgi ekinlarga
o‘tadi. Nayza boshli xasva bir marta, ba’zi joylarda (to‘liq emas) ikkinchi
nasl berib yashaydi. Kurash choralari boshqa xasvalarnikiga o‘xshash.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 1 5
Òog‘ xasvasi (Dolicoris penicillatus Horg.)
Òog‘ xasvasi (Dolicoris penicillatus Horg.)
Òog‘ xasvasi (Dolicoris penicillatus Horg.)
Òog‘ xasvasi (Dolicoris penicillatus Horg.)
Òog‘ xasvasi (Dolicoris penicillatus Horg.)
(((((
Scutelleridae
Scutelleridae
Scutelleridae
Scutelleridae
Scutelleridae — Skutellaridlar oilasi,
— Skutellaridlar oilasi,
— Skutellaridlar oilasi,
— Skutellaridlar oilasi,
— Skutellaridlar oilasi,
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera — yarimqattiq qanotlilar turkumi.)
— yarimqattiq qanotlilar turkumi.)
— yarimqattiq qanotlilar turkumi.)
— yarimqattiq qanotlilar turkumi.)
— yarimqattiq qanotlilar turkumi.)
Boshoqning xasva so‘rgan joyidan yuqorisi qurib, donsiz bo‘lib
qoladi. Òog‘ xasvalari sholi, maxsar, kungaboqar va pomidorni
zararlashi ma’lum. Xasva zararlaganda, kungaboqar poyasining yuqori
qismidagi to‘pguli qurib qoladi.
Òog‘ xasvasi asosan, Markaziy Osiyo, Qashqar, Eronda uchraydi.
Voyaga yetganining bo‘yi 10 — 12 mm bo‘lib, sarg‘ish-kulrang
tusda, och binafsha rangda tovlanadi, oldingi qismi to‘mtoq yon uchli,
qanot usti yumshoq bo‘ladi. Qorin qismi qanoti oxiridan chiqib turadi.
Òuxumining uzunligi 1 mm, bochkasimon ko‘rinishda, kulrang
va qo‘ng‘ir tusda bo‘ladi. Lichinkasi birinchi yoshda yumaloq shaklda,
po‘st tashlagandan keyin oval shaklda bo‘ladi.
Òog‘ xasvasi voyaga yetganda, baland tog‘lardagi qoyalarda va tog‘
oldida to‘dalashib qoladi. Martning oxiri va aprel boshida xasvalar qishlovdan
chiqib, ucha boshlaydi. Bu zararkunanda bir necha kilometr masofaga
uchishi mumkin. May oyining boshida erkak va urg‘ochi xasvalar juftlashib,
keyin tuxum qo‘ya boshlaydi. Òog‘ xasvasi begona o‘tlarga 6 tadan 28
tagacha va ko‘p hollarda 7 tadan tuxum qo‘yadi. 10 — 12 kundan keyin
tuxumdan lichinkalar chiqib, ular dastlab begona o‘tlarda oziqlanadi,
keyinchalik g‘alla ekinlariga o‘tadi. Yoz oylarida tog‘ning yuqori qismiga
ko‘tariladi. Sentabr va oktabr oylarida pastroqqa tushib, qishlovga kiradi.
Òog‘ xasvalari bir yilda bir marta nasl beradi.
May qiziloyoq qo‘ng‘izi (Meloe xanrhomelasols
May qiziloyoq qo‘ng‘izi (Meloe xanrhomelasols
May qiziloyoq qo‘ng‘izi (Meloe xanrhomelasols
May qiziloyoq qo‘ng‘izi (Meloe xanrhomelasols
May qiziloyoq qo‘ng‘izi (Meloe xanrhomelasols)
May qiziloyoq qo‘ng‘izi lalmikor ekinlarga, ayniqsa, zig‘irga katta
zarar yetkazadi. Ular bug‘doy, arpaga 25% gacha zarar yetkazadi.
Ko‘pincha Qashqadaryo viloyatlarida uchraydi.
May qiziloyoq qo‘ng‘izining tanasi qora rangda, bo‘yi 15 — 30
mm, boshi keng, orqa old qismining qanot ustligi pastki qismlaridan
torroq, orqasining oldi bo‘ylab uzun chuqurcha o‘tgan. Qanot qismi
juda qisqargan va choki bo‘ylab ikki tomonga ajraladi. Bu bilan qorin
qismi deyarli ochiq qoladi. Qo‘ng‘iz mo‘ylovining birinchi bo‘limi va
oyog‘i (son chizig‘i, boldir va panja tubidan boshqasi) qizg‘ish tusda.
Qiziloyoq qo‘ng‘izlar voyaga yetgan davrida g‘alla ekinlariga zarar
yetkazadi, qo‘ng‘iz sug‘oriladigan yerlarda martning oxirida paydo
bo‘ladi, lalmikor yerlarda may oyida nobud bo‘ladi. Bular o‘simlikning
barglari va mevasi bilan oziqlanib uni nobud qiladi. Ular tuxumini
tuproqqa qo‘yadi. Òuproqdan chiqqan lichinka — triungulin bo‘lib,
juda harakatchan va tashqi ko‘rinishdan katta yoshdagi lichinkaga
o‘xshamaydi. Qo‘ng‘izning triungulini serhosil o‘simliklarning guliga
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 1 6
kirib olib yashaydi. Bu gulga yovvoyi asalarilar qo‘nganda triungulin
ariga ilashib uning iniga kelib tushadi va uning lichinkalari bilan
oziqlanadi. Qo‘ng‘iz butun rivojlanish davrini asalari inida o‘tkazadi.
Bu zararkunanda bilan zararlangan maydonlarni bahorda, yozda
sifatli shudgorlash zarur. Katta yoshdagi qo‘ng‘izlarga qarshi kurashishda
peritroid preparatlaridan foydalanish tavsiya qilinadi. Qiziloyoq
qo‘ng‘izlar ucha olmaydi, shuning uchun mexanik usulda kurashishda
dalalar orasida zovurlar qazish, moyga botirilgan poxol arqonlar
bilan ajratib qo‘yish katta ahamiyatga ega.
Ekinlar ekiladigan dalalar yoz va kuzda sifatli qilib 30 — 40 sm
chuqurlikda qo‘sh yarusli qilib haydaladi. May qiziloyoq qo‘ng‘izi
ko‘paygan yillarda dalalarni bir-biridan ajratib haydash kerak.
Kimyoviy kurash choralari: BI-58 — 40%em.k., 1,5 l/ga, sharoitga
qarab ikki marta ishlatish mumkin; desis 2,5% em.k., 0,25 l/ga; ka-
rate 5% em.k., 0,2 l/ga, bir marta qo‘llash mumkin. Kinmiks 5%
em.k., 0,2 l/ga, o‘simlikning o‘suv davrida purkaladi, 15 kun farqi
bilan 2 marta. Fenkill 20% em.k., 0,2 — 0,3 l/ga; sumiton 50% em.k.,
0,6 — 1,0 l/ga, o‘suv davrida 2 marta purkash mumkin.
G‘allapoya burgasi (
G‘allapoya burgasi (
G‘allapoya burgasi (
G‘allapoya burgasi (
G‘allapoya burgasi (
Chaetocnema hortensis Geoffe
Chaetocnema hortensis Geoffe
Chaetocnema hortensis Geoffe
Chaetocnema hortensis Geoffe
Chaetocnema hortensis Geoffe)))))
(((((
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae — bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiq qanotlilar turkumi.)
— qattiq qanotlilar turkumi.)
— qattiq qanotlilar turkumi.)
— qattiq qanotlilar turkumi.)
— qattiq qanotlilar turkumi.)
Lalmikor yerlardagi bug‘doy va arpa ekinlari g‘allapoya burgasi
bilan zararlanganda 12%, hosil qattiq zararlanganda 50% va hatto 70%
hosil nobud bo‘ladi. Ular, asosan, O‘zbekistonda, ayniqsa Buxoro
viloyati, Markaziy Osiyo davlatlari, Kavkaz va Kichik Osiyoda tarqalgan.
G‘allapoya burgasining 2 turi —
Chaetacnema hortensis yoki
Chaetocnema aridula Gyll. bo‘lib, ular bir-biriga juda o‘xshash bo‘ladi.
Ch. hortensis maydaroq 1,6 — 2,3 mm, Ch. aridula 2,5 — 2,8 mm
gacha bo‘ladi. Òanasi cho‘ziq, oval shaklda, orqa oyoqlari yaxshi
rivojlangan. Bu burgalarning rangi qoramtir bo‘lib, yaltirab turadi.
Ba’zan Ch. hortensis yashilsimon-yaltiroq, mo‘ylovi, oyog‘i qizg‘ish-
sariq tusda bo‘ladi. Boshi va orqasining oldingi qismi nuqtasimon
chuqurchalar bilan qoplangan. Bu nuqtalarning kengayishi bilan ikki
tur bir-biridan farq qiladi. Burgalarning qanot ustligi uzunasiga ketgan
nuqtasimon ariqchalar bilan qoplangan. Har ikkala turning lichinkalari
bir-biriga o‘xshaydi. Katta yoshdagi lichinkalar 5 mm gacha bo‘ladi.
Ular oq, boshi kichik, qoramtir, birinchi va oxirgi segmentlarida
kuchli xitinlashgan qo‘ng‘ir tusli qalqon joylashgan. Lichinkaning
oyog‘i xira-qo‘ng‘ir tusda. Butun tanasi mayda kalta tuk bilan qoplangan.
Burganing tuxumi (Ch. aridula) oq chiziqcha shaklida bo‘ladi. Burga
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 1 7
katta yoshida qo‘ng‘iz holida g‘o‘zada va begona o‘tlarda qishlab chiqadi.
Mart oyining boshlarida qishlovdan chiqqan joyida g‘alla o‘simliklarini
kemirib oziqlanadi, lekin bu vaqtda ular maysa chiqarish fazasida
bo‘lganligi uchun burganing zarari kam bo‘ladi. Voyaga yetgan burgalar
juftlashgandan so‘ng, aprel oyining o‘rtalarida tuxum qo‘ya boshlaydi.
Ular arpa, bug‘doy ildizi yoniga, barglari yoniga, yerga tuxum qo‘yadi.
5 — 7 kun ichida tuxumdan lichinka chiqib, o‘simliklar poyasiga
chiqib oladi. So‘ngra uning ichiga kirib, poyaning ostki qismi bilan
oziqlanadi. Lichinka poya ichida ba’zan yuqoriga ko‘tarilib, poya
bo‘g‘imlariga zarar yetkazadi. Buning natijasida barglar sarg‘ayadi va
36-rasm. Don burgasi:
36-rasm. Don burgasi:
36-rasm. Don burgasi:
36-rasm. Don burgasi:
36-rasm. Don burgasi:
1—qo‘ng‘izi, 2—tuxumi, 3—lichinkasi (qurti), 4,5,6—yetkazgan zarari.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 1 8
so‘liydi. Lichinkaning rivojlanishi 15 — 20 kunga cho‘ziladi. Aprel
oyining oxirida katta yoshdagi lichinka paydo bo‘ladi. Ularning tuxum
qo‘yishi bir oydan ko‘proq vaqtga cho‘ziladi, shuning uchun yosh
lichinkalarni iyun oyining boshigacha g‘alla poyasida uchratish mumkin.
Burgalar yosh o‘simliklarga, keyinroq esa boshoq chiqara boshlagan
o‘simliklar poyasi ichiga kirishi mumkin. Bitta lichinka bir nechta poyani
shikastlashi mumkin, masalan, bitta poya bilan oziqlangandan keyin,
boshqa poyaga o‘rmalab o‘tadi.
Qishlovdan chiqqan burga may oyining oxirida tuxum qo‘yib
bo‘lgandan keyin, poyadan uchib ketadi. Shu vaqtda yangi avlodning
katta yoshdagi lichinkasi yerga tushadi va tuproqqa kirib g‘umbakka
aylanadi. G‘umbakdan chiqqan yangi avlod bir qancha vaqt g‘alla ekinlari
poyasida oziqlanib, voyaga yetgan qo‘ng‘izga aylanadi va qishlovga ketadi.
Bir yilda bir marta nasl beradi.
37-rasm. Katta g‘alla burgasi:
37-rasm. Katta g‘alla burgasi:
37-rasm. Katta g‘alla burgasi:
37-rasm. Katta g‘alla burgasi:
37-rasm. Katta g‘alla burgasi:
a—qo‘ng‘izi, b—tuxumlari,
d—lichinkasi (qurti),
e—poya ichidagi lichinka,
f—zararlangan barg va poya.
a
b
d
f
e
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 1 9
Kurash choralari quyidagicha: g‘alla ekiladigan dalalarni 30 sm
chuqurlikda haydash, dalada qolgan somon, o‘t, o‘simliklar qoldig‘ini
issiq kunlar — mart oyigacha yoqib yo‘qotish kerak. G‘allani o‘z vaqtida
ekish kerak. O‘simliklar vegetatsiyasi davrida 2 marta BI-58 40% em.k.
1,5 l/ga; buldok 2,5% em.k. 0,5 l/ga; desis 2,5% em.k. 0,25l/ga purkaladi.
Karate 5% em.k., 0,2 l/ga dan vegetatsiya davrida bir marta ishlatiladi.
G‘alladoshlar filchasi (Perieges bardus Bohem)
G‘alladoshlar filchasi (Perieges bardus Bohem)
G‘alladoshlar filchasi (Perieges bardus Bohem)
G‘alladoshlar filchasi (Perieges bardus Bohem)
G‘alladoshlar filchasi (Perieges bardus Bohem)
Bu zararkunandalar bug‘doy, arpa ekinlariga katta zarar yetkazadi.
Ular ayrim yillarda Qamashi va Jizzax tumanlarida 70% ga yaqin
maydondagi g‘alla ekinlarini zararlagan va ayrim hollarda butun
maydonlardagi o‘simliklar nobud bo‘lganligi hamda ular tugunaklarga
ham zarar yetkazgani ta’kidlanadi. Bu filchalar, asosan, O‘rta Osiyo
va Kavkazorti davlatlarining tog‘oldi hududlarida tarqalgan. G‘alla-
doshlar filchasi urg‘ochisining bo‘yi 4,5 — 5 mm, erkaginiki 2 —
4,5 mm, och-kulrang, orqa old qismining o‘rtasi qoramtir tangachalar
bilan qoplagan. Ular ayrim hollarda uzunasiga o‘tgan ikkita yo‘l hosil
qiladi, qanot ustligi yupqa tangachalar bilan qoplangan, birmuncha
oqish. Qo‘ng‘iz oval shaklda, boshida juda kalta va yo‘g‘on xartumchasi
bor. Lichinkasi 7 mm gacha bo‘lib, bosh va qornining o‘rta qismi oq-
sarg‘ish rangda bo‘ladi. Lichinkaning oyoqlari bo‘lmaydi. G‘umbagi
oq, 5 mm gacha bo‘ladi. Voyaga yetgan qo‘ng‘iz ekinlarga zarar
yetkazadi, ular mart boshida paydo bo‘lib, aprelning oxirida tuxum
qo‘yadi, may boshlarida nobud bo‘ladi. Filcha yosh g‘alla ekinlarining
bargini kemirib o‘yadi va teshib yuboradi, shikastlangan barg qurib
qoladi. Filchaning urg‘ochisi tuproqqa tuxum qo‘yadi, aprel oyining
ikkinchi yarmida tuxumdan lichinka chiqadi. Ular lichinkalik va
g‘umbaklik davrini tuproqda o‘tkazadi. Voyaga yetgan qo‘ng‘izlari arpa
va bug‘doyga zarar yetkazadi.
Ularga qarshi kimyoviy kurashda fosfoorganik va prerioid preparatlari
yaxshi samara beradi. BI-58 40% em.k.1,5 l/ga; buldok 2,5% em.k.,
0,5 l/ga; desis 2,5% em.k., 0,25 l/ga; karate 5% em.k., 0,15 l/ga;
kinmiks 5% em.k., 0,2 l/ga; summa-alfa 20% em.k., 0,07 l/ga purkaladi.
Shilimshiq qurt (Lema melanopus L.)
Shilimshiq qurt (Lema melanopus L.)
Shilimshiq qurt (Lema melanopus L.)
Shilimshiq qurt (Lema melanopus L.)
Shilimshiq qurt (Lema melanopus L.)
(((((
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae — bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiq qanotlilar turkumi.)
— qattiq qanotlilar turkumi.)
— qattiq qanotlilar turkumi.)
— qattiq qanotlilar turkumi.)
— qattiq qanotlilar turkumi.)
Bu zararkunanda o‘simliklar bargiga zarar yetkazadi. U Buxoro,
Surxondaryo, Òoshkent viloyatlarida keng tarqalgan. Ba’zan Òojikis-
tonda ham uchratish mumkin. Bundan tashqari, ular Markaziy
Osiyoda, Sibirda, Kichik Osiyoda va Afrika qit’asida uchraydi. Uning
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 2 0
kattaligi 4 — 6 mm bo‘lib, tanasi cho‘ziq, old ko‘kragi qanot ustligiga
qaraganda ancha ensiz, rangi yashilsimon, orqasining oldingi qismi va
oyog‘i sarg‘ish-qizil, mo‘ylovi, panjalari va boldirining yuqori qismi
qora rangda, qanot ustligida nuqtachalar bor.
Òuxumi oval shaklda, sariq rangda bo‘ladi. Lichinkasining bo‘yi
5 mm, och-sariq yoki oqish, boshi qora, ustki tomonidan qo‘ng‘ir
tusli shilimshiq bilan qoplangan. Bu dushmandan himoya vositasini
ham o‘taydi. G‘umbagi tuproq ichida pillasimon holda bo‘ladi.
Shilimshiq qurt mart oyining oxirida, voyaga yetgan yoshda, yer
yoriqlarida, toshlar ostida qishlovda bo‘ladi. May oyining oxirida paydo
bo‘ladi. Ular g‘alla ekinlarining bargini uzunasiga kemirib, 12 —14
38-rasm. Shilimshiq qurt:
38-rasm. Shilimshiq qurt:
38-rasm. Shilimshiq qurt:
38-rasm. Shilimshiq qurt:
38-rasm. Shilimshiq qurt:
a—qo‘ng‘izi, b—bargdagi tuxumi, d—lichinkasi (qurti), e—pilladagi
g‘umbagi,
f—lichinka va qo‘ng‘izi zararlagan g‘alla tupi.
b
a
d
e
f
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 2 1
kun o‘tgach, urg‘ochisi tuxum qo‘yishga kirishadi. Òuxumini bittadan
yoki 3 — 7 tadan qator qilib qo‘yadi. Urg‘ochi qo‘ng‘iz o‘rtacha 200
tagacha tuxum qo‘yadi. Oradan 3 — 10 kun o‘tgach, tuxumdan lichinka
chiqadi. U g‘alla ekinlarining bargini yeydi. May oyining boshida qurtlari
tuproq orasida g‘umbakka aylanadi. Oradan 14 — 25 kun o‘tgach,
g‘umbakdan voyaga yetgan qo‘ng‘iz chiqib, yer yoriqlariga, kesaklar
orasiga kirib qishlovga ketadi. Ular bir yilda bir marta nasl beradi.
Kurash choralaridan biri yerni sifatli haydashdir.
Qo‘ng‘iz lichinkalari ekin maydonlarining pastqam joylarida
to‘planib yashaydi. Shu vaqtni aniqlab yoki ekinlarning vegetatsiyasi
davrida kurashish mumkin. Kimyoviy kurash choralaridan shilimshiq
qurtga qarshi: zalon 35% em.k., 1,5 l/ga; kvark 10% em.k., 4,8 — 6,9
l/ga; BI-58 40%em.k.1,5 l/ga; desis 2,5% em.k., 0,25 l/ga; karate 5%
em.k., 0,15 l/ga; sumi-alfa 5% em.k., 0,2 — 0,25 l/ga; sumi-alfa
20% em.k., 0,007 l/ga; siði 25% em.k., 0,2 l/ga ishlatiladi. Ularni
vegetatsiya davrida 2 marta purkash mumkin.
Gessen pashshasi (Mayetiola destructor Say.)
Gessen pashshasi (Mayetiola destructor Say.)
Gessen pashshasi (Mayetiola destructor Say.)
Gessen pashshasi (Mayetiola destructor Say.)
Gessen pashshasi (Mayetiola destructor Say.)
(((((
Cesidomyiidae
Cesidomyiidae
Cesidomyiidae
Cesidomyiidae
Cesidomyiidae — galitsalar oilasi,
— galitsalar oilasi,
— galitsalar oilasi,
— galitsalar oilasi,
— galitsalar oilasi,
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera — ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
Bu zararkunanda bizning hududda zarari uncha sezilmaydi, lekin
Markaziy Osiyoda oz bo‘lsa-da, g‘alla ekinlariga zarar yetkazadi. Ular
lalmi ekinlarga, yosh va o‘sayotgan o‘simliklarga, ayniqsa, katta zarar
yetkazadi.
Gessen pashshasi g‘alla ekinlari to‘planishi davrida ularning asosiy
poyasini zararlasa, bu poya qurib qoladi, ikkilamchi poyasi boshoq
chiqarmaydi. Ilmiy kuzatishlardan ma’lum bo‘lishicha, bahorgi bug‘doy
poyasida bu pashshaning bittagina lichinkasi bo‘lsa, hosil o‘rtacha 59,4%,
agar ikkita bo‘lsa, 70,9%, to‘rtta bo‘lsa, 89,9%ga kamayadi. Kuzgi bug‘-
doyda yuqoridagiga muvofiq, hosil 30%, 53,4% va 71,7% ga kamayadi.
Bu pashsha Markaziy Osiyoda, jumladan, Òoshkent viloyatida,
Kattaqo‘rg‘on va Qamashi tomonlarda, oz bo‘lsa-da uchraydi.
Voyaga yetgan pashsha 2,5 — 3,5 mm kattalikda, rangi qo‘ng‘ir,
urg‘ochisining qorin qismida qizil yoki qo‘ng‘ir-sariq rangli dog‘lari
bor, ko‘kragi qora, biqinida pushti chiziqlari bor. Chizig‘i bo‘lganligi
uchun bu pashsha chivinga o‘xshab ketadi. Mo‘ylovi qo‘ng‘ir-sariq
rangda bo‘lib, urg‘ochisiniki 17, erkaginiki 20 bo‘g‘imli bo‘ladi.
Qanotining uchi to‘garak shaklda, chetida uzun tukchalar bor. Oyog‘i
uzun. Erkagi qornining oxirida kurakchasimon 2 ta ortiq bor, urg‘ochisi
bilan juftlashganda shu ortiq orqali urg‘ochisini ushlab turadi,
urg‘ochisi qornining uchi nayzasimon bo‘lib, oxirgi bo‘g‘imi hara-
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 2 2
39-rasm. Gessen pashshasi:
39-rasm. Gessen pashshasi:
39-rasm. Gessen pashshasi:
39-rasm. Gessen pashshasi:
39-rasm. Gessen pashshasi:
a—urg‘ochisi, b—erkagi, d—bug‘doy bargidagi tuxumi,
e—lichinkasi (qurti), f—soxta pillasi, g—zararlangan o‘simlikdagi
soxta pillasi, 
h—zararlangan kuzgi bug‘doy.
katchan bo‘ladi. Pashshaning soxta pillasi ko‘rinishidan zig‘irdoniga
o‘xshaydi, bu pilla iðaksimon tuzilgan bo‘lib, ichida eng avval oq,
so‘ngra pushti tusga kirgan g‘umbak joylashadi.
Òuxumining uzunligi 0,5 mm, yangi qo‘yilgani och qizil rangda,
keyinchalik qizg‘ish rangga kiradi. Lichinkasi chiqishidan oldin qizg‘ish-
qo‘ng‘ir rangda bo‘ladi. Oq, ba’zan pushtiroq tovlanib turadi. Uning
kattaligi birinchi yoshida 1 mm bo‘lib, 13 ta segmenti ko‘rinib turadi,
oxirgi segmentida chuqurcha bo‘ladi. Bu chuqurchaning 2 yonida
tikansimon 4 ta so‘rg‘ich bor. Yosh lichinkaning rangi och pushti-
sarg‘ish bo‘ladi. Katta yoshdagi lichinkasining uzunligi 4 mm bo‘ladi.
b
a
e
f
h
d
g
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 2 3
Gessen pashshasi kuzgi bug‘doy ekinida soxta pilla ichida g‘umbakka
aylangan holda qishlaydi, ayrim hollarda g‘umbakka aylangan yoki
pilla o‘ramagan lichinkalik yoshida qishlaydi.
Erta bahorda — aprel oyining boshida voyaga yetgan pashshalar
uchib chiqa boshlaydi. Katta yoshdagi gessen pashshasining og‘iz
organlari yaxshi rivojlangan, uning hayoti 6 kundan uzoqqa cho‘ziladi.
Lekin pashshaning imagoga aylanishi ancha uzoqqa cho‘ziladi. Urg‘ochi
pashsha 500 tagacha tuxum qo‘yadi. Uning lichinkasi boshqa ekinlarda
yashamaydi. Pashsha g‘alla ekinlarining bargiga, bargi yuzasiga va tubiga
bittadan va bir nechtadan tuxum qo‘yadi. Òuxum qo‘ygandan 4 kundan
keyin lichinka chiqadi. Lichinka barg tubiga o‘rmalab borib, poyadagi
bo‘g‘im oralig‘ining quyi qismiga joylashadi. Uning lichinkalik davri
30 kun. G‘umbaklik davri 14 kun davom etadi. Ob-havo quruq, issiq
bo‘lganda g‘umbakning bir qismi yoki hammasi diapauzaga o‘tadi.
Ayrim vaqtda ular kuzgacha rivojlanishdan to‘xtaydi. Qulay sharoit
tug‘ilishi bilan yana rivojlana boshlaydi. Yoz oylarida gessen pashshasi
diapauzaga kirib, yuqori haroratdan saqlanib qoladi. Zararlangan yosh
o‘simliklarning rangi o‘zgarib, poyasi sarg‘ayadi, barglari o‘zgarib
qalinlashadi va o‘simlik qurib qoladi. Kurash choralaridan — yerlarni
sifatli qilib haydash, ilmiy asoslangan almashlab ekish, ekin ekishni
rejalashtirish, mineral va organik o‘g‘itlardan to‘g‘ri foydalanish yaxshi
samara beradi. Kimyoviy kurash choralaridan ham foydalanish mumkin.
Gessen pashshasiga qarshi quyidagi preparatlar ishlatiladi: zolon
30% n.kun. 1,6 — 2,3 kg/ga; zolon 30% em.k., 1,5 —2,0 l/ga; kvark
10% em.k., 4,8 — 6,9 l/ga; BI-58 40%em.k. 1,5 l/ga; karate 5%
em.k., 0,2 l/ga; suma-alfa 5% em.k., 0,2 l/ga; trebon 30% em.k.,
0,3 l/ga; siði 25% em.k., 0,2 l/ga; siraks 25% em.k., 0,2 l/ga
(o‘simliklar vegetatsiyasi davrida 2 martagacha). G‘alla ekiladigan
yerlarni o‘z vaqtida shudgorlash katta ahamiyatga ega.
Shved pashshasi (Oscinella
Shved pashshasi (Oscinella
Shved pashshasi (Oscinella
Shved pashshasi (Oscinella
Shved pashshasi (Oscinella frit L.)
frit L.)
frit L.)
frit L.)
frit L.)
(((((
Chloropidae
Chloropidae
Chloropidae
Chloropidae
Chloropidae — g‘alla pashshalari oilasi,
— g‘alla pashshalari oilasi,
— g‘alla pashshalari oilasi,
— g‘alla pashshalari oilasi,
— g‘alla pashshalari oilasi,
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera — ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
Bu pashsha, ayniqsa, kech ekilgan bug‘doy va arpa ekinlarini
kuchli shikastlaydi. Pashsha tushgan g‘alla ekinlarining maysasi sarg‘ayadi,
barglarining uchi va boshoqning embrional boshlang‘ichlari qurib qoladi.
Sut pishiqlik davrida lichinkalar donini kemirib, unda egatchalar hosil
qiladi. Donning zararlanishi natijasida hosil kamayib ketadi.
Shved pashshasi keng tarqalgan zararkunanda. Voyaga yetgan
pashshaning bo‘yi 1,5 mm, ko‘rinishi bukurga o‘xshaydi, rangi qora,
yaltiroq, qornining ost tomoni och sariq.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 2 4
Shved pashshasi katta yoshdagi
lichinkalik davrida kuzgi ekinlarda,
yovvoyi g‘alladosh begona o‘tlarda, xas-
cho‘plar orasida qishlaydi. Bahorda
g‘umbakka aylanadi. Martning oxiri —
aprel boshlarida voyaga yetgan pashsha
uchib chiqadi. Urg‘ochi pashsha yosh
o‘simliklar bargiga, to‘planayotgan
o‘simliklarning barg pardasiga, barg qini
tilchasiga tuxum qo‘yadi. Òuxumi haro-
ratga qarab, 2 — 12 kunda rivojlanadi.
Òuxumdan chiqqan lichinka barg qini
ichiga kirib, poyaning yumshoq (ko‘-
pincha ichki) qismi bilan oziqlanadi.
O‘simliklar sut pishiqchilik davrida esa
pashsha boshoq va don pardasiga tuxum
qo‘yadi. Òuxumdan chiqqan lichinkalar
don bilan (don qotguncha) oziqlanadi.
Respublikamiz sharoitida shved pash-
shasi 3 marta va undan ko‘p nasl beradi.
Shved pashshasida tekinxo‘rlik qiluv-
chi 19 xil tabiiy kushanda qayd qilingan
bo‘lib, shulardan roptromerus va trixa-
mamos katta ahamiyatga ega.
Bahorgi g‘alla ekinlarini ertaroq,
kuzgilarni, aksincha, biroz kechikib ekish
ekinlar zararlanishini birmuncha kamay-
tiradi, g‘alladan keyin ang‘iz yumshatilib,
yer chuqur haydaladi. Chidamli g‘alla
navlarini tanlab ekish, ko‘chatlarni oziq-
lantirish muhim ahamiyatga ega.
O‘simliklar to‘planishi davrida
zararkunandaga qarshi quyidagi kimyoviy
preparatlarning biri bilan ishlov beriladi.
Nugor 40% em.k., 1,5 l/ga; sumi-alfa
5% em.k., 0,3 l/ga; trebon 30% em.k.,
0,3 l/ga va hokazo. Hasharotni kamay-
tirish uchun yerni o‘z vaqtida o‘g‘itlash
va sug‘orish yaxshi samara beradi.
Òuxumi oq, 0,5 mm, cho‘ziq. Lichinkasi 4,5 — 5 mm uzunlikda,
sarg‘ish yoki yaltiroq oq tusda. Keyingi uchi to‘mtoq bo‘lib, ikkita
ortig‘i, bosh qismida esa arra tishchali o‘roqsimon ikkita ilmog‘i bor.
Soxta pillasining uzunligi 1,75 —3 mm, tusi to‘q jigarrangdan och
sariqranggacha bo‘ladi.
40-rasm. Shved pashshasi:
40-rasm. Shved pashshasi:
40-rasm. Shved pashshasi:
40-rasm. Shved pashshasi:
40-rasm. Shved pashshasi:
1—pashsha, 2—lichinkasi
(qurti),
3—yetkazgan zarari.
1
2
3
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 2 5
Meromiza (Meromyza saltatrix L.)
Meromiza (Meromyza saltatrix L.)
Meromiza (Meromyza saltatrix L.)
Meromiza (Meromyza saltatrix L.)
Meromiza (Meromyza saltatrix L.)
(((((
Chloropidae
Chloropidae
Chloropidae
Chloropidae
Chloropidae — g‘alla pashshalari oilasi,
— g‘alla pashshalari oilasi,
— g‘alla pashshalari oilasi,
— g‘alla pashshalari oilasi,
— g‘alla pashshalari oilasi,
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera — ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
Bu zararkunanda bug‘doy, arpaga zarar yetkazadi. O‘simliklar
zararlanganda hosilning 40 % igacha qismi kamayadi, juda qattiq
zararlanganda hosil butunlay nobud bo‘ladi. Pashshaning bo‘yi 2,5 —
4 mm, yangi g‘umbakka aylangani och yashil, keyinchalik och sariq
rangda bo‘ladi. Ko‘kragida o‘nta ko‘ndalang qora chizig‘i bor. Orqa
oyog‘ining boldiri yo‘g‘onlashgan. Soxta pillasining kattaligi 5 — 6
mm, segmentlari bilinib turadi. Soxta pillasining rangi sarg‘ish-yashil,
pilladan chiqqan lichinkaning rangi och kulrang, kattaligi 7 mm gacha
boradi. Pillasi silindrsimon yo‘g‘onlashgan, oxirida chuqurchasi bor.
Og‘iz organi birinchi yoshida och jigarrang, 2 ta tishchasi bor,
2- yoshda 4 tadan tishchasi bor. Meromizaning lichinkasi 1 yoshda
oq, 2 yoshida sarg‘ish-yashil rangda tovlanadi. Katta yoshida yashil,
sariq-yashil va och sariq rangda bo‘ladi. Òuxumi 0,8 — 1,2 mm,
sutsimon oq, ayrim hollarda yashil tovlanadi, yupqa, qobirg‘ali.
Meromiza lichinka davrida yovvoyi o‘tlarda va qisman kuzgi g‘allada
qishlab chiqadi. Qishlab chiqqandan keyin bahorda g‘umbakka aylanadi.
Voyaga yetgan pashsha aprelda begona o‘tlardan g‘alla ekilgan joylarga
41-rasm. Meromiza:
41-rasm. Meromiza:
41-rasm. Meromiza:
41-rasm. Meromiza:
41-rasm. Meromiza:
1—pashshasi, 2—tuxumi, 3—lichinkasi (qurti), 4—zararlangan boshoq.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 2 6
o‘tadi. G‘alla ekinlari bargiga bittadan tuxum qo‘yadi. G‘alla ekinlaridan
ko‘proq kuzgi bug‘doy zararlanadi. Òariqsimon g‘alla ekinlari deyarli
zararlanmaydi. Meromiza 72 tagacha tuxum qo‘yadi. Bitta pashsha 13
kundan 50 kungacha yashaydi. Òuxum qo‘yib bo‘lgandan keyin pashsha
nobud bo‘ladi, tuxumi 3 — 10 kunda rivojlanadi. Òuxumdan chiqqan
lichinka tezlik bilan oziqlana boshlaydi. Hali poya chiqarmagan
bug‘doydagi zarari shved pashshasinikiga o‘xshab ketadi, poya
chiqargan bug‘doyni zararlasa, u boshoq chiqarmaydi.
Bargdagi lichinka keyinchalik poyaga o‘tib, boshoqni ham zarar-
laydi. Meromiza ko‘p hollarda asosiy poyani zararlaydi. Lichinka 2
hafta yashaydi, keyin poyada g‘umbakka aylanadi. 25 kun g‘umbak holida
bo‘ladi. Ikkinchi nasli may oyining 20- kunlaridan keyin paydo bo‘ladi.
O‘rta Osiyo sharoitida bu zararkunanda necha marta nasl berishi
aniqlanmagan. Ba’zi tumanlarda meromiza bir yozda ikki marta nasl
beradi, buning ikkinchi avlod pashshalari, asosan, uvatlarda, bo‘sh
maydonlarda yashab, xazonlar orasiga, yovvoyi g‘alladosh o‘tlarga
va kuzgi g‘alla ekinlariga tuxum qo‘yadi. Òuxumdan chiqqan lichinkalar
shu yerda qishlaydi.
Meromizaga qarshi kurashda yerga mineral o‘g‘itlar solinadi,
ekinlar erta ekiladi. Gektariga 200 kg dan selitra solinadi. O‘simliklar
vegetatsiyasi davrida 60% k.e. diazinon 1 — 1,2 l/ga; 50% k.e.,
karbonat 0,5 — 1,0 l/ga; 30% k.e. trebon 0,4 l/ga ishlatiladi.
Sholi zararkunandalari
Sholi zararkunandalari
Sholi zararkunandalari
Sholi zararkunandalari
Sholi zararkunandalari
Jahon dehqonchiligida sholi—don ekinlarining ichida hosildorligi
jihatdan birinchi o‘rinda va ekiladigan maydoni bo‘yicha ikkinchi o‘rinda
turadi. Bu o‘simlikdan keyin har xil tuproqning meliorativ holati
yaxshilanadi va undan keyin boshqa ekinlar ekish imkoniyati yaratiladi.
Markaziy Osiyo sharoitida sholi butun vegetatsiya davomida zarar-
kunandalar bilan zararlanadi. Ayniqsa, ular rivojlanish fazasining
dastlabki bosqichlarida qattiq zararlanadi. Ularning ichida eng keng
tarqalgan sohil bo‘yi pashshasi (Ephaydra macellaria Egg.), sho-
lining suvdagi uzunburun qo‘ng‘izlari (Hydrnomus sinuaticollis Tst.)
va qisqichbaqasimonlarda qalqondor qisqichbaqalar (Apus caneri-
tormis sehats), lentesteriyalar (Leptesthetia sp) va boshqalardir.
Sohil bo‘yi pashshasi (
Sohil bo‘yi pashshasi (
Sohil bo‘yi pashshasi (
Sohil bo‘yi pashshasi (
Sohil bo‘yi pashshasi (
Ephydra macellaria Egg.
Ephydra macellaria Egg.
Ephydra macellaria Egg.
Ephydra macellaria Egg.
Ephydra macellaria Egg.)))))
(((((
Ephydridae
Ephydridae
Ephydridae
Ephydridae
Ephydridae — Sohil bo‘yi pashshalari oilasi,
— Sohil bo‘yi pashshalari oilasi,
— Sohil bo‘yi pashshalari oilasi,
— Sohil bo‘yi pashshalari oilasi,
— Sohil bo‘yi pashshalari oilasi,
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera — ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
— ikki qanotlilar turkumi.)
Pashshaning bo‘yi 4 mm, ko‘krak va qorni yashil metall rangda,
oyoqlari qizg‘ish-yashil, o‘rta yelkasida 5 ta, chekka qismida 4 ta qalqoni
bor, oyoqlari to‘g‘ri.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 2 7
Qanotining kastal tomirlarida 2 ta yaxshi ko‘rinadigan uzun o‘siq
tomirlari o‘tgan, apol tomiri orqasiga qarab taxlangan.
Lichinkasining bo‘yi 7 mm gacha, yelka qismidan oxirigacha o‘sim-
talar bilan qoplangan. Yuqori qismida 2 ta nafas olish naychasi bor.
Lichinka xira sariq rangda, tanasida juda ko‘plab och jigarrang
o‘simtalari bor. Yelka qismining har bir sigmentida to‘q jigarrang
limonsimon dog‘i mavjud. Òanasi 12 sigmentga bo‘lingan. Lichinkaning
pastki qismida 9 juft soxta oyoqlari bor. Ularning uchida ikki qatordan
iborat qora ilmoqlari bor. Oxirgi juft oyoqlarida ilmoqlar yozilmaydi.
Sakkizinchi soxta oyoqda 2 juft qo‘shimcha ilmoqlari bor. Cho‘zinchoq
shaklda jigarrang soxta pilla hosil qiladi. Sakkiz juft soxta oyoqdan
2 tasi qoladi. Sohil bo‘yi pashshasi birinchi marta 1936- yilda Òoshkent
viloyatida, 50- yillarning o‘rtalarida Samarqand viloyatida aniqlangan
bo‘lib, hozirgi vaqtda Markaziy Osiyoda, ayniqsa, Qoraqalpog‘istonda
keng tarqalgan. Sohil bo‘yi pashshasi yangi ochilgan yerlarda kam
suv talab qiluvchi o‘simliklardan keyin ekilgan sholiðoyalarga katta
zarar yetkazadi. Bunda ularning ko‘p qismi yovvoyi g‘alla ekinlarida
rivojlanib keyin sholiga o‘tadi. Ular katta yoshdagi hasharot holida
o‘simlik qoldiqlarida, kesaklar orasida, yo‘l chetlarida, qurg‘oq ekin-
larda qishlab qoladi. Ularning ommaviy uchishi may oyining birinchi
o‘n kunligiga to‘g‘ri keladi, ya’ni havo harorati 18 — 20°C ga ko‘taril-
ganda, urg‘ochi pashsha sholi ekilgan dalalarga tuxum qo‘yadi.
May oyining 2 — 3-dekadalarida, lichinkalar paydo bo‘ladi. Ke-
yinchalik, o‘simlikda birlamchi ildizlar paydo bo‘lishi bilan lichinkalar
ularni kemirib oziqlanadi. Lichinkalar shu yerda g‘umbakka o‘tadi,
ya’ni sholining pastki qismida, ildizida sholining barglarida ham
g‘umbakka o‘tishi kuzatiladi. Bitta o‘simlikda 135 tagacha lichinka
g‘umbakka o‘tishi mumkin. G‘umbakka o‘tishda pashsha 6 va 8 juft
soxta oyoqlari bilan mustahkam birikib, o‘simlik ildizi va poyasining
modda almashinuvi harakatini sustlashtiradi. Natijada o‘simlik xloroz
bo‘lib so‘liydi va keyinchalik qurib suv betiga chiqadi. Zararkunanda 3
ta avlod beradi. Eng kuchli zararini uning birinchi avlodi beradi. Bu
vaqtda urug‘ unish fazasida bo‘lib, unda lichinkalarning zarari katta
bo‘ladi. Ikkinchi avlodi sholining changlanish, uchinchi avlodi esa
hosil tugish — boshoq chiqarish davriga to‘g‘ri keladi. Bunda o‘simlik
zararlanishi natijasida boshoq rivojlanmaydi, don mayda bo‘lib qoladi.
Sholi suv filchasi (Hydronomus sinuaticillis Faust.)
Sholi suv filchasi (Hydronomus sinuaticillis Faust.)
Sholi suv filchasi (Hydronomus sinuaticillis Faust.)
Sholi suv filchasi (Hydronomus sinuaticillis Faust.)
Sholi suv filchasi (Hydronomus sinuaticillis Faust.)
(((((
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae — uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Sholi suv filchasi voyaga yetgan va lichinkalik fazasida ekinlarni
shikastlaydi. Bu qo‘ng‘iz poya va ildizlar etini yeb yashaydi. Poyaning
zararlangan joyi sarg‘ayadi va qurib qoladi. Uning lichinkasi sholi
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 2 8
poyasining ildizga yaqin qismi ichiga va
ildizga kirib oziqlanadi. Sholi suv filchasi
Òoshkent va Farg‘ona viloyatlarida, Òoji-
kistonning Kulob va Dushanba viloyatlarida
hamda Janubiy Qozog‘iston viloyatlarida
uchraydi.
Qo‘ng‘iz 4 — 5 mm, qora rangda,
tanasi ustki tomondan qo‘ng‘ir- kulrang
mayda tangachalar bilan zich qoplangan.
Qanot ustligida tangachalar va oqishroq
dog‘lar bo‘lib, ular to‘p-to‘p joylashgan.
Qanot ustligining keyingi uchidan bir
qismi boshlanishida tangachalar biroz
yaltiroq bo‘lib, oval yoki yumaloq. Qo‘n-
g‘izning mo‘ylovi va oyog‘i sarg‘ish-qo‘n-
g‘ir rangda, bosh naychasi uzun, uchi
sal yo‘g‘onlashib, biroz egilgan. Mo‘y-
lovi teraksimon bo‘lib, 8 — 10 bo‘g‘imli, boldirining ichki tomonida
mayda tishchalar bor, orqasining old qismida mayda do‘mboqchalar
joylashgan, qanot ustligining yelka qismi tugunak ko‘rinishida.
Lichinkasining kattaligi 7 — 8 mm, yo‘g‘onligi 2 mm, rangi oq,
boshi sarg‘ish, ko‘kragining segmenti sarg‘ish qalqon bilan qoplangan,
oyog‘i yo‘q, tanasining oldingi va keyingi tomonlari ingichkalashib
boradi. Òanasining sirti mayda qattiq tukchalar bilan qoplangan, 3,4-
va 5- segmentlarida burchaksimon, nayza uchli sarg‘ish tikancha
joylashgan.
Qo‘ng‘iz yetuk lichinka fazasida sholiðoyalarda, tuproq ostida,
sholi ildizlarida qishlab chiqadi. Ular bahorda g‘umbakka aylanadi.
Sholi o‘sishi bilan g‘umbakdan qo‘ng‘izlar chiqa boshlaydi. Qo‘ng‘iz,
asosan, may oyining yarmidan keyin chiqa boshlaydi. Qo‘ng‘iz suv
tubida 10 — 12 soatlab oziqlanib yuradi, suv yuzasiga chiqib, tra-
xeyasiga havo to‘ldirib oladi va yana suvga sho‘ng‘ib ketadi. Qo‘ng‘iz
oyog‘idagi qilcha yordamida yaxshi suzadi, sholi poyasini kemirib
teshadi, ular faqat sholi o‘simligi bilan oziqlanib yashaydi.
Poyaning ildiz bo‘g‘ziga tuxum qo‘yadi, tuxum qo‘yish davri
bir oyga cho‘zilib, iyul boshida to‘xtaydi. Òuxumdan chiqqan lichin-
kalar ildizda va poyaning yuqoriroq qismida yashaydi. Hosil yig‘ib
olingandan keyin lichinka o‘simliklar ichidan chiqib, tuproq orasidagi
havodan nafas oladi. Òuproqning 5 sm chuqurlikdagi qatlamida ildizlarni
yeb yashaydi. Bir yilda bir marta nasl beradi.
Sholi suv filchasi tarqalgan maydonlarda almashlab ekishni joriy
etish, yerga o‘g‘it solish, yerni chuqur haydash, 200 kg hisobidan
ammiakli selitra sepish tavsiya etiladi.
42-rasm. Sholi suv
42-rasm. Sholi suv
42-rasm. Sholi suv
42-rasm. Sholi suv
42-rasm. Sholi suv
filchasi.
filchasi.
filchasi.
filchasi.
filchasi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 2 9
Qalqondor (Apus Concriformis Schaff)
Qalqondor (Apus Concriformis Schaff)
Qalqondor (Apus Concriformis Schaff)
Qalqondor (Apus Concriformis Schaff)
Qalqondor (Apus Concriformis Schaff)
(((((
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae — qalqondorlar oilasi,
— qalqondorlar oilasi,
— qalqondorlar oilasi,
— qalqondorlar oilasi,
— qalqondorlar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — to‘g‘riqanotlilar turkumi.)
— to‘g‘riqanotlilar turkumi.)
— to‘g‘riqanotlilar turkumi.)
— to‘g‘riqanotlilar turkumi.)
— to‘g‘riqanotlilar turkumi.)
Qalqondor Òoshkent viloyatining Yuqori Chirchiq, Zangiota
tumani, O‘rta Chirchiq tumanida sholiga qattiq zarar yetkazadi. Bu
zararkunanda qattiq zararlaganda sholini batamom nobud qiladi. Ko‘p
hollarda hosilni 20—30%, hatto 50% siyraklatib yuboradi.
O‘zbekiston, Qoraqalpog‘iston, Òojikiston, Janubiy Qozog‘iston,
Qirg‘iziston, Kavkazorti davlatlari, shimoli-g‘arbiy Yevropa va Hindis-
tonda uchraydi. Lekin bu zararkunandalar hasharotlar sinfiga kirmaydi.
Apus Concriformis tuban qisqichbaqasimonlarning barg-oyoqli
qisqichbaqalar (phullopede) turkumi, jabra oyoqlilar (Vranchopoda)
kenja turkumiga kiradi.
Uning bo‘yi 2,5 sm keladi, tanasi 42 ta sigmentga bo‘lingan, oxir-
gi sigmenti ikki ayri shaklida bo‘lib, uzunligi 5 sm ga yetadi. Zarar-
kunandaning old qismi 1,6—2,7 sm kenglikdagi qalqon bilan qoplan-
gan, uning bargsimon oyoqlari nafas olish organi rolini o‘ynaydi,
boshining old qismida ikkita ko‘zi bor. Uning rangi yashil, kulrang,
ba’zan ochpushti rang bo‘ladi. Uning lichinkasi Nauplius deb ataladi.
Naupliusda sigmentlar bo‘lmaydi, balki uch juft suzish oyoqlari
bo‘lib, bu oyoqlar og‘iz teshigi yoniga o‘rnashgan. Òuxumi qo‘ng‘ir-
qizg‘ish rangda, diametri 5 mm. keladi. Qalqondorlar sholi maysalari
hamda har xil chuvalchanglar, mayda baliqlarni yeb kun kechiradi.
Ularning sholi maysalarini yeb ziyon yetkazishdan ko‘ra, tez hara-
kat qilib sholi ildizlarini uzib yuborishi bilan yetkazadigan zarari kattaroq
bo‘ladi. Bunda shikastlangan o‘simlik suv betiga chiqib qurib qoladi. Kech
ekilgan sholilarni 2—3 ta ildiz chiqarganda zararkunanda qattiq zararlaydi.
Apis konsriformis oqmaydigan yoki sayoz oqadigan suvlarda tez
ko‘payadi, uning harakati kechasi susayadi. Kunning ikkinchi yarmida u
aktiv harakat qiladi. Kun qattiq qiziganda, suv tagiga tushib balchiqqa
ko‘milib ketadi. Uning urg‘ochisi iyun oyida tuxum qo‘yadi. Uning tuxum
xaltachasida 77 tadan 110 tagacha tuxum bo‘ladi. Òuxumni kunning
ikkinchi yarmida tuproqqa 3 sm chuqurlikka 27 tadan to‘p-to‘p qilib
qo‘yadi. Apis konsriformis avlodining turlarida erkagi kam uchraydi.
Urug‘lanmagan tuxumlar portenogenetik rivojlanish xususiyatiga ega.
Kurash choralaridan urug‘ni ma’lum chuqurlikka ekish yaxshi
natija beradi. Qalqondorlar bilan zararlanish mumkin bo‘lgan joylarga
urug‘ni suv quymasdan ekish yoki suvsizlikka chidamli navlarni ekish
tavsiya etiladi. Sholini sug‘orishda suvni 5—6 mm

ko‘zli simto‘r orqali
o‘tkazish yaxshi samara beradi.
Sholiðoyaga har gektarga suv sathi 5—10 sm bo‘lganda 200 kg
ammoniy selitra solish yaxshi natija beradi. Sholiðoyalarda karp balig‘i
va o‘rdak boqish ham qalqondorlarni yo‘qotadi.
9—Umumiy va qishloq xo‘jalik entomologiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 3 0
Leptesteriya (Leptestheria sp.)
Leptesteriya (Leptestheria sp.)
Leptesteriya (Leptestheria sp.)
Leptesteriya (Leptestheria sp.)
Leptesteriya (Leptestheria sp.)
Bu zararkunanda, ya’ni Leptestheria ko‘payib ketganda, ular
yer yuzasini titib, maysalarni yer betiga chiqarib quritib qo‘yadi.
Ular hasharotlar sinfiga kirmaydi. Ular keng tarqalgan bo‘lib, Osiyo
va Afrika qit’asida, ayniqsa, ko‘p uchraydi.
Leptesteriya barg-oyoqli qisqichbaqalar turkumining Conchostraca
kenja turkumiga kiradi. Uning bo‘yi 8 — 10 mm, eni 4 — 5 mm, boshi
kichik va segmentlarga bo‘lingan, chiziqli tanasi tiniq, qorin tomoni
ochiq ikki pallali chig‘anoq bilan qoplangan. Òanasining keyingi uchi
ikkiga ajralgan bo‘lib, har birida ikkitadan qoramtir ilmoqcha bor.
Leptesteriya Òoshkent viloyatining sholi maydonlarida may, iyun
oylarida ko‘p paydo bo‘ladi. Zararkunanda suvda harakatlanib, loyqa
ichiga kirib oladi. Nauplius va metanauplius bosqichlarini o‘tib, oyoqlari
o‘sib, boshqa oyoqlarining boshlang‘ichi paydo bo‘ladi.
Ular ko‘payib ketganda, sholiðoyalarning suvini qochirish yaxshi
natija beradi. Sholi agrotexnikasini yaxshilash, begona o‘tlarni kamaytirish,
yerni o‘z vaqtida o‘g‘itlash ham zararli organizmlarni keskin kamaytiradi.
Sholi zararkunandalariga qarshi quyidagi insektitsidlarni qo‘llash
mumkin: diazinon 60% em.k., 1,0 — 1,2 l/ga; karbofos 50% em.k.,
0,5 — 1,0 l/ga; silotop 20% em.k., 0,5 l/ga; sumi-alfa 5% em.k., 0,3
l/ga; trebon 30% em.k., 0,4 l/ga va boshqalar (o‘simliklar vegetatsiyasi
davrida 2 marta ishlatish mumkin).
Dukkakli don ekinlarining zararkunan-
Dukkakli don ekinlarining zararkunan-
Dukkakli don ekinlarining zararkunan-
Dukkakli don ekinlarining zararkunan-
Dukkakli don ekinlarining zararkunan-
dalari va ularga qarshi kurash choralari
dalari va ularga qarshi kurash choralari
dalari va ularga qarshi kurash choralari
dalari va ularga qarshi kurash choralari
dalari va ularga qarshi kurash choralari
No‘xat qo‘ng‘izi
No‘xat qo‘ng‘izi
No‘xat qo‘ng‘izi
No‘xat qo‘ng‘izi
No‘xat qo‘ng‘izi (Bruchus pisorum L.)
(Bruchus pisorum L.)
(Bruchus pisorum L.)
(Bruchus pisorum L.)
(Bruchus pisorum L.)
(((((
Bruchidae
Bruchidae
Bruchidae
Bruchidae
Bruchidae — donho‘rlar oilasi,
— donho‘rlar oilasi,
— donho‘rlar oilasi,
— donho‘rlar oilasi,
— donho‘rlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Bu qo‘ng‘iz no‘xat doni—urug‘i ichidagi moddani kemirib yeyish
bilan zarar yetkazadi. Masalan, Qamashida no‘xat ekini urug‘ining
5% dan ziyodroq qismi nobud bo‘lganligi aniqlangan.
Shikastlangan donning unish darajasi 75% gacha pasayadi va no‘xat
qo‘ng‘izining chiqindilari bilan ifloslangan don iste’molga yaramaydi.
Bu qo‘ng‘iz O‘rta Osiyodan tashqari, Qozog‘istonda, butun
Yevropada, Uzoq Shimoldan tashqari (bu qo‘ng‘izning tarqalish
doirasi shimoliy kenglikning 52° igacha yetadi), Uzoq Sharq, Shimoliy
Afrika, Yaponiya va Hindiston, Shimoliy va Markaziy Amerikada no‘xat
ekinlarini zararlashi mumkin.
Qo‘ng‘izning bo‘yi 4 — 5 mm, kallasi orqasining old qismi tagiga
tomon bukilib turadi; tanasi deyarli to‘rtburchak shaklda. Qanot
ustligining uchi yumaloq bo‘lib, qornining oxirigacha borib yetmaydi,
rangi qora-qo‘ng‘ir, dog‘lar bilan qoplangan. Mo‘ylovlarining tagi,
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 3 1
oldingi hamda o‘rta oyoqlarining panjasi va boldiri sariq. Ko‘kragining
old qismi yonlarida bittadan tishcha bor, bu tishchalar ba’zan tuklar
orasidan yaqqol ko‘rinib turmaydi.
Òuxumi yaltiroq-sariq, cho‘zinchoq oval shaklda, 0,6 mm uzunlikda.
Lichinkasining rangi birinchi yoshida qizg‘ish bo‘lib, ikkinchi yoshidan
boshlab sarg‘ish tusga kiradi; uzunligi 5 — 6 mm ga yetadi, boshi ko‘krak
qismiga tomon egilib turadi; oyoqlari yo‘q, ular o‘rnida do‘mboqchalar
bo‘ladi; ko‘kragining pastki tomoni mayin tukchalar bilan qoplangan,
boshqa qismi tuksiz; orqasining old qismida ikkita xitin o‘siqcha bor.
43-rasm. No‘xat donxo‘ri:
43-rasm. No‘xat donxo‘ri:
43-rasm. No‘xat donxo‘ri:
43-rasm. No‘xat donxo‘ri:
43-rasm. No‘xat donxo‘ri:
1—qo‘ng‘iz, 2—birinchi yoshdagi lichinkasi, 3—birinchi po‘st tashlagandan
keyingi lichinkasi, 
4—g‘umbagi, 5—zararlangan don, 6—zararlangan dukkak.
1
2
3
4
6
5
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 3 2
G‘umbagining uzunligi 5 mm cha bo‘lib, shakli voyaga yetgan
qo‘ng‘iznikiga o‘xshaydi, rangi sarg‘ish.
Voyaga yetgan qo‘ng‘iz holatida (noqoratuproq zonada to‘rtinchi
yoshdagi lichinkalik va g‘umbaklik bosqichida ham) omborlardagi,
shuningdek, dalalardagi va yanchish vaqtida yerga to‘kilgan no‘xatlar
doni ichida qishlaydi. Bahorda havo harorati kamida 20°C bo‘lganda
qo‘ng‘izlar no‘xatni kemirib teshib, tashqariga chiqadi. Keyin no‘xat
ekinini qidirib, 3 km masofagacha uchib boradi. Ular no‘xat gullayot-
ganda tushadi. Gullar changi va gultoj barglari bilan oziqlanadi, agar
ularni yemasa, urchimaydi.
Urg‘ochi qo‘ng‘iz no‘xatning yosh no‘xat mevasiga o‘z tanasidan
chiqargan va tez qurib qoladigan suyuq tomchi ustiga tuxum qo‘yadi.
Òuxum qo‘yish davri taxminan 2 hafta davom etadi. Bitta urg‘ochi
qo‘ng‘iz o‘rta hisobda 130 ta, ko‘pi bilan 730 ta tuxum qo‘yadi.
Òuxumdan chiqqan lichinkalar no‘xat meva ichiga kirib, avval
undagi no‘xat pallasining to‘qimalari bilan oziqlanadi, so‘ngra no‘xat
doni ichiga kiradi. Har bir no‘xat doniga faqat bitta lichinka joylashib,
uning ichidagi moddalarning ko‘p qismini yeydi, ba’zan murtakka
tegmaydi; shu sababli bunday no‘xatning unish xossasi ko‘pincha
saqlanib qoladi.
Lichinka yoz oxiri yoki kuzda no‘xat doni ichida g‘umbakka aylanadi.
Uning kemirishi natijasida hosil bo‘lgan bo‘shliq, g‘umbaklash oldida
no‘xatning tashqi po‘stigacha borib yetadi; bu po‘stining chetlari lichinka
chetlaridan kemirilgan bo‘ladi va lichinkaning ustida yumaloq qopqoqcha
hosil qiladi. G‘umbaklik davri taxminan 3 hafta davom etadi. Shu kuzning
o‘zidayoq g‘umbakdan voyaga yetgan qo‘ng‘iz chiqadi, lekin u
bahorgacha no‘xat ichida yotaveradi. No‘xat iliq xonada (binoda)
saqlangandagina qo‘ng‘izlar no‘xatdan chiqib, shu yerda qishlaydi.
Bu zararkunanda yiliga bir marta nasl beradi. No‘xat qo‘ng‘izi
no‘xatdan boshqa hech qanday o‘simlikni zararlamaydi, shu bilan
birga no‘xatning kech gullaydigan navlarini kamroq zararlaydi,
omborlardagi no‘xatga zarar yetkazmaydi. Kimyoviy kurash choralari
keyinroqda bayon etilgan.
Yovvoyi no‘xat (Vika) qo‘ng‘izi (Bruchus dentiðes Bandi)
Yovvoyi no‘xat (Vika) qo‘ng‘izi (Bruchus dentiðes Bandi)
Yovvoyi no‘xat (Vika) qo‘ng‘izi (Bruchus dentiðes Bandi)
Yovvoyi no‘xat (Vika) qo‘ng‘izi (Bruchus dentiðes Bandi)
Yovvoyi no‘xat (Vika) qo‘ng‘izi (Bruchus dentiðes Bandi)
(((((
Bruchidae
Bruchidae
Bruchidae
Bruchidae
Bruchidae — donxo‘rlar oilasi,
— donxo‘rlar oilasi,
— donxo‘rlar oilasi,
— donxo‘rlar oilasi,
— donxo‘rlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Bu qo‘ng‘iz yovvoyi no‘xat donini kemiradi hamda urug‘ini zarar-
laydi. O‘rta Osiyoda yovvoyi no‘xat o‘simliklariga anchagina
zarar yetkazadi. Masalan, Langarda bu qo‘ng‘iz yovvoyi no‘xat
donining 10 —15% igacha qismini zararlagan.
Yovvoyi no‘xat qo‘ng‘izi O‘rta Osiyo, Eron, Afg‘oniston, Kavkaz-
ortida va Shimoliy Amerikada uchraydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 3 3
Zararli xasvaning fenologik rivojlanish kalendariZararli xasvaning fenologik rivojlanish kalendariZararli xasvaning fenologik rivojlanish kalendariZararli xasvaning fenologik rivojlanish kalendariZararli xasvaning fenologik rivojlanish kalendari
•—
tuxumi; —

lichinkasi; (+)—qishlovdagi voyaga yetgan hasharot; +

yozgi uyqudagi voyaga yetgan hasharot.
l
ar
v
e
Ft
r
a
Ml
er
p
Ay
a
Mn
u
yIl
u
yIt
s
u
g
v
A
II
II
III
III
III
III
III
III
III
III
III
III
III
III
II
)
+()
+()
+()
+()
+(+
+

+





——


+

++

+

+

++
)
+()
+(
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 3 4
Bu qo‘ng‘izning bo‘yi 4 — 4,5 mm keladi, shakli no‘xat
qo‘ng‘izinikiga o‘xshaydi. Qanot ustligida kulrang va zang rangidagi
dog‘lar bor, orqasi, old qismining chetlari, bo‘ynidagi ikkita nuqtadan
boshqa joylari zangrangli g‘ubor bilan qoplangan.
Lichinkasi va g‘umbagi no‘xat qo‘ng‘izinikiga juda o‘xshaydi,
lekin ular no‘xat qo‘ng‘izi tushgan joylarda uchramaydi.
Hayot kechirishi — no‘xat qo‘ng‘izinikiga o‘xshaydi, lekin ular
oziqlanadigan o‘simliklarining tur-xiliga qarab bir-biridan farq qiladi.
Yovvoyi no‘xat qo‘ng‘izi yovvoyi no‘xat va burchoqdan tashqari, Vicia L.
oilasiga mansub yovvoyi o‘simliklarning ba’zi turlari bilan ham oziqlanadi.
Bu zararkunandaga qarshi no‘xat uchun belgilangan chora-tadbirlar
bilan kurashiladi. Yovvoyi no‘xat qo‘ng‘izi tushgan don ham dezinfeksiya
qilinadi. Madaniy-xo‘jalik tadbirlarini puxta bajarish, begona o‘tlarni
yo‘qotish kerak. Ammo zararlangan donni tozalaridan ajratib olish
uchun eritmalar urug‘ning solishtirma og‘irligiga qarab ishlatiladi.
Dumli ko‘k kapalak (Lanpides baeticus L.)
Dumli ko‘k kapalak (Lanpides baeticus L.)
Dumli ko‘k kapalak (Lanpides baeticus L.)
Dumli ko‘k kapalak (Lanpides baeticus L.)
Dumli ko‘k kapalak (Lanpides baeticus L.)
Bu zararkunandaning qurtlari loviya va moshni, ba’zan esa no‘xatni
va yovvoyi no‘xatni zararlaydi. Ular gul ichiga kirib, changchi va
urug‘chini, shuningdek, g‘unchani kemiradi, qo‘zoqlar ichiga o‘tib,
ularni nobud qiladi.
O‘rta Osiyo, Kavkazorti va Qrimda, Rossiyaning Yevropa qismidagi
janubiy tumanlar, O‘rta dengizning Sharqiy qismi hamda Yaponiyada
uchraydi.
Kapalakning qanotlari yozilganida qulochi 3 sm keladi; rangi
ko‘kimtir-qo‘ng‘ir. Keyingi qanotlarining oxirgi cheti yonida ramka bilan
o‘ralgan qoramtir dog‘lar bor; bunday dog‘lar erkak kapalakning har
bir qanotida beshtadan, urg‘ochi kapalaknikida ikkitadan bo‘ladi.
Òuxumi 0,5 mm ga yaqin uzunlikda, yapaloq, usti tikanchalar
bilan qoplangan.
Qurti 1,5 sm gacha uzunlikda. Òanasi tikanchalar bilan qoplangan.
Ustki tomoni qavarib, pastki tomoni esa ancha yassilanib turadi. Òanasi
yashil tusda, orqasi bo‘ylab qoramtir rangli ingichka chiziq o‘tadi;
boshi sariq.
G‘umbagi kulrang chiziqlar bilan qoplangan, sariq tusda, orqasi
bo‘ylab kulrang chiziq va ikki qator nuqta o‘tadi.
Zararkunanda kam o‘rganilgan. Kapalagi loviya, mosh, no‘xat va
vika o‘simliklarining g‘unchasi, guli hamda tugunchalariga tuxum
qo‘yadi. Òuxumdan chiqqan qurtlar o‘simliklarning shu organlari
bilan oziqlanadi.
Qurtlari pillasiz va beshikchasiz yer yoriqlarida g‘umbakka aylanadi.
Bu zararkunandaga qarshi kurash choralari maxsus o‘rganilmagan.
Òuproq yoriqlarida g‘umbaklari bo‘lgan vaqtda dalani sug‘orish ham
foyda beradi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 3 5
Bir xil rangli tunlam (Chloridea incarnata Frr.)
Bir xil rangli tunlam (Chloridea incarnata Frr.)
Bir xil rangli tunlam (Chloridea incarnata Frr.)
Bir xil rangli tunlam (Chloridea incarnata Frr.)
Bir xil rangli tunlam (Chloridea incarnata Frr.)
(((((
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae — tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Bir xil rangli tunlam qurtlari ba’zan no‘xat va dukkaklari ichidagi
donni kemirib, anchagina zarar yetkazadi.
Bu tunlam O‘rta Osiyoda tarqalgan.
Kapalak qanotlari yozilganida qulochi 3 — 4 sm keladi. Qanotlari
xira sariq rangli, ba’zan keyingi qanotlarining rangi ochroq bo‘ladi;
oldingi qanotlari ko‘kish rangda tovlanib turadi va ularda ko‘zga yaqqol
tashlanib turadigan buyraksimon dog‘ bor. Keyingi qanotlarining uchi
biroz qorayib turadi, ularning o‘rta qismida bilinar-bilinmas kulrang
dog‘ bor.
Voyaga yetgan qurtining rangi yashil, uzunligi 3,5 sm, katta
yoshlardagi qurtlari bir xil rangda bo‘ladi. Yosh qurtlarining tanasida
qoramtir rangli uchta chiziq bor, bu chiziqlarning biri orqadan va
ikkitasi nafas teshiklari tagidan o‘tadi. Òanasi siyrak tuk bilan qoplangan.
Bu zararkunanda no‘xat va nut dukkaklarini kemirib teshadi va
ichiga kirib urug‘ini yeydi. Bitta qurt bir necha dukkakni zararlay
oladi. Shikastlangan qo‘zoq ichidagi qurt o‘zi teshib kirgan teshikdan
yoki qo‘zoqning boshqa joyidan teshib tashqariga chiqadi. Aftidan,
bu qurtlar don-dukkakli yovvoyi o‘simliklarda ham oziqlansa kerak.
Qurtlar tuproq orasida g‘umbakka aylanadi.
Bu tunlam anchagina zarar yetkazishiga qaramay, hozirgacha
deyarli o‘rganilmagan.
Boshqa zararkunandalar
Boshqa zararkunandalar
Boshqa zararkunandalar
Boshqa zararkunandalar
Boshqa zararkunandalar
Yuqorida bayon etilgan zararkunandalardan tashqari don-dukkakli
ekinlarga quyidagilar ham anchagina zarar yetkazadi: o‘rgimchakkana
(Tetranychus urticae Koch); u soya bilan moshni, ayniqsa, qattiq
zararlaydi; dala qora chigirtkasi (Acheta deserta Pall.); chigirtkalar,
xususan, qizil chigirtkalar (Calliðtamus italicus L. va S. turanicus
Tarb.); no‘xat ekinlarini no‘xat biti (Acyrthosiðhon onobrychis Fonsc.)
zararlaydi; dukkakli ekinlarni, ayniqsa, loviya va moshni katta ko‘k
g‘o‘za biti (A gossypii Mordv.) so‘radi; akatsiya biti (Aphis medicaginis
Kosh.), ba’zan esa poliz biti (A. gossypii Glov) ham barcha dukkakli
ekinlarni zararlaydi; burchoqni dukkak biti (A. fabae Scop) so‘rib
shikastlaydi. Don-dukkakli ekinlarning ildizida, ayniqsa, loviya va
mosh maysalarining ildizida ildiz biti (Trifidaphis phaseoli Pass.) oziqla-
nadi; no‘xat va nutni, qisman boshqa dukkakli ekinlarni ham qan-
dalalari, ayniqsa, dala qandalasi (Lygus rratensis L.) zararlaydi; no‘xat
ekinlarini, ba’zan turon olyonkasi qo‘ng‘izlari (Epicometis tueauica
Rtt.) shikastlaydi; bu qo‘ng‘iz no‘xatning poyasi, guli va yosh barg-
larini yeydi, biroq u siyrak bo‘ladi va kam zarar yetkazadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 3 6
Simqurtlar (Elateridae) va qora qo‘ng‘izlar (Tenebrionidae)
hamma dukkakli ekinlarni zararlaydi; ba’zi joylarda lalmi no‘xat
ekinlariga qizil oyoqli qo‘ng‘iz (Meloe xanthomelas Sou) ham tushadi.
Òurli dukkakli ekinlarga tugunak uzunburunlari; no‘xatga Sitona crinitul
Hbst. nomli va yovvoyi no‘xatga S. humeralis Steph. nomli qurtlar
katta zarar yetkazadi. Loviya, mosh, nut va no‘xatning ekilgan urug‘i
hamda o‘simtalarini ba’zan maysa pashshasi (Chortophila flarilega Zett.)
anchagina zararlaydi. Hamma don-dukkakli ekinlarni kemiruvchi
qurtlar, asosan, kuzgi tunlam (Agrotis segetum Schiff.), gamma tunlami
(A. exclamationis L.) va karadrina (Laphygma exigna Hb.) zararlaydi.
Ko‘sak qurti (Shloridea obsoleta F.) no‘xat, mosh, loviya va ayniqsa
nut ekinlarining dukkagidagi donni kemirib yeyishi tufayli juda katta
zarar yetkazadi. Bu ekinlarning bargi va gullarini ba’zan beda tunlami
(Ch. diðsacea L.) ham anchagina zararlaydi.
Ombor zararkunandalari bo‘limida ayrim insektitsidlar ishlatish
uslubi bayon etilgan. Mosh, no‘xat, loviya va boshqa dukkaklilar hosilini
o‘z vaqtida yig‘ishtirib olish zarur. Kimyoviy preparatlardan detsis
2,5% em.k., 0,3 — 0,5 l/ga; karbofos 50% em.k., 0,6 — 1,0 l/ga;
fufanon 57% em.k., 0,6 — 1,0 l/ga; sumi-alfa 5% em.k., 0,3 l/ga
ishlatiladi. Bularni 1 — 2 marta qo‘llash mumkin.
Yem-xashak ekinlari zararkunandalari
Yem-xashak ekinlari zararkunandalari
Yem-xashak ekinlari zararkunandalari
Yem-xashak ekinlari zararkunandalari
Yem-xashak ekinlari zararkunandalari
va ularga qarshi kurash
va ularga qarshi kurash
va ularga qarshi kurash
va ularga qarshi kurash
va ularga qarshi kurash
Lavlagi biti (Aphis fabae Scop.)
Lavlagi biti (Aphis fabae Scop.)
Lavlagi biti (Aphis fabae Scop.)
Lavlagi biti (Aphis fabae Scop.)
Lavlagi biti (Aphis fabae Scop.)
(((((
Aphididae
Aphididae
Aphididae
Aphididae
Aphididae — bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — to‘g‘ri qanotlilar turkumi.)
— to‘g‘ri qanotlilar turkumi.)
— to‘g‘ri qanotlilar turkumi.)
— to‘g‘ri qanotlilar turkumi.)
— to‘g‘ri qanotlilar turkumi.)
Bu bit lavlagi bargining orqasiga yopishib olib, uning shirasini
so‘rish bilan o‘simlikka zarar yetkazadi. Natijada lavlagi o‘simligi
zaiflashib, ildizining vazni va shakari kamayadi. Lavlagi biti urug‘-
chilikka ham ancha ziyon yetkazadi.
Bu bit lavlagidan tashqari, burchoq, ko‘knori, loviya, tamaki, sabzi,
pasternak, sparja, ismaloq, rovochga, ba’zan kartoshkaga ham tushadi.
Palearktikaning hamma joyida va Shimoliy Amerikada uchraydi.
Qanotsiz bitning bo‘yi 2,5 mm gacha, qanotli bitniki 2 mm gacha
yetadi. Òanasi qo‘ng‘ir-qoramtir, zangoriroq-qora yoki qora rangda,
qanotsizi xira oq. Qanotlisining boshi va ko‘kragi, ko‘pincha qorni
ham yaltiroq, qanotli bitning boshi va ko‘kragi qorniga qaraganda
qoramtir tusda. Qanotsiz bit mo‘ylovining 3 — 4 va 5- bo‘g‘imi va
oyoq boldiri oqish-sariq, qanotli bit oldingi oyog‘ining soni oq tusda
bo‘ladi. Lavlagi biti yetarli darajada oziqlanmasa, maydalashib ketib,
qorarang o‘rniga qo‘ng‘ir tusga kiradi.
Bitning tuxumi oval shaklda, qora tusda bo‘lib, bo‘yi 0,4 mm
atrofida.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 3 7
Lavlagi biti to‘g‘ri ma’nodagi ko‘chmanchi hasharotdir. U tuxumlik
bosqichida asosiy yashash joyi, ya’ni o‘simliklar novdasida qishlaydi.
O‘simlik barg yoza boshlaganda tuxumdan lichinka chiqadi.
Asosiy o‘simliklarda bit bahorda tez urchib, 2 — 4 marta nasl beradi.
Bitta urg‘ochi bit 100 ga yaqin lichinkani vujudga keltiradi, yozda esa
boshqa bitlar kabi partenogenez usulda urchiydi. Lichinkalari 7 — 9
kunda kattalashib, o‘zidan ko‘payadigan bitga aylanadi. Ikkinchi
avloddan boshlab qanotli bitlar paydo bo‘ladi.
Yozgi yuqori harorat bitlarga salbiy ta’sir etadi, ularning urchishi
susayadi va buning ustiga bitxo‘r hasharotlar (xonqizi, sirfid pashshasi,
oltinko‘z, afididlar) ularni ko‘plab qirib yuboradi. Shuning uchun
yoz o‘rtalarida bitlar juda kamayib ketib, kuzda yana ko‘payadi. Kech
kuzda qanotli bitlar asosiy yashash o‘simligiga o‘tadi, bu yerda so‘nggi
avlod urchiydi.
Uchib kelgan bitlar bu asosiy o‘simlikda 10 — 12 tadan bola
tug‘adi. Bitlarning bir qismi lichinkalarini oraliq o‘simlikda tug‘adi.
Bu tug‘ilgan lichinkalardan qanotli erkak bitlar rivojlanib, bular
ham asosiy o‘simliklariga uchib o‘tadi.
So‘nggi avlodda har bir urg‘ochi bit to‘rtta—yettitadan tuxum
qo‘yadi, tuxum qo‘yish jarayoni sovuq tushguncha davom etadi.
Bu zararkunanda bir yilda 12 — 15 marta nasl beradi. Kurash
choralari keyinroq bayon etilgan.
Lavlagi qandalasi (Polymerus cognatus Fieb)
Lavlagi qandalasi (Polymerus cognatus Fieb)
Lavlagi qandalasi (Polymerus cognatus Fieb)
Lavlagi qandalasi (Polymerus cognatus Fieb)
Lavlagi qandalasi (Polymerus cognatus Fieb)
(((((
Micidae
Micidae
Micidae
Micidae
Micidae — miridlar yoki ko‘zchasizlar oilasi,
— miridlar yoki ko‘zchasizlar oilasi,
— miridlar yoki ko‘zchasizlar oilasi,
— miridlar yoki ko‘zchasizlar oilasi,
— miridlar yoki ko‘zchasizlar oilasi,
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera — yarimqattiqqanotlilar turkumi.)
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.)
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.)
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.)
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.)
Lavlagi qandalasining voyaga yetgan hasharotlari va lichinkalari
lavlagining o‘sish nuqtasini, yosh poyasini va barglarini so‘rib zarar
yetkazadi.
Lavlagi qandalasi O‘rta Osiyo, Kavkaz orti va Uzoq Sharqda keng
tarqalib, lavlagidan tashqari, dukkakli o‘simliklarga, kartoshkaga,
kungaboqarga, ba’zan poliz o‘simliklariga zarar yetkazadi.
Voyaga yetgan qandalaning bo‘yi 3,5 — 4,6 mm gacha yetadi.
Qanotining birinchi jufti sariq-jigarrang, ikkinchi jufti tiniq, qizg‘ish
rangda. Oldingi ko‘krak qismida ikkita qora dog‘i bor. Mo‘ylovlari 4 bo‘g‘imli,
to‘q jigarrangda, ikkinchi bo‘g‘imi oq. Òuxumi 0,9 — 1 mm, och sariq,
keyinchalik qizg‘ish, orqa qismi yumaloq, oldingi qismida qopqog‘i bor.
Lichinkasi 1,1 — 3,5 mm. Yosh lichinkalari sariq-yashil, katta
yoshdagisi to‘q yashil, qora tukchalari bor, ko‘zlari qizil, qorinchasida
yumaloq qora dog‘i bor.
Lavlagi qandalasi tuxumlik davrida o‘simliklar poyasida, barg
qo‘ltig‘ida qishlaydi. Embrionning rivojlanishi kuzda boshlanib, sovuq
tushgandan keyin to‘xtaydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 3 8
Bahorda harorat 10 — 11°C bo‘lganda tuxumning embrioni
rivojlana boshlaydi va 25 — 30 kun o‘tgach, besh marta po‘st tashlab,
voyaga yetgan hasharotga aylanadi.
Qo‘shimcha oziqlanib, 5 — 8 kundan keyin 8 — 10 tadan tuxum
qo‘ya boshlaydi. Òuxum qo‘yishdan oldin qandala poyada va barglar
bandida teshik ochadi va o‘sha teshiklarga tuxum qo‘yadi. O‘rtacha qandala
140 — 150 ta tuxum qo‘yadi. O‘rta Osiyoda to‘rt marta nasl beradi.
Qandalaning urg‘ochisi oktabr oylarida qishlov tuxumlarini qo‘ya
boshlaydi. Oxirgi qo‘ygan tuxumlari qishki sovuqqa moslashgan bo‘lib,
qish davomida faqat 6 — 10% sovuqdan nobud bo‘ladi.
Lavlagi burgasi (Chaetocnema breviuscula Fald.)
Lavlagi burgasi (Chaetocnema breviuscula Fald.)
Lavlagi burgasi (Chaetocnema breviuscula Fald.)
Lavlagi burgasi (Chaetocnema breviuscula Fald.)
Lavlagi burgasi (Chaetocnema breviuscula Fald.)
(((((
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae — bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Lavlagi burgasi shikastlagan yosh lavlagi maysalari ko‘pincha
butunlay qurib qoladi, ammo o‘sib, baquvvat bo‘lib qolgan o‘sim-
liklar qurimasa ham o‘sishdan orqada qoladi.
Lavlagi burgasi ko‘plab barg shirasini so‘rishi natijasida ildizidagi
qand miqdori kamayib ketadi. Bu zararkunanda O‘rta Osiyo, Qozo-
g‘iston, Kavkazorti, Eron, Òurkiya va Kichik Osiyoda uchraydi.
Burganing bo‘yi 1,5 — 2,2 mm, tanasi tuxum shaklida, keyingi
oyog‘i sakraydigan, orqasining old qismi yirik, nuqtasiz, qanot ustligida
uzunasiga ketgan qator-qator chuqurchalar bor. Lavlagi burgasi ustdan
qaraganda to‘q yashil, yaltiroq, ostidan qora bo‘lib ko‘rinadi.
Òuxumi taxminan 0,6 mm kattalikda, cho‘ziq-oval shaklda, och-
sariq tusda bo‘ladi.
Lichinkasining bo‘yi 4,4 mm gacha, oq, boshi va oyoqlari qo‘ng‘ir-
sariq tusda, oxirgi segmentida yuqoriga qaytarilgan ikkita kalta tikani bor.
Lavlagi burgasi voyaga yetgan holda o‘simliklar qoldig‘i ostida,
begona o‘tlar tubida va yer yoriqlarida qishlaydi. Bu zararkunanda erta
44-rasm. Lavlagi
44-rasm. Lavlagi
44-rasm. Lavlagi
44-rasm. Lavlagi
44-rasm. Lavlagi
qandalasi:
qandalasi:
qandalasi:
qandalasi:
qandalasi:
1—voyaga yetgan
qandala, 
2—har xil
yoshdagi lichinkalar,
3 —zararlangan
barg.
1
2
3
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 3 9
bahorda harakatga kelib, qo‘shimcha oziqlanish uchun begona o‘tlarga
tarqaladi. Lavlagi maysalari chiqa boshlashi bilan burga unga ko‘plab uchib
o‘tib, ekinni qattiq zararlay boshlaydi. Burga uchki kurtakni va yon
bargchalarni yeb o‘sadi va kunning eng issiq vaqtida juda faollashib ketadi.
Lavlagi burgasi lavlagi va begona o‘tlar ildizi yaqinidagi tuproqqa
bittadan yoki ikkitadan alohida-alohida tuxum qo‘yadi.
Òuxum qo‘yish jarayoni aprel oxiri may boshidan boshlanib,
butun yoz davom etadi. Har bir urg‘ochi burga 40 — 50 ta tuxum
qo‘yadi. 1,5 — 3 hafta ichida tuxumdan lichinka chiqadi. Lichinkalar
15 — 20 sm chuqurlikda o‘simliklar ildizi bilan to‘yib yashaydi. Lichin-
kalarning rivojlanishi taxminan bir oy davom etadi. Ular tuproqning
ustki qatlamida g‘umbakka aylanadi. Shu yozning o‘zidayoq g‘umbak-
dan voyaga yetgan burganing yangi nasli chiqadi. Lavlagi burgasi
bahordan to kuzgacha bo‘ladi. Bir yilda ikki marta nasl beradi.
Lavlagi kulrang uzunburuni (Tanymecus palliatrus Fabr)
Lavlagi kulrang uzunburuni (Tanymecus palliatrus Fabr)
Lavlagi kulrang uzunburuni (Tanymecus palliatrus Fabr)
Lavlagi kulrang uzunburuni (Tanymecus palliatrus Fabr)
Lavlagi kulrang uzunburuni (Tanymecus palliatrus Fabr)
(((((
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae — uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Bu zararkunandaning voyaga yetgan qo‘ng‘izi yosh o‘simliklar
poyasini va bargini kemirib, lavlagiga zarar yetkazadi. Uzunburunning
bu xildagi zarari O‘rta Osiyoning shimoliy tumanlarida, ayniqsa,
Sharqi-Janubiy Qozog‘istonda va Qirg‘izistonda sezilarli darajada bo‘ladi.
Lavlagi kulrang uzunburuni O‘rta Osiyo, Qozog‘iston, Yevropa-
ning eng shimoliy qismidan tashqari hamma joyida, Kavkaz va G‘arbiy
Sibirda tarqalgan.
Voyaga yetgan uzunburun qo‘ng‘izining bo‘yi 8,5 — 12 mm, rangi
qo‘ng‘ir-kulrang tusda, bosh naychasi kalta, keng va to‘g‘ri, yumaloq
shakldagi ko‘zidan biroz pastroqda uzun tuklari bor. Uzunburun qanot
ustligining yonlari deyarli parallel bo‘lib, faqat ustki tomoni bir oz
toraygan, qanoti reduksiyalangani uchun u ucha olmaydi.
Oq yoki sarg‘ish-oq tusda, bu tuxum rivojlangan sari qoramtir
tusga kiradi, bo‘yi 0,9 — 1,2 mm, eni 0,5 — 0,7 mm keladi.
Lichinkasining bo‘yi 13 — 17 mm gacha, oq, boshi sariq bo‘ladi.
Òanasining oxirida tor, rangi sarg‘ish-qo‘ng‘ir plastinka bor, bu
plastinka xitin bilan qoplangan.
Lichinkaning tanasi biroz egilgan, oyog‘i yo‘q. Oyoq do‘mboq-
chalari orasida ikkitadan uzun qilcha bo‘ladi.
G‘umbagi 8 — 12 mm gacha, oq, bosh naychasi oxirida ikkita
konussimon o‘sig‘i bor. G‘umbakning keyingi qismidagi mayda
do‘mboqchalarda ko‘p miqdorda qilchalar joylashgan.
Bu zararkunanda begona o‘tlar orasida va tuproqning ustki qatlamida
yosh davrida g‘umbak inidan chiqmagan holda hamda tuproqning 15 —
50 sm chuqur qatlamida voyaga yetgan lichinkalik bosqichida qishlaydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 4 0
45-rasm. Lavlagi uzunburuni:
45-rasm. Lavlagi uzunburuni:
45-rasm. Lavlagi uzunburuni:
45-rasm. Lavlagi uzunburuni:
45-rasm. Lavlagi uzunburuni:
1—qo‘ng‘izi, 
2—tuxumi, 3—6—har xil yoshdagi lichinkalar, 7—g‘umbak,
8—lichinkalar zararlagan lavlagi ildizi.
Lavlagi kulrang uzunburuni osh lavlagi va qand lavlagiga ko‘p
zarar yetkazadi. Bu qo‘ng‘izning qanoti kalta bo‘lganidan ucha olmaydi.
Uzunburun qo‘ng‘iz kunduz kuni kesaklar ostida, yer yorig‘ida
yashirinib, kechasi oziqlanadi.
Lavlagi maysasi o‘sib chiqqanidan keyin ko‘p vaqt o‘tmay, qo‘ng‘izlar
jinsiy jihatdan voyaga yetadi va urg‘ochi qo‘ng‘izlar o‘simliklar tevaragidagi
tuproqqa to‘p-to‘p qilib tuxum qo‘yadi. Òuxum qo‘yish davri uch oy
davom etadi va bu muddat ichida har bir urg‘ochi qo‘ng‘iz 300 — 500 ta,
hatto 710 tagacha tuxum qo‘yadi. 2 — 3 hafta ichida tuxumdan lichinka chiqadi.
Lichinkalar o‘simliklarning ildizchalarini, jumladan, lavlagining
qo‘shimcha yon ildizlarini yeb yashaydi. Ular ikkinchi yil yozida
oziqlanishdan to‘xtaydi. Shunday qilib, lichinkalik davri 13 — 14 oyga
cho‘ziladi, keyin u tuproqning ustki qatlamidagi inida g‘umbakka
aylanadi. Kuz boshlanishi oldidan g‘umbak qo‘ng‘izga aylanib, kelgusi
yil bahorigacha shu holatda qoladi.
Bu zararkunandaning generatsiyasi ikki yilga cho‘ziladi.
1
2
3
4
5
6
7
8
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 4 1
Òurkistîn làvlàgi pàrvînàsi
Òurkistîn làvlàgi pàrvînàsi
Òurkistîn làvlàgi pàrvînàsi
Òurkistîn làvlàgi pàrvînàsi
Òurkistîn làvlàgi pàrvînàsi
(Loxostide nudalis HB)
(Loxostide nudalis HB)
(Loxostide nudalis HB)
(Loxostide nudalis HB)
(Loxostide nudalis HB)
(((((
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae — parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Pàrvînàning lichinkàlàri làvlàgining yangi chiqqàn bàrglàrini
o‘rgimchàk iðlàri bilàn o‘ràb åydi.
Làvlàgi pàrvînàsi O‘rtà Îsiyo, Êàvkàz và O‘rtà Yer dångizi sîhil-
làridà uchràydi.
Òurkistîn làvlàgi pàrvînàsi qànîtining uzunligi yozib turgàndà
2,4 — 2,8 mm kålàdi, îld qànîti sàrg‘ish, to‘rttà qîràmtir dîg‘i
bîr, kåyingi qànîti kulràng. Òuõumi qisqà îvàl, bà’zàn dåyarli yumà-
lîq shàkldà, îld tîmîni sàl yassi, bo‘yi 1 mm, õirà îq ràngdà, sàdàf
kàbi yaltiràb turàdi.
Qurtining bo‘yi 2,5 sm, sàrg‘ish yashil ràngdà, ikki biqinidà
qîràmtir dîg‘làri bîr. Qurt tànàsi îqish so‘gàlchàlàrgà o‘rnàshgàn
siyràk tuklàr bilàn qîplàngàn.
G‘umbàgi tiniq îqish pillà ichidà, tuprîqqà yopishgàn bo‘làdi.
Pillàning bo‘yi 22 — 40 mm, eni 3 — 5 mm kålàdi. Pillàdàn yår
båtigàchà o‘rgimchàk iðlàridàn to‘qib yo‘l sîlingàn.
Làvlàgi pàrvînàsi îziqlànishdàn to‘õtàgàn dàvridà hàmdà pillà
o‘ràgàn qurt hîlidà qishlàydi. Bà’zàn dàlàning hàr kvàdràt måtridà
bu zàràrkunàndàning 100 tàgàchà pillàsi bo‘làdi. Êo‘klàmdà pillà
o‘ràydi và pillàdàn vîyagà yåtgàn kàpàlàk uchib chiqàdi. Pillàdàn
chiqqàn pàrvînà tuõum qo‘yishgà kirishàdi. Òuõumini làvlàgi bàrgi-
ning hàr ikki tîmînigà qo‘yadi.
Bittà pàrvînà 100 tàgàchà tuõum qo‘yadi. Òuõumdàn ikki kundà
qurt chiqàdi. Bu yosh lichinkàlàr îldin to‘dàlàshib yashàb, kåyinchàlik
hàr tîmîngà o‘rmàlàydi.
O‘simlikning shikàstlàngàn qismini qurt o‘rgimchàk iðlàri bilàn
o‘ràb îlàdi. Qurtning rivîjlànishi 10 — 12 kungà cho‘zilàdi. Shu mud-
dàtdà båsh màrtà po‘st tàshlàydi.
Qurtlàr vîyagà yåtib, yårgà tushàdi và g‘umbàkkà àylànàdi.
Yozgi àvlîddà pillàsining ustki uchi îchiq bo‘lib, yår båti bilàn
bir tåkisdà jîylàshàdi. Pillàning ichki dåvîridàgi tiniq to‘siq pillà
ichigà nàmning kirishigà yo‘l qo‘ymàydi. G‘umbàklik stàdiyasi 10 —
12 kun dàvîm etàdi. Pillàdàn chiqqàn kàpàlàklàr kåchàsi uchib yuràdi.
Bu zàràrkunàndà bir yildà båsh-îltità àvlîd båràdi. Bu pàrvînà
qurtini tryasîguzkà dåb àtàlàdigàn hàshàrîtlàr ko‘plàb tàbiiy hîlidà qiràdi.
Qànd làvlàgining zàràrkunàndàlàrigà quyidàgi kuràsh chîràlàrini
qo‘llàsh mumkin. Biîlîgik, àgrîtåõnik, kimyoviy usullàrni ishlàtish
mumkin. Insåktîàkàritsiyalàrdàn zîlîn 35% em.k 3,0 —3,5 l/gà, kvàrk
10% em.k 9,0 — 11,1 l/gà, dànàdin 40% em.k. 0,5 — 1,0 l/gà, dåsis
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 4 2
2,5 em.k. 0,25 — 0,5 l/gà, fufànîn 57% em.k. 0,6 — 1,2 l/gà, îmàyt
57% em.k. 1,0 l/gà, siði 25% em.k. 0,48 l/gà, siràks 25% em.k. 0,4 l/
gà, bånzîfîsfàt 30% em.k. 3,0 — 3,7 l/gà teng.
Bådà zàràrkunàndàlàri
Bådà zàràrkunàndàlàri
Bådà zàràrkunàndàlàri
Bådà zàràrkunàndàlàri
Bådà zàràrkunàndàlàri
Bitlàr (Aphididea)
Bitlàr (Aphididea)
Bitlàr (Aphididea)
Bitlàr (Aphididea)
Bitlàr (Aphididea)
O‘rtà Îsiyodà bådàgà o‘simlik bitlàrining to‘rttà turi zàràr yåtkàzà-
di. Ulàr jumlàsigà Acyrthosiðhon onobryhis Fonse nîmli (ko‘pinchà
sinînimi Àphis pisi ketb. dåb àtàlgàn) no‘õàt biti, Aphis medicaginis
Koch — àkàtsiya biti, Therioaphis onnidis Kltnb. — õîldîr bit và Tri-
fidaphis faseoli Pass — ildiz biti kiràdi. Bulàrdàn tàshqàri, bådàgà Aphis
incerta Ners. dåb àtàlgàn bitlàr ko‘plàb tushishi hàm àniqlàngàn.
Bitlàr so‘rishi nàtijàsidà bådà o‘simligi judà nîziklàshib qîlib,
hàshàk và urug‘ hîsili kàmàyadi. Bit tushgàn bådà gullàsh dàvrigà
kålib sîg‘lîm bådàgà nisbàtàn 3 — 15% gàchà, bit ko‘plàb tushgàndà
esà 31% gàchà o‘sishdàn îrqàdà qîlàdi. Õîldîr bitning zàràri hàshàki
bådàdà 21 — 57% gàchà, urug‘lik bådàdà 25 — 77% gàchà yåtàdi.
No‘õàt biti
No‘õàt biti
No‘õàt biti
No‘õàt biti
No‘õàt biti Yevrîpà và Àmårikàdà bådàning eng àshàddiy ku-
shàndàlàridàn biri hisîblànàdi. Bu bit O‘rtà Îsiyodà bådàni kàmrîq
zàràrlàydi, låkin kåyingi o‘rimlàrdà õîldîr bit, bàhîrdà bådà ko‘kàrib
o‘sàyotgànidà àkàtsiya biti ànchà kàttà zàràr yåtkàzàdi.
No‘õàt biti O‘rtà Îsiyo, Qîzîg‘istîn và Qirg‘izistîn, Shàrqiy
Sibir, shuningdåk, Yevrîpà, Àfrikà, Àmårikà, Hindistîn và Yapîni-
yadà uchràydi.
No‘õàt biti o‘simlik bitlàrining eng yirik turlàridàn biri bo‘lib,
qànîtsizlàrining uzunligi 3,5 — 4,9 mm, qànîtlilàriniki 2,3 — 3,5 mm
kålàdi. Òànàsi îqish g‘ubîrli yashil tusdà, mo‘ylîvlàri tànàsidàn uzun-
rîq; îyoqlàri và shirà nàychàlàri uzun; dumi nàshtàrsimîn bo‘lib,
uzunligi shirà nàychàlàrining yarmigàchà yåtib turàdi.
Õîldîr bit
Õîldîr bit
Õîldîr bit
Õîldîr bit
Õîldîr bit qànîtsizining tànàsi ko‘pinchà sàrg‘ish ràngdà tîv-
lànib turàdigàn ràngpàr yashil tusdà bo‘lib, uzunligi 1,7 — 2,2 mm
kålàdi. Bîshi và îrqàsining îld qismi sàriq, mo‘ylîvlàri qîràmtir
tusdà, qîrin tårgitlàridà qo‘ng‘ir ràng hàlqàlàr bilàn o‘ràlgàn 6
qàtîr bo‘rtmà bîr; bu bo‘rtmàlàrdà yålpig‘ichsimîn jîylàshgàn qîrà
tukchàlàr bo‘làdi. Shirà nàychàlàri kichkinà, silindr shàkldà. Mo‘ylîvlàri
tànàsidàn birîz kàltàrîq. Uzun îyog‘ining uchi bukilib turàdi.
Qànîtli urg‘îchi bit mo‘ylîvlàri tànàsidàn uzunrîq bo‘lishi bilàn
qànîtsizlàridàn fàrq qilàdi. Qîrin tårgitlàridàgi yålpig‘ichsimîn qîrà
tukchàlàr qo‘ng‘ir tusdàgi yumàlîq dîg‘làrning chågàràsidàn tàshqàrigà
chiqib turàdi. Umumàn îlgàndà, qànîtli bitlàrning yirik-màydàligi qànît-
siz bitlàrnikidàn fàrq qilmàydi, birîq ulàrning àyrim nusõàlàri birmunchà
kichikrîq yoki yirikrîq — 1,6 dàn 2,4 mm gàchà bo‘lishi mumkin.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 4 3
46-ràsm. Bådà biti:
46-ràsm. Bådà biti:
46-ràsm. Bådà biti:
46-ràsm. Bådà biti:
46-ràsm. Bådà biti:
1—qànîtli urg‘îchisi; 2—qànîtsiz urg‘îchisi; 3, 4—lichinkàsi (qurti);
5—no‘õàt tànàsidàgi bitlàr; 6—qishlîvchi tuõumi.
No‘õàt và õîldîr bitlàr bådà bàrglàrining îrqà tîmînidà hàm-
dà bådàning pîyasidà gàlàlàshib yashàydi. Bit so‘rishi nàtijàsidà bàrglàri
qîvjiràydi và bà’zàn to‘kilàdi, bådà o‘sish và rivîjlànishdàn îrqàdà
qîlàdi.
No‘õàt biti O‘rtà Îsiyodà bådàdàn tàshqàri, no‘õàt và õushbo‘y
chirmîvgulgà hàm tushgànligi àniqlàngàn. Àftidàn, bu bit bà’zàn
dukkàkli bågînà o‘tlàr bilan hàm îziqlànsà kåràk. No‘õàt biti mi-
gràtsiya qilmàydigàn turlàrgà kiràdi. O‘rtà Îsiyodà bu bit qàndày
stàdiyadà và qàyårdà qishlàshi hîzirchà àniqlànmàgàn. Bu bit bådàdà
sîvuq tushgunchà uchràgànligi sàbàbli uning bådàpîyalàrdà vîyagà
1
3
4
2
5
6
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 4 4
yåtgàn hàmdà lichinkàlik stàdiyalàridà qishlàshi ehtimîl tutilàdi. Bu
hàshàrît shimîliy ràyînlàrdà dukkàkli o‘simliklàrgà jîylàshib îlib,
tuõumlik bîsqichidà, ànchà jànubrîq ràyînlàrdà esà tuõum và vîya-
gà yåtgàn pàrtånîgånåtik urg‘îchi bit stàdiyasidà qishlàydi; nihîyat
eng jànubiy ràyînlàrdà bitning tuõumi và erkàklàri ko‘rinmàydi,
butun yil dàvîmidà pàrtîgånåtik urg‘îchilàriginà uchràydi.
Õîldîr bit bådàdàn tàshqàri, dukkàkli yovvîyi o‘simliklàrdà
hàmdà såbàrgàdà yashàydi. Bu hàshàrîtning bådà và såbàrgà dàlàlàri
yonidàgi g‘o‘zà ekinlàrigà o‘tgànligi hàm àniqlàngàn. Låkin u g‘o‘zàgà
jiddiy zàràr yåtkàzmàydi. Õîldîr bit ko‘chmànchi turlàrgà kirmàydi.
Bu bitning ikki jinsli bo‘g‘ini îktabr—nîyabrdà pàydî bo‘làdi.
U bådàpîyadàgi o‘simliklàr qîldig‘idà, qismàn bådàning bàrgi và
bàrg bàndidà tuõumlik bîsqichidà qishlàydi. Òîshkånt vilîyatidà
o‘tkàzilgàn kuzàtish nàtijàlàrigà ko‘rà, bàhîrgi bitlàr màrtning
uchinchi o‘n kunidà tuõumdàn chiqàdi. Rivîjlànishi ertà bàhîrdà và
kuz dàvridà 16 — 17 kun, yozgi issiq dàvrdà 5 — 6 kun dàvîm etàdi.
Bådà gullày bîshlàgàndàn e’tibîràn õîldîr bit gàlàlàridàgi qànîtsizlàr
îràsidà qànîtlilàri hàm pàydî bo‘làdi và ulàr tåzdà uchib, bîshqà
màydînlàrdàgi bådàpîyagà tushàdi. Qànîtsiz bitlàr qànîtlilàrgà nis-
bàtàn ànchà sårpusht bo‘làdi. Qànîtsiz bitlàr hàyoti dàvîmidà o‘rtà
hisîbdà 103 tà (eng ko‘pi 229 tà), qànîtlilàri 62 tà (eng ko‘pi 79 tà)
lichinkà tug‘àdi. Vîyagà yåtgàn qànîtsiz bitlàr o‘rtà hisîbdà 35 kun,
qànîtli bitlàr 22 kun yashàydi. Õîldîr bit yil dàvîmidà kàmidà 11
màrtà nàsl båràdi.
Bådà bitlàri hàm O‘rtà Îsiyodàgi dåyarli hàmmà bitlàr singàri,
yoz o‘rtàlàridà issiqdàn ànchà qiynàlàdi hàmdà ulàrni pàràzit và
yirtqichlàr (õususàn, Coccinillidalå îilàsigà mànsub tugmàchà
qo‘ng‘izlàr) ko‘plàb qiràdi. Ànà shu sàbàbli yilning issiq vàqtidà
bådàpîyalàrdà bitlàr judà kàmàyib kåtàdi. Òîshkånt îblàstidà õîldîr
bitlàrni Aphidiidae îilàsigà mànsub Praon volucre Hal. nîmli pàràzit
hàm qirishi àniqlàngàn.
Bitlàrgà qàrshi kuràsh chîràlàridàn biri àgrîtåõnikà tàdbiri—bådàgà
zàràr yåtkàzàdigàn bitlàrgà qàrshi kuz-qish fàslidà àng‘izgà o‘t
qo‘yishdàn, ikkinchi yilgi và undàn kåyingi urug‘lik bådàpîyani chim-
qirqàrsiz plugdà 23 — 25 sm chuqurlikdà qàytà hàydàshdàn ibîràt.
Bådàning o‘sishini kuchàytirish và bitlàrgà chidàmliligini îshirish
uchun õàshàki bådàpîyalàr ertà bàhîrdà (bådà ko‘kàrà bîshlà-
gunchà) disk yoki bàrînà qilinàdi.
Bådà qàndàlàsi (Adelphocoris lineolatus Goeze.)
Bådà qàndàlàsi (Adelphocoris lineolatus Goeze.)
Bådà qàndàlàsi (Adelphocoris lineolatus Goeze.)
Bådà qàndàlàsi (Adelphocoris lineolatus Goeze.)
Bådà qàndàlàsi (Adelphocoris lineolatus Goeze.)
Mieidae
Mieidae
Mieidae
Mieidae
Mieidae — mieidlar oilasi,
— mieidlar oilasi,
— mieidlar oilasi,
— mieidlar oilasi,
— mieidlar oilasi,
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera — yarimqattiqqanotlilar turkumi.
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.
— yarimqattiqqanotlilar turkumi.
Bu qàndàlà bådàning yosh pîyasi uchlàri, bàrg bàndi, àyniqsà,
gul và g‘unchàlàri shiràsini so‘rish bilàn zàràr yåtkàzàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 4 5
Qàndàlà tushgàn shînà và gullàrning ko‘pi to‘kilib kåtàdi, pîyadà
gulyonbàrgli gulbàndlàrginà qîlàdi. Bådà qàndàlàsi, àsîsàn, urug‘lik
bådàgà zàràr yåtkàzàdi. Bu zàràrkunàndà shikàstlàgàn o‘simliklàr
sîni 65 — 90% gàchà yåtàdi.
Bådà qàndàlàsi såbàrgà, g‘o‘zà, làvlàgi, màvràk và bîshqà
ko‘pginà ekinlàrgà hàm zàràr yåtkàzishi mumkin.
O‘rtà Îsiyoning bà’zi ràyînlàridà (õususàn, Õîràzmdà) bådà
qàndàlàsi g‘o‘zà ko‘sàklàrining 20% dàn ko‘prîq qismini shikàstlày-
di. Bundày ko‘sàklàrdàgi pàõtà tîlàlàri buzilàdi và bir-birigà yopish-
gàn qo‘ng‘ir màssàgà àylànàdi (ko‘sàk bàktåriîzi).
Bådà qàndàlàsi Bîltiq dångizidàn Àmur o‘lkàsigàchà bo‘lgàn
hàmmà jîydà, tàõminàn, Vîlîgdà kångligidàn và Sibirning o‘rtà kångli-
gidàn MDHning jànubiy chågàràlàrigàchà bo‘lgàn jîylàrdà, shuning-
dåk, Shimîliy Àfrikàdà và Yaqin Shàrq màmlàkàtlàridà uchràydi.
Erkàgining bo‘yi 6,5 — 9,5 mm gàchà, urg‘îchisiniki 6,5 — 8
mm gàchà bo‘làdi. Òànàsi cho‘zinchîq shàkldà, ràngi qo‘ng‘ir yoki
sàrg‘ish-yashil, erkàklàri urg‘îchilàridàn qîràrîq bo‘làdi.
Îrqàsining îld qismidà 2 tà qîrà nuqtà bîr, tàõlàngàn qànîtlàri
o‘rtàsidàgi uchburchàk qàlqînchà bo‘ylàb ikkità qîràmtir chiziq
o‘tàdi; ustki qànîtlàrining tårisimîn qismidà bittàdàn cho‘zinchîq
uchburchàk qîràmtir dîg‘ yoki ulàr o‘rnigà
qîràmtir ràngli kàmbàr chiziqlàr bo‘làdi.
O‘rtà Îsiyodàgi bådà qàndàlàlàri tànà-
sidàgi qîràmtir nàqsh ko‘pinchà birîz ko‘ri-
nàdi yoki butunlày bo‘lmàydi, låkin îrqàsi-
ning îld qismidàgi ikkità qîràmtir nuqtà då-
yarli hàmmà vàqt ko‘zgà tàshlànib turàdi;
bîldir và pànjàlàrining uchi qîrà, sînining
uchigà yaqin qismi qo‘ng‘ir dîg‘ bilàn qîp-
làngàn.
47-ràsm. Bådà qàndàlàsi:
47-ràsm. Bådà qàndàlàsi:
47-ràsm. Bådà qàndàlàsi:
47-ràsm. Bådà qàndàlàsi:
47-ràsm. Bådà qàndàlàsi:
à—gullàyotgàndà qàndàlà shikàstlàgàn
bådàpîya (kurtàklàr qurigàn); 
b—qàndàlàlàr
(chàpdà—urg‘îchisi; o‘ngdà—erkàgi).
b
a
10—Umumiy va qishloq xo‘jalik entomologiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 4 6
Òuõumi cho‘zinchîq shàkldà, o‘rtà qismi bukilib, pàstki uchi bir
îz tîràyib và yumàlîqlànib turàdi, yuqîrigi uchi qîpqîqchà bilàn
bårkitilgàn. Òuõumining uzunligi 1,5 mm gàchà bo‘làdi. Yangi qo‘yilgàn
tuõumlàri yaltirîq, sàrg‘ish-îq bo‘lib, kåyinchàlik birmunchà qizàràdi.
Lichinkàlàrining uzunligi, yoshigà qàràb, 1,25 — 1,5 mm dàn (endi-
ginà tuõumdàn chiqqàn lichinkàlàrniki) 3,5 — 5 mm gàchà bo‘làdi.
Bådà bàrg filchàsi yoki fitînîmus
Bådà bàrg filchàsi yoki fitînîmus
Bådà bàrg filchàsi yoki fitînîmus
Bådà bàrg filchàsi yoki fitînîmus
Bådà bàrg filchàsi yoki fitînîmus
(Phytonomus
(Phytonomus
(Phytonomus
(Phytonomus
(Phytonomus variabilis Hbst.)
variabilis Hbst.)
variabilis Hbst.)
variabilis Hbst.)
variabilis Hbst.)
(((((
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae — filcha uzunburunlilar oilasi,
— filcha uzunburunlilar oilasi,
— filcha uzunburunlilar oilasi,
— filcha uzunburunlilar oilasi,
— filcha uzunburunlilar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Fitînîmus O‘rtà Îsiyodà bådàning jiddiy zàràrkunàndàlàridàn
biri bo‘lib, hàr yili eng qimmàtli birinchi o‘rim bådàni judà qàttiq
zàràrlàydi. Bådàning hàr bir pîyasidà o‘rtà hisîbdà fàqàt bittà
lichinkà bo‘lgànidà gåktàrdàgi o‘t hîsili 17,2 s (quruq bådà hisîbidà
4,56 s) kàmàyadi. Fitînîmus qàttiq zàràrlàgàn bådà õàshàgidà îdàt-
dàgi 3,6% o‘rnigà 2% yog‘ và 16,8% o‘rnigà 9,8% îqsil bo‘làdi. Bir
gåktàr bådàpîyaning birinchi o‘rimidàn o‘rtà hisîbdà 45 % gà yaqin
pichàn, àgàr bådà fitînîmus bilàn qàttiq zàràrlànsà, àtigi 16 s pichàn
îlinàdi, shu bilàn birgà bu pichàndà 745 kg o‘rnigà àtigi 157 kg îqsil
và 163 kg o‘rnigà fàqàt 32 kg yog‘ bo‘làdi. Fitînîmus o‘z àõlàti bilàn
bådàni judà iflîslàydi, àõlàtidà kàntàridin dåb àtàlgàn và mîllàrgà
zàràr qilàdigàn zàhàr bo‘làdi.
Shimîliyrîq tumànlàrdà yoki bàhîrdàgi sîvuq kunlàr uzîq dàvîm
etsà, bådàning ikkinchi o‘rimi hàm birmunchà zàràrlànàdi. Fitînî-
mus judà qàttiq zàràrlàgàn bådà gullàmàydi, dåmàk, fitînîmus
urug‘lik bådàgà hàm zàràr yåtkàzàdi.
Bu zàràrkunàndà O‘rtà và Îld Îsiyo, Jànubiy Qîzîg‘istîn,
Qàshqàr và Shimîliy Hindistîn, Pîkistînning Bångàliya shtàtigàchà
bo‘lgàn shàrqiy qismidà, Yevrîpàning jànubiy yarmi, Êàvkàz îrti,
Shimîliy Àfrikà, Màdåyrà và Êànàr îrîllàridà uchràydi.
Qo‘ng‘izning uzunligi (õàrtumchàsidàn tàshqàri) 5 — 7 mm kålà-
di, kàllàsi uzun nàychà shàklidà îldigà cho‘zilib turàdi. Yosh qo‘ng‘izlàr
sàrg‘ish-kulràng tusdà, tànàsidàgi tuk và tànàchàlàr yoyilgàn, qàri
qo‘ng‘izlàr esà qîràmtir-kulràng tusdà bo‘làdi. Îrqàsining îld qismi
o‘rtàsi bo‘ylàb îch ràngli kàmbàr chiziqchà bilàn ikkigà bo‘lingàn,
to‘q jigàrràng yoki dåyarli qîrà ràngli bo‘làdi, sårbàr qo‘shàlîq chiziq
o‘tàdi. Qànît ustligining o‘rtàsidà, ulàrning tubigà yaqin qismidà to‘q
jigàrràng yoki dåyarli qîrà ràngli sårbàr dîg‘ bîr, uchi îrqà tîmîngà
yo‘nàlgàn; bu dîg‘ nîto‘g‘ri pînà shàklidà bo‘lib, qànît ustligidàgi
chîkning tàõminàn uchdàn ikki qismini qîplàb turàdi.
Òuõumi elliðssimîn, uzunligi 0,5 — 0,65 mm và eni 0,3 — 0,4
mm kålàdi. Yangi qo‘yilgàn tuõumlàri îch sàriq ràngdà bo‘làdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 4 7
48-ràsm. Bådà bàrg filchàsi, ya’ni fitînîmus:
48-ràsm. Bådà bàrg filchàsi, ya’ni fitînîmus:
48-ràsm. Bådà bàrg filchàsi, ya’ni fitînîmus:
48-ràsm. Bådà bàrg filchàsi, ya’ni fitînîmus:
48-ràsm. Bådà bàrg filchàsi, ya’ni fitînîmus:
1—fitînîmus, 2—zàràrlàngàn bådà bàrgi.
Lichinkàsining uzunligi 10 mm gàchà yåtàdi, îyoqlàri bo‘lmàydi.
Òànàsining qîrin qismidàgi hàr qàysi sågmåntidà ikkità yirik bo‘rtmà
bîr, lichinkàlàr ànà shu bo‘rtmàlàr yordàmidà o‘rmàlàydi. Ulàr
yashil bo‘lib, ko‘pinchà sàrg‘ish tîvlànib turàdi, bîshining ràngi
to‘q qo‘ng‘ir yoki qîrà, bîshidàn bîshlàb tànàsining îõirigàchà
îch ràngli ensiz chiziq o‘tàdi.
G‘umbàgi tiðik erkin bo‘lib, vîyagà yåtgàn qo‘ng‘izgà o‘õshàydi.
Ràngi dàstlàb sàriq bo‘lib, kåyinchàlik to‘q yashil tusgà kiràdi.
G‘umbàgi kång hujàyràli màyin to‘qimàdàn tàshkil tîpgàn yumàlîq
yoki kàltà îvàl shàkldàgi îq pillà ichidà jîylàshàdi. Uning uzunligi
5,5 /18 mm, eni 3,5 — 6 mm kålàdi.
Fitînîmus vîyagà yåtgàn qo‘ng‘iz hîlàtidà sîvuqdàn himîya-
làngàn jîylàrgà kirib qishlàydi. Êo‘pchiligi dàlàdà, tuprîqning yuzà
qàvàtidà qîlàdi. Qo‘ng‘izlàr qismàn dàlà àtrîfidàgi bågînà o‘tlàrdà
hàm yashàydi. Qishlàyotgàn jîyidàgi hàrîràt 12°C gàchà ko‘tàrilgàndà
uyg‘înàdi.
Fitînîmus ertà bàhîrdàyoq sårhàràkàt bo‘lib qîlàdi. Bådà o‘sà
bîshlàshi bilàn ulàr pîyadà îziqlànàdi và uni õàrtumchàsi bilàn
tåshib, ulàrning ichigà tuõum qo‘yadi.
O‘rtà Îsiyo shàrîitidà hàr bir urg‘îchi qo‘ng‘iz kunigà 2500 tà-
gàchà tuõum qo‘yadi. Bittà pîyadà ko‘pi bilàn 20 — 30 tà tuõum bo‘làdi.
Fitînîmus tuõumining ko‘pini bådàning o‘sà bîshlàgàn pîyasi 10 —12
sm gà yåtmàsdàn îldin qo‘yadi. Vîyagà yåtgàn qo‘ng‘izlàrning bådà
bilàn îziqlànishi hîsilgà unchà kàttà zàràr yåtkàzmàydi.
Òuõumdàn chiqqàn lichinkàlàr bådàpîyasining uchigàchà ko‘tà-
rilib, bàrglàr qo‘ltig‘igà hàmdà pîya uchlàridàgi kurtàklàrgà o‘tàdi
và ulàrni kåmirib shikàstlàydi. Dàlàdà lichinkàlàr ko‘pàyib kåtgàndà
bådà butunlày o‘smày qîlàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 4 8
Fitînîmusning kàttà yoshlàrdàgi lichinkàlàri bàrglàr qo‘ltig‘idàn
và uchki kurtàklàrdàn bàrglàrgà o‘tib, ulàr bilàn îziqlànàdi, bàrg-
ning fàqàt dåyarli etini kåmiràdi, tîmirlàrigà tågmàydi. Shundàn
kåyin dàlàlàrdàgi bådà sàrg‘àya bîshlàydi, bàrglàri quriydi, yosh
lichinkàlàr o‘sish nuqtàsini kåmirishi sàbàbli o‘sishdàn to‘õtàb, pî-
yasi qisqàrib qîlgàn bådà hîsili butunlày nîbud bo‘làdi.
Lichinkàlàr bådà bàrglàridà tåzdà pillà o‘ràb, g‘umbàkkà àylànàdi.
Fitînîmus lichinkàlàri fàqàt bådà bilàn îziqlànàdi. Ulàr bådàning
Erîn nàvlàrini eng ko‘p, Yevrîpà nàvlàrini esà kàmrîq zàràrlàydi.
G‘umbàkdàn chiqqàn yosh lichinkàlàr, qo‘ng‘izlàr birmunchà
vàqt bådàdà îziqlànib, so‘ngrà issiq kunlàr bîshlànishi bilàn to‘kilgàn
bàrglàr îstigà, dàlàlàr chåkkàsidàgi o‘tlàrgà, qàmishzîrlàr và hîkàzî
jîylàrgà yashirinib, yozgi uyqugà kiràdi.
Hàvî sàlqinlàshgàndà qo‘ng‘izchàlàr vàqtinchà uyg‘înib, îziq-
lànà bîshlàydi. Bu vàqtdà bådà hîsili ko‘pinchà o‘rib îlingàn bo‘làdi,
shuning uchun ulàr bîshqà o‘t và ekinlàrgà, shu jumlàdàn, yosh
g‘o‘zà màysàlàrigà hàm yopirilàdi. Ulàr g‘o‘zà màysàlàrining pîya-
sini, urug‘bàrgi và dàstlàbki bàrgchàlàrini shikàstlàydi. Sàlqin dàvr
tugàgàndàn kåyin tàkrîr yozgi uyqugà kiràdi.
G‘umbàkdàn chiqqàn qo‘ng‘izlàrning jinsiy màhsulîti rivîjlàn-
màgàn bo‘làdi, bu màhsulît kåch kuzdàginà rivîjlànib yåtilàdi.
Êuzdà, yozgi issiq kunlàr tugàgàndàn kåyin, fitînîmus tàkrîr
uyg‘înib, birmunchà vàqtgàchà bådàdà îziqlànàdi, shu yili ekilgàn
bådàgà hàm jîylàshib îlàdi, birîq ulàrgà unchàlik zàràr yåtkàzmày-
di, so‘ngrà qishki uyqugà kiràdi.
Fitînîmus hàrîràtgà judà såzgir bo‘làdi. Qishdà kunlàr birîz isib,
tuprîq 12° và undàn ko‘prîq isishi bilàn qo‘ng‘izlàr ko‘pinchà uyg‘înàdi.
Qishki uyqudàn uyg‘îngàn urg‘îchi qo‘ng‘izlàr bådà àng‘izigà tuõum
qo‘ya bîshlàydi. Bådàpîyadà àng‘iz bo‘lmàsà, qo‘ng‘izlàr bîshqà qulày
jîygà uchib kåtàdi. Ànà shu sàbàbli, O‘rtà Îsiyodà àng‘iz kuzgi pîy-
adàn tîzàlàngàndà fitînîmus ànchà kàm zàràr yåtkàzàdi.
Fitînîmus yiligà bir gånåràtsiya båràdi (fàqàt bàhîrdà), lichin-
kàlàri zàràr yåtkàzàdi.
Fitînîmus hàyotigà uning pàràzitlàri, yirtqich và kàsàlliklàri jiddiy
zàràr båràdi. Ulàr tufàyli fitînîmusning bà’zàn 95% gà yaqini qirilib
kåtàdi. O‘rtà Îsiyodà fitînîmusning yirtqichlàri jibilàjibîn (Motacilla
alba L.) và yåtti nuqtàli qo‘ng‘izlàr (Coccinella septempunctata), pàràz-
itlàri—kînidiya (Coinidia axigua Grav) nîmli yaydîqchi và kàsàlliklàri—
tàrichium (Tarichium phytonomi Jacz) dåb àtàlàdigàn zàmburug‘ kàsàl-
ligidir. Bulàr fitînîmusni, àyniqsà, ko‘p qiràdi.
Àyrim zàràrkunàndàlàrgà, shu jumlàdàn, fitînîmusgà qàrshi
vågåtàtsiya bîshlànishi îldidàn bådàpîyalàr bîrînàlànàdi yoki yångil
diskàlànàdi. Bundày diskàlànish nàtijàsidà qo‘ng‘izlàrning ko‘p qis-
mi kunlàr iligàn vàqtdà qo‘ygàn tuõumlàrining bir qànchàsi nîbud
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 4 9
bo‘làdi. Shu vàqtdà imkîniyat bo‘lsà, yårgà fîsfîrli o‘g‘it sîlish
mumkin. Urug‘lik îlinmàydigàn bo‘lsà, pishirmàsdàn tåzdà o‘rib îlish
kåràk. Bådà o‘z vàqtidà o‘rilsà, sug‘îrilsà, fitînîmus yoki bîshqà
zàràrli hàshàrîtlàr kåskin kàmàyadi.
Bådàning màysà (tugunàk) filchàsi
Bådàning màysà (tugunàk) filchàsi
Bådàning màysà (tugunàk) filchàsi
Bådàning màysà (tugunàk) filchàsi
Bådàning màysà (tugunàk) filchàsi
(((((
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae — uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
O‘rtà Îsiyodà bådàpîyalàrgà fitînîmus bilàn bir qàtîrdà sitînlàr
hàm zàràr yåtkàzàdi. Bu qo‘ng‘izlàrning hàyoti kàpàlàkgulli o‘simliklàrning
àzît to‘plîvchi tugunàklàri bilàn bîg‘liq bo‘lgànidàn ulàr tugunàk uzun-
burunlàri dåb àtàlàdi. Bådàgà ulàrning 6 turi zàràr yåtkàzàdi:
1. Bådà uzunburuni — Sitona cylindricolis Fahå.
2. Bådà ildiz uzunburuni — Sitona longulà Gyll.
3. Qilchàli uzunburun — Sitona crinitus Hbst.
4. Îq burunli uzunburun — Sitona humeralis Steph.
5. Bådà tugunàk uzunburuni — Sitona inops Gyll.
6. Òugunàk uzunburuni — Sitona callosis Gyll.
Vîyagà yåtgàn màysà filchàlàri, muàyyan àvlîdgà mànsub bîshqà
turlàr bilàn birgàlikdà, bådà màysàlàrining bàrgini ko‘plàb yåydi. Màysà
uzunburunlàrining yuqîridà nîmlàri àytib o‘tilgàn turlàridàn fàqàt
kàttà ildiz uzunburuni bådà màysàlàrigà tågmàydi, chunki uning vîyagà
yåtgàn qo‘ng‘izlàri mày, iyun và iyul îylàridàginà pàydî bo‘làdi. Vîyagà
yåtgàn tugunàk uzunburunlàri eski bådàpîyalàrgà ko‘plàb tushib, bådà
bàrglàrini yåsà hàm, unchà kàttà zàràr yåtkàzà îlmàydi.
Òugunàk uzunburunlàrining lichinkàsi bådàgà ànchàginà zàràr
yåtkàzàdi. Ulàr bådàning àzît to‘plîvchi tugunàklàrini yåb bitiràdi
và ildizini shikàstlàydi.
Ulàr ko‘plàb urchigàndà tugunàklàrni dåyarli bàtàmîm nîbud
qilàdi và bundày hîllàrdà bådàpîyaning g‘o‘zà-bådà àlmàshlàb ek-
ishdàgi àhàmiyati yo‘qîlàdi. Òîshkånt àtrîfidà o‘tkàzilgàn tåkshirish
nàtijàlàrigà ko‘rà, tugunàk uzunburunlàrining zàràridàn àzît
to‘plîvchi tugunàklàrning 80 — 85% gàchà qismi nîbud bo‘làdi.
Àzît to‘plîvchi tugunàklàr nîbud bo‘lishi nàtijàsidà bådàning
o‘sishi såkinlàshishi sàbàbli hîsili hàm ànchàginà kàmàyadi.
Màysà filchàsi O‘rtà Îsiyo và Êàvkàz, Rîssiyaning Yevrîpà qis-
midàgi jànubiy tumànlàr, G‘àrbiy Sibir, Mîngîliya, shimîli-g‘àrbiy
Õitîy, Erîn, Àfg‘înistîn và Êichik Îsiyodà uchràydi. Bu zàràrkunàndà
õàshàk bilàn birgà o‘tib, ÀQSHning shimîli-shàrqiy shtàtlàri và Jànu-
biy Êànàdàgà hàm tàrqàlgàn. O‘rtà Îsiyodà tugunàk uzunburunlàri
Jizzàõ, Êàttàqo‘rg‘în và Buõîrî tumànlàridà hàmdà Òîshkånt vilî-
yatidà bådà màysàlàrini, àyniqsà, ko‘p zàràrlàgànligi àniqlàngàn.
Màysà filchàsining bo‘yi 4 — 5,5 mm kålàdi, qànît ustligi to‘q
kulràng bo‘lib, ràvshàn ko‘rinib turmàydigàn nîto‘g‘ri shàkldàgi îq,
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 5 0
kulràng và qo‘ng‘ir tàngàchàlàrdàn ibîràt dîg‘làr bilàn qîplàngàn,
îrqàsining îld qismi bo‘ylàb îch ràngli tukchàlàrdàn ibîràt uchtà chiziq
o‘tàdi. Bu chiziqlàr kulràng tusdà bo‘làdi và bà’zàn ko‘zgà tàshlànib
turmàydi. Õàrtumchàsi fitînîmusnikidàn ànchà kàltà và yo‘g‘înrîq.
Òuõumi kàltà, îvàl shàkldà, dàstlàb îch sàriq bo‘làdi, so‘ngrà
àstà-såkin qîràyadi, uzunligi 0,4 mm, eni 0,3 mm chà kålàdi.
Lichinkàsining tànàsi îq yoki õirà îq, bîshi îch qo‘ng‘ir tusdà.
Îyoqlàri bo‘lmàydi, tànàsi siyràk tukchàlàr bilàn qîplàngàn. O‘sib
yåtilgàn lichinkàlàrining uzunligi 5 — 6 mm kålàdi.
G‘umbàgi õirà îq yoki sàrg‘ish bo‘lib, o‘sgàn sàri ulàrning ko‘z
và jàg‘làri qîràya bîràdi. G‘umbàk tiðik erkin bo‘lib, shàkli vîyagà
yåtgàn qo‘ng‘izlàrnikigà birmunchà o‘õshàydi.
Êàttà ildiz filchàsidàn bîshqà hàmmà tugunàk uzunburunlàri
vîyagà yåtgàn hîldà bådàning shîõlàsh kàllàgidà, kåsàkchàlàr tàgidà
và yår yoriqlàridà, dàlàlàrdàgi và qismàn ulàr àtrîfidàgi o‘simliklàr
qîldig‘i îràsidà qishlàydi. Qishlàyotgàn uzunburunlàr ertà bàhîrdà
uyg‘înàdi và bådà ko‘kàrib o‘sà bîshlàshidàn îldinîq judà sårhàràkàt
bo‘lib qîlàdi. Qo‘ng‘izlàr bådà o‘sà bîshlàshi bilàn îziqlànishgà
kirishib, bà’zàn bådà màysàlàrining hàmmà yår usti qismini yåb qo‘yadi.
Îdàtdàgi hîllàrdà esà bådà màysàlàrining uchi và bàrglàriniginà yeydi.
Qo‘ng‘izlàr eski bådàpîyalàrdà pîyaning uchki yosh bàrgchàlàrini
õush ko‘ràdi. Ulàr ko‘pinchà bu bàrglàrning chåtini kåmirib, chåtidà
egri-bugri o‘yiqchàlàr hîsil qilàdi. Bà’zàn bu bàrglàrni fitînîmus
qo‘ng‘izlàri yågàn dåb, tàõmin qilinàdi. Bu nîto‘g‘ri, chunki fit-
înîmuslàr bådàning bàrgini emàs, bàlki pîyasini yåydi.
Ertà bàhîrdà qo‘ng‘izlàr juftlàshàdi và tuõum qo‘ya bîshlàydi,
ulàr qish kunlàri hàm qismàn tuõum qo‘yadi. Êàttà ildiz filchàsi
lichinkàlik bîsqichidà bådà ildizi ichidà qishlàydi.
Màysà filchàsining urg‘îchisi 900 tàdàn 1400 tàgàchà tuõum
qo‘yadi. Òuõumini bådàning ildizi yonidàgi qismigà, tuprîq yoriqlàrigà
qo‘yadi và hàttî yår yuzigà hàm tàshlàb kåtàdi. Êo‘pinchà o‘simliklàrgà
qo‘yadi, låkin ulàr yopishqîq bo‘lmàgàni sàbàbli kuchsiz shàmîldà
hàm yårgà tushib kåtàdi. Yergà tushgàn tuõumlàri yomg‘ir yoqqànidà
tuprîqqà bîtàdi yoki ulàrni chàng bîsàdi. Yergà tushgàn tuõumlàr
2 — 3 kun o‘tgàch qîràyadi, bu ulàrning himîya ràngidir. O‘simliklàrgà
qo‘ygàn tuõumlàrining ko‘pchiligi esà dàstlàbki 2 — 3 kundà sàrg‘ish
ràngli bo‘làdi, bu ràng ulàrning himîyalànishini qulàylàshtiràdi.
Òuõumdàn yaqindà chiqqàn lichinkàlàr judà sårhàràkàt bo‘làdi,
ulàr tåzdà tuprîq ichigà kiràdi và ildiz yonidàn bîrib tugunàklàrgà
o‘tàdi. Ertà bàhîrdà qo‘yilgàn tuõumlàridàn 3 — 4 hàftàdàn kåyinginà
lichinkà chiqàdi. Hàrîràt 28° bo‘lgàndà 8 — 9 kundà lichinkà tug‘ilàdi.
Òuõumining eng ko‘p qismini àprål îõiri—mày bîshidà qo‘yadi. Ildiz
tugunàklàrigà o‘tgàn lichinkàlàr tugunàklàrni kåmirib, ulàrning
ichigà kiràdi. Bittà tugunàkni yåb bo‘lgànidàn kåyin ànchà o‘sàdi và
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 5 1
ikkinchisini qidirà bîshlàydi. Màysà filchàsining lichinkàsi hàyoti
dàvîmidà bir nåchtà tugunàkni nîbud qilàdi. Êàttà yoshdàgi lichin-
kàlàri tugunàklàrni tàshqi tîmînidàn shikàstlàydi và ko‘pinchà ulàr-
ni bàtàmîm yåb qo‘yadi. Lichinkàlàr bådà ildizi bo‘ylàb tuprîqqà
40 sm và undàn hàm chuqurrîq kirishi mumkin. Birîq ulàrning
ko‘pchiligi tuprîqdà 20 sm gàchà chuqurlikdà to‘plànàdi.
Òugunàk uzunburunlàrining lichinkàsi ildizlàr bilàn hàm îziqlànib
ulàrning tuklàrini yåydi. Ulàrni kåmirishi nàtijàsidà ildizlàr yuzàsidà
egàtchà và chuqurchàlàr hîsil bo‘làdi. Bà’zàn ildizlàrni kåmirib,
ulàr ichigà hàm kiràdi. Bu lichinkàlàr mày îyidà—iyun bîshidà,
tugunàklàr ko‘plàb tugilàyotgàn dàvrdà eng ko‘p zàràr yåtkàzàdi.
49-ràsm. Bådà ildiz (tugunàk) filchàsi—sitîn:
49-ràsm. Bådà ildiz (tugunàk) filchàsi—sitîn:
49-ràsm. Bådà ildiz (tugunàk) filchàsi—sitîn:
49-ràsm. Bådà ildiz (tugunàk) filchàsi—sitîn:
49-ràsm. Bådà ildiz (tugunàk) filchàsi—sitîn:
1—imàgîsi; 2—tuõumi; 3—lichinkàsi; 4—g‘umbàgi;
5,6—zàràrlàngàn bàrg; 7—zàràrlàngàn ildiz.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 5 2
Êàttà ildiz filchàsi hàm ildizni shikàstlàb, bàrglàrni so‘litàdi.
Lichinkàlàrning rivîjlànishi ildiz bilàn îziqlànishning o‘zi bilàn chåk-
lànmàydi, ulàr rivîjlànishi uchun kàpàlàkgulli o‘simliklàr tugunàgidàgi
bàktåriîd to‘qimàlàr bilàn îziqlànishi shàrt.
Òugunàk uzunburunlàri mày îõiridàn g‘umbàkkà àylànà bîsh-
làydi và bu jàràyon iyulning yarmigàchà dàvîm etàdi. Lichinkàsi
tuprîq îràsidà îvàl shàkldàgi båshikchàlàrdà g‘umbàkkà àylànàdi.
G‘umbàklàr, îdàtdà, 20 sm dàn chuqurdà jîylàshmàydi, àsîsàn
ulàr tuprîq îràsidà 10 sm gàchà chuqurlikdà to‘plànàdi.
Màysà filchàsining lichinkàsi g‘umbàkkà àylàngànidàn kåyin 5 —
8 kun o‘tgàch, g‘umbàkdàn qo‘ng‘iz chiqà bîshlàydi. Lichinkàsi-
ning rivîjlànishi 32 — 38 kun dàvîm etàdi. Êàttà ildiz filchàsining
vîyagà yåtgàn qo‘ng‘izlàri iyun îõiridà g‘umbàkdàn chiqà bîshlàydi
và îziqlànishgà kirishàdi. Màysà và kàttà ildiz filchàlàri g‘umbàkdàn
chiqqànidàn kåyin tåzdà tuõum qo‘ya bîshlàydi, tugunàk uzunbu-
runlàrining bîshqà turlàri esà fàqàt kåch kuzdà yoki qish bîshidà
jinsiy jihàtdàn yåtilàdi, shu dàvrdà kunlàr iliq bo‘lsà, bu uzunbu-
runlàr qishlîvgà kirgunchà o‘nlàb tuõum qo‘yadi. Yozdà qo‘yilgàn
tuõumlàrdàn 8 — 10 kundà lichinkà chiqib, tuprîq ichigà kiràdi và
zàràr yåtkàzà bîshlàydi. Màysà filchàsining tuõumdàn yangi chiqqàn
lichinkàlàri såntabr îõiri—îktabr îyidà rivîjlànib bo‘làdi, tuprîqdà
ulàr såntabrdà àyniqsà ko‘pàyadi. Bu lichinkàlàr îktabr bîshidàn
nîyabrning o‘n kunigàchà g‘umbàkkà àylànàdi. Bu g‘umbàklàrdàn
shu kuzning o‘zidàyoq qo‘ng‘izlàr chiqà bîshlàydi, låkin ulàr bîshqà
turlàrdàn fàrq qilib, kuzdà tuõum qo‘ymàydi.
Màysà filchàsi O‘rtà Îsiyodà bir yozdà ikki màrtà, bîshqà tu-
gunàk uzunburunlàri yiligà bir màrtà nàsl båràdi.
O‘rtà Îsiyodà tugunàk uzunburunlàrining tàbiiy kushàndàlàri
chumîli, triðs, yaydîqchi và pàràzit zàmburug‘làr ekànligi àniq-
làngàn. Jumlàdàn, chumîlilàr bu uzunburunlàrning tuõumi và
lichinkàsini tàshib kåtàdi. Aeolothriðs fasciatus L. nîmli triðslàr yangi
qo‘yilgàn tuõumini so‘ràdi, Braconidae îilàsigà mànsub yaydîqchilàr
vîyagà yåtgàn qo‘ng‘izlàrdà pàràzitlik qilàdi hàmdà muskàrdinà nîmli
pàràzit zàmburug‘ — Bottys bassiana Bals qo‘ng‘izlàrni và qismàn
lichinkàlàrni qiràdi.
Bådà tunlàmi (Chloridea diðsacea L.)
Bådà tunlàmi (Chloridea diðsacea L.)
Bådà tunlàmi (Chloridea diðsacea L.)
Bådà tunlàmi (Chloridea diðsacea L.)
Bådà tunlàmi (Chloridea diðsacea L.)
(((((
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae — tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Bådà tunlàmining qurtlàri bà’zàn gul và g‘unchàlàrni yåb, bådà-
ni qàttiq zàràrlàydi, kàttà yoshdàgi qurtlàr esà bådà urug‘ini hàm
yåydi. O‘rtà Îsiyodà bu tunlàm õàshàki bådàgà unchà kàttà zàràr
yåtkàzmàydi. Bådà tunlàmining qurtlàri hàmmàõo‘r bo‘lib, ko‘pginà
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 5 3
dukkàkli và bàrchà mîyli o‘simliklàr bilàn îziqlànàdi. Mîyli o‘sim-
liklàrdàn zig‘ir và sîyaning urug‘ini yåb, ulàrgà, àyniqsà, kàttà zàràr
yåtkàzàdi. Bundàn tàshqàri, zig‘ir và sîyaning bàrg và gullàrini,
àksàri hîllàrdà pîmidîr måvàlàrini hàm zàràrlàydi.
O‘rtà Îsiyo, Qîzîg‘istîn, Sibir, Uzîq Shàrq, Êàvkàz îrtidà
và Yevrîpàdà uchràydi.
Êàpàlàgining qànîtlàri yozilgàndà îràsi 28 — 37 mm kålàdi. Îldingi
qànîtlàri sàrg‘ish-ko‘kish, bà’zàn sàrg‘ish-kulràng tusdà bo‘lib, o‘rtà
qismidàn sårbàr, qîràmtir ko‘ndàlàng yo‘l o‘tàdi; qànîtlàrining uchidà
àniq ko‘rinib turmàydigàn dîg‘chàlàr bîr. Êåyingi qànîtlàri îch ràngli
bo‘lib, ulàrning kåyingi chåti bo‘ylàb sårbàr, qîràmtir yo‘l o‘tàdi, bu
yo‘lning o‘rtàsidà îq, qànîtlàrining o‘rtàsidà bittà kàttà qîràmtir dîg‘ bîr.
Òuõumi tubi kåsilgàn vîldi zîldirgà o‘õshàydi, diàmåtri 0,64
mm gà yaqin. Sirtidà uchigà bîrib bir-biri bilàn tutàshàdigàn 36 tà
ràdius bîr, ràngi ko‘kish-sàriq. Qurtining uzunligi 4 sm gà yåtàdi,
ràngi yashil yoki îch qo‘ng‘ir bo‘lib, îrqàsi bo‘ylàb bir nåchtà
qîràmtir yo‘l o‘tàdi, sirtidà qîrà qilchàli qîràmtir bo‘rtmàlàri bîr,
bîshi bir nåchà qîrà nuqtà và dîg‘chàlàr bilàn qîplàngàn, ràngi
sàriq. G‘umbàgining uzunligi 1,5 — 2 sm kålàdi, tusi jigàrràng, kåyingi
qismidà judà egilib turàdigàn ikkità tikàn bîr.
Bu zàràrkunàndà o‘zi kuzdà îziqlàngàn dàlàlàrdàgi tuprîqning
yuzà qàvàtidà g‘umbàklik bîsqichidà qishlàydi. Àprål—mày îylàridà
g‘umbàkdàn vîyagà yåtgàn kàpàlàklàr chiqàdi và tåzdà tuõum
qo‘yishgà kirishàdi. Birinchi bo‘g‘in kàpàlàklàrning uchishi iyungàchà
dàvîm etàdi. Òuõumini o‘zi îziqlànàdigàn 70 turdàn ziyodrîq
o‘simliklàrning bàrgi và guligà bittàdàn qo‘yadi. Òuõum qo‘ygànidàn
3 — 4 — 9 kundàn kåyin ulàrdàn qurt chiqàdi. Bu qurtlàr dàstlàb
o‘simliklàr bàrgini kåmirib, so‘ngrà måvà îrgànlàrigà o‘tàdi yoki
bàrglàrdà qîlib îziqlànàvåràdi. Qurt kåmirishi nàtijàsidà bundày bàrg-
làr ilmà-tåshik bo‘lib qîlàdi. Qurtlàr 5 màrtà po‘st tàshlàydi. Qurtlik
bîsqichi 20 — 25 kun dàvîm etàdi, so‘ngrà qurtlàr tuprîq îràsigà
2 — 4 sm chuqurlikkà kirib g‘umbàkkà àylànàdi. G‘umbàklik bîsqichi
12 — 15 kun dàvîm etàdi. Zàràrkunàndà yiligà 2 — 3 bo‘g‘in båràdi,
îõirgi bo‘g‘in g‘umbàklàri qishlàb qîlàdi.
Bådà urug‘õo‘ri
Bådà urug‘õo‘ri
Bådà urug‘õo‘ri
Bådà urug‘õo‘ri
Bådà urug‘õo‘ri (Bruchophagus
(Bruchophagus
(Bruchophagus
(Bruchophagus
(Bruchophagus roddii Guss)
roddii Guss)
roddii Guss)
roddii Guss)
roddii Guss)
(((((
Eurytomidae
Eurytomidae
Eurytomidae
Eurytomidae
Eurytomidae — yo‘g‘onoyoqlilar oilasi,
— yo‘g‘onoyoqlilar oilasi,
— yo‘g‘onoyoqlilar oilasi,
— yo‘g‘onoyoqlilar oilasi,
— yo‘g‘onoyoqlilar oilasi,
Hymenoptera
Hymenoptera
Hymenoptera
Hymenoptera
Hymenoptera — pardaqanotlilar turkumi.)
— pardaqanotlilar turkumi.)
— pardaqanotlilar turkumi.)
— pardaqanotlilar turkumi.)
— pardaqanotlilar turkumi.)
Bu hàshàrît urug‘lik bådàniginà zàràrlàydi. O‘rtà Îsiyodà àyrim
dàlàlàrdà bu zàràrkunàndà bà’zàn urug‘ hîsilining yarmidàn ko‘prîg‘ini
nîbud qilàdi. Îdàtdà esà urug‘ hîsilining 2,6 — 29,4%i nîbud bo‘làdi.
Bådà urug‘õo‘ri O‘rtà Îsiyodàn tàshqàri MDH ning Jànubiy và
O‘rtà zînàlàri, Sibirdà, Gårmàniya, Òurkiya, Chili, ÀQSH, Yangi
Zålàndiya và Jànubiy Àfrikàdà uchràydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 5 4
Urg‘îchi urug‘õo‘rning bo‘yi 1,3 — 2,1 mm kålàdi. Òànàsining
ràngi qîrà. Îldingi bîldiri, o‘rtànchà và kåyingi bîldirining uchlàri
hàmdà pànjàlàri qo‘ng‘ir-sàrg‘ish ràngdà, îldingi bîldiri bo‘ylàb
qîràmtir chiziqchà hàm o‘tàdi. Yuzi àjinli, ko‘kràk îldi và o‘rtàsi
hàmdà qàlqînchàsi chuqurchàlàr bilàn qîplàngàn. Êo‘kràgining îõirgi
tîmînidà yumàlîq o‘yiqchà bîr. Îrqàsi bukri. Qîrni kàltà, tuõum-
simîn silliq và yaltirîq. Qîrni uchinchi và to‘rtinchi sågmåntlàrining
uzunligi dåyarli tång. Mo‘ylîvlàri sàkkiz bo‘g‘imli và nisbàtàn kàltà,
birinchi bo‘g‘imdàn båshinchi bo‘g‘imgàchà sàlginà kång hàmdà
kàltà bo‘làdi. Qànîtlàri îynàsimîn tiniq, tukchàlàr bilàn qàlin qîp-
làngàn, îddiy tîmirli. Qànîtidàgi subkîstàl tîmirining kîstàl tîmirgà
yaqin qismi cho‘zilib turàdi, kîstàl tîmirining uzunligi ràdiàl tîmirni-
ki bilàn dåyarli bàràvàr. Stigmàsi kàttà o‘siqli nîto‘g‘ri tràpåtsiya
shàklidà bo‘lib, tàshqi chåti yonidà ikki juft ilmîq bîr.
Erkàk urug‘õo‘rning bo‘yi 1,2 — 2 mm kålàdi, ràngi và tuzilishi
urg‘îchisinikigà o‘õshàydi. Qîrni urg‘îchisinikigà nisbàtàn birmunchà
yumàlîq, uzunrîq, låkin kåyingi chànîqlàridàn uzun emàs. Mo‘ylîv-
làri urg‘îchisinikigà nisbàtàn uzunrîq. Ulàrning àsîsiy bo‘g‘imi sàlginà
kångrîq. Õivchinining to‘rttà bo‘g‘imchàsi ustmà-ust jîylàshgàn uzun
tukchàlàr bilàn qîplàngàn.
Òuõumi silliq, tiniq ràngli, 22 mm uzunlikdà, elliðssimîn, dum-
chàli, dumchàsi tuõumning o‘zigà nisbàtàn 2 — 3 bàràvàr uzunrîq.
Endiginà îziqlànà bîshlàgàn lichinkàsining ràngi ko‘kish bo‘lib,
rivîjlànish dàvrining îõirigà yaqinlàshgàndà îqàràdi. Lichinkàning
yuqîrigi jàg‘làri jigàr ràngdà, uzun uchi egilib turàdi và ulàrning
tubigà yaqin qismidà uchburchàksimîn tishchàlàr bîr. Rivîjlànib
bo‘lgàn lichinkàning uzunligi 1,5 — 2 mm gà yåtàdi.
G‘umbàgi 1,9 mm uzunlikdà, dàstlàb îq bo‘làdi, kåyinchàlik
qîràyadi.
Bu zàràrkunàndà îmbîrlàrdàgi bådà urug‘i ichidà, bådà õàshà-
gi và to‘pînidà, bådà dukkàklàri qismàn to‘kilib qîlgàn bådàpîya-
làrdà và yovvîyi hîldà o‘sàdigàn bà’zi dukkàkli o‘simliklàr (såbàrgà,
qàshqàrbådà, qismàn yantîq)dà lichinkàlik bîsqichidà qishlàydi.
Màrt—àprål bîshidà lichinkàlàr g‘umbàkkà àylànàdi và kun isiy bîsh-
làshi bilàn, îdàtdà, àprålning ikkinchi yarmidà, O‘rtà Îsiyoning
jànubiy ràyînlàridà esà bàhîrdà—àprål bîshidà và hàttî màrtdà
vîyagà yåtgàn hàshàrîtlàr uchà bîshlàydi. Urug‘õo‘r tàshqàrigà chi-
qishidàn îldin urug‘ và dukkàkni kåmirib, yumàlîq yoki nîto‘g‘ri
shàkldàgi tåshik îchàdi. Ànà shu tåshiklàrgà qàràb zàràrlàngàn urug‘
và dukkàklàrni îsînginà àniqlàsh mumkin. Zàràrlàngàn urug‘làrni
zàràrkunàndà chiqishidàn îldin hàm bilib îlish mumkin, chunki
bundày urug‘làr sîg‘ urug‘làrgà nisbàtàn ànchà yångil và ràngi õirà
bo‘làdi. Zàràrkunàndàning uchib chiqishi judà uzîq dàvîm etàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 5 5
Vîyagà yåtgàn hàshàrîtlàr hàr õil gullàrning nåktàri bilàn îziq-
lànàdi. Urg‘îchi urug‘õo‘rlàr bådàning chàlà dumbul urug‘i ichigà
tuõum qo‘yadi.
Îdàtdà, bittà urug‘gà fàqàt bittà tuõum qo‘yadi, dukkàk ichidà
esà urug‘làrning hàmmàsigà tuõum qo‘ygàn bo‘lishi mumkin. Urg‘îchi
urug‘õo‘r urug‘ning rivîjlànish dàràjàsini hàmdà ungà tuõum qo‘yilgàn-
qo‘yilmàgànligini mo‘ylîvlàri bilàn dukkàkni pàypàslàb àniqlày îlàdi.
Bittà urg‘îchi urug‘õo‘r 24 — 66 tà tuõum qo‘yadi. Òuõumining
inkubàtsiîn dàvri 3 — 6 kun dàvîm etàdi. Zàràrkunàndàning tuõum-
dàn imàgî bîsqichigàchà rivîjlànish dàvri yoz vàqtidà 24 — 27 kun
dàvîm etàdi. O‘rtà Îsiyodà urug‘õo‘r bir yozdà 3 — 4 bo‘g‘in bårà-
di. Ikkinchi và uchinchi bo‘g‘in lichinkàlàrining bir qismi shu yilning
o‘zidà vîyagà yåtmày diàpàuzàgà kiràdi và ikkinchi yilning
bàhîrigàchà hàràkàtlànmày yotà båràdi.
O‘rtà Îsiyodà bådà urug‘õo‘rining zàràrini ànchà kàmàytiràdigàn
ko‘pginà pàràzitlàr bîr, hîzirchà ulàrdàn 9 turi àniqlàndi. Bu pàrà-
zitlàr Habrocytus medicaginis Gah; Tetrastichus bruschophagii
Ash; Eupelmus microzonus Forst; Ziodontomerus perlexus Gah;
Tetrastichus brevicornis Ness; Tetrastichus sp; Habrocytus sp; Eury-
toma sp; E. atropurpureus Dalm. Ulàrning bà’zilàri ikkinchi dàràjàli
pàràzitlàr bo‘lishi hàm mumkin.
Bådà urug‘õo‘rigà qàrshi quyidàgi insåktitsidlàrni qo‘llàsh mumkin:
bånzîfîsfàt 30% em.k., 1,6 — 3,3 l/gà; zîlîn 35% em.k., 1,4 — 2,8 l/gà;
kvàrk 10% em.k., 4,8 — 9,8 l/gà; bi-58 40% em.k., 0,5 — 1,0 l/gà;
dåsis 2,5% em.k., 1,0 l/gà; kàràte 5% em.k., 0,15 l/gà và bîshqàlàr. Bir
màvsumdà bulàrni ko‘pi bilàn 1 — 2 màrtà ishlàtish mumkin.
Mîyli o‘simliklàr zàràrkunàndàlàri
Mîyli o‘simliklàr zàràrkunàndàlàri
Mîyli o‘simliklàr zàràrkunàndàlàri
Mîyli o‘simliklàr zàràrkunàndàlàri
Mîyli o‘simliklàr zàràrkunàndàlàri
Mîyli o‘simliklàrdà hàm bîshqà ekinlàrdàgigà o‘õshàb, ko‘plàb
zàràrkunàndàlàr uchràydi. Êo‘k chigirtkàlàr (Tettigonidae), màõsàr
biti (Macrosiðhum jaceac L), màõsàr ildiz biti (Brachunguis anura-
phoides Nev), kunjut qo‘ng‘izi (Acmaeodera ballioni Gangl), màõsàr
ildiz filchàsi (Mesogroicus petraeus Faust), brînzà tusli qo‘ng‘izlàr
(Getoniini), chumîli (Formicidae), sîya, yåryong‘îq và kànàkun-
jutning o‘rgimchàkkànàsi (Tatrenychus relarius L) và bîshqàlàr.
50-ràsm. Bådà urug‘õo‘ri
50-ràsm. Bådà urug‘õo‘ri
50-ràsm. Bådà urug‘õo‘ri
50-ràsm. Bådà urug‘õo‘ri
50-ràsm. Bådà urug‘õo‘ri
(Bruchophagus roddi.)
(Bruchophagus roddi.)
(Bruchophagus roddi.)
(Bruchophagus roddi.)
(Bruchophagus roddi.)
1—bådà urug‘õo‘ri,
2—zàràrlàngàn bådà urug‘i.
1
2
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 5 6
Màõsàr biti
Màõsàr biti
Màõsàr biti
Màõsàr biti
Màõsàr biti ((((( Macrosiðhum Jaceae L.)
Macrosiðhum Jaceae L.)
Macrosiðhum Jaceae L.)
Macrosiðhum Jaceae L.)
Macrosiðhum Jaceae L.)
(((((
Apididae
Apididae
Apididae
Apididae
Apididae — bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Màõsàrning bàrgi, pîyasi, guldàstàsidà shiràsini so‘rib yashàydi.
Hîsilni kåskin kàmàytiràdi. Bu råspublikàmizning judà ko‘p vilîyat-
làridà tàrqàlgàn zàràrkunàndà.
Bu bitning qànîtsizi 2,5 — 4 mm, qànîtlisi 2,5 — 3,5 mm kàt-
tàlikdà bo‘lib, tànàsi to‘q jigàrràng yoki qîrà tusdà, yaltirîq.
Shirà so‘rish nàychàsi silindr shàklidà, qîrà tusdà. Qànîtsizi-
ning mo‘ylîvi tànàsidàn kàltàrîq, qànîtlisining mo‘ylîvi tànàsidàn
uzunrîq bo‘làdi. Qànîtsiz bitning tànàsi nîksimîn do‘ppàyib chiq-
qàn, qîrnidà qàtîr jîylàshgàn tukli do‘mbîqchàlàri bîr.
Bu bit màõsàrgà ertà tushib, tåz ko‘pàyadi, kàttà to‘dà hîsil
qilàdi. Qànîtli bitlàr mày îyidàn îktabrgàchà uchràydi. Màõsàr biti
quyidàgi muràkkàbgulli o‘simliklàrdà: bo‘tàko‘z, bo‘ztikàn, kàkràdà
uchràydi. Shuning uchun màõsàr îràsidàgi muràkkàbgulli bågînà
o‘tlàrni yo‘qîtib turish kåràk.
Màõsàr ildiz biti tushgàn o‘simlik zàiflàshàdi. O‘zbåkistîndà và
Qîzîg‘istîndà ko‘p tàrqàlgàn. Qànîtsiz urg‘îchi bit 1,7 — 2,6 mm,
qànîtlisi 1,6 — 2,2 mm kàttàlikdà bo‘làdi. Qànîtsizi îvàl shàkldà
bo‘làdi, qànîtsizining mo‘ylîvi tànàsining yarmigà tång bo‘làdi.
Bitlàrning shirà so‘rish nàychàsi silindrsimîn, uzunligi mo‘y-
lîvining îltinchi bo‘g‘imigà tång jîylàshgàn. Qànîtsiz bitlàrning ràngi
mum g‘ubîrli-yashil tusdà, bîshidà, ko‘kràk tårgitlàridà, qîrnining
ikkinchi và uchinchi tårgitidà ko‘ndàlàngigà jîylàshgàn uzuq-uzuq
qîrà yo‘llàr bîr; qîrnining to‘rtinchi và båshinchi tårgitlàridà yo‘l-
yo‘l ikkità to‘gàràk dîg‘ shàklidà qo‘shilib kåtgàn, yåttinchi và sàk-
kizinchi tårgitlàridà bittàdàn ko‘ndàlàng ingichkà dîg‘i bîr.
Qànîtli bitning tànàsi îvàl shàkldà bo‘lib, kåyingi tîmîni sàl
kångàygàn, bîshi và o‘rtà ko‘kràgi qîrà yoki to‘q-qo‘ng‘ir, qîrni
yashil, îrqàsining îldingi qismidà và ko‘pinchà qîrnining îltinchi
và yåttinchi tårgitlàri o‘rtàsidà qîràmtir yo‘llàr bîr, qîrnining ikki
yonidà esà qîràmtir dîg‘chàlàri bîr.
Bit màõsàr và bîshqà bir qànchà muràkkàb gulli o‘simliklàrning,
jumlàdàn, bo‘ztikàn, qo‘zîqning bàrglàrigà, pîyasigà và ildizigà
jîylàshib, shiràsini so‘rib yashàydi. Bu bit màõsàrgà mày îyidà tushàdi.
Qànîtli bitlàr mày và àvgustdà pàydî bo‘làdi. Bungà ko‘pinchà
chumîlilàr birmunchà to‘sqinlik qilib turàdi, chunki chumîli bitning
qànîtini uzib tàshlàydi. Ulàrgà qàrshi kuràsh chîràlàri, bîshqà
bitlàrniki kàbidir.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 5 7
Êunjut qo‘ng‘izi (zlàtkàsi)
Êunjut qo‘ng‘izi (zlàtkàsi)
Êunjut qo‘ng‘izi (zlàtkàsi)
Êunjut qo‘ng‘izi (zlàtkàsi)
Êunjut qo‘ng‘izi (zlàtkàsi) (Acmàeodera ballioni Gangt.)
(Acmàeodera ballioni Gangt.)
(Acmàeodera ballioni Gangt.)
(Acmàeodera ballioni Gangt.)
(Acmàeodera ballioni Gangt.)
(((((
Buprestidae
Buprestidae
Buprestidae
Buprestidae
Buprestidae — zlatkalar oilasi,
— zlatkalar oilasi,
— zlatkalar oilasi,
— zlatkalar oilasi,
— zlatkalar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Bu qo‘ng‘iz làlmikîrlikdàgi kunjutgà zàràr yåtkàzàdi, chànîqlàr
tåz to‘kilib kåtàdi, àyrim hîllàrdà 90% hîsil nîbud bo‘làdi. Êunjut
qo‘ng‘izi O‘zbåkistîn, Òurkistîn và Òîjikistîndà uchràydi.
Vîyagà yåtgàn qo‘ng‘izning bo‘yi 4,5 — 5,5 mm, brînzà tusli,
tànàsi bukchàyib chiqqàn. Qànîti ustidà nuqtàchàlàrdàn ibîràt egàt-
chàlàr bîr. Bu egàtchàlàrning îràlig‘i bir qàtîr, tîq îràlig‘idà ikki-
uch qàtîr îqish tuklàr bîr, shu bålgisigà ko‘rà, kunjut qo‘ng‘izi
no‘õàt qo‘ng‘izigà o‘õshàydi.
Êunjut qo‘ng‘izining tuõumi îqish, cho‘ziq shàkldà. Lichinkàsi
g‘umbàkkà àylànish îldidàn 7 mm gàchà uzunlikdà bo‘làdi, ràngi
sàriq yoki õirà îq. Lichinkàning îldingi sågmånti judà kångàygàn,
bîshi ko‘kràgining îldingi sågmånti ichigà cho‘zilib kirgàn, qîrni
-
ning birinchi sågmåntining ikki yonidà ikkitàdàn do‘mbîqchà bo‘làdi,
lichinkà shu do‘mbîqchàlàr vîsitàsidà hàràkàtlànàdi. Lichinkàning
îyog‘i bo‘lmàydi, qîrnidàgi îõirgi sågmånti uchidà o‘yiq bîr.
Lichinkàning usti siyràk tuk bilàn qîplàngàn. Êunjut qo‘ng‘izi
lichinkàlik bîsqichidà kunjut, kungàbîqàr và bà’zi bir yovvîyi
o‘simliklàr pîyasidà qishlàydi.
Lichinkà o‘zi îziqlàngàn jîydà àprålning ikkinchi yarmidà g‘umbàkkà
àylànàdi, g‘umbàklik dàvri 30 kungà cho‘zilàdi. Mày îõiridà vîyagà yåt-
gàn qo‘ng‘izlàr pàydî bo‘lib, tî kuzgàchà sîyabîngulli o‘simliklàr guli
bilàn îziqlànib yashàydi. Qo‘ng‘iz kunjut yoki o‘zi îziqlànàdigàn bîshqà
o‘simliklàr pîyasi và shîõlàri ichigà tuõum qo‘yadi. Òuõumdàn chiqqàn
lichinkàlàr o‘simliklàr pîyasining o‘zàgi bilàn îziqlànàdi.
Êunjut qo‘ng‘izi tuõum qo‘yish uchun, àsîsàn, o‘sishdàn îr-
qàdà qîlàyotgàn zàif o‘simliklàrni tànlàydi, àyniqsà, qàlin ekilgàn
kunjut o‘simligigà ko‘p tuõum qo‘yadi. Bu qo‘ng‘iz yil dàvîmidà
bir màrtà nàsl båràdi.
Êunjut qo‘ng‘izining ko‘pàyishini îldini îlish uchun yaõshi nàvlàrni
tànlàb ekish, o‘simliklàr qàlinligi må’yoridà bo‘lishi, bågînà o‘tlàrni o‘z
vàqtidà yo‘qîtish hàmdà kimyoviy pråpàràtlàrdàn fîydàlànish zàrur.
Yeryong‘îq dînõo‘ri (Pachymerus pallidus Oliv.)
Yeryong‘îq dînõo‘ri (Pachymerus pallidus Oliv.)
Yeryong‘îq dînõo‘ri (Pachymerus pallidus Oliv.)
Yeryong‘îq dînõo‘ri (Pachymerus pallidus Oliv.)
Yeryong‘îq dînõo‘ri (Pachymerus pallidus Oliv.)
(((((
Bruchida
Bruchida
Bruchida
Bruchida
Bruchida — donxo‘rlar oilasi,
— donxo‘rlar oilasi,
— donxo‘rlar oilasi,
— donxo‘rlar oilasi,
— donxo‘rlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Bu zàràrkunàndà yåryong‘îq o‘simligigà yoki îmbîrõînàdà
sàqlànàyotgàn hîsilgà zàràr yåtkàzàdi. Bu hàshàrît yåryong‘îqdàn
bîshqà dukkàklilàrdà hàm urchib ko‘pàyishi àniqlàngàn. U bîshqà
jîylàrgà yåryong‘îq dîni, dukkàgi bilàn birgà tàrqàlishi mumkin.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 5 8
0,6 — 0,8 l/gà; bånzîfîsfàt 30% em.k. 2,3 l/gà; zîlîn 30% em.k., 1,6 —
2,0 l/gà; siði 25% em.k., 0,14 — 0,24 l/gà và bîshqàlàr ishlàtilàdi.
Êungàbîqàr kàpàlàgi (Homoeosoma nebulella Hb.)
Êungàbîqàr kàpàlàgi (Homoeosoma nebulella Hb.)
Êungàbîqàr kàpàlàgi (Homoeosoma nebulella Hb.)
Êungàbîqàr kàpàlàgi (Homoeosoma nebulella Hb.)
Êungàbîqàr kàpàlàgi (Homoeosoma nebulella Hb.)
(((((
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae — parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Bu hàshàrît kungàbîqàrning ànchà jiddiy zàràrkunàndàsi hisîb-
lànàdi; chunki u ko‘plàb pàydî bo‘lgàn vàqtlàrdà kungàbîqàr hîsili
dåyarli bàtàmîm nîbud bo‘làdi. Bu hàshàrît bà’zàn kungàbîqàr
kuyasi dåb àtàlàdi, bu nîto‘g‘ri, chunki u kàpàlàklàr (Pyralididae)
îilàsigà kiràdi.
Êungàbîqàr kàpàlàgi O‘rtà Îsiyo, Qîzîg‘istîn, Êàvkàz, Yevrî-
pàning o‘rtà và jànubiy qismlàridà, Òurkiya, Sibir, Yevrîpà, Shimîliy
Àfrikàdà uchràydi.
Êàpàlàgi qànîtlàrini yozgàndà 2 — 2,7 mm kàttàlikdà bo‘làdi;
îldingi qànîti ensiz, îqish yoki kulràng, o‘rtàsigà yaqinrîq jîyidà
hàmmà vàqt àniq ko‘rinib turmàydigàn 4 tà qîràmtir nuqtà bîr;
kåyingi qànîti birmunchà enlirîq và îqishrîq bo‘làdi. Êàpàlàkning
pàypàslàgichlàri yuqîrigà qàyrilgàn; îldingi qànîtidà uchinchi ràdiàl
tîmir yo‘q; kåyingi qànîtidàgi mådiàl tîmir ikkigà shîõlàngàn.
Òuõumi îq, yaltirîq, 0,8 mm kàttàlikdà bo‘làdi.
51-ràsm. Yeryong‘îq dînõo‘ri:
51-ràsm. Yeryong‘îq dînõo‘ri:
51-ràsm. Yeryong‘îq dînõo‘ri:
51-ràsm. Yeryong‘îq dînõo‘ri:
51-ràsm. Yeryong‘îq dînõo‘ri:
1—qo‘ng‘izi, 2—lichinkàsi,
3—g‘umbàgi.
Yeryong‘îq dînõo‘ri yår-
yong‘îq dukkàgigà và tîzàlàn-
gàn dîngà 6 — 7 tàdàn tuõum
qo‘yadi, 20 kundà vîyagà yåtàdi.
So‘ngrà lichinkà yåryong‘îq
dukkàgidà îmbîrdà yåryong‘îq
dînchàlàri îràsidà pillà o‘ràb
g‘umbàkkà àylànàdi.
Yeryong‘îq dînõo‘ri Misr,
Suriya, Sudàn, Àràbistîn, Såy-
lîn, Yugîslàviya, Qrim và bîsh-
qà jîylàrdà ko‘p zàràr yåtkàzàdi.
Bu qo‘ng‘iz îvàl shàkl-
dà, birîz yassi, qànît ustligi-
ning yålkà qismi do‘ppàygàn,
yaõshi ko‘rinib turàdi, qànîtusti
to‘q jigàrràng, îch qo‘ng‘ir
tuklàri bîr.
Yeryong‘îq dînõo‘rigà qàr-
shi kuràshdà dåtsis 2,5 % em.k.
0,25 l/gà; fufànîn 57% em.k.,
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 5 9
Qurtining bo‘yi 1 sm gà yåtàdi; îch kulràng, usti qîràmtirrîq;
îrqàsi bo‘ylàb uchtà jigàrràng yo‘l o‘tàdi; biqinidà nàfàs îlish tåshiklàri
bo‘ylàb bittàdàn qîràmtir chiziq o‘tàdi. Qurtning tànàsi tukchàlàr
bilàn siyràk qîplàngàn.
G‘umbàgi 9 — 12 mm kàttàlikdà; jigàrràng; tànàsining îõiridà
to‘g‘nàg‘ichsimîn yo‘g‘înlàshgàn 6 — 7 tà tikînchàsi bîr; urchuq-
simîn pishiq îqish pillàgà jîylàshib îlàdi; uning uchigà ko‘pinchà
tuprîq zàrràchàlàri ilàshgàn bo‘làdi.
Êungàbîqàr kàpàlàgi O‘rtà Îsiyo shàrîitidà qàndày hàyot
kåchirishi àniqlànmàgàn. O‘tkàzilgàn tåkshirish nàtijàlàrigà ko‘rà,
bu hàshàrît pillà bîsqichidà yårdà qishlàydi; bàhîrdà g‘umbàkkà
àylànàdi; qushqo‘nmàs (Carduus) o‘ti gullàshi dàvridà vîyagà yåt-
gàn kàpàlàgi qîrîng‘i tushishi bilàn uchà bîshlàydi; kunduzi
o‘simliklàr bàrgi îstidà yoki kåsàkchàlàr pànàsidà hàràkàtsiz turàdi.
Êàpàlàk uchà bîshlàgàndàn kåyin tåz îràdà urg‘îchisi tuõum
qo‘yishgà kirishàdi; u kungàbîqàr yoki bîshqà muràkkàb gulli
o‘simliklàr guldàstàsidàgi gul îtàliklàrigà, bà’zàn gul înàligigà và
52-ràsm. Êungàbîqàr kàpàlàgi:
52-ràsm. Êungàbîqàr kàpàlàgi:
52-ràsm. Êungàbîqàr kàpàlàgi:
52-ràsm. Êungàbîqàr kàpàlàgi:
52-ràsm. Êungàbîqàr kàpàlàgi:
1—kàpàlàgi, 2—qurti, 3—g‘umbàgi, 4—kàpàlàk
tushgàn kungàbîqàr.
4
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 6 0
gullàrning ichki sàthigà bittàdàn tuõum qo‘yadi. Êungàbîqàrning bittà
sàvàtchàsigà judà ko‘p tuõum qo‘yishi mumkin. Bittà urg‘îchi kàpàlàk
200 — 300 tà tuõum qo‘yadi.
Òuõumdàn chiqqàn lichinkà dàstlàb gulning ichki qismini yåb
yashàydi; uchinchi yoshidàn bîshlàb esà urug‘ ichigà kirib, uning
màg‘zini yåydi. Lichinkàning rivîjlànish dàvri 2 — 3 hàftàgà cho‘zilàdi,
so‘ngrà o‘simlikdàn yårgà tushib, tuprîq îràsigà kiràdi và shu jîydà
pillà o‘ràb, kålgusi yil bàhîrigàchà diàpàuzà hîlàtidà qîlàdi.
Àyrim qurtlàr, àyniqsà, sårnàm và hàrîràt o‘rtàchà bo‘lgàn
shàrîitdà pillà o‘ràgànidàn kåyin tåzdà g‘umbàkkà àylànàdi. Ànà shu
g‘umbàkdàn ikkinchi àvlîd kàpàlàklàri chiqib, dàrhîl tuõum qo‘yishgà
kirishàdi. O‘rtà Îsiyoning sårnàm và hàrîràt o‘rtàchà bo‘lgàn tîg‘li
ràyînlàridà bu zàràrkunàndà ehtimîl ikki àvlîd (birinchi àvlîdi
diàpàuzà hîlàtini kåchirmày) bårsà kåràk.
Bu zàràrkunàndàgà qàrshi kuràshdà ekin dàlàlàri àtrîfidàgi
muràkkàbgulli bågînà o‘tlàrni yo‘qîtish, hîsil yig‘ib-tårib îlingàndàn
kåyin dàlàni shudgîrlàsh, kungàbîqàrning zàràrkunàndàlàrdàn
shikàstlànmàydigàn nàvlàrini ekish kàttà àhàmiyatgà egà. Màsàlàn,
kungàbîqàrning „kuyagà chidàmli“ („pànsårli“) nàvidà urug‘ning
po‘kàk to‘qimàsi bilàn sklårånõimà to‘qimàsi o‘rtàsidà uglårîdli qàvàt
bo‘làdi, bu qàvàtni qurt tåshîlmàydi, kàpàlàk qurti urug‘gà o‘tishi
vàqtigàchà uglårîdli qàvàt tågishli dàràjàdà qîtgàn bo‘làdi, qurt
endi bu urug‘ po‘chîg‘igà kiràdi, låkin uning ichigà tåshib kirà
îlmàydi. Êimyoviy pråpàràtlàrdàn quyidàgilàr ishlàtilàdi: dåtsis 2,5%
em.k., 0,25 l/gà; îhàk-îltingugurt qàynàtmàsi (ÎÎS) 0,5 — 1,0 l/
gà, 100 l suvgà qo‘shilàdi. Êàrbîfîs 50% em.k., 0,6 — 0,8 l/gà;
fudîànîn 57% em.k., 0,6 — 0,8 l/gà và bîshqàlàr.
G‘o‘zàning àsîsiy zàràrkunàndàlàri.
G‘o‘zàning àsîsiy zàràrkunàndàlàri.
G‘o‘zàning àsîsiy zàràrkunàndàlàri.
G‘o‘zàning àsîsiy zàràrkunàndàlàri.
G‘o‘zàning àsîsiy zàràrkunàndàlàri.
G‘o‘zàning so‘ruvchi zàràrkunàndàlàri và
G‘o‘zàning so‘ruvchi zàràrkunàndàlàri và
G‘o‘zàning so‘ruvchi zàràrkunàndàlàri và
G‘o‘zàning so‘ruvchi zàràrkunàndàlàri và
G‘o‘zàning so‘ruvchi zàràrkunàndàlàri và
ulàrgà qàrshi kuràsh
ulàrgà qàrshi kuràsh
ulàrgà qàrshi kuràsh
ulàrgà qàrshi kuràsh
ulàrgà qàrshi kuràsh
O‘rgimchàkkànà (Tetranychus urticae Koch)
O‘rgimchàkkànà (Tetranychus urticae Koch)
O‘rgimchàkkànà (Tetranychus urticae Koch)
O‘rgimchàkkànà (Tetranychus urticae Koch)
O‘rgimchàkkànà (Tetranychus urticae Koch)
(((((
Tetranychidae
Tetranychidae
Tetranychidae
Tetranychidae
Tetranychidae — 
— 
— 
— 
— o‘rgimchàkkànàlar
o‘rgimchàkkànàlar
o‘rgimchàkkànàlar
o‘rgimchàkkànàlar
o‘rgimchàkkànàlar oilasi,
oilasi,
oilasi,
oilasi,
oilasi,
Acariformes
Acariformes
Acariformes
Acariformes
Acariformes — akariforumlar turkumi.)
— akariforumlar turkumi.)
— akariforumlar turkumi.)
— akariforumlar turkumi.)
— akariforumlar turkumi.)
O‘rgimchàkkànà o‘rgimchàklàr sinfigà mànsub. Ulàr hàshàrîtlàrgà
o‘õshàb bo‘g‘inîyoqlilàr tiðigà mànsub bo‘lgànligigà qàràmàsdàn
hàshàrîtlàr sinfigà kirmàydi.
O‘rgimchàkkànà g‘o‘zàning àshàddiy và dîim tushàdigàn zàràr-
kunàndàsi hisîblànàdi. U pàõtà yåtishtirilàdigàn zînàlàrdà kång tàr-
qàlgàn hàmmàõo‘r zàràrkunàndàdir. U 248 turdàgi o‘simlik bilàn
îziqlànàdi, shundàn 173 turi bågînà o‘tlàr, 38 turi butàlàr, 37 turi
qishlîq õo‘jàlik ekinlàridir.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 6 1
O‘rgimchàkkànà hàr õil o‘simliklàrni yåydi, u sîya, yåryong‘îq,
mîsh, lîviya, dàg‘àl kànîp, kànàkunjut ekinlàrigà và pîliz
o‘simliklàrigà, bà’zàn îqjo‘õîri và màkkàjo‘õîrigà, shuningdåk, tut
dàràõtlàrigà, bà’zi bir måvàli và mànzàràli dàràõtlàrgà hàm zàràr
yåtkàzàdi. Bug‘dîy, àrpà ekinlàrini kàm zàràrlàydi, àjriqni umumàn
zàràrlàmàydi.
O‘rgimchàkkànà O‘rtà Îsiyo, Yevrîpà dàvlàtlàri, Qîzîg‘istîn,
Òîjikistîn, Êàvkàz, Ukràinà, Bålîrussiya và Rîssiyadà kång tàrqàl-
gàn.
53-ràsm. O‘rgimchàkkànà:
53-ràsm. O‘rgimchàkkànà:
53-ràsm. O‘rgimchàkkànà:
53-ràsm. O‘rgimchàkkànà:
53-ràsm. O‘rgimchàkkànà:
1—tuõumi; 2—lichinkàsi; 3—vîyagà yåtgàn o‘rgimchàkkànà.
11—Umumiy va qishloq xo‘jalik entomologiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 6 2
O‘rgimchàkkànà àyrim jinsli bo‘lib, tànàsi îvàl shàkldà, erkàgi-
ning bo‘yi 0,2–0,3 mm, urg‘îchisiniki 0,4–0,6 mm kålàdi. Îrqàsi-
ning sirtidà yåttità ko‘ndàlàng chiziqqà jîylàshgàn 26 tà ingichkà
tukchà bîr. O‘rgimchàkkànà yozdà ko‘kimtir-sàrg‘ish, kåch kuzdà,
ertà bàhîrdà và qishdà qizg‘ish yoki qizil ràngdà bo‘làdi.
Òuõumi yumàlîq shàkldà bo‘lib, diàmåtri 0,1 mm kålàdi, ràngi
ko‘kish, îynàsimîn tiniq. Lichinkàlàr chiqish îldidàn tuõumi sàdàf
ràngdà tîvlànàdi.
Lichinkàsining tànàsi yarimshàr shàklidà, uzunligi 0,13 –0,19 mm
và uch juft îyog‘i bo‘làdi. Yetuk kànàning esà to‘rt juft îyog‘i bo‘làdi.
Yetuk o‘rgimchàkkànà, nimfà và lichinkàlàr o‘simliklàr shiràsini
so‘rib îziqlànàdi. U, îdàtdà, bàrgning îrqà tîmînigà jîylàshib îlib,
o‘rgimchàk uyasi yasàydi và shu uyadà rivîjlànàdi, urg‘îchi kànà o‘shà
uya tubigà o‘rtà hisîbdà 140 tà, ko‘pi bilàn 600 tàgàchà tuõum qo‘yadi.
Îb-hàvî shàrîitigà qàràb, yozdà 2 – 5 kun, ertà bàhîrdà 7 –10
kun o‘tgàch, tuõumdàn lichinkà chiqàdi. 1 – 3 kundàn kåyin lichinkàlàr
po‘st tàshlàb, nimfàgà àylànàdi. 2 – 4 kun o‘tgàch, nimfàlàr hàm
po‘st tàshlàb, vîyagà yåtgàn erkàk o‘rgimchàkkànàgà yoki ikkilàmchi
nimfàgà (dåytînimfàgà) àylànàdi. Bu nimfàlàr 2 – 4 kundàn so‘ng
yanà po‘st tàshlàb, urg‘îchi kànàgà àylànàdi. Shu tàriqà, o‘rgimchàk-
kànàning erkàgi rivîjlànishning ikkità, urg‘îchisi esà uchtà dàvrini
o‘tàydi, ànà shu sàbàbli urg‘îchi kànà uzîq rivîjlànàdi.
Êànàning bir àvlîdi yoz îylàridà 8 – 12, màydà 15 – 20, àpråldà
25 – 30 kundà rivîjlànàdi. Yil dàvîmidà 14 – 20 àvlîdi rivîjlànib,
shundàn 8 – 12 tàsi g‘o‘zàdà o‘tàdi. Rivîjlànish vàqtidà ulàrning
40% và undàn ko‘prîg‘i tàbiiy ràvishdà qirilib kåtàdi. Urg‘îchisi
o‘rtà tîlàli g‘o‘zà nàvlàridà 100 – 160 tàgàchà tuõum qo‘yib, 30 –
40 kun yashàydi, ingichkà tîlàlilàrdà 40 – 50 tà tuõum qo‘yib,
10 – 15 kun yashàydi, bågînà o‘tlàrdà 30 tàgàchà tuõum qo‘yadi và
10 kundàn ko‘prîq yashàydi. Urg‘îchi kànà urug‘làngàn tuõum bilàn
bir qàtîrdà urug‘lànmàgàn tuõum qo‘yishi hàm mumkin; urug‘làngàn
tuõumlàrdàn hàm erkàk, hàm urg‘îchi kànà, urug‘lànmàgàn tuõum-
làrdàn fàqàt erkàk kànà rivîjlànàdi.
Êànà tushgàn g‘o‘zà turlàri sîg‘lîm turlàrgà qàràgàndà o‘sishdàn
judà îrqàdà qîlàdi. Zàràrlàngàn bàrglàri sàrg‘àyadi, quriydi và to‘kilàdi.
O‘rgimchàkkànà rivîjlànishi uchun hàvî hàrîràti 26 – 33°C và
nisbiy nàmlik 55 – 60% bo‘lishi eng qulày shàrîit hisîblànàdi.
O‘rgimchàkkànà kuzdà qàysi dàlàdà îziqlàngàn bo‘lsà, o‘shà
dàlàdà yoki ungà yaqin jîydà (to‘kilgàn bàrglàr tàgidà, ko‘sàk-
ko‘ràk ichidà, yig‘ishtirib îlinmàgàn g‘o‘zàpîyaning ildiz bo‘g‘zidà,
tuprîq yoriqlàridà và kåsàkchàlàr îstidà) qishlàydi. Qishlàyotgàn kànàlàr
judà qàttiq sîvuqqà chidàydi, sårnàm jîylàrdà sîvuq –15 –20°C
bo‘lgàndà hàm àtigi 1 – 2 dînàsi, –29°C dà esà hàmmàsi nîbud bo‘làdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 6 3
O‘simlik bitlàri (Aphididae) îilàsi
O‘simlik bitlàri (Aphididae) îilàsi
O‘simlik bitlàri (Aphididae) îilàsi
O‘simlik bitlàri (Aphididae) îilàsi
O‘simlik bitlàri (Aphididae) îilàsi
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi
— tengqanotlilar turkumi
— tengqanotlilar turkumi
— tengqanotlilar turkumi
— tengqanotlilar turkumi
G‘o‘zàgà o‘simlik bitlàrining bir nåchà turi zàràr yåtkàzàdi. Bu-
làrdàn bådà yoki àkàtsiya biti, g‘o‘zà yoki pîliz biti và kàttà g‘o‘zà
biti eng õàvflidir. Bitlàr bàrglàr shiràsini so‘rib zàràrlàshi îqibàtidà
pîya và ildizlàrdàgi uglåvîdlàr kàmàyib kåtàdi. Qàttiq zàràrlàngàn
bàrglàrning shàkli o‘zgàrib, bujmàyib qîlàdi. Nàtijàdà o‘simlik yaõshi
rivîjlànmày, hîsil 15 – 20% gàchà kàmàyib kåtàdi. Êo‘sàk îchilgàndà
bitlàr o‘z shiràsi bilàn tîlàni iflîslàntirib, yopishqîq qilib qo‘yadi,
bu esà pàõtàni qàytà ishlàydigàn màshinàlàr ishini qiyinlàshtiràdi.
Bådà yoki àkàtsiya biti (Aphis craccivora Koch.)
Bådà yoki àkàtsiya biti (Aphis craccivora Koch.)
Bådà yoki àkàtsiya biti (Aphis craccivora Koch.)
Bådà yoki àkàtsiya biti (Aphis craccivora Koch.)
Bådà yoki àkàtsiya biti (Aphis craccivora Koch.)
Àkàtsiya biti hàmmàõo‘r zàràrkunàndà bo‘lib, Yevrîpàning jànu-
bidà và O‘rtà Îsiyodà kång tàrqàlgàn. Àkàtsiya biti g‘o‘zàdàn tàshqàri,
bådà, îq àkàtsiya, yåryong‘îq, espàrsåt, vikà, burchîq, no‘õàt,
shuningdåk, pîliz ekinlàrigà (jàmi 52 tur) zàràr yåtkàzàdi. Bu hàshàrît
g‘o‘zàni mày-iyun îylàridà eng ko‘p zàràrlàydi.
Òirik tug‘uvchi urg‘îchisining bo‘yi 1,3 – 2,1 mm bo‘lib, tànàsi
yaltirîq qîrà bo‘làdi.
54- ràsm. 
54- ràsm. 
54- ràsm. 
54- ràsm. 
54- ràsm. 
À,
À,
À,
À,
À, B.
B.
B.
B.
B.
À—bådà yoki àkàtsiya biti (shiràsi): à—vîyagà yåtgàn qànîtli và qànîtsiz bit
(shirà); 
b—zàràrlàngàn g‘o‘zà nihîli; B—pîliz yoki g‘o‘zà biti (shiràsi):
à—vîyagà yåtgàn bit (shirà); b—turli yoshdàgi lichinkàlàr; d—zàràrlàngàn
g‘o‘zà nihîli; 
e—pàõtà tîlàsidàgi qîrà shirà.
À
B
b
a
a
b
d
e
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 6 4
Àkàtsiya biti bådà yoki àkàtsiyadà tuõum fàzàsidà qishlàydi. Ertà
bàhîrdà (màrtdà) bådàdà bu bit to‘dàlàri pàydî bo‘làdi, tî bådà
dàg‘àllàshgunchà rivîjlànib, kåyin bîshqà ekinlàrgà o‘tàdi. Àkàtsiya
biti g‘o‘zàdà 30 kun yashàydi, ànà shu vàqtdà judà tåz ko‘pàyib,
ungà jiddiy zàràr yåtkàzàdi. Îziqlànish và îb-hàvî shàrîiti îg‘ir-
làshgàch, ulàrdà qànît pàydî bo‘lib, yanà bådàpîyagà uchib o‘tàdi
và kåch kuzgàchà bådà ildiz bo‘g‘zidà bo‘làdi, àmmî îziqlànish
shàrîiti nîqulày bo‘lgàni uchun ulàr jàdàl ko‘pàya îlmàydi.
Dàstlàbki sîvuq tushishi bilàn erkàklàri và tuõum qo‘yadigàn
urg‘îchilàri pàydî bo‘làdi.
Pîliz biti (Aphis
Pîliz biti (Aphis
Pîliz biti (Aphis
Pîliz biti (Aphis
Pîliz biti (Aphis gossypii Glov.)
gossypii Glov.)
gossypii Glov.)
gossypii Glov.)
gossypii Glov.)
Bu zàràrkunàndà hàmmàõo‘r hàshàrît bo‘lib, o‘simliklàrning 46
turigà zàràr yåtkàzàdi. MDHning butun jànubiy qismidà kång tàrqàlgàn.
Qànîtsiz bit tànàsining shàkli tuõumsimîn bo‘lib, bo‘yi 1, 2—
2, 1 mm gàchà yåtàdi. Ràngi ko‘kish và sàriqdàn tî to‘q yashil:
bàhîr và yozdà îq-sàriq, o‘tsimîn yashil và sàrg‘ish tusdà, kuzdà
to‘q yashil ràngdà bo‘làdi. Òirik tug‘uvchi urg‘îchilàrning bîshi,
ko‘kràgi, îyoqlàrining uchi và shirà nàychàlàri qîrà tusdà.
Pîliz biti bågînà o‘tlàrdà, àsîsàn, tugmàchàgul, yovvîyi gîr-
chitsà kàbi o‘simliklàrdà lichinkà và imàgîlik hîlàtidà qishlàydi.
Bu bit àprål îyidà qishlîvdàn chiqib, dàstlàb bågînà o‘tlàrgà,
kåyinchàlik g‘o‘zàgà và pîliz ekinlàrigà uchib o‘tàdi.
54-ràsm. 
54-ràsm. 
54-ràsm. 
54-ràsm. 
54-ràsm. 
D.
D.
D.
D.
D.
D— g‘o‘zà kàttà yashil biti
(shiràsi): 
à—vîyagà yåtgàn
qànîtli và qànîtsiz bit
(shirà); 
b—tuõumi; d—turli
yoshdàgi lichinkàlàri;
e—zàràrlàngàn g‘o‘zà bàrgi.
D
a
b
d
e
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 6 5
Êàttà g‘o‘zà biti (Acyrthosiðhon gossypii Mordv.)
Êàttà g‘o‘zà biti (Acyrthosiðhon gossypii Mordv.)
Êàttà g‘o‘zà biti (Acyrthosiðhon gossypii Mordv.)
Êàttà g‘o‘zà biti (Acyrthosiðhon gossypii Mordv.)
Êàttà g‘o‘zà biti (Acyrthosiðhon gossypii Mordv.)
O‘zbåkistînning bàrchà pàõtà ekilàdigàn ràyînlàridà uchràydi.
G‘o‘zàdàn tàshqàri mîsh, lîviya, bågînà o‘tlàr, yantîqqà ko‘prîq
tushàdi.
Êàttà g‘o‘zà biti nisbàtàn yirik bo‘lib, 3,5 — 4,0 mm gàchà
yåtàdi. U bîshqà bitlàrgà o‘õshàb to‘dà hîsil qilmàydi. Rivîjlànishining
hàmmà fàzàsidà hàm tànàsi ko‘kish yoki sàrg‘ish, ko‘zlàri qizil,
îyoqlàri và shirà nàychàlàri judà uzun bo‘làdi.
Êàttà g‘o‘zà biti g‘o‘zàpîyadà và yantîqdà tuõumlik fàzàsidà qish-
làydi. Màyning ikkinchi yarmidà g‘o‘zàdà pàydî bo‘lib, yil dàvîmidà
to‘liq rivîjlànish dàvrini kåchiràdi, yozdà pàrtånîgånåtik usuldà, kuzdà
ikki jinsli bo‘g‘ini tuõum qo‘yib, shu hîldà qishlàb qîlàdi.
Bitlàrning àfidîfàg—yirtqichlàri và pàràzitlàridàn 46 turi ro‘yõàtgà
îlingàn, bulàrgà sirfid pàshshàlàri, îltinko‘z, gàllitsà pàshshàlàri và
bîshqàlàr kiràdi.
Òàmàki triðsi (Thriðs tabaci Lind.)
Òàmàki triðsi (Thriðs tabaci Lind.)
Òàmàki triðsi (Thriðs tabaci Lind.)
Òàmàki triðsi (Thriðs tabaci Lind.)
Òàmàki triðsi (Thriðs tabaci Lind.)
(((((
Thripidae
Thripidae
Thripidae
Thripidae
Thripidae — tripslar oilasi,
— tripslar oilasi,
— tripslar oilasi,
— tripslar oilasi,
— tripslar oilasi,
Thysanoptera
Thysanoptera
Thysanoptera
Thysanoptera
Thysanoptera — hoshiyaqanotlilar turkumi.)
— hoshiyaqanotlilar turkumi.)
— hoshiyaqanotlilar turkumi.)
— hoshiyaqanotlilar turkumi.)
— hoshiyaqanotlilar turkumi.)
Òàmàki triðsi hîshiyaqànîtlilàr (Thysanoptera) turkumigà màn-
sub hàshàrît. Bu zàràrkunàndà g‘o‘zà bàrglàrining shiràsini so‘rib,
sifàtini pàsàytiràdi. Òriðsdàn zàràrlàngàn bàrglàr vàzni kàmàyib,
sàràlàngàndà dàrrîv sinib kåtàdi.
Òàmàki triðsi g‘o‘zàdàn tàshqàri piyoz, kàràm, pîmidîr, kàrtîsh-
kà kàbi bîshqà ekinlàr shiràsi bilàn hàm îziqlànàdi. U yår yuzidà
hàmmà jîydà uchràydi.
Òàmàki triðsi urg‘îchisining bo‘yi 0,8—0,9 mm, erkàginiki 0,7—
0,75 mm. Qîrin sågmåntlàri bir-biridàn àjràlishi sàbàbli triðs tànàsi,
îdàtdà, cho‘ziq ko‘rinàdi, shuning uchun uzunligi 1,2 mm gàchà bîràdi.
Urg‘îchisining uzun, yirik và tishli tuõumqo‘ygichi bîr. Òriðs
mo‘ylîvlàri 7 bo‘g‘imli, bîshi ko‘ndàlàng, îldingi ko‘kràgi bo‘yichà
qàràgàndà, dåyarli 1,4 màrtà kångrîq. Qànîtlàri kàmbàr, chåtlàridà
uzun tuklàri bîr. Ustki qànîtlàridà uzunàsigà kåtgàn ikkità tîmir
bo‘làdi, îldingi tîmirning uchki qismidà 4 tà qilchàsi bîr.
Lichinkàsining ràngi imàgîgà qàràgàndà îchrîq, qànîtsiz bo‘lib,
urg‘îchilàrining tuõumqo‘ygichi yo‘q, ko‘zi 3—4 kàtàkli, mo‘ylîvlàri
6 bo‘g‘imli.
Òuõumi lîviya shàklidà, îqimtir, uzunligi 0,21—0,25 mm.
Òàmàki triðsi vîyagà yåtgàch tuprîqning yuzà qàtlàmidà hàr
õil o‘simliklàr qîldig‘i îstidà và bågînà o‘tlàr îràsidà qishlàb chiqàdi.
Òriðs ertà bàhîrdà uyg‘înàdi và õo‘rà bo‘lgànidàn bågînà o‘tlàr
bilàn hàm îziqlànàvåràdi. Qishlîq õo‘jàlik o‘simliklàri ekilgàndàn kå-
yin tåz îràdà bågînà o‘tlàrdàn ulàrgà uchib o‘tàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 6 6
Òriðsning urg‘îchisi erkàgidàn ko‘prîq bo‘lib, bàrg to‘qimàsigà,
àyniqsà, o‘simliklàrning uchidàgi yosh bàrglàrgà ko‘plàb tuõum
qo‘yadi. Urg‘îchi triðs umr bo‘yi 100 tàchà tuõum qo‘yadi.
Vîyagà yåtgàn triðs judà sårhàràkàt bo‘lib, dîim bir o‘simlikdàn
ikkinchi o‘simlikkà và bir dàlàdàn ikkinchi dàlàgà uchib yuràdi.
Urg‘îchi triðs bir nåchà o‘simlikkà tuõum qo‘yadi. Yoz vàqtidà
vîyagà yåtgàn triðs 10 — 25 kun yashàydi.
Òuõum qo‘ygàndàn 3 — 4 kun kåyin ulàrdàn lichinkà chiqàdi.
Lichinkàlàr vîyagà yåtgàn hàshàrîtlàrgà qàràgàndà kàmhàràkàt
bo‘làdi. Ulàr fàqàt bir bàrg dîiràsidà yuràdi, låkin bà’zàn yangi
bàrglàrgà và hàttî yonidàgi o‘simliklàrgà hàm o‘tàdi.
Lichinkàsi 10 — 15 kundà yåtilàdi.
O‘rtà Îsiyodà triðs yoz bo‘yi kàmidà 7 màrtà nàsl båràdi.
G‘o‘zà îqqànîti (Bemisi tabaci Aschm.)
G‘o‘zà îqqànîti (Bemisi tabaci Aschm.)
G‘o‘zà îqqànîti (Bemisi tabaci Aschm.)
G‘o‘zà îqqànîti (Bemisi tabaci Aschm.)
G‘o‘zà îqqànîti (Bemisi tabaci Aschm.)
(((((
Aleyrodidae
Aleyrodidae
Aleyrodidae
Aleyrodidae
Aleyrodidae — aleyrodidi oilasi,
— aleyrodidi oilasi,
— aleyrodidi oilasi,
— aleyrodidi oilasi,
— aleyrodidi oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
G‘o‘zà îqqànîtining zàràri îqibàtidà pàõtà, pîliz và bîshqà
qishlîq õo‘jàlik ekinlàri hîsilining 30 — 40% dàn ko‘prîq qismi nîbud
bo‘làdi hàmdà pàõtà tîlàsining sifàti pàsàyadi.
Umumàn îlgàndà, hîzirgi dàvrdà îqqànîtning uch tîmîn-
làmà zàràri kuzàtilgàn.
1. Hàshàrît o‘simliklàr shiràsini so‘rishi nàtijàsidà ulàr rivîjlànish-
dàn îrqàdà qîlàdi và hîsildîrlik 30 — 40% gà kàmàyib kåtàdi.
2. Sîg‘lîm o‘simliklàrdà hàr õil yuqumli kàsàlliklàr tàrqàlishigà
sàbàb bo‘làdi.
55- ràsm. Òàmàki triðsi:
55- ràsm. Òàmàki triðsi:
55- ràsm. Òàmàki triðsi:
55- ràsm. Òàmàki triðsi:
55- ràsm. Òàmàki triðsi:
à—yåtuk zît; b—lichinkàsi (qurti);
d—zàràrlàngàn o‘simlik.
b
d
a
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 6 7
3. Hàshàrîtning shiràli chiqindisi o‘simliklàrning bàrgi và bîshqà
qismlàrini, g‘o‘zàdà esà pàõtà tîlàsini iflîslàntiràdi. Bundày chiqindilàr
mîg‘îr zàmburug‘làri rivîjlànishi uchun qulày muhit hisîblànàdi.
G‘o‘zà îqqànîti birinchi màrtà Òurkmànistîndà qàyd etilgàn.
Êåyingi yillàrdà Õîràzm, Buõîrî, Qîràqàlpîg‘istîn Råspublikà-
sidà, Òîshkånt, Surõîndàryo vilîyatlàridà ko‘plàb uchràmîqdà.
Îqqànît hàshàrîti tànàsining uzunligi 1 — 1,5 mm kålàdi, îq
unsimîn g‘ubîr bilàn qîplàngàn bo‘lib, 3 juft uzun îyog‘i và bir
juft qànîti bîr. Uning vîyagà yåtgàn zîti tinch hîlàtdà turgàndà
qànîtlàrini tànàsi bo‘ylàb yig‘ib îlàdi. Urg‘îchisi àtrîf-muhitning
hàrîràti, nàmligigà qàràb 20 — 30 kun yashàb, shu dàvrdà shiràli
bàrglàrning îrqà tîmînigà 15 — 20 dînàdàn to‘p-to‘p qilib 150 —
300 tàgàchà tuõum qo‘yadi.
Àniqlànishichà, bizning iqlim shàrîitidà îqqànîtning 3 —4% i
qishlîv dàvrini mà’lum bir pànà yoki yopiq jîylàrdà o‘tkàzàdi.
Îqqànît hàshàrîti yil dàvîmidà 6 — 8 màrtàgàchà nàsl båràdi.
Hàvîning o‘rtàchà hàrîràti 25 — 27°C và nàmligi 60 — 70%
bo‘lishi îqqànîtning rivîjlànishi uchun eng qulày shàrîit hisîblànà-
di. Îqqànîtgà qàrshi uzîq yillàr dàvîmidà fàqàt kimyoviy yo‘l bilàn
kuràshilgàn. Låkin kåyingi vàqtlàrdà, bîshqà hàshàrîtlàr kàbi
îqqànîtlàr hàm zàhàrli dîrilàrgà ko‘nikib bîrdi. Îqibàtdà kimyoviy
dîrilàrni sàrflàsh hàjmi îrtsà hàm, ko‘zlàngàn màqsàdgà erishilmà-
di. Shuning uchun judà qulày bo‘lgàn biîlîgik usul qo‘llànilmîqdà.
Ish yaõshi yo‘lgà qo‘yilgàn jîylàrdà uning sàmàràdîrligi kimyoviy
usuldàn qîlishmàydi hàmdà àtrîf-muhit uchun mutlàqî zàràrsizdir.
G‘o‘zàning kåmiruvchi zàràrkunàndàlàri
G‘o‘zàning kåmiruvchi zàràrkunàndàlàri
G‘o‘zàning kåmiruvchi zàràrkunàndàlàri
G‘o‘zàning kåmiruvchi zàràrkunàndàlàri
G‘o‘zàning kåmiruvchi zàràrkunàndàlàri
Êuzgi tunlàm (Agrotis segetum Schiff.)
Êuzgi tunlàm (Agrotis segetum Schiff.)
Êuzgi tunlàm (Agrotis segetum Schiff.)
Êuzgi tunlàm (Agrotis segetum Schiff.)
Êuzgi tunlàm (Agrotis segetum Schiff.)
(((((
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae — tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Êuzgi tunlàm sug‘îrilàdigàn pàõtàchilik ràyînlàridà kång tàr-
qàlgàn zàràrkunàndàlàrdàn biridir. Uning qurtlàri 34 îilàgà mànsub
bo‘lgàn yuzlàb tur o‘simliklàrgà zàràr yåtkàzàdi.
Êuzgi tunlàm (ko‘kqurt tunlàmi) Uzîq Shimîldàn tàshqàri bu-
tun Yevrîpà, O‘rtà Îsiyo, Êàvkàz îrti, Erîn, Àfg‘înistîn, shimîli-
g‘àrbiy Hindistîn và Shàrqiy Àfrikàdà uchràydi. Îsiyodà yanvàr
izîtårmàsi 20°C dàn pàst bo‘lgàn jîylàrdà bu qurt bo‘lmàydi.
Êuzgi tunlàm kàpàlàgi qànîtini yozgàndà 4 sm gàchà bîràdi.
Îldingi qànîti sàrg‘ish-kulràng, îrqà qànîti to‘q, tîmirli îq tusdà.
Îldingi qànîtidà àsîsigà yaqin jîydà pînàsimîn qîràmtir dîg‘i
bîr, qànîtining màrkàzidà yumàlîq, undàn birîz yuqîridà buyràk-
simîn dîg‘làri bîr.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 6 8
Òuõumining diàmåtri 0,65 mm, shàkli g‘umbàksimîn bo‘lib, 16 —
20 tà qîbirg‘àchàlàri bîr. Êàttà yoshdàgi qurtlàri 5 sm gà yåtàdi, ko‘kish-
kulràng. G‘umbàgi îch-qo‘ng‘ir bo‘lib, bo‘yi 1,5 — 2,0 sm gà yåtàdi.
Êuzgi tunlàm 5 — 6 yoshli qurtlik fàzàsidà tuprîqning 5 — 15 sm
chuqurligidà qishlàydi. Bàhîrdà sutkàlik o‘rtàchà hàrîràt 10°C dàn
îshgàndà, ulàr inidàn yår yuzàsigà chiqib g‘umbàkkà àylànàdi. Êàpà-
làklàri àprål-mày îylàridà uchib chiqàdi. Êàpàlàklàr 10 — 40 kun
yashàydi và gullàr nåktàri bilàn îziqlànàdi.
Êàpàlàklàrning sårpushtligi qo‘shimchà nåktàr bilàn îziqlànishigà
và qurtlik dàvridàgi îziqlànish shàrîitigà bîg‘liq. Ulàr o‘rtàchà 500 —
600 tà tuõum qo‘yadi.
Îb-hàvî shàrîitigà qàràb tuõumdàn 3—7 kundà màydà to‘q-kulràng
lichinkàlàr chiqàdi. Dàstlàb qurtlàr bàrglàrning îrqà tîmînidà bo‘lib,
ulàrning eti bilàn îziqlànàdi, kåyin tuprîqqà tushàdi. Ulàr 30 — 40
kun yashàydi, shu dàvrdà 5 màrtà po‘st tàshlàb, 6 yoshdàgi qurtgà
àylànàdi và bu qurt îziqlànib bo‘lgàch, tuprîqdàn in yasàb, undà
g‘umbàkkà àylànàdi. Îràdàn 2 — 3 hàftà o‘tgàch, g‘umbàkdàn yangi
àvlîd kàpàlàklàri uchib chiqàdi. Pàõtàchilikdà, àsîsàn, 1- àvlîd qurtlàri
g‘o‘zàgà jiddiy zàràr yåtkàzàdi. Yoz îõiri và kuz bîshlàridà o‘rtàchà
hàrîràt 25°C dàn pàst bo‘lgàndà kuzgi tunlàmning qurtlàri g‘umbàkkà
àylànmày, qishlàshgà tàyyorlànàdi. O‘zbåkistîndà 3 màrtà nàsl båràdi.
Êàràdrinà (Spodoptera exigua Hb.)
Êàràdrinà (Spodoptera exigua Hb.)
Êàràdrinà (Spodoptera exigua Hb.)
Êàràdrinà (Spodoptera exigua Hb.)
Êàràdrinà (Spodoptera exigua Hb.)
(((((
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae — tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Hîzirgi kundà råspublikàmizning shimîliy vilîyatlàridà kàràdrinà
g‘o‘zàgà jiddiy zàràr yåtkàzàdi. U hàmmàõo‘r zàràrkunàndà bo‘lib,
114 õil o‘simlikdà uchràydi, shundàn 70 õili ekinlàrdir.
Êichik yoshdàgi qurtlàri bàrglàr etini qirtishlàb yåydi, kàttà yosh-
dàgilàr esà ulàrni kåmirib, tåshib kåtàdi, undàn tàshqàri, måvà
56- ràsm. Êuzgi tunlàm
56- ràsm. Êuzgi tunlàm
56- ràsm. Êuzgi tunlàm
56- ràsm. Êuzgi tunlàm
56- ràsm. Êuzgi tunlàm (Agrotis
(Agrotis
(Agrotis
(Agrotis
(Agrotis
segåtum Schiff):
segåtum Schiff):
segåtum Schiff):
segåtum Schiff):
segåtum Schiff):
1—kàpàlàgi; 2—qurti; 3—g‘umbàgi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 6 9
bàndini kåmiràdi, gulyonbàrglàrini và gullàrini yåydi, bà’zàn hîsil
îrgànlàrigà tåshib kiràdi.
O‘zbåkistîndà kàràdrinà Õîràzm, Buõîrî, Sàmàrqànd, Surõîn-
dàryo vilîyatlàri, Qîràqàlpîg‘istîndà ko‘p uchràydi.
Êàràdrinà 48 — 57° shimîliy kånglik bilàn 35 — 40° jànubiy kånglik
îràlig‘idà tàrqàlgàn.
O‘rtà Îsiyo råspublikàlàridà kàràdrinà kàpàlàgi ertà bàhîrdà uchà
bîshlàydi. Êàpàlàkning bo‘yi 11 — 13 mm, qànîtlàri yozilgàndà 23 —
24 mm kålàdi. Îldingi qànîtlàri qîràmtir-kulràng, chåkkàlàri kul-
ràng hîshiyali. Qànîtining tàõminàn o‘rtà qismidà buyràksimîn
qo‘ng‘ir dîg‘ bo‘lib, àtrîfi to‘q sàriq, g‘ubîrli, uning yonidà ànchà
kichik yumàlîq dîg‘chàlàri bîr. Îrqà qànîti îqish-kulràng. Êàpàlàk-
làr jinsiy jihàtdàn yåtilmàgàn hîldà uchib chiqàdi, shuning uchun
gullàrning nåktàri bilàn îziqlànishgà muhtîj bo‘làdi.
Òuõumi ko‘kish-sàriq tusli bo‘lib, diàmåtri 0,5 — 0,6 mm. Lichin-
kàsi kulràngdàn to‘q yashilgàchà tîvlànàdi. Îrqàsi và yonlàri bo‘ylàb
24 — 32 tà to‘lqinsimîn to‘q chiziq o‘tgàn. Êàttà yoshdàgi qurtning
bo‘yi 30 mm kålàdi.
57- ràsm. Êàràdrinà:
57- ràsm. Êàràdrinà:
57- ràsm. Êàràdrinà:
57- ràsm. Êàràdrinà:
57- ràsm. Êàràdrinà:
à—kàpàlàgi; b—tuximi; d—qurtlari; e—g‘umbàgi.
a
b
e
d
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 7 0
Êàràdrinà kàpàlàklàri to‘p-to‘p qilib tuõum qo‘yadi và tuõumi usti-
ni qîrin qismidàn to‘kilgàn tuklàr bilàn yopàdi. Qishlàb chiqqàn àvlîd-
ning kàpàlàgi 2000 tàgàchà, undàn kåyingilàri 300 — 600 tà tuõum qo‘yadi.
Êàràdrinà lichinkàlàrining dàstlàbki 1 — 2 yoshlilàri bàrglàrdà to‘p-
to‘p bo‘lib turàdi, kåyingi yoshdàgilàri o‘simliklàr bo‘ylàb hàràkàtlànib,
îziq izlàb, bir jîydàn ikkinchi jîygà o‘tàdi. 16 — 22 kundà 6 yoshni
kåchirgàn lichinkàlàr o‘simliklàrdàn yårgà tushàdi và 5 — 15 sm chuqur-
likkà bålànchàk yasàb, undà g‘umbàkkà àylànàdi. G‘umbàgi 10 — 15 mm,
sàrg‘ish-qo‘ng‘ir ràngli. G‘umbàklik dàvri 8 — 10 kun dàvîm etàdi.
Êàràdrinà råspublikàmiz shàrîitidà bir yildà 5 — 6 màrtà nàsl
båràdi. Hàr qàysi nàslining rivîjlànishi 30 kun dàvîm etàdi. Bu
zàràrkunàndàning qishlàshi to‘g‘risidà hîzirgàchà àniq mà’lumît yo‘q.
Êàràdrinàning tàbiiy kushàndàlàridàn 38 turi (33 turi pàràzit, 5 turi
yirtqich) qàyd etilgàn. Bràkînidlàr, iõnåvmînidlàr, tàõinàlàr, îltin-
ko‘zlàr, qàndàlà-îriuslàr, õînqizi và hîkàzîlàr shulàr jumlàsidàndir.
Êo‘sàk qurti (Heliothis armigera Hb)
Êo‘sàk qurti (Heliothis armigera Hb)
Êo‘sàk qurti (Heliothis armigera Hb)
Êo‘sàk qurti (Heliothis armigera Hb)
Êo‘sàk qurti (Heliothis armigera Hb)
(((((
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae
Noctuidae — tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
— tunlamlar oilasi,
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
G‘o‘zà tunlàmining qurti—ko‘sàk qurti g‘o‘zàning guli, shînàsi
và ko‘sàklàrini, màkkàjo‘õîrining so‘tàsini, pîmidîr måvàlàrini,
bàmiya, kànîp và kànîpning g‘unchàlàrini, no‘õàt dukkàklàrini và
bîshqà ko‘pginà o‘simliklàrning hîsil îrgànlàrini zàràrlàydi.
Zàràrlàngàn shînà và yosh tugunchàlàr ko‘pinchà to‘kilib kåtàdi.
Êo‘sàk qurti bà’zàn bàrglàrni hàm zàràrlàydi. Îzàrbàyjînning Mugîn
cho‘lidà ko‘sàk qurti ko‘plàb urchigàn bà’zi yillàri pàõtà hîsilining
20 — 30%, àyrim õo‘jàliklàrdà esà 70% và undàn hàm ko‘prîq qismi
nîbud bo‘lgàn.
O‘rtà Îsiyodà, jumlàdàn, Jànubiy Òîjikistîndàgi àyrim õo‘jà-
liklàrdà ko‘sàk qurti hîsil îrgànlàrining 12% gà yaqinini nîbud qilà-
di. Umumàn îlgàndà, Òîjikistîndà yalpi pàõtà hîsilining 30% gà
yaqini ko‘sàk qurtidàn nîbud bo‘làdi.
Shu bilàn birgà, àyrim yillàri bu qurt Jànubiy Qirg‘izistîn và
Òurkmànistîndà, O‘zbåkistînning Fàrg‘înà, Àndijîn và Surõîn-
dàryo vilîyatlàridà, ko‘plàb urchigàn yillàrdà esà, màsàlàn, 1950 —
1953- yillàrdà bîshqà ko‘pginà vilîyatlàrdà, jumlàdàn, Òîshkånt và
Sàmàrqànd vilîyatlàri hàmdà Jànubiy Qîzîg‘istîndà g‘o‘zàgà jid-
diy zàràr yåtkàzgàni qàyd qilingàn. Òàõminiy hisîblàrgà ko‘rà, ko‘sàk
qurti O‘rtà Îsiyodà yalpi pàõtà hîsilining 0,5 — 1,5% ini nîbud qilàdi.
Zàràrkunàndà ko‘plàb urchigàn yillàrdà (iliq qishdàn kåyin bàhîr
såryog‘in kålgàndà) uning zàràri tàbiiy ràvishdà îrtàdi.
Nihîyat, O‘rtà Îsiyoning bàrchà sug‘îrilàdigàn tumànlàridà
ko‘sàk qurti no‘õàt, pîmidîr, tàmàki và màkkàjo‘õîri ekinlàrigà hàr
yili ànchàginà zàràr yåtkàzishi qàyd qilingàn.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 7 1
Êo‘sàk qurti O‘rtà Îsiyo, Êàvkàz, Êàvkàz îrti, Yevrîpàning
jànubiy yarmi, Õitîy và Hindi-Õitîy, Hindistîn, Yaqin Shàrq màm-
làkàtlàri, Àfrikà, Shimîliy Àmårikàning jànubiy yarmi, Jànubiy Àmå-
rikà và Àvstràliyaning shàrqiy qismidà uchràydi.
Êo‘sàk qurti kàpàlàgining uzunligi 12 — 18 mm, qànîtlàri yozil-
gàndà qulîchi 3 — 4 sm kålàdi. Îldingi qànîtlàri sàrg‘ish-kulràng tusdà
bo‘lib, bà’zàn qizg‘ish-qo‘ng‘ir yoki pushti, yoõud ko‘kish ràngdà
tîvlànib turàdi. Îldingi qànîtlàridà qîràmtir ràngli yoyiq nàqsh
bîr, îldingi qànîtlàrining uchidàn ichkàrirîqdà unchàlik ko‘zgà tàsh-
lànib turmàydigàn bålbîg‘chà và qànîtlàrining o‘rtàsidà ikkità dîg‘
bîr. Bu dîg‘làrdàn biri to‘q kulràng, buyràk ko‘rinishidà, ikkinchisi
kichikrîq, kulràng tusdà, yumàlîq shàkldà và màrkàzi qîràmtir
ràngdà bo‘làdi. Êåyingi qànîtlàrining ràngi îldingilàrigà nisbàtàn
îchrîq, ulàrning uch tîmînidàgi bir qismi qîràmtirrîq bo‘làdi.
Êåyingi qànîtlàrining o‘rtàsidà bittà qîràmtir nishînà bîr.
Êo‘sàk qurtining tuõumi gumbaz ko‘rinishidà, qirràli, qirràlàr
tuõumning uchigà bîrib, bir nuqtàdà tutàshàdi. Yangi qo‘yilgàn
tuõumlàri îqimtir-sàrg‘ish tusdà bo‘làdi.
Vîyagà yåtgàn ko‘sàk qurtining uzunligi 4 sm kålàdi, tànàsi îch
yashil, ko‘kish-sàriq ràngdàn tîrtib qîràmtir rànggàchà bo‘làdi. Nàfàs
yo‘li bo‘ylàb ànchà îchrîq ràngli chiziq, îrqàsi bo‘ylàb to‘q qo‘ng‘ir
ràngli to‘lqinsimîn ingichkà chiziqlàr tànàsining yonlàri bo‘ylàb hàm
shundày to‘lqinsimîn chiziqlàr o‘tàdi. Òànàsidàgi bo‘rtmà-so‘gàlchàlàr
ustidà siyràk tukchàlàr bîrligi ràvshàn ko‘rinib turàdi, bu tukchàlàr
ko‘pinchà qîràmtir ràngdà bo‘làdi. Òànàsining birinchi sågmånti ustidà
màrmàrsimîn nàqshli, õitin bilàn qàlin qîplàngàn silliq, tuksiz jîyi
bîr. Àyrim yoshlàrdàgi qurtlàr bîsh kîsàsining kàttà-kichikligi bilàn
bir-biridàn fàrq qilàdi. Màsàlàn, birinchi yoshdàgi qurtning bîsh kîsàsi-
ning eni 0,25 dàn 0,30 mm gàchà, ikkinchi yoshdàgi qurtniki 0,42 dàn
0,50 mm gàchà, uchinchi yoshdàgi qurtniki 0,67 dàn 0,75 mm gàchà,
to‘rtinchi yoshdàgi qurtniki 1 dàn 1,5 mm gàchà, båshinchi yoshdàgi
qurtniki 1,70 dàn 2,28 mm gàchà, îõirgi îltinchi yoshdàgi qurtniki 2,5
dàn 2,85 mm gàchà và undàn îrtiq bo‘làdi.
Êo‘sàk qurtining g‘umbàgi to‘q qo‘ng‘ir ràngdà bo‘lib, uzunli-
gi 1,5 — 2 sm. Uning kåyingi uchidà bir-birigà yaqin jîylàshgàn và
àniq ko‘rinib turàdigàn ikkità tikàn bîr.
Êo‘sàk qurti O‘rtà Îsiyoning shimîliy tumànlàridà îb-hàvî shàrî-
itigà qàràb, sîni judà kàm bo‘lgàn birinchi gånåràtsiya bilàn hisîb-
làngàndà bir yildà 3 — 4 gånåràtsiya, jànubiy tumànlàridà esà 4 — 5
gånåràtsiya båràdi. Qishlîvchi g‘umbàklàr diàpàuzàgà kirishi sàbàbli
bu zàràrkunàndàning tàõminàn 85% i O‘rtà Îsiyoning jànubidà 3 —
4 bo‘g‘in và bîshqà qismlàridà 2 — 3 bo‘g‘in båràdi. Êo‘sàk qurti
kuzdà qàysi o‘simliklàrdà îziqlàngàn bo‘lsà, uning g‘umbàklàri hàm
o‘shà o‘simliklàrgà yaqin jîydà — yårdà—10 — 15 sm chuqurlikdà qish-
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 7 2




0 0
0
+
+
+




0 0
0
+
+
+
ir
a
d
n
el
a
k
ki
g
ol
o
n
ef
g
ni
ni
tr
u
q
k
as

o
K
B-

o
mi‘
gr
al
l
ar
v
e
Ft
r
a
Ml
er
p
Ay
a
Mn
u
yIl
u
yIt
s
u
g
v
Ar
b
at
n
e
Sr
b
at
k
Or
b
a
y
o
N
II
I
II
II
I
II
II
II
II
II
I
II
I
I
)
0(
)
0(
)
0()
0(
)
0(
)
0(
+
+
+

••
II
II
I
VI




(0) (0)(0) (0) (0)(0) (0)
• •

• •

• — tuõumi; — — lichinkàsi (qurti); 0—g‘umbàgi; +—imàgîsi; (0)—qishlàsh dàvri.
I II 
III
I II 
III
I II 
III
I II 
III
I II 
III
I II 
III
00
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 7 3
làydi. Dàstlàb vîyagà yåtgàn kàpàlàklàr àprål îõiri — mày bîshidà
pàydî bo‘làdi. O‘rtà Îsiyo và Êàvkàz îrtidà kàpàlàklàrning birinchi
ko‘plàb uchishi g‘o‘zà shînàlàyotgàn (20 mày bilàn 20 iyun o‘rtàsidà)
dàvrgà to‘g‘ri kålàdi. 5 — 10 sm chuqurlikdàgi tuprîq 20° gàchà
isigàndàn kåyin 5 — 10 kun o‘tgàch, g‘umbàkdàn kàpàlàklàr chiqà
bîshlàydi. Qishlàb chiqqàn g‘umbàklàrning bir qismi mày îõiri-iyun
o‘rtàsi và hàttî îõirigàchà diàpàuzàgà kiràdi. O‘rtà Îsiyo o‘simliklàrni
himîya qilish stànsiyasi mà’lumîtigà ko‘rà, ko‘sàk qurti kàpàlàk-
làrining birinchi ko‘plàb uchishi hàvîning sutkàlik o‘rtàchà hàrîràti
15°C dàn yuqîri bo‘lgàndà bîshlànàdi, qishlàyotgàn g‘umbàklàr
esà hàrîràt shundàn pàsàymàgàndà yaõshi rivîjlànàdi.
Zàràrkunàndàning qurtlik bîsqichi 13 — 21 kun dàvîm etàdi. Bu
bîsqich uzîqrîqqà cho‘zilgàndà g‘umbàklik bîsqichi qisqàràdi. Qurt-
làrning îõirgi 2 — 3 gånåràtsiyasi eng õàvfli. Bu dàvrdà ulàr shînà và
tugunchàlàrni kåmirib to‘kàdi, ko‘sàklàr ichigà kirib îlàdi. Bittà
qurt hàyoti dàvîmidà g‘o‘zàning 20 tàchà shînàsini shikàstlàydi.
Qurtlàrning ko‘pchiligi dîim shînà và ko‘sàklàrning tàshqàrisidà
o‘rmàlàb yuràdi. Pàõtà dàlàlàridà qurtlàrning tàõminàn 85% gà yaqi-
ni yangidàn -yangi ko‘sàk và shînàlàrni qidirib yuràdi.
Qurtlàr o‘sgàn sàri, o‘simliklàrning yuqîri qismidàn pàstki qism-
làrigà tushà bîràdi. O‘sib bo‘lgàn qurtlàr o‘zi îziqlàngàn dàlàdàgi
yoki ungà yaqin jîydàgi tuprîq îràsigà 5 — 15 sm chuqurlikkà kirib,
g‘umbàkkà àylànàdi. Qurtlàr g‘umbàkkà àylànishidàn îldin tuprîq
ichigà kirib, mustàhkàm dåvîrli båshikchà yasàydi và uning yo‘li
hàmdà ichki tîmînigà o‘rgimchàk iðlàri o‘ràb îlàdi. Hàrîràt 15°C dàn
pàst bo‘lmàgàndà, 11 — 15 kundàn kåyin g‘umbàklàrdàn kàpàlàklàr
chiqàdi, hàrîràt bundàn pàst bo‘lgàndà esà g‘umbàklàr qishlàb qîlàdi.
Êo‘sàk qurtining to‘là rivîjlànib bo‘lishi (gånåràtsiyasi) àsîsàn
hàrîràtgà bîg‘liq. Îylik o‘rtàchà hàrîràt 20°C bo‘lgàndà qurtning
rivîjlànishi 43 — 44 kundà, 30°C bo‘lgàndà esà 30 kundà tugàllànàdi.
O‘rtà Îsiyodà ko‘sàk qurtining eng àshàddiy kushàndàsi yoz
màvsumidà 10 màrtà và ko‘prîq nàsl båràdigàn gàbrîbràkîn (Bra-
con hebetor) nîmli màydà yaydîqchidir. Bà’zi yillàri bu pàràzit
ko‘sàk qurtigà qàrshi kuràshdà îdàmlàrgà ànchàginà yordàm båràdi.
Êo‘sàk qurtining tuõumini triõîgràmmà (Trichogramma evane
scens Bes) nîmli tuõumõo‘r yaydîqchi ko‘plàb yo‘qîtàdi.
G‘o‘zà, tàmàki, màkkàjo‘õîri, pîmidîrdàn và ko‘sàk qurti tushà-
digàn bîshqà ekinlàrdàn bo‘shàgàn dàlàlàr kuzdà plugdà shudgîr-
lànàdi. Êàpàlàklàrning tuprîq ichidàgi ini buzilàdi và ulàr tuprîq
yuzàsigà chiqib nîbud bo‘làdi.
Hîzirgi kundà g‘o‘zà zàràrkunàndàlàrigà qàrshi bir nåchà õil
kuràsh usullàri qo‘llànilàdi. Ulàr îràsidà àgrîtåõnikà, prîfilàktikà usul-
làri hàm bîr. Låkin eng ko‘p qo‘llànilàdigàni kimyoviy và biîlîgik
usuldir.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 7 4
G‘o‘zà hîsilini zàràrkunàndàlàrdàn sàqlàshgà dîir tàdbirlàr sis-
tåmàsidà kimyoviy usul yåtàkchi o‘rin egàllàydi. Bundà kutilgàn
sàmàràgà tåz erishilàdi, bàrchà ishlàrni måõànizàtsiyalàshtirish mum-
kin bo‘làdi. Êimyoviy himîya vîsitàlàri (påstisidlàr) kimyo sànîàtidà
ishlàb chiqàrilàdi. Pàõtàchilikdà påstisidlàr ishlàtish nàtijàsidà hàr
yili gåktàrigà 4 — 5 s hîsil sàqlàb qîlinàdi.
G‘o‘zàning so‘ruvchi zàràrkunàndàlàrigà îqqànît, bitlàr, triðs,
o‘rgimchàkkànà kiràdi. Bulàrgà qàrshi, àsîsàn, àdmiràl 10% em.k.,
0,5 — 1,0 l/gà; bånzîfîsfàt 30%; zîlîn 35% em.k. 2,5 — 3,0 l/gà;
kvàrk n.k., 10%; BI-58 (yangisi) 40% em.k., 1,5 — 2,5 l/gà; buldîk
2,5% em.k., 0,4 — 0,8 l/gà; vårtimåk 1,8% em.k., 0,3 — 0,5 l/gà;
grizli 36% em.k., 0,3 — 0,35 l/gà; dînitîl flî 10% 1,0 — 2,0 l/gà;
dînitîl 10% em.k., 1,0 — 1,5 l/gà; fånprîpàtrin 20% em.k., 0,75 —
1,0 l/gà; uzfån 20% em.k., 0,5 — 0,75 l/gà; dînitîl 30% em.k.,
0,5 — 0,7 l/gà; dåltàfîs 36% em.k., 1,0 — 1,25 l/gà (dåsis 25% em.k.,
0,5 — 0,7 l/gà, îqqànîtgà qàrshi); kàràtå 5% em.k. 0,5 l/gà; fufànîn
57% em.k. 0,6 l/gà; kînfidîr 20% em.k., 0,1 — 0,2 l/gà; mitàk
20% em.k. 2,0 —3,0 l/gà; màspilàn 20% em.k., 0,15 — 0,3 l/gà; nuråll-
b
e
a
d
f
58- ràsm. G‘o‘za tunlami yoki ko‘sak qurti:
58- ràsm. G‘o‘za tunlami yoki ko‘sak qurti:
58- ràsm. G‘o‘za tunlami yoki ko‘sak qurti:
58- ràsm. G‘o‘za tunlami yoki ko‘sak qurti:
58- ràsm. G‘o‘za tunlami yoki ko‘sak qurti:
a — kapalagi; b — tuxumi; d — zararlangan shona; e — qurt zararlayotgan
ko‘sak; f — zararkunandaning tuproq ostidagi g‘umbagi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 7 5
d 55% em.k. 1,0 — 1,5 l/gà; sàyrån-s 55% em.k. 1,0 — 1,5 l/gà; làn-
sår 75% (suvdà eruvchàn suspånziya) 0,7 l/gà; pirinåks 40,8 em.k.
0,5 — 0,7 l/gà; dàråàn 48% em.k. 0,7 l/gà; dursbàn 40,8% em.k. 0,7 —
1,5 l/gà; fånîprîpàtrin 20% em.k. 1,0 l/gà; tàlstàr 10% em.k. 0,6 l/
gà; àlfàgràd 10% em.k. 0,2 — 0,4 l/gà; fånkill 20% em.k. 0,4 — 0,6 l/
gà; fyuri 10% suvli eritmà, 0,2 — 0,3 l/gà; simbush 25% em.k. 0,3 l/
gà; shårpà 25% em.k. 0,2 — 0,3 l/gà dàn ishlàtilàdi. Fàqàt
o‘rgimchàkkànàgà qàrshi qo‘llànilàdigàn àkàritsidlàrdàn 10% (suvli
eritmàsi) 0,25 l/gà; màytklin 4% (suspånziya kînsåntràti) 1,0 l/gà;
nårîn 50% em.k. 1,0 — 1,2 l/gà; nissîràn 5% em.k. 0,2 l/gà; nissîràn
10% n. kuk, 0,1 l/gà, îmàyt 30% n. kuk. 2,5 — 3,0 l/gà, îmàyt 57%
em.k. 1,5 l/gà, îmàyt 570 EW 57% s.em.k. 1,5 — 3,5 l/gà; îrtus 5%
em.k. 0,75 — 1,0 l/gà; îltingugurt 80% n. kuk. 10 l/gà (5 màrtàgàchà);
fulmàyt 20% susp.k. 0,2 l/gà ni àytib o‘tish jîizdir.
G‘o‘zàni kåmiruvchi zàràrkunàndàlàrgà g‘o‘zà tunlàmi yoki
ko‘sàk qurti, kàràdrinà, ko‘k qurt và bîshqàlàr kiràdi. Bulàrgà qàrshi
quyidàgi kimyoviy pråpàràtlàrni ishlàtish mumkin: àvàunt 15% sus.k.
0,4 — 0,45 l/gà; bånzîfîsfàt 30% emulsiya kînsåntràti 1,7 — 2,3 l/
gà; buldîk 25% em.k. 0,8 l/gà; dînitîl 10% em.k. 2 l/gà; dînitîl 30%
em.k. 0,7 l/gà; dåsis 25% em.k. 0,7 l/gà; kàràtå 5% em.k. 0,5 l/gà;
kinmiks 5% em.k. 0,6 l/gà, làrvin 80% quruq îquvchàn suspånziya
0,9 l/gà; mitàk 20% em.k. 2,0 — 3,0 l/gà; màspilîn 20% n. kuk. 0,3 l/
gà; nuråll-d 55% em.k. 1,5 l/gà, tråbîn 10% flî 1,8 l/gà; fîstàk 10%
sus.k. 0,25 l/gà; àlfàgàràd 10% em.k. 0,4 l/gà; fyuri 10% em.k. 0,3 l/
gà; simbush 25% em.k. 0,3 l/gà và bîshqàlàrni o‘simliklàr vågåtàtsiyasi
dàvridà 2 màrtà ishlàtish mumkin.
G‘o‘zàning zàràrkunàndàlàrigà qàrshi biîlîgik kuràshdà ulàrning
tàbiiy kushàndàlàridàn, kàsàllik qo‘zg‘àtuvchi mikrîîrgànizmlàrdàn
îlingàn mikrîbiîpråpàràtlàrdàn fîydàlànàdi. Biîlîgik àgåntlàrdàn
fîydàlànishgà dîir màzkur usulning bîisi shundàki, îdàtdà, hàm-
màõo‘r entîmîfàglàr và àkàrifàglàr zàràrkunàndàning sînini mus-
tàqil ràvishdà kàmàytirib turà îlmàydi. Buning àsîsiy sàbàbi g‘o‘zà,
bådà, màkkàjo‘õîri và bîshqà ekinlàrni kimyoviy usuldà dîrilàsh
îqibàtidà ulàr îmmàviy ràvishdà qirilib, tàbiàtdà kàm qîlàdi. Bun-
dàn tàshqàri, tåkinõo‘r fîydàli hàshàrîtlàrning ko‘pàyib rivîjlànishi,
àksàriyat hîllàrdà, tàbiàtdà ulàr zàràrlàydigàn và îziqlànàdigàn zàràr-
kunàndà hàshàrîtlàrning rivîjlànish dàvrigà to‘g‘ri kålmàydi.
Bundày fîydàli hàshàrîtlàr qo‘shimchà zàràrkunàndàlàrgà bîg‘liq
bo‘làdi và sîni àstà-såkin îrtib bîràdi. Pàõtà dàlàlàri biîtsånîzidà
bu hàshàrît uchun qo‘shimchà îziq kàm bo‘làdi yoki hàttî bo‘lmàydi
hàm. Shuning uchun o‘simlik zàràrkunàndàlàrining kushàndàlàri
biîlàbîràtîriyalàrdà îmmàviy ràvishdà ko‘pàytirilàdi và zàràrku-
nàndàning ko‘plàb rivîjlànish bîsqichidà dàlàlàrgà qo‘yib yubîrilà-
di, bu pàytdà tàbiiy fîydàli hàshàrîtlàr hàli kàm bo‘làdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 7 6
Òàbiiyki, tåkinõo‘r fîydàli hàshàrîtlàrni làbîràtîriyalàrdà ur-
chitish và rivîjlàntirish tåõnîlîgiyasi îmmàviy ko‘pàytirishgà im-
kîn bårgàndàginà màzkur måtîdni qo‘llàsh mumkin.
Hîzirgi vàqtdà g‘o‘zà ekin màydînlàridà zàràrli tunlàmlàrgà
qàrshi, àsîsàn, triõîgràmmà, o‘rtà và kàttà yoshlàrdàgi qurtlàrgà
qàrshi bràkîn, g‘o‘zà tunlàmining kichik yoshlàrdàgi qurtlàrini
yo‘qîtishdà dåndrîbàtsillin, bitîksibàtsillin, låpidîtsid kàbi mikrî-
biîlîgik pråpàràtlàr, shiràlàr và o‘rgimchàkkànàlàrgà qàrshi îltinko‘z
lichinkàlàri ishlàtilmîqdà.
Êuzgi tunlàm và bîshqà kåmiruvchi tunlàmlàrni yo‘qîtish màq-
sàdidà bàhîr màvsumidà (màrt-àpråldà) ulàrning dàstlàb ko‘pàya-
digàn àsîsiy jîylàridà — màkkàjo‘õîri, ertàgi sàbzàvît—pîliz, kàrtîshkà
ekinzîrlàrigà, yo‘l yoqàlàri, dàlà uvàtlàri, àriq bo‘ylàrigà (prîfilàktikà
màqsàdidà) triõîgràmmà tàrqàtilàdi, bundà hàr gåktàr hisîbidà 50 —
60 mingtàdàn umumiy nîrmàdà 5 — 7 kun îràlàtib 3 màrtà tàrqàtilàdi.
G‘o‘zà ekinigà tushgàn kuzgi tunlàm và bîshqà kåmiruvchi
tunlàmlàrgà qàrshi kuràshdà triõîgràmmà sàmàrà bårishi ko‘p jihàt-
dàn tuõumõo‘rni nåchà màrtà tàrqàtish và qo‘llàsh nîrmàsigà bîg‘liq.
O‘zbåkistîn shàrîitidà zàràrkunàndàlàr urg‘îchisining tuõum qo‘yish
dàvri cho‘zilib kåtàdi, bundàn tàshqàri, kàpàlàklàrning uchib chiqishi
bir îydàn îrtiq dàvîm etàdi. Shu sàbàbli g‘o‘zàgà tushgàn kåmiruvchi
tunlàmlàrni yo‘qîtishdà hàr gåktàrgà 200 mingtà hisîbidà 3 màrtà
triõîgràmmà chiqàrib tàrqàtish, ya’ni zàràrkunàndà tuõum qo‘ya bîsh-
làgàndà gåktàrigà 60 mingtà, shundàn kåyin 5 — 7 kun o‘tgàch, ikkin-
chisidà 80 mingtà và ikkinchisidàn îràlàtib uchinchisidà 60 mingtà
triõîgràmmà tàrqàtish tàvsiya etilàdi. Òriõîgràmmàning sàmàràsi ko‘p
jihàtdàn tàrqàtilàdigàn fîydàli hàshàrîtning sifàtigà và ishlànàdigàn
màydîngà bir tåkis tàqsimlànishigà bîg‘liq. Êåmiruvchi tunlàmlàr sînini
kàmàytirishdà hàyot fàîliyati àktiv và àtrîf-muhitning nîqulày shàrîitigà
chidàmli bo‘lgàn triõîgràmmàlàr eng yaõshi sàmàrà båràdi.
Qishlîq õo‘jàligidà qo‘llànàyotgàn entîmîfàglàr îràsidà bràkîn
tîbîrà kàttà àhàmiyat kàsb etmîqdà. Qo‘llànilish hàjmi jihàtidàn qàrà-
gàndà bu tåkinõo‘r triõîgràmmàdàn kåyin ikkinchi o‘rinni egàllàydi.
Qidirib tîpish õususiyatining yaõshiligi uning ijîbiy sifàtlàri qàtîrigà
kiràdi. Bràkînning urg‘îchisi hàttî ko‘sàk ichigà kirib îlgàn tunlàm qurtini
hàm izlàb tîpib, uni zàràrlàydi. Âîyagà yåtgàn tåkinõo‘rlàr yaõshi uchàdi
và dàlà bo‘ylàb kång tàrqàlàdi. Yuqîridà àytilgànidåk, tåkinõo‘rning
urg‘îchilàri qurtlàrni zàràrlàshgà qàràgàndà ko‘prîq qiràdi. Uning fàîli-
yati, triõîgràmmàdàn fàrqli o‘làrîq, dàlàlàrdà yaõshi såzilib turàdi.
Òåkinõo‘rning urg‘îchisi o‘rtà và kàttà yoshdàgi qurtlàrni zàràrlàydi.
Bràkîn dàlàlàrgà vîyagà yåtgàn hàshàrît fàzàsidà, kunduzgi sîàt-
làrdà, shàmîlsiz, sàlqin kundà tàrqàtilàdi. G‘o‘zà tunlàmining hàr bir
gånåràtsiyasigà qàrshi qàytàlàb bràkîn ishlàtilàdi. O‘rtà yoshlàrdàgi qurtlàr
pàydî bo‘là bîshlàgàndà, ya’ni tåkinõo‘rning o‘ljàgà nisbàti 1 : 5 bo‘lib,
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 7 7
hàr 100 tup g‘o‘zàdà 5 — 6 tàdàn qurt tîpilgàndà birinchi màrtà tåkinõo‘r
tàrqàtilàdi, uchinchi màrtà hàm ikkinchisidàgidåk tàdbir o‘tkàzilàdi.
G‘o‘zàdàgi so‘ruvchi và kåmiruvchi zàràrkunàndàlàr sînini
kàmàytirishdà àpàntålås, îltinko‘z, õînqizi, àfidiidlàr, enkàrziya và
bîshqàlàrning hàm àhàmiyati kàttà.
Qishlîq õo‘jàlik zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràshdà bàktåriàl,
zàmburug‘li và virusli biîpråpàràtlàrdàn hàm fîydàlànilàdi.
G‘o‘zà zàràrkunàndàlàrigà qàrshi bitîksibàtsillin (BÒB-202)
qo‘llànàdi. U gåktàrigà 2 — 3 kg dàn ishlàtilàdi. Êo‘sàk qurti và kàràd-
rinàgà qàrshi esà gåktàrigà 100 — 200 l ish suyuqligi purkàlàdi.
Zàràrkunàndàlàr îmmàviy tusdà ko‘pàygàn yillàri ekinlàrgà bir
yo‘là g‘o‘zà tunlàmi và o‘rgimchàkkànà tushgàndà, gåktàrigà 4 — 6
kg nîrmàdà BÒB ishlàtish mumkin.
Dånrîbàtsillin. 
Dånrîbàtsillin. 
Dånrîbàtsillin. 
Dånrîbàtsillin. 
Dånrîbàtsillin. Hîzirgi kundà dåndrîbàtsillin-100 e’tibîrgà
sàzîvîrdir. Uning 1 g.dà yuqîridàgi bàktåriyaning 100 mlrd spîràsi
bo‘làdi. Gåktàrigà 0,3 — 0,4 kg nîrmàdà pråpàràt ishlàtilsà, ko‘sàk
qurtini yo‘qîtishdà yuksàk sàmàràgà erishish mumkin.
Bundàn tàshqàri, g‘o‘zà zàràrkunàndàlàrigà qàrshi låpidîtsid
ishlàtilàdi. Låpidîtsidni 1,0 kg nîrmàdà ishlàtilsà, 85 — 90% biîlîgik
sàmàràdîrlikkà erishilàdi.
Òuringin-1 hàm, turingin-2 hàm ishlàtilgàndà yaõshi sàmàrà îlingàn.
Sàbzàvît và pîliz o‘simliklàrining
Sàbzàvît và pîliz o‘simliklàrining
Sàbzàvît và pîliz o‘simliklàrining
Sàbzàvît và pîliz o‘simliklàrining
Sàbzàvît và pîliz o‘simliklàrining
zàràrkunàndàlàri
zàràrkunàndàlàri
zàràrkunàndàlàri
zàràrkunàndàlàri
zàràrkunàndàlàri
O‘rgimchàkkànà (Tetranychus urticae Koch.)
O‘rgimchàkkànà (Tetranychus urticae Koch.)
O‘rgimchàkkànà (Tetranychus urticae Koch.)
O‘rgimchàkkànà (Tetranychus urticae Koch.)
O‘rgimchàkkànà (Tetranychus urticae Koch.)
(((((
Tetranychidae
Tetranychidae
Tetranychidae
Tetranychidae
Tetranychidae — o‘rgimchakkanalar oilasi,
— o‘rgimchakkanalar oilasi,
— o‘rgimchakkanalar oilasi,
— o‘rgimchakkanalar oilasi,
— o‘rgimchakkanalar oilasi,
Acariformes
Acariformes
Acariformes
Acariformes
Acariformes — akariformlar turkumi.)
— akariformlar turkumi.)
— akariformlar turkumi.)
— akariformlar turkumi.)
— akariformlar turkumi.)
O‘rgimchàkkànàlàr hàshàrîtlàr îilàsigà kirmàsà hàm, låkin sàbzà-
vît ekinlàrigà kàttà iqtisîdiy zàràr yåtkàzàdi. Shuning uchun quyidà
shu zàràrkunàndàlàr hàqidà qisqàchà bo‘lsà-dà, mà’lumît båràmiz.
O‘rgimchàkkànà 248 dàn îrtiq o‘simliklàrni zàràrlàydi. Àyniqsà,
bîdring, no‘õàt kàbi o‘simliklàrni và pîliz o‘simliklàrini qàttiq zàràr-
làydi. O‘rgimchàkkànàlàr, àsîsàn , o‘simliklàr bàrgining îrqà tîmî-
nigà jîylàshàdi. Ulàr zàràrlàshi nàtijàsidà bàrglàrning îld tîmînidà
sàriq, jigàrràng dîg‘làr pàydî bo‘lib, tåzdà rivîjlànàdi và bu dîg‘làr
qo‘shilib kåtib, bàrglàr sàrg‘àyadi, kåyinchàlik so‘ladi và qurib qîlàdi.
Êànàlàr bàrglàrning îrqà tîmînini judà ingichkà, kulràng o‘rgimchàk
iði bilàn qîplàb îlàdi.
O‘rtà Îsiyo, Yevrîpà, Îsiyo, Àmårikà và bîshqà mintàqàlàrdà
ko‘p tàrqàlgàn. Bulàr zàràrlàgàn bàrglàr to‘kilib, sàbzàvît và pîliz
ekinlàri qurib qîlàdi. O‘rgimchàkkànàlàr ertà tushgàndà hîsilni 50%
gà yaqini nîbud bo‘lishi mumkin.
12—Umumiy và qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 7 8
Òànàsi tuõumsimîn shàkldà, 0,3 — 0,6 mm kålàdi. Êànàlàrning
bàhîrgi và yozgi bo‘g‘ini sàrg‘ish-yashil, kuzgi, qishkilàri qizg‘ish
to‘q sàriq bo‘làdi. Òuõumi yumàlîq, lichinkàsining 3 juft îyog‘i bîr.
Nimfà và imàgîsidà 4 juft bo‘làdi. Êànàlàrning rivîjlànishi —yozdà
hàr 8 — 12 kundà bittà nàsl båràdi. Ulàrning hàr biri o‘rtà hisîbdà
140 — 150 tà tuõum qo‘yadi. 30 — 40 kun yashàydi. Bir yildà 18 —
20 màrtà nàsl båràdi. Urg‘îchilàri issiqõînàlàr, pàrniklàrdà, o‘sim-
liklàr qîldig‘idà, dàràõtlàr yorig‘idà yakkà-yakkà hîldà yoki to‘p-
to‘p bo‘lib qishlàydi. Ulàr sîvuqqà chidàmli. —20°C dà bittà-yar-
imtàsi, sîvuq —30°C dàn îshgàndà esà 100% nîbud bo‘làdi.
O‘rgimchàkkànàlàr bàhîrdà hàvî hàrîràti 7°, 10°C bo‘lgàndà
qishlàgàn jîylàridàn chiqib, àvvàlî bågînà o‘tlàrgà, kåyinchàlik
sàbzàvît và pîliz ekinlàrigà o‘tàdi.
O‘rgimchàkkànàgà qàrshi kuràshdà àlmàshlàb ekish, yårni sifàtli
shudgîrlàsh, îltinko‘z entîmîfàgi, stîtîrus qo‘ng‘izidàn fîydàlànish
yaõshi sàmàrà båràdi. Êimyoviy kuràshdà grizli 36% em.k. 0,25 l/gà;
îmîy 57% em.k. 1,5 l/gà; nårîn 50% em.k. 1,0 l/gà; mitàk 10% em.k.
2,5 l/gà; îltingugurtning 80% n. kuk. 2,0 — 2,5 kg/gà; ÎÎQ (ISÎ)
0,5° — 1°C ni må’yoridà ishlàtish mumkin.
59-ràsm. O‘rgimchàkkànà:
59-ràsm. O‘rgimchàkkànà:
59-ràsm. O‘rgimchàkkànà:
59-ràsm. O‘rgimchàkkànà:
59-ràsm. O‘rgimchàkkànà:
1—imàgîsi; 2—tuõumi; 3—lichinkàsi; 4,5—zàràrlàngàn bîdring.
1
2
3
4
5
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 7 9
Butgulli sàbzàvît ekinlàrining
Butgulli sàbzàvît ekinlàrining
Butgulli sàbzàvît ekinlàrining
Butgulli sàbzàvît ekinlàrining
Butgulli sàbzàvît ekinlàrining
zàràrkunàndàlàri
zàràrkunàndàlàri
zàràrkunàndàlàri
zàràrkunàndàlàri
zàràrkunàndàlàri
Êàràm biti (Brevicoryne brassicae L.)
Êàràm biti (Brevicoryne brassicae L.)
Êàràm biti (Brevicoryne brassicae L.)
Êàràm biti (Brevicoryne brassicae L.)
Êàràm biti (Brevicoryne brassicae L.)
(((((
Aphididae
Aphididae
Aphididae
Aphididae
Aphididae — bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Êàràm biti o‘simliklàrning bàrgini yoppàsigà qîplàb îlib, uni
iflîslàntiràdi. Bàrglàr shàrbàtini so‘rib, ràngini và shàklini o‘zgàrtiràdi.
Nàtijàdà ko‘chàt qurib qîlàdi. Êàràm biti kàràm, shîlg‘îm, rådis-
kàgà và bîshqà butgullilàrgà kàttà zàràr yåtkàzàdi.
Êàràm biti hàmmà jîydà, butun Pàlåàrktikàdà và Shimîliy
Àmårikàdà tàrqàlgàn.
Qànîtsiz pàrtånîgånåtik urg‘îchisining ràngi kulràng-yashil bo‘lib,
îq kulràng mumsimîn g‘ubîr bilàn qîplàngàn. Êàttàligi 2,0 —2,1
mm, tuõum shàkligà o‘õshàydi, îrqàgà tîmîn birîz kångàyib bîrà-
di. Îyoqlàri, õàrtumi và mo‘ylîvlàri qo‘ng‘ir tusdà. Qànîtli bitning
bîshi và tànàsi (yålkàsi) qo‘ng‘ir, qîrni yashil bo‘lib, ko‘ndàlàng
60- ràsm. Êàràm biti:
60- ràsm. Êàràm biti:
60- ràsm. Êàràm biti:
60- ràsm. Êàràm biti:
60- ràsm. Êàràm biti:
1—qànîtli urg‘îchisi; 2—qànîtsiz urg‘îchisi; 3—tuõumi và ildizdàgi tuõumi;
4—lichinkàsi; 5—nimfàsi; 6—bit to‘dàlàri zàràrlàyotgàn bàrg.
1
2
5
3
4
6
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 8 0
Ertà bàhîrdà tuõumdàn chiqqàn lichinkàlàr rivîjlànib, pàrtå-
nîgånåtik yo‘l bilàn ko‘pàyuvchi urg‘îchi bitlàrgà àylànàdi và tirik
lichinkà tug‘ib, rivîjlànàdi. Àprål îylàridà qànîtli bitlàr pàydî bo‘lib,
yangi o‘simliklàrgà uchib o‘tib, gàlà hîsil qilàdi. Êuz kålishi bilàn
erkàk bitlàr pàydî bo‘lib, urg‘îchi bitlàr bilàn juftlàshàdi. Urg‘îchi
bitlàr qishlàsh uchun tuõum qo‘yadi.
O‘zbåkistîn shàrîitidà kàràm biti 15 màrtà nàsl båràdi. Iyul
îyigàchà u butgulli bågînà o‘tlàrdà, ertàgi kàràmdà rivîjlànàdi và u
yårdàn kåchki kàràmgà uchib o‘tib, ungà kàttà zàràr yåtkàzàdi. Urg‘îchi
bit 30 — 40 tà lichinkà tug‘àdi, tuõum qo‘yuvchi urg‘îchi bit esà 2 — 4
tàgàchà tuõum qo‘yadi. Êàràm biti migràtsiya qilmàydigàn turlàrgà kiràdi.
Òàbiàtdà entîmîfàglàrdàn àfidid yaydîqchi pàràzitlàri, sirfid
pàshshàlàr, gàllitsàlàr, õînqizi, îltinko‘zlàr, yirtqich qàndàlàlàr và kàsàl-
lik qo‘zg‘àtuvchi mikrîîrgànizmlàr kàràm biti sînini kàmàytirib turàdi.
Êàràm bitigà qàrshi kuràshdà hîsilni yig‘ib îlgàndàn so‘ng,
dàlàlàrni kàràm bàrglàri và o‘zàk qîldiqlàridàn, butgulli bågînà o‘tlàr-
dàn tîzàlàsh và yårni shudgîrlàsh, kàràm ekilgàn jîygà 3 — 5 yildàn
kåyin qàytib kàràm ekish zàrur. Ànà shundà bu zàràrkunàndà ko‘pà-
yishining îldini îlish mumkin.
Êimyoviy usuldà kuràshdà hîsilni yig‘ishdàn 40 kun îldin 30%
bånzîfîsfàt em.k. 2 — 2,3 l/gà; buldîk gåktàrigà 0,4 l/gà qo‘llànilàdi.
O‘zbåkistîndà butgulli o‘simliklàrgà kàràm qàndàlàsi (Eurydema
maracandica Osh), ràng-bàràng qàndàlà (E. ornata L.) và kàzàchîk
qàndàlà (E. festiva N) zàràr yåtkàzàdi.
Butgulli o‘simliklàrning burgàchàlàri
Butgulli o‘simliklàrning burgàchàlàri
Butgulli o‘simliklàrning burgàchàlàri
Butgulli o‘simliklàrning burgàchàlàri
Butgulli o‘simliklàrning burgàchàlàri
(Phyleotreta àvlîdi)
(Phyleotreta àvlîdi)
(Phyleotreta àvlîdi)
(Phyleotreta àvlîdi)
(Phyleotreta àvlîdi)
(((((
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae — bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Bulàr gîrchitsà, kàràm, shîlg‘îm, turp, rådiskàgà, àyniqsà, kàràm
ko‘chàtlàrigà ko‘p zàràr yåtkàzàdi. Burgàlàr ko‘chàt yåtishtirilàdigàn
tåplitsà và pàrniklàrdà ko‘p uchràb, nihîllàrni zàràrlàydi. Qo‘ng‘izlàr
urug‘lik kàràmning gulbàndini và bà’zàn shînàsini qirqib kåtàdi.
chiziqlàri bîr. Òuõumi cho‘ziq,
0,5 mm kàttàlikdà bo‘lib, ya-
shil yoki sàrg‘ish, 3 — 4 kundàn
so‘ng qîràyadi.
Êàràm biti O‘rtà Îsiyo
shàrîitidà kàràm o‘zàgi yaqi-
nidà và butgulli bågînà o‘t-
làrdà tuõumlik pàrtånîgånåtik
urg‘îchi và lichinkà fàzàsidà
qishlàydi.
61-ràsm. Êàràm qàndàlàlàri.
61-ràsm. Êàràm qàndàlàlàri.
61-ràsm. Êàràm qàndàlàlàri.
61-ràsm. Êàràm qàndàlàlàri.
61-ràsm. Êàràm qàndàlàlàri.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 8 1
O‘rtà Îsiyodà burgàlàrning bir nåchà turi: qîrà burgàchà (Phyl-
lotreta arta F.), brînzà burgàchà (Ph. fucata), ràvshàn îyoqli burgàchà
(Ph. nemorum L.), ko‘k burgàchà (Ph. nigriðes F) và to‘lqinsimîn
burgàchà (Ph. undulata Kutsch) ko‘p tàrqàlgàn.
Burgàchàlàr màydà, bàrgõo‘r qo‘ng‘izlàr bo‘lib, kichkinàligi
và îrqà îyoqlàri bilàn sàkrày îlgàni uchun shundày nîm bilàn àtàlà-
di. Qo‘ng‘izlàrning ustki qànîti bir õil ràngdà (qîrà, hàvîràng yoki
yashil yaltirîq) yoki ikki õil ràngdà (qîrà-sàriq yoki shu rànglàr
chizig‘ini tàshkil etàdi) bo‘làdi. Mo‘ylîvlàri iðsimîn, 11 bo‘g‘inli.
62-ràsm. Butgullilàr burgàlàri:
62-ràsm. Butgullilàr burgàlàri:
62-ràsm. Butgullilàr burgàlàri:
62-ràsm. Butgullilàr burgàlàri:
62-ràsm. Butgullilàr burgàlàri:
1,2,3,4—butgullilàr burgàlàrining turlàri; 5—tuõumi; 6—lichinkàsi (qurti);
7—g‘umbàgi; 8—burgàchàlàr zàràrlàgàn bàrg; 9—zàràrlàngàn urug‘làr;
10—minà ichidàgi lichinkàlàr.
1
2
3
6
5
4
7
8
9
10
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 8 2
Lichinkàsi chuvàlchàngsimîn, cho‘ziq bo‘lib, uch juft ko‘kràk
îyoqlàri bîr, tîshchàsining ràngi îq-sàriq, bîshi, îyoqlàri to‘qrîq,
kàltà tuk bilàn qîplàngàn. Êàttà yoshdàgi lichinkàlàr uzunligi 4 mm.
G‘umbàgi erkin, îqish, sàrg‘ish, 4 mm kàttàlikdà.
Òuõumi sàrg‘ish yoki sàriq, yarim tiniq, îvàl shàkldà.
Pîliz burgàchàlàri o‘simliklàr qîldig‘i tàgidà, tuprîq yoriqlàridà,
pàrnik rîmlàrining tåshik-yoriqlàridà qo‘ng‘izlik fàzàsidà qishlàydi. Ertà
bàhîrdà qo‘ng‘izlàr bågînà butgulli o‘simliklàrdà qo‘shimchà îziqlànib,
kåyinchàlik kàràmgà o‘tàdi. Òundà qo‘ng‘izlàr o‘simliklàr bàrgi îstidà
qimirlàmày yotib, kunduz kuni hàvî isigàndà sårhàràkàt bo‘làdi.
Qo‘ng‘izlàr bàrglàrni kåmirib, màydà o‘yiqchàlàr hîsil qilàdi,
o‘simliklàr o‘sgàni sàyin bu o‘yiqchàlàr îchilib, tåshik bo‘lib qîlàdi.
Qo‘ng‘izlàr judà ko‘pàyib kåtgàndà và îziqlàngàndà bàrg ilmà-tåshik
bo‘lib kåtib, yosh o‘simliklàr nîbud bo‘làdi.
Butgullilàr burgàchàlàri tuprîqqà bittàdàn yoki bir nåchtàdàn
(20 tàgàchà) g‘uj qilib tuõum qo‘yadi. Òuõumining embriînàl rivîj-
lànish dàvri 3 kundàn 11 kungàchà. Òuõumdàn lichinkà chiqib, but-
gulli o‘simliklàrning ildizi bilàn îziqlànàdi. Lichinkàlàr 16 kundàn
30 kungàchà rivîjlànib, tuprîqning yuzà qàtlàmidà g‘umbàkkà àylànàdi.
G‘umbàgi 7 — 17 kundà rivîjlànàdi. Butgullilàr burgàchàlàri bir
yildà 1 tà nàsl bårib rivîjlànàdi.
Pàrnik và tåplitsàlàrdà burgàchàlàr ko‘pàyishining îldini îlishdà 1 tà
pàrnik îynàsigà yåm uchun o‘stirilàdigàn butgulli o‘simliklàrning urug‘i
bilàn birgà dînàlàshtirilgàn fîsfàmid (20 kg/gà) qo‘shib ekilàdi.
Êàràm pîyasidàgi yashirin uzunburun (Ceuthorrhynchus
Êàràm pîyasidàgi yashirin uzunburun (Ceuthorrhynchus
Êàràm pîyasidàgi yashirin uzunburun (Ceuthorrhynchus
Êàràm pîyasidàgi yashirin uzunburun (Ceuthorrhynchus
Êàràm pîyasidàgi yashirin uzunburun (Ceuthorrhynchus
guadridens Panz.)
guadridens Panz.)
guadridens Panz.)
guadridens Panz.)
guadridens Panz.)
(((((
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae — uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Qo‘ng‘iz ko‘chàtlàrni và urug‘likkà ekilgàn butgullilàr îilàsigà
mànsub kàràm, rådiskà, shîlg‘îm kàbi o‘simliklàrning pîyasini zàràr-
làydi. Bundày ekinlàr o‘sishdàn qîlàdi, ko‘chàtlàr dàlàgà ekilgàndà
so‘liy bîshlàydi và qurib qîlàdi. Õuddi shundày zàràr urug‘lik ekin-
làrning gul chiqàruvchi pîyasidà hàm kuzàtilàdi.
Bu hàshàrîtning rivîjlànishi 23 — 25 kun dàvîm etàdi. Òuprîqning
2 — 3 sm chuqurligidà g‘umbàkkà àylàngànidàn kåyin 15 kun àtrîfidà
qîrà ràngdà, jigàrràng và yashil yo‘llàri bo‘lgàn 2,5 — 3,5 mm li qo‘ng‘iz
chiqàdi. Qànîtining ustki qismidà qîrà tuklàri bo‘lib, bîshining îld
qismi birîz egilgàn, ingichkà, uzun, pàstgà qàràgàn qànîtchàsi bo‘làdi.
Qo‘ng‘iz o‘simliklàr qîldig‘idà, to‘kilgàn bàrglàrdà và tuprîqning yu-
qîrigi qismidà qishlàb chiqàdi. Òuprîq hàrîràti 8 — 9°C bo‘lsà, ulàr
qishlîvdàn chiqàdi. Urg‘îchisi o‘simliklàr pîyasigà, gulbàndigà, bàr-
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 8 3
63-ràsm. Êàràm pîyasi uzunburun qo‘ng‘izi:
63-ràsm. Êàràm pîyasi uzunburun qo‘ng‘izi:
63-ràsm. Êàràm pîyasi uzunburun qo‘ng‘izi:
63-ràsm. Êàràm pîyasi uzunburun qo‘ng‘izi:
63-ràsm. Êàràm pîyasi uzunburun qo‘ng‘izi:
1—qo‘ng‘izi; 2—tuõumi; 3—lichinkàsi (qurti); 4—g‘umbàgi; 5—bàrggà qo‘ygàn
tuõumi; 
6—zàràrlàngàn pîya; 7—pîyadàgi lichinkàlàri và tuprîqdàgi g‘umbàgi.
glàr tîmirigà tuõum qo‘yadi. Òuõum qo‘yilgàn jîy shishib qîlàdi. Òuõu-
mining rivîjlànishi 4 kundàn 8 kungàchà dàvîm etàdi.
Bu zàràrkunàndàgà qàrshi kuràshdà kàràm ekilàdigàn màydîn-
làr chuqur qilib hàydàlàdi, kàràm vàqtidà ekilàdi, ekishdàn îldin
ko‘chàtlàr yaõshilàb tåkshirilàdi.
Êimyoviy ishlîv bårishdà quyidàgi insåktitsidlàrdàn fîydàlànilàdi:
bånzîfîsfàt 30% em.k. 2,0 — 2,3 l/gà; zîlîn 35% em.k. 1,6 — 2,0 l/
gà; buldîk 2,5% em.k. 0,6 l/gà; dåsis 2,5 % 0,3 l/gà và bîshqàlàr.
Êîlîràdî qo‘ng‘izi (Leptinotarsa decemlineata Say.)
Êîlîràdî qo‘ng‘izi (Leptinotarsa decemlineata Say.)
Êîlîràdî qo‘ng‘izi (Leptinotarsa decemlineata Say.)
Êîlîràdî qo‘ng‘izi (Leptinotarsa decemlineata Say.)
Êîlîràdî qo‘ng‘izi (Leptinotarsa decemlineata Say.)
(((((
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae — bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Êîlîràdî qo‘ng‘izi kàrtîshkà ekilàdigàn màydînlàrdà kàrtîsh-
kàning eng àsîsiy zàràrkunàndàsi hisîblànàdi. U kàrtîshkàdàn tàsh-
qàri, yovvîyi và màdàniy ituzumgulli o‘simliklàrgà hàm bir qànchà
zàràr yåtkàzàdi. Qo‘ng‘iz và lichinkàlàri bàrglàr etini qo‘pîl qilib
1
2
3
7
4
5
6
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 8 4
yåydi. Bir tup o‘simlikdà o‘rtàchà 20 — 40 tà qo‘ng‘iz và lichinkà
bo‘lsà, kàrtîshkà hîsilining yarmi nîbud bo‘làdi. Àyrim jîylàrdà
butunlày yo‘q bo‘lib, hîsildîrlik 2 — 3 màrtà, bàrglàrni butunlày
yåb bo‘lgàndà 10 màrtà kàmàyadi.
Êîlîràdî qo‘ng‘izi Yevrîpàgà Àmårikàdàn kirib kålgàn. U Àmåri-
kàdàgi Êîlîràdî shtàtining nîmidàn îlingàn. Hîzirgi vàqtdà qo‘ng‘iz
Yevrîpàdàgi bàrchà màmlàkàtlàrdà, Òurkiya, Êànàdà, Måksikàdà
tàrqàlgàn. O‘zbåkistîndà bu qo‘ng‘iz ichki kàràntin hisîblànàdi.
Yevrîpà, Êàvkàz îrti, Qîzîg‘istîn và O‘rtà Îsiyodà uchràydi. O‘zbå-
kistîndà birinchi màrtà Òîshkånt vilîyatining Bo‘stînliq nîhiyasidà
tîpilgàn. Hîzirgi kundà Surõîndàryo vilîyatidà và bîshqà dåyarli
hàmmà jîylàrdà tàrqàlgàn.
Qo‘ng‘izning kàttàligi 9 — 12 mm, îvàl shàkldà, ustki qismi hàm
qàvàriq, îld ko‘kràgi và qànîtlàri sàrg‘ish yoki sàriq-qo‘ng‘ir. Hàr
bir ustki qànîti bo‘ylàb båshtàdàn qîrà chiziq o‘tàdi. Îld ko‘kràgidà
12 — 14 tàgàchà qîrà dîg‘i bo‘lib, o‘rtàsidàgi „V“ shàkldà. Mo‘ylîvlàri
11 bo‘g‘imli bo‘lib, àsîsidàn uchigà tîmîn yo‘g‘înlàshib bîràdi.
Òuõumining kàttàligi 1,2 — 1,8 mm, cho‘zinchîq îvàl shàkldà,
ràngi sàriqdàn tîrtib ràvshàn zàrg‘àldîq tusdà.
Lichinkàsining kàttàligi 15 — 16 mm, qàvàriq îsti yassi, birin-
chi và ikkinchi yoshdà qizil tusli, uchinchi và to‘rtinchi yoshdà
zàrg‘àldîq-sàriq, bîshi, îyoqlàri qîrà, tànàsining ikki yonidà ikki
qàtîrdàn qîrà dîg‘làri bîr, ulàr so‘gàllàr ustigà jîylàshgàn.
G‘umbàgi 10 — 12 mm kàttàlikdà, pushti yoki zàrg‘àldîq ràngdà.
Êîlîràdî qo‘ng‘izi qàysi o‘simlikdà îziqlànsà, shu o‘simlik
o‘sàyotgàn jîyning o‘zidà tuprîqdà 20 — 60 sm chuqurlikdà qo‘ng‘iz
hîlàtidà qishlàydi. Àprål và mày îylàridà tuprîqning hàrîràti 11,5°C
bo‘lgàndà qo‘ng‘izlàr yårning ustki qàtlàmigà ko‘tàrilib, o‘simliklàr
bilàn îziqlànà bîshlàydi. Ulàr îziq izlàb hàr tîmîngà uchàdi.
Juftlàshib bo‘lgànidàn kåyin kàrtîshkà, bàqlàjîn và bîshqà ituzum-
gulli o‘simliklàr bàrgining îrqà tîmînigà 12 — 18 tàdàn tuõum
qo‘yadi.
Êîlîràdî qo‘ng‘izining entîmîfàglàri Àmårikàdàn và Êànàdàdàn
îlib kålingàn. Måksikàdàn Edîvum påtlår tuõumõo‘r pàràzit,
Êànàdàdàn tàõin pàshshàsi — dîrifîrîfàg pàràziti îlib kålingàn. Ulàr
qo‘ng‘iz tànàsi ichigà lichinkà qo‘yib rivîjlànàdi. Lichinkàlàri tànàsi-
ning ichi bilàn îziqlànib, shu yårdà g‘umbàkkà àylànàdi.
Àmårikà Qo‘shmà Shtàtlàridàn 2 tà yirtqich qàndàlà — pårilus
(Perillus bioculatus F) và pîdizus (Podisus maculiventius Say) îlib
kålinib, bizning shàrîitgà mîslàshtirilgàn. Bu qàndàlàlàrning lichinkàsi
và imàgîsi kîlîràdî qo‘ng‘izining tuõumini và yosh lichinkàlàrini
so‘rib zàràrlàydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 8 5
Êimyoviy kuràshdà dåsis 2,5% em.k. 0,15 — 0,20 l/gà; kàràtå
5% em.k. 0,10 —0,15 l/gà; rågånt 80% s.e. kuk 20,0 — 25,0 gr/gà;
àdînis 4% em.k. 0,25 l/gà; sumi-àlfà 5% em.k. 0,25 l/gà; tråbîn 10%
0,6 — 1,0 l/gà; tråbîn 30% em.k. 0,2 — 0,3 l/gà; fàstàk 10% sus.k.
0,07 — 0,1 l/gà; fånkil 20% em.k. 0,3 l/gà và hîkàzîlàrdàn fîydàlànilàdi.
64-ràsm. Êîlîràdî qo‘ng‘izi:
64-ràsm. Êîlîràdî qo‘ng‘izi:
64-ràsm. Êîlîràdî qo‘ng‘izi:
64-ràsm. Êîlîràdî qo‘ng‘izi:
64-ràsm. Êîlîràdî qo‘ng‘izi:
1—qo‘ng‘izi; 2—tuõumi; 3—lichinkàsi; 4—zàràrlàngàn bàrglàr và tuprîqdàgi
g‘umbàgi; 
5—lichinkà và qo‘ng‘izining bàrglàrni zàràrlàshi; 6—g‘umbàgi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 8 6
Pîliz qo‘ng‘izi (Epilachna chrysomelina F.)
Pîliz qo‘ng‘izi (Epilachna chrysomelina F.)
Pîliz qo‘ng‘izi (Epilachna chrysomelina F.)
Pîliz qo‘ng‘izi (Epilachna chrysomelina F.)
Pîliz qo‘ng‘izi (Epilachna chrysomelina F.)
(((((
Coccinellidae
Coccinellidae
Coccinellidae
Coccinellidae
Coccinellidae — xonqizlar oilasi,
— xonqizlar oilasi,
— xonqizlar oilasi,
— xonqizlar oilasi,
— xonqizlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Pîliz qo‘ng‘izi qîvîqgullilàr îilàsigà mànsub bîdring, qîvîq,
qîvun o‘simliklàrigà kàttà zàràr yåtkàzàdi.
O‘rtà Îsiyo råspublikàlàridà, Êàvkàzdà uchràydi.
Qo‘ng‘izining kàttàligi 7 — 9 mm, kång îvàl shàkldà, tànàsi-
ning pàst tîmîni yassi, usti judà qàvàriq, ràngi qizil-qo‘ng‘ir, qànîti-
ning hàr qàysisidà 6 tàdàn qîrà dîg‘i bîr. Mo‘ylîvlàri to‘g‘nàg‘ich-
simîn, 11 bo‘g‘imli.
Òuõumining kàttàligi 1,75 mm, sàriq, cho‘zinchîq.
Lichinkàsi 9 mm kàttàlikdà bo‘lib, ràngi sàrg‘ish, îrqàsidà båsh
qàtîr tàrmîqli tikànlàri bîr.
G‘umbàgi îq-sàriq, qo‘ng‘izidàn birîz kichikrîq, îràsidà qîrà
nuqtàlàri bîr. Òànàsi tukli.
Pîliz ekinlàridà, o‘simliklàr qîldig‘idà, bîg‘làrdà bàrglàr îstidà,
pichànlàr tàgidà và bîshqà jîylàrdà qo‘ng‘iz fàzàsidà qishlàydi.
Ertà bàhîrdà qo‘ng‘izlàr uyg‘înib, qîvîqgulli o‘simliklàr bilàn
îziqlànà bîshlàydi, bàrglàr etini îrqà tîmînidàn yåb, tîmirini
qîldiràdi. Bàrglàrning îrqà tîmînigà to‘p-to‘p qilib 20 — 40 tàdàn
tuõum qo‘yadi. Îdàtdà, urg‘îchi qo‘ng‘iz hàyoti dàvîmidà 150
tàgàchà tuõum qo‘yadi. 3 — 4 kundà tuõumidàn lichinkà chiqàdi. Ulàr
bàrglàr etini yåb, tåshikchàlàr hîsil qilàdi, àyrim hîllàrdà qîvun,
tàrvuz và bîshqà qîvîqgulli o‘simliklàrning po‘stini yåb zàràr kål-
tiràdi. Lichinkàsi 15 kundàn 20 kungàchà rivîjlànàdi và bàrglàrdà
g‘umbàkkà àylànàdi. Pîliz qo‘ng‘izi bir yildà 3 màrtà nàsl båràdi. Qishdà
hàvî hàrîràti —17°C bo‘lgàndà pîliz qo‘ng‘izi ko‘plàb nîbud bo‘làdi.
Qîvîqgulli o‘simliklàr o‘stirilgàn dàlàlàrdà o‘simliklàr qîldig‘ini
yo‘qîtib, yårlàrni chuqur shudgîrlàsh, pîliz ekinlàridàn 100 m nàridàgi
bågînà o‘tlàrni yo‘qîtish pîliz qo‘ng‘izining îmmàviy ko‘pàyishining
îldini îlàdi. Êimyoviy kuràshdà yosh nihîllàrgà, ko‘chàtlàr gullàshidàn
îldin insåktitsidlàr såpish tàvsiya etilàdi. Bu chànglàtuvchi hàshàrîtlàr
qirilib kåtishining îldini îlàdi. Õlîrîfîsning 80% li n.kuk. gåktàrigà 1,5 —
2 kg; kàrbîfîsning 30% em.k. 0,8 — 4 làvlàgi (tàrvuz và qîvungà) 1 — 2
l/gà; bîdringgà kàrbîfîsning 50% li k.e. 0,4 — 2,4 l/gà; tàrvuz, qîvungà
0,6 — 1,2 kg/gà; bîdringgà fîsfàmidning 40% li em.k. 1 — 1,5 l/gà hisî-
bidà (tårib îlishdàn ilgàri) kàrbîfîs và õlîrîfîs 20 kun ilgàri purkàlàdi.
Êàràm kuyasi (Plutella maculiðenins Curt.)
Êàràm kuyasi (Plutella maculiðenins Curt.)
Êàràm kuyasi (Plutella maculiðenins Curt.)
Êàràm kuyasi (Plutella maculiðenins Curt.)
Êàràm kuyasi (Plutella maculiðenins Curt.)
(((((
Plutellidae
Plutellidae
Plutellidae
Plutellidae
Plutellidae — kuyalar oilasi,
— kuyalar oilasi,
— kuyalar oilasi,
— kuyalar oilasi,
— kuyalar oilasi,
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Êàràm kuyasi kàràm và bîshqà butgulli o‘simliklàrning bàrgini
yåb, ekskrimånti bilàn ulàrni iflîslàntiràdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 8 7
Bu zàràrkunàndà màmlàkàtimizning bàrchà vilîyatlàridà, Rîs-
siyaning uzîq Sibiridàn tî jànubiy chågàràlàrigàchà tàrqàlgàn.
Êàpàlàgi qànîtlàrini yozgàndà kàttàligi 14 — 17 mm, îldingi
qànîtlàri kulràng-qo‘ng‘ir yoki qîrà-qo‘ng‘ir bo‘lib, îrqà chåkkàsi-
ning ikki jîyidàn îq yoki sàrg‘ish hîshiya o‘tàdi. Qànîtining pîpuk-
làri kàltà. Îrqà qànîtlàri yaltirîq kulràng. Qànît pîpuklàri uzun. Bîshi
và ko‘kràgining ust tîmîni îq yoki sàrg‘ish. Òinch turgàn kàpàlàk-
ning mo‘ylîvlàri îldingà qàràgàn. Òuõumi 0,4 — 0,5 mm uzunlikdà,
îvàl shàkldà, yassi, yaltirîq tîmîni bàrggà qàràgàn. Yangi qo‘yilgàn
tuõumi îch sàriq bo‘lib, kåyin qîràyadi. Qurtining kàttàligi 10 — 12
mm. Êàràm bàrgi kàbi yashil, tànàsidà siyràk qilchàlàr bilàn qîp-
làngàn so‘gàllàri bîr.
G‘umbàgining kàttàligi 6 — 8 mm, yashil ràngdà bo‘lib, rivîjlàn-
gàn sàri qîràyadi. U 7 — 10 mm uzunlikdàgi yoysimîn îqish, siyràk
pillà ichidà bo‘làdi.
65-ràsm. Êàràm kuyasi:
65-ràsm. Êàràm kuyasi:
65-ràsm. Êàràm kuyasi:
65-ràsm. Êàràm kuyasi:
65-ràsm. Êàràm kuyasi:
1,2—kàpàlàgi; 3—tuõumi; 4,5—lichinkàsi (qurti); 6—pillàgà o‘ràlgàn tuõumi
và g‘umbàgi; 
7—g‘umbàgi; 8—pillàgà o‘ràlgàn g‘umbàgi; 9—zàràrlàngàn bàrg.
1
2
4
3
6
5
8
7
9
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 8 8
Êàràm kuyasi kàràm o‘zàgidà, o‘simliklàr qîldig‘idà g‘umbàk
fàzàsidà qishlàydi. Àprål îyidà g‘umbàkdàn kàpàlàklàr uchib chiqà
bîshlàydi. Êàpàlàklàr îziqlànib bo‘lgàndàn kåyin kàràm bàrgining
îrqà tîmînigà bittàdàn yoki bir nåchtàdàn to‘p qilib tuõum qo‘yadi.
Urg‘îchi kuya hàyoti dàvîmidà 70 tàdàn 300 tàgàchà tuõum qo‘yadi.
Òuõumdàn chiqqàn qurtlàr bàrg etini yåya bîshlàydi. Birinchi yosh-
dàgi qurtlàr bàrg po‘stlîg‘i tàgidà îziqlànib, minàlàr hîsil qilàdi.
Êåyinchàlik tàshqàrigà chiqib, îchiq îziqlànà bîshlàydi. Bàrgni yåb,
ilmà-tåshik qilib yubîràdi. Qurt judà hàm hàràkàtchàn bo‘lib, ungà
tågilsà, tåz tà’sirlànib, hàlqà shàkligà kiràdi.
Òuõumi 3 — 7 kundà, qurti 6 — 17 kundà, g‘umbàgi 3 — 17 kundà
rivîjlànàdi. Qurtlàri uch màrtà po‘st tàshlàydi và îziqlàngàn jîyidà
g‘umbàkkà àylànàdi. O‘zbåkistîn shàrîitidà 9 — 10 màrtà nàsl bårib
rivîjlànàdi.
Òàbiàtdà hàr õil entîmîfàglàr và kàsàlliklàr kàràm kuyasining
sînini kàmàytiràdi. Shulàrdàn eng àhàmiyatlisi àpàntåls (Apanteles
filiginosus Wews)dir. Bu pàràzit kuyaning qurti bittàdàn tuõum qo‘yib,
rivîjlànib g‘umbàkkà àylànàdi.
Mà’lumîtlàrgà ko‘rà, dunyodà kàràm kuyasining 100 dàn îrtiq
pàràzit và yirtqichlàri bîr ekàn.
Êålgusi yildà kàràm kuyasining sînini kàmàytirish uchun,
àvvàlî, ehtiyot chîràlàrini ko‘rish kåràk. Buning uchun dàlà và pîlizlàr
kuzdà o‘simliklàr qîldig‘idàn tîzàlànàdi, ertà bàhîrdà yoki kåch kuzdà
bågînà o‘tlàr, hàshàrîtlàr qishlàydigàn mànbàlàr yo‘q qilinàdi.
Êàràmdà kuya hàddàn tàshqàri ko‘pàysà, kimyoviy ishlîv bårish
tàvsiya etilàdi. Bundà o‘simliklàr vågåtàtsiyasi dàvridà kuyagà qàrshi
buldîk 2,5%, dåsis 2,5% 0,3 l/gà; kàrbîfîs 50% em.k. 0,6 —1,2 l/
gà; sumi-àlfà 5% em.k. 0,2 l/gà purkàlàdi. Hàvîning o‘rtàchà hàrîràti
17°C dàn pàst bo‘lgàndà và 30°C dàn yuqîri bo‘lmàgàndà
pråpàràtlàrdàn dåndrîbàtsillin 2 — 3 kg/gà, entîbàktårin pråpàràti
hàr gåktàr màydîngà 1 — 3 kg dàn såpish tàvsiya etilàdi.
Êàràm kuyasi và bîshqà bàrg kåmiruvchi hàshàrîtlàr dàlàlàr
chåkkàsidà ko‘pàya bîrgànligi sàbàbli fîydàli hàshàrîtlàrni sàqlàb
qîlish màqsàdidà kimyoviy pråpàràtlàrni dàlàlàr chåkkàsi bo‘ylàb
80 m kånglikdà såpish tàvsiya etilàdi.
Êàràm îq kàpàlàgi (Pieris brassicae L.)
Êàràm îq kàpàlàgi (Pieris brassicae L.)
Êàràm îq kàpàlàgi (Pieris brassicae L.)
Êàràm îq kàpàlàgi (Pieris brassicae L.)
Êàràm îq kàpàlàgi (Pieris brassicae L.)
(((((
Pieridae
Pieridae
Pieridae
Pieridae
Pieridae — oq kapalaklar oilasi,
— oq kapalaklar oilasi,
— oq kapalaklar oilasi,
— oq kapalaklar oilasi,
— oq kapalaklar oilasi,
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Êàràm îq kàpàlàgining qurtlàri kàràm và bîshqà butgulli o‘simlik-
làrning bàrgini yåb, bà’zi hîllàrdà tàmîmilà yåb bitirib, yo‘g‘în
tîmiriniginà qîldiràdi.
Êàràm îq kàpàlàgi, àsîsàn, O‘zbåkistînning tîg‘li và tîg‘îldi
tumànlàri, Yevrîpà, Êàvkàzdà uchràydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 8 9
Êàpàlàgi yozilgàndàgi uzunligi 55 — 60 mm, qànîtlàri îq, îld
qànîtining yuqîri chåkkàsidà o‘rîqsimîn dîg‘i bîr. Îrqà qànîtining
îld tîmînidà bittàdàn qîrà dîg‘i bîr. Îrqà qànîtlàrining pàstki
tîmîni sàrg‘ish, îldingi qànîtlàriniki îq bo‘lib, uchi sàrg‘ish.
Erkàgi îld qànîtlàrining pàstki qismidà ikkità qîrà dîg‘i bo‘lib,
urg‘îchisinikidà bu dîg‘làr qànîtining tåpàsidà và pàstidà jîylàsh-
gàn. Êàpàlàklàrning mo‘ylîvi to‘g‘nàg‘ichsimîn.
Òuõumi cho‘zinchîq, 1,25 mm kàttàlikdà, limînràng sàriq, butil-
kàsimîn, qîvurg‘àli.
Qurtining uzunligi 40 mm gàchà, ràngi îch sàriq, yashil-sàriq.
Òànàsidà bir tàlày kàltà tuklàr, îrqà tîmînidà qîrà nuqtàchàlàr
bîr, qurt o‘sgàn sàyin tuklàri và dîg‘làri ko‘pàyadi. Qurtining yon
biqinidà sàriq chiziqchàlàri bo‘lib, qîrin yuzàsi sàriq.
G‘umbàgining kàttàligi 25 mm gàchà bo‘lib, ràngi sàrg‘ish-yashil,
qîrà nuqtàsimîn dîg‘làri bîr, burchàk shàklidà.
Êàràm îq kàpàlàgi g‘umbàklik fàzàsidà qishlàydi. Àprål-mày
îylàridà g‘umbàkdàn kàpàlàk uchib chiqà bîshlàydi. Êàpàlàklàr kun-
duz kuni uchàdi và hàr õil o‘simliklàr gulining nåktàri bilàn îziq-
66-ràsm. Êàràm îq kàpàlàgi:
66-ràsm. Êàràm îq kàpàlàgi:
66-ràsm. Êàràm îq kàpàlàgi:
66-ràsm. Êàràm îq kàpàlàgi:
66-ràsm. Êàràm îq kàpàlàgi:
1—erkàgi; 2—urg‘îchisi; 3—tuõumi; 4—lichinkàsi (qurti); 5—g‘umbàgi;
6—zàràrlàngàn kàràm bàrgi.
1
2
4
5
6
3
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 9 0
lànàdi. Hàvî bulut kunlàri kàpàlàklàr õilvàt jîylàrdà bårkinib yotàdi.
Êàpàlàklàr uchib chiqqàndàn kåyin juftlàshàdi, urg‘îchilàri but-
gulli o‘simliklàr bàrgining îrqà tîmînigà, àyniqsà, kàràm bàrglàrigà
to‘p-to‘p qilib tuõum qo‘yadi.
Urg‘îchi kàpàlàk o‘z hàyoti mîbàynidà 250 — 300 tàgàchà tuõum
qo‘yishi mumkin. 3 — 6 kundà tuõumdàn qurtlàr chiqàdi và IV — V
yoshgàchà ulàr birgàlikdà hàyot kåchirib, kåyin yakkà hàyot kåchirà
bîshlàydi. Qurtlàr bàrglàrni kåmirib yåb, fàqàt yo‘g‘în tîmirini
qîldiràdi. 15 — 30 kundàn kåyin ulàr o‘simliklàr yonidà, bågînà
o‘tlàr pîyasidà, dàràõtlàr tåpàsidà g‘umbàkkà àylànàdi. 10 — 17
kundàn kåyin g‘umbàkdàn ikkinchi àvlîd kàpàlàgi uchib chiqib,
birinchi àvlîdgà o‘õshàb rivîjlànàdi.
Êàràm îq kàpàlàgining nàsl bårishi gåîgràfik kånglikkà bîg‘liq
bo‘lib, Sank-Peterburg vilîyatidà 2 màrtà, Êàvkàzîrtidà 3 màrtà,
O‘zbåkistîn shàrîitidà 4 màrtà nàsl bårib rivîjlànàdi.
Êàràmgà kàràm îq kàpàlàgining II àvlîdi iyun-iyul îylàridà
kàttà zàràr yåtkàzàdi. O‘z vàqtidà kuràsh chîràlàri îlib bîrilmàsà,
40—50% hîsil nîbud bo‘lishi mumkin. Yoz îylàridàgi yuqîri hàrîràt
uning rivîjlànishigà tà’sir qilàdi. Såntabr-îktabr îylàridà kåchki
kàràmdà ko‘pàyish kuzàtilàdi.
Êàràm îq kàpàlàgining sîni kàmàyishidà entîmîfàglàrning
àhàmiyati kàttà. MDH dàvlàtlàridà 50 dàn îrtiq, O‘zbåkistîndà 13
tà pàrdàqànîtli pàràzitlàr và 16 tà yirtqichlàr màvjud. Shulàrdàn
àpàntålås kàttà àhàmiyatgà egà.
Bundàn tàshqàri, dàlàlàrdàn butgulli bågînà o‘tlàrni yo‘qîtish,
qurtlàrgà qàrshi kàràm kuyasigà tàvsiya etilgàn pråpàràtlàrdàn fîy-
dàlànish zàrur.
Shîlg‘îm îq kàpàlàgi (Pieris rapae L.)
Shîlg‘îm îq kàpàlàgi (Pieris rapae L.)
Shîlg‘îm îq kàpàlàgi (Pieris rapae L.)
Shîlg‘îm îq kàpàlàgi (Pieris rapae L.)
Shîlg‘îm îq kàpàlàgi (Pieris rapae L.)
(((((
Pieridae
Pieridae
Pieridae
Pieridae
Pieridae — oq kapalaklar oilasi,
— oq kapalaklar oilasi,
— oq kapalaklar oilasi,
— oq kapalaklar oilasi,
— oq kapalaklar oilasi,
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera
Lepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Shîlg‘îm îq kàpàlàgi butgulli o‘simliklàrning bàrgini yåydi. U kàràm
îq kàpàlàgigà nisbàtàn kàm zàràr kåltiràdi. Qurtlàri kàràmni ekskrimån-
ti bilàn iflîslàntirib, uni sàqlàngàn jîyidà chiritib, zàràr yåtkàzàdi.
Shîlg‘îm îq kàpàlàgi Yevrîpà, Êàvkàz, O‘rtà Îsiyo và Uzîq
Shàrqdà, Sibirdà tàrqàlgàn.
Êàpàlàgi tàshqi ko‘rinishidàn kàràm îq kàpàlàgigà judà o‘õshàsh
bo‘lib, màydàligi bilàn undàn fàrq qilàdi (qànîtlàrini yozgàndàgi
kångligi 40 — 50 mm). Urg‘îchisining îld qànîtlàridà ikkità qîrà
dîg‘, erkàginikidà esà bittàdàn yumàlîq qîrà dîg‘ bîr. Îrqà qànît-
làrining tåpàsi îq, chåtlàridà qîrà dîg‘làri bo‘lib, pàsti sàriq.
Òuõumi sàrg‘ish, qîvurg‘àli. Êàràm îq kàpàlàgining tuõumigà
o‘õshàb kåtàdi. Êàttàligi 1 mm.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 9 1
Qurtining kàttàligi 25 mm gàchà bo‘lib, ràngi to‘q yashil, tànàsi-
ning o‘rtàsidà uzunàsigà kåtgàn sàrg‘ish chizig‘i, nàfàs tåshiklàri
yaqinidà sàrg‘ish dîg‘chàlàri bîr.
G‘umbàgi yashil, dîg‘siz, kàttàligi 20 mm, burchàksimîn shàkldà.
Shîlg‘îm îq kàpàlàgi g‘umbàk fàzàsidà o‘simliklàr qîldig‘idà,
dàràõtlàr pîyasidà và bîshqà jîylàrdà qishlàydi.
Hàyot kåchirishi kàràm îq kàpàlàginikigà o‘õshàydi. Shîlg‘îm
îq kàpàlàgi kàràm îq kàpàlàgidàn fàrq qilib, bittàdàn tuõum qo‘yadi.
Qurtlàri yakkà-yakkà hàyot kåchirib îziqlànàdi.
Bàhîrdà và kuz îylàridà bir àvlîdining rivîjlànishi uchun 35 — 40
kun kåràk bo‘làdi; shundàn tuõumi 5 — 8, qurti —15, g‘umbàgi 15 — 18
kundà rivîjlànàdi. Yoz îyidà bir àvlîd rivîjlànishi 28 —30 kun dàvîm
etàdi. Màvsum dàvîmidà O‘zbåkistîn shàrîitidà 6 màrtà nàsl bårib
rivîjlànàdi. Òàbiàtdà shîlg‘îm îq kàpàlàgining sînini kàmàytirib turàdigàn
entîmîfàglàr ham bor.
Êàràm îq kàpàlàgigà tàvsiya etilgàn kuràsh chîràlàri shîlg‘îm
îq kàpàlàgigà hàm tågishlidir.
Issiqõînà (tåplitsà) ekinlàrining zàràrkunàndàlàri
Issiqõînà (tåplitsà) ekinlàrining zàràrkunàndàlàri
Issiqõînà (tåplitsà) ekinlàrining zàràrkunàndàlàri
Issiqõînà (tåplitsà) ekinlàrining zàràrkunàndàlàri
Issiqõînà (tåplitsà) ekinlàrining zàràrkunàndàlàri
O‘zbåkistîndà issiqõînàlàrdà o‘stirilàdigàn o‘simliklàrgà bir qànchà
hàshàrîtlàr zàràr yåtkàzàdi và hîsildîrlikni kàmàytiràdi. Shulàrdàn is-
siqõînà îq qànîti, o‘simlik bitlàri, kànàlàr và tunlàmlàrdir. Issiqõînà
îq qànîti pîmidîrgà và bîshqàlàrgà kàttà zàràr yåtkàzàdi.
67-ràsm. Shîlg‘îm îq kàpàlàgi:
67-ràsm. Shîlg‘îm îq kàpàlàgi:
67-ràsm. Shîlg‘îm îq kàpàlàgi:
67-ràsm. Shîlg‘îm îq kàpàlàgi:
67-ràsm. Shîlg‘îm îq kàpàlàgi:
1—erkàgi; 2—urg‘îchisi; 3—zàràrlàngàn bàrgdàgi qurti và tuõumi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 9 2
Êåyingi vàqtdà pîmidîrning eng àshàddiy zàràrkunàndàsi —
pîmidîr zàng kànàsi hisîblànàdi. Ekilgàn nihîllàrgà kuzgi tunlàm,
undîv tunlàm, pîmidîr måvàlàrining ko‘sàk qurti, tåmirsimîn ràngli
tunlàm zàràr kåltiràdi.
Issiqõînà îqqànîti (Trialeurodes vaporarioum West.)
Issiqõînà îqqànîti (Trialeurodes vaporarioum West.)
Issiqõînà îqqànîti (Trialeurodes vaporarioum West.)
Issiqõînà îqqànîti (Trialeurodes vaporarioum West.)
Issiqõînà îqqànîti (Trialeurodes vaporarioum West.)
(((((
Aleyrodidae
Aleyrodidae
Aleyrodidae
Aleyrodidae
Aleyrodidae — Aleyrodidlar oilasi,
— Aleyrodidlar oilasi,
— Aleyrodidlar oilasi,
— Aleyrodidlar oilasi,
— Aleyrodidlar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Îqqànîtning zàràri hàr õil o‘simliklàrdà turlichà bo‘lib, uning
îz yoki ko‘pligigà, o‘simliklàr turigà bîg‘liq. Lichinkàlàri o‘simliklàr
shàrbàtini so‘rib îziqlànàdi và o‘zidàn shirà chiqàrib, bàrglàrni iflîs-
làntiràdi. Ànà shu shirà chiqàrgàn jîylàrdà sàprîfit zàmburug‘làr
rivîjlànib, bàrgni quritib qo‘yadi.
Îqqànît pîlifàg bo‘lib, 82 tà bîtànik îilàgà mànsub 200 tà o‘simlik
turi bilàn îziqlànàdi. Õush ko‘rgàn o‘simliklàri qàtîrigà pîmidîr,
bîdring, limîn và bîshqàlàr kiràdi. Îqqànît îchiq jîydàgi o‘simliklàrgà
hàm kàttà zàràr yåtkàzàdi (g‘o‘zà, bàqlàjîn và bîshqàlàrgà).
Îqqànît trîpik tur hisîblànib Êàvkàzdà, O‘rtà Îsiyodà îchiq
và yopiq jîydà o‘stirilàdigàn ekinlàrdà, Yevrîpà qismidà esà issiqõî-
nàlàrdà uchràydi. O‘zbåkistîndà 70-yillàrdà pàydî bo‘lib, àsîsàn,
issiqõînàlàrdà, so‘ngrà îchiq jîydàgi ekinlàrgà zàràr yåtkàzmîqdà.
Vîyagà yåtgàn îqqànît 1 — 1,5 mm kàttàlikdà bo‘lib, tànàsi
îch sàriq, bir-birigà tång shundày îq ikki juft qànîti bîr. Îld qànît-
làridà bittà qànît tîmiri bo‘lib, qànît îõirigà yåtmàydi. Òànàsi mum-
simîn îq g‘ubîr bilàn qîplàngàn.
Òuõumi uzunchîq îvàl, qisqà pîyasi bîr, yashil-sàriq ràngdà,
uzunligi 0,4 m, kångligi 0,16 mm. Embriîni rivîjlàngàn, tuõumi
to‘q qîrà tusdà bo‘làdi.
Îqqànît lichinkàlàri (dàydi lichinkàlàr) yassi-îvàl bo‘lib, qisqà
bo‘g‘inli mo‘ylîvi bîr. Òànàsi îch sàriq. Êàttàligi 3 mm. Lichinkàlàr
4 tà yoshni bîshdàn kåchiràdi. Uchinchi po‘st tàshlàshdàn kåyin
vîyagà yåtgàn hàshàrîtgà àylànàdi.
Îqqànît issiq iqlimgà mîslàshgàn hàshàrît bo‘lgànligi sàbàbli
diàpàuzàgà o‘tmàydi. Låkin UÕQIÒI dà îlib bîrilgàn tàjribà nàti-
jàlàrigà ko‘rà, O‘zbåkistîndà îqqànît qishdà bågînà o‘tlàrdà, is-
siqõînàlàr àtrîfidà lichinkà fàzàsidà qishlàr ekàn.
Îqqànîtning ko‘pàyishi và tàrqàlishi judà muràkkàb. U to‘liqsiz
muràkkàb o‘zgàrib (giðårmîrfîz) rivîjlànàdi.
Uning yakkà rivîjlànish sikli quyidàgichà: tuõum, 1- yoshdàgi
lichinkà, 2- yoshdàgi lichinkà, 3-yoshdàgi lichinkà, 4-yoshdàgi
lichinkà và vîyagà yåtgàn hàshàrît. Hàshàrîtlàr gîmîgånåtik yo‘l
bilàn ko‘pàyadi. Juftlàshgàn urg‘îchi kàpàlàklàr tuõumini yosh bàrg-
làrning îrqà tîmînigà qo‘yadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 9 3
Gîhidà to‘p-to‘p qilib, gîhidà båshtàdàn tuxum qo‘yadi. Îq-
qànîtning tuõum qo‘yishi ulàr îziqlànàdigàn bàrglàrning õususiya-
tigà bîg‘liq. Òukli bàrglàrgà tàrtibsiz qo‘ysà, tuksiz bàrglàrgà to‘p-
to‘p qilib yoki àylànà bo‘ylàb qo‘yadi.
Òuõumdàn chiqqàn birinchi yoshdàgi lichinkàlàr 15 sîàt dàvî-
midà rivîjlànib, hàràkàtchàn bo‘làdi và îziqlànishgà kirishgàndàn
kåyin hàràkàtdàn to‘õtàydi. Shu vàqtdà ulàr tànàsidà îq mum g‘u-
bîr pàydî bo‘làdi. Bu fàzàning rivîjlànishi 4 — 6 kun dàvîm etàdi.
Po‘st tàshlàshdàn îldin lichinkà shishàdi và tårisi bîsh qismidàn
yorilib 2- yoshdàgi lichinkà chiqàdi. Bu lichinkàlàr hàm hàràkàtsiz
bo‘làdi và bir jîydà turib îziqlànàdi. 1- yoshdàgi lichinkàlàr yal-
tirîq bo‘lib, o‘simlikdà ulàrni tîpish qiyin bo‘làdi. Òànàsining uzunligi
0,4 mm. Bu yoshdàgi lichinkàlàr 1 — 3 kun rivîjlànàdi. 3- yoshdàgi
lichinkàlàr qîràmtir bo‘lib, kàttàlàshàdi (0,53 mm gàchà). Ulàrning
rivîjlànishi 2 — 6 kungà cho‘zilàdi. 4- yoshdàgi lichinkàlàr (nimfà)
bîshqàsidàn tubdàn fàrq qilàdi. Bu lichinkàlàrdà mumsimîn båzlàr-
ning 10 juft chuqurchàsi bo‘lib, ildizlàrdàn mumsimîn iðchàlàr chi-
qib turàdi. Bu dàvrdà nimfàlàr yo‘g‘înlàshib, qàvàriq shàkldà bo‘làdi.
Gîhidà bu lichinkàlàrni àdàshib (pupàriy) sîõtà g‘umbàk dåb àtàshà-
di. Lichinkàlàr bu yoshdà 10 — 16 kun rivîjlànàdi và po‘st tàshlàgàndàn
kåyin kàpàlàklàr uchib chiqàdi.
Iqlim shàrîitigà bîg‘liq hîldà bir àvlîdning rivîjlànishi uchun
17 — 32 kun kåràk bo‘làdi. Issiqõînàlàrdà îqqànît bir màvsumdà 12
màrtà, dàlàlàrdà 7 — 8 màrtà nàsl bårib rivîjlànishi mumkin. Îqqànît
rivîjlànishi uchun eng pàst hàrîràt 8,3°C, bir àvlîdning rivîjlànishi
uchun esà hàrîràtlàr yig‘indisi 380,7°C bo‘lishi kåràk.
68-ràsm. Issiqõînà îqqànîti:
68-ràsm. Issiqõînà îqqànîti:
68-ràsm. Issiqõînà îqqànîti:
68-ràsm. Issiqõînà îqqànîti:
68-ràsm. Issiqõînà îqqànîti:
1—kàttà yoshdàgi îqqànît;
2—tuõumi;
3—lichinkàsi (qurti),
4—zàràrlàgàn
pîmidîr bàrgi.
13—Umumiy và qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi
1
2
3
4
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 9 4
Hàvîning o‘rtàchà hàrîràti 20°C và nàmlik 90% bo‘lgàndà,
urg‘îchi kàpàlàklàr 200 tà, 25°C dà — 218 tà, 30°C dà 27 tà tuõum
qo‘yishi mumkin. Vîyagà yåtgàn hàshàrît và ulàrning qo‘ygàn tuõu-
mi qàttiq sîvuqqà judà chidàmli bo‘lib, hàttî tåmpåràturà qisqà
muddàtgà —13°C bo‘lgàndà hàm nîbud bo‘lmàydi.
Issiqõînàlàrdà o‘stirilàdigàn qishlîq õo‘jàlik ekinlàrining zàràr-
kunàndàlàrigà qàrshi kuràshning o‘zigà õîs õususiyatlàri bîr. Bungà
sàbàb shuki, bu ekinlàr hîsili båvîsità àhîli dàsturõînigà qo‘yilàdi
và istå’mîl qilinàdi. Shu sàbàbli issiqõînàlàrdàgi zàràrkunàndàlàrgà
qàrshi uyg‘unlàshgàn kuràsh siståmàsining àhàmiyati nihîyatdà kàt-
tà. Bundày hîllàrdà ko‘prîq àgrîtåõnikà và biîlîgik usullàrdàn fîy-
dàlànish tàqîzî etilàdi.
O‘zbåkistîndà îqqànîtgà qàrshi kuràshdà biîlîgik usul yaõshi
yo‘lgà qo‘yilgàn. Bu usulni qo‘llàb, o‘simliklàrni îqqànîtdàn to‘liq
himîya qilsà bo‘làdi. Bundà enkàrziya entîmîfàgi yaõshi nàtijà båràdi.
Zàng kànàsi (Aculops Lycopersici Massee.)
Zàng kànàsi (Aculops Lycopersici Massee.)
Zàng kànàsi (Aculops Lycopersici Massee.)
Zàng kànàsi (Aculops Lycopersici Massee.)
Zàng kànàsi (Aculops Lycopersici Massee.)
Hîzirgi kundà O‘zbåkistîndà yopiq và îchiq jîydà sàbzàvît
yåtishtirishdà zàng kànàsi jiddiy zàràr yåtkàzmîqdà. Îqibàtdà kåyingi
yillàrdà Òîshkånt, Sàmàrqànd kàbi yirik shàhàrlàr àtrîfidà pîmidîr
yåtishtirish ànchà muràkkàb bo‘lib qîldi. Bu kànà pîmidîrdàn
tàshqàri, kàrtîshkà, bàqlàjînni hàm kuchli zàràrlàydi. Zàràrlàngàn
o‘simliklàrning bàrgi, shîõlàri, pîyasi qîràyib quriydi. Êuchli zàràrlàn-
gàndà pîmidîr và kàrtîshkàdàn umumàn hîsil îlib bo‘lmàydi.
Êànà, àsîsàn, issiqõînàlàrdà qishlàb chiqàdi, qulày shàrîit tu-
g‘ilsà, yil bo‘yi rivîjlànàdi. Îchiq màydîndàgi ekinlàrgà ko‘chàt
bilàn o‘tib qîlàdi.
Hàrîràt 27 — 28°C, nàmlik 30 — 40%
bo‘lgàndà, kànà yaõshi rivîjlànàdi. Bun-
dày shàrîitdà 6 kundà bir àvlîdi rivîjlànà-
di. Bittà urg‘îchi kànà 50 tàgàchà tuõum
qo‘yadi và 40 kundàn îrtiq yashàydi.
Zàng kànàsigà qàrshi uyg‘unlàshgàn
kuràshdà, eng àvvàlî, îldini îlish tàd-
birlàrini àmàlgà îshirish kåràk. Bundà
issiqõînà và pàrniklàrgà ekin ekishdàn îl-
din tuprîg‘ini kimyoviy pråpàràtlàr bilàn
zàràrsizlàntirish kåràk. O‘simliklàr zàràr-
lànà bîshlàgàndàn kåyin qiruvchi kimyo-
viy vîsitàlàrni qo‘llàsh tàvsiya etilàdi.
Bulàr grizli 36% em.k. 0,25 l/gà; fufànîn
57% em.k. 2,4 — 3,6 l/gà; mitàk 20% em.k.
2,5 l/gà; îmàyt 30% n.kuk. 6 l/gà.
69-ràsm. Zang kanasi.
69-ràsm. Zang kanasi.
69-ràsm. Zang kanasi.
69-ràsm. Zang kanasi.
69-ràsm. Zang kanasi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 9 5
70-ràsm. Sàbzi pàshshàsi:
70-ràsm. Sàbzi pàshshàsi:
70-ràsm. Sàbzi pàshshàsi:
70-ràsm. Sàbzi pàshshàsi:
70-ràsm. Sàbzi pàshshàsi:
1—pàshshà; 2—tuõumi; 3—lichinkàsi (qurti); 4—pillàsi; 5—zàràrlàngàn sàbzi.
Sàbzi pàshshàsi (Psila rosae F.)
Sàbzi pàshshàsi (Psila rosae F.)
Sàbzi pàshshàsi (Psila rosae F.)
Sàbzi pàshshàsi (Psila rosae F.)
Sàbzi pàshshàsi (Psila rosae F.)
(((((
Psilidae
Psilidae
Psilidae
Psilidae
Psilidae — pashshalar oilasi,
— pashshalar oilasi,
— pashshalar oilasi,
— pashshalar oilasi,
— pashshalar oilasi,
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera — ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
Sàbzi pàshshàsi bilàn zàràrlàngàn o‘simliklàr o‘sishdàn qîlàdi,
qizg‘ish gunàfshà bo‘lgàn bàrglàri àstà-såkin sàrg‘àyib, qurib qîlàdi.
Pàshshà lichinkàlàri sàbzining ildizmåvàsini yuqîri qismidàn zàràr-
làydi, vîyagà yåtgàndà ildizmåvàsi o‘rtàsigàchà yåtib bîràdi. Zàràr-
làngàn ildizmåvà àchchiq tà’mli bo‘lib, nîõush hid tàrqàtàdi. Ildiz-
måvà epidårmiyasi yorilib kåtàdi và o‘sish nuqtàsidà qîrà dîg‘làr
hîsil bo‘làdi, bundày sàbzini sàqlàb bo‘lmàydi.
Pàshshàning bo‘yi 4 — 5 mm, qîrni kînussimîn bo‘lib, qîrà yal-
tirîq ràngdà, bîshi jigàrràng, îyoqlàri sàriq; qànîtlàri yig‘ilgàndà
qîrin qismidàn chiqib turàdi. Lichinkàsi silindrsimîn, sàriq yaltirîq,
îyoqsiz và bîshsiz, îldingi qismi uchlirîq, uzunligi 5 — 8 mm. Pupà-
riysi jigàrràng, uzunligi 4,5 — 5 mm.
Zàràrkunàndà muràkkàb usuldà rivîjlànib, tuõumlik, lichinkàlik,
pupàriy (g‘umbàk)lik và biîlîgik rivîjlànuv bîsqichlàri bo‘làdi.
Lichinkàsi 4 yoshni o‘tàb, birinchi yoshdà hàràkàtchàn, îyoq và
mo‘ylîvlàri bo‘làdi. Shu yoshdà o‘simlik bo‘ylàb tàrqàlàdi và 2- yosh-
dàn kåyin o‘trîq bo‘lib, hàràkàtsiz qîlàdi, îyoq và mo‘ylîvlàri
yo‘qîlib, rudimånt hîlàtdà bo‘làdi. Lichinkàlàr 4 yoshni o‘tàgàndàn
1
2
3
4
5
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 9 6
kåyin pupàriy ichidà g‘umbàkkà àylànàdi. Bu pupàriylàr ichidàn îq
qànîtli màydà hàshàrît uchib chiqàdi. Bu hàshàrît u tupdàn bu
tupgà uchà îlàdi, u àksàri nàm jîydà to‘p-to‘p bo‘lib yashàydi. Yil
dàvîmidà 7 — 8 màrtà nàsl båràdi.
Nàmlik yuqîri bo‘lgàn jîylàrdà (Ukràinà, Bålîrussiya và Rîs-
siyaning g‘àrbiy qismidà) kång tàrqàlgàn.
Qishlàsh bîsqichi pupàriydàgi g‘umbàk. Bà’zàn sàbzàvît sàqlà-
nàdigàn jîylàrdà lichinkàlik dàvridà hàm qishlàshi mumkin.
Bàhîrdà 15 — 17°C gàchà isigàndà vîyagà yåtgàn pàshshàlàr
uchib chiqàdi. Ulàr qo‘shimchà îziqlànib, kåchqurun îziqlàngàn
o‘simliklàrning ildiz bo‘ynigà tuõum qo‘ya bîshlàydi. Urg‘îchisi bittà
o‘simlikkà 10 tà tuõum qo‘yadi. Urg‘îchining tuõum qo‘yish qîbili-
yati 100 — 120 % gàchà. Òuõumdàgi embriînàl rivîjlànish dàvri 4 —
17 kun dàvîm etàdi.
Lichinkàlàr 20 — 25 kun rivîjlànàdi. Yer îstidà g‘umbàkkà àylànàdi.
Sàbzàvît và pîliz ekinlàri zàràrkunàndàlàrini biîlîgik himîya
qilishdà quyidàgi fîydàli hàshàrîtlàrdàn fîydàlànish mumkin.
Êàràm bitining yirtqich entîmîfàglàri — õînqizi, îltinko‘z,
sårfid pàshshàlàri, gàllitsiyalàr. Êàràm îq kàpàlàgining entîmîfàgi—
àlàntålås, kàrtîshkàniki—kîlîràdî qo‘ng‘izi pîdizus 1 — 2- yosh-
dàgi kîlîràdî qo‘ng‘izining lichinkàlàri hisîbigà yashàydi.
Sàbzàvît và pîliz ekinlàrining kåmiruvchi và so‘ruvchi zàràr-
kunàndàlàrigà qàrshi quyidàgi insåktîàkàritsidlàrni qo‘llàsh mumkin:
Bånzîfîsfàt 30% em.k. 1,7 — 2,3 l/gà; zàlîn 35% em.k. 1,5 — 2,0
l/gà; kvàrk 10% em.k. 5,0 — 7,0 l/gà; dåsis 2,5% em.k. 0,25 — 0,5 l/gà;
dåsin 2,5% sus.k. (flî) 0,1 l/gà; kàràtå 5% em.k. 0,1 l/gà; màlfîs 50%
em.k. 2,0 — 3,0 l/gà; kinimiks 5%. em.k. 0,15 — 0,2 l/gà; dîrsàn 53%
em.k. 0,7 l/gà; dîrsàn 48% em.k. 0,7 l/gà; rågånt 80% s.e. 20,0 — 25,0
gr/gà; sumi-àlfà 5% em.k. 0,25 l/gà; tråbàn 10% suå.k. flî 0,6 — 1,0 l/
gà; fàstàk 10% suå.k. 0,07 — 0,1 l/gà; fånkil 20% em.k. 0,3 l/gà; fîyuri
10% s.e.k. 0,1 — 0,15 l/gà; siði 25% em. k. 0,16 l/gà; siràks 25% em.k.
0,15 l/gà; supårsåkt 10% em. k. 0,2 — 0,3 l/gà. O‘simliklàr vågåtàtsiyasi
dàvridà 2 màrtà ishlàtilàdi. So‘ruvchi zàràrkunàndàlàr —o‘rgimchàk-
kànà, bitlàr, triðslàr, îqqànît và pàshshàlàrgà qàrshi quyidàgi insåk-
tîàkàritsidlàrni 2 màrtà qo‘llàshgà ruõsàt etilàdi.
Àdmiràl 10% em.k. 0,5 l/gà; àpulàud 25% nài. kuk 0,5 l/gà;
bånzîfîsfàt 30% em.k. 2,7 — 2,3 l/gà; kvàrk 10% em. k. 5,1 — 6,9 l/
gà; buldîk 2,5% em.k. 0,4 — 0,7 l/gà; dînitîl 10%, dåsis 2,5 em.k.
0,25 — 0,5 l/gà; fufànîn 57% em.k. 0,4 — 1,0 l/gà; kinimiks 5%
em.k. 0,5 — 0,2 l/gà; kînfidîr 20% em.k. 0,3 — 0,4 l/gà; dîrsàn-s
53% em.k. 0,5 l/gà; sumi-àlfà 5 em.k. 0,2 l/gà; fånkil 20% em.k. 0,3 l/
gà; fyurå 10% suv e. 0,1 l/gà; àrrivî 25% em.k. himîyalàngàn jîydàgi
sàbzàvîtlàrgà 1,2 — 1,6 l/gà; siràks 25% em.k. himîyalàngàn jîygà
1,2—1,6 l/gà; siðårki 25 % em.k. himîyalàngàn jîygà 0,64 — 0,8 l/gà.
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 9 7
•—tuõumi; 
− 
—lichinkàsi; 0—g‘umbàgi; +—yåtuk hàshàrît.
Êàràm îq kàpàlàgining fånîlîgik kàlåndàriÊàràm îq kàpàlàgining fånîlîgik kàlåndàriÊàràm îq kàpàlàgining fånîlîgik kàlåndàriÊàràm îq kàpàlàgining fånîlîgik kàlåndàriÊàràm îq kàpàlàgining fånîlîgik kàlåndàri
r
al
d
ol
v
A
i
n
os
tr
a
Ml
er
p
Ay
a
Mn
u
yIl
u
yIt
s
u
g
v
Ar
b
at
n
e
Sr
b
at
k
O
a
d
a
k
e
d
II
I
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
I
I
II
II
I
VI
(0) (0)
0 0 (0) (0)
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 9 8
(+) —diàpàuzàdàgi qo‘ng‘iz; +—àktiv qo‘ng‘izlàr; 
• —tuõumi; (—)— lichinkàsi; 0—g‘umbàgi.
Êîlîràdî qo‘ng‘izining fånîlîgik kàlåndàriÊîlîràdî qo‘ng‘izining fånîlîgik kàlåndàriÊîlîràdî qo‘ng‘izining fånîlîgik kàlåndàriÊîlîràdî qo‘ng‘izining fånîlîgik kàlåndàriÊîlîràdî qo‘ng‘izining fånîlîgik kàlåndàri
i
n
os
r
al
d
ol
v
Al
er
p
Ay
a
Mn
u
yIl
u
yIt
s
u
g
v
Ar
b
at
n
e
Sr
b
at
k
O
II
I
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
II
I
i
g
a
d
v
ol
hs
i
Q
i
d
ol
v
a
I
)
+(
)
+(
)
+(
)
+(
)
+(
+
+
)
+(
+
+
)
+(
••
+
+
+
•••
)−(
)−(
)−(
0
0
0
+
+
+
+
+
+
•••
)−(
)−(
)−(
0
0
0
+
+
+
+
)−(
)−(
)−(
0
0
0
)
+(
)
+(
)
+(
0
II
II
I
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+
+ + + + + + + + + (+) (+)
• 







(-) (-) (-) (-) (-) (-) (-) (-) (-)
0
0
0
0
0
0
0
0
+
+
+
+
+
+
+
+ + + + (+) (+)



(-) (-) (-) (-)
0
0
0
0
+
+
+ + (+) (+)
+
+
+
+
+
+



(—) (—) (—)
0 0
0
+
+
+
(—) (—)
www.ziyouz.com kutubxonasi


1 9 9
Bîg‘-måvàzîr, tîk zàràrkunàndàlàri và
Bîg‘-måvàzîr, tîk zàràrkunàndàlàri và
Bîg‘-måvàzîr, tîk zàràrkunàndàlàri và
Bîg‘-måvàzîr, tîk zàràrkunàndàlàri và
Bîg‘-måvàzîr, tîk zàràrkunàndàlàri và
ulàrgà qàrshi kuràsh
ulàrgà qàrshi kuràsh
ulàrgà qàrshi kuràsh
ulàrgà qàrshi kuràsh
ulàrgà qàrshi kuràsh
Råspublikàmizning tàbiiy shàrîiti måvà dàràõtlàri o‘stirish uchun
eng qulày hisîblànàdi. Råspublikàmizdà ko‘plàb måvàli dàràõtlàr:
îlmà, nîk, îlchà, gilîs, shàftîli ekilàdi.
Ìåvà dàràõtlàri ko‘p yillik bo‘lgàni uchun ulàrdà turli õil zàràr-
kunàndàlàr rivîjlànishi uchun turg‘un ekîlîgik shàrîit yaràtilàdi.
Zàràrkunàndàlàrgà qàrshi kuràsh tàdbirlàri måvà hîsilini ko‘pàyti-
rishning muhim mànbàlàridàn biri hisîblànàdi. Hîzirgi vàqtdà bu tàd-
birlàr måvà yåtishtirish tåõnîlîgiyasining àjràlmàs qismi bo‘lib qîlgàn.
Quyidà îlmà bîg‘làrigà (îlmàzîrlàrgà) ko‘plàb zàràr yåtkàzàdi-
gàn hàshàrîtlàrning àyrimlàrini o‘rgànàmiz.
Îlmà yashil biti (Aphis pomi Deg.)
Îlmà yashil biti (Aphis pomi Deg.)
Îlmà yashil biti (Aphis pomi Deg.)
Îlmà yashil biti (Aphis pomi Deg.)
Îlmà yashil biti (Aphis pomi Deg.)
(((((
Aphididae
Aphididae
Aphididae
Aphididae
Aphididae — bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Îlmà yashil biti tång qànîtlilàr turkumigà, bitlàr îilàsigà màn-
sub hàshàrît. Bu zàràrkunàndà îlmà ekilàdigàn hàmmà jîydà kång
tàrqàlgàn. Îlmàdàn tàshqàri, nîk, båhi, do‘lànà và bîshqà àyrim
måvà dàràõtlàrigà hàm zàràr yåtkàzàdi.
Vîyagà yåtgàn bit, uning lichinkàsi dàràõtlàrning kurtàgi, bàr-
gi, guli và yosh nîvdàlàri shiràsini so‘rib zàràr yåtkàzàdi. Zàràr-
làngàn bàrg qîràyib, to‘kilib kåtàdi, nîvdàlàr qing‘ir-qiyshiq, måvàsi
qàttiq, båmàzà bo‘lib, nîrmàl rivîjlànmàydi và ko‘pinchà måvà
biti shiràsining yopishqîq àõlàti bilàn iflîslànàdi.
Qànîtsiz urg‘îchi bitning kàttàligi 2 mm, yashil, pushti ràngdà,
bà’zàn qîràmtir bo‘lib, shirà nàychàlàri và dumchàsi qîrà tusdà,
lichinkàsi sàrg‘ish ràngdàn to‘q yashil rànggàchà, ko‘zlàri qizil bo‘làdi.
Òuõumining kàttàligi 0,5 mm, qîrà tusdà.
Êo‘pchilik o‘simlik bitlàri singàri, yashil bitning erkàklàri hàm
bàhîrdà và yozdà uchràmàydi. Bu pàytdà urg‘îchisi erkàgi bilàn
qo‘shilmàydi. Bundày urg‘îchi bitlàr pàrtånîgånåtik yo‘l bilàn
rivîjlànàdi. Bitlàrning tuõumi dàràõtlàr nîvdàsidà, kurtàklàri àsîsidàgi
hàr õil bo‘rtiqchàlàrdà qishlàydi. Ertà bàhîrdà tuõumidàn lichinkà
chiqib, îziqlànà bîshlàydi. Bu lichinkàlàr 10 — 15 kun dàvîmidà 4
màrtà po‘st tàshlàb, qànîtli pàrtånîgånåtik imàgîgà àylànàdi. Hàr
bir imàgî 80 — 100 tàgàchà tirik lichinkà tug‘àdi.
Bitlàr o‘simliklàr vågåtàtsiyasi dàvridà 15 — 19 màrtàgàchà nàsl
båràdi. Såntabr-îktabr îylàridà urg‘îchi và erkàk lichinkàlàri tug‘ilàdi.
Vîyagà yåtgàn urg‘îchi bitlàr urug‘làngàch, 2 — 5 tàdàn qishlîvchi
tuõum qo‘yadi. Õînqizi qo‘ng‘izlàri, îltinko‘z qo‘ng‘iz lichinkàlàri
và sirfid pàshshàsi lichinkàlàri yashil îlmà biti bilàn îziqlànib, ulàr-
ni kàmàytirib turàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 0 0
71-ràsm. Îlmà yashil biti:
71-ràsm. Îlmà yashil biti:
71-ràsm. Îlmà yashil biti:
71-ràsm. Îlmà yashil biti:
71-ràsm. Îlmà yashil biti:
1—îlmà nîvdàlàridà qishlàyotgàn bit tuõumlàri; 2—3- lichinkàsi;
4—tirik tug‘uvchi qànîtsiz bit; 5—qànîtli bit; 6—zàràrlàngàn îlmà nîvdàsi.
Bàrg bitlàri (Aphididaå) îilàsi
Bàrg bitlàri (Aphididaå) îilàsi
Bàrg bitlàri (Aphididaå) îilàsi
Bàrg bitlàri (Aphididaå) îilàsi
Bàrg bitlàri (Aphididaå) îilàsi
Bàrg bitlàri ko‘chàtzîrlàrdàgi nihîllàrgà và bîg‘làrdàgi yosh
dàràõtlàrgà ko‘p zàràr yåtkàzàdi. Ulàr bàrgning, surõ nîvdàlàrining
o‘suv nuqtàsidàgi shiràni so‘rib îziqlànàdi. Nàtijàdà bàrglàr qîvjiràb,
shàklini yo‘qîtàdi và muddàtidàn îldin to‘kilib kåtàdi. O‘suv nuq-
tàsi shikàstlàngàn nîvdàlàr rivîjlànishdàn to‘õtàydi. Bà’zi bitlàr
bågînà o‘tlàrdà hàm hàyot kåchiràdi. Îlmà bitlàri, àyniqsà, bàhîrdà
ko‘pàyadi. Yoz chillàsidà ànchà kàmàyib, kuzgà bîrib yanà ko‘-
pàyadi.
Bàrg bitlàri kuzdà surõ nîvdàlàrdàgi kurtàklàr yaqinigà to‘p-
to‘p qilib båsh-îltitàdàn tuõum qo‘yadi. Êålgusi bàhîrdà, kurtàklàr
bo‘rtàyotgàndà, tuõumdàn lichinkà chiqàdi. Õînqizi, îltinko‘z và
1
2
3
4
5
6
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 0 1
uning pàràzitlàri îlmà bitlàrining kushàndàlàri hisîblànàdi. Bulàr
îlmà bitlàri bilàn îziqlànib, ulàr sînini såzilàrli dàràjàdà kàmàytirib
turàdi.
Surõ nîvdàlàr và ildizdàn o‘sib chiqqàn shîõchàlàr butàlàrgà tuõum
qo‘yadi. Ertà bàhîrdà hàvî hàrîràti +5°C dàn pàst bo‘lmàgàndà yosh
îlmà dàràõtlàri và ko‘chàtlàrigà 2 — 3 yildà 1 màrtà nitrîfån purkàlàdi
(100 litr suvgà 2 kg hisîbidàn). Bàhîrdà bånzîfîsfàt yoki zîlîn eritmà-
si bilàn, ulàr bo‘lmàsà kàrbîfîs eritmàsi bilàn (100 litr suvgà 200 gr
hisîbidàn) ishlîv bårilàdi. Birinchi purkàsh kurtàklàr yozilà bîshlàgàndà,
kåyingisi bitlàr ko‘pàyishigà qàràb o‘tkàzilàdi. Òîmîrqà shàrîitidà
dàràõtlàrgà sîvun eritmàsi purkàsh hàm yaõshi sàmàrà båràdi (10 litr
suvgà 200 — 300 gr sîvun). Òàmàki qàynàtmàsi hàm fîydàli. Buning
72-ràsm. Shàftîli yashil biti:
72-ràsm. Shàftîli yashil biti:
72-ràsm. Shàftîli yashil biti:
72-ràsm. Shàftîli yashil biti:
72-ràsm. Shàftîli yashil biti:
1—tirik tug‘uvchi qànîtsiz bit; 2—qànîtli urg‘îchi; 3—yashil shàftîli biti
zàràrlàgàn shàftîli bàrglàri; 
4—kàrtîshkà bàrgidàgi bitlàr; 5—làvlàgi
bàrgidàgi yashil shàftîli biti.
1
2
3
4
5
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 0 2
uchun 1 kg tàmàki chiqindisi 10 litr qàynîq suvdà bo‘ktirilàdi và 1
sutkàdàn kåyin suzib îlinib, 2 bàrîbàr hàjmdà suv qo‘shilàdi. Ànà
shundày 10 litr qàynàtmàgà 40 — 50 g sîvun qo‘shib ishlàtilàdi.
Îlmà bitigà qàrshi kuràsh chîràlàri zàràrkunàndàning õàvfli sînini
và zàràrkunàndà bilàn fîydàli hàshàrîtlàr o‘rtàsidàgi nisbàtni hisîbgà
îlgàn hîldà àmàlgà îshirilàdi. Îlmàzîrlàrgà fîydàli hàshàrîtlàr jàlb
qilinsà và ulàr qirilsà, îlmà bitlàrining sîni ànchà kàmàyadi.
Dàràõtlàr gullàgàndàn kåyin hàr 100 nîvdàdà 10 tà îlmà biti
to‘plàmi bîrligi kuzàtilsà, ulàrgà qàrshi kuràsh îlib bîrilàdi. Birîq
shundà hàm entîmîfàglàr sînini hisîbgà îlish zàrur. Àgàr àfidîfàglàr
bilàn bitlàrning nisbàti 1 : 20, 1 : 30 bo‘lsà, kimyoviy kuràsh vîsitàlà-
ridàn vîz kåchilàdi.
Dàràõtlàr vågåtàtsiyasi dàvridà îlmà yashil bitigà qàrshi kuràshdà
qo‘llàshgà ruõsàt etilgàn pråpàràtlàr ilîvàdà jàdvàl ko‘rinishidà bårilgàn.
Îlmà qîn biti (Eriosoma lanigerum Hausm)
Îlmà qîn biti (Eriosoma lanigerum Hausm)
Îlmà qîn biti (Eriosoma lanigerum Hausm)
Îlmà qîn biti (Eriosoma lanigerum Hausm)
Îlmà qîn biti (Eriosoma lanigerum Hausm)
(((((
Pemphigidae
Pemphigidae
Pemphigidae
Pemphigidae
Pemphigidae — pemfidae oilasi,
— pemfidae oilasi,
— pemfidae oilasi,
— pemfidae oilasi,
— pemfidae oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Îlmà qîn biti O‘rtà Îsiyo shàrîitidà hàr õil yoshdàgi lichinkà
và vîyagà yåtgàn hàshàrît bîsqichidà îlmà dàràõtlàrining ildizidà,
po‘stlîg‘ining yoriqlàridà và yo‘g‘în shîõlàr àsîsidà qishlàydi. Bitlàr
fåvràldà và màrt bîshlàridà uyg‘înib, dàstlàb qishlàgàn jîyidà îziq-
lànà bîshlàydi, so‘ngrà dàràõtlàrgà o‘rmàlàb chiqib, po‘stlîqning
yupqà yoki zàràrlàngàn jîylàrigà o‘rnàshib îlàdi.
Qîn biti tåz ko‘pàyadi. U yoz bo‘yi 17 — 20 màrtà nàsl båràdi.
U Bumàjniy rànåt, Rîzmàrin và Zîlîtîy pàrmån nîmli îlmà nàv-
làrigà ko‘prîq zàràr yåtkàzàdi, àmmî Dàmir îlmà, Àbilàuri, Êàndil
Sànàn, Êulràng, Frànsuz rànåti nàvlàrigà tushmàydi. Qîn bitining
vàtàni Shimîliy Àmårikà. Òàõminàn 200 yil ilgàri Yevrîpàgà, ÕÕ
àsr bîshidà Yevrîpàdàn O‘zbåkistîngà ko‘chàt bilàn birgà kålib
qîlgàn.
Qànîtsiz urg‘îchisining tànàsi cho‘zinchîq—tuõumsimîn, 2 mm
uzunlikdà, îq mum g‘ubîr bilàn qîplàngàn, ezilgàndà qîngà
o‘õshàgàn suyuqlik chiqàdi. Shuning uchun qîn biti nîmini îlgàn.
Qànîtli urg‘îchisining bîshi, ko‘kràgi, îyoqlàri qîrà. Qîrni îch
tusdà yoki qo‘ng‘ir mo‘ylîvlàri 6 bo‘g‘inli (3-ràsm). Urug‘lànmàsdàn
tirik tug‘ish yo‘li bilàn ko‘pàyadi. Bittà urg‘îchi bir màvsumdà 20
tàdàn 150 tàgàchà tirik tug‘ishi mumkin.
Îlmà qîn biti so‘ruvchi zàràrkunàndà. Po‘stlîq, ildiz, tànà và
nîvdàlàrning shiràsini so‘ràdi. Zàràrlàngàn jîylàrdà shish pàydî bo‘làdi
và kåyinchàlik yorilib kåtàdi. Nàtijàdà dàràõt yoki ko‘chàt rivîjlànà
îlmàydi, nîvdàlàri qiyshàyadi, mo‘rt bo‘lib qîlàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 0 3
Dàràõtning qîn bitidàn zàràrlàngànligi shishlàr màvjudligigà,
shuningdåk, qîn biti to‘plàri bîrligigà qàràb àniqlànàdi. Îdàtdà,
qîn bitining usti îq mîmiqsimîn g‘ubîr bilàn qîplàngàn bo‘làdi.
Vîyagà yåtgàn qîn biti và uning lichinkàlàri ildizdà, ildiz bo‘g‘zidà,
qismàn tànà và nîvdàlàrning yoriqlàridà qishlàydi. Fåvràl-màrt
îylàridàn îziqlànà bîshlàydi, kåyinchàlik urchib ko‘pàygàndàn so‘ng
esà dàràõtning tànàsi bo‘ylàb tàrqàlàdi và po‘stlîqning shikàstlàngàn
yoki nîzikrîq jîyini tànlàb, so‘rà bîshlàydi.
Bu zàràrkunàndà suv và ko‘chàt îrqàli hàm tàrqàlàdi.
73-ràsm. Qîn biti:
73-ràsm. Qîn biti:
73-ràsm. Qîn biti:
73-ràsm. Qîn biti:
73-ràsm. Qîn biti:
1—tirik tug‘uvchi yåtuk bit; 2—tàrqàtuvchi; 3—îlmà nîvdàsidàgi qîn biti
to‘dàlàri; 
4—5—qîn biti bilàn zàràrlàngàn kåsilgàn îlmà
nîvdàsi; 
6—qîn biti zàràrlàgàn ildiz.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 0 4
Qîn biti tushgàn yosh dàràõtlàr ko‘pinchà qurib qîlàdi, qàri
dàràõtlàr esà kuchsizlànib, hîsili judà kàmàyib kåtàdi. Uning tàbiiy
kushàndàsi àfålinus yaydîqchisi (Aphelinug mali Hald) dir.
Qîn biti bilàn zàràrlàngàn ko‘chàtlàr 98,5% li måtilbrîmid fu-
migànti bilàn zàràrsizlàntirilàdi (50 — 60 g/m
3
kînsåntràtsiyadà 2 — 4
sîàt dàvîmidà). Êuzdà qîn biti pàràzitining mumiyosi bilàn qîplàngàn
nîvdàlàr jàmlàb qo‘yilàdi và ertà bàhîrdà dàràõtlàrgà ilib chiqilàdi.
Êuzdà yoki bàhîrdà dàràõtlàrning ildiz bo‘g‘zi àtrîfidàgi tuprîq
àg‘dàrib yumshàtilàdi. Bàhîrdà àprålning birinchi và ikkinchi o‘n kun-
ligidà ildiz bo‘g‘zi àtrîfi và bîshqà zàràrlàngàn jîylàrgà îlåîfîs emul-
siyasi (100 litr suvgà 30 nîmårli pråpàràtdàn 2 kg+300 gr fîzàlîn
yoki kàrbîfîs yoki nitrîfån àràlàshmàsi) purkàlàdi.
Qàlqîndîrlàr
Qàlqîndîrlàr
Qàlqîndîrlàr
Qàlqîndîrlàr
Qàlqîndîrlàr
O‘rtà Îsiyodàgi urug‘li måvà bîg‘làridà qàlqîndîrlàrning bir
nåchà turi, àyniqsà, binàfshà tusli qàlqîndîr (Parlatoria alea),
kàlifîrniya qàlqîndîri (Quadraspidiotus perniciosus Comst), àkàtsiya
sîõtà qàlqîndîri (Parthenolecanium corni Boucha) ko‘p uchràydi.
Qàlqîndîrlàr dàràõtlàr shiràsini so‘rib, ulàrni zàiflàshtiràdi,
ko‘pinchà àyrim shîõlàrni và àyniqsà yosh nîvdàlàrni nîbud qilàdi,
bà’zàn esà dàràõtlàrni butunlày quritib qo‘yadi. Êîksidlàr måvàlàrgà
dîg‘ tushirib, sifàtini pàsàytiràdi.
Qàlqîndîrlàr yosh lichinkàlik dàvridà tàrqàlàdi. Ulàr shîõlàrdà
o‘rmàlàb yuràdi, shàmîl, hàshàrîtlàr, qushlàr vîsitàsidà tàrqàlàdi.
Lichinkàlàri bir jîygà yopishib îlib hàràkàtlànmàydi.
Binàfshà tusli qàlqîndîr urug‘li và dànàkli måvà dàràõtlàr, tut,
ànîr, tåràk, îq àkàtsiya và bîshqà ko‘pginà dàràõt hàmdà butàlàr
shiràsini so‘ràdi. Êàlifîrniya qàlqîndîri îlmà và nîk dàràõtlàrigà ko‘p
zàràr yåtkàzàdi. Bundàn tàshqàri, u båhi, o‘rik, bîdîm, yong‘îq,
îlõo‘ri, tîg‘îlchà, gilîs, îlchàgà zàràr yåtkàzàdi. Bîshqà måvàli dàràõt-
làr, tîk, mànzàràli dàràõtlàr và butàlàrning shiràsini so‘rib îziqlànàdi.
Binàfshàràng qàlqîndîr (Parlatoria aleae Colve.)
Binàfshàràng qàlqîndîr (Parlatoria aleae Colve.)
Binàfshàràng qàlqîndîr (Parlatoria aleae Colve.)
Binàfshàràng qàlqîndîr (Parlatoria aleae Colve.)
Binàfshàràng qàlqîndîr (Parlatoria aleae Colve.)
(((((
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae — qalqonlilar oilasi,
— qalqonlilar oilasi,
— qalqonlilar oilasi,
— qalqonlilar oilasi,
— qalqonlilar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Qàlqondîr urg‘îchisining kàttàligi 1 — 1,3 mm, binàfshà tus-
dà, qîrin bo‘g‘inlàri àniq ko‘rinib turàdi, qàlqînining uzunligi 2 —
2,5 mm. Erkàgining qànîti bîr, qizg‘ish-binàfshà tusdà, kàttàli-
gi 1 mm, qàlqîni îqish tusdà bo‘lib, cho‘zinchîq yapàlîq ko‘rinishdà.
Urug‘làngàn urg‘îchi tusli qàlqîndîr qàlqînchà îstidà nîvdà
po‘stlîg‘igà yopishib qishlàydi. Qishki sîvuqqà ànchà chidàmli, ulàr
fàqàt —29°C dà yoppàsigà qirilib kåtishi mumkin. Ertà bàhîrdà,
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 0 5
o‘rtàchà hàrîràt +10, + 11°C gà yåtgàndà, qishlàb chiqqàn urg‘îchilàri
tuõum qo‘ya bîshlàydi. Òuõumi cho‘zinchîq—îvàl shàkldà, binàfshà
tusdà bo‘làdi. Bittà urg‘îchisi 70 tàgàchà tuõum qo‘yadi. Òuõumining
embriînàl rivîjlànishi 5 — 13 kun dàvîm etàdi. Lichinkàlàri „dàydi“
lichinkàlàr dåyilàdi, chunki ulàr tuõumdàn chiqqàch, dàràõtning bu-
tun tànàsi, hàttî bàrgi và måvàlàrigàchà tàrqàlib kåtàdi.
Ìà’lum jîygà o‘rnàshib îlgàn lichinkàlàr zo‘r bårib shirà so‘rib,
dàràõtni zàràrlày bîshlàydi, po‘st tàshlàshi îqibàtidà o‘zigà qàl-
qînchà yasàydi. Urg‘îchi lichinkà birinchi màrtà 20 kun o‘tgàch,
ikkinchi màrtà birinchisidàn 8 — 10 kun îràlàtib po‘st tàshlàb, kåyin
imàgîgà àylànàdi. Rivîjlànishi dàvîmidà ikki màrtà nàsl båràdi. Hàr
bir nàslining rivîjlànishi 50 — 60 kun dàvîm etàdi.
Qàlqîndîrlàrgà qàrshi kuràshdà ertà bàhîrdà dàràõtlàr kurtàk
yozgunchà, hàvî hàrîràti +4°C dàn pàst bo‘lmàgàndà 60% li nit-
rîfån pàstàsi (30 — 60 kg/gà hisîbidàn) yoki ¹30 pråpàràti, 76%
nåft mîy emulsiyasi pråpàràtlàri (40 — 100 l/gà hisîbidàn) bilàn
ishlîv bårish yaõshi nàtijà båràdi.
Qishlîv dàvridà qàlqîndîrlàrni qirib tàshlàsh uchun 2 yildà bir
màrtà dàràõtlàrgà quyidàgi emulsiyalàrdàn birîrtàsini purkàsh kåràk:
1. ¹ 30 pråpàràti (100 litr suvgà 5 kg hisîbidàn) ertà bàhîrdà
kurtàklàr bo‘rtgungà qàdàr såpilàdi. Bir gåktàr bîg‘gà, bîg‘ning
yoshigà qàràb, 80 — 100 kg pråpàràt sàrflànàdi.
2. Nitrîemulsiya tàrkibidà dizål yonilg‘isi và nitrîfån bîr. Urug‘li
måvà bîg‘làridà bu pråpàràtning 8% lisi tàyyorlàb ishlàtilàdi. Buning
uchun 100 litr suvdà 8 kg sîlyarkà và 0,5 kg nitrîfån eritilàdi. Sifàtli
emulsiya tàyyorlàsh uchun purkàgich bàkining (kàsr, fîrmulà) qismigà
suv và uning ustigà dizål yonilg‘isi hàmdà nitrîfån qo‘shilàdi. Bir õil
tusdàgi qîrishmà hîsil bo‘lgàndàn kåyin qîrishtirgichlàr ishgà tushirilgàn
hîldà, bàk to‘lgunchà yanà suv quyilàdi. 8% li nitrîemulsiyani kåch
kuzdàn tî kurtàklàr bo‘rtgunchà ishlàtish mumkin. Bir gåktàr bîqqà
o‘rtàchà 100 kg sîlyarkà và 6 — 7 kg nitrîfån sàrflànàdi.
3. ¹30 pråpàràti kàrbîfîs yoki zîlîndàn ibîràt. 2,5 kg ¹ 30
pråpàràti và 400 g kàrbîfîs yoki bånzîfîsfàt (zîlîn) 100 litr suvdà
eritilàdi. Qo‘llànish muddàti bàhîrdà kurtàklàr yozilà bîshlàgàndàn
gullàgungà qàdàr.
Emulsiyalàrdàn fîydàlànish imkîni bo‘lmàgàn tàqdirdà bîg‘-
làrdàgi dàràõtlàrgà 2 — 3 yildà bir màrtà 3% li nitrîfån (100 litr suvgà
3 kg hisîbidàn) eritmàsi purkàsh kåràk.
Qàlqîndîrlàrgà qàrshi kuràshdà dàràõtlàrning bàrchà qismi erit-
mà bilàn yaõshilàb ho‘llànilishi shàrt. Ishlîv bårish vàqtidà hàvî
hàrîràti 8 — 10°C bo‘lishi kåràk.
Òîmîrqà bîg‘làrdà qàlqîndîr zàràrkunàndà bîrligi àniqlàngàndà,
hàr 2 — 3 yildà bir màrtà bàhîrdà dàràõtlàr kurtàk yozgungà qàdàr
ulàr nitrîfån eritmàsi bilàn (10 litr suvgà 200 g hisîbidàn) yaõshilàb
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 0 6
ishlànàdi. Shu dàvrdà qàlqîndîrlàrgà qàrshi mîyli emulsiyalàr yaõshi
sàmàrà båràdi; buning uchun 50 g nitrîfån 800 g dizål mîyidà (sîl-
yarkàdà) eritilàdi, so‘ngrà ungà 9 — 9,5 litr suv qo‘shilàdi. Dàràõtlàr-
ning tànà và nîvdàlàri to‘là ho‘llàngunchà purkàlàdi.
Yanà bir usul: 200g kir sîvunni 2 litr suvdà eritib, so‘ng 800 g
sîlyarkàgà àràlàshtirilàdi và ungà 7 litr suv qo‘shilàdi. Shu eritmà
yaõshilàb purkàlsà, 2 — 3 yilgàchà måvà zàràrlànmàydi.
Êàlifîrniya qàlqîndîri
Êàlifîrniya qàlqîndîri
Êàlifîrniya qàlqîndîri
Êàlifîrniya qàlqîndîri
Êàlifîrniya qàlqîndîri
(Quadruspidiotus perniciosus Comst)
(Quadruspidiotus perniciosus Comst)
(Quadruspidiotus perniciosus Comst)
(Quadruspidiotus perniciosus Comst)
(Quadruspidiotus perniciosus Comst)
(((((
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae — qalqonlilar oilasi,
— qalqonlilar oilasi,
— qalqonlilar oilasi,
— qalqonlilar oilasi,
— qalqonlilar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Hàyot tàrzi và yåtkàzàdigàn zàràri jihàtdàn binàfshàràng qàlqîn-
dîrgà o‘õshàydi. Birîq u birinchi và ikkinchi yoshdàgi lichinkà hîlidà
qishlàydi. Bu qàlqîndîr îlmàdàn tàshqàri, nîk, îlõo‘ri và bîshqà
74- ràsm. Êàlifîrniya qàlqîndîri:
74- ràsm. Êàlifîrniya qàlqîndîri:
74- ràsm. Êàlifîrniya qàlqîndîri:
74- ràsm. Êàlifîrniya qàlqîndîri:
74- ràsm. Êàlifîrniya qàlqîndîri:
1—urg‘îchisi; 2—qàlqîndàn chiqqàn erkàgi; 3—qàlqînli erkàgi; 4—qàlqînli
urg‘îchisi; 
5—ko‘tàrilib turgàn urg‘îchi qàlqîndîr; 6—7-shîõlàrdàgi
urg‘îchi và erkàk qàlqîndîr; 
8—dàydi lichinkàlàr (ustidàn
ko‘rinishi); 
9—îstidàn ko‘rinishi; 10—zàràrlàngàn îlmà nîvdàsi;
11—zàràrlàngàn îlmà; 12—zàràrlàngàn nîk måvàsi.
3
1
2
4
9
7
6
8
5
10
11
12
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 0 7
råzàvîr o‘simliklàrning hàm õàvfli zàràrkunàndàsi bo‘lib, 200 dàn
îrtiq turdàgi o‘simliklàrni zàràrlàydi. Êàlifîrniya qàlqîndîri màmlàkàt
ichkàrisidà kàràntin qilingàn zàràrkunàndàdir.
Êàlifîrniya qàlqîndîri o‘simliklàr shiràsini so‘rishi nàtijàsidà
dàràõtlàr tànàsi yorilib kåtàdi, nîvdàlàri qing‘ir-qiyshiq bo‘lib o‘sàdi,
bàrglàri dåfîrmàtsiyagà uchràydi, bàrg và yosh måvàlàri to‘kilib
kåtàdi. Yirik måvàlàrdà qizil dîg‘làr pàydî bo‘lib, tà’mi båmàzà,
sàqlàshgà chidàmsiz bo‘lib qîlàdi, sifàti buzilàdi. Êàlifîrniya qàlqîn-
dîrining kàttàligi 1,3 mm, qàlqîni 2 mm gàchà, erkàgining kàttàligi
0,8 — 0,9 mm, qàlqîni 1 mm, lichinkàsi sàriq; 1,2 yoshdàgi lichinkà
hîlidà qishlàydi, 2 màrtà po‘st tàshlàb kàttà yoshgà o‘tàdi. Juftlàsh-
gàndàn 40 — 60 kundàn kåyin 80 — 100 tàgàchà dàydi lichinkà
75- ràsm. Îlmà vårgulsimîn qàlqîndîri:
75- ràsm. Îlmà vårgulsimîn qàlqîndîri:
75- ràsm. Îlmà vårgulsimîn qàlqîndîri:
75- ràsm. Îlmà vårgulsimîn qàlqîndîri:
75- ràsm. Îlmà vårgulsimîn qàlqîndîri:
1—nîvdàdàgi îlmà vårgulsimîn qàlqîndîri to‘dàsi; 2—po‘stlîqdàgi
qàlqînchàlàri (yirigi—urg‘îchisi, màydàsi—erkàgi); 
3—îlmà vårgulsimîn
qàlqîndîri bilàn zàràrlàngàn îlmà; 
4—po‘stlîqdàn îlingàn
qàlqîndîr; 
5—urg‘îchisi; 6—qànîti yozilgàn erkàk qàlqîndîr.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 0 8
tug‘ilàdi và bir nåchà sîàtdàn kåyin ulàr qàlqîn îstidàn chiqib, dàràõtlàr
tànàsigà yoyilib kåtàdi và îràdàn 10 — 11 kun o‘tgàndàn so‘ng po‘st
tàshlàb, mo‘ylîvlàri, ko‘zlàri và îyoqlàri yo‘qîlàdi. Ikkinchi po‘st tàsh-
làgàndàn kåyin kàttà yoshgà o‘tàdi. Erkàklàri kàm — 2% — 9% gàchà
bo‘làdi và bir nåchà sîàt yashàydi. Juftlàshgàndàn so‘ng nîbud bo‘làdi.
Êàlifîrniya qàlqîndîri bilàn zàràrlàngàn dàràõtlàr qurib qîlàdi.
Êàlifîrniya qàlqîndîrigà qàrshi kuràshdà hàm binàfshàràng
qàlqîndîrlàrgà qàrshi kuràsh usullàri qo‘llànàdi.
Qo‘ng‘ir måvà kànàsi (Bryobia redicorsevi Resk)
Qo‘ng‘ir måvà kànàsi (Bryobia redicorsevi Resk)
Qo‘ng‘ir måvà kànàsi (Bryobia redicorsevi Resk)
Qo‘ng‘ir måvà kànàsi (Bryobia redicorsevi Resk)
Qo‘ng‘ir måvà kànàsi (Bryobia redicorsevi Resk)
Qo‘ng‘ir måvà kànàsi àkàrifîrm kànàlàri turkumigà, o‘rgimchàk-
kànàlàr îilàsigà kiràdi. U îlmà, îlõo‘ri, îlchà, gilîs, o‘rik, shàftîli,
bîdîm kàbi måvàli dàràõtlàrgà ko‘prîq zàràr yåtkàzàdi.
Bu kànà tà’siridà ko‘p zàràrlàngàn bàrglàr qo‘ng‘ir tusgà kirib,
àssimilatsiya õîssàsini ànchà yo‘qîtàdi, bà’zàn nîbud bo‘lib, ko‘plàb
to‘kilib kåtàdi. Dàràõtlàr måvàsi yåtilgàndà màydà bo‘lib, to‘kilib kåtàdi.
76- ràsm. Qizil måvà o‘rgimchàkkànàsi:
76- ràsm. Qizil måvà o‘rgimchàkkànàsi:
76- ràsm. Qizil måvà o‘rgimchàkkànàsi:
76- ràsm. Qizil måvà o‘rgimchàkkànàsi:
76- ràsm. Qizil måvà o‘rgimchàkkànàsi:
1—urg‘îchisi; 2—erkàgi; 3—lichinkàsi; 4—nimfàsi; 5—måvà shîõidà qishlàb
chiqqàn qizil o‘rgimchàkkànàlàr; 
6—tuõumi; 7—tuõumdàn chiqqàn lichinkà;
8—zàràrlàngàn shîõ, lichinkà và nimfà.
2
1
4
8
5
3
6
7
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 0 9
Urg‘îchisining kàttàligi 0,6 mm, erkàginiki 0,3 mm gà yåtàdi,
tànàsi îvàl shàkldà bo‘lib, îrqà tîmînigà qàràb yassilàshgàn. Òuõu-
mi yumàlîq, 1,5 mm kàttàlikdà. Òuõumlik dàvridà nîvdàlàr po‘stlî-
g‘idà, kurtàklàr àsîsidà qishlàydi. Ertà bàhîrdà lichinkàlàri yozi-
làyotgàn kurtàklàr ichidà îziqlànàdi. Urg‘îchisi bàrg và nîvdàlàrgà
25 — 90 tàgàchà tuõum qo‘yadi. Yiligà 3 — 6 màrtà nàsl båràdi.
Qo‘ng‘ir måvà kànàsi O‘rtà Îsiyo råspublikàlàridà kång tàrqàlgàn.
Qo‘ng‘ir måvà kànàsigà qàrshi kuràsh chîràlàri ertà bàhîrdà,
ya’ni bàrg kurtàklàri yozilgunchà, dàràõtlàr gullàgunchà và gul-
làgàndàn kåyin àmàlgà îshirilàdi. Bàrg kurtàklàri yozilgunchà îlmà,
nîk, îlchà và îlõo‘ri dàràõtlàrigà gåktàrigà 40 — 100 l hisîbidàn
¹30 pråpàràtini purkàsh yaõshi sàmàrà båràdi. Gullàgunchà và gul-
làgàndàn kåyin måvà o‘rgimchàkkànàsigà qàrshi kuràshdà ishlàtilàdigàn
påstitsidlàr ro‘yõàti ilîvàdà bårilgàn.
Ìåvà kànàlàrigà qàrshi kimyoviy kuràsh bàrg kurtàklàri yozil-
gunchà (10 sm nîvdàdà 100 tà tuõum kuzàtilsà), bàrg kurtàklàri
yozilgàndà, måvàlàr o‘sà bîshlàgunchà (bittà bàrgdà 3 — 5 tà kànà),
måvàlàr o‘sà bîshlàgàndàn hîsil tårilà bîshlàgunchà (bittà bàrgdà 5 —
7 tà kànà kuzàtilgàndà) àmàlgà îshirilsà, yaõshi sàmàrà båràdi.
Nîkning bàrg burgàsi (Psylla pyricola Forst.)
Nîkning bàrg burgàsi (Psylla pyricola Forst.)
Nîkning bàrg burgàsi (Psylla pyricola Forst.)
Nîkning bàrg burgàsi (Psylla pyricola Forst.)
Nîkning bàrg burgàsi (Psylla pyricola Forst.)
(((((
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae
Chrysomelidae — bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
— bargxo‘rlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Burgà và uning lichinkàlàri kurtàk, bàrg, nîvdà và måvàlàr
shiràsini so‘ràdi hàmdà o‘zidàn yopishqîq và shirin suyuqlik—shirà
àjràtàdi. Nàtijàdà dàràõtning kurtàk, bàrg và nîvdàlàridàgi hàyotiy
jàràyonlàr buzilàdi.
Zàràrkunàndà yoppàsigà urchib ko‘pàygàn dàvrdà dàràõtlàr
yopishqîq nîk burgàsi (chiqindisi) bilàn to‘liq qîplànàdi, bàrglàri
qîràyib to‘kilib kåtàdi. Ìåvàlàri qàttiq bo‘lib qîlàdi, dàràõtlàr zàif-
làshàdi, kålgusi yil hîsili såzilàrli dàràjàdà kàmàyadi.
O‘sib yåtilgàn shirà burgàsi uzunligi 3 mm bo‘lgàn qànîtli hàshàrît.
Êo‘rinishi sàrg‘ish yoki îch yashil-qo‘ng‘ir tusdà. Dàràõtdàn dàràõtgà
uchib o‘tish yo‘li bilàn tåz tàrqàlàdi. Vîyagà yåtgàn nîk burgàsi
nîvdàlàrdà, tànà po‘stlîg‘ining yoriq-kîvàklàridà, õàzîn îràsidà
qishlàydi. O‘zbåkistîn shàrîitidà 4 — 5 màrtà nàsl båràdi. Vîyagà yåtgàn
burgà 3 îygàchà yashàydi, shu dàvr ichidà 500 tàgàchà tuõum qo‘yadi.
Nîk shirà burgàsi, qàlqîndîrlàrgà qàrshi kuràsh uchun tàvsiya etilgàn
tàdbirlàrni qishlàb qîluvchi shirà burgàsigà qàrshi qo‘llàsh hàm yaõshi
nàtijà båràdi. Bàhîrdà và yozdà îlmà qurtigà qàrshi purkàlàdigàn
pråpàràtlàr nîk dàràõtlàrigà hàm purkàlàdi. Òîmîrqà shàrîitidà hàshàrîtlàr
ko‘pàyib kåtsà, kàrbîfîs yoki bånzîfîsfàt, zîlîn (100 litr suvgà 20 g
hisîbidàn) yoki tàmàki qàynàtmàsidàn fîydàlànish tàvsiya etilàdi.
14—Umumiy và qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 1 0
Nîk biti (Bàrg o‘rîvchi bit) (Dysaphis persicae Bit)
Nîk biti (Bàrg o‘rîvchi bit) (Dysaphis persicae Bit)
Nîk biti (Bàrg o‘rîvchi bit) (Dysaphis persicae Bit)
Nîk biti (Bàrg o‘rîvchi bit) (Dysaphis persicae Bit)
Nîk biti (Bàrg o‘rîvchi bit) (Dysaphis persicae Bit)
(((((
Aphididae
Aphididae
Aphididae
Aphididae
Aphididae — bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Bu bit bîg‘làrdà uchràydigàn bîshqà bitlàrgà qàràgàndà nîk
uchun ànchà õàvfli zàràrkunàndà hisîblànàdi. U bàrglàrning chåtini
himàrib, nàysimîn qilib o‘ràydi. Ànchà zàràrlàngànligi sàbàbli o‘ràlib
qîlgàn bàrglàr to‘kilib kåtàdi.
Qànîtsiz nîk bitining kàttàligi 3 mm gàchà, to‘q qo‘ng‘ir tus-
dà, birîq binàfshàdåk tîvlànib turàdi, lichinkàsi qizg‘ish-sàriq. Qànît-
siz nîk biti yirik tuõumsimîn shàkldà. Bîshqà jihàtlàrigà ko‘rà, u
bîshqà bàrchà måvà bitlàrigà o‘õshàydi.
Nîk bitigà hàm nîk shirà burgàsi và îlmà bitigà (shiràsi) qàrshi
qo‘llànilàdigàn chîrà-tàdbirlàrni qo‘llàsh tàvsiya etilàdi.
Nîk qàndàlàsi (Stephanitis pyri F.)
Nîk qàndàlàsi (Stephanitis pyri F.)
Nîk qàndàlàsi (Stephanitis pyri F.)
Nîk qàndàlàsi (Stephanitis pyri F.)
Nîk qàndàlàsi (Stephanitis pyri F.)
(((((
Tingidae
Tingidae
Tingidae
Tingidae
Tingidae — to‘rchilar oilasi,
— to‘rchilar oilasi,
— to‘rchilar oilasi,
— to‘rchilar oilasi,
— to‘rchilar oilasi,
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera
Hemiptera — yarim qattiqqanotlilar turkumi.)
— yarim qattiqqanotlilar turkumi.)
— yarim qattiqqanotlilar turkumi.)
— yarim qattiqqanotlilar turkumi.)
— yarim qattiqqanotlilar turkumi.)
Nîk yoki îlmà qàndàlàsi yarim qàttiqqànîtlilàr turkumigà màn-
sub. Bu qàndàlà, àsîsàn, îlmà và nîkni, bà’zàn esà dànàkli måvàlàrni
zàràrlàydi.
Nîk qàndàlàsi bàrgning îrqà tîmînidà bo‘làdi, shuning uchun bu
jîydà uning àõlàti qîrà dîg‘ shàklidà qîlàdi. Bàrgning qàndàlà so‘rgàn
tîmînidà nîto‘g‘ri shàklli màydà îq dîg‘làr pàydî bo‘làdi. Qàttiq
zàràrlàngàn bàrglàr quriydi và to‘kilib kåtàdi. Qàndàlà zàràrlàgàn dàràõt
zàiflàshàdi và yaõshi hîsil bårmàydi. Uning àõlàti bàrg tåshiklàrini
båkitib qo‘yadi, bu hàm dàràõtlàrgà zàràr yåtkàzàdi. Qàndàlà bîg‘-
làrdà àprål îyining bîshlàridà uchràsà hàm, àyniqsà, kuzdà ikkinchi
àvlîdi pàydî bo‘lgàndà dàràõtlàrgà jiddiy zàràr yåtkàzàdi.
Qàndàlàning tànàsi qîrà-qo‘ng‘ir ràngdà, kàttàligi 3,5 mm, ustki
qànîtlàri kång, to‘rsimîn tîmirli, îynàsimîn yaltirîq qîrà hîllàri
bîr. Êo‘kràk bo‘làgining ikki yonidà kång o‘simtàlàri, bîshining
tåpàsidà hàm o‘simtàsi bo‘làdi. Lichinkàsi 0,6 — 2,3 mm, yassi, îch
qo‘ng‘ir, bîshi qo‘ng‘ir ràngdà bo‘làdi, tànàsining ikki yonidà bàrg-
simîn o‘simtàlàri bîr.
Vîyagà yåtgàn qàndàlàlàr to‘kilgàn bàrglàr îràsidà qishlàydi.
Kurtàklàr yozilà bîshlàgàndà ulàr dàràõtlàr shîõigà o‘tib, bàrglàrni
sànchib so‘rà bîshlàydi.
Îlmà và nîk gullàgàndàn kåyin urg‘îchisi 7 — 8 kundà bàrglàrning
îrqà tîmînigà to‘p-to‘p qilib tuõum qo‘yadi. Bittà urg‘îchi 300 — 400
tàgàchà tuõum qo‘yadi. Òuõum qo‘yish 1,5 — 2 îy dàvîm etàdi. Òuõu-
midàn 20 — 30 kun dàvîmidà lichinkà chiqàdi. Ulàr 20 — 25 kun yashàshi
dàvridà 5 yoshni bîshidàn kåchiràdi. Lichinkàlàr qàndàlàgà àylànib, 10 —
12 kun o‘tgàch, tuõum qo‘ya bîshlàydi và yangi nàsli bîshlànàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 1 1
Hàvî quruq kålgàn yillàrdà qàndàlàlàr, àyniqsà, ko‘p zàràr
yåtkàzàdi. Ikkinchi nàsli àvgust îyidà rivîjlànib bo‘làdi.
Qàndàlàlàrgà qàrshi kuràshdà dàràõtlàrning kuzdà to‘kilgàn bàrg-
làrining hàmmàsi yig‘ishtirib îlinib, yoqib yubîrilàdi. Ertà bàhîrdà
ko‘chib kåtgàn po‘stlîg‘i sidirib îlinàdi và u hàm yoqib yubîrilàdi,
dàràõtlàr îqlànàdi. Yerlàr àg‘dàrib chîpilàdi. Lichinkà và imàgîlàrigà
qàrshi bàhîrdà và yozdà fîsfîr - îrgànik pråpàràtlàr hàmdà piråtrîidlàr
bilàn 1 — 2 màrtà ishlîv bårilàdi (ilîvàgà qàràng).
Sîõtà qàlqîndîrlàr
Sîõtà qàlqîndîrlàr
Sîõtà qàlqîndîrlàr
Sîõtà qàlqîndîrlàr
Sîõtà qàlqîndîrlàr
(((((
Coccidae
Coccidae
Coccidae
Coccidae
Coccidae — soxta qalqondorlar oilasi,
— soxta qalqondorlar oilasi,
— soxta qalqondorlar oilasi,
— soxta qalqondorlar oilasi,
— soxta qalqondorlar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Sîõtà qàlqîndîrlàr dànàkli måvà dàràõtlàrining ko‘pchiligi ày-
niqsà, îlõo‘ri, gilîs, shàftîlini qàttiq zàràrlàydi. Ìày-iyun îylàridà
dàràõtlàrni shirà bîsib kåtàdi. O‘zbåkistîndà, àsîsàn, uch õil
qàlqîndîr màvjud. Bulàr: àkàtsiya sîõtà qàlqîndîri, dumàlîq, turîn
sîõtà qàlqîndîri (Eulecanium turanicum Arch.) và bålbîg‘li sîõtà
qàlqîndîri (Parthenolecanium corni Boche.).
Urg‘îchi sîõtà qàlqîndîr và uning lichinkàlàri nîvdà, shîõlàr
và bàrglàr shiràsini so‘rib îziqlànàdi. Nàtijàdà nîvdà và shîõlàr qurib
qîlàdi. Sîõtà qàlqîndîrlàr tànàsidà hàqiqiy qàlqîn bo‘lmàydi. Ànà
shu õususiyatlàrigà ko‘rà, ulàr bîshqà qàlqîndîrlàrdàn fàrq qilàdi.
Sîõtà qàlqîndîr 1 — 2 màrtà nàsl båràdi. Ikkinchi yoshdàgi
lichinkàlàr dàràõtlàr tànàsidà và shîõlàridà qishlàydi. Bàhîrdà, màrt
îyidà lichinkàlàri màydà shîõlàrgà màhkàm yopishib îlàdi và
rivîjlànish dàvrining îõirigàchà shu yårdà qîlàdi. Urg‘îchi qàlqîndîr
judà sårpusht bo‘lib, hàr biri 1200 — 2000 tàgàchà tuõum qo‘yadi.
Sîõtà qàlqîndîrlàrgà qàrshi kuràshdà hàm qàlqîndîrlàr uchun
tàvsiya etilgàn ertà bàhîrdà o‘tkàzilàdigàn kuràsh chîràlàri qo‘llànilàdi.
Bu jàràyondà zàràrlàngàn dàràõtlàrni îziqlàntirish và sug‘îrish ish-
làrigà ko‘prîq e’tibîr bårilàdi. Dàràõtlàr guldàn chiqqàndàn kåyin
dàrhîl îlåîfîs emulsiyasi purkàlàdi (100 litr suvdà ¹30 pråpàràtidàn
2 kg, kàrbîfîs yoki zîlîndàn 300 g eritilàdi).
Ìåvà o‘rgimchàkkànàsi (Tetranychus viennensis Zacher.)
Ìåvà o‘rgimchàkkànàsi (Tetranychus viennensis Zacher.)
Ìåvà o‘rgimchàkkànàsi (Tetranychus viennensis Zacher.)
Ìåvà o‘rgimchàkkànàsi (Tetranychus viennensis Zacher.)
Ìåvà o‘rgimchàkkànàsi (Tetranychus viennensis Zacher.)
Bu zàràrkunàndà dànàkli måvàlàrni, àyniqsà, îlchàni jiddiy zàràr-
làydi. U to‘dà hîlidà yashàydi và bàrglàr shiràsini so‘rib îziqlànàdi.
Nàtijàdà zàràrlàngàn bàrglàr sàrg‘àyadi, quriydi và to‘kilib kåtàdi.
Îlchàning ko‘pginà nàvlàri, àyniqsà, màhàlliy nàvlàri o‘rgim-
chàkkànà bilàn zàràrlàngànligi tufàyli sàràtîndà bàrgini to‘kib yubîràdi.
Iyulning îõirlàri và àvgust îyidà dàràõtlàrdà bàrg qîlmàydi. Bundày
dàràõtlàr såntabr îyigà bîrib yanà bàrg yozàdi, qismàn gullàydi,
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 1 2
nimjîn yangi nîvdàlàr o‘sib chiqàdi. Dàràõtlàrning sîvuqqà chidàm-
liligi susàyadi và kålgusi yilgi hîsili kàmàyib kåtàdi.
Àsîsiy kuràsh chîràsi vàqtidà sifàtli qilib sug‘îrishdàn ibîràt.
Îltingugurtli pråpàràtlàr o‘rgimchàkkànàgà qàrshi sifàtli pråpàràtdir.
Êànàning ko‘pàyishigà qàràb 1 — 2 màrtà kîllîidli yoki ho‘llànuvchi
îltingugurt purkàlàdi (100 litr suvgà 0,8 — 1 kg hisîbidàn), to‘kilgàn
bàrglàr yo‘qîtilàdi.
Òîmîrqà shàrîitidà îlchà dàràõtlàrini vàqt-vàqtidà îddiy suv
purkàb tîzàlàb yuvish hàm yaõshi sàmàrà båràdi.
Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàr (Melolonthinaå)
Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàr (Melolonthinaå)
Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàr (Melolonthinaå)
Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàr (Melolonthinaå)
Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàr (Melolonthinaå)
(((((
Scarabalidae
Scarabalidae
Scarabalidae
Scarabalidae
Scarabalidae — plastinkamo‘ylovlilar oilasi,
— plastinkamo‘ylovlilar oilasi,
— plastinkamo‘ylovlilar oilasi,
— plastinkamo‘ylovlilar oilasi,
— plastinkamo‘ylovlilar oilasi,
Coleptera
Coleptera
Coleptera
Coleptera
Coleptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàr qàttiqqànîtlilàr turkumigà, plàstinkà-
mo‘ylîvlilàr îilàsigà, buzîqbîshi qo‘ng‘izlàr àvlîdigà mànsub
turlàrdir. O‘rtà Îsiyodàgi måvàzîr bîg‘làrgà buzîqbîshi qo‘ng‘izlàr-
ning uch turi: zàràrli buzîqbîshi qo‘ng‘iz (Polyphulla adspersa Motsch),
uch tishli buzîqbîshi qo‘ng‘iz (Polyphylla tridentata Rett.) và màrt
buzîqbîshi qo‘ng‘izi (Melolontha aftlicta Ball) ànchà zàràr yåtkàzàdi.
Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàrning lichinkàsi dàràõtlàrning ildizini kåmi-
rib, kuchsizlàntiràdi, bà’zàn buzilib o‘rnigà ekilgàn ekinlàrgà hàm
zàràr yåtkàzàdi. Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàr lichinkà fàzàsidà, àyrim
hîllàrdà esà hàli fàîl hàyot kåchirishgà o‘tmàgàn qo‘ng‘izlik bîs-
qichidà qishlàydi. Lichinkàlàri và g‘umbàklàri, îdàtdà, yårning
tàõminàn 20 sm chuqurligidà bo‘làdi, yår nàm bo‘lgàndà, lichinkàlàr
yår yuzàsigà chiqàdi.
Ìàrt buzîqbîshi
Ìàrt buzîqbîshi
Ìàrt buzîqbîshi
Ìàrt buzîqbîshi
Ìàrt buzîqbîshi qo‘ng‘izlàri màrt îyidàn àprålning yarmigàchà,
bà’zàn îõirigàchà, zàràrli và uch tishli buzîqbîshi qo‘ng‘izlàr iyun-
ning yarmidàn iyulning yarmigàchà uchib yuràdi. Ulàr g‘irà-shirà
qîrîng‘i tushishi bilàn uchà bîshlàydi. Urg‘îchisi sîya jîylàrgà,
dàràõtlàr tàgigà, yårning yuzà qàtlàmigà bittà yoki ikki-uchtà tuõum
qo‘yadi. 2—3 sutkà dàvîmidà hàmmàsi bo‘lib 30 tàchà tuõum qo‘ya-
di. Bir îydàn kåyin ulàrdàn lichinkà chiqàdi. Lichinkàlàr fàqàt kålàsi
yili birinchi màrtà po‘st tàshlàydi và shu vàqtdàn bîshlàb dàràõtlàr
ildizini kåmirib, såzilàrli dàràjàdà zàràr yåtkàzà bîshlàydi.
Zàràrli và uch tishli
Zàràrli và uch tishli
Zàràrli và uch tishli
Zàràrli và uch tishli
Zàràrli và uch tishli buzîqbîshi qo‘ng‘izlàrning lichinkàsi mày-
iyundà g‘umbàkkà àylànàdi và kålàsi yil ko‘klàmdà g‘umbàkdàn
qo‘ng‘izlàr chiqàdi. Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàrning uchàlà turi hàm bir-
birigà o‘õshàsh. Ulàrning kàttàligi 2,5—3,3 sm àtrîfidà. Ràngi qizg‘ish,
màydà îq dîg‘li bo‘làdi. Êo‘kràk qismi îstidà và îyoqlàrining àsîsiy
yarmidà uzun îqish tuklàri bîr. Erkàk buzîqbîshi mo‘ylîvlàrining
uchi 7 tà uzun, urg‘îchilàriniki 5 tà kàltà plàstinkàdàn ibîràt.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 1 3
77-ràsm. Ìàrt qo‘ng‘izi:
77-ràsm. Ìàrt qo‘ng‘izi:
77-ràsm. Ìàrt qo‘ng‘izi:
77-ràsm. Ìàrt qo‘ng‘izi:
77-ràsm. Ìàrt qo‘ng‘izi:
1—urg‘îchisi; 2—erkàgi; 3—lichinkàsi (qurti); 4—g‘umbàgi; 5—ildizni
zàràrlàyotgàn qurt và tuprîqqà qo‘ygàn tuxumi; 
6—qo‘ng‘izlàr yågàn bàrg.
Uch tishli buzîqbîshining îg‘iz àppàràti yuqîrisidàgi plàstin-
kàsining pàstki chåkkàsi 3 bo‘làkkà bo‘lingànligi bilàn zàràrli buzîq-
bîshidàn fàrq qilàdi. Zàràrli buzîqbîshining ustki qànîtidàgi
tàngàchàlàr bir tåkis bo‘lmày, bàlki dîg‘ shàkldà hàr jîy-hàr jîy-
dà, zàràrli buzîqbîshiniki esà bir tåkis jîylàshgàn.
Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàrning imàgîsi dåyarli zàràr yåtkàzmàydi,
lichinkàsi måvà dàràõtlàri, tîk và butàlàrning ildizini kåmirib, kàttà
zàràr yåtkàzàdi. Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàr uzîq vàqt dàvîmidà rivîj-
lànàdi. Uch tishli và zàràrli buzîqbîshi 3 yildà, màrt buzîqbîshisi 4
yildà bir màrtà nàsl båràdi. Uch tishli và zàràrli buzîqbîshi
qo‘ng‘izlàrning imàgîsi 30—40 kun, màrt buzîqbîshi qo‘ng‘izniki
9 îygàchà yashàydi. Òuõumi 40—50 kundà, g‘umbàgi 15 kundà
rivîjlànàdi. Bîshqà vàqtdà lichinkàlik bîsqichidà bo‘làdi.
Lichinkàlàrning tànàsi yo‘g‘în, yoysimîn, ràngi õirà îq bo‘làdi.
Ulàrning îrqà tîmîni yo‘g‘în kàltà tuk bilàn qîplàngàn. Ìàrt buzîq-
bîshisining lichinkàsi 5 sm, zàràrli và uch tishli buzîqbîshilàrning lichinkàsi
6,5 sm bo‘làdi. Lichinkàlàr 3 màrtà po‘st tàshlàb, imàgîgà àylànàdi.
1
2
3
4
5
6
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 1 4
Yangi bîg‘làr tàshkil qilishdà ko‘chàtzîrlàrgà ko‘chàt o‘tqi-
zishdàn îldin tuprîq tåkshiruvi o‘tkàzilàdi. Bundà muàyyan yårdàgi
zàràrkunàndàlàrdàn buzîqbîshi, qàrsildîq qo‘ng‘izlàr lichinkàsi-
ning jîylàshish zichligi àniqlànàdi. 1m
2
màydîndà 2—3 tà buzîqbîshi
lichinkàsi bo‘lsà, ko‘chàtlàr uchun õàvflidir. Buzîqbîshi qo‘ng‘izlàrgà
và bîshqà ildiz zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràshdà àgrîtåõnikà và
tàshkiliy-õo‘jàlik chîrà-tàdbirlàri àsîsiy o‘rin tutàdi. Ulàrgà àsîsiy và
qo‘shimchà ishlîv bårish, àlmàshlàb ekishni to‘g‘ri tàshkil etish,
o‘g‘itlàsh, sug‘îrish và qàtîr îràlàrini bànd qiluvchi ekinlàr ekish
ildiz zàràrkunàndàlàri sînining kàmàyishigà yordàm båràdi. Qo‘ng‘izlàr
uchishi và tuõum qo‘yishi dàvridà bàrg kåmiruvchi bîshqà zàràrkunàn-
dàlàrgà qàrshi kuràshdà tàvsiya etilgàn pråpàràtlàrdàn fîydàlànish
hàm (ilîvàgà qàràng) qo‘ng‘izlàrni yo‘qîtishgà yordàm båràdi.
G‘ilîfli kuya (Coleophora hemerobiola Fie)
G‘ilîfli kuya (Coleophora hemerobiola Fie)
G‘ilîfli kuya (Coleophora hemerobiola Fie)
G‘ilîfli kuya (Coleophora hemerobiola Fie)
G‘ilîfli kuya (Coleophora hemerobiola Fie)
(((((
Vponomenfidae
Vponomenfidae
Vponomenfidae
Vponomenfidae
Vponomenfidae — haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
G‘ilîfli kuya qurtlàri o‘rik, bîdîm, båhi, îlchà, gilîs, nîkning
và àyniqsà, îlmàning bo‘rtàyotgàn và yozilà bîshlàgàn kurtàklàrini
yåb zàràr yåtkàzàdi. Nàtijàdà dàràõtlàr uzîq vàqtgàchà bàrgsiz bo‘lib
qîlàdi. Êåyinchàlik qurtlàr bàrg eti bilàn îziqlànàdi, qàttiq zàràr-
làngàn bàrglàr qo‘ng‘ir tusgà kiràdi và kuygàngà o‘õshàb qîlàdi.
G‘ilîfli kuya måvà dàràõtlàri shîõidà o‘rtà yoshdàgi bîsqichidà
qishlàydi và ertà bàhîrdà kurtàklàr bo‘rtishidàn îldin uyg‘înàdi. Îq
àkàtsiya gullày bîshlàshigà yaqin qurtlàr îziqlànishdàn to‘õtàb, dàràõtlàr
shîõidàn tànàsigà o‘rmàlàb tushàdi, kåyin po‘stlîq tàngàchàlàri îstigà
yoki po‘stlîqning yoriqlàrigà kirib îlàdi và o‘zidàn chiqàrgàn ip bilàn
yoriqni bårkitàdi. Bîshi bilàn g‘ilîfning îrqàdàgi uchigà bîrib îlàdi,
uning shàklini o‘zgàrtiràdi và qimirlàmàydigàn bo‘lib qîlàdi.
Êàpàlàk tànàsining uzunligi 5 mm, qànîtining uzunligi (yoz-
gàndà) 12—14 mm gà yåtàdi. Îldingi qànîtlàri kulràng-kumushsimîn
tusdà tîvlànàdi. Îrqà qànîtlàri judà ingichkà, îqish, uzun hîshiyali.
Òuõumi sàriq yoki îq, kàttàligi 0,3 mm. Vîyagà yåtgàn qurtning
g‘ilîfi 13 mm gàchà bo‘làdi. Òuõumi 9—11 kundà rivîjlànàdi, qurti
3—4 hàftà dàvîmidà o‘sib yåtilàdi.
Êàpàlàklàr bàrgning îrqà tîmînigà, fàqàt bàrg tîmirlàri yonigà
tuõum qo‘yadi. Bittà kàpàlàk hàyoti dàvîmidà 50—70 tà tuõum qo‘yadi.
Òuõumdàn chiqqàn yosh qurtlàrdà g‘ilîf bo‘lmàydi. Ulàr dàrhîl bàrg
po‘sti îstigà kirib îlàdi. Bir qànchà vàqtdàn kåyin g‘ilîfchà yasàb
îlgàn qurtlàr bàrg po‘sti îràsidàn chiqib, såntabr-îktabr îyigàchà
bàrg bilàn îziqlànàdi. G‘ilîfli kuya yiligà bir màrtà nàsl båràdi.
G‘ilîfli kuyagà qàrshi kuràshdà himîya bålbîg‘làridàn fîydàlà-
nish kàttà àhàmiyatgà egà. Dàràõtlàr gullàgàndàn kåyin dàrhîl và
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 1 5
8—10 kun îràlàtib, ikkinchi màrtà fîsfîrîrgànik và piråtrîid pråpà-
ràtlàr bilàn ishlîv bårish yaõshi nàtijà båràdi.
Bàrg yozàyotgàn kurtàklàrni kuya lichinkàlàri ko‘plàb kåmirishi
õàvfi tug‘ilgàndà dàràõt và ko‘chàtlàrgà kàrbîfîs yoki fîzàlîn, zîlîn
yoki måtàtiîn (100 litr suvgà 200 g hisîbidà) eritmàsi såpilàdi.
Îlmà qurti (Carpocapsa pomonella L.)
Îlmà qurti (Carpocapsa pomonella L.)
Îlmà qurti (Carpocapsa pomonella L.)
Îlmà qurti (Carpocapsa pomonella L.)
Îlmà qurti (Carpocapsa pomonella L.)
(((((
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae — bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
O‘rtà Îsiyodà îlmà qurti urug‘li måvà dàràõtlàrining, àyniqsà,
îlmà, qismàn, nîk và båhining àsîsiy zàràrkunàndàsidir. Îlmà qurti
îlmà và nîk hîsilining tàõminàn 50% igà zàràr yåtkàzàdi. Hàr yili
uning zàràrlàshidàn måvàlàr tugunchàsi và g‘o‘rà måvàlàrning
ànchàginà qismi to‘kilib kåtàdi.
Îlmà qurti tushgàn måvàlàrni sàqlàb bo‘lmàydi, ulàr ko‘pinchà
irib kåtàdi. Bu qurt bà’zàn o‘rik và îlõo‘rini hàm zàràrlàshi mumkin.
Qurt måvàning eti và urug‘i bilàn îziqlànàdi. Îlmàning ertàpishàr
nàvlàri bu qurtdàn 30—40%, o‘rtàgi và kuzgi nàvlàri 40—50%, eng
qimmàtbàhî kåchpishàr nàvlàri 80—90% gàchà zàràrlànàdi.
Îlmà qurti råspublikàmizning bàrchà vilîyatlàridà 3 màrtà, tîg‘
và tîg‘îldi tumànlàridà 2 màrtà nàsl bårib rivîjlànàdi. Bittà àvlîd
qurti 4 yoshni bîshdàn kåchiràdi. Êàpàlàkning uzunligi 18—21 mm
kålàdi, qànîtlàri to‘q kulràng, tuõumi yumàlîq, îq, kàttàligi 1 mm
àtrîfidà. Qurtining uzunligi 17—19 mm bo‘lib, îch sàriq ràngdàn tî
îch pushti rànggàchà. G‘umbàgi 9—12 mm uzunlikdà, jigàrràng.
Îlmà qurti îziqlànib bo‘lgàndàn so‘ng pillà o‘ràsh uchun ya-
shirin jîygà — dàràõtlàr po‘stlîg‘ining yoriqlàrigà, kîvàklàrgà, ildiz
àtrîfigà và qismàn dàràõtlàr tàgidàgi tuprîq qàtlàmlàrigà tushàdi và shu
pillà ichidà qishlàydi. Bàhîrdà birinchi kàpàlàgining uchish dàvri Rånåt
Simirånkî nàvli îlmà gullàb bo‘lgàn vàqtgà to‘g‘ri kålàdi. Shundàn îlti-
yåtti kun o‘tgàch, kàpàlàgi g‘uj-g‘uj bo‘lib uchib chiqàdi. Ikkinchi nàsl
båràdigàn kàpàlàgining îmmàviy uchish dàvri îlmà gullàgàndàn 45—48
kundàn, uchinchi àvlîdiniki 92—96 kundàn kåyin bîshlànàdi.
Ertà bàhîrdà hàvî hàrîràti 10°C dàn yuqîri bo‘lgàndà, g‘umbàkkà
àylànàdi. Îlmà gullàgàn vàqtdà g‘umbàkdàn kàpàlàklàr chiqàdi, ulàr
qîrîng‘i tushgàndà, àsîsàn, dàràõtlàr àtrîfidà uchib yuràdi.
Råspublikàmizning tîg‘îldi zînàsi shàrîitidà yoz ànchà sàlqin bo‘-
làdi. Shuning uchun birinchi nàsl båràdigàn kàpàlàgining uchish dàvri
Rånåt Simirånkî nàvli îlmà gullàb bo‘lgàndàn 10—12 kun kåyin, ik-
kinchi nàsl kàpàlàgining uchish vàqti 55—60 kun o‘tgàch bîshlànàdi.
Êàpàlàgi bir nåchtà (o‘rtàchà hisîbdà 50 tàgàchà) tuõum qo‘yadi.
Òuõumdàn chiqqàn lichinkàlàr måvàning eti và urug‘i bilàn îziq-
lànàdi. Qurtlàrning 60—80% i måvà ichigà gul kîsàchàsidàn kirsà,
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 1 6
qîlgàn qismi måvàning yoni và pàstki yuzàsidàn kiràdi. Qurtlàr måvà
po‘sti îstigà kirib, måvà etidàn kàmårà îchàdi và uning ichidà bir-
munchà vàqt îziqlànib turàdi. So‘ngrà urug‘ uyasining îstidàgi
tîmirlàr tuguni îrqàli urug‘ uyasigà o‘tàdi, måvà sirtidàn tîmirlàr
tugunigà o‘tish uchun buràmà yo‘l îchàdi. Hàr bir qurt 25—30 kun
dàvîmidà îziqlànàdi.
Qurt rivîjlànishi îõiridà måvàdàn chiqib, g‘umbàkkà àylànish
uchun pàstki shîõlàrning àsîsigà yoki dàràõtlàr tànàsigà o‘rmàlàb
bîràdi. Îlmàning qurt zàràrlàgàn jîyi ko‘pinchà irib kåtàdi, uning
îlmà ichigà kirgàn tåshigi esà po‘kàk bo‘lib qîlàdi. Hîsil yig‘ib-tårib
îlingàndà, måvà ichidà qîlgàn qurtlàrning ko‘pchiligi g‘umbàkkà
àylànish uchun måvà ichidàn chiqàdi.
Îlmà qurtining kàpàlàgi fîydàli hàrîràt yig‘indisi 100°C bo‘lgàndà
(eng pàstki nuqtàsi 10°C) uchà bîshlàydi, 170°C (150—190°C) dà
yoppàsigà uchàdi. Fîydàli hàrîràt yig‘indisi 230°C bo‘lgàndà birin-
chi nàsl qurtlàri tuõumdàn chiqàdi. Àgàr qàt’iy kuràsh îlib bîrilmàsà,
90% gàchà måvà bu qurt bilàn zàràrlànishi mumkin.
Bu zàràrkunàndàgà qàrshi kuràsh màqsàdidà yårgà to‘kilgàn
måvàlàr uzluksiz yig‘ishtirib turilàdi. Îlmà tårib sîlinàdigàn idish-
làrning qîlgànlàrini (qîp, tàõtà và bîshqàlàr) dàlàdà qîldirmàslik
zàrur. Dàràõtlàr tànàsining àtrîfi yumshàtilàdi. Òànà và yon shîõ-
làrning ko‘chgàn po‘stlîg‘i shilib tàshlànàdi. Àsîsiy và yon tànàlàrgà
78-ràsm. Îlmà qurti:
78-ràsm. Îlmà qurti:
78-ràsm. Îlmà qurti:
78-ràsm. Îlmà qurti:
78-ràsm. Îlmà qurti:
1—kàpàlàgi; 2—lichinkàsi (qurti); 3—g‘umbàgi; 4—zàràrlàngàn
îlmà måvàsi; 
5—tuõumi.
1
2
3
4
5
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 1 7
qîp và màõsus qîg‘îzdàn yasàlgàn tutqich bålbîg‘ bîg‘lànib, vàqt-
vàqti bilàn ulàr tåkshirib turilàdi, yig‘ilgàn qurtlàr yo‘qîtilàdi. Bîg‘-
làrgà fîydàli hàshàrîtlàrni jàlb qilish màqsàdidà nåktàr båruvchi
o‘simliklàr ekib, biîlîgik yo‘l bilàn kuràshilàdi. Òuõum qo‘ya bîsh-
làgàndà và undàn 6 kun o‘tkàzib, 3 màrtà triõîgràmmà tàrqàtilàdi.
Fîydàli hàrîràt (+10°C dàn yuqîri) yig‘indisi tàõminàn 230°C
bo‘lgàndà birinchi màrtà kimyoviy ishlîv bårilàdi.
Îlmàzîrlàrni måvàõo‘r qurtlàrdàn o‘z vàqtidà himîya qilish
màqsàdidà zàràrkunàndà kàpàlàgining uchish muddàti àniqlàb turi-
làdi. Îlmà dàràõtining rivîjlànish dàvri kuzàtib bîrilib, fårîmînli
tutqich (fårîmînlàr sintåz qilingàn jinsiy àttràktànt) ilib qo‘yilàdi.
Ulàrning yordàmidà îlmà måvàõo‘rlàri uchishining dàvîmiyligi
àniqlànàdi và shuningdåk, himîya chîràlàrini o‘tkàzish muddàti
bålgilànàdi. Fårîmîn tutqichlàr dàstlàb îlmà gullàshi àràfàsidà
qo‘yilàdi. Shundà kàpàlàklàrning bàhîrgi àvlîdi uchishining bîshlà-
nishi và îmmàviy tus îlishi tåz àniqlàb îlinàdi. Fårîmîn tutqichlàr
3—5 gåktàrgà bittàdàn ilinàdi. Ulàr îràsidàgi màsîfà tàõminàn 50
måtr bo‘lishi kåràk. Fårîmîn tutqichlàr hàr båsh kundà tåkshirib
turilàdi và bir îy o‘tgàch yangilànàdi. Àgàr 5 kun ichidà hàr bir
fårîmîn tutqich bilàn o‘rtàchà 5—10 tàdàn kàpàlàk tutilsà, o‘shà
vàqtdà zàràrkunàndàlàrgà qàrshi ishlîv bîshlàsà bo‘làdi.
Birinchi màrtà Rånåt Simirånkî và Rîzmàrin nàv îlmàlàr gul-
làb bo‘lgàndàn kåyin, ikkinchi màrtà birinchi dîrilàshdàn 12—15 kun
o‘tgàch, uchinchi màrtà îlmà gullàgàndàn bir yarim îy o‘tgàndàn
so‘ng ishlîv bårilàdi. Ìåvàsi ertà pishib yåtilàdigàn Sàmàrqànd
to‘ng‘ichi, Òîshkånt bîrîvinkàsi kàbi nàvlàr fàqàt ikki màrtà dîrilànàdi.
Ìåvà bîg‘làrigà yaqin jîylàrgà tut dàràõtlàri ekilgàn bo‘lsà,
ipàk qurtlàri tut bàrgi bilàn îziqlànib bo‘lgàndàn kåyin bîg‘làrni
dîrilàsh mumkin. Bundà dàstlàbki dîri purkàsh ishlàri îlmà dàràõt-
làri gullàb bo‘lgàndàn 45—47 kun o‘tgàch, ikkinchisi birinchisidàn
12—15 kun o‘tgàch o‘tkàzilàdi.
Zàràrkunàndàlàrgà qàrshi kuràshdà quyidàgi pråpàràtlàrdàn biri
qo‘llànilàdi: kàrbîfîs yoki bånzîfîsfàt, zîlîn (100 litr suvgà 200—
300 g hisîbidàn). Pråpàràtlàr ulàrning turigà và bîg‘ning yoshigà
qàràb, gåktàrigà 2,5—4,5 kg hisîbidàn sàrflànàdi (ilîvàgà qàràng).
Piråtrîid turkumigà îid pråpàràtlàr (simbush, sumitsidin, shår-
pà, nuråll, ripkîrd) bo‘lsà, gåktàrigà 0,6 dàn 2 l gàchà sàrflànàdi
(100 litr suvgà 50—60 g hisîbidàn îlinàdi). Bîg‘làrdà måvà kànàlàri
ko‘pàya bîshlàsà, ulàrgà qàrshi qo‘llànàdigàn pråpàràtlàr (ho‘llà-
nàdigàn îltingugurt, îmàyt, pliktràn) eritmàsi qo‘shib purkàlàdi.
Hàvàskîr bîg‘bînlàr tîmîrqà shàrîitidà ko‘rsàtilgàn mud-
dàtlàrdà kàrbîfîs yoki bånzîfîsfàt (zîlîn) pråpàràtining 20 g ni 10 l
suvdà eritib purkàshlàri mumkin. Òàmàki qàynàtmàsidàn fîydàlànish
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 1 8
hàm mumkin. Bundà 1 kg tàmàki chiqindisi 10 l qàynîq suvdà bo‘k-
tirilàdi và bir sutkàdàn kåyin suzib îlinib, ungà 2 bàràvàr miq-
dîrdà suv qo‘shilàdi. 10 litr qàynàtmàgà 40—50 g sîvun qo‘shgàndàn
so‘ng, eritmà purkàsh uchun tàyyor bo‘làdi.
Òîmîrqà shàrîitidà, õimikàtlàrni kàmrîq ishlàtish màqsàdidà
biîpråpàràtlàr và tutqich bålbîg‘làrdàn fîydàlànish màqsàdgà mu-
vîfiq. Buning uchun 10 litr suvgà 50 g entîbàktårin pråpàràti và 5—
10 g kàrbîfîs qo‘shib eritmà tàyyorlànàdi. Nàtijàdà kimyoviy pråpàràtlàr
50—75% kàm sàrflànàdi. Bålbîg‘ sifàtidà esà o‘ràmà yoki qàtlàmà
qîg‘îz, yaõshisi qîp yoki bîshqà màtîdàn fîydàlànish mumkin. Bål-
bîg‘ bîg‘làngàn dàràõt tànàsini o‘ràb tursà bàs, îlmà qurti uning
îràlig‘igà kirib, pillà o‘ràydi. Bålbîg‘ îlmà gullàgàndàn 15—20 kun
o‘tgàch bîg‘lànàdi. U dàràõt tànàsining o‘rtàrîq qismigà o‘ràlàdi và
ustidàn kànîp bilàn bo‘shrîq qilib bîg‘làb qo‘yilàdi. Bundàn màqsàd,
bålbîg‘ tàgidà ko‘prîq îlmà qurti to‘plànishigà erishishdir. Bålbîg‘
bîg‘lànàdigàn jîydàgi po‘stlîqning qurigàni sidirib tàshlànàdi. Bål-
bîg‘ hàftàdà bir màrtà yåchib îlinàdi. Òo‘plàngàn qurtlàr yo‘q qilin-
gàch, yanà bîg‘làb qo‘yilàdi. Shuningdåk, to‘kilgàn îlmà kåchqurun
(ertàlàb emàs) tårib îlinàdi. Ulàrdà uchràgàn qurtlàr qirib tàshlànàdi.
Îlmà kuyasi (Yponomeuta malinellus Zell.)
Îlmà kuyasi (Yponomeuta malinellus Zell.)
Îlmà kuyasi (Yponomeuta malinellus Zell.)
Îlmà kuyasi (Yponomeuta malinellus Zell.)
Îlmà kuyasi (Yponomeuta malinellus Zell.)
(((((
Vponomenfidae
Vponomenfidae
Vponomenfidae
Vponomenfidae
Vponomenfidae — haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Êuya qurtlàri yozilàyotgàn kurtàklàrni, kåyinrîq bàrglàrni hàm
yåb qo‘yadi. Qàttiq zàràrlàngàn dàràõtlàr måvà qilmàydi và kålàsi
yili hàm kàm hîsil båràdi. Bundày dàràõtlàr yaõshi o‘smàydi.
Qurtlàr to‘p-to‘p bo‘lib yashàydi và bittà shîõchàning bàrglà-
rini yåb tugàtib, hàmmàsi birgàlikdà ikkinchi shîõchàgà o‘tàdi, àyni
vàqtdà fàqàt shîõlàrginà emàs, bàlki dàràõtning butun shîõ-shàb-
bàsi o‘rgimchàk to‘ri bilàn qîplànib qîlàdi.
Êàpàlàklàri qànîtini yozgàndà 18—22 mm gàchà yåtàdi, îld
qànîtlàri îq-kumushsimîn tusdà tîvlànàdi, 3 qàtîr qîrà xîli bîr,
îrqà qànîtlàri kulràng-qo‘ng‘ir tusdà, uzun tukli hîshiyasi bîr.
Òuõumi 0,3 mm kàttàlikdà, îldin îch sàriq bo‘lib, kåyin qo‘ng‘ir
rànggàchà o‘zgàràdi. Qurtining kàttàligi 16—18 mm, îch sàrg‘ish
ràngdàn to‘q kulrànggàchà o‘zgàràdi. Ustidà tukli ikki qàtîr õîli bo‘làdi.
G‘umbàgi 12—14 mm, sàriq ràngli, cho‘ziqrîq îq pillà ichidà bo‘làdi.
Pillàlàr 10—100 tàgàchà bo‘lib, bir-biri bilàn bîg‘làm hîsil qilàdi.
Yosh qurtlàri qàlqînchàlàr îstidà qishlàydi. Bàrg kurtàklàr yo-
zilgàndàn 4—5 kun o‘tgàch, qurti qàlqîn îstidàn chiqib, bàrglàrning
epidårmisi îstigà kiràdi và bàrg eti bilàn îziqlànàdi. Vîyagà yåt-
gàch, bàrglàrni yoppàsigà yåb qo‘yadi. Ulàr 40—45 kun îziqlàngàch,
o‘rgimchàk uyalàrigà to‘plànib, pillà yasàydi và g‘umbàkkà àylànàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 1 9
10—14 kundàn kåyin g‘umbàkdàn kàpàlàklàr uchib chiqàdi. Êàpàlàklàr
30—40 kun yashàydi. Ulàrning hàr biri 90—120 tàgàchà tuõum qo‘yadi.
2—3 hàftà o‘tgàch, ulàrdàn lichinkà chiqib, qàlqînchà îstidàn
chiqmày qishlàshgà kåtàdi. Îlmà kuyasi yiligà bir màrtà nàsl båràdi.
Îlmà kuyasining iqtisîdiy õàvflilik dàràjàsi 1 m nîvdàdà 0,5—1
tà qàlqînchà bo‘lishi yoki bir dàràõtdà 1—2 tà uya bo‘lishi bilàn
bålgilànàdi. Îlmà kuyasigà qàrshi kimyoviy kuràsh chîràlàrini àmàlgà
îshirish lichinkàlàrning qàlqînchà îstidàn chiqish dàvri (îlmà bàrg
kurtàklàrining yozilishi)gà to‘g‘ri kålsà, yaõshi sàmàrà båràdi. Ulàrgà
qàrshi kuràshdà ishlàtilàdigàn påstitsidlàr ro‘yõàti ilîvàdà bårilgàn.
Hàvîl (minà) yasîvchi kuyalàr (Lithocolletis phrifoliella Grsm)
Hàvîl (minà) yasîvchi kuyalàr (Lithocolletis phrifoliella Grsm)
Hàvîl (minà) yasîvchi kuyalàr (Lithocolletis phrifoliella Grsm)
Hàvîl (minà) yasîvchi kuyalàr (Lithocolletis phrifoliella Grsm)
Hàvîl (minà) yasîvchi kuyalàr (Lithocolletis phrifoliella Grsm)
(((((
Yithocolletidae
Yithocolletidae
Yithocolletidae
Yithocolletidae
Yithocolletidae — pestranka kuyalar oilasi,
— pestranka kuyalar oilasi,
— pestranka kuyalar oilasi,
— pestranka kuyalar oilasi,
— pestranka kuyalar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
O‘zbåkistîndàgi bîg‘làrdà dàràõtlàrning bàrglàrigà hàvîl (minà)
yasîvchi kuyalàr kàttà zàràr yåtkàzàdi.
Îlmà bàrg îsti hàvîl (minà) yasîvchi kuyasi O‘rtà Îsiyodà kång
tàrqàlgàn. Àsîsàn, îlmàgà zàràr yåtkàzàdi.
G‘umbàgi to‘kilgàn bàrglàrdà minà ichidà qishlàydi. Dàràõtlàr
gullàshi îldidàn kàpàlàklàri yoppàsigà uchib chiqàdi. Urg‘îchi kàpàlàk-
làr 90 tàgàchà tuõum qo‘yadi. Bàrglàr îstigà qo‘ygàn tuõumidàn
chiqqàn lichinkàlàr bàrg to‘qimàsigà tåshib kirib, uning pàrånõi-
màsidà 21—28 kun yashàydi. Yiligà uch màrtà nàsl bårib rivîjlànàdi.
79-ràsm. Îlmà kuyasi:
79-ràsm. Îlmà kuyasi:
79-ràsm. Îlmà kuyasi:
79-ràsm. Îlmà kuyasi:
79-ràsm. Îlmà kuyasi:
1—qo‘ygàn tuõumlàri; 2—lichinkàsi; 3—g‘umbàgi; 4—kàpàlàgi;
5—zàràrlàngàn bàrg, pillàlàri bilàn.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 2 0
Òàbiàtdà bu zàràrkunàndàning sînini bîshqà entîmîfàglàr hàm
kàmàytirib turàdi. Hàr bir bàrgdà minà (hàvîl) sîni uchtàdàn îsh-
gàndà kimyoviy kuràsh chîràlàri qo‘llànàdi (ilîvàgà qàràng). Êuzdà yår-
làrni àg‘dàrib hàydàsh zàràrkunàndà sînini kàmàytirish imkînini båràdi.
Bàrg usti hàvîl yasîvchi måvà kuyasi
Bàrg usti hàvîl yasîvchi måvà kuyasi
Bàrg usti hàvîl yasîvchi måvà kuyasi
Bàrg usti hàvîl yasîvchi måvà kuyasi
Bàrg usti hàvîl yasîvchi måvà kuyasi
(Lithocolletis corylifoliella Hw.)
(Lithocolletis corylifoliella Hw.)
(Lithocolletis corylifoliella Hw.)
(Lithocolletis corylifoliella Hw.)
(Lithocolletis corylifoliella Hw.)
(((((
Yithocolletidae
Yithocolletidae
Yithocolletidae
Yithocolletidae
Yithocolletidae — pestranka kuyalar oilasi,
— pestranka kuyalar oilasi,
— pestranka kuyalar oilasi,
— pestranka kuyalar oilasi,
— pestranka kuyalar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Bàrg usti hàvîl yasîvchi måvà kuyasi chàng qànîtli kuyalàr
îilàsigà, kàpàlàklàr turkumigà kiràdi. Îlmà, nîk, båhi, gilîs, îlchà,
do‘lànà, îlõo‘ri và bîshqà måvà dàràõtlàri bàrgigà zàràr yåtkàzàdi.
Zàràrkunàndà qurtlàri yårgà to‘kilgàn bàrglàrdà hàvîl (minà)
ichidà qishlàydi và ertà bàhîrdà g‘umbàkkà àylànàdi. Îlmà gullàshi
îldidàn kàpàlàklàr yoppàsigà uchib chiqàdi. Êàpàlàklàri 12 kun yashàydi
và shu kunlàrdà bàrglàr yuzàsigà 14 tàdàn 63 tàgàchà tuõum qo‘yadi.
Òuõumdàn 7 — 10 kun ichidà chiqqàn lichinkàlàr (qurtlàr) bàrgning
ustki qismi eti îràsigà kirib kåtàdi. Qurti 24 kundàn 42 kungàchà yashàb
zàràr yåtkàzàdi và hàvîl ichidà g‘umbàkkà àylànàdi. Yiligà 3 màrtà
nàsl bårib rivîjlànàdi. Êuràsh chîràlàri îlmà bàrg îsti kuyasiniki singàri.
Po‘stlîqõo‘rlàr (Lipidae)
Po‘stlîqõo‘rlàr (Lipidae)
Po‘stlîqõo‘rlàr (Lipidae)
Po‘stlîqõo‘rlàr (Lipidae)
Po‘stlîqõo‘rlàr (Lipidae)
Bu qo‘ng‘izlàr, àyniqsà, îlmà qo‘ng‘izi yoki îlõo‘ri và burish-
gàn qo‘ng‘iz ko‘pginà måvà dàràõtlàrigà, dànàkli måvà dàràõtlàrigà
zàràr yåtkàzàdi. Îlmà po‘stlîqõo‘r qo‘ng‘izi bilàn uning lichinkàlàri
dàràõtlàr shîõini và bà’zàn butun-butun dàràõtlàrni, vîyagà yåtgàn
qo‘ng‘izlàr esà yosh nîvdàlàrni quritib qo‘yadi. Bîg‘ to‘g‘ri pàrvà-
rish qilinmàsà (yåtàrli sug‘îrmàslik nàtijàsidà) hàmdà ilgàri bîshqà
zàràrkunàndàlàr tà’siridà kuchsizlàngàn dàràõtlàrgà po‘stlîq îsti
qo‘ng‘izlàri, àyniqsà qàttiq zàràr yåtkàzàdi. Po‘stlîq îsti qo‘ng‘izlàri
dàràõtlàr shîõidà, po‘stlîg‘i îstidà, po‘stlîq îsti qàvàtidàn îchgàn
yo‘llàrdà kàttà yoshli lichinkà bîsqichidà qishlàydi. Lichinkàlàr qishlày-
digàn jîyidà màrtning ikkinchi yarmidàn bîshlàb g‘umbàkkà àylànàdi,
àpråldà vîyagà yåtgàn qo‘ng‘izlàr pàydî bo‘làdi. Qishlîvchi lichinkàlàr
hàr õil yoshdà bo‘lgànligidàn g‘umbàklàrdàn qo‘ng‘iz chiqishi uzîqqà
— iyulgàchà dàvîm etàdi. Qo‘ng‘izlàr dàstlàb pàydî bo‘lgàn jîyidà —
shîõlàrning po‘stlîg‘i îstidà, po‘stlîq îsti qàtlàmidà, kåyinchàlik
shîõlàrning uchidà, yosh nîvdàlàr àsîsidà îziqlànàdi, ulàr yarim dîirà
kànàllàr îchib, shu yo‘l bilàn nîvdàlàrni nîbud qilàdi.
Qo‘ng‘izlàr po‘stlîq îstidàn chiqib, to‘g‘ri yumàlîq tåshiklàr
îchàdi, „uchish tåshiklàri“ dåb àtàlàdigàn bu yo‘llàr zàràrkunàn-
dàlàrni àniqlàshdà muhim àhàmiyatgà egà. Dànàkli måvà dàràõtlàridà
shundày tåshiklàrdàn ko‘pinchà yålim îqib turàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 2 1
Po‘stlîq îsti qo‘ng‘izlàri kuchsizlàngàn dàràõtlàrgà tuõum qo‘yadi.
Urg‘îchi qo‘ng‘iz shundày dàràõtlàr shîõidà „kirish tåshigi“, so‘ngrà
po‘stlîq îstidàn kànàl îchàdi, uning diàmåtri qo‘ng‘iz tànàsining
kàttàligidà bo‘làdi. Urg‘îchi qo‘ng‘iz po‘stlîq îsti qàvàtini kåmirib
„pàrmàlàsh uni“ hîsil qilàdi và uni tàshqàrigà chiqàrib tàshlàydi.
Urg‘îchi qo‘ng‘iz „înàlik yo‘li“ (kànàl) ning yonlàrini kåmirib, tuõum
kàmåràlàri hîsil qilàdi và shu kàmåràlàrgà bittàdàn tuõum qo‘yib kåtàdi,
so‘ngrà ulàrni pàrmàlàsh uni bilàn to‘ldiràdi. Îlõo‘ri qo‘ng‘izining înàlik
yo‘li 5 — 10 sm, burishgàn qo‘ng‘izniki 2 — 3 sm uzunlikdà bo‘làdi.
Qo‘ng‘iz màydà, tànàsi kàltà, silindrsimîn shàkldà bo‘làdi.
Burishgàn po‘stlîqõo‘r (Scolytus rugulosus Rats.)
Burishgàn po‘stlîqõo‘r (Scolytus rugulosus Rats.)
Burishgàn po‘stlîqõo‘r (Scolytus rugulosus Rats.)
Burishgàn po‘stlîqõo‘r (Scolytus rugulosus Rats.)
Burishgàn po‘stlîqõo‘r (Scolytus rugulosus Rats.)
Burishgàn po‘stlîqõo‘r qo‘ng‘izi tànàsining uzunligi 2,3 — 2,8
mm, qîrni ko‘tàrilib turàdi, ustki qànîtlàridà burishgàn egàtchàlàr,
egàtchàlàridà và ulàr îràsidà nuqtàlàr bîr. Bu qo‘ng‘iz jàmi 120
tàgàchà tuõum qo‘yadi. Yiligà ikki màrtà nàsl båràdi.
Po‘stlîqõo‘rlàrgà qàrshi, àsîsàn, àgrîtåõnikàviy và måõànik usul-
làrdà kuràshilàdi. Bîg‘ni yaõshilàb pàrvàrish qilish, qurigàn, zàràr-
làngàn nîvdà và dàràõtlàrni kåsib, bîg‘dàn chiqàrib tàshlàsh kåràk.
Ìåvà dàràõtlàrini o‘z vàqtidà sug‘îrib, îziqlàntirib turish lîzim.
Qo‘ng‘izlàr uchishi dàvridà dàràõtlàrgà ilîvàdà ko‘rsàtilgàn tàrtibdà
fîsfîrîrgànik yoki piråtrîid pråpàràtlàr bilàn ishlîv bårish zàrur.
Nîkkà hàm bir qànchà zàràrkunàndàlàr zàràr yåtkàzàdi. Råspub-
likàmiz shàrîitidà nîk dàràõtlàrigà, àyniqsà, nîk burgà(shirin)chàsi,
nîk biti, îlmà qurti ko‘prîq zàràr yåtkàzàdi.
Îlõo‘ri måvà qurti (Grapholitha funebrana Tr)
Îlõo‘ri måvà qurti (Grapholitha funebrana Tr)
Îlõo‘ri måvà qurti (Grapholitha funebrana Tr)
Îlõo‘ri måvà qurti (Grapholitha funebrana Tr)
Îlõo‘ri måvà qurti (Grapholitha funebrana Tr)
(((((
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae — bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Îlõo‘ri måvà qurti îlõo‘ridàn tàshqàri, o‘rik, îlmà, shàftîli,
gilîsni hàm zàràrlàydi.
Îlõo‘ri và îlmà qurtining hàyot kåchirishi bir-birinikigà o‘õ-
shàsh, àmmî îlõo‘ri qurti dànàkli måvàlàrgà zàràr yåtkàzàdi. Qurtlàr
måvàning eti bilàn îziqlàngàndà, o‘tkàzuvchi to‘qimàlàri buzilib,
måvàlàr qurib, to‘kilàdi. Zàràrlàngàn jîydà qurtlàrning ekskrimånti
(àõlàti) ko‘rinib turàdi.
Qurtning kàpàlàklàri qànîtini yozgàndà 12—15 mm gà yåtàdi,
îldingi qànîtlàri kulràng-qo‘ng‘ir bo‘lib, binàfshà tusdà tîvlànàdi.
Îrqà qànîtlàridà qo‘ng‘ir-kulràng uzun hîshiyasi bîr. Òuõumi yashil-
îq, 0,7 mm kàttàlikdà. Qurti 12—15 mm, kichik yoshdà îqish, vîyagà
yåtgàndà qizg‘ish, pàstki tîmîni pushti ràngdà bo‘làdi. G‘umbàgining
kàttàligi 6—8 mm bo‘lib, sàrg‘ish-qo‘ng‘ir tusdà.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 2 2
Vîyagà yåtgàn qurtlàr qàlin pillà ichidà àsîsiy tànàning pàstki qis-
midà (tuprîqdàn 15—20 sm bàlàndlikdà) và o‘simliklàr qîldig‘i îràsidà
qishlàydi. Ulàr sîvuqqà chidàmsiz bo‘lib, qishdà 60—70% qirilib kåtàdi.
Ertà bàhîrdà fîydàli hàrîràt yig‘indisi 105—120°C (pàstki nuq-
tà 10°C) bo‘lgàndà, mày îyining bîshlàridà g‘umbàkdàn kàpàlàk-
làr uchib chiqàdi. Êàpàlàgi 4—15 kun yashàydi, låkin shu dàvrdà
îlõo‘ri g‘o‘ràsigà 40—85 tàgàchà tuõum qo‘yadi.
Òuõumdàn chiqqàn qurt måvàni tåshib kiràdi. Êåmirib ichkàrigà
kirgàn jîydà yålim hîsil bo‘làdi. Ikkinchi nàsl båràdigàn kàpàlàklàr
îlõo‘ri gullàgàndàn kåyin 1,5—2 îy o‘tgàch uchib chiqàdi. Ikkinchi nàsl
qurtlàri „Ispîlinskàya“ kàbi kåchpishàr nàvlàrgà ko‘p zàràr yåtkàzàdi.
Lichinkàsi 17—30 kun îziqlànib, tuprîqning yuzà qàtlàmidà
yoki o‘simliklàr qîldig‘i îstidà g‘umbàkkà àylànàdi. G‘umbàgi 10—
12 kundà rivîjlànàdi. Îlõo‘ri qurti yiligà ikki màrtà nàsl båràdi.
Îlõo‘ri qurtigà qàrshi kuràshdà o‘simliklàr qîldig‘i yo‘qîtilàdi.
Yergà tåz-tåz yuzàki ishlîv bårilàdi. Òo‘kilgàn måvàlàr vàqt-vàqtidà
tårib îlinàdi. Qurtlàr pàydî bo‘lgàn dàvrdà birinchi kimyoviy ishlîv
bårilàdi. Êåyingilàri 16—18 kun îràlàtib o‘tkàzilàdi. Hàr bir nàsligà
qàrshi 1—2 màrtà kimyoviy ishlîv bårish kåràk. Bu qurtgà qàrshi
kuràshdà ishlàtilàdigàn påstitsidlàr ilîvàdà bårilgàn.
Dàràõtlàr ildiz bo‘g‘zining àtrîfi và qàtîr îràlàri àg‘dàrib yum-
shàtilàdi. Àgàr îlõo‘ri îlmà îràsigà ekilgàn bo‘lsà, bundà îlõo‘ri
qurtigà qàrshi màõsus ishlîv bårilmàydi. Îlõo‘ri dàràõti àlîhidà ekilgàn
bo‘lsà, dàràõt guldàn chiqqàndàn ikki hàftà o‘tgàndàn kåyin birin-
chi màrtà dîrilànàdi. Ikkinchi màrtà esà birinchi dîrilàshdàn 1,5—2
îy o‘tgàndàn kåyin purkàlàdi. Îlmà qurtigà qàrshi mo‘ljàllàngàn
pråpàràtlàr ishlàtilàdi.
Òîmîrqà shàrîitidà dàràõtlàr tàgigà qurtdàn zàràrlàngàn bittà-
ikkità îlõo‘ri tushgànligi kuzàtilsà, dàrhîl ulàr tànàsigà màtî yoki
kàrtîndàn tutqich bålbîg‘ bîg‘lànàdi. Hàr 3—4 kundà qàràb, kirib
qîlgàn qurtlàr yo‘qîtilàdi. Àytilgàn muddàtlàrdà kàrbîfîs purkàlàdi
(10 litr suvgà 20 g hisîbidàn) yoki dåkdrîbàtsillin ishlàtish mum-
kin (10 litr suvgà 10—15 g hisîbidàn).
Îlchà shilimshiq àrràkàshi (Caliroa cerasi L.)
Îlchà shilimshiq àrràkàshi (Caliroa cerasi L.)
Îlchà shilimshiq àrràkàshi (Caliroa cerasi L.)
Îlchà shilimshiq àrràkàshi (Caliroa cerasi L.)
Îlchà shilimshiq àrràkàshi (Caliroa cerasi L.)
(((((
Tenhredinidae
Tenhredinidae
Tenhredinidae
Tenhredinidae
Tenhredinidae — haqiqiy arrakashlar oilasi,
— haqiqiy arrakashlar oilasi,
— haqiqiy arrakashlar oilasi,
— haqiqiy arrakashlar oilasi,
— haqiqiy arrakashlar oilasi,
Hymenoptera
Hymenoptera
Hymenoptera
Hymenoptera
Hymenoptera — pardaqanotlilar turkumi.)
— pardaqanotlilar turkumi.)
— pardaqanotlilar turkumi.)
— pardaqanotlilar turkumi.)
— pardaqanotlilar turkumi.)
Bu zàràrkunàndà O‘rtà Îsiyodà kång tàrqàlgàn bo‘lib, îlchà,
gilîs, do‘lànà, bà’zàn îlõo‘ri, îlmà và bîshqà måvàli dàràõtlàrgà
kàttà zàràr yåtkàzàdi.
Vîyagà yåtgàn hàshàrît yaltirîq qîrà tusdà, qànîtlàrini yozgàndà
uzunligi 4—6 mm gà yåtàdi, qànîtlilàrining ràngi tiniq. Qànît tîmirlàri
qîrà-qo‘ng‘ir tusdà, mo‘ylîvi 9 bo‘g‘inli, qîrà tusdà. Òuõumi
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 2 3
cho‘zinchîq-îvàl shàkldà, îch yashil tusdà bo‘lib, uzunligi 0,6
mm. Sîõtà lichinkàsi 9—11 mm uzunlikdà, sàrg‘ish-yashil tusdà.
Êo‘kràgidà 3 juft hàqiqiy, qîrnidà 7 juft sîõtà îyoqlàri bîr.
G‘umbàgi îch sàrg‘ish tusdà, 5 mm uzunlikdà, lîydàn yasàlgàn
îvàl shàkldàgi g‘umbàk ichidà bo‘làdi. O‘rtà Îsiyo råspublikàlàridà
kång tàrqàlgàn. Êàttà yoshdàgi lichinkàlàri tuprîqning 6—15 mm
chuqurligidà lîydàn yasàlgàn g‘umbàk ichidà qishlàydi. Bàrglàr etini
kåsib tuõum qo‘yadi. Bu zàràrkunàndà, àsîsàn, pàrtånîgånåtik usuldà
ko‘pàyadi. Urg‘îchisi 7—18 kun yashàydi, bu dàvrdà 50—75 tàgàchà
tuõum qo‘yadi. Òuõumidàn 7—13 kundà lichinkà chiqàdi.
Lichinkàlàr usti qurib qîlishdàn sàqlîvchi shilimshiq mîddà bilàn
qîplàngàn. 15—20 kun yashàydi. Bàrglàrni yåb, fàqàt tîmirini qîldiràdi.
O‘rtà Îsiyodà 3 màrtà nàsl bårib, rivîjlànàdi. Zàràrlàngàn dàràõt-
làr rivîjlànmày, bà’zàn qurib qîlàdi. Àyniqsà, ikkinchi nàsli õàtàrli.
Bu zàràrkunàndàgà qàrshi kuràshdà yårlàr kuzdà àg‘dàrib hày-
dàlàdi. Àrràkàshlàr uchishi và lichinkàlàri pàydî bo‘lishi dàvridà ilî-
vàdà kåltirilgàn påstitsidlàr bilàn kimyoviy ishlîv bårilàdi.
Råspublikàmiz shàrîitidà ànjirgà hàm bir qànchà zàràrkunàndàlàr
zàràr yåtkàzàdi. Shulàrning eng àshàddiylàridàn biri ànjir pàrvînàsidir.
80-ràsm. Îlchà shilimshiq àrràkàshi:
80-ràsm. Îlchà shilimshiq àrràkàshi:
80-ràsm. Îlchà shilimshiq àrràkàshi:
80-ràsm. Îlchà shilimshiq àrràkàshi:
80-ràsm. Îlchà shilimshiq àrràkàshi:
1—vîyagà yåtgàn hàshàrît (qànîti yozilgàn và tinch turgàn hîlàtlàrdà);
2—lichinkàsi (qurti); 3—àrràkàsh lichinkàlàri bilàn zàràrlàngàn îlchà bàrgi;
4—tuprîqdàgi pillàsi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 2 4
Ànjir pàrvînàsi (Simaetis nemorana Hb.)
Ànjir pàrvînàsi (Simaetis nemorana Hb.)
Ànjir pàrvînàsi (Simaetis nemorana Hb.)
Ànjir pàrvînàsi (Simaetis nemorana Hb.)
Ànjir pàrvînàsi (Simaetis nemorana Hb.)
(((((
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae — parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Ànjir pàrvînàsi kång tàrqàlgàn kåmiruvchi zàràrkunàndà bo‘lib,
ànjir dàràõtining bàrgi và måvàsigà jiddiy zàràr yåtkàzàdi. Nàtijàdà
ànjir kàm måvà tugàdi và hîsilining sifàti pàsàyadi. Zàràrlàngàn måvàlàr
tåzdà chiriydi và àchiydi. Ìåvàning 50% igàchà zàràrlànishi mumkin.
Qurt bàrglàrdà ko‘zgà tàshlànàdi. Uning kàttàligi 15 mm gàchà,
sàrg‘ish-yashil tusdà bo‘ladi.
Ànjir pàrvînàsi o‘sib yåtilgàn qurt dàvridà dàràõtlàr tànàsidàgi
yoriqlàrdà, ildiz bo‘g‘zi àtrîfidà hàmdà tup àtrîfidàgi tuprîqdà
qishlàydi. Bir màvsumdà uch màrtà nàsl båràdi. Birinchi nàsl kàpà-
làklàri mày îyining birinchi yarmidà, ikkinchisi iyulning bîshlàridà
uchib chiqàdi và tuõum qo‘yadi. Ìàvsum îõirigà yaqin qishlàb
qîlàdigàn uchinchi bo‘g‘in rivîjlànà bîshlàydi.
Ànjir pàrvînàsigà qàrshi ikki màrtà: bàhîrdà và yozdà dîri
purkàlàdi. Birinchi màrtà mày îyining ikkinchi o‘n kunligidà, Ik-
kinchi màrtà 12—15 kundàn kåyin ishlîv bårilàdi.
Pråpàràtlàrdàn kàrbîfîs, zîlîn (10 litr suvgà 20 g hisîbidàn)
yoki ilîvàdà ko‘rsàtilgàn bîshqà pråpàràtlàr bilàn ishlîv bårilàdi.
Òîmîrqàdà tàmàki qàynàtmàsini qo‘llàsà hàm bo‘làdi.
Ànîrni, àsîsàn, ànîr biti, kîmstîk qurti và qismàn ànîr qurti
zàràrlàydi.
Ànîr biti (Aphis punicae Theob)
Ànîr biti (Aphis punicae Theob)
Ànîr biti (Aphis punicae Theob)
Ànîr biti (Aphis punicae Theob)
Ànîr biti (Aphis punicae Theob)
(((((
Aphididae
Aphididae
Aphididae
Aphididae
Aphididae — bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
— bitlar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Ànîr biti ko‘p miqdîrdà rivîjlànib, ànîr butàsini zàràrlàydi.
Bitlàr bàrg và shîõlàrdàgi shiràni so‘rishi nàtijàsidà ànîrning o‘sishi
såkinlàshàdi, hîsili kàmàyadi. Ànîr biti ertà bàhîrdà rivîjlànib,
kåch kuzgàchà zàràr yåtkàzàdi.
Bit 1,3—1,8 mm uzunlikdà, îch yashil yoki sàriq ràngdà bo‘làdi.
Bàhîrgi bitlàr bàrgning îrqà tîmînidà và nîvdàlàrdà rivîjlànàdi.
Êåyinchàlik, ulàr bàrg shiràsini so‘rishdàn tàshqàri, gulbàndi và yosh
måvàlàrning shiràsini hàm so‘rib îziqlànàdi. Bu bit ànîrning nîvdàlàridà
tuõum hîlàtidà qishlàydi. Ìàvsumdà bir nåchà màrtà nàsl båràdi.
Bu zàràrkunàndàgà qàrshi bàhîrdà, mày îyining ikkinchi o‘n
kunligidà và yozdà, iyun îyining ikkinchi o‘n kunligidà kàrbîfîs,
zîlîn, ilîvàdà bårilgàn bîshqà pråpàràtlàr bilàn ishlîv bårilàdi.
Òàmàki qàynàtmàsini purkàsh tàvsiya etilàdi. Pråpàràtlàrni qo‘llàsh
usuli îlmà qurtigà qàrshi qo‘llàshdàgi kàbidir. Pråpàràtlàr purkàb
kîmstîk qurtini hàm yo‘qîtish mumkin.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 2 5
Ànîr qurti (Euzophera pinicaeella Moore)
Ànîr qurti (Euzophera pinicaeella Moore)
Ànîr qurti (Euzophera pinicaeella Moore)
Ànîr qurti (Euzophera pinicaeella Moore)
Ànîr qurti (Euzophera pinicaeella Moore)
(((((
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae — parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Ànîr qurti ànîr måvàsini zàràrlàydi. Àyrim jîylàrdà ànîrning
qurtdàn zàràrlànishi 11,7%—92%gà yåtàdi. Àyniqsà kåksà dàràõtlàr
ko‘p zàràrlànàdi.
Ànîr qurti O‘rtà Îsiyodà ànîr ekilàdigàn jîylàrdà tàrqàlgàn.
Êàpàlàgining îld qànîtlàri kàmbàr, îrqà qànîtlàri sårbàr, làb pàypàs-
làgichlàri yuqîrigà qàyrilgàn. Êàpàlàklàr kul ràngdà bo‘làdi. Òuõumi
îqimtir sàriq, yuzàsi g‘àdir-budur, kàttàligi 0,75—1,0 mm.
Ànîr qurti to‘kilgàn ànîrdà và uning po‘stidà ànîr po‘stining
po‘stlîq yoriqlàridà và shîõlàridà qurtlik dàvridà qishlàydi.—13°C
sîvuqdà qurtlàr nîbud bo‘làdi. Qurtlàr àprål îyining îõiri — mày-
ning bîshlàridà, ipàkdày îq pillàlàrdà g‘umbàkkà àylànàdi. G‘umbàk-
làr 10—12 kundà yåtilàdi. Êàpàlàklàr tundà hàyot kåchiràdi, kun-
duz kunlàri esà dàràõt tànàsigà, bîshqà dàràõt và butàlàrgà ya-
shirinib îlàdi. Urg‘îchisi måvà kîsàchàsigà bittàdàn tuõum qo‘yadi.
Urg‘îchi kàpàlàk umridà 100 tàgàchà tuõum qo‘yadi.
Qulày shàrîit vujudgà kålishi bilàn 5—7 kundà rivîjlànàdi. Bittà ànîrdà
bà’zàn 20 dàn îrtiq qurt bo‘lishi mumkin. Yozdà qurtning rivîjlànishi
20—25 kun dàvîm etàdi. Qurtlàr ànîr dînàlàri và dînlàr o‘rtàsidàgi
pàrdàlàr bilàn îziqlànàdi, qàttiq zàràrlàngàn ànîr hàttî yorilib kåtàdi.
Îziqlànishdàn to‘õtàgàn qurt måvà kîsàchàsidà yoki uning
ichidà, po‘stlîg‘i àtrîfidà pillà o‘ràydi.
Yozdà qurt to‘là yåtilishi uchun 35 — 40 kun kåràk bo‘làdi. Yoz bo‘yi
ànîr qurti bir nåchà màrtà nàsl båràdi.
Êuràsh chîràlàri: àgrîtåõnik kuràsh tàdbirlàridàn to‘kilgàn
måvàlàrni tårib yo‘q qilish ànîr tupi àtrîfini chîpish, ànîr gul-
làgàn pàytdà 48% li dimilin pråpàràti bilàn ishlîv bårish (0,1 l/gà).
Biîlîgik kuràsh chîràlàridàn triõîgràmmà và îltinko‘zni 4 kun-
lik tuõumi và lichinkàsidàn fîydàlànish mumkin.
Unîbi måvà pàshshàsi (Carpomiya vesuviana A.Costa)
Unîbi måvà pàshshàsi (Carpomiya vesuviana A.Costa)
Unîbi måvà pàshshàsi (Carpomiya vesuviana A.Costa)
Unîbi måvà pàshshàsi (Carpomiya vesuviana A.Costa)
Unîbi måvà pàshshàsi (Carpomiya vesuviana A.Costa)
(((((
Tephritidae
Tephritidae
Tephritidae
Tephritidae
Tephritidae — olaqanotlilar oilasi,
— olaqanotlilar oilasi,
— olaqanotlilar oilasi,
— olaqanotlilar oilasi,
— olaqanotlilar oilasi,
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera
Diptera — ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
— ikkiqanotlilar turkumi.)
Unîbi pàshshàsi måvàlàrni qàttiq zàràrlàydi, lichinkàsi måvà-
ning etli qismi—dànàk àtrîfini àylànàsigà yåydi, nàtijàdà måvà buri
-
shib, qo‘ng‘ir tusgà kiràdi và to‘kilib kåtàdi.
O‘zbåkistîndà unîbi pàshshàsi õàvfli zàràrkunàndàdir. U îõirgi
3—4 yillàr mîbàynidà kång tàrqàldi. Bu zàràrkunàndàning qurtlàri
unîbi hîsilini 90—95% gàchà nîbud qilàdi. Hàshàrîtning ràngi sàriq,
tànàsi îltinràng tuk bilàn qîplàngàn, kàttàligi 4—5 mm. Sîõtà pillà
shàklidà dàràõtlàr tànàsi àtrîfidàgi tuprîqdà qishlàydi.
15—Umumiy và qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 2 6
81-ràsm. Unobi meva pashshasining lichinkasi.
81-ràsm. Unobi meva pashshasining lichinkasi.
81-ràsm. Unobi meva pashshasining lichinkasi.
81-ràsm. Unobi meva pashshasining lichinkasi.
81-ràsm. Unobi meva pashshasining lichinkasi.
82-ràsm. Unobi meva pashshasining imagosi.
82-ràsm. Unobi meva pashshasining imagosi.
82-ràsm. Unobi meva pashshasining imagosi.
82-ràsm. Unobi meva pashshasining imagosi.
82-ràsm. Unobi meva pashshasining imagosi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 2 7
Pàshshàning uchib chiqishi màyning uchinchi và iyunning birinchi
o‘n kunligigà to‘g‘ri kålàdi. Bu vàqtdà unîbi guldàn chiqib, måvà tu-
gunchàlàri hîsil qilàdi. Iyulning birinchi o‘n kunligidà hàshàrît unîbi
måvàsigà tuõum qo‘yadi. Bittà urg‘îchi pàshshà qo‘ygàn tuõum 35—50
tàgà yåtàdi. Òuõumdàn chiqqàn lichinkàlàr måvà eti bilàn îziqlànàdi.
Zàràrlàngàn måvàlàr rivîjlànishdàn to‘õtàydi, muddàtidàn îl-
din jigàrràng tusgà kiràdi và to‘kilib kåtàdi. Ìåvà ichidàgi lichinkàlàr
îziqlànib vîyagà yåtgàch, måvàdàn chiqib, tuprîqqà o‘tàdi và
g‘umbàkkà àylànàdi.
Dàràõtlàr àtrîfidàgi tuprîq 25—30 sm chuqurlikdà, àg‘dàrib
chîpilàdi. Òo‘kilgàn måvàlàr tårib îlinàdi và yo‘qîtilàdi. Pàshshà-
ning àvji uchgàn dàvridà (15—25 iyun) birinchi màrtà kimyoviy
ishlîv bårilàdi. 5—6 kundàn so‘ng purkàsh tàkrîrlànàdi. Unîbi dàràõti
tànàsi và ildiz bo‘g‘zi àtrîfi ho‘llànàdi. Purkàshdà îlmà qurtigà qàr-
shi tàvsiya etilgàn pråpàràtlàrdàn biri qo‘llànilàdi.
Yong‘îq qurti (Sarrothripus musculana Ersh)
Yong‘îq qurti (Sarrothripus musculana Ersh)
Yong‘îq qurti (Sarrothripus musculana Ersh)
Yong‘îq qurti (Sarrothripus musculana Ersh)
Yong‘îq qurti (Sarrothripus musculana Ersh)
(((((
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae — bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
O‘zbåkistîndà kång tàrqàlgàn bu zàràrkunàndà yong‘îq måvàsini
50—60% gàchà nîbud qilishi mumkin. Bundàn tàshqàri, yosh nîvdà-
làrning o‘zàgini kåmirib, quritib qo‘yadi và kålgusi yil hîsilini jiddiy
kàmàytiràdi. Zàràrlàngàn yong‘îq måvàsining po‘sti qîràyib qîlàdi,
undàn qipiq chiqib turàdi.
Qurtning kàttàligi 14—16 mm, qizg‘ish yoki yashil-qo‘ng‘ir
ràngdà. Yong‘îq qurti yong‘îq dàràõti tànàsidà, po‘stlîq yoriqlàridà,
pillà ichidà qishlàydi. Bàhîrdà bîdîm qurti kàpàlàklàri uchib chiqà
bîshlàydi. Òîshkåntdà ko‘pinchà màrtning îõiri, àprålning bîshigà
to‘g‘ri kålàdi. Òîg‘-tîg‘îldi hududlàridà kàpàlàklàrning uchishi 12—
15 kun kåchrîq bîshlànàdi. Ìàvsumdà ikki màrtà nàsl båràdi. Ik-
kinchi nàsl qurtlàri yong‘îq po‘sti qîtib qîlgàndà chiqàdi và ko‘pinchà
nîvdàlàrni zàràrlàydi. Qurtlàr îziqlànish jîylàrini kîvàk qilib kåmiràdi
và àõlàtini tàshqàrigà itàrib chiqàràdi.
Yong‘îq qurtigà qàrshi birinchi màrtà îlmà qurtigà qàrshi mo‘l-
jàllàngàn muddàtlàrdà pråpàràt purkàsh mumkin. Yaõshisi, bu ishni
yong‘îq dàràõtlàri kuchàlà chiqàrgunchà, ya’ni sirg‘àlàr îchilish-
dàn îldin o‘tkàzgàn mà’qul. Êàrbîfîs, zîlîn, måtàtiîn (100 litr
suvgà 300 g hisîbidàn) và påråtrîid pråpàràtlàri qo‘llànilàdi. Òîmîrqà
shàrîitidà tàmàki qàynàtmàsidàn hàm fîydàlànish mumkin.
Bundàn tàshqàri, iyun îyining o‘rtàlàridà yong‘îq dàràõtlàri
tànàsigà qàt-qàt buklàngàn qîg‘îzdàn, yaõshisi, kànîp màtîdàn
qilingàn tutqich bålbîg‘ bîg‘làb qo‘yilàdi. Bundày bålbîg‘làr eni
25—30 sm bo‘lib, dàràõtlàr tànàsi và yo‘g‘în înà shîõlàrigà yårdàn
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 2 8
1,5—2 måtr bàlàndlikdà bîg‘lànàdi. Hàr 5—6 kundà ko‘zdàn kåchiri-
làdi, to‘kilgàn yong‘îqlàr tårib îlinàdi và 40—50 sm chuqurlikkà
ko‘mib tàshlànàdi.
Bîg‘ zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràsh usullàri
Bîg‘ zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràsh usullàri
Bîg‘ zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràsh usullàri
Bîg‘ zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràsh usullàri
Bîg‘ zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràsh usullàri
Bîg‘ zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràsh, àsîsàn, quyidàgi ikki
yo‘nàlishdà îlib bîrilàdi:
à) îldini îlish yoki îgîhlàntirish: dàlà, bîg‘làrdà, o‘tlîq và
bîshqà ekinzîrlàrdà hàmdà qishlîq õo‘jàlik màhsulîtlàri sàqlànà-
digàn îmbîrõînàlàrdà zàràrkunàndàlàr ko‘pàyishigà yo‘l qo‘ymàslik;
b) qirib tàshlàsh: ekinzîrlàrgà zàràr yåtkàzàyotgàn, hîsilning
nîbud bo‘lishigà õàvf sîlàyotgàn zàràrkunàndàlàrni yo‘qîtish.
Zàràrkunàndàlàr ekilgàndàn tî hîsilini yig‘ib îlingunchà và hàttî
hîsil îmbîrõînàlàrdà sàqlànàyotgàndà hàm zàràr yåtkàzishi mum-
kin. Bîg‘ zàràrkunàndàlàrigà qàrshi àgrîtåõnik, biîlîgik, kimyoviy,
fizik, måõànik usullàrdà kuràshilàdi và kàràntin chîràlàri ko‘rilàdi.
Bu kuràsh usullàri birlàshtirilgàn tàdbir shàklidà õo‘jàliklàrning ish-
làb chiqàrish råjàsigà kiritilgàn. Hàr bir kuràsh usulining o‘zigà õîs
qulày tîmînlàri và kàmchiliklàri bo‘lib, ulàrni mà’lum shàrîit tàqîzîsi
bilànginà qo‘llàsh mumkin.
Àgrîtåõnikà usuli.
Àgrîtåõnikà usuli.
Àgrîtåõnikà usuli.
Àgrîtåõnikà usuli.
Àgrîtåõnikà usuli. Bu usul o‘simliklàrni uyg‘unlàshgàn hîldà
himîya qilishdà àsîsiy hisîblànàdi. Àgrîtåõnikà usuli yordàmidà
zàràrkunàndàlàr ko‘pàyishining îldini îlish, bà’zàn esà ulàrni bu-
tunlày qirib tàshlàsh mumkin.
Àgrîtåõnikà usulini muvàffàqiyatli qo‘llàsh yo‘li bilàn zàràr-
kunàndàlàr uchun nîqulày shàrîit yaràtish, erkin o‘simliklàrining
yaõshi o‘sib rivîjlànishi hàmdà entîmîfàglàr ko‘pàyishi uchun esà
qulày shàrîit vujudgà kåltirish mumkin. Zàràrkunàndàlàrning rivîjlàni-
shi và zàràr kåltirishi ko‘pinchà tàbiiy muhit shàrîitigà, îziq miqdî-
rigà, hàrîràt và nàmlikning o‘shà zàràrli tur uchun qulàyligigà và
bîshqà muhit shàrîitigà bîg‘liq.
Àgrîtåõnikà chîrà-tàdbirlàridàn îqilînà fîydàlànish ko‘plàb zàràrli
hàshàrîtlàr îmmàviy rivîjlànishining îldini îlishgà, ulàrning zàràri
dàràjàsini kàmàytirishgà imkîn båràdi. Bundày àgrîtåõnikà usullàri
yårgà ishlîv bårish, àlmàshlàb ekish, o‘g‘itlàsh, sug‘îrish ishlàrini
o‘z vàqtidà àmàlgà îshirish và hîkàzîlàrdàn ibîràt. Bu ishlàr o‘z
vàqtidà bàjàrilsà, kimyoviy pråpàràtlàrdàn kàmrîq fîydàlànilàdi.
Êåyingi yillàrdà o‘zigà õîs iõtisîslàshgàn õo‘jàliklàrning tàshkil
etilishi kàttà-kàttà màydînlàrdà bir õil turdàgi ekinlàr ekishgà im-
kîn bårdi. Bu esà o‘z nàvbàtidà, o‘simliklàr zàràrkunàndàlàri uchun
qulày vàziyat vujudgà kåltirdi. Bundàn tàshqàri, dàlàlàrning hàjmi
và shàkli o‘zgàrtirildi, àlmàshlàb ekish tàshkil etildi, kàttà-kàttà suv
îmbîrlàri qurilib, yangi yårlàr o‘zlàshtirildi và sug‘îrilàdigàn yårlàr
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 2 9
màydîni kångàytirildi. Bu tàdbirlàr zàràrsiz bo‘lgàn àyrim zàràrkunàndà
turlàrining àsîsiy zàràrkunàndàlàrgà àylànishigà sàbàb bo‘ldi.
O‘rtà Îsiyo iqlimi zàràrkunàndàlàrning rivîjlànishi uchun judà qulày
bo‘lib, ko‘pginà turlàr bu yårdà bir nåchà màrtà nàsl bårib rivîjlànàdi.
Bitlàr, o‘rgimchàkkànà, îlmà qurti và bîshqàlàr shulàr jumlàsidàndir.
Zàràrkunàndàlàrning iõtisîslàshuvgà mîs kålishi hàm ulàrning îmmàviy
ràvishdà ko‘pàyishigà sàbàb bo‘làdi. Ìåvà dàràõti zàràrkunàndàlàri ertà
bàhîrdàn tî kåch kuzgàchà, ya’ni hîsil yig‘ib-tårib îlingunchà zàràr
yåtkàzishi mumkin. Shu sàbàbli imkîni bîrichà, kimyoviy dîrilàrni kàmrîq
ishlàtish lîzim, chunki ulàr o‘simliklàr îrqàli îziq-îvqàt màhsulîtlàrigà,
îziq îrqàli hàyvînlàr tànàsigà o‘tib, kàttà zàràr kåltirishi, insîn và
hàyvînlàrni kàsàllàntirishi mumkin. Shuning uchun bundày õo‘jàliklàrdà
àgrîtåõnikà usulidàn kångrîq fîydàlànish màqsàdgà muvîfiqdir. Bun-
dàn tàshqàri, hîsil o‘z vàqtidà o‘rib-yig‘ib îlingàndà hàm bà’zi zàràr-
kunàndàlàrning zàràri kàmàyishi mumkin.
Àgrîtåõnikà usulining yanà bir àfzàlligi shundàki, màhsulît
påstitsid qîldiqlàrisiz — tîzà bo‘làdi, dàlàlàrdà esà fîydàli hàshà-
rîtlàrning rivîjlànishi và ko‘pàyishi uchun imkîniyat yaràtilàdi,
îqibàtdà ekîlîgiya tàrîzisi bir tîmîngà îg‘ib kåtmàsligi tà’min-
lànàdi. Fîydàli hàshàrîtlàr endi bu dàlàlàrdàn bîshqàsigà (màsàlàn,
bådàzîrlàrdàn bîg‘làrgà) uchib o‘tàdi. Bådàzîrlàr fîydàli turlàr
ko‘pàyadigàn mànbà vàzifàsini bàjàràdi.
Àgrîtåõnikà usuli àsîsàn 2 yo‘nàlishdà fîydàlidir:
1) sîg‘lîm o‘simliklàr o‘z-o‘zidàn zàràrkunàndàlàrgà chidàmli
bo‘làdi và usulni qo‘llàsh îrqàli hàm bu turlàr uchun nîqulày shàrîit
vujudgà kålàdi;
2) kàsàllàngàn o‘simliklàrning rivîjlànishi và o‘z hîlàtini tiklàb
îlishi uchun shàrîit yaràtilàdi. Bundàn tàshqàri, àgrîtåõnikà usulini
intågràllàshgàn usul chîrà-tàdbirlàri bilàn birgàlikdà àmàlgà îshirish
hàm uning àfzàlliklàridàn biridir. Bu usul ko‘pinchà qo‘shimchà sàrf-
õàràjàt tàlàb qilmàydi.
Bîg‘dîrchilikdà àgrîtåõnikà tàdbirlàri quyidàgichà:
1) zàràrkunàndàlàr tà’siridà và kàsàllànish îqibàtidà qurib qîlgàn
shîõ-shàbbàni kåsib tàshlàsh;
2) dàràõtlàrgà dîim shàkl bårib, butàb bîrish, yoshàrtirish tàd-
birlàrini o‘tkàzish, kàsàllànish và zàràrlànish îqibàtidà to‘kilgàn
måvàlàrni tårib îlish;
3) bîg‘ qàtîr îràlàrigà ishlîv bårish;
4) dàràõtlàrni îqlàsh.
Òàshkiliy-õo‘jàlik tàdbirlàrini o‘tkàzish, mînîkulturàdàn qutu-
lish — ekinzîrlàrdà fîydàli hàshàrîtlàrning ko‘pàyishigà imkîn båràdi.
Bundà fîydàli turlàrning rivîjlànishi uchun qulày bo‘lgàn o‘simliklàr
o‘stirish, såràsàl o‘tlàr ekib qulày shàrîit vujudgà kåltirish zàrur.
Àsàlàri måvà và pàõtà hîsilini 1,5 — 2 s gà îshirishi bizgà mà’lum.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 3 0
Àlmàshib ekish — bir dàlàgà ekilàdigàn måvà dàràõtlàri bîshqà
ekin turlàri bilàn àlmàshtirib turilsà, yårdà zàràrkunàndà và kàsàl-
liklàr àvj îlib kåtmàydi.
Shudgîr qilib hàydàsh tuprîqdàgi hàshàrîtlàrning tuõumi,
lichinkàsi và imàgîsining qirilishigà sàbàb bo‘làdi.
Yaõîb suvi bårilgàndà hàm mà’lum nàtijàlàrgà erishilàdi.
Ekish muddàtining kåchiktirilishi yoki ertà ekish hàm bà’zi bir
zàràrkunàndà và kàsàlliklàr uchun qulày vàziyat vujudgà kåltirishi
mumkin.
Yergà minåràl và îrgànik o‘g‘itlàr sîlish to‘g‘ri tàshkil qilinsà,
ilmiy àsîsdà o‘g‘itlàngàn dàlàlàrdà o‘simliklàrning o‘sishi và rivîjlàni-
shi yaõshi kåchib, ulàr zàràrkunàndà và kàsàlliklàrgà chidàmli bo‘làdi.
Ìinåràl o‘g‘itlàr o‘simliklàrning îsmîtik bîsimini îshiràdi, bu esà
so‘ruvchi hàshàrîtlàrning îziqlànishi uchun nîqulày hisîblànàdi.
Êàliyli và fîsfîrli o‘g‘itlàr o‘simliklàr bàrgi và pîyasining måõànik
to‘qimàlàrini mustàhkàmlàydi, kutikulàsini qàlinlàshtiràdi, îqibàt-
dà so‘ruvchi hàshàrîtlàr uchun nîqulày shàrîit vujudgà kålib, ulàr-
ning õàrtumi o‘simliklàr shàrbàtini so‘rish uchun kàltàlik qilàdi.
Àzîtli, fîsfîrli và kàliyli o‘g‘itlàr o‘simlik bitlàri, sikàdàlàr îziq-
lànishining vàqtinchàlik to‘õtàshigà sàbàb bo‘làdi.
Sug‘îrish fîydàli và zàràrli hàshàrîtlàr sînigà kàttà tà’sir
ko‘rsàtàdi. Nàmlikni õush ko‘ràdigàn hàshàrîtlàr o‘simlik bitlàri và
bà’zi bir bîshqà turlàrning rivîjlànishi uchun shàrîit yaràtilàdi. Quruq-
såvàr — ksårîfil hàshàrîtlàrgà sàlbiy tà’sir etàdi. Àgrîtåõnikà usul-
làridàn, àyniqsà, sug‘îrishning hàshàrîtlàrgà tà’siri yaõshi o‘rgànil-
màgàn.
Hàr bir ekindà uchràydigàn zàràrkunàndàning hàyot kåchirishini
hisîbgà îlgàn hîldà hîsilni yig‘ishgà kirishilsà, kålgusidà shu turdà-
gi zàràrkunàndà tàrqàlishining îldi îlinàdi.
Ìåõànik usul.
Ìåõànik usul.
Ìåõànik usul.
Ìåõànik usul.
Ìåõànik usul. Bu usulgà o‘simliklàrning qurigàn qismlàrini kåsib
tàshlàsh, dàràõtlàrgà hàr õil tutqich mîslàmàlàr o‘rnàtish, ekin
ekilgàn màydînlàr àtrîfini tîzà sàqlàsh và dàràõtlàr po‘stlîg‘idàgi
zàràrkunàndàlàrni yo‘qîtish kàbi tàdbirlàr kiràdi. Dàràõtlàr tànàsini
îhàkli suv bilàn ishlàsh và hîkàzîlàr zàràrkunàndàlàr sîni ko‘pàyib
kåtishining îldini îlishdà yaõshi nàtijà båràdi.
Êimyoviy usul.
Êimyoviy usul.
Êimyoviy usul.
Êimyoviy usul.
Êimyoviy usul. O‘simliklàrni uyg‘unlàshgàn himîya qilishdà zàràrli
îrgànizmlàrgà qàrshi kimyoviy mîddàlàrni ishlàtish yaõshi nàtijà
båràdi. O‘simliklàrni kimyoviy himîya qilish univårsàl usul bo‘lib,
ulàrni hàr õil qishlîq õo‘jàlik ekinlàridàgi judà ko‘pginà zàràrkunàndà
và kàsàlliklàrgà và bågînà o‘tlàrgà qàrshi qo‘llàsh mumkin. Shu bilàn
birgà, kimyoviy vîsitàlàr bilàn îmbîrõînà, issiqõînà và bîshqà
binîlàrni hàm ishlàsh mumkin.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 3 1
O‘simliklàrni kimyoviy himîya qilish vîsitàlàri sànîàtdà ishlàb
chiqàrilàdi và õàridîrlàrgà unchà qimmàt bo‘lmàgàn nàrõdà sîtilàdi.
Ulàrni ishlàtishdàn õo‘jàliklàr mànfààtdîrdir. Hîzirgi vàqtdà qish-
lîq õo‘jàligidà sàrflànàdigàn bir so‘mgà o‘rtàchà 4 so‘m sîf dàrî-
màd îlinmîqdà.
Qishlîq õo‘jàligidà ko‘plàb kimyoviy mîddàlàr ishlàtilàdi. Ulàr-
ning unchà zàhàrli bo‘lmàgàn, sàmàràsi yuqîri bo‘lgàn, ekîlîgiya-
gà kàm tà’sir qilàdigàn õillàrini chiqàrish ustidà ish îlib bîrilmîqdà.
Påstitsidlàrni qo‘llàsh usullàri, ishlàtish yo‘llàri, issiqqînli îrgànizm-
làrgà kàm tà’sir etuvchi yo‘llàri ishlàb chiqilmîqdà. Bu usulning
o‘zigà õîs kàmchiliklàri hàm bîr. Ìàsàlàn, ko‘pginà zàràrkunàndàlàr-
ning chidàmliligini îshiràdi. Hîzir 200 gà yaqin chidàmli tur
mà’lum. Shu bilàn birgà, påstitsidlàrni ishlàtish issiqqînli hàyvîn-
làr và îdàm îrgànizmi uchun zàràrli bo‘lib, ekîlîgik muhitgà hàm
sàlbiy tà’sir etàdi.
Biîlîgik usul.
Biîlîgik usul.
Biîlîgik usul.
Biîlîgik usul.
Biîlîgik usul. O‘simlik zàràrkunàndàlàrigà qàrshi uyg‘unlàshgàn
kuràshdà biîlîgik himîya àsîsiy rîl o‘ynàydi. Biîlîgik usul bu
zàràrkunàndàlàrgà qàrshi tàbiiy kushàndàlàrni và ulàrning hàyotiy
màhsulîtlàrini qo‘llàsh dåmàkdir. Òàbiiy kushàndàlàrgà yirtqich và
pàràzit hàshàrîtlàr, kànàlàr, nåmàtîdàlàr, umurtqàli hàyvînlàrdàn—
qurbàqà, bàliq, ilînlàr, qushlàr, ya’ni entîmîfàglàr, mikrîîrgàni-
zmlàrdàn bàktåriyalàr, zàmburug‘làr và viruslàr kiràdi. Hàyotiy màh-
sulîtlàrgà esà fåràmîn, àttràktànt, råpålåntlàr kiràdi.
Zàràrkunàndàlàrgà qàrshi biîlîgik kuràshdà tàbiiy kushàndàlàrni
qo‘llàshning bir nåchà usuli màvjud.
Birinchi usul.
Birinchi usul.
Birinchi usul.
Birinchi usul.
Birinchi usul. Sàmàràdîr bo‘lgàn entîmîfàgni îldin tàrqàlmàgàn
yangi màydîngà îlib kålib mîslàshtirish. Bu usuli entîmîfàglàrni
intrîduksiyalàsh và iqlimlàshtirish dåyilàdi. O‘zbåkistîndà hàm bu
usul kång qo‘llànilàdi. Ìàsàlàn, tut dàràõtlàrigà kàttà zàràr yåtkàzà-
digàn kîmstîk qurtigà qàrshi 1947- yildà îlib kålingàn Psåfdîfikus
màlinus pàràziti, îlmà dàràõtlàrigà zàràr yåtkàzàdigàn qîn bitigà
qàrshi subtrîpik ràyînlàrdàn kåltirilgàn Àfålåinius màli pàràziti yaõshi
sàmàrà bårmîqdà.
Ikkinchi usul.
Ikkinchi usul.
Ikkinchi usul.
Ikkinchi usul.
Ikkinchi usul. Bu entîmîfàglàrni làbîràtîriya shàrîitidà sun’iy
ràvishdà ko‘pàytirib, qishlîq õo‘jàligi ekinlàri zàràrkunàndàlàrigà
qàrshi qo‘llàshdàn ibîràt. Hîzirgi vàqtdà råspublikàmizdà 800 dàn
îrtiq biîlàbîràtîriyalàr bo‘lib, ulàrdà g‘o‘zà và bîshqà qishlîq õo‘jà-
lik ekinlàrigà zàràr yåtkàzàdigàn kuzgi tunlàm và ko‘sàk qurtigà qàr-
shi kuràshdà fîydàlànilàdigàn fîydàli pàràzit hàshàrîtlàrdàn triõî-
gràmmà và bràkîn ko‘pàytirilàdi. So‘ruvchi zàràrkunàndàlàrgà qàr-
shi qo‘llànilàdigàn yirtqich hàshàrît bo‘lgàn îltinko‘z entîmîfàgi
ko‘pàytirilàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 3 2
Uchinchi usul.
Uchinchi usul.
Uchinchi usul.
Uchinchi usul.
Uchinchi usul. Entîmîfàglàrni tàbiiy shàrîitdà sàqlàsh và ulàr-
ning ko‘pàyishigà shàrîit yaràtishdàn ibîràt. Òàbiiy entîmîfàglàrni
qo‘llàsh kuchli zàhàrli kimyoviy pråpàràtlàrdàn vîz kåchishdà yaõshi
nàtijà båràdi. Ulàrning ko‘pàyishigà shàrîit yaràtish màqsàdidà ekin-
làr îràsigà nåktàrgà bîy o‘simliklàr ekish zàrur. Hîzirgi vàqtdà
dàràõtlàr và sàbzàvît ekinlàri îràsigà õàntàl, urug‘lik sàbzi, piyoz, sàrim-
sîq, ukrîp ekib ekin màydînlàrigà pàràzit và yirtqich hàshàrîtlàr jàlb
qilinàdi, chunki nåktàr hàshàrîtlàr uchun qo‘shimchà îziq hisîblànàdi.
Yanà bir usul — zàràrkunàndàlàrgà qàrshi mikrîîrgànizmlàrni qo‘llàsh.
Hîzirgi vàqtdà hàshàrîtlàrdàn àjràtib îlingàn bàktåriyalàr, zàmburug‘làr
và viruslàr àsîsidà mikrîbiîlîgik pråpàràtlàr ishlàb chiqàrilmîqdà.
Ìàsàlàn, bàktåriàl pråpàràtlàrdàn dåndrîbàtsillin, bitîksibàtsillin,
låpidîtsid, entîbàktårin måvà dàràõtlàri, sàbzàvît ekinlàri, g‘o‘zà và
bîshqà ekinlàrning kåmiruvchi zàràrkunàndàlàrigà qàrshi ishlàtilàdi.
Biîlîgik usulning bîshqà usullàrdàn àfzàlligi shundàki, bu usul-
ni qo‘llàgàndà àtrîf-muhitgà zàràr yåtmàydi. Undàn tàshqàri, tà-
biàtdà hàshàrîtlàr îràsidàgi muvîzànàtni tiklàshgà yordàm båràdi.
Êàràntin tàdbir.
Êàràntin tàdbir.
Êàràntin tàdbir.
Êàràntin tàdbir.
Êàràntin tàdbir. Bu dàvlàt miqyosidàgi tàdbir bo‘lib, o‘simlik-
làrning õàvfli kàsàlliklàri, zàràrkunàndàlàr và bågînà o‘tlàr tàr-
qàlishining îldini îlishgà qàràtilgàn.
Ìåvà dàràõtlàri zàràrkunàndàlàrigà qàrshi
Ìåvà dàràõtlàri zàràrkunàndàlàrigà qàrshi
Ìåvà dàràõtlàri zàràrkunàndàlàrigà qàrshi
Ìåvà dàràõtlàri zàràrkunàndàlàrigà qàrshi
Ìåvà dàràõtlàri zàràrkunàndàlàrigà qàrshi
uyg‘unlàshgàn kuràsh tizimi
uyg‘unlàshgàn kuràsh tizimi
uyg‘unlàshgàn kuràsh tizimi
uyg‘unlàshgàn kuràsh tizimi
uyg‘unlàshgàn kuràsh tizimi
Ìà’lumki, turli zàràrkunàndàlàr, kàsàllik qo‘zg‘àtuvchilàr và
bågînà o‘tlàrning zàràrini o‘z vàqtidà bàrtàràf qilish bîg‘làr, uzum-
zîrlàr, sàbzàvît, pîliz ekinlàridàn mo‘l hîsil îlish gàrîvidir.
O‘simliklàrni zàràrli îrgànizmlàrdàn uyg‘unlàshgàn hîldà himîya
qilishdàn màqsàd — zàràrkunàndà và kàsàllik qo‘zg‘àtuvchilàrning
iqtisîdiy zàràrini må’yor dàràjàsidà sàqlàshning imkîni bo‘lgàn
bàrchà (àgrîtåõnik, fizik, måõànik, biîlîgik, kàràntin và hîkàzî)
usullàridàn sàmàràli fîydàlànishdàn ibîràt.
Uyg‘unlàshgàn himîya qilishdàgi àsîsiy vàzifà hîsil mo‘l bo‘lishigà
erishish, ekîlîgik jihàtdàn tîzà bo‘lishigà và ishlàtilgàn õimikàtlàr-
ning o‘simlik màhsulîtlàrdà qîldiq miqdîri tàlàb dàràjàsidà bo‘lishigà
erishishdir.
Bu kuràsh yo‘llàri îldingilàridàn shu bilàn fàrq qilàdiki, påstit-
sidlàr bilàn ishlîv bårish ko‘pginà zàràrkunàndàlàrning àniq miq-
dîrini hisîblàmày turib qirib tàshlàsh chîràlàrini o‘tkàzmàslikni, u
chîrà-tàdbirlàrni fàqàt hàshàrîtlàr må’yoridàn yuqîri bo‘lgàn tàqdir-
dàginà qo‘llàshni tàqîzî etàdi. Bà’zi hîllàrdà chîrà-tàdbirlàr dàlàlàr-
ning fàqàt zàràrkunàndà miqdîri o‘tà ko‘p bo‘lgàn jîylàridàginà
àmàlgà îshirilàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 3 3
O‘simliklàr zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràshdà pàràzit và yirt-
qich hàshàrîtlàr và bîshqà zàràrli îrgànizmlàr sînini bîshqàrib
turuvchi îmillàrni, àlbàttà, hisîbgà îlish tàlàb qilinàdi.
Õulîsà qilib àytgàndà, uyg‘unlàshgàn kuràsh chîràlàrining àsîsiy
vàzifàsi àgrîbiîtsånîzdàgi pîpulatsiyalàr îràsidàgi yoki ulàr o‘rtà-
sidàgi munîsàbàtlàrni bîshqàrib bîrishdàn ibîràt.
Uyg‘unlàshgàn kuràsh chîrà-tàdbirlàrini àmàlgà îshirishdà chi-
dàmli nàvlàr yåtishtirish và qo‘llàsh àlîhidà o‘rin tutàdi. Ìà’lumki,
bundày nàvlàr zàràrli îrgànizmlàrning (zàràrkunàndàlàrning)
rivîjlànishigà yo‘l bårmàydi.
O‘simliklàr zàràrkunàndàlàrigà qàrshi chidàmli nàvlàr yaràtish
ulàrni himîya qilishning kimyoviy vîsitàlàrini qo‘llàshni 5—15
màrtàgàchà qisqàrtirishgà hàm imkîn båràdi.
Zàmînàviy uyg‘unlàshgàn kuràsh chîràsi insînning, àgrîbiîtså-
nîzdàgi turlàrning rivîjlànishigà, iqtisîdiy và àtrîf-muhit nuqtàyi
nàzàridàn må’yor dàràjàsidà yondàshishini tàqîzî qilàdi. O‘simliklàrni
uyg‘unlàshgàn kuràsh siståmàsidà himîya qilishdà, àyniqsà, kimyo-
viy kuràsh chîràlàrini qo‘llàshdà zàràrkunàndàlàrning iqtisîdiy õàvfli
sînini và fîydàli hàshàrîtlàrgà ulàrning sîni nisbàtini hisîbgà îlish
lîzim.
Bîg‘ zàràrkunàndàlàrigà qàrshi sàmàràli kuràsh îlib bîrish uchun,
àvvàlî, ulàrning sînini và õàvflilik dàràjàsini hisîbgà îlish
lîzim. Buning uchun yozdà và qishdà hàr bir bîg‘dà kàmidà 30 tà
dàràõt tåkshirib ko‘rilàdi (diàgînàli bo‘ylàb 15 tà). Bundà hàr bir
dàràõtning butîqlàri diqqàt bilàn kuzàtilib, ulàrdàgi sànchib so‘ruvchi
và kåmiruvchi hàshàrîtlàr và kànàlàrning sîni hisîbgà îlinàdi. Îlmà
qurtini hisîbgà îlish uchun kàmidà 10 tà dàràõtning àsîsiy pîyasi
ko‘chgàn po‘stlîqdàn tîzàlànib, yoriqlàrgà jîylàshib îlgàn qurt và
g‘umbàklàrning sîni àniqlànàdi. Yig‘ishtirib îlingàn po‘stlîq yoqib
yubîrilàdi. Àynàn shu dàràõtlàrning îstidà 5—10 sm chuqurlikdà 50
sm màydîndà 4 tà dàn tuprîq nàmunàsi îlinib, elàkdàn o‘tkàzilàdi
và ulàrdàgi zàràrkunàndàlàrning g‘umbàgi và qurti sànàlàdi. 20—30
sm uzunlikdà kåsib îlingàn nîvdàlàrdàgi sànchib so‘ruvchi hàshàrîtlàr
(bitlàr, qàlqîndîrlàr và hîkàzîlàr) sîni sànàlàdi.
Îlingàn mà’lumîtlàrgà àsîslànib, jîriy yildàgi zàràrkunàn-
dàlàrning iqtisîdiy õàvfli sîni (IÕS) àniqlànàdi và ulàrgà qàrshi kuràsh
råjàsi tuzilàdi.
Ishlàb chiqàrishdà o‘rtàchà IÕS (iqtisîdiy õàvfli sîni)gà qàràb
ishlîv bårish kåràk. Ìàsàlàn, îlmà måvà qurti bilàn 2—3% zàràrlàn-
gàndà yoki bittà dàràõtdàn 5 tà qurt tîpilgàndà, bittà bàrgdà 2—5 tà
kànà yoki uning tuõumi bo‘lgàndà, o‘simlik bitlàri bittà bàrgdà 5 tà
bo‘lgàndà, 2—3% måvà kàlifîrniya qàlqîndîri bilàn zàràrlàngàndà,
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 3 4
îlmàning 2 m tànàsidà 200—300 tà îlmà qurtining tuõumi bo‘lgàndà,
2 m tànàdà bittà do‘lànà kàpàlàgi uyasi bo‘lgàndà kimyoviy kuràsh
chîràlàrini tåzdà àmàlgà îshirish zàrur.
Bîg‘ zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràsh chîràlàri måvà dàràõtlà-
rining rivîjlànishi dàvridà hisîblànib àmàlgà îshirilàdi.
1. Hîsil yig‘ishtirib îlingàndàn so‘ng hàvî hàrîràti 10°C gà tush-
gàndà, îlmà qurti và bîshqà zàràrkunàndàlàrni yig‘ish và hisîbgà
îlish uchun tutqich bålbîg‘làr yig‘ib îlinàdi và qàynîq suvdà qàynàtib
quritilàdi. Dàràõtlàrning yo‘g‘în shîõi và àsîsiy tànàsi ko‘chgàn po‘st-
lîqdàn tîzàlànib, 20% li îhàk suvi bilàn îqlànàdi. Bîg‘làr zàràr-
kunàndàlàr bilàn qàttiq zàràrlànib, qurigàn dàràõtlàr và nîvdàlàrdàn
tîzàlànàdi. Yerlàr ishlànib, o‘simliklàr qîldig‘i yo‘qîtilàdi.
2. Bàhîrdà qurtlàr uyg‘înishidàn îldin hàvîning o‘rtàchà sutkàlik
hàrîràti +4°C dàn pàst bo‘lmàgàndà shiràlàrning tuõumini, kàlifîrniya
và bîshqà qàlqîndîrlàrni, kànàlàr, îlmà bitlàri, måvà g‘ilîfli kuya-
làrining qishlîvchi qurtlàrini yo‘qîtish uchun yog‘insiz îchiq kun-
làrdà måvà dàràõtlàrigà nitrîfånning 60% pàstàsidàn 2—3% li ishchi
eritmà tàyyorlànib purkàlàdi yoki bo‘lmàsà, gåktàrigà 40—100 l hisî-
bidàn ¹30 pråpàràtining nåft mîyi emulsiyasi ishlàtilàdi.
Hîsilni yig‘ib-tårib îlishdà ishlàtilgàn bàrchà yashiklàr và måvà
sàqlànàdigàn îmbîrõînàlàr yaõshilàb dåzinfåksiyalànàdi yoki îltin-
gugurt gàzi bilàn zàràrsizlàntirilàdi.
3. Êurtàklàr yozilà bîshlàgàn dàvrdà o‘tkàzilàdigàn chîrà-tàd-
birlàr. Ìåõànik kuràsh chîràsi sifàtidà îlmà qurti và kuya qurtlàrigà
qàrshi dàràõtlàrning àsîsiy tànàsigà và yo‘g‘în shîõlàrigà tutqich
bålbîg‘làr bîg‘làsh yaõshi sàmàrà båràdi. Bàrgõo‘r kàpàlàk qurtlàrigà,
shiràlàrgà, qàlqîndîrlàrning lichinkàsigà và qishlîvdàn chiqqàn
o‘rgimchàkkànà và måvà kànàlàrigà qàrshi fîsfîrîrgànik, påritrîid
pråpàràtlàr ishlàtilàdi.
Jumlàdàn, zîlînning 35% em.k gåktàrigà 2—4 l/gà, Bi-58 40%
em.k. gåktàrigà 0,8—2,0 litrgàchà sàrflànàdi. Dåsisning 2,5 em.k. gåk-
tàrigà 0,5—1,0 litrgàchà (shàftîligà 0,5 l, nîkkà 0,6 l, îlmàgà 0,5—
1,0 l), tîlstàr 10% em.k. 0,4—0,6 l/gà qo‘llàsh mumkin. Biîlîgik
kuràshdà tàbiiy kushàndàlàrning fàîliyatini kuchàytirish uchun
dàràõtlàr îràsigà nåktàrgà bîy o‘simliklàr ekilàdi. So‘ruvchi zàràr-
kunàndàlàrgà chidàmlilikni îshirish màqsàdidà àgrîtåõnikà tàdbirlàrini
yanàdà kuchàytirish lîzim.
4. Dàràõtlàr gullàgàndàn kåyin o‘tkàzish zàrur bo‘lgàn himîya
tàdbirlàri. Îlmà qurti và bîshqà zàràrkunàndàlàr kàpàlàklàrining uchib
chiqish và tuõum qo‘yish vàqtini và qàlinligini àniqlàsh uchun 2—3
gåktàr bîqqà 1 tà fårîmîn tutqich ilib qo‘yilàdi và vàqt-vàqti bilàn
kuzàtib bîrilàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 3 5
Îlmà qurtigà qàrshi biîlîgik kuràsh màqsàdidà triõîgràmmà tuõu-
mini qo‘llàsh yaõshi sàmàrà båràdi. Bundà hàr bir dàràõtning pàstki
yo‘g‘în shîõlàri àsîsigà 1000 dînà triõîgràmmà g‘umbàklàri qo‘yilàdi
yoki vîyagà yåtgàn fîrmàsi tàrqàtilàdi.
Bittà fårîmîn tutqichgà îlmà qurtining 5 tà kàpàlàgi tushgàndà
(tàõminàn kåchki îlmà gullàb bo‘lgàch) tuõumdàn chiqàyotgàn yosh
qurtlàrgà qàrshi biîlîgik và kimyoviy pråpàràtlàrni qo‘llàsh yaõshi
sàmàrà båràdi.
Jumlàdàn, dåndrîbàtsillin (titri 60 mlr. spîrà/gr) 1,5 kg/gà
miqdîridà 7—8 kun îràlàtib 2 màrtà purkàlsà, îlmà qurti, nîk qurti,
îlmà kuyasi, g‘ilîfli kuya, tîk iðàk qurti và bîshqà qurtlàrgà qàrshi
yaõshi sàmàrà båràdi.
Êimyoviy pråpàràtlàrdàn: bånzîfîsfàt 30% n. kuk (35% k.e.),
gåktàrigà 2,3—4,6 l/gà; BI-58 40% em.k. gåktàrigà 0,8—2,0 l/gà;
dåsis 2,5% em.k gåktàrigà 0,5—1,0 litr/gà (shàftîligà — 0,5 l/gà,
nîkdà 0,6 l/gà, îlmàgà — 0,5—1,0 l/gà), kàràte 5% em.k. îlmàgà
gåktàrigà 0,4—0,8 l/gà, mitàk 20% em.k. îlmà, nîk và shàftîligà
gåktàrigà 3,0—4,5 l/gà; îmàyt 30% n. kuk. Shu pråpàràtlàrning qàysi
biri bo‘lsà, qo‘llànilàdi.
Êvàrk 10% n. kuk. (em.k. dànàkli và urug‘li måvà bîg‘làrdà)
gåktàrigà 3,0—9,9 kg/gà (îlmàzîr và nîkzîrdà 6,9—13,8 kl/gà îlõo‘ri
và îlchàgà 3,0—9,9 kg/gà) qo‘llàsh, nurål — D 55% em.k. gåktàrigà
(îlmà) 1,0 l, àrrivî 25% em.k. gåktàrigà (îlmà) 0,16—0,32 l/gà
suvli emulsiyalàri yoki suspånziyalàrini purkàsh ko‘pchilik sànchib
so‘ruvchi và kåmiruvchi zàràrkunàndàlàrgà qàrshi kuràshdà yaõshi
sàmàrà båràdi. Påstitsidlàr, àlbàttà, zàràrkunàndàlàrning sîni iqtisîdiy
õàvfli chågàràdàn îshgàndàginà, ehtiyotkîrlik chîràlàrigà và ekîlîgik
tàlàblàrgà riîya qilgàn hîldà qo‘llànilàdi.
Påstitsidlàrni qo‘llàshdà zàràrkunàndàlàrning rivîjlànish fånîlîgik
kàlåndàrini, îb-hàvî shàrîitini hàm hisîbgà îlish lîzim. Påstitsidlàr,
àsîsàn, kunning sàlqin vàqtidà ishlàtilàdi. Ishlàtilmày qîlgàn påstit-
sidlàrni và ulàrdàn bo‘shàgàn idishlàrni tîpshirish yoki bålgilàngàn
tàrtibdà yo‘qîtish lîzim. Àyniqsà, påstitsidlàrni qo‘llàshdà kutish
muddàtigà (hîsilni yig‘ib îlishgà nåchà kun qîlgunchà påstitsid ish-
làtish mumkinligigà) qàttiq riîya qilish lîzim. Ìåvà dàràõtlàri gul-
làgàn dàvrdà påstitsidlàr ishlàtish qàt’iy màn qilinàdi.
Îlmà dàràõtlàrigà bîg‘làngàn bålbîg‘làr vàqt-vàqti bilàn yåchib
îlib kuzàtilàdi, ulàrdàgi qurt và g‘umbàklàr yo‘qîtib turilàdi. Ày-
niqsà, måvà qurtlàri bilàn zàràrlànib, yårgà tushgàn õîm måvàlàr
ulàrdàn qurtlàr chiqmày turib yo‘qîtib turilàdi.
Îlmà qîn bitigà qàrshi àfålinus pàràzitini qo‘llàsh hàm yaõshi
sàmàrà båràdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 3 6
Òîk zàràrkunàndàlàri
Òîk zàràrkunàndàlàri
Òîk zàràrkunàndàlàri
Òîk zàràrkunàndàlàri
Òîk zàràrkunàndàlàri
Qàrsildîq qo‘ng‘izlàr (simqurtlàr Elateridae)
Qàrsildîq qo‘ng‘izlàr (simqurtlàr Elateridae)
Qàrsildîq qo‘ng‘izlàr (simqurtlàr Elateridae)
Qàrsildîq qo‘ng‘izlàr (simqurtlàr Elateridae)
Qàrsildîq qo‘ng‘izlàr (simqurtlàr Elateridae)
Qàrsildîq qo‘ng‘izlàr simqurtlàrning lichinkàsi, àyniqsà, yosh tîk
ko‘chàtlàrining yår îstki qismini kåmirib, zàràr yåtkàzàdi. Bu zàràrku-
nàndàning bir nåchà turi bo‘lib, ulàr tuprîqdà (20 sm gàchà chuqurlik-
dà) qo‘ng‘izlik và lichinkàlik bîsqichlàridà qishlàydi. Qo‘ng‘izlàr màrt,
àprål îylàridà qishlîvni tugàtib, yår båtigà chiqàdi và tuprîqqà tuõum
qo‘yadi. Òuõumdàn chiqqàn lichinkàlàr dàstlàb chirindi bilàn îziqlànib,
o‘rtà và kàttà yoshdàgilàri ekilgàn ko‘chàtlàrning ildizini kåmirib, zàràr
yåtkàzàdi. Zàràrkunàndàning 2 và 3 yildà nàsl båràdigàn turlàri bîr.
Bu zàràrkunàndàgà qàrshi yårlàrni yumshàtish, hàydàsh, bågînà
o‘tlàrni, àyniqsà, simqurtlàrni o‘zigà jàlb qiluvchi bug‘dîyiq bågî-
nà o‘tini yo‘qîtish, sug‘îrish simqurtlàr sînini birmunchà kàmàyti-
ràdi. Àgàr ko‘chàt ekilàdigàn màydîndà simqurtlàr ko‘pligi (1m
2

5—7 tà) àniqlànsà, ko‘chàtlàr ildizi bîtirilàdigàn go‘ng shàltîg‘igà
îzrîq påstitsid qo‘shilàdi.
Shingil qurti (Clusia ambiguella Hb)
Shingil qurti (Clusia ambiguella Hb)
Shingil qurti (Clusia ambiguella Hb)
Shingil qurti (Clusia ambiguella Hb)
Shingil qurti (Clusia ambiguella Hb)
(((((
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae — bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Bu qurt (uzum kuyasi) kåyingi yillàrdà tîkzîrlàrgà ko‘p zàràr
yåtkàzàyotgànligi qàyd etilmîqdà. Zàràrkunàndàning qurtlàri tîk guli-
ning to‘pguli, tugunchàsi, g‘o‘rà và yåtilib kålàyotgàn måvàsi bilàn-
ginà îziqlànàdi. Bundà tîk hîsilining yarmidàn ko‘pi chirib kåtàdi.
Vîyagà yåtgàn qurtlàrning uzunligi 10—13 mm. Shingil qurti Îq
husàyni singàri îq ràngli nàvlàr bilàn îziqlàngàndà, îqish-sàrg‘ish-
ko‘k yoki tiniq ko‘k bo‘lib, qîrà ràngli nàvlàr bilàn îziqlàngàndà,
to‘q ko‘k tusgà kiràdi. Qurtlàri sårhàràkàt bo‘làdi, bà’zàn uzum uz-
ish pàytidà uzum bîshlàridà îsilib turàdi.
O‘zbåkistîn shàrîitidà shingil qurti màvsumdà to‘rt màrtà nàsl
båràdi. G‘umbàk dàvridà îq pillà ichidà tîk zàngi po‘stlîg‘idà hàmdà
to‘kilgàn bàrglàr îràsidà qishlàydi. Birinchi àvlîd kàpàlàklàri tîk
sho‘ràsidà to‘pgul shàkllàngàndà uchib chiqib, g‘unchàgà 1 tàdàn 5
tàgàchà tuõum qo‘yadi. 5—6 kun o‘tgàch, tuõumdàn qurtchàlàr chiqà-
di và g‘unchà, gullàr bilàn îziqlànàdi.
Ikkinchi àvlîd kàpàlàklàri uchishi tîk gullàgàndàn 17—20 kun o‘tgàch
bîshlànàdi. Òuõumdàn chiqàyotgàn qurtlàrning hàr biri 20—30 tà uzum
tugunchàsini zàràrlàydi. Uchinchi àvlîd båruvchi kàpàlàklàr iyulning ik-
kinchi o‘n kunligidà (Òîshkåntdà) uchib chiqib, tuõum qo‘ya bîshlàydi.
Bàquvvàt bo‘lib o‘suvchi và uzum bîshi zich bo‘lgàn hàmdà po‘stlîg‘i
yupqà tîk nàvlàri shingil qurtidàn ko‘prîq zàràrlànishi àniqlàngàn.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 3 7
Òîkni õîmtîk qilish sifàtli o‘tkàzilmàsà, qàlinlàshib kåtib, qurt-
ning zàràri ko‘p bo‘làdi.
O‘zbåkistîn shàrîitidà màvsum dàvîmidà shingil qurtini ku-
shàndàlàr (fîydàli hàshàrîtlàr)dàn îltinko‘z, yaydîqchi và tàõi-
nidlàr 24% gàchà yo‘qîtàdi.
Fårîmînli tutqichlàrdà kàpàlàklàrni tutish yo‘li bilàn shingil
qurtigà qàrshi kuràsh muddàtlàrini àniqlàsh mumkin. Êàpàlàklàrning (I
àvlîd) bàhîrgi uchib chiqish muddàtini àniqlàsh uchun àprål
o‘rtàlàridàn bîshlàb tuzîq îsilàdi. Dàstlàbki kàpàlàklàr tutilgàndàn
16—20 kundàn kåyin dîrilàsh bîshlànàdi.
Ikkinchi àvlîd kàpàlàklàr uchun tuzîqlàr iyun bîshlàridà îsilàdi.
Birinchi kàpàlàklàr tutilgàndàn 10—14 kundàn kåyin dîri purkàlàdi.
Uchinchi àvlîd kàpàlàklàri uchishi bîshlànishini àniqlàsh uchun
tuzîqlàr iyunning ikkinchi o‘n kunligi bîshidà îsilàdi, zàruràt tug‘il-
gàndà, îràdàn 12—14 kun o‘tgàch, kuràsh tàdbirlàri àmàlgà îshirilàdi.
Êàpàlàkning to‘rtinchi uchib chiqishi àvgust o‘rtàlàridà bîsh-
lànàdi. Shuning uchun àvgust bîshlàridà nîvdàlàr chåkànkà qilinib,
uzum bîshigà yaqin bàrglàr uzib tàshlànàdi.
Hîsilni shingil qurtidàn himîya qilishdà, birinchi nàvbàtdà,
àgrîtåõnikà tàdbirlàrigà, ya’ni pàrvàrishgà e’tibîr bårish kåràk. Bundà
tîkni o‘z vàqtidà sifàtli sho‘rà õîmtîk, g‘o‘rà õîmtîk qilish, bàchki
nîvdàlàrni kåsib, uzumbîshgà yaqin jîylàshgàn bàrglàrni yulib tàsh-
làsh, nîvdàlàrning uchini chilpish lîzim. Zàràrkunàndàgà qàrshi kuràsh
2—3 màrtà o‘tkàzilàdi. Birinchi purkàsh Qîrà kishmish, Pushti tîifi
nàvlàri 4—5 tà bàrg chiqàrgàndà, ikkinchisi tîk gullàgàndàn 17—20
kundàn kåyin, uchinchisi ikkinchi ishlîvdàn 7—10 kun o‘tgàch àmàlgà
îshirilàdi. Îdàtdà, bu ishlîv Qizil chillàki, Shrådår ertàpishàri, Êitîb
surhîgi nàvlàri yumshàb, ràng îlà bîshlàgàn dàvrgà to‘g‘ri kålàdi.
Òîkkà bånzîfîsfàt, zîlîn yoki kàrbîfîs (100 litr suvgà 300 g
hisîbidàn) purkàsh yaõshi sàmàrà båràdi, kàsàlligini dàvîlàsh màqsà-
didà ishchi suyuqligigà bir yo‘là kîllîidli yoki ho‘llànuvchi îltingu-
gurt qo‘shilàdi (100 litr suvgà tàyyor eritmàdàn 0,8—1 kg qo‘shilàdi).
Òîmîrqà shàrîitidà tàmàki qàynàtmàsidàn fîydàlànish mumkin.
Òîk unsimîn qurti (Pseudococcus citri Risso)
Òîk unsimîn qurti (Pseudococcus citri Risso)
Òîk unsimîn qurti (Pseudococcus citri Risso)
Òîk unsimîn qurti (Pseudococcus citri Risso)
Òîk unsimîn qurti (Pseudococcus citri Risso)
(((((
Psendococcidae
Psendococcidae
Psendococcidae
Psendococcidae
Psendococcidae — unsimon gerveslar oilasi,
— unsimon gerveslar oilasi,
— unsimon gerveslar oilasi,
— unsimon gerveslar oilasi,
— unsimon gerveslar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Òîk unsimîn qurti hàmmàõo‘r bo‘lib, tîkdàn tàshqàri ànjir,
sitrus o‘simliklàri và bîshqà måvàlàrgà, tut dàràõtigà, pîmidîr eki-
nigà và mànzàràli o‘simliklàrgà zàràr yåtkàzàdi. Bu qurt ko‘pàyib
kåtgàndà, uzum hîsili bà’zàn 40—60% gàchà nîbud bo‘làdi. Zàràr-
làngàn uzum burishib yoki qurib qîlàdi, tîk nîvdàlàri yaõshi o‘smàydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 3 8
Bu qurt Òurkmànistîn, Jànubiy Òîjikistîn, O‘zbåkistînning Sur-
õîndàryo tumànidà, Qrim, G‘àrbiy Yevrîpà, Àfrikà, Yapîniya, Õitîy
và bîshqà jîylàrdà tàrqàlgàn.
Qurtning urg‘îchisi 3,5—4,0 mm uzunlikdà, kång îvàl shàkldà
bo‘lib, îq mumsimîn qàvàt bilàn qîplàngàn. Òårisi sàrg‘ish - jigàr-
ràng mumsimîn mîddà bilàn qîplàngàn bo‘lib, uzunàsigà kåtgàn
qîràmtir chizig‘i bîr.
Òànàsining ikki yonidà 17 juft kàltà mumsimîn o‘siqlàri bîr. Shu
jumlàdàn, îrqàdàgi bir jufti bîshqàlàridàn ànchà uzun bo‘lib, tànàsi
uzunligining 1/4 yoki 1/5 qismini tàshkil etàdi.
Erkàgining kàttàligi 1,2—1,5 mm chàmàsidà bo‘lib, bir juft qànî-
ti, ikkità dum iði, uzunginà mo‘ylîvlàri bîr.
Òîk unsimîn qurti tîk zàngi yoriqlàridà và ko‘chgàn po‘stlîg‘i
îstidà, tîkni ko‘tàrib turàdigàn tirgàklàr yorig‘idà, dàràõtlàr
po‘stlîg‘i îstidà và bågînà o‘tlàrdà yåtilmàgàn urg‘îchi bîsqichidà
qishlàydi. Qismàn 1 sm chuqurlikdàgi tuprîqdà erkàk lichinkàlàri hàm
qishlàydi. Qishlàb chiqqàn erkàk lichinkàlàri bàhîrdà nîbud bo‘làdi,
kåch kuzdà rivîjlànib bo‘lgàn erkàk hàshàrîtlàrdàn bir qismi hàm
kåyinchàlik nîbud bo‘làdi. Shu sàbàbli O‘rtà Îsiyodà tîk unsimîn
qurti dåyarli nuqul pàrtånîgånåz yo‘li bilàn ko‘pàyadi.
Qishlàb chiqqàn urg‘îchi hàshàrît àprål îõiri — màydà jinsiy
vîyagà yåtib, tîk nîvdàsining qàysi jîyini so‘rgàn bo‘lsà, o‘shà jîygà
tuõum qo‘yadi. Hàrîràt 16°C dàn pàst bo‘lmàgàn vàqtdà tuõumdàn
lichinkà chiqàdi.
Bu qurt màvsumdà uch, qismàn to‘rt màrtà nàsl båràdi. Birinchi
nàsli tîk zàngi, nîvdàlàri và bàrglàrini so‘rib îziqlànàdi, ikkin-
chisi, àsîsàn, bàrglàrni và sho‘ràni so‘rib îziqlànàdi, uchinchisi då-
yarli nuqul bàrg và måvàlàrni so‘rib îziqlànàdi. Àyniqsà, yoz îõiridà
và kuzdà ko‘prîq zàràr yåtkàzàdi. Òîk qurtining urg‘îchisi zàng và
nîvdàlàrgà 4—40 tà, bàrglàrgà 100—150 tà, sho‘rà bàrglàrigà và g‘o‘ràgà
250—600 tà tuõum qo‘yadi. Òuõumdàn 10—14 kundà lichinkàlar chiqà-
di. Birinchi yoshdàgi lichinkàlàr 22—25° C dà 15 kundà, ikkinchi và
uchinchi yoshdàgi lichinkàlàr 16 kundà rivîjlànàdi. Vîyagà yåtgàn
urg‘îchi qurtlàr 50 kungàchà yashàydi. Ulàr îõirgi màrtà po‘st tàsh-
làgàndàn kåyin îràdàn ikki hàftà o‘tgàch, jinsiy jihàtdàn yåtilàdi.
Òîk bàrg o‘rîvchisi (Polychrosis botrana Schitt)
Òîk bàrg o‘rîvchisi (Polychrosis botrana Schitt)
Òîk bàrg o‘rîvchisi (Polychrosis botrana Schitt)
Òîk bàrg o‘rîvchisi (Polychrosis botrana Schitt)
Òîk bàrg o‘rîvchisi (Polychrosis botrana Schitt)
(((((
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae
Tortricidae — bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
— bargo‘rovchilar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Uzum bàrg o‘rîvchisi uzumni zàràrlàydi, ko‘pinchà tîk yårdà qîl-
dirilgàndà judà kàttà zàràr yåtkàzàdi. Qurtlàri sho‘rà, g‘o‘rà và so‘ngrà
uzumning o‘zini hàm yåb qo‘yadi. Bàrg o‘rîvchi tushgàn uzum bîsh-
làri ko‘pinchà irib kåtàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 3 9
Uzum bàrg o‘rîvchisi O‘rtà Îsiyodà Òîshkånt, Sàmàrqànd,
Fàrg‘înà, Õîràzm, Àshgabad àtrîfidà uchràydi. Bu hàshàrît Ukrà-
inà, Qrim, Êàvkàz, Yevrîpà, Êichik Îsiyo, Shimîliy Àfrikà và Shi-
mîliy Àmårikàdà tàrqàlgàn.
Êàpàlàgi qànîtlàrini yozgàndà 12—13 mm kålàdi. Îldingi qànît-
làri zàytundày qo‘ng‘ir bo‘lib, ko‘ndàlàngigà ikkità îch bîg‘i bîr.
Îrqàdàgi qànîtlàri kulràng, àsîsi tàshqi chåkkàsigà qàràgàndà kång-
rîq bo‘làdi.
Òuõumining uzunligi tàõminàn 0,5—0,7 mm, ràngi sàriq, ust
tîmîni birîz bîsilgàn. Qurtining uzunligi 12 mm gàchà bîràdi, dàstlàb
îqimtir bo‘làdi, kåyinchàlik, sàrg‘imtir yoki yashilrîq, bîshi îch
qo‘ng‘ir tusgà kiràdi. G‘umbàgining uzunligi 5—7 mm, jigàrràng tus-
dà bo‘lib, 10—12 mm kàttàlikdàgi duksimîn îq pillà ichidà bo‘làdi.
Uzum bàrg o‘rîvchisi zàng po‘stlîg‘ining tàngàchàlàri îstidà,
pîyalàr yorig‘idà, bàrglàr îstidà g‘umbàklik bîsqichidà qishlàydi.
Bàhîrdà kàpàlàklàr chiqàdi, ulàr g‘irà-shiràdà uchib, îq sho‘ràsigà
tuõum qo‘yadi, tîkning qîrîng‘irîq jîylàridàgi sho‘ràni õush ko‘ràdi.
Urg‘îchisi hàyoti dàvîmidà 50—60 tà tuõum qo‘yadi.
Ìày îõiridà qurtlàrning birinchi àvlîdi o‘sib yåtilàdi, ulàr,
àsîsàn, sho‘rà bilàn îziqlànàdi và bîshqà ko‘pginà o‘simliklàrdà
ànchà kàmrîq bo‘làdi. Qurtlàrning birinchi nàsli tîkning turli nàv-
làrigà birdày zàràr yåtkàzàdi.
Iyulning birinchi yarmidà uzum bàrg o‘rîvchisining ikkinchi nàsli,
àvgustning yarmigà kålib uchinchi nàsli và îktabrning yarmi-îõirlàrigà
kålib to‘rtinchi nàsli pàydî bo‘làdi. Òo‘rtinchi, qismàn uchinchi nàslining
g‘umbàklàri qishlàydi. Birinchi nàsl qurtlàridàn bîshqà qurtlàr àvvàl g‘o‘rà
bilàn, so‘ngrà pishàyotgàn uzum bilàn îziqlànàdi. Yosh qurtlàr uzum
dînàsini ichidàn yåyavåràdi, o‘sgàn qurtlàr esà tàshqàridàn o‘yib kiràdi.
83-ràsm. Òîk bàrg o‘rîvchisi:
83-ràsm. Òîk bàrg o‘rîvchisi:
83-ràsm. Òîk bàrg o‘rîvchisi:
83-ràsm. Òîk bàrg o‘rîvchisi:
83-ràsm. Òîk bàrg o‘rîvchisi:
1—lichinkàsi (qurti); 2—kàpàlàgi; 3—g‘umbàklàri; 4—zàràrlàngàn måvà;
5—måvàning tàshqi tîmîndàgi tuõumlàri.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 4 0
Qurtlàr nàmni õîhlàgànidàn ikkinchi nàsldàn bîshlàb yårdà qîldi-
rilgàn yoki uzum bîshi g‘uj bo‘làdigàn tîkkà ko‘prîq tuõum qo‘yadi.
Uchinchi và to‘rtinchi nàsl qurtlàridàn zàràrlàngàn uzum bîshlàri
ko‘pinchà irib kåtàdi. Qurtlàr qishlàydigàn jîyidà g‘umbàkkà àylànàdi.
Bîg‘ và tîkzîrlàrni himîya qilish vîsitàlàri
Bîg‘ và tîkzîrlàrni himîya qilish vîsitàlàri
Bîg‘ và tîkzîrlàrni himîya qilish vîsitàlàri
Bîg‘ và tîkzîrlàrni himîya qilish vîsitàlàri
Bîg‘ và tîkzîrlàrni himîya qilish vîsitàlàri
Yuqîridà qàyd etilgàn kimyoviy vîsitàlàr 3 turgà bo‘linàdi: in-
såktitsidlàr, àkàritsidlàr và fungitsidlàr.
Insåktitsidlàr hàshàrîtlàrgà qàrshi, àkàritsidlàr måvà o‘rgim-
chàkkànàlàrigà qàrshi, fungitsidlàr kàsàlliklàrgà qàrshi qo‘llànilàdi.
Quyidà kång tàrqàlgàn, dàlà, hîvli và tîmîrqàdà ishlàtish uchun
ruõsàt etilgàn pråpàràtlàrgà qisqàchà tà’rif båràmiz. Ìåvàlàrdà
pråpàràtlàr qîldig‘i bo‘lmàsligi uchun ulàrdàn ko‘rsàtilgàn muddàtlàr-
dàginà fîydàlànish mumkin.
Insåktitsidlàr và àkàritsidlàr
Insåktitsidlàr và àkàritsidlàr
Insåktitsidlàr và àkàritsidlàr
Insåktitsidlàr và àkàritsidlàr
Insåktitsidlàr và àkàritsidlàr
Êàrbîfîs
Êàrbîfîs
Êàrbîfîs
Êàrbîfîs
Êàrbîfîs (50%li emulsiya kînsåntràti). Îch sàriq ràngli suyuqlik,
yoqimsiz hidgà egà, àmmî purkàlgàndàn kåyin hidi tåzdà
yo‘qîlàdi. Suv bilàn yaõshi àràlàshàdi. So‘ruvchi và kåmiruvchi zàràr-
kunàndàlàrgà qàrshi îlmà, nîk, îlõo‘ri, gilîs và tîkni himîya qilishdà
ishlàtilàdi.
Bu pråpàràt zàràrkunàndàning tuõumlàrigà tà’sir qilmàydi. Shu-
ning uchun kànàlàrgà qàrshi kuràshdà 7—10 kun îràlàtib kàmidà 2
màrtà purkàsh kåràk. Îõirgi purkàsh hîsilni yig‘ishtirishdàn 20 kun
îldin tugàllànishi lîzim. Bîg‘làrning turi và yoshigà qàràb gåktàrigà
1—3 kg gàchà pråpàràt sàrflànàdi.
Bånzîfîsfàt (30% li) ho‘llànuvchi kukun hîlidà ishlàb chiqà-
rilàdi. Bîg‘ và tîkzîrlàrdà màvsum dàvridà måvàõo‘r và bàrg kåmiruv-
chi qurtlàrgà, shirà và kànàlàrgà qàrshi ishlàtilàdi. Îõirgi purkàsh
hîsilni yig‘ib îlishdàn 30 kun àvvàl tugàllànishi lîzim. Bîg‘làrning
turi và yoshigà qàràb gåktàrigà 2,5—4,5 kg dàn sàrflànàdi.
Zîlîn
Zîlîn
Zîlîn
Zîlîn
Zîlîn (35% li) qo‘llànilishi jihàtdàn bånzîfîsfàtdàn fàrq qilmàydi.
Piråtrîidlàrgà àmbush (25% li emulsiya kînsåntràti), simbush (25%
li và 10% li e.k.), ripkîrd (40% li e.k.), sumitsidin (20% li e.k.) làr kiràdi.
Bu pråpàràtlàrni màvsum dàvridà måvàõo‘r qurtlàrgà, shirà và
kuyalàrgà qàrshi qo‘llàsh yaõshi sàmàrà båràdi. Ìiqdîr jihàtdàn nis-
bàtàn kàm sàrflànàdi, bîg‘ và tîkzîrlàrning turigà và yoshigà qàràb
0,8—2 kg àtrîfidà, îõirgi ishlîv hîsil yig‘ib îlinishidàn 20—25 kun
àvvàl o‘tkàzilishi kåràk.
Òàmàki
Òàmàki
Òàmàki
Òàmàki
Òàmàki hàshàrîtlàrgà qàrshi kuràshdà qàdimdàn qo‘llànilàdigàn
o‘simlik. Bàrgi, bàndi và quritilàyotgàndà to‘kilgàn bàrchà chiqin-
dilàrining hàmmàsidàn fîydàlànish mumkin. Òàmàki sànîàti chiqin-
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 4 1
disi, tàmàki qurumi sàvdî tàrmîg‘idà hàm sîtilàdi. Êo‘pinchà dàlà
hîvli và tîmîrqà shàrîitidà ishlàtilàdi.
Òàyyorlàsh usuli.
Òàyyorlàsh usuli.
Òàyyorlàsh usuli.
Òàyyorlàsh usuli.
Òàyyorlàsh usuli.
1-usul: 1 kg tàmàki chiqindisi 10 litr qàynîq suvdà dàmlànàdi.
Bir sutkà o‘tgàch suzilàdi. Ishlàtishdàn îldin ikki qism suv qo‘shib
suyultirilàdi và hàr 10 litr suvgà 40—50 g sîvun qo‘shilàdi.
2-usul: 0,5 kg quritilgàn tàmàki bàrgi bilàn qo‘shib màydàlànàdi
và 10 litr suvdà 2 sutkà bo‘ktirilàdi. Qiyin suzilàdi và yanà shunchà
suv qo‘shib suyultirilàdi. Ishlàtishdàn îldin hàr 10 litrgà 40—50 g
sîvun qo‘shib àràlàshtirilàdi. Òàmàki qàynàtmàlàrini sàlqin, qîrîng‘i
jîydà îg‘zi yopiq shishà idishlàrdà bir nåchà îy sàqlàsh mumkin.
Òàmàkidàn tàyyorlàngàn pråpàràtlàr bàrg shiràlàri, nîk shiràsi, kuya
qurtlàri và bîshqà hàshàrîtlàrgà qàrshi kuràshdà yaõshi sàmàrà båràdi.
¹ 30 pråpàràtlàri (¹30 À, ¹ 30 S, ¹ 30 Ì).
¹ 30 pråpàràtlàri (¹30 À, ¹ 30 S, ¹ 30 Ì).
¹ 30 pråpàràtlàri (¹30 À, ¹ 30 S, ¹ 30 Ì).
¹ 30 pråpàràtlàri (¹30 À, ¹ 30 S, ¹ 30 Ì).
¹ 30 pråpàràtlàri (¹30 À, ¹ 30 S, ¹ 30 Ì). 76% li minåràl-
nåft emulsiyasi kînsåntràti ko‘rinishidà ishlàb chiqàrilàdi. Ertà
bàhîrdà, kurtàklàr bo‘rtmàsdàn îldin 50% li eritmàsi qàlqîndîrlàr
và bîshqà turdàgi zàràrkunàndàlàrgà — kànàlàr, shirà, sîõtà qàlqîn-
dîrlàrgà và kuyalàrgà qàrshi ishlàtilàdi.
Nitrîfån
Nitrîfån
Nitrîfån
Nitrîfån
Nitrîfån (60% s.e. pàstàli). Qo‘ng‘ir, qîrà ràngli, o‘tkir hidli
pàstà. Suvdà yaõshi eriydi. Ertà bàhîrdà, kurtàklàr bo‘rtgunchà
zàràrkunàndàlàr qishlàydigàn dàvrdà, kàsàlliklàrning yuqumini
kàmàytirish màqsàdidà måvàli dàràõtlàr và tîkkà purkàlàdi (100
litr suvdà 2—3 kg). Gåktàrigà 40—60 kg àtrîfidà sàrflànàdi.
Êîllîid và ho‘llànuvchi pråpàràtlàr
Êîllîid và ho‘llànuvchi pråpàràtlàr
Êîllîid và ho‘llànuvchi pråpàràtlàr
Êîllîid và ho‘llànuvchi pråpàràtlàr
Êîllîid và ho‘llànuvchi pråpàràtlàr
Îltingugurt 
Îltingugurt 
Îltingugurt 
Îltingugurt 
Îltingugurt (80% li) suvgà yaõshi àràlàshàdigàn îq, sàriq ràng-
li kukun. Êànàlàrgà qàrshi kuràshdà ishlàtilàdi. (100 litr suvgà 0,5—1
kg hisîbidàn). Yig‘im-tårimgà 5—6 kun qîlgàndà purkàsh to‘õtàti-
làdi. Gåktàrigà 12—20 kg dàn sàrflànàdi.
Îmàyt
Îmàyt
Îmàyt
Îmàyt
Îmàyt (30% li) ho‘llànuvchi kukun và 57% li emulsiya kînsån-
tràti shàklidà ishlàb chiqàrilàdi. Ìàvsum dàvridà kànàlàrgà qàrshi
bîg‘làrgà purkàlàdi. Bîg‘ning và pråpàràtning turigà qàràb, gåk-
tàrigà 2,5—4 kg dàn sàrflànàdi. Êutish dàvri 45 kun, ya’ni hîsilni
yig‘ishgà 45 kun qîlgunchà ishlàtish mumkin.
Òuyilgàn îltingugurt sàriq ràngli kukun bo‘lib, suvdà erimàydi.
Ìåvàli dàràõtlàr và tîkkà chànglàtish yo‘li bilàn ishlov bårilàdi.
Gåktàrigà 25—35 kg miqdîridà sàrflànàdi.
Fungitsidlàr
Fungitsidlàr
Fungitsidlàr
Fungitsidlàr
Fungitsidlàr
Bîrdî suyuqligi (BS)
Bîrdî suyuqligi (BS)
Bîrdî suyuqligi (BS)
Bîrdî suyuqligi (BS)
Bîrdî suyuqligi (BS) mis kupîrîsi eritmàsi bilàn îhàk suspån-
ziyasi àràlàshmàsidàn ibîràt hàvîràng suspånziya. U dànàkli måvà
dàràõtlàrining dîg‘lànish, shàftîli bàrgining bujmàyish, tîkning dîg‘li
àntràknîz kàsàlligigà qàrshi, îlmà dàràõtlàrining kàlmàràz và bîshqà
16—Umumiy và qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 4 2
kàsàlliklàrigà qàrshi ishlàtilàdi. U båvîsità ishlàtishdàn îldin tàyyorlànà-
di. Bîg‘làrdà dàràõtlàr bàrgi yozilmàsdàn àvvàl 3—5% li BS purkàlàdi.
Ìàvsumdà 1% li BS ishlàtilàdi (1 gåktàrgà 12—18 kg BS sàrflànàdi).
3% li 100 litr BS tàyyorlàsh uchun 3 kg mis kupîrîsi 50 litr
suvdà eritilàdi và shunchà miqdîrdà so‘ndirilmàgàn îhàk qo‘shilàdi.
Ìis kupîrîsining eritmàsi îhàk eritmàsigà quyilàdi. Suyuqlik båtîn
chuqurlàrdà tàyyorlànàdi. BS ni tîmîrqàdàgi bîg‘làrdà qo‘llàsh hàm
mumkin.
Ìis õlîrîksidi
Ìis õlîrîksidi
Ìis õlîrîksidi
Ìis õlîrîksidi
Ìis õlîrîksidi (90% li) yashil ràngli, hidsiz, suvdà eriydigàn
kukun bo‘lib, BSning o‘rnini bîsàdi. Ìàvsumdà îlmà, nîk, gilîs,
îlõo‘ri, shàftîli và o‘rikning kàlmàràz, dîg‘lànish, bàrg bujmàyishi
kàsàlliklàrigà (100 litr suvdà 300—400 g), tîkning àntàrknîz kàsàlli-
gigà qàrshi ishlàtilàdi (100 litr suvdà 405 g). Îõirgi purkàsh hîsil
yig‘ilmàsidàn 20 kun àvvàl to‘õtàtilàdi. 1 gåktàr bîqqà 2—4 kg mis
õlîrîksidi sàrflànàdi.
Ìis kupîrîsi
Ìis kupîrîsi
Ìis kupîrîsi
Ìis kupîrîsi
Ìis kupîrîsi (to‘tiyo, 98% li) suvdà eriydigàn mîviy ràngli
kukun. Êurtàklàr yozilgunchà bîg‘làrgà 1% li(100 litr suvdà 1 kg
to‘tiyo eritmàsi) eritmàsi bilàn ishlîv bårilàdi. Êàlmàràz, dîg‘là-
nish, bàrg bujmàyishi, àntràknîz kàbi kàsàlliklàrgà qàrshi kuràshdà
sàmàràli vîsità. Gåktàrigà 15—20 kg sàrflànàdi. BS tàyyorlàshdà hàm
qo‘llànilàdi.
Òåmir kupîrîsi
Òåmir kupîrîsi
Òåmir kupîrîsi
Òåmir kupîrîsi
Òåmir kupîrîsi (53% li) kukun shàklidà, suvdà eriydi. Qàysi
kàsàlliklàrgà qàrshi và qàchîn ishlàtilishi jihàtidàn mis kupîrîsigà
o‘õshàsh bo‘làdi, 2—3% li eritmàsi ishlàtilàdi. Gåktàrigà 30—40 kg
tåmir kupîrîsi sàrflànàdi.
Îhàk-îltingugurt qàynàtmàsi
Îhàk-îltingugurt qàynàtmàsi
Îhàk-îltingugurt qàynàtmàsi
Îhàk-îltingugurt qàynàtmàsi
Îhàk-îltingugurt qàynàtmàsi (ÎÎQ yoki ISÎ) suv, tuyilgàn îl-
tingugurt và îhàkning 17:2:1 nisbàtdàgi àràlàshmàsi. Bu àràlàshmà
1—1,5 sîàt dàvîmidà qàynàtilàdi (100 litr qàynàtmà îlish uchun 85
litr suvdà 10 kg îltingugurt và 5 kg îhàk eritilàdi). Qàynàtmà îlchà
ràngli bo‘làdi. Êo‘pinchà uning kuchi 15—20° bo‘lib chiqàdi. Ìàvsum-
dà såpish uchun 1° li bo‘làdi. 100 litr 1° li eritmà tàyyorlàsh uchun
qàynàtmà qiyomidàn 5 kg îlinàdi.
Òîkkà kuzdà yoki ertà bàhîrdà purkàsh uchun 5° li eritmà ishlà-
tilàdi. Òîmîrqà shàrîitidà 10 litr suv hisîbidàn tàyyorlànàdi. ÎÎQ
måvà kànàlàrigà và un shudring kàsàlliklàrigà qàrshi kuràshdà yaõshi
sàmàrà båràdi.
Êo‘p yillik tàjribàlàrdàn mà’lum bo‘lishichà, bîg‘ và tîkzîr-
làrni zàràrkunàndà và kàsàlliklàrdàn o‘z vàqtidà, qisqà muddàtdà
himîya qilà îlgàn õo‘jàliklàrdà yuqîri sàmàràdîrlikkà erishilàdi. Bir
màrtà purkàsh ishlàri uzîg‘i bilàn 3—5 kundà tugàllànishi kåràk.
Ishlàrni o‘z vàqtidà và sifàtli bàjàrish uchun 30—40 gåktàr måvà
bîg‘igà bittà purkàgich, îltingugurt bilàn chànglàtish uchun 70—
80 gåktàr tîkzîrgà bittà chànglàtkich zàrur bo‘làdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 4 3
Quyidà bîg‘ và tîkzîrlàrdà fîydàlànilàdigàn chànglàtkich và
purkàgichlàr và ulàrning ish unumini kåltiràmiz:
Bîg‘ và tîkzîrlàrdà fîydàlànilàdigàn chànglàtkich và purkàgichlàr
Ìàrkàsi
Ish unumi (gà/sîàt)
ÎSHU-50 À
4—7
ÎP-2000
1,5
ÎVÒ-1 V
1,1
ÎVP-1200
4—7
ÎUÌ-4
7,29
ÎSHÒ-1
1,5—3,0
Ìàsàlàn, îlmà qurtigà qàrshi 100 gà måvà bîg‘igà ishlîv bårish
lîzim bo‘lsin. Õo‘jàlikdà ÎVP - 1200 purkàgichi màvjud. Purkàsh
ishlàrini sàhàrdà bîshlàb, kun qizib kåtgunchà tugàtish kåràk. O‘rtà
hisîbdà 5 sîàt ishlànsà và sîàtigà o‘rtàchà 4—5 gà bîqqà ishlîv
bårilsà, purkàgichning kunlik ish unumi 20—25 gà bo‘làdi. 100 gà
bîqqà bittà purkàgichdà 4—5 kun ishlîv bårilàdi. ÎUÌ-4 và ÎSHÒ-
1 purkàgichlàrini tîkzîrlàrdà và pàlmåttà bîg‘làridà qo‘llàsh qulày.
ÎSHU-50 À chànglàtkichidàn hàm tîkzîrlàrni kul kàsàlligidàn himîya
qilishdà fîydàlànilàdi.
Zàràrkunàndàlàrgà qàrshi ishlîv bårish qîidàlàri và àyrim
Zàràrkunàndàlàrgà qàrshi ishlîv bårish qîidàlàri và àyrim
Zàràrkunàndàlàrgà qàrshi ishlîv bårish qîidàlàri và àyrim
Zàràrkunàndàlàrgà qàrshi ishlîv bårish qîidàlàri và àyrim
Zàràrkunàndàlàrgà qàrshi ishlîv bårish qîidàlàri và àyrim
ehtiyot chîràlàri
ehtiyot chîràlàri
ehtiyot chîràlàri
ehtiyot chîràlàri
ehtiyot chîràlàri
Zàràrkunàndàlàrgà qàrshi kuràsh chîrà-tàdbirlàri sifàtli bo‘lishi
uchun dîrilàsh ishlàri o‘z vàqtidà và sifàtli o‘tkàzilishi shàrt. Pråpà-
ràtlàrdàn tàyyorlànàdigàn ishchi suyuqligini båvîsità ishlàtish îldi-
dàn tàyyorlàsh kåràk. Purkàsh và chànglàtish ishlàrini shàmîlsiz
îsîyishtà kunlàri o‘tkàzish zàrur. Purkàshdàn kåyin yomg‘ir yog‘ib
o‘tsà, purkàsh ishlàri tàkrîrlànàdi.
Purkàsh vàqtidà påstitsidlàr ishlîvchi õîdimlàrgà tågmàsligi kåràk.
Purkàsh ishlàrigà jàlb qilingànlàrni ehtiyot chîràlàri bilàn tànishti-
rish kåràk. O‘spirin yoshlàr, båmîrlàr và hîmilàdîr yoki emizikli àyol-
làr bundày ishlàrgà qo‘yilmàydi.
Ishlàyotgàn îdàmlàr màõsus kiyim, õàlàt, kîmbinåzîn, etik,
qo‘lqîp, ko‘zîynàk bilàn tà’minlànàdi. Ish tugàgàndàn kåyin yaõshilàb
sîvunlàb yuvinish lîzim. Îõirgi dîrilàsh ishlàrini hîsil yig‘im- tårimigà
1—1,5 îy qîlgàndà tugàtish kåràk.
Bîg‘ và tîkzîrlàrni zàràrkunàndàlàrdàn himîya qilish sàmàràdîr-
ligini îshirishdà pàrvàrish ishlàri — qàtîrlàrni và tuplàr îràsini hày-
dàsh, shàkl bårish, butàsh, o‘z vàqtidà và sifàtli õîmtîk qilish,
sug‘îrish, îziqlàntirish và bîshqà pàrvàrishgà îid tàdbirlàr to‘là-
to‘kis o‘tkàzilishi hàl qiluvchi àhàmiyatgà egà.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 4 4
Bog‘ga
Bog‘ga
Bog‘ga
Bog‘ga
Bog‘ga ishlov
ishlov
ishlov
ishlov
ishlov berish rejasi
berish rejasi
berish rejasi
berish rejasi
berish rejasi
Olma qurti zararlagan olma mevasi
Aprel
May
Iyun
Olma qurti
Barg o‘rovchi
Hovol hosil
qiluvchi
olma kuyasi
O‘rgimchak-
kana
Bit
Pestitsidlar
Neoron
1,5 l/ga
Insegar
0,6 kg/ga
84-rasm
84-rasm
84-rasm
84-rasm
84-rasm (I).
(I).
(I).
(I).
(I).
Insegar
0,6 kg/ga
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 4 5
Olma qurti
Barg o‘rovchi
Hovol hosil qiluvchi
olma kuyasi
Kapalak
purkash
G‘umbak
Tuxum
purkash
Q
1
Q
2
Q
3
Q
5
Q
4
84-rasm (II).
84-rasm (II).
84-rasm (II).
84-rasm (II).
84-rasm (II).
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 4 6
Olma kuyasining rivojlanish fenologik kalendartiOlma kuyasining rivojlanish fenologik kalendartiOlma kuyasining rivojlanish fenologik kalendartiOlma kuyasining rivojlanish fenologik kalendartiOlma kuyasining rivojlanish fenologik kalendarti
Shartli belgilar:
(•
)—tuxumi; (—)—lichinkasi; (0)—g‘umbagi; (+)—kapalagi.
r
al
y
Ol
er
p
Ay
a
Mn
u
yIl
u
yIt
s
u
g
v
Ar
b
at
n
e
Sr
b
at
k
Or
b
a
y
o
N
r
al
a
d
a
k
e
D
1
2
3
1
2
3
1
23
1
2
3
1
23
1
2
3
1
2
3
1
2
3
li
y-
3
9
9
1
li
y-
0
0
0
2
(—) (—) — — — — —
0 0
+
+
+
+
+
+
+
• •


(—) (—) — — — —
0 0
+
+
+
+
+
+
+
• •



— 
(—) (—) (—)
(—)(—)(—) 
(—) (—) (—)
— 
(—) (—) (—)
(—)(—)(—) 
(—) (—) (—)
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 4 7
r
a
v
n
a
Yl
ar
v
e
Ft
r
a
Ml
er
p
Ay
a
Mn
u
yIl
u
yIt
s
u
g
v
Ar
b
at
n
e
Sr
b
at
k
Or
b
a
y
o
Nr
b
a
k
e
D
12
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
12
3
1
2
3
1
2
3
12
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
— — — —
• •


= = = =
— — —
= =
O‘rta Osiyo vergulsimon qalqondorining fenologik kalendariO‘rta Osiyo vergulsimon qalqondorining fenologik kalendariO‘rta Osiyo vergulsimon qalqondorining fenologik kalendariO‘rta Osiyo vergulsimon qalqondorining fenologik kalendariO‘rta Osiyo vergulsimon qalqondorining fenologik kalendari
Shartli belgilar:

—tuxumi; —urg‘ochisi; —erkagi:— —1 yoshli lichinkasi; =—2 yoshli lichinkasi.
(•) (•) (•) (•) (•) (•) (•) (•) (•) • • • • •
• • • • • • (•) (•) (•) (•) (•) (•) (•)
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 4 8
( ) ( )( )( ) ( ) 

)

)

)
Binafsharang qalqondorninfg fenologik kalendariBinafsharang qalqondorninfg fenologik kalendariBinafsharang qalqondorninfg fenologik kalendariBinafsharang qalqondorninfg fenologik kalendariBinafsharang qalqondorninfg fenologik kalendari
Shartli belgilar: 
• 
—tuxumi; —urg‘ochisi; —erkagi; 
—1 yoshli lichinkasi;
=—2 yoshli lichinkasi.
r
a
v
n
a
Yl
ar
v
e
Ft
r
a
Ml
er
p
Ay
a
Mn
u
yIl
u
yIt
s
u
g
v
Ar
b
at
n
e
Sr
b
at
k
Or
b
a
y
o
Nr
b
a
k
e
D
12
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
12
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
• •

-
-
-
= = = =
• •

-
-
= = =
( )( ) ( )( )( ) ( ) ( )( )( )
( )( )
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 4 9
Turon soxta qalqondorining fenologik kalendariTuron soxta qalqondorining fenologik kalendariTuron soxta qalqondorining fenologik kalendariTuron soxta qalqondorining fenologik kalendariTuron soxta qalqondorining fenologik kalendari
Shartli belgilar: 
• 
—tuxumi; —
1 yoshli lichinkasi; —urg‘ochisi; =—2 yoshli lichinkasi.
r
a
v
n
a
Yl
ar
v
e
Ft
r
a
Ml
er
p
Ay
a
Mn
u
yIl
u
yIt
s
u
g
v
Ar
b
at
n
e
Sr
b
at
k
Or
b
a
y
o
Nr
b
a
k
e
D
1
2
31
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
31
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
1
2
3
(=)(=)(=) (=)(=)(=) (=)(=)(=) = = = = =
• •


= = = = = = = = = =(=) 
(=)(=)(=)
(=)(=)(=)
(=)(=)
(=
)
− −

www.ziyouz.com kutubxonasi


2 5 0
¹g
ni
nt
ar
a
p
er
P
i
m
o
n
hs
al
ar
a
S
is
a
mr
o
n
g
k/
a
g(
)l
/
a
g
i
k
o
y
t
ar
a
p
er
P
-i
d
al
a
kr
u
p
ni
k
e
n
a
g
ir
ut
is
y
a
Q
a
g
a
d
n
a
n
u
kr
ar
a
z
i
d
al
it
al
hs
i
i
hs
r
a
q
hs
it
al
hs
I
a
v
il
us
u
,i
t
a
d
d
u
m
n
a
gl
it
e
a
yi
s
v
at
v
ol
k
e
h
c
a
g
hs
i‘
gi
y
li
s
o
H
t
q
a
v
a
h
c
n
a
q
v
ol
hs
i
a
d
n
a
gl
o
q
i
d
a
n
al
l
a
g
ut
ri
B
a
d
m
us
v
a
m
at
r
a
m
a
h
c
e
n
i
d
al
it
al
hs
i
12
3
4
5
6
7
8
1%
0
3
,
n
ol
o
Z
.
k.
n
6,
4

3,
2k
o
n
,
a
ml
Og
r
a
b
,r
al
r‘
o
x
a
v
e
M
-
gr
a
b
,r
al
i
h
c
v
or

o
-
o
y
,r
al
tr
u
q
r‘
o
x
,r
al
tr
u
q
r‘
o
x
h
c
o‘
g
r
al
a
n
a
k
,t
i
b
r
al
ki
l
mi
s‘
O
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
3,
3

0,
1,
ir

o
xl
O
a
h
cl
o
,r
al
r‘
o
x
a
v
e
M
r
al
a
n
a
k
a
v
r
al
ti
b
r
al
ki
l
mi
s‘
O
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
42
3,
3

3,
1k
o
Ti
h
c
v
or

o
gr
a
B
r
o
pi
h
c
,r
al
tr
u
q
r
al
k
al
a
p
a
k
r
al
ki
l
mi
s‘
O
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
42
2%
5
3
,
n
ol
o
Z
.
k.
m
e
0,
4

0,
2k
o
n
,
a
ml
Og
r
a
b
,r
al
r‘
o
x
a
v
e
M
-
gr
a
b
,r
al
i
h
c
v
or

o
-
o
y
,r
al
tr
u
q
r‘
o
x
,r
al
tr
u
q
r‘
o
x
h
c
o‘
g
r
al
a
n
a
k
,t
i
b
r
al
ki
l
mi
s‘
O
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
8,
2

8,
0,
ir

o
xl
O
a
h
cl
o
,r
al
r‘
o
x
a
v
e
M
r
al
a
n
a
k
a
v
r
al
ti
b
r
al
ki
l
mi
s‘
O
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
42
Mevali bog‘larning zararkunandalariga qarshi kurashda qo‘llashga ruxsat etilgan pestitsidlarMevali bog‘larning zararkunandalariga qarshi kurashda qo‘llashga ruxsat etilgan pestitsidlarMevali bog‘larning zararkunandalariga qarshi kurashda qo‘llashga ruxsat etilgan pestitsidlarMevali bog‘larning zararkunandalariga qarshi kurashda qo‘llashga ruxsat etilgan pestitsidlarMevali bog‘larning zararkunandalariga qarshi kurashda qo‘llashga ruxsat etilgan pestitsidlar
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 5 1
12
3
4
5
6
7
8
8,
2

0,
1k
o
T,
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
gr
a
B
r
al
a
n
a
k
,r
al
k
al
a
p
a
k
r
o
ði
h
c
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
kil
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
42
3%
0
1
,
kr
a
v
K
.
k.
m
e
8,
3
1

9,
6k
o
n
,
a
ml
Og
r
a
b
,r
al
r‘
o
x
a
v
e
M
r‘
o
x
gr
a
b
,r
al
i
h
c
v
or

o
r‘
o
x
h
c
o‘
g
o
y
,r
al
tr
u
q
r
al
a
n
a
k
,t
i
b
,r
al
tr
u
q
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
kil
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
42
9,
9

0,
3,
ir

o
xl
O
a
h
cl
o
r
al
a
n
a
k
a
v
ti
b
,r
al
r‘
o
h
a
v
e
Mi
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
kil
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
42
9,
9

0,
3k
o
T,
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
gr
a
B
r
al
a
n
a
k
,r
al
k
al
a
p
a
k
r
o
ði
h
c
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
kil
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
42
8,
2

0,
1k
o
T,
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
gr
a
B
r
al
a
n
a
k
,r
al
k
al
a
p
a
k
r
o
ði
h
c
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
kil
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
42
9,
9

0,
3,
ir

o
xl
O
a
h
cl
o
,r
al
ar
i
hs
,r
al
r‘
o
x
a
v
e
M
r
al
a
n
a
k
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
kil
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
42
4%
0
4
,
8
5-
I
B
.
k.
m
e
0,
2

8,
0k
o
n
,
a
ml
O-
r‘
o
x
a
v
e
m
,r
al
a
n
a
k
,r
al
ti
B
-
zi

g
n‘
o
q
,r
al
r‘
o
x
gr
a
b
,r
al
,r
al
tr
u
q
r‘
o
x
gr
a
b
,r
al
,r
al
r
o
d
n
î
ql
a
q
,r
al
a
y
u
k
r
al
r
o
d
n
o
ql
a
q
at
x
os
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
kil
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
42
Davomi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 5 2
0,
2

2,
1i
r‘
o
xl
O,
r
al
ar
i
hs
,r
al
a
n
a
K
r
al
hs
a
k
ar
r
a
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
kil
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
41
0,
3

2,
1k
o
Ti
h
c
v
or

o
gr
a
b
,r
al
a
n
a
K
r
al
tr
u
q
n
o
mi
s
n
u
,r
al
tr
u
q
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
kil
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
5%
5,
2
,
k
o
dl
u
B
.
k.
m
e
5,
0

3,
0a
ml
Or
al
ti
b
,i
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
Oi
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
kil
mi
s‘
O
il
%
5
0,
0

3
0,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
a
yi
sl
u
m
e
0
31
6%
6
3
,i
l
zi
r
G
.
k.
m
e
6,
0

5
2,
0a
ml
Or
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
kil
mi
s‘
O
il
%
4
0,
0

5
7
0,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
a
yi
sl
u
m
e
0
31
7%
0
2
,
n
at
i
m
e
D
.
k.
s
us
8,
0

6,
0a
ml
Or
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
ki
l
mi
s‘
O
il
%
8
0,
0

6
0,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
is
a
yi
z
n
e
ps
us
0
31
8%
5,
2,
si
st
e
D
.
k.
m
e
0,
1

5,
0a
ml
O-
v
or

o
gr
a
b
,r
al
r‘
o
x
a
v
e
M
r
al
ti
b
,r
al
tr
u
q
i
h
c
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
9%
5,
2
,s
is
t
e
D
.
k.
s
us
6,
0

4,
0k
o
T,
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
gr
a
B
r
al
ti
b
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
0.
1

5,
0a
ml
O-
v
or

o
gr
a
b
,r
al
r‘
o
x
a
v
e
M
r
al
ti
b
,r
al
tr
u
q
i
h
c
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
6,
0

4,
0k
o
Tr
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
gr
a
Bi
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
0
1%
5
,
et
ar
a
K
.
k.
m
e
8,
0

4,
0a
ml
O-
v
or

o
gr
a
b
,r
al
r‘
o
x
a
v
e
M
r
al
tr
u
q
i
h
c
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
22
Davomi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 5 3
5,
0

3,
0k
o
T,
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
gr
a
B
r
al
a
n
a
k
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
1
1%
0
5
,s
of
l
a
M
.
k.
m
e
0,
3

0,
1,
k
o
n
,
a
ml
O
i
h
e
b
-
zi

g
n‘
o
q
n
ur
u
b
n
u
z
U
gr
a
b
,r
al
r‘
o
x
a
v
e
m
,r
al
,r
al
ti
b
,r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
,r
al
hs
a
k
ar
r
a
r
al
r
o
d
n
o
ql
a
q
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
22
0,
3

0,
1,
s
ol
i
g
,
a
h
cl
O
ir

o
xl
o
-
zi

g
n‘
o
q
n
ur
u
b
n
u
z
U
,i
s
a
hs
hs
a
p
a
h
cl
o
,r
al
,r
al
ti
b
,r
al
hs
a
k
ar
r
a
r
al
r‘
o
x
a
v
e
m
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
22
6,
3

0,
1k
o
T,
r
al
tr
u
q
n
o
mi
s
n
U
r
al
a
n
a
k
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
22
—a
v
il
a
v
e
M
r
al
a
v
e
m
r
o
v
a
z
er
r
al
a
hs
hs
a
p
,r
al
a
n
a
Ki
l
%
2

1
r
al
t
a
h
c‘
o
K
n
a
g
ni
l
o
bi
ri
t
o
b
a
g
a
mt
ir
e
0
32
2
1%
5
,s
ki
m
ni
K
.
k.
m
e
3,
0i
r‘
o
xl
o
,
a
ml
O,
r
al
r‘
o
x
a
v
e
m
,r
al
ti
B
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
gr
a
b
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
a
yi
sl
u
m
e
il
%
3
0,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
0
32
3
1%
0
2
,
k
at
i
M
.
k.
m
e
0,
6

0,
3a
ml
O,
r
al
r‘
o
x
a
v
e
m
,r
al
a
n
a
K
,r
al
a
y
u
k
i
h
c
v
or

o
gr
a
b
r
al
ti
b
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
4,
2

6,
1k
o
T
ir
al
a
h
c
m
al
a
q
,r
al
a
n
a
k
k
a
h
c
mi
gr

O
r
al
i
h
c
v
or

o
gr
a
b
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
5,
4

0,
3k
o
Nr
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
Davomi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 5 4
Davomi.
5,
4

3i
l
ot
f
a
h
Sr
al
ar
i
hs
,
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
4
1%
0
5
,
n
or
o
e
N
.
k.
m
e
3

5,
1a
ml
Or
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
5
41
8,
1

1k
o
Tr
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
5
41
5
1%
5
,
n
ar
os
si
N
.
k.
m
e
6,
0a
ml
Or
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
il
%
6
0,
0
a
di
r
v
a
d
a
di
l
o
h
a
yi
z
n
e
ps
us
i
d
al
a
kr
u
p
0
31
6
1%
0
1
,
n
ar
os
si
N
.
k
u
k.
n
3,
0a
ml
Or
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
il
%
3
0,
0
a
di
r
v
a
d
a
di
l
o
h
a
yi
z
n
e
ps
us
i
d
al
a
kr
u
p
7
1i
t
ar
a
p
er
p
0
3
¹
.
m
e
il
tf
e
n
%
6
7
0
0
1

0
4,
k
o
n
,
a
h
cl
O
ir

o
xl
o
n
a
q
qi
h
c
b
al
hs
i
Q
,r
al
a
d
n
a
n
u
kr
ar
a
z
,r
al
r
o
d
n
o
ql
a
q
,r
al
ti
b
i
h
c
v
or

o
gr
a
b
,r
al
a
n
a
k
r
al
tr
u
q
n
a

4
+
t
ar
or
a
h
,
a
dr
o
h
a
B
,
a
d
n
a
g
a
ml

o
b
ts
a
p
a
h
c
n
u
g
z
o
y
k
at
r
u
k
r
al
t
x
ar
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
—1
7
1

2,
1n
a
q
qi
h
c
b
al
hs
i
Q
,r
al
a
d
n
a
n
u
kr
ar
a
z
,r
al
a
n
a
k
,r
al
ti
b
,r
al
tr
u
q
n
o
mi
s
n
u
,r
al
r
o
d
n
o
ql
a
q
at
x
os
r
al
ki
l
mi
s‘
o
,
a
dr
o
h
a
b
at
r
E
a
h
c
n
u
g
z
o
y
k
at
r
u
k
i
d
al
a
kr
u
p
—1
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 5 5
0
5

0
2k
o
n
,
a
ml
Or
al
r
o
d
n
o
ql
a
Q,
a
d
z
o
y
a
gr
al
ki
l
mi
s‘
O
-r
o
d
n
o
ql
a
q
zi
s
mi
n‘
o
q
a
v
i
h
c
ni
ri
b
g
ni
nr
al
o
d
y
a
p
il
s
a
n
i
h
c
ni
k
ki
i
d
al
a
kr
u
p
a
d
n
a
gl

o
b
72
8
1,
D
—l
l
er
u
N
.
m
e
%
5
5
0,
1a
ml
Og
r
a
b
,i
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
O
,r
al
ti
b
,r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
r
al
al
a
d
n
a
q
,r
al
a
n
a
k
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
a
yi
sl
u
m
e
il
%
1,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
0
42
9
1S

n
as
r
o
D5
,
1a
ml
O,
ir

o
x
a
v
e
m
a
ml
O
a
n
a
k
k
a
h
c
mi
gr

o
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
a
yi
sl
u
m
e
il
%
5
1,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
0
42
0
2,
tr
u
g
u
g
ni
tl
O
a
v
n
u
k
u
k
%
0
8
di
ol
l
o
k
0
2

0
1i
l
a
v
e
M
r
al
t
x
ar
a
d
r
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
15
6
1

0
1k
o
Tr
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
15
1
2.
n
%
0
3
,t
y
a
m
O
n
u
k
u
k
4

2a
ml
Or
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
5
42
4,
2

6,
1k
o
Tr
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
62
4,
2

6,
1a
h
cl
Or
al
a
n
a
Kn
i
y
e
k
n
a
d
n
a
gl
i‘
gi
y
li
s
o
H
i
d
al
a
kr
u
p
—2
Davomi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 5 6
2
2%
7
5
,t
y
a
m
O
.
k.
m
e
3

5,
1a
ml
Or
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
5
42
8,
1

2,
1k
o
Tr
al
a
n
a
Ki
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
62
2,
1

9,
0a
h
cl
Or
al
a
n
a
Kn
i
y
e
k
n
a
d
n
a
gl
i‘
gi
y
li
s
o
H
i
d
al
a
kr
u
p
—2
3
2%
8,
0
4
,s
k
e
ni
ri
P
.
k.
m
e
2a
ml
Oi
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
Oi
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
il
%
2,
0

5
1,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
a
yi
sl
u
m
e
0
42
4
2%
8,
0
4
,
n
a
br
ol
X
.
k.
m
e
2a
ml
Oa
n
a
k
k
a
h
c
mi
gr

Oi
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
a
yi
sl
u
m
e
il
%
2,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
0
42
1

5,
0a
ml
O,
ir

o
x
a
v
e
m
a
ml
O
a
n
a
k
k
a
h
c
mi
gr

o
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
a
yi
sl
u
m
e
il
%
5
1,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
0
42
5
2%
5
,
af
l
a-
i
m
u
S
.
k.
m
e
1

5,
0a
ml
Og
r
a
b
,i
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
O
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
31
6,
0

4,
0k
o
Tr
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
gr
a
Bi
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
5
41
6
2%
0
1
,
n
o
b
er
T
.
k.
s
us
6,
3

8,
1a
ml
Og
r
a
b
,i
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
O
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
34
7
2%
0
3
,
n
o
b
er
T
.
k.
m
e
2,
1

6,
0a
ml
Og
r
a
b
,i
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
O
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
34
Davomi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 5 7
8
2%
0
2
,l
li
ki
n
er
F
.
k.
m
e
1

3,
0a
ml
Og
r
a
b
,i
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
O
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
il
%
1,
0

3
0,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
a
yi
sl
u
m
e
0
34
1

4,
0k
o
Tr
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
gr
a
Bi
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
5
42
9
2%
0
1
,i
r
u
y
F
.r
al
ni
k
e.
s
5
2,
0a
ml
Oi
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
Oi
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
a
yi
sl
u
m
e
il
%
5
2,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
5
22
5
2,
0k
o
Ti
h
c
v
or

o
gr
a
b
li
g
ni
h
S
r
al
tr
u
q
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
0
3n
oi
t
at
s
o
X0
,
2

5,
1a
ml
O,
ir

o
x
a
v
e
m
a
ml
O
r
al
r
o
d
n
o
ql
a
q
,r
al
a
n
a
k
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
il
%
2,
0

5
1,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
a
yi
sl
u
m
e
0
31
1
3h
s
u
b
mi
S6
1,
0
2
3,
0

a
ml
Og
r
a
b
,i
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
O
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
il
%
3,
0

2
0,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
a
yi
sl
u
m
e
5
23
2
3%
5
2
,s
k
ar
i
S
.
k.
m
e
6
1,
0
2
3,
0

a
ml
Og
r
a
b
,i
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
O
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
il
%
3,
0

2
0,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
a
yi
sl
u
m
e
5
23
6
2,
0
8
3,
0

k
o
Tr
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
gr
a
Bi
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
5
23
3
3.
k
e.
s
%
0
1
,i
r
u
y
F5
2,
0a
ml
Oi
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
Oi
s
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
a
yi
sl
u
m
e
il
%
5
2
0,
0
a
di
r
v
a
d
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
l
o
h
5
22
Davomi.
17—Umumiy va qishloq xo‘jalik entomologiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 5 8
5
2,
0k
o
Ti
h
c
v
or

o
gr
a
b
li
g
ni
h
S
r
al
tr
u
q
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
i
d
al
a
kr
u
p
a
di
r
v
a
d
0
32
4
3n
oi
t
at
s
o
X0
,
2

5,
1a
ml
O,
ir

o
x
a
v
e
m
a
ml
O
r
al
r
o
d
n
o
ql
a
q
,r
al
a
n
a
k
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
il
%
2,
0

5
1,
0
a
di
r
v
a
d
a
di
l
o
h
is
a
yi
sl
u
m
e
i
d
al
a
kr
u
p
0
31
5
3h
s
u
b
mi
S6
1,
0
2
3,
0

a
ml
Og
r
a
b
,i
r‘
o
x
a
v
e
m
a
ml
O
r
al
tr
u
q
i
h
c
v
or

o
is
a
yi
st
at
e
g
e
v
r
al
ki
l
mi
s‘
O
il
%
3
0,
0

2
0,
0
a
di
r
v
a
d
a
di
l
o
h
is
a
yi
sl
u
m
e
i
d
al
a
kr
u
p
5
23
Davomi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 5 9
Subtrîpik,
Subtrîpik,
Subtrîpik,
Subtrîpik,
Subtrîpik, sitrus
sitrus
sitrus
sitrus
sitrus
o‘simliklàri zàràrkunàndàlàri
o‘simliklàri zàràrkunàndàlàri
o‘simliklàri zàràrkunàndàlàri
o‘simliklàri zàràrkunàndàlàri
o‘simliklàri zàràrkunàndàlàri
Subtrîpik o‘simliklàrgà zàràr yåtkàzàdigàn hàshàrîtlàrdàn O‘zbå-
kistîn shàrîitidà ànîr biti, yumshîq sîõtà qàlqîndîr, pistà qàlqîn-
dîri, bîdîm kichik îltin qo‘ng‘izi, pistà yo‘g‘în îyog‘i, yong‘îq qur-
ti, pistà qurti, ànjir pàrvînàsi, ànîr tunlàmi, qizil chigirtkà và o‘rgim-
chàkkànàlàr uchràydi. Subtrîpik måvàlàr Surõîndàryo, Qàshqàdàryo
và bîshqà vilîyatlàrdà ko‘p ekilàdi.
Ànîr biti (Aphis punicaå Theob.)
Ànîr biti (Aphis punicaå Theob.)
Ànîr biti (Aphis punicaå Theob.)
Ànîr biti (Aphis punicaå Theob.)
Ànîr biti (Aphis punicaå Theob.)
Ànîr biti ko‘pinchà ànîrning vàznini và måvàsini kàmàytirà-
di, ànîr tuplàrini so‘rib yaxshi o‘stirmàydi. Ànîr biti O‘rtà Îsiyo, Kàv-
kàzîrti, Itàliya, Ìisrdà uchràydi.
Bitning kàttàligi 1,3 — 1,8 mm. Qànîtsiz, urg‘îchilàri îch yashil
yoki sàrg‘ish bo‘lib, to‘q yashil jilîsi bîr, mo‘ylîvlàri, îyoqlàri và
dumi îqimtir bo‘làdi; mo‘ylîvlàrining uzunligi tànàsining tàõminàn 3,5
qismigà tång kålàdi. Qànîtli bitlàrning bîshi và ko‘kràgi qîrà, mo‘ylîvlàri
qîràmtir, qîrni yashil yoki sàrg‘ish. Lichinkàlàri îch yashil tusdà.
Bitlàr ànîr bàrglàridà, bà’zàn bågîniya bàrglàridà zich gàlà
hîsil qilàdi. Bàhîrdà bàrglàrning îrqàsidà màrkàziy tîmir àtrî-
fidà to‘plànib turàdi; kåyinchàlik bàrglàrdàn gulbàndgà và gul-
tîjbàrglàrgà o‘tib ulàrni hàm, bà’zàn esà õîm måvàlàrni hàm so‘ràdi.
Ìàvsum dàvîmidà bir nåchà màrtà nàsl båràdi.
Bu tur migràtsiya qilmàydi. Ànîr shîõlàridà tuõumlik bîsqichidà
qishlàydi.
Yong‘îq bitlàri (Aphididae)
Yong‘îq bitlàri (Aphididae)
Yong‘îq bitlàri (Aphididae)
Yong‘îq bitlàri (Aphididae)
Yong‘îq bitlàri (Aphididae)
Yong‘îqqà ikki õil bit: yong‘îq kàttà biti (Salliðterus juglandis
Frish) và yong‘îq kichik biti (Shromaphis juglandi; —cola Kalt) zàràr
yåtkàzàdi. Bu bitlàr ko‘pàyib kåtgàndà dàràõtlàr zàiflàshib, hîsili
kàmàyib kåtàdi.
Yong‘îq bitlàri àsîsàn yong‘îq o‘sàdigàn jîylàrdà yashàydi.
Yong‘îq kàttà bitining kàttàligi 4 mm gàchà yåtàdi, ràngi li-
mîndày sàriq; qànîtli bitlàrning bîshi và ko‘kràgi qîrà. Yong‘îq
kichik bitining kàttàligi 1,9 mm gàchà yåtàdi, ràngi îch sàriq,
lichinkàlàri yarim tiniq — îq bo‘làdi.
Yumshîq sîõtà qàlqîndîr
Yumshîq sîõtà qàlqîndîr
Yumshîq sîõtà qàlqîndîr
Yumshîq sîõtà qàlqîndîr
Yumshîq sîõtà qàlqîndîr (Eulecanium hesperidum L.)
(Eulecanium hesperidum L.)
(Eulecanium hesperidum L.)
(Eulecanium hesperidum L.)
(Eulecanium hesperidum L.)
Sîõtà qàlqîndîr trànshåyalàrdàgi sitrus o‘simliklàrining bàrgini
so‘rib, quvvàtdàn kåtkàzàdi. Issiqõînàdàgi o‘simliklàrdàn tàshqàri îchiq
jîydàgi o‘simliklàrgà và õînà o‘simliklàrigà hàm zàràr yåtkàzàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 6 0
Yumshîq sîõtà qàlqîndîr bàrchà subtrîpik zînàlàrdà và issiq-
õînàlàrdà uchràydi.
Òànàsi cho‘ziq, îld tîmîni ingichkàlàshgàn, birîz qàvàriq, zàr-
g‘àldîq yoki sàriq tusdà, bà’zàn nîto‘g‘ri, sårdîg‘ qîrà jilîsi bîr,
bà’zàn qo‘ng‘ir yoki qîrà tusdà bo‘làdi. Vîyagà yåtgàn qàlqîndîr-
ning uzunligi 2,5 — 5,0 mm, yo‘g‘înligi 1,25 — 3,00 mm bo‘làdi.
Hàvî hàrîràti yåtàrlichà yuqîri bo‘lsà, qishki uyqugà kirmàsdàn
ko‘pàyavåràdi. Yumshîq qàlqîndîrlàrning erkàgi bo‘lmàydi,
pàrtånîgånåz yo‘li bilàn, tuõum qo‘ymàsdàn tirik tug‘ib ko‘pàyadi.
Bittà urg‘îchisi 100 tàchà lichinkà tug‘àdi. Lichinkàlàr và vîyagà
yåtgàn qàlqîndîr bàrglàrning àsîsàn ustki tîmînini so‘ràdi, dàràõt
tànàsi và shîõlàrining po‘stlîg‘ini hàm so‘ràdi.
Òrànshåyagà ekilgàn và issiqõînàlàrdàgi sitrus o‘simliklàrdà
sîõtà qàlqîndîr, yiligà kàmidà to‘rt bo‘g‘in båràdi.
Bîdîm kichik îltin qo‘ng‘izi (Sphenoptera kazakovi Jak.)
Bîdîm kichik îltin qo‘ng‘izi (Sphenoptera kazakovi Jak.)
Bîdîm kichik îltin qo‘ng‘izi (Sphenoptera kazakovi Jak.)
Bîdîm kichik îltin qo‘ng‘izi (Sphenoptera kazakovi Jak.)
Bîdîm kichik îltin qo‘ng‘izi (Sphenoptera kazakovi Jak.)
Bîdîm kichik îltin qo‘ng‘izi O‘rtà Îsiyoning jànubiy ràyîn-
làridà bîdîmgà, qismàn shàftîli và o‘rikkà ànchà zàràr yåtkàzàdi.
Qo‘ng‘izining kàttàligi 10 — 12 mm, îrqàsining îld qismi, îld
chåkkàsi to‘g‘ri, îrqà chåkkàsi qànîtustliklàri àsîsigà yaqin jîydàn
o‘yilgàn. Òànàsi yassilàshgàn, cho‘ziq îvàl shàkldà, qànîtustliklàri
îrqàgà tîmîn hiylà ingichkàlàshàdi. Ulàrning yuzàsidà uzunàsigà kåt-
gàn qàtîr-qàtîr nuqtà shàklidàgi chuqurchàlàr bîr, bîshi kång,
àmmî kichkinà, îrqàsining îldingi qismi kàbi màydà nuqtà shàkli-
dàgi chuqurchàlàr bilàn qîplàngàn. Òànàsining sirti judà qàttiq, tuk-
siz. Qo‘ng‘izlàrning ràngi qîrà, yaltirîq.
Bîdîm kichik îltin qo‘ng‘izining hàyot kåchirishi àytàrli mu-
kàmmàl tåkshirilmàgàn. Ìày îõiridà Buõîrî bîdîmining to‘nkàlàridàn
vîyagà yåtgàn qo‘ng‘izlàr chiqishi kuzàtilgàn.
Qo‘ng‘izlàr iyun và iyuldà dàràõtlàrning tànàsi và shîõlàri po‘stlî-
g‘ining yoriqlàrigà hàmdà chuqurchàlàrigà tuõum qo‘yadi. Ulàr tuõum
qo‘ygàni jîy àõtàrib, yugurib yuràdi, båzîvtàlànsà, tànàtîz hîlàtigà
o‘tib àg‘ànàb tushàdi.
Òuõumdàn chiqqàn lichinkàlàri po‘stlîq îstigà kirib, lub bilàn
îziqlànàdi. Dàstlàb ko‘ndàlàng, so‘ngrà uzunàsigà kåtgàn yo‘llàr
îchàdi. Dàràõt tànàsi và shîõlàri po‘stlîg‘igà hàlqà shàklidà yo‘l
tushgàndàn kåyin qurib qîlàdi.
Ànîr qurti (Euzophera pinicaeella Moore)
Ànîr qurti (Euzophera pinicaeella Moore)
Ànîr qurti (Euzophera pinicaeella Moore)
Ànîr qurti (Euzophera pinicaeella Moore)
Ànîr qurti (Euzophera pinicaeella Moore)
Ànîr qurti ànîr måvàsigà zàràr yåtkàzàdi. Àyrim jîylàrdà ànîr-
ning qurtdàn zàràrlànishi 11,7% dàn 94,2% gàchà yåtàdi, àyniqsà,
qàri dàràõtlàr ko‘p zàràrlànàdi. Bà’zàn ànîr qurti ànîr dàràõtlàri-
ning po‘stlîg‘igà hàm zàràr yåtkàzib, ulàrni kuchsizlàntirib qo‘yadi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 6 1
Ànîr qurti O‘rtà Îsiyodà Òîjikistîn, Òurkmànistîn, O‘zbå-
kistîndà, bundàn tàshqàri, Dîg‘istîn, Îzàrbàyjîn, Gruziya, Àrmà-
nistîndà hàm tàrqàlgàn. Kàpàlàgining îrqà qànîtlàridà mådiàl tîmir-
ning ikki tàrmîg‘i bîr; ikkinchi kubitàl tîmir o‘rtà kàtàkning îrqà
burchàgidàn ànchà uzîqlàshib kåtàdi. Îldingi qànîtlàri ensiz, îrqà
qànîtlàri sårbàr, làb pàypàslàgichlàri yuqîrigà qàyrilgàn. Kàpàlàklàr
kulràng bo‘làdi. Qurti và g‘umbàklàri hàm tà’riflànmàgàn.
Òuõumi îqimtir-sàriq, yuzàsi g‘àdir-budur, kàttàligi 0,75 —1,00 mm.
Ànîr qurti qurtlik bîsqichidà qishlàydi. 13°C sîvuqdà qurtlàr
nîbud bo‘làdi. Àprål îõiri — mày bîshlàridà iðàkdày îq pillà ichidà
g‘umbàkkà àylànàdi. Yoz fàslidà g‘umbàklàr 10 — 12 kundà yåtilàdi.
Kàpàlàklàr tundà hàyot kåchiràdi, kunduz kunlàri esà dàràõtlàr tànàsi
và bàrglàridà, ànîr àtrîfidàgi bîshqà dàràõt và butàlàrdà yashirinib
îlàdi; urg‘îchisi måvà kîsàchàsigà và uning yoriqlàrigà bittàdàn tuõum
qo‘yadi; bu hàshàrît po‘sti yupqà ànîrni õush ko‘ràdi. Urg‘îchi
kàpàlàk hàyoti dàvîmidà 100 tàchà tuõum qo‘yadi.
Qulày shàrîitdà tuõumlarning rivîjlànishi 5 — 7 kun dàvîm età-
di. Òuõumdàn chiqqàn qurtlàr kîsàchà yoki yoriq îrqàli måvàning
ichigà kiràdi. Bittà ànîrdà bà’zàn 20 dàn îrtiq qurt bo‘làdi. Qurtning
rivîjlànishi yozdà 20 — 25 kun dàvîm etàdi.
Qurtlàr ànîr dînàlàri và ulàr o‘rtàsidàgi pàrdà bilàn îziqlànà-
di, qàttiq zàràrlàngàn ànîr yorilib kåtàdi.
Ànîr kàm bo‘lsà, qurtlàr shîõlàr po‘stlîg‘i îstidàgi lub bilàn îziq-
lànishi mumkin, àyniqsà, po‘stlîg‘i zàràrlàngàn shîõlàrdà shundày bo‘làdi.
Ànîr qurti îlmàning ichidà hàm rivîjlànishi mumkin, chunki u îlmà
qurti zàràrlàgàn îlmàni õush ko‘ràdi. Yozdà to‘là yåtilishi 35 — 40
kun dàvîm etàdi. Ànîr qurti yoz bo‘yi bir nåchà màrtà nàsl båràdi.
Pistà qurti (Recuvraria pistaciicola Dan)
Pistà qurti (Recuvraria pistaciicola Dan)
Pistà qurti (Recuvraria pistaciicola Dan)
Pistà qurti (Recuvraria pistaciicola Dan)
Pistà qurti (Recuvraria pistaciicola Dan)
Àyrim jîylàrdà bu qurtdàn pistà hîsilining 8 — 20% gàchà qismi
nîbud bo‘làdi.
Pistà qurti O‘zbåkistîn, Òurkmànistîn, Òîjikistîn và Erîndà qàyd
qilingàn.
Kàpàlàgi qànîtlàrini yozib turgàndà kàttàligi 9,5 — 11 mm. Îldingi
qànîtlàri îch kulràng bo‘lib, màydà qîrà hîllàri bîr, ulàr qànîti-
ning àsîsidà ikkità màydà dîg‘, o‘rtà qismidà bittà kichkinà dîg‘,
o‘rtà qismigà yaqin jîydà õirà ko‘ndàlàng dîg‘, îldingi chåkkàsidà
ikkità dîg‘ hîsil qilàdi. Îrqà qànîtlàri kulràng. Îldingi và îrqà
qànîtlàrining pîpugi kulràng. Qurtining uzunligi 12 mm gàchà, ràn-
gi sàriq, sågmåntlàrining ko‘ndàlàng qizil yo‘llàri bîr.
G‘umbàgining uzunligi 5 — 8 mm, qîrin sågmåntlàridà tikànlàri
yo‘q, qîrnining uchi yumàlîqlàngàn, undà ilgàksimîn ingichkà tuk-
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 6 2
làri bîr. Qànît bîshlàng‘ichlàrining uchi dåyarli 5 -qîrin bo‘lmà-
sigàchà yåtàdi, îldingi îyog‘ining sînlàri ko‘rinmàydi, mo‘ylîvlàri
qànîtlàrining dåyarli uchigàchà yåtàdi.
Pistà qurti àsîsàn dàràõtlàr po‘stlîg‘ining yoriqlàri và îstidà
g‘umbàklik bîsqichidà pillàgà o‘ràlgàn hîldà qishlàydi.
Kàpàlàklàri àprål, mày îyidà uchàdi, tîg‘ yonbàg‘irlàridà, àdir-
làrdà qishlàydi. Ìåvàlàrning tugunchàsigà bir dînàdàn tuõum
qo‘yadi. Òuõumi 6 — 8 kundà yåtilàdi. Òuõumdàn chiqishi bilàn måvà
tugunchàsi ichigà kirib îlàdi, kåyin bîshqàsigà o‘tàdi. Bir dînà qurt
6 —8 tà tugunchàni zàràrlàydi. Zàràrlàngàn måvà tugunchàsi to‘kilib
kåtàdi. Birinchi bo‘g‘in qurtning rivîjlànishi 26 —32 kun dàvîm età-
di. Kåyinchàlik shîõlàrdà, dàràõtlàr tànàsidà, bàrglàr tàgidà, õàs-
cho‘p, õàzîn ichidà g‘umbàkkà àylànàdi. Iyun và iyuldà kàpàlàklàr
uchà bîshlàydi. Uchinchi nàsl qurtlàr pistàning màg‘zini yåb qo‘yadi.
Pistà qurtigà qàrshi kuzdà và qishdà dàràõtlàrning qurigàn
shîõlàrini kåsib, shàkl bårilàdi, tàgini tîzàlàb, 20 — 25 sm chuqurlikdà
ishlîv bårilàdi. Biîlîgik kuràsh vîsitàlàri bilàn bir qàtîrdà, o‘z vàqtidà
o‘tkazilgan àgrîtåõnik, måõànik và kimyoviy kuràsh zàràrkunàndàlàr
sînini kåskin kàmàytiràdi. Bånzîfîsfàt 30 %, em.k 4,0 —5,0 l/gà;
zîlîn 35% em.k 3 — 5 l/gà; kvàrk 10% em. 12,0 —15,0 l/gà; BI - 58
(yangisi) 40% em.k 3,0 l/gà; dànàdim 40% em.k. 3,0 l/gà; kàrbîfîs 50%
em.k. 3,6 — 4,8 l/gà và bîshqàlàrni 1 — 2 màrtà purkàsh mumkin.
Sitrus îqqànîti (
Sitrus îqqànîti (
Sitrus îqqànîti (
Sitrus îqqànîti (
Sitrus îqqànîti (
Dialeurodes citri Ashu
Dialeurodes citri Ashu
Dialeurodes citri Ashu
Dialeurodes citri Ashu
Dialeurodes citri Ashu)))))
Sitrus îqqànîti O‘zbåkistîn shàrîitidà kàràntin hàshàrîtdir. Bu
zàràrkunàndà sitrus o‘simliklàrini so‘rib zàràr yåtkàzàdi. Sitrus îqqà-
nîtining vàtàni — Jànubi-shàrqiy Îsiyo (Jànubiy Õitîy và Hindistîn).
Hîzirgi kundà ÌDH dàvlàtlàri: Îzàrbàyjîn, Gruziya, Àrmà-
nistîn, Òîjikistîn và O‘zbåkistîndà tàrqàlib kålmîqdà. Vîyagà yåt-
gàn hàshàrîtning kàttàligi 1,6 — 2 mm. Ìo‘ylîvlàri yåtti bo‘g‘inli.
Òànàsi îch sàriq ràngdà. Urg‘îchisining qîrni yumàlîq và qànîti
uzunligidàn kàltàrîq, erkàgining qîrinchàsi ingichkà và uzun.
Òuõumi 0,24 — 0,32 mm, elliðssimîn, sàriq îyoqchàli.
Birinchi yoshdàgi dàydi lichinkàsi 0,21 — 0,34 mm, îch sàriq,
îvàlsimîn,kàltà tukchàlàr bilàn qîplàngàn, ko‘zlàri qizil, mo‘ylîv-
làri ikki bo‘g‘inli, uch juft îyog‘i bîr.
Ikkinchi yoshdàgi lichinkàlàr 0,57 — 0,66 mm, îvàlsimîn, in-
gichkà, yassi, tiniq, yashilràngdà, îyog‘i yo‘q.
Uchinchi yoshdàgi lichinkàlàr 0,91 — 1,1 mm, ikkinchi yoshdà-
gi lichinkàgà o‘õshàydi.
Òo‘rtinchi yoshdàgi lichinkàlàr yumàlîq, sàrg‘ish yoki jigàrràngdà.
Dåkàbr îyidà to‘rtinchi yoshdàgi lichinkàlàr pàydî bo‘làdi. Àprål
îyigàchà lichinkàlàrning hàmmàsi to‘rtinchi yoshgà o‘tàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 6 3
Ìày îyidà vîyagà yåtgàn hàshàrîtlàr uchib chiqàdi. Bir sutkà
ichidà imàgîlàr juftlàshàdi. 30 sîàtdàn kåyin tuõum qo‘ya bîshlàydi.
Bàhîrgi uchish dàvri 3 — 4 hàftà dàvîm etàdi. Urg‘îchisi bàrg-
làrning îrqà tîmînigà bittàdàn yoki to‘p-to‘p qilib tuõum qo‘yadi.
Bittà urg‘îchisi o‘rtàchà 125 tà, qulày shàrîitdà 250 tàgàchà tuõum
qo‘yishi mumkin. Embriînàl rivîjlànishi 10 — 15 kun dàvîm etishi
mumkin. Hàvî hàrîràti 23 — 25°C bo‘lgàndà, 13 kungà cho‘zi-
làdi. 18 — 20°C dà tuõumdàn lichinkà chiqàdi. Yozdà bir îydà rivîj-
lànàdi, bàhîrdà ikki îy và kuzdà 100 kundàn îrtiq.
Õitîyning jànubiy qismidà îlti màrtà nàsl bårishi mumkin.
Sitrus îqqànîtining sînini bir qànchà entîmîfàglàr (õînqizlàr,
îltinko‘z, yirtqich kànà và hîkàzîlàr) kàmàytirib turàdi.
Bu entîmîfàglàrdàn tàshqàri, àshårsîniya vårtitsilium likàni zàm-
burug‘làrining àhàmiyati hàm kàttà.
Kuràsh chîràlàridàn biîlîgik usul hîzirgi vàqtdà yaõshi sàmàrà
bårmîqdà: àvgust, såntabr îylàridà enkàrziya (Encarsia) eng ko‘p uchrày-
di và îqqànîtni 70 — 85%gàchà zàràrlàydi. Enkàrziyadàn yuqîri sàmàrà
îlish uchun îqqànît ko‘pàygàn dàvrdà uni issiqõînàlàrdà ko‘pàytirish
màqsàdgà muvîfiqdir. Enkàrziya’ni ko‘pàytirish uchun îziq ekini sifàtidà
sitrus ekinlàridàn ekish mumkin. Issiqõînàlàrdà enkàrziya limîndà, îchiq
dàlàlàrdà esà subtrîpik ekinlàrdà ko‘prîq rivîjlànàdi.
Îqqànîtgà qàrshi kimyoviy kuràshdà quyidàgi insåktitsidlàrdàn
fîydàlànish mumkin: Bånzîfîsfàt 30% em.k. 4,0 — 5,0 l/gà; kvàrk
10% n.kuk 12,0 — 15,0 l/gà; BI — 58—40% em.k. 3,0 l/gà; dînitîl
10% FLÎ (B) 2 l/gà; kàrbîfîs 50% em.k. 1,5 —2,0 l/gà; fufànîn
57% em.k. 1,5 — 2,0 l/gà; kînfidîr 20% em.k. 0,3 — 0,4 l/gà; mîspilàn
20%. n.kuk. 0,25 — 0,3 l/gà; tîlstàr 10% em.k. 0,6 l/gà và hîkàzî.
Òut dàràõti zàràrkunàndàlàri
Òut dàràõti zàràrkunàndàlàri
Òut dàràõti zàràrkunàndàlàri
Òut dàràõti zàràrkunàndàlàri
Òut dàràõti zàràrkunàndàlàri
Òut dàràõti zàràrkunàndàlàri zàràrlàsh turigà qàràb, bàrg shiràsini
so‘ruvchi, tut tànàsini và ildizlàrini kåmiruvchi hàshàrîtlàrgà bo‘linàdi.
So‘ruvchi zàràrkunàndàlàr
So‘ruvchi zàràrkunàndàlàr
So‘ruvchi zàràrkunàndàlàr
So‘ruvchi zàràrkunàndàlàr
So‘ruvchi zàràrkunàndàlàr
Kîmstîk qurti (Psedococcus somstocki Kuw.)
Kîmstîk qurti (Psedococcus somstocki Kuw.)
Kîmstîk qurti (Psedococcus somstocki Kuw.)
Kîmstîk qurti (Psedococcus somstocki Kuw.)
Kîmstîk qurti (Psedococcus somstocki Kuw.)
(((((
Psudococcidae
Psudococcidae
Psudococcidae
Psudococcidae
Psudococcidae — chervetslar oilasi,
— chervetslar oilasi,
— chervetslar oilasi,
— chervetslar oilasi,
— chervetslar oilasi,
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
— tengqanotlilar turkumi.)
Hàshàrîtning nîmi àmårikà entomîlîg îlimi Dj. G.Kîmstîk
nîmigà qo‘yilgàn. Bu eng õàvfli kàràntin hàshàrîtlàrdàn hisîblà-
nàdi. Òut dàràõtidàn tàshqàri, 300 dàn îrtiq måvà dàràõtlàri, butà-
simîn måvàlàr, sàbzàvît ekinlàri, gullàr và bîshqàlàrning måvàsi, bàr-
gi, tànàsi và nîvdàlàri hàmdà ildizining shiràsini so‘rib zàràrlàydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 6 4
chîq shàkldà, gir àtrîfidà 17 juft o‘siqchàsi bîr, shundàn îstki bir
jufti uzunrîq, qurtning tànàsi pàõtàgà o‘õshàgàn mîmiq bilàn o‘ràlgàn
bo‘làdi.
Erkàgi 1 — 1,5 mm uzunlikdà, bir juft qànîtli, qizg‘ish jigàr-
ràng tusli bo‘làdi. U dàràõtlàr tànàsidàgi kîvàklàrdà, po‘stlîq îrà-
sidà, shîõlàri và ildizining shikàstlàngàn jîylàridà tuõum hîlàtidà
qishlàydi. Ìàrt îõiri, àprål bîshlàri, ya’ni tut kurtàklàrining yozilishi
và birinchi bàrg hîsil bo‘lishi dàvridà tuõumdàn qurt chiqàdi. Ulàr
2 — 3 kungàchà mumsimîn õàltàchàlàrdà turib, so‘ngrà o‘rmàlàb
bàrglàrning îrqà tîmînini, yaràlàngàn nîvdà, shîõ qo‘ltiqlàrini
zàràrlàydi. Bàchki nîvdàlàrgà bîrib to‘plànàdi và ulàrning shiràsini
so‘ràdi.
Kîmstîk qurti, àsîsàn 3 màrtà to‘liq nàsl båràdi. Birinchisidà
400 — 600 tà, ikkinchisidà 250 —340 tà và uchinchisidà 220 —260
tà tuõum qo‘yadi. Îõirgi nàsl tuõumlàr qishlàb qîlàdi. Îdàtdà,
qishki sîvuq tà’siridà, pàràzitlàr và qushlàrgà yåm bo‘lishi tufàyli
bu qurtning 95 —98%i nîbud bo‘làdi. Låkin hàshàrît sårtuõum
bo‘lgànligi uchun kuzgàchà yanà ko‘pàyib kåtàdi. Kîmstîk qurti,
tut ko‘chàtlàri, måvàsi, qàlàmchàlàrigà yopishàdi và îdàm, qushlàr
hàmdà bîshqà hàshàrîtlàr îrqàli bîshqà tut dàràõtlàrigà tàrqà-
làdi.
O‘rgimchàkkànà (Tetranycus urticae Koch)
O‘rgimchàkkànà (Tetranycus urticae Koch)
O‘rgimchàkkànà (Tetranycus urticae Koch)
O‘rgimchàkkànà (Tetranycus urticae Koch)
O‘rgimchàkkànà (Tetranycus urticae Koch)
Bu judà õàvfli o‘rgimchàkkànà bo‘lib, tut o‘sishi dàvridà, ày-
niqsà, bàhîrdà bàrgigà 40%gàchà zàràr yåtkàzàdi. O‘rgimchàkkànà
tutdàn tàshqàri, 248 dàn îrtiq turdàgi måvà, o‘rmîn, mànzàràli
dàràõtlàr và o‘simliklàrni zàràrlàydi.
85-ràsm. Kîmstîk qurti:
85-ràsm. Kîmstîk qurti:
85-ràsm. Kîmstîk qurti:
85-ràsm. Kîmstîk qurti:
85-ràsm. Kîmstîk qurti:
1—urg‘îchisi; 2—erkàgi.
1
2
Òut dàràõtining turli qismidà to‘dà-
to‘dà yoki tàrqîq hîldà kîmstîk
qurtining mumsimîn chiqindisi îsilib
yotàdi. Òut bàrgini so‘rib, àõlàti bilàn
iflîslàb, uning sifàtini yomînlàsh-
tiràdi, bàrglàr sàrg‘àyadi, hîsili
kàmàyadi, hàttî qurib to‘kilib kåtà-
di. Zàràrlàngàn bàrgni yågàn iðàk
qurti kàsàllikkà yo‘liqàdi. Ipàkchilik
ilmiy-tåkshirish institutining mà’lu-
mîtigà ko‘rà, kîmstîk qurti tushgàn
tut dàràõtining hîsili 35—45% gàchà
kàmàyadi.
Kîmstîkning urg‘îchi qurti qànît-
siz, 5 mm uzunlikdà, îvàl—cho‘zin-
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 6 5
Bu hàshàrît bàhîrdà uyg‘înib, bågînà o‘tlàr, yosh tut bàrglàri
bilàn îziqlànib, kåyinchàlik g‘o‘zàgà o‘tàdi. O‘rgimchàkkànà tut
bàrgining îrqà tîmînigà yopishib îlib, uning shiràsini so‘ràdi, nàti-
jàdà bàrg yuzàsidà îvàl shàkldàgi sàriq dîg‘làr pàydî bo‘làdi. So‘ngrà
bàrglàr qo‘ng‘irlàshàdi, quriydi và bàrvàqt to‘kilàdi. Kåyinchàlik
nîvdàdàgi kurtàklàrdàn kuzgàchà bàrg chiqmàydi.
O‘rgimchàkkànà judà màydà bo‘lib, erkàgi 0,2 — 0,3 mm và urg‘î-
chisi 0,4 — 0,5 mm. Uni ko‘z bilàn ilg‘àsh qiyin, yozdà ko‘kimtir, sà-
riq, qizg‘ish yoki to‘q sàriq tusgà kiràdi. Yetuk hàshàrîtning 4 juft và
qurtining 3 juft îyog‘i bo‘làdi, ustki tîmîni và yonlàridà ikkitàdàn
qîràmtir dîg‘i bîr. Òuõumi yumàlîq, 0,1 mm kàttàlikdà. Vîyagà yåt-
gàn và urug‘làngàn urg‘îchi kànàlàr zàràrlàngàn o‘simliklàrning
to‘kilgàn bàrglàri và dàràõtlàrning eski po‘stlîg‘i îràsidà và bågînà
o‘tlàr qîldig‘idà qishlàydi. Bàhîrdà hàrîràt +7, 3°C gà yåtgàndà và
undàn îshgàndà o‘rgimchàkkànàning birlàmchi bo‘g‘ini yosh bàrg-
làrni jàdàl so‘rib, tutning o‘sishini susàytiràdi. Bàrglàr sifàtini pàsàytirà-
di hàmdà ulàrning îrqà tîmînigà tuõum qo‘yadi. Bàrgli nîvdàlàr
kåsilgàch, kànàlàr bîshqà o‘simlikkà o‘tàdi. Òut dàràõtining nîvdà
và bàrglàri rivîjlàngàch yanà tutgà qàytàdi. O‘zbåkistîn shàrîitidà
yozdà o‘rgimchàkkànà 12 — 18 màrtàgàchà nàsl bårib, hàr bir urg‘î-
chisi 140 — 180 tàgàchà tuõum qo‘yadi.
Kànà iyul — àvgust và såntabr îylàridà judà tåz ko‘pàyib, tut
ko‘chàtlàri và dàràõtlàrigà, shuningdåk, bîshqà måvàli dàràõtlàrgà
ko‘p zàràr yåtkàzàdi. Shu bilàn birgà tutning bàhîrgi yosh bàrg-
làridàgi kànàlàr sàrg‘ish-yashil tusdà, kuzdàgi qàri bàrglàrdà qiz-
g‘ish tusgà kirib, tinim dàvrigà o‘tàdi.
Òriðslàr (Dendrothriðs saniishi Jakh.)
Òriðslàr (Dendrothriðs saniishi Jakh.)
Òriðslàr (Dendrothriðs saniishi Jakh.)
Òriðslàr (Dendrothriðs saniishi Jakh.)
Òriðslàr (Dendrothriðs saniishi Jakh.)
(((((
Thripidae
Thripidae
Thripidae
Thripidae
Thripidae — tripidlar oilasi,
— tripidlar oilasi,
— tripidlar oilasi,
— tripidlar oilasi,
— tripidlar oilasi,
Thysanoptera
Thysanoptera
Thysanoptera
Thysanoptera
Thysanoptera — hoshiya qanotlilar turkumi.)
— hoshiya qanotlilar turkumi.)
— hoshiya qanotlilar turkumi.)
— hoshiya qanotlilar turkumi.)
— hoshiya qanotlilar turkumi.)
Bu hàshàrîtlàr lichinkàlik và vîyagà yåtgàn dàvridà tutning bàrglàri
và yosh nîvdàlàrini so‘ràdi, nàtijàdà ulàrning o‘sishi susàyadi và bàrglàr
qo‘ng‘ir tusgà kirib quriydi.
Kàttà tut dàràõtlàrigà, nihîl và ko‘chàtlàrgà zàràr kåltiràdi. Òriðs-
làr judà màydà (1,2 — 1,5 mm) hàshàrît bo‘lib, lichinkàsi sutsimîn
îq, yåtuk erkàk và urg‘îchilàri sàrg‘ish ràngdà bo‘ladi.
Urg‘îchilàri to‘kilgàn bàrglàr và tuprîqning ustki qismidà qish-
làydi và bàhîrdà, sutkàlik o‘rtàchà hàrîràt + 13 –+ 15°C àtrîfidà
bo‘lgàndà tàshqàrigà chiqib, tut bàrglàrigà tàrqàlàdi. Lichinkàlàri mày
îyidàn qàttiq sîvuq tushgunchà tut bàrglàridà yashàb, ungà zàràr
yåtkàzàdi. Òriðslàr vågåtàtsiya dàvridà 3 — 4 màrtà nàsl bårib, hàr
biri 45 — 50 kun yashàydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 6 6
(
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera
Homoptera — tengqanotlilar turkumi)
— tengqanotlilar turkumi)
— tengqanotlilar turkumi)
— tengqanotlilar turkumi)
— tengqanotlilar turkumi)
Òut qàlqîndîri (Pseundaulacaspsis pentadona Targ.)
Òut qàlqîndîri (Pseundaulacaspsis pentadona Targ.)
Òut qàlqîndîri (Pseundaulacaspsis pentadona Targ.)
Òut qàlqîndîri (Pseundaulacaspsis pentadona Targ.)
Òut qàlqîndîri (Pseundaulacaspsis pentadona Targ.)
(((((
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae
Diaspididae — qalqondorlar oilasi)
— qalqondorlar oilasi)
— qalqondorlar oilasi)
— qalqondorlar oilasi)
— qalqondorlar oilasi)
Bu kàràntin zàràrkunàndà hisîblànàdi. U hàmmà qit’àdà tàr-
qàlgàn. 1933-yili Suõumidà, 1939-yili Bàtumidà îlõo‘ri, îlchà, shàftîli
và jumlàdàn, tut dàràõtlàridà uchràb, ulàrgà kàttà zàràr yåtkàzgàn
và butunlày quritib qo‘ygàn.
Urg‘îchi qàlqîndîr yumàlîq shàkldà bo‘lib, diàmåtri 1,2 —
2,5 mm, îq yoki sàrg‘ish, yoki kulràng. Birinchi yoshdàgi lichinkàsi
îch sàriq, ikkinchi yoshdàgisi qizil-jigàrràng, yonlàri qizg‘ish-qo‘ng‘ir
tusli bo‘làdi. Erkàgining qàlqîni, màydàrîq, îq uzunchîqrîq, îqimtir
yo‘li bîr. Lichinkàlàri pushti, nîvdàlàrdà îqimtir to‘plàm hîlàtidà
yig‘ilàdi. Urg‘îchisi to‘liq yåtilmàgàn, erkàgi urug‘ining ikkinchi (nim-
fà) dàvridà qishlàydi. Ìàrt o‘rtàlàridà erkàk hàshàrît uchib chiqib,
urg‘îchisini urug‘làntiràdi. Ìàrt îõiri, àprål bîshlàridà yåtuk urg‘î-
chilàri kîlînnà hîldà pàydî bo‘lib, bàrchà dàràõtlàrdà àyniqsà, tu-
tdà bàrglàr shiràsini so‘rib, ko‘p zàràrlàydi. Àprål o‘rtàlàridà tuõum
qo‘ygàch, ikki hàftàdàn kåyin lichinkà chiqàdi. Bàtumi và Suõumi
shàrîitidà 3 màrtà nàsl båràdi.
Kåmiruvchi zàràrkunàndàlàr. 
Kåmiruvchi zàràrkunàndàlàr. 
Kåmiruvchi zàràrkunàndàlàr. 
Kåmiruvchi zàràrkunàndàlàr. 
Kåmiruvchi zàràrkunàndàlàr. Bulàr, o‘z nàvbàtià, tut bàrgini,
ildiz bo‘g‘zini và tànàsini kåmiruvchilàrgà bo‘linàdi.
Òut îdimchàsi (Apocheima sinerarius Ersch)
Òut îdimchàsi (Apocheima sinerarius Ersch)
Òut îdimchàsi (Apocheima sinerarius Ersch)
Òut îdimchàsi (Apocheima sinerarius Ersch)
Òut îdimchàsi (Apocheima sinerarius Ersch)
Bu hàshàrît 20 dàn îrtiq turgà: måvà và o‘rmîn dàràõtlàrigà,
jumlàdàn, tutgà judà kàttà zàràr yåtkàzàdi. Uning qurti tut kurtàk-
làri và bàrglàrini kåmirib, yåb, dàràõtni mutlàqî bàrgsiz (yalàn-
g‘îch) qilib qo‘yishi mumkin. Bu zàràrkunàndà tut îziq mànbàyini
kàmàytirish bilàn bir qàtîrdà, dàràõtlàr umrining qisqàrishigà hàm
sàbàb bo‘làdi. U iðàk qurtigà nisbàtàn ko‘p bàrg yåydi.
Òut îdimchisi erkàk kàpàlàgining yaõshi rivîjlàngàn ikki juft qànîti
bo‘lib, ulàrdà uchtà qîràmtir to‘lqinsimîn chiziqlari bîr, kulràng
tànàsi to‘q chiziq bilàn qîplàngàn, urg‘îchisi qànîtsiz.
Qurti yashilràngdà, båsh juft îyog‘i bo‘lib, ulàrdàn uch jufti
ko‘kràk qismidà và ikki juft sîõtà îyoqlàri tànàsining îrqà uchidà
jîylàshgàn. Urug‘làngàn qurtning uzunligi 3 — 4 sm kålàdi. Òut îdim-
chisining g‘umbàgi qo‘ng‘ir tusdà bo‘lib, uzunligi 1—2 sm. G‘um-
bàgining bîsh tîmînidà do‘mbîqchàsi, îrqà tîmînidà àyrim
tikànchàsi bîr. Hàshàrît g‘umbàklik dàvridà dàràõtlàr tàgidà qish-
làydi. Fåvràl—màrt îyidà hàrîràt + 14°C bo‘lgàndà g‘umbàkdàn
kàpàlàklàr uchib chiqàdi và dàràõtlàrning po‘stlîg‘i ko‘chgàn, yorilgàn
jîylàrigà 400 — 800 tàgàchà bir-birigà yopishgàn hîldà to‘dà-to‘dà
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 6 7
qilib tuõum qo‘yadi. Îlmà, o‘rik và tut kurtàgi bo‘rtà bîshlàgàndà,
tuõumdàn 20 — 35 kundàn kåyin qurtlàr chiqib, kurtàklàrni và kåyin-
chàlik bàrglàrni yåydi. Qurtlàr 30 — 40 kun îziqlànàdi. Àprålning
îõiri —màyning birinchi yarmidà dàràõtdàn tuprîqqà tushib, uning
ichidà g‘umbàkkà àylànib qishlàydi. Òut îdimchisi yoz dàvîmidà bir
màrtà nàsl båràdi. Uning qurti và kàpàlàgini qàrg‘à, chumchuqlàr
yåb kàmàytiràdi, yangi urug‘dàn chiqqàn qurtlàrning mà’lum qismi
yog‘ingàrchilik và sîvuqdà nîbud bo‘làdi.
Àmårikà îq kàpàlàgi (Hyphantria cuneà Drury.)
Àmårikà îq kàpàlàgi (Hyphantria cuneà Drury.)
Àmårikà îq kàpàlàgi (Hyphantria cuneà Drury.)
Àmårikà îq kàpàlàgi (Hyphantria cuneà Drury.)
Àmårikà îq kàpàlàgi (Hyphantria cuneà Drury.)
(((((
Arctiidae
Arctiidae
Arctiidae
Arctiidae
Arctiidae — medveditsalar oilasi,
— medveditsalar oilasi,
— medveditsalar oilasi,
— medveditsalar oilasi,
— medveditsalar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Bu Yevrîpà, Îsiyo và Shimîliy Àmårikàdà ko‘prîq, ÌDH dà
kàmrîq tàrqàlgàn kàràntin hàshàrîtlàrdàn hisîblànàdi. O‘zbåkistîndà
bu zàràrkunàndà uchràmàydi. Bu kàpàlàkning qurti o‘rmîn, måvàli
dàràõtlàrgà hàm zàràr yåtkàzàdi. Àmårikà îq kàpàlàgining lichinkàsi
qisqà vàqt ichidà dàràõtning bàrglàrini kåmirib, bàtàmîm tugàtishi
86-ràsm. Àmårikà îqqànît kàpàlàgi:
86-ràsm. Àmårikà îqqànît kàpàlàgi:
86-ràsm. Àmårikà îqqànît kàpàlàgi:
86-ràsm. Àmårikà îqqànît kàpàlàgi:
86-ràsm. Àmårikà îqqànît kàpàlàgi:
1—vîyagà yåtgàn erkàgi; 2—vîyagà yåtgàn urg‘îchisi;
3,4,5—lichinkàlàri (qurtlàri); 6—pillàsi; 7—g‘umbàgi.
2
1
7
3
4
5
6
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 6 8
mumkin. U judà îchîfàt bo‘lib, tåz ko‘pàyadi và yiligà ikki màrtà
nàsl båràdi. Kàpàlàgi îqish tusdà, qànîtidà gîhidà qîrà yoki jigàr-
ràng nuqtàlàr uchràydi. Ìo‘ylîvlàri qîràmtir bo‘lib, usti îqish
mîg‘îr bilàn qîplàngàn. Urg‘îchi kàpàlàk bàrglàrgà 100 — 600 tàgàchà
tuõum qo‘yadi. Qurti yashil, yuqîri qismi jigàrràng-yashil, yonidà
sàriq dîg‘i bîr. Usti tuk bilàn qàlin qîplàngàn. Kàttà yoshdàgi qurt
25 — 35 mm uzunlikdà. G‘umbàgi jigàrràng, uzunligi 8 — 15
mm, pillàsi ko‘kimtir. G‘umbàgi pillà ichidà qishlàydi. Bàhîrdà hàrîràt
+ 9°C bo‘lgàndà g‘umbàkdàn kàpàlàk chiqàdi. Ulàr urug‘làngàndàn
kåyin 10 — 14 kun o‘tgàch, tuõumdàn lichinkà jînlànàdi, qurtlàr
7 yoshgàchà bo‘làdi. 4 yoshgàchà nîvdà và bàrgdà yashàb, so‘ng
dàràõtning shîõlàrigà tàrqàlàdi. 7 yoshidà dàràõtdàn tushib yashirinà-
di và pillà o‘ràydi.
Ushbu zàràrkunàndà kàràntin hisîblàngànligi uchun ko‘chàt
và màhsulîtlàr dîrilànàdi. Bu zàràrkunàndà bilàn zàràrlàngàn ko‘chàt
và måvàlàrni chåtgà chiqàrish và îlib kålish tàqiqlànàdi.
Òångsiz iðàk qurti (Ocneria dispar L.)
Òångsiz iðàk qurti (Ocneria dispar L.)
Òångsiz iðàk qurti (Ocneria dispar L.)
Òångsiz iðàk qurti (Ocneria dispar L.)
Òångsiz iðàk qurti (Ocneria dispar L.)
(((((
Orgyidae
Orgyidae
Orgyidae
Orgyidae
Orgyidae — volnanka oilasi,
— volnanka oilasi,
— volnanka oilasi,
— volnanka oilasi,
— volnanka oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Bu qurtning erkàk và urg‘îchi kàpàlàklàri tàshqi ko‘rinishidàn
bir-biridàn judà kàttà fàrq qilgànligi uchun tångsiz iðàk qurti dåb
nîmlànàdi. Bu qurt måvà và o‘rmîn dàràõtlàrining bàrglàrini yåb,
ulàrni shið-shiydîn qilib qo‘yadi.
Erkàk kàpàlàgining qànîti yozilgàndà uzunligi 5 sm, urg‘î-
chisiniki 7 sm kålàdi. Erkàk kàpàlàgining ko‘kràk và qîrni qo‘ng‘ir-
kulràng, qîrni ingichkà bo‘làdi. Urg‘îchisi îq yoki õirà sàrg‘ish ràngli
bo‘lib, qànîtining tàshqi chåkkàsidà dîg‘làri bîr. Erkàgining g‘umbàgi
o‘rtàchà 2 sm, urg‘îchisiniki 3,5 sm. Urg‘îchi kàpàlàk iyulning bîsh-
làridà dàràõtlàr tànàsi yoki dåvîrlàrgà 200 — 250 tàdàn tuõum
qo‘yadi, ustini qîrnidà to‘plàngàn tuklàri bilàn bårkitàdi. Òuõumi
yumàlîq, àvvàl îq-sàriq, so‘ngrà qo‘ng‘ir tusgà kiràdi. Kàttà yosh-
dàgi qurtning uzunligi 7 sm gàchà bo‘làdi, tànàsidà uzun tukchàlàri
bîr. Ìày îõiri — iyundà qurtlàr îziqlànishdàn to‘õtàb, siyràk pillà
o‘ràydi yoki o‘rgimchàk iðidàn uya to‘qiydi, po‘stlîq îràsidà và
shîõlàrdà g‘umbàkkà àylànàdi. Bu hàshàrît yiligà bir màrtà nàsl båràdi.
Òut pàrvînàsi (Diaphania pyloalis L.)
Òut pàrvînàsi (Diaphania pyloalis L.)
Òut pàrvînàsi (Diaphania pyloalis L.)
Òut pàrvînàsi (Diaphania pyloalis L.)
Òut pàrvînàsi (Diaphania pyloalis L.)
Òut pàrvînàsi O‘rtà Îsiyodà, shu jumlàdàn, O‘zbåkistîndà il-
gàri uchràmàgàn. Àmmî àdàbiyotlàrdà tut pàrvînàsi O‘rtà Îsiyodà
Òyanshàn, Pîmir tîg‘làrining yuqîri zînàlàridà uchràshi và yovvîyi
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 6 9
tut dàràõtlàrining bàrgi bilàn îziqlànishi hàqidà mà’lumît bîr.
(Ì.Ràshidîv, Sh. Õo‘jàyåv, S.Àlimuhàmådîv, K.Òo‘ràmuhàmådîv,
2000.) Òut pàrvînàsi Surõîndàryo shàrîitidà 6 — 7 màrtà nàsl båri-
shi mà’lum. Îõirgi àvlîd qurtlàrining g‘umbàklàri îktabr îyining
uchinchi o‘n kunligi và nîyabr îyining bîshlàridà qishlàshgà kåtà
bîshlàydi. Bir qism qurtlàr îziqlànà bîrib, sîvuq tushishi bilàn qish-
làshgà kåtàdi. Yosh qurtlàr qishki sîvuqdà nîbud bo‘làdi. Àsîsàn,
g‘umbàklàr và îõirgi yoshdàgi qurtlàr o‘zi àjràtgàn iðàk iðchàlàr îrà-
sidà tut dàràõtining kàllàklàridà, eski po‘stlîqlàr îràsidà, dàràõtlàr
îstidàgi o‘simliklàr qîldig‘idà, to‘kilgàn bàrglàrdà, tut dàràõti àtrîfi-
dàgi turli eski ànjîmlàrdà và àsbîb-uskunàlàrdà qishlàb chiqàdi.
Surõîndàryo vilîyatidà tut pàrvînàsi àprål îyining birinchi yoki
ikkinchi o‘n kunligidàn bîshlàb qishlàb chiqqàn g‘umbàklàrdàn kàpàlàk
uchib chiqà bîshlàydi. Qurtlàr esà g‘umbàkkà àylànib, ulàrdàn
kàpàlàklàr kåchrîq uchib chiqàdi. Òut pàrvînàsining uchib chiqishi
và tuõum qo‘yishi bàhîrdà tut dàràõtlàri bàrg chiqàrà bîshlàshi bilàn
bîg‘liq bo‘làdi. Àmmî bàhîrdà tut pàrvînàsining zàràri unchà såz-
ilàrli bo‘lmàydi. Chunki bu dàvrdà zàràrkunàndàlàr sîni kàm bo‘làdi.
Hàshàrît tuõum, qurt, g‘umbàk và kàpàlàk (imàgî) fàzàlàrini
o‘tàydi. Òuõumi îq, yumàlîq shàkldà, tuõumidàn chiqqàn qurtlàri
2 —4 mm, o‘rtà yoshdàgi qurtlàri 10 — 12 mm gàchà và kàttà, IV —
V yoshdàgi qurtlàri 17 — 22 mm gàchà uzunlikdà bo‘làdi. Qurtning
ràngi tut bàrgining ràngigà mîslàshgàn bo‘lib, îch và to‘q yashil.
G‘umbàgining uzunligi 8 — 10 mm, dàstlàb îch qo‘ng‘ir, so‘ngrà
(g‘umbàk kàpàlàkkà àylànish vàqtidà) jigàrràng bo‘làdi. Kàpàlàgining
qànîtlàri 15 — 17 mm uzunlikdà. Qànîti sàrg‘ish-qo‘ng‘ir ràngdà
bo‘lib, ko‘ndàlàng kåtgàn dîg‘làri bîr, kåyingi qànîti îchrîq bo‘làdi.
87-ràsm. Òut pàrvînàsining qurti và zàràrlàngàn bàrg.
87-ràsm. Òut pàrvînàsining qurti và zàràrlàngàn bàrg.
87-ràsm. Òut pàrvînàsining qurti và zàràrlàngàn bàrg.
87-ràsm. Òut pàrvînàsining qurti và zàràrlàngàn bàrg.
87-ràsm. Òut pàrvînàsining qurti và zàràrlàngàn bàrg.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 7 0
Òut pàrvînàsining ikkinchi àvlîd kàpàlàklàri tut dàràõti iðàk qurti
bîqish uchun kåsib îlingàndàn so‘ng rivîjlànàyotgàn nîvdàsi và
kåsilmày qîlgàn shîõlàrining o‘sish nuqtàsi và yosh bàrglàrigà 1 — 3
dînàdàn yakkà-yakkà tuõum qo‘yadi và rivîjlànà bîshlàydi. Hàr bir
kàpàlàk 50 — 60 tàdàn tuõum qo‘yishi àniqlàngàn.
Uchinchi yoshgàchà bo‘lgàn pàrvînà qurtlàri bàrgdà îchiq yashàb,
uning ustki qàvàti bilàn îziqlànib zàràrlàydi. Bu dàvrdà u dåyarli himîyasiz
và îjizdir. Òo‘rtinchi yoshdàn bîshlàb qurtlàr bàrgning bir tîmînini
o‘rày bîshlàydi và uning ichidà himîyalàngàn hîlàtdà bo‘làdi. Bu vàqt-
dà ungà qàrshi ishlàtilgàn sirtdàn tà’sir etuvchi insåktitsidlàrning sàmàràsi
kàm bo‘làdi và o‘simliklàr ichigà singish õîssàsigà egà bo‘lgàn, àyniqsà,
fîsfîrîrgànik dîrilàrning sàmàràsi yuqîri bo‘làdi. Îziqlànib bo‘lgàn qurtlàr
g‘umbàkkà àylànàdi. Bu àyni bàrgdà yoki dàràõtlàr po‘stlîg‘i îràsidà
sîdir bo‘làdi. Qizig‘i shundàki, qurt g‘umbàklànishdàn îldin iðchà
yordàmidà o‘zini muhitgà bîg‘làb kåtàdi. Àgàr kåyinchàlik bu ið uzib
tàshlànsà, g‘umbàkdàn kàpàlàk uchib chiqîlmàsligi mumkin.
Òàbiiyki, tut pàrvînàsining zàràri tut dàràõtining rivîjlànishidà
nàmîyon bo‘làdi. Uning rivîjlànishi àsîsàn pillà qurtini bîqib
bo‘lgàndàn kåyin sîdir bo‘lgàni uchun bu jàràyongà zàràri tågmàydi.
Àmmî kåyinchàlik o‘sib chiqqàn bàrglàrni shikàstlàshi hisîbigà
nîvdàning uzunligi, yo‘g‘înligi và qish sîvug‘igà chidàmliligi
màrîmigà yåtmàydi.
Õulîsà qilib shuni tà’kidlàsh mumkinki, àgàr hàr bir tut nîv-
dàsidà o‘rtàchà bittà bàrggà bittà qurt to‘g‘ri kålsà, nîvdàning uzun-
ligi 30 sm gàchà qisqàrishi mumkin. Bundàn tàshqàri, nîvdàning sî-
vuqqà chidàmliligi pàsàyadi. Buning nàtijàsidà nàzîràtgà nisbàtàn và
qishning qàttiq kålishigà qàràb, nîvdàlàrning uchi 30 — 40% gàchà
qurishi mumkin. Umumàn îlgàndà, yangi nîvdàlàrning uzunligi 50 —
60 sm gà qisqàràdi, bàrglàr sîni 20% gà, vàzni 21% gà kàmàyadi.
Bundày àhvîl yildàn-yilgà dàvîm etishi mumkin.
88-ràsm. Òut pàrvînàsining kàttà yoshdàgi lichinkàsi
88-ràsm. Òut pàrvînàsining kàttà yoshdàgi lichinkàsi
88-ràsm. Òut pàrvînàsining kàttà yoshdàgi lichinkàsi
88-ràsm. Òut pàrvînàsining kàttà yoshdàgi lichinkàsi
88-ràsm. Òut pàrvînàsining kàttà yoshdàgi lichinkàsi
o‘ràgàn bàrg.
o‘ràgàn bàrg.
o‘ràgàn bàrg.
o‘ràgàn bàrg.
o‘ràgàn bàrg.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 7 1
Àgrîtåõnik kuràsh.
Àgrîtåõnik kuràsh.
Àgrîtåõnik kuràsh.
Àgrîtåõnik kuràsh.
Àgrîtåõnik kuràsh. Òut dàràõti qàtîr îràlàrini hàydàsh, sug‘îrish,
àyniqsà yaõîb suvi bårish, o‘z muddàtidà îziqlàntirish và bîshqà
tàdbirlàr dàràõtlàrning tut pàrvînàsigà chidàmliligini îrttiràdi và zàràr-
kunàndàning rivîjlànishi uchun nîqulày shàrîit vujudgà kåltiràdi.
Bàrglàrning qàytà o‘sib chiqishi và fiziîlîgik jàràyonlàrni tåzlàshti-
rishgà õizmàt qilàdi.
Biîlîgik kuràsh.
Biîlîgik kuràsh.
Biîlîgik kuràsh.
Biîlîgik kuràsh.
Biîlîgik kuràsh. Òut pàrvînàsi mintàqàdà yangi hàshàrît bo‘lgànligi
sàbàbli, uning iõtisîslàshgàn tàbiiy kushàndàsi hàli àniqlàngànichà
yo‘q. Àmmî hàmmàõo‘r yirtqich kushàndàlàr (îltinko‘z, nàbis-qàndàlà-
si, àrilàr hàmdà qushlàrning ko‘plàb turlàri)ning àhàmiyati judà kàttà.
Bundàn tàshqàri, biîlàbîràtîriyalàrdà ko‘pàytirilàdigàn bràkîn
(Bracon hedetor Say.) kushàndàsidàn îqilînà fîydàlànish mumkin.
Buning uchun pàrvînàning ikkinchi àvlîdidàn bîshlàb bràkîn yåtuk
zîtini pàrvînà qurtlàrigà nisbàtini 1 : 5 và 1 : 10 qilib, tutzîrlàrgà,
sàmàràsigà qàràb, hàr àvlîdigà qàrshi 2 — 3 màrtà qo‘yib turish
yaõshi sàmàrà bårishi tàjribàdà àniqlàngàn.
Òut bàrgini zàràrkunàndàlàrdàn sàqlàsh uchun iyun îyidàn bîshlàb
dàràõtlàr tànàsigà eski qîp và màtîdàn bålbîg‘ bîg‘làsh yaõshi nàtijà
bårishi mumkin. Bu màqsàddà õàvfsizlik tåõnikàsigà riîya qilgàn hîldà
bålbîg‘ quyidàgi birîr insåktitsid eritmàsigà bîtirib îlinsà, àyni muddàî
bo‘làdi: simbush (0,02%), dåtsis (0,05%), sumi-àlfà (0,04%), siðårfîs
(0,15%), uzfån (0,1%) và bîshqàlàr. Pàrvînà g‘umbàkkà àylànishi màqsà-
didà pànà jîy tîpgàn qurtlàr shu jîydà qirilib kåtàdi. Dîrisiz ishlàtilgàn
bålbîg‘làrni hàr hàftàdà bir màrtà tåkshirib turish zàrur.
Îdàtdà, mày îyining îõirlàridà tut dàràõtlàrining nîvdàsi kåsib
îlingàndàn kåyin so‘ruvchi zàràrkunàndàlàrgà qàrshi uvàtlàrdàgi
bågînà o‘tlàrni và tutlàrni kimyoviy ishlàsh hàm yaõshi sàmàrà bårà-
di. Bundà bit, triðs, o‘rgimchàkkànà bilàn bir qàtîrdà tut pàrvînàsi
hàm qirilib kåtàdi. Bu màqsàddà fîsfàmid (Bi-58 — 2 l/gà) yoki kàr-
bîfîs (1,5 l/gà) ishlàtish yaõshi nàtijà båràdi.
Kimyoviy kuràsh.
Kimyoviy kuràsh.
Kimyoviy kuràsh.
Kimyoviy kuràsh.
Kimyoviy kuràsh. Òut pàrvînàsigà qàrshi kuràshdà insåktitsidlàrdàn
fîydàlànish yaõshi sàmàrà bårishigà qàràmày, ulàrni qo‘shimchà zàru-
ràt pàydî bo‘lgàndà qo‘llànilàdigàn usul dåb tushunmîq lîzim.
Yuqîridà bàyon etilgàn kuràsh usullàrining bàrchàsidàn o‘z vàqtidà
unumli và sàmàràli fîydàlànish råspublikàmizdà tut pàrvînàsining
tàrqàlishi và u kåltiràdigàn zàràrning îldini îlish imkînini båràdi.
Òut pàrvînàsigà qàrshi ishlàtish uchun tàvsiya etilàdigàn
insåktitsidlàr: dåsis, 2,5% em.k. 0,3 l/gà; simbush (siðårmåtrin), 25%
em.k. 0,2 — 0,3 l/gà; sumi-àlfà, 5% em.k. 0,5 — 0,6 l/gà; buldîk,
2,5% em.k. 0,8 l/gà; dànitîl, 10% em.k. 2,0 l/gà; kàliðsî, 48% em.k.
0,1 l/gà; tîlstàr, 10% em.k. 0,5 l/gà; kàràte, 5% em.k. 0,5 l/gà; fyuri,
10% em.k. 0,12 l/gà; àvàunt, 15% em.k. 0,2 — 0,3 l/gà; kàrbîfîs,
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 7 2
50% em.k. 2,0 l/gà; BI — 58 (fîsfàmid), 40% em.k. 1,0 l/gà; durs-
bàn, 48% em.k. 1,5 l/gà; mîspilàn, 20% em.k. 0,15 l/gà.
Îmbîr zàràrkunàndàlàri và ulàrgà
Îmbîr zàràrkunàndàlàri và ulàrgà
Îmbîr zàràrkunàndàlàri và ulàrgà
Îmbîr zàràrkunàndàlàri và ulàrgà
Îmbîr zàràrkunàndàlàri và ulàrgà
qàrshi kuràsh
qàrshi kuràsh
qàrshi kuràsh
qàrshi kuràsh
qàrshi kuràsh
Îmbîr zàràrkunàndàlàri g‘àllà pàrmàchisi, mug‘îmbir qo‘ng‘iz,
màyin pàrmàchi, frish tåriõo‘ri, trîgîdårmà tåriõo‘ri, shàg‘rib
qo‘ng‘izi, surinàm qo‘ng‘izi, kichik và un mitàsi, îmbîr uzunbu-
runi, shîli uzunburuni, îmbîr kuyasi, kiyim kuyasi, jànub pàr-
vînàsi, dîn yoki shîkîlàd pàrvînàsi, un pàrvînàsi và bîshqàlàrdir.
Bu zàràrkunàndàlàr îmbîrlàrdà sàqlànàdigàn màhsulîtlàrgà kàttà
zàràr yåtkàzàdi và ulàrning sifàtini pàsàytiràdi.
Kång tàrqàlgànlàridàn bàzilàri ustidà to‘õtàb o‘tàmiz.
Ìug‘îmbir qo‘ng‘iz (Ptinus fur Z.)
Ìug‘îmbir qo‘ng‘iz (Ptinus fur Z.)
Ìug‘îmbir qo‘ng‘iz (Ptinus fur Z.)
Ìug‘îmbir qo‘ng‘iz (Ptinus fur Z.)
Ìug‘îmbir qo‘ng‘iz (Ptinus fur Z.)
(((((
Ptinidae
Ptinidae
Ptinidae
Ptinidae
Ptinidae — mug‘ombirlar oilasi,
— mug‘ombirlar oilasi,
— mug‘ombirlar oilasi,
— mug‘ombirlar oilasi,
— mug‘ombirlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Ìug‘îmbir qo‘ng‘iz hàmmàõo‘r: un và undàn tàyyorlàngàn màhsu-
lîtlàrgà, hàr õil o‘simliklàr urug‘igà, quruq gàrmdîri, dîrivîr o‘simliklàr,
kiyim-kåchàk, mo‘ynà, ît qili, hàyvînlàr tårisi và tuõumigà, entî-
mîlîgik kîllåksiya, gårbàriy, qîg‘îz, muqîvàlàrgà zàràr yåtkàzàdi.
Ìug‘îmbir qo‘ng‘iz dåyarli butun yår yuzining hàmmà jîyidà
uchràydi.
Qo‘ng‘izning uzunligi 2,0 — 4,3 mm, îvàl shàkldà, qo‘ng‘iz jigàr-
ràng yoki qizg‘ish tusdà, erkàgi bir õil tusdà, urg‘îchisining qànît-
ustliklàri ikkitàdàn ko‘ndàlàng tuk bilàn qîplàngàn, îrqàsining îld-
ingi qismidà to‘rttà sårtuk sàrg‘ish do‘mbîqchà bîr; qànîtustliklàridà
uzunàsigà kåtgàn nuqtàsimîn egàtchàlàr bîr.
Ìug‘îmbir qo‘ng‘izning g‘umbàgi 4,0 — 4,5 mm kàttàlikdà, ràngi
îq, tànàsi ànchà bukilgàn, yålkàsidà ro‘y-rîst do‘mbîqchàlàri bîr,
mo‘ylîvlàri judà uzun bo‘lib, tànàsigà tàrqàlib turàdi. Urg‘îchisining
g‘umbàgidà mo‘ylîvlàr qànîtustliklàrining îõirigàchà yåtmàydi, erkàk-
làridà esà qànîtustliklàridàn îshib o‘tib, kåyingi juft îyoqlàrigàchà yåtàdi.
G‘umbàk qîrnining uchidà îrqàgà qàràgàn o‘tkir o‘simtà bîr, kåyingi
juft îyoqlàri qànîtustliklàrining îrqàsidàn ànchà turtib chiqib turàdi.
Lichinkàsining uzunligi 5 mm gàchà, ràngi îch sàriq, bîshi
sàrg‘ish và jàg‘làri jigàrràng. Ìàyin pàrmàchigà qàràmà-qàrshi o‘làrîq,
lichinkàsi jàg‘làrining ichki yuzàsi silliq, lichinkàning duk shàklidà
egilgàn yo‘g‘în tànàsi tuk bilàn qîplàngàni ko‘rinib turàdi. Ànàl tåshigi
kàltà ko‘ndàlàng yoriq shàklidà bo‘lib, yuqîri tîmîndàn burchàk
shàkldà õitinlàshgàn skîbà bilàn chågàràlàngàn.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 7 3
Ìug‘îmbir qo‘ng‘izning urg‘îchisi lichinkàlàri uchun îziq
bo‘làdigàn turli màhsulîtlàrgà tuõum qo‘yadi. Qo‘ng‘iz tàõminàn uch
îy yashàydi. U tundà hàyot kåchiràdi, judà qo‘rqîq bo‘lib, õàvf-
õàtàr pàydî bo‘lgàndà, îyoqlàrini và mo‘ylîvlàrini yig‘ishtirib
îlib, o‘zini „o‘likkà“ sîlàdi-dà àg‘ànàb tushàdi. Uning shu õîssàsi,
tundà hàyot kåchirishi và õilmà-õil nàrsàlàrgà zàràr yåtkàzishi tufàyli
ungà „mug‘îmbir qo‘ng‘iz“ dåb nîm bårilgàn.
Lichinkàsi o‘zi yågàn un zàrràlàri, dîn uvîqlàri và bîshqà nàrsà-
làrdàn pillà yasàb, uning ichidà g‘umbàkkà àylànàdi. G‘umbàklik dàvri
ikki hàftà dàvîm etàdi. Òo‘là nàsl bårishi uchun tàõminàn 3,5 îy vàqt
kåtàdi. Yil bo‘yi kàmidà 3 màrtà nàsl båràdi, låkin qo‘ng‘izning
rivîjlànishi bir yilgà và, hàttî, undàn hàm ko‘pgà cho‘zilishi mumkin.
Ìug‘îmbir qo‘ng‘iz ko‘p nàrsàlàrni zàràrlàydi, shuning uchun ombîr-
õînàdàgi jîylàrni bo‘shàtib Àktålik ishchi eritmàsi 50% em. k. 0,6 — 1m
2

300 — 500 ml purkàb ishlîv bårilàdi. Îdàmlàrning kirib ishlàshi yoki
îmbîrdàn fîydàlànish uchun 24 sîàtdàn so‘ng ruõsàt etilàdi. Õuddi shun-
dày bånzîfîsfàt, kàrbîfîs, îltingugurt, tråbîn và hîkàzîlàr qo‘llànilàdi.
Frish tåriõo‘ri (Dermestes frisshi Kugel.)
Frish tåriõo‘ri (Dermestes frisshi Kugel.)
Frish tåriõo‘ri (Dermestes frisshi Kugel.)
Frish tåriõo‘ri (Dermestes frisshi Kugel.)
Frish tåriõo‘ri (Dermestes frisshi Kugel.)
(((((
Dermestidae
Dermestidae
Dermestidae
Dermestidae
Dermestidae — terixo‘rlar oilasi,
— terixo‘rlar oilasi,
— terixo‘rlar oilasi,
— terixo‘rlar oilasi,
— terixo‘rlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Frish tåriõo‘ri quritilàyotgàn iðàk qurti pillàsigà và îmbîrõînàdà
sàqlànàyotgàn pillàgà, shuningdåk, quritilgàn và dudlàngàn bàliqqà,
tårigà zàràr yåtkàzàdi.
Frish tåriõo‘ri butun Pàlåàrktikàdà kång tàrqàlgàn. Qo‘ng‘izning
uzunligi 6 — 9 mm, tànàsi cho‘ziq, îvàl shàklidà, usti õirà, qîrà
tukli, qîrni pàstdàn qàlin îq qil bilàn qîplàngàn. Hàr bir sågmånti-
ning yon tîmînidà bittàdàn qîrà dîg‘i bîr, bîshi và îrqàsining
îld qismi, îrqà tîmîni qàlin îch kulràng îq qil bilàn qîplàngàn.
Òuõumining diàmåtri 1,5 mm chàmàsidà, shàkli yumàlîq, ràngi
îch sàriq.
Lichinkàsining uzunligi 1,3 sm gàchà yåtàdi, usti to‘q jigàrràng,
îsti îch sàriq bo‘lib, uzun qil bilàn qîplàngàn, so‘nggi yoshdàgi
lichinkàlàrining îrqàsidà uzunàsigà kåtgàn ingichkà yorug‘ yo‘l àniq
ko‘rinib turàdi. Lichinkàsi birinchi màrtà tullàgàndàn kåyin îõirgi
sågmåntidàn îldingi sågmåntidà ikkità shîõsimîn o‘simtà pàydî
bo‘làdi, tànàsining îõirgi sågmånti ichkàrisigà kirib turgàni uchun
o‘simtàlàr yuzàki qàràshdà so‘nggi sågmåntdà turgàngà o‘õshàydi.
Lichinkàsining tànàsi cho‘ziq bo‘lib, kåyingi uchigà yaqinlàshgàn
sàri birmunchà tîràyadi.
G‘umbàgi 8,5 — 9,0 mm, îch sàriq bo‘lib, siyràk kàltà qil và
màydà qîràmtir so‘gàlchàlàr bilàn qîplàngàn.
18—Umumiy và qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 7 4
O‘rtà Îsiyodà frish tåriõo‘ri sîg‘ tuprîqning yuzàsigà yoki qum
qàtlàmining îràsigà kirib, vîyagà yåtgàn hîldà qishlàydi.
Ìàrtning ikkinchi yarmidà yoki àprål bîshlàridà qo‘ng‘izlàr
uyg‘înib, tuõum qo‘ya bîshlàydi. Urg‘îchisi yuqîridà àytilgàn îziq-
lardàn tàshqàri, o‘làksàlàrgà, àyniqsà, nîbud bo‘lgàn pàrràndàlàrgà
tuõum qo‘yadi. Iyunning o‘rtàlàridà yoki îõiridà birinchi nàslning
vîyagà yåtgàn qo‘ng‘izlàri pàydî bo‘làdi. Qo‘ng‘izlàr tug‘ilgàndàn
5 — 7 kun kåyin jinsiy jihàtdàn vîyagà yåtàdi và yanà tuõum qo‘ya bîsh-
làydi. Òåriõo‘r qo‘ng‘izning yozgi nàsli hàmmàsi bo‘lib 50 — 60 kun yashày-
di, shundàn 45 — 50 kuni eng ko‘p zàràr yåtkàzàdigàn lichinkàlik bîs-
qichigà to‘g‘ri kålàdi, vîyagà yåtgàn qo‘ng‘izlàr lichinkàsigà nisbàtàn
birmunchà kàm zàràr yåtkàzàdi. Vîyagà yåtgàn qo‘ng‘izlàr qishlàb
chiqqàndàn kåyin ikki îygàchà yashàydi. Vîyagà yåtgàn tåriõo‘r qo‘ng‘izlàr
và ulàrning lichinkàlàri àksàri qîrîng‘idà yashàydi và qàysi îziq-îvqàtgà
tushgàn bo‘lsà, o‘shàning yuzà qàvàtidà kàmdàn-kàm uchràydi.
Pillà quritilàdigàn và sàqlànàdigàn jîylàrgà qo‘ng‘izlàr uchib
kirib, ulàrgà hàshàrîtni yuqtiràdi. Òåriõo‘r qo‘ng‘iz lichinkàlàri iðàk
qurtining g‘umbàgidà îziqlànib bo‘lib, pillàdàn chiqàdi-dà, g‘um-
bàkkà àylànàdi.
Frish tåriõo‘rigà qàrshi bîshqà zàràrkunàndàlàrgà qàrshi ku-
ràshdà qo‘llànilàdigàn pråpàràtlàrdàn fîydàlànish tàvsiya etilàdi.
Kichik un mitàsi (Tribolium ferrugineum F.)
Kichik un mitàsi (Tribolium ferrugineum F.)
Kichik un mitàsi (Tribolium ferrugineum F.)
Kichik un mitàsi (Tribolium ferrugineum F.)
Kichik un mitàsi (Tribolium ferrugineum F.)
(((((
Tenebrionidae
Tenebrionidae
Tenebrionidae
Tenebrionidae
Tenebrionidae — qoratanglilar oilasi,
— qoratanglilar oilasi,
— qoratanglilar oilasi,
— qoratanglilar oilasi,
— qoratanglilar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Kichik mitàlàr, àsîsàn, ungà, bà’zàn esà dîn, chigit, no‘õàt, lîviya,
yåryong‘îq, dîrivîr o‘simliklàr, gàrmdîri, kunjàràgà zàràr yåtkàzàdi.
Kichik un mitàsi kîsmîpîlit hàshàrîtdir. Butun Pàlåàrktikàdà,
Õitîy, Òàyvàn, Yapîniya, Filiðpin, Yangi Zålàndiyadà và Shimîliy
Àmårikàdà uchràydi.
Ìitàning uzunligi 3,5 — 5 mm, ràngi qizg‘ish-jigàrràng, îldingi
bîldirining uchi kångàygàn, mo‘ylîvlàri àsîsidàn uchigà tîmîn såkin-
àstà yo‘g‘înlàshib bîràdi. Qànîtustliklàridà uzunàsigà kåtgàn egàtchàlàr
bîr.
Lichinkàlàrining uzunligi 7 mm gàchà bo‘làdi, cho‘ziq, îõirgi
sågmåntining ustidà egilgàn ikkità ilmîg‘i bîr, usti sàrg‘ish, îsti
dåyarli îq bo‘lib, yakkàm-dukkàm qillàri bîr.
G‘umbàgining uzunligi 3,5 — 4,0 mm, ràngi sàrg‘ish-îq, îrqà-
sining îldingi qismi chåtlàridà và qîrnining ikki yonidà siy-
ràk, àmmî uzun qillàri bîr.
Kichik mitàlàr isitilàdigàn binîlàrdà qishki uyqugà kirmày rivîjlànàdi
và yil bo‘yi 10 màrtàdàn îrtiq nàsl båràdi, hàr bir nàsli bir îy ichidà yåtilàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 7 5
Urg‘îchi mitàlàr îmbîr dåvîrlàri và pîlining tåshik-yoriqlàrigà,
unli qîplàrning bo‘g‘zigà và îziq-îvqàtlàr yuzàsigà yopishqîq tåzàk
bilàn o‘ràlgàn tuõum qo‘yadi.
Urg‘îchi mità 450 tàgàchà tuõum qo‘yadi. 25°C dà 6 — 7 kundà
tuõumdàn lichinkà chiqàdi. Lichinkàlàr îziq-îvqàtning ichigà o‘yib
kiràdi, ulàr tàõminàn 20 kundà rivîjlànib bo‘làdi và îziqlàngàn
jîyidà g‘umbàkkà àylànàdi. G‘umbàklik bîsqichi 10 — 12 kun dàvîm
etàdi. Kichik mitàlàr fàqàt zàràrlàngàn dîn bilàn îziqlànàdi, butun
dîngà esà tågmàydi.
Unni quruq, nàm tågmàydigàn binîlàrdà sàqlàsh màqsàdgà
muvîfiq. Îmbîrõînàlàrgà tàvsiya etilgàn kàrbîfîs bilàn ishlîv bårilàdi.
Îmbîr uzunburuni, ya’ni îmbîr mitàsi (Salandra granaria
Îmbîr uzunburuni, ya’ni îmbîr mitàsi (Salandra granaria
Îmbîr uzunburuni, ya’ni îmbîr mitàsi (Salandra granaria
Îmbîr uzunburuni, ya’ni îmbîr mitàsi (Salandra granaria
Îmbîr uzunburuni, ya’ni îmbîr mitàsi (Salandra granaria L.)
L.)
L.)
L.)
L.)
(((((
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae
Curculionidae — uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
Îmbîr uzunburuni un kànàsi và shîli uzunburuni bilàn bir qàtîrdà
eng àsîsiy îmbîr zàràrkunàndàsi hisîblànàdi. U, àsîsàn, jàvdàr, bug‘dîy,
àrpà, bà’zàn îq jo‘õîri, màkkàjo‘õîri, suli, guruch, tàriq, so‘k, gråchi-
õàgà, bà’zidà un và undàn tàyyorlàngàn màhsulîtlàrgà zàràr yåtkàzàdi.
Zàràrlàngàn îziq-îvqàtning to‘yimliligi pàsàyadi, îmbîr uzunbu-
runi ko‘p tushgàn îvqàtni yåyish îdàm và uy hàyvînlàri uchun
zàràrlidir, chunki qo‘ng‘iz và lichinkàlàrining tåzàgidà kàndàridingà
o‘õshàsh zàhàrli mîddàlàr bîr.
Îmbîr uzunburunlàri hàmmà jîydàgi îmbîrlàrdà uchràydi.
Qo‘ng‘izning uzunligi 2,4 mm, to‘q jigàrràng, bà’zàn qîrà
bo‘làdi, mo‘ylîvlàri và îyoqlàri qizil-qo‘ng‘ir, bîshi cho‘ziq bo‘lib,
uzun õàrtumgà àylàngàn, tànàsi cho‘ziq, îrqàsining îld qismi kàt-
tà, qànîtustliklàridàn bir îzginà kàltàrîq bo‘lib, nuqtà shàklidàgi
uzunchîq chuqurchàlàr bilàn qîplàngàn, qànîtustliklàridà uzunàsigà
kåtgàn chuqur egàtchàlàr và àsîsi qàvàrgàn îràliqlàr, nàvbàt bilàn
uchràydi: õàrtumi ingichkà bo‘lib, àsîsidà chuqur burmàlàri bîr,
kåyingi qànîtlàri chàlà rivîjlàngàn.
Òuõumining uzunligi 0,71 mm gàchà yåtàdi, ràngi àvvàl kulsi-
mîn bo‘lib, rivîjlàngàn sàyin sàrg‘ish tusgà kirà bîràdi.
Lichinkàsi yo‘g‘în, ko‘pginà ko‘ndàlàng burmàlàri bîr, uzun-
ligi 3 mm gàchà, îyoqsiz, ràngi îq, bîshi sàrg‘ish.
G‘umbàgining uzunligi 3 — 5 mm, ràngi îq yoki sàrg‘ish.
Îmbîr uzunburuni nuqul îmbîrõînàlàrdà hàyot kåchirishgà
mîslàshgàn, u tàbiàtdà erkin hîldà fàqàt trîpiklàrdà uchràydi.
Uzunburunlàrning ko‘pchiligi binîlàrning tåshik-yoriqlàridà
qo‘ng‘iz bîsqichidà qishlàydi; qismàn esà lichinkàlik và g‘umbàklik
bîsqichidà qishlàb chiqàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 7 6
Kun isishi bilàn, tàõminàn îmbîrõînàlàr hàrîràti 10°C dàn
yuqîri bo‘lgàndà qo‘ng‘izlàr juftlàshàdi. Urg‘îchi qo‘ng‘iz 25 — 30°C
dà ko‘plàb tuõum qo‘yadi, 17°C dàn pàst tåmpåràturàdà tuõum qo‘y-
màydi. Qo‘ng‘iz imàgîlik bîsqichidà 6 — 7 îy và hàttî 10 îy îziq-
lànmàydi. Urg‘îchi qo‘ng‘iz 50 tàdàn 300 tàgàchà, o‘rtà hisîbdà
160 tà tuõum qo‘yadi. Òuõumini dîngà, ko‘pinchà uning yo‘g‘în
uchigà bittàdàn qo‘yadi, bundà dînni õàrtumi bilàn tåshib, ungà
tuõumni jîylàydi, so‘ngrà tuõum kàmåràsini qo‘ng‘ir un bilàn bårkità-
di và uni jinsiy siståmàsining îrtiq båzlàridàn chiqqàn và hàvîdà tåz
quriydigàn suyuqlik bilàn suvàb qo‘yadi. Uzunburun tushgàn dîn õirà
tîrtàdi, chunki ungà urg‘îchi tuõum qo‘yayotgàndà hîsil bo‘lgàn dîn
qîldiqlàri và qo‘ng‘ir un tåkkàn bo‘làdi. Yirik dîngà, màsàlàn,
màkkàjo‘õîri dînigà urg‘îchi qo‘ng‘iz bà’zàn ikkitàdàn tuõum qo‘yadi.
Quruq dîndàn ko‘rà, nàm dîngà ko‘prîq tuõum qo‘yadi.
Òuõumidàn 8 — 12 kundà lichinkà chiqàdi và dînning ichidàgi
màg‘zini yåb qo‘yadi. Zàràrlàngàn dîn yångillàshib, õirà tîrtib qîlà-
di. Lichinkàlàr jàvdàr dînining màg‘zini bàtàmîm yåb, fàqàt po‘stini
qîldiràdi. Bug‘dîy, àrpà và màkkàjo‘õîri dînining esà fàqàt bir
qismini yåydi; bug‘dîy dînining yarmichàsini —egàtchàning ikkàlà
tîmînidàn yåya bîràdi.
Lichinkàlàr hàrîràtgà qàràb, 20 kundàn 40 kungàchà rivîjlànà-
di. Ulàr dîn ichidà g‘umbàkkà àylànàdi. Nàmi 12%dàn kàm bo‘lgàn
(judà quruq) dîndà lichinkàlàr rivîjlànà îlmày nîbud bo‘làdi.
Uzunburunning g‘umbàklik dàvri 1 — 2 hàftà dàvîm etàdi. Qo‘n-
g‘izning rivîjlànish sikli O‘rtà Îsiyo shàrîitidà 40 kungàchà cho‘zilàdi.
Dînni qo‘ng‘izning lichinkàlàriginà emàs, bàlki vîyagà yåtgàn-
làri hàm zàràrlàydi. Qo‘ng‘iz îziqlànàrkàn, dînni ko‘p jîyidàn tåshàdi
và zàràrlàngàn po‘stigà, shuningdåk, nàm dîngà yopishàdi. Îdàtdà,
quruq dîngà zàràr yåtkàzmàydi.
Îmbîr uzunburuni 40 kundàn 60 kungàchà îziqsiz yashày îlà-
di; hàrîràt qànchà pàst bo‘lsà, u îchlikkà shunchà ko‘p chidàydi.
Hàttî ànchàginà sîvuqqà hàm chidàmli bo‘làdi. Qo‘ng‘iz uchun qulày
hàrîràt 25 —30°C dir; 50 — 55°C dàn yuqîri hàrîràtdà nîbud bo‘làdi.
Binî ichidàgi nàm hàvî qo‘ng‘izgà judà õush kålàdi. Îmbîrlàrdà
qo‘ng‘izlàr dînning 70 sm dàn chuqur bo‘lmàgàn ustki qàtlàmini
õush ko‘rishi kuzàtishlàrdàn mà’lum.
Qulày shàrîitdà qo‘ng‘izlàr uzluksiz ko‘pàyadi. O‘rtà Îsiyodà
îmbîr uzunburuni yoz bo‘yi kàmidà 4 màrtà, ÌDH ning Shimîliy
hududlàridà esà yiligà 2 màrtà nàsl båràdi.
Qo‘ng‘iz såkin o‘rmàlàydi và qànîtlàri yåtàrli rivîjlànmàgànidàn
uchmàydi. Qo‘ng‘izlàr zàràrlàgàn dîn bilàn birgà bîshqà îm-
bîrõînàlàrgà hàm mità îràlàshigà sàbàbchi bo‘làdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 7 7
Shîli uzunburuni, ya’ni guruch mitàsi (Salandra oryzae L.)
Shîli uzunburuni, ya’ni guruch mitàsi (Salandra oryzae L.)
Shîli uzunburuni, ya’ni guruch mitàsi (Salandra oryzae L.)
Shîli uzunburuni, ya’ni guruch mitàsi (Salandra oryzae L.)
Shîli uzunburuni, ya’ni guruch mitàsi (Salandra oryzae L.)
(((((
Curculiniodae
Curculiniodae
Curculiniodae
Curculiniodae
Curculiniodae — uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
— uzunburunlar oilasi,
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera
Coleoptera — qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
— qattiqqanotlilar turkumi.)
O‘rtà Îsiyodà shîli uzunburuni îmbîrdàgi dîn zàxiràsi uchun
îmbîr uzunburunidàn hàm õàvflirîqdir, chunki u tåz ko‘pàyadi.
Shîli uzunburuni ko‘pinchà shîligà, àksàri bug‘dîy, àrpà, suli, grå-
chiõà, no‘õàt, lîviya, îq jo‘õîri, màkkàjo‘õîri dînigà, kànîp uru-
g‘igà và un màhsulîtlàrigà zàràr yåtkàzàdi.
Shîli uzunburuni dåyarli hàmmà jîydàgi îmbîrlàrdà uchràydi,
låkin shimîliy tumànlàrdà isitilmàydigàn binîlàrdà, uzunburun qishdà
nîbud bo‘làdi, tàbiàtdà fàqàt trîpikdà uchràydi.
Shîli uzunburunining uzunligi 3 mm gà yaqin, tànàsining tuzil-
ishi îmbîr uzunburuninikigà o‘õshàydi.
Qo‘ng‘izi jigàrràng, qànîtustliklàridà ikkitàdàn qizg‘ish dîg‘i bîr,
îrqàsining îld qismi yumàlîq nuqtà shàklidàgi chuqurchàlàr bilàn zich
qîplàngàn; qànîtustliklàri bo‘ylàb uzunàsigà kåtgàn chuqur nuqtà shàk-
lidàgi egàtchàlàr o‘tàdi. Qo‘ng‘izning qànîtlàri yaõshi rivîjlàngàn, shuning
uchun îmbîr uzunburunidàn fàrq qilàdi, ya’ni uchàdi.
Bu uzunburun bilàn îmbîr uzunburunining tuõumi, lichinkàsi
và g‘umbàgi bir-birigà judà o‘õshàydi.
Shîli uzunburuni bilàn îmbîr uzunburunining hàyot kåchirishi
umumàn bir-birigà o‘õshàydi và fàqàt quyidàgi bålgilàri bilàn fàrq qilàdi.
Shîli uzunburuni qànîtli bo‘lgànidàn, îmbîrõînàlàrgà îziq-
îvqàt bilàn emàs, bàlki o‘zichà hàm kiràdi, bundàn tàshqàri, O‘rtà
Îsiyodà fàqàt îmbîrõînàlàrdà emàs, bà’zàn dàlàlàrdà hàm rivîjlànà
båràdi. O‘rtà Îsiyo bilàn Kàvkàz îrtidà uzunburunning màkkàjo‘õîri
so‘tàsigà tuõum qo‘yish hîllàri hàm qàyd qilingàn.
Shîli uzunburuni qishki qàttiq sîvuqqà chidàmàydi.
Urg‘îchi uzunburun 500 — 600 tà tuõum qo‘yadi; bu uzunburun
îmbîr uzunburunigà qàràgàndà tåzrîq rivîjlànàdi; tuõumlardàn 6 — 9
kundà lichinkàlar chiqàdi và ulàr 12 — 17 kundà yåtilàdi, g‘umbàk-
ning rivîjlànishi 7 — 10 kungà cho‘zilàdi. Shîli uzunburuni yoz bo‘yi
8 màrtàgàchà nàsl båràdi. Nàmlik tànqisligigà îmbîr uzunburu-
nigà qàràgàndà yaõshi chidàydi. Nàmlik 6,7% dàn pàst bo‘lgàndàginà
lichinkàsi nîbud bo‘làdi.
Îmbîr kuyasi (Tinea granella L.)
Îmbîr kuyasi (Tinea granella L.)
Îmbîr kuyasi (Tinea granella L.)
Îmbîr kuyasi (Tinea granella L.)
Îmbîr kuyasi (Tinea granella L.)
(((((
Tinlidae
Tinlidae
Tinlidae
Tinlidae
Tinlidae — haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
— haqiqiy kuyalar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Îmbîr kuyasi, àsîsàn, jàvdàr dîni zàràrkunàndàsi bo‘lib, ko‘-
pinchà bug‘dîy, àrpà và suli dînigà hàm zàràr yåtkàzàdi. Kuya tush-
gàn dîn fîydàlànish uchun butunlày yarîqsiz bo‘lib qîlàdi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 7 8
Îmbîr kuyasi O‘rtà Îsiyo, Kàvkàz, Sibir, Yevrîpà và Yapî-
niyadà uchràydi.
Îmbîr kuyasi kàpàlàgining kàttàligi qànîtlàrini yozgàndà 9 —
14 mm bo‘làdi. Îldingi qànîtlàri îqimtir bo‘lib, yoyiq qo‘ng‘ir và
qîrà dîg‘làri hàmdà nuqtàlàri bîr. Kåyingi qànîtlàri kulràng bo‘lib,
uzun shîkilàsi bîr, bîshi sàrg‘ish-îq, tukli. Kàpàlàk tinch turgàn-
dà qànîtlàrini tànàsigà tàqàb, îrqà tîmînini birîz ko‘tàrib turàdi.
Òuõumi judà màydà, îqimtir bo‘lib, îvàl shàkldà.
Qurtining uzunligi 1 sm gàchà yåtàdi, õirà îq yoki sàrg‘ish-îq,
bîshi màllàrîq-jigàrràng. Birinchi và îõirgi sågmånt (bo‘g‘in) idà õitin-
làshgàn và îch qo‘ng‘ir tusli bittàdàn qàlqîni bîr, shu bilàn birgà
îrqà qàlqîni ensà qàlqînigà qàràgàndà îchrîq.
G‘umbàgining uzunligi 4 — 7 mm, ràngi qo‘ng‘ir, uchidà ikkità
tikàni bîr.
Îmbîr kuyasi îziqlànishni tàmîmlàgàn và ko‘pinchà pillà
o‘ràgàn qurtlik bîsqichidà qishlàydi. Bàhîrdà g‘umbàkkà àylànàdi.
G‘umbàklik bîsqichi 10 — 15 kun dàvîm etàdi.
G‘umbàkdàn chiqqàn kàpàlàklàr dînõînàlàrdà uchib yuràdi và
dîn yuzàsigà bir-ikkitàdàn tàrqàtib tuõum qo‘yadi. Kuya 50 —100 tà
tuõum qo‘yadi. Òuõumidàn 10 — 15 kundà qurt chiqàdi. Ulàr dîn-
ning ichini yåb, zàhàrli tåzàgini qîldirib kåtàdi. Bu tåzàkdà kàntàridàn
dågàn zàhàr bîr. Qurt îziqlàngàndà, àyrim dînlàrni o‘rgimchàk iði
bilàn biriktiràdi, shungà ko‘rà, îmbîrgà to‘kilgàn dîn yuzàsidà zàràr-
làngàn dîn, tåzàk và o‘rgimchàk iðidàn ibîràt yumàlîqlàngàn bo‘làk
pàydî bo‘làdi. Buning ichidà qurtlàr yashàydi và îziqlànàdi. Bittà
qurt rivîjlànish dàvridà 20 — 40 tà dîngà zàràr yåtkàzàdi. Dîn qàt-
tiq zàràrlànsà, yaõlit po‘sti qîlàdi. Kuzdà qurtlàr dînni tàshlàb,
dînõînàning dåvîrlàri và pîligà o‘rmàlàb chiqàdi-dà, pillà o‘ràydi.
Bà’zi qurtlàr kuzdàyoq zàràrlàngàn dîn îràsidà g‘umbàkkà àylànàdi.
Jànub pàrvînàsi (Plodia inderpunctella Íb.)
Jànub pàrvînàsi (Plodia inderpunctella Íb.)
Jànub pàrvînàsi (Plodia inderpunctella Íb.)
Jànub pàrvînàsi (Plodia inderpunctella Íb.)
Jànub pàrvînàsi (Plodia inderpunctella Íb.)
(((((
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae — parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Jànub pàrvînàsi õilmà-õil îziq-îvqàtgà: un, àyniqsà, màk-
kàjo‘õîri uni, hàr õil g‘àllàgullilàr dîni, yormà, kînfåt, àyniqsà,
shîkîlàd, hàmmà quritilgàn måvàlàr, chàqilgàn yong‘îq và quruq
måvàlàrni zàràrlàydi. Un và dîn yaõshi qàràb turilmàsà, ulàrning
tåzàk và o‘rgimchàk iði bilàn iflîslàngàn po‘sti và kukuniginà qîlàdi.
Jànub pàrvînàsi O‘rtà Îsiyo, Qîzîg‘istîn, Ukràinà, Rîssiya’ning
jànubi-shàrqi, Erîn, Àfg‘înistîn, Hindistîn, Jànubiy và O‘rtà Yev-
rîpàdà, Kichik Îsiyo, Shimîliy Àfrikà, Shimîliy Àmårikà và Àvstràli-
yadà uchràydi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 7 9
Kàpàlàgining kàttàligi qànîtlàrini yozgàndà 13 — 18 mm kålàdi.
Îldingi qànîtlàri kàmbàr, àsîsiy yarmi jigàrràng bo‘làdi. Qànîtining
shu jigàrràng yarmidà ko‘ndàlàngigà kåtgàn ikkità to‘q qo‘ng‘ir dîg‘i
bîr, u qo‘rg‘îshindày yaltiràb turàdi. Kåyingi qànîtlàri õirà-îq bo‘lib,
tàshqi chåkkàsi qîràmtir ràngdà, pàstki làb pàypàslàgichlàrining îõirgi
bo‘g‘ini pàstgà qiyshàyib chiqqàn.
Òuõumi îvàl shàkldà, 0,5 mm chàmàsi uzunlikdà, ràngi îq yoki
îch sàriq.
Qurtining uzunligi 13 mm gàchà yåtàdi, ràngi sàrg‘ish, bîshi îch
jigàrràng, jàg‘làri qîràmtir, tànàsining birinchi sågmånti ustidà zàrg‘àldîq
qàlqîni bîr. Uning tànàsi và bîshi yakkàm-dukkàm îch ràngdàgi qil
bilàn qîplàngàn, tànàsining uchidà bu tuklàr zichrîq jîylàshgàn.
G‘umbàgining uzunligi 6,2 — 9,0 mm, ràngi àvvàl sàriq bo‘lib,
kåyin qîràyadi và kàpàlàk chiqishidàn îldin jigàrràng tusgà kiràdi.
Ko‘zi qîrà. Qîrnining uchidà gàjàk bo‘lib tugàydigàn ilmîqlàri bîr.
Õàrtumining tàvàqàlàri (pàstki jàg‘làri) îràsidà làb pàypàslàgich-
làrining bîshlàng‘ichi ko‘rinib turàdi.
Pàrvînà, àsîsàn, qurtlik và qismàn g‘umbàklik bîsqichidà qish-
làydi. Àprål o‘rtàlàridàn vîyagà yåtgàn kàpàlàklàr pàydî bo‘là bîsh-
làydi. So‘nggi nàslning kàpàlàklàri dåkàbrdà uchishdàn to‘õtàydi.
Kàpàlàklàr tundà hàyot kåchiràdi, kunduz kunlàri qîrîng‘i jîylàrgà
kirib îlàdi. Òundà chirîqqà uchib kålmàydi.
Kàpàlàk 3 — 12 kun îziqlànmàydi. Urg‘îchisi shu vàqt ichidà
200 tàchà tuõum qo‘yadi. Òuõumini bittàdàn tàrqàtib qo‘yadi, îziq
yåtishmàgàndàginà to‘p-to‘p qilib qo‘yadi. Kàpàlàk tuõum qo‘yish
vàqtidà quruq sàbzàvît yoki måvà uyumining ichkàrisigà kiràdi, idish
yoki qîpdà turgàn îziq-îvqàtgà, hàttî 2 millimåtrli yoriqdàn hàm
kirà îlàdi. Òinch turgàn kàpàlàk nàrsàning pàstki tîmînigà, bà’zàn
esà yon tîmînigà qo‘nàdi, ustigà qo‘nmàslikkà hàràkàt qilàdi.
Pàrvînà måvà và dînning, àsîsàn, pàstki yuzàsigà, måvàlàr-
ning yorilgàn và burishgàn jîylàrigà, dînning egàtchàlàrigà tuõum
qo‘yadi. Îmbîr pàrvînàsi o‘rik, nîk và shàftîlining îrtiqchà quri-
tilgàn måvàlàrigà emàs, bàlki miyonà quritilgàn måvàlàrigà tuõum
qo‘yadi và uni substràtgà yopishtirib, birîz bîsib qo‘yadi.
Òuõumdàn 2,5 — 3,5 kundà qurt chiqàdi, ulàr judà sårhàràkàt
bo‘làdi, 0,3 — 0,5 mm li tåshiklàrdàn o‘tib kåtàdi. Quruq måvà yoki
un sîlingàn qîplàrdàgi tuõumdàn chiqàdigàn qurtlàr birinchi kuni
qîpning ichidà bo‘làdi, ikkinchi kundàn bîshlàb o‘rgimchàk iði to‘qiydi.
Òåzàgini shu iðgà biriktirib qo‘yadi, kåyinchàlik qurtlàr o‘rgimchàk
iðini nàysimîn shàkldà yasàb, uning himîyasidà yashày bîshlàydi.
Qurt båzîvtà qilinsà, àvvàl o‘rgimchàk iðining îstidàn o‘rmàlàb
chiqàdi, kåyin yanà tåz bårkinib îlàdi. Bà’zàn ulàr, àyniqsà yosh-
làri, tåzàk bilàn bårkitilgàn và o‘rgimchàk iðidàn to‘qilgàn nàychàsini
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 8 0
tàshlàb kåtib, yangi jîydà yangi o‘rgimchàk iði to‘qiy bîshlàydi.
O‘rgimchàk iðidàn to‘qilgàn nàychà un, dîn yoki quruq måvà và
sàbzàvîtlàrdà yashàydigàn qurtlàr uchun õîs. Ìåvà yoki kînfåt ichigà
kirib îlgàn qurtlàr esà o‘rgimchàk iðidàn nàychà qurmàydi.
Qurtlàrning rivîjlànish dàvri bir îydàn ikki îygàchà dàvîm età-
di, shu dàvrdà uch màrtà po‘st tàshlàydi. Qurtlàr quritilgàn îlchàdàn
ko‘rà, turshàkdà îziqlàngàndà tåzrîq rivîjlànishi qàyd qilingàn.
Qurtlàr yarim tiniq pillà ichidà, bà’zàn esà îchiqdà g‘umbàkkà
àylànàdi. Pàrvînàning prînimfà fàzàsi yozdà bà’zàn 20 kungàchà
cho‘zilàdi. G‘umbàklik bîsqichi 8 — 10 kun dàvîm etàdi.
Nàsl bårish dàvri 40 kundàn 65 kungàchà cho‘zilàdi (qishki uyqu
dàvri bundàn mustàsnî). Pàrvînà yil bo‘yi 3 — 4 màrtà nàsl båràdi.
U, àsîsàn, îmbîrõînàlàrdà và turàr jîy binîlàridà hàyot kåchirà-
di, låkin îchiq tàbiàtdà hàm uchràydi.
Pàrvînàning qurtini u bilàn birgà yashàydigàn và Braconidae
îilàsigà kiràdigàn pàrdàqànîtli pàràzitlàr qirib turàdi.
Dîn, ya’ni shîkîlàd pàrvînàsi (Ephestia elutella Íb.)
Dîn, ya’ni shîkîlàd pàrvînàsi (Ephestia elutella Íb.)
Dîn, ya’ni shîkîlàd pàrvînàsi (Ephestia elutella Íb.)
Dîn, ya’ni shîkîlàd pàrvînàsi (Ephestia elutella Íb.)
Dîn, ya’ni shîkîlàd pàrvînàsi (Ephestia elutella Íb.)
(((((
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae — parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Dîn pàrvînàsi dîn, yormà, un, màkàrîn, suõàri, påchånå, tîl-
qîn, shîkîlàd, kàkàî, quruq måvà và sàbzàvîtlàrni, bà’zàn tàmàki
õîmàshyosi, gårbàriy và entîmîlîgik kîllåksiyalàrni zàràrlàydi. O‘rtà
Îsiyodà dîn pàrvînàsi jànub pàrvînàsi bilàn bir qàtîrdà quruq
måvàlàrning eng àsîsiy zàràrkunàndàsi hisîblànàdi.
Dîn pàrvînàsi O‘rtà Îsiyo, Kàvkàz, Sibir, butun Yevrîpà, Kichik
Îsiyo, Shimîliy Àfrikà, Àvstràliya, Shimîliy và Jànubiy Àmårikàdà uchràydi.
Qànîtlàrini yozgàn kàpàlàgining kàttàligi 12 — 17 mm kålà-
di. Îldingi qànîtlàri îch kulràng, chåti ko‘pinchà qizg‘ish yoki zàng
tusli-qo‘ng‘ir bo‘làdi. Lupàdà qàràlsà, qànîtlàrining kulràng fînidà
qîrà và îq tàngàchàlàr ko‘rinàdi, bà’zàn qizg‘ish-îch qo‘ng‘ir tusli
kàpàlàklàr uchràydi. Îldingi qànîtlàridà ikkità îch ràngli ko‘ndàlàng
hîshiya ko‘rinàdi (bà’zàn ulàr bilinàr-bilinmàs bo‘làdi). Bu qànîtlàr-
ning o‘rtà kàtàgidà bir-birigà yaqin jîylàshgàn ikkità qîràmtir dîg‘
bîr. Kåyingi qànîtlàri îch kulràng, ya’ni îldingi qànîtlàridàn îchrîq,
urg‘îchi pàrvînà îldingi qànîtlàrining îldingi chåkkàsi burmàli. Îldingi
qànîtlàri kàmbàr, kåyingi qànîtlàri õiylà kångrîq bo‘làdi.
Òuõumi dàstlàb îch sàriq bo‘lib, kåyin îqàràdi, yumàlîq, dià-
måtri 0,35 — 0,45 mm kålàdi.
Qurtining uzunligi 12,5 mm gàchà yåtàdi, duksimîn, tànàsining
eng kång qismi qîrnining båshinchi sågmåntigà to‘g‘ri kålàdi. Bir-
inchi sågmåntidà õitinlàshgàn àyri qàlqîni bîr. Qurtining hàmmà
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 8 1
bo‘g‘inlàridà bittàdàn ko‘ndàlàng burmà bo‘làdi, shungà ko‘rà, uning
sågmåntlàri 13 tà emàs, bàlki 26 tà bo‘lib tuyulàdi. Qurt õirà îq tusli
bo‘lib, uzunàsigà kåtgàn îch qo‘ng‘ir-pushti yo‘llàri bîr. Shu yo‘llàrdàn
biri îrqàsi bo‘ylàb o‘tàdi; ikki yon tîmînidà uchtàdàn yo‘l bo‘làdi,
shu bilàn birgà eng pàstdàgi yo‘l uzuq-uzuqdir. Îyoqlàri yaqinidà hàr
tîmîndà yanà bittàdàn judà uzuq-uzuq yo‘l bîr. Bu yo‘llàr ikkinchi,
uchinchi và to‘rtinchi yoshdàgi qurtlàrdà yaõshi ko‘rinib turàdi. Shu
sàbàbli qurtlàr bir ràngli, qizg‘ish-pushti bo‘lib ko‘rinàdi. Båshinchi
yoshdàgi qurtlàrdà bundày yo‘llàr yo‘qîlàdi, qurtlàrning bîshi qizil-
qo‘ng‘ir, birinchi sågmåntining qàlqîni to‘q qo‘ng‘irdir.
G‘umbàgi sàrg‘ish-qo‘ng‘ir, silliq bo‘lib, uzunligi 6,5 mm kålàdi.
Dîn pàrvînàsi bilàn jànub pàrvînàsining hàyot kåchirishi bir-
birinikigà judà hàm o‘õshàydi, låkin dîn pàrvînàsi kàmrîq bîlàlàydi.
O‘rtà Îsiyodà dîn pàrvînàsining urg‘îchisi kàmdàn-kàm hîllàrdà 150
tàdàn îrtiq tuõum qo‘yadi. Kàpàlàgi 2 — 5 kun yashàydi. Dîn pàrvînà-
si tundà hàm hàyot kåchiràdi, låkin kunduz kunlàri hàm uchib yuràdi.
Dîn pàrvînàsi jànub pàrvînàsidàn fàrq qilib, chirîqqà uchib kålàdi.
Dîn pàrvînàsi qîrnini bukib, tåshik-yoriqlàrning pàstigà yoki
yon tîmînigà, îziq-îvqàtning o‘nqir-cho‘nqir jîylàrigà tuõumini
yopishtirib kåtàdi.
Òuõumdàn 4 — 4,5 kundà qurt chiqàdi. Àyrim qurtlàrning rivîjlànish
muddàti judà fàrq qilàdi; prînimfà dàvrini qo‘shgàndà bu muddàt 40 —
80 kungà bîràdi. G‘umbàklik bîsqichi 6 — 11 kun dàvîm etàdi. Qurtlàrning
qishki uyqusini qo‘shmàgàndà, nàsl bårishi 50 — 90 kun dàvîm etàdi.
Dîn pàrvînàsining qurtlàri — 3°C sîvuqdà nîbud bo‘làdi. 40°C
dàn yuqîri hàrîràtgà hàm chidàmàydi.
Dîn pàrvînàsi yiligà 3 — 4 màrtà nàsl båràdi.
Un pàrvînàsi (Pyralis farinalis L.)
Un pàrvînàsi (Pyralis farinalis L.)
Un pàrvînàsi (Pyralis farinalis L.)
Un pàrvînàsi (Pyralis farinalis L.)
Un pàrvînàsi (Pyralis farinalis L.)
(((((
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae
Pyralidae — parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
— parvonalar oilasi,
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera
Yepidoptera — tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
— tangaqanotlilar turkumi.)
Un pàrvînàsi un, kåpàk, dîn, o‘simlik õîmàshyosi, dîrivîr
o‘simliklàrni o‘rgimchàk iði và tåzàgi bilàn iflîslàntirib zàràr yåtkàzàdi.
Un pàrvînàsi O‘rtà Îsiyo, Sibir, Uzîq Shàrq, Kàvkàz îrti và
Yevrîpàning shimîlidàn bîshqà hàmmà jîydà uchràydi.
Kàpàlàgining kàttàligi qànîtlàrini yozgàndà 2 — 2,5 sm kålàdi,
kåyingi qànîtlàri îldingi qànîtlàridàn kångrîq bo‘làdi. Îldingi
qànîtlàri gunàfshà-jigàrràng bo‘lib, sàrg‘ish yoki yashilrîq-sàriq tusli
kång ko‘ndàlàng dîg‘i bîr. Kåyingi qànîtlàri to‘q kulràng bo‘lib,
tàshqi chåti îchrîq. Îldingi qànîtlàridà o‘rtàdàgi ràvshàn sàriq mày-
dînchàni chågàràlàb turgàn ikkità yo‘l bîr: kåyingi qànîtlàridà hàm
ikkità ko‘ndàlàng qànîtlàridà hàm ikkità ko‘ndàlàng yo‘l bîr, låkin
ulàr unchàlik ràvshàn bo‘lmày, îchrîq và bukilgàn.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 8 2
Qurtining uzunligi 2 sm gàchà, ràngi õirà îq yoki sàrg‘ish-kul-
ràng tusdà, tànàsining o‘rtà qismi uchigà qàràgàndà îchrîq, bîshi
qizil-qo‘ng‘ir, tànàsining birinchi sågmåntidà õitinlàshgàn îch
qo‘ng‘ir qàlqîni bîr.
G‘umbàgi jigàrràng tusdà, uzunligi 9 — 12 mm kålàdi. Òànà-
sining uchidà ilmîqlàri và qàlinlàshgàn jîyi bîr, qîrin sågmåntlàridà
nuqtà shàklidàgi ko‘pginà chuqurchàlàr bo‘làdi.
Un pàrvînàsi îmbîr, tågirmînlàrning àsîsàn, is bîsib kåtgàn
iflîs binîlàridà uchràydi, shu bilàn birgà binîdà hàvî và îziq nàm-
ligining îrtiq bo‘lishi pàrvînàlàr uchun àyniqsà qulày shàrîit tug‘diràdi.
Un pàrvînàsi yiligà 5 màrtà nàsl båràdi. Kàpàlàgi un và bîshqà
màhsulîtlàrgà to‘p-to‘p qilib tuõum qo‘yadi. Òuõumdàn chiqqàn
qurtlàr o‘rgimchàk iðidàn nàysimîn yo‘l quràdi, îziq-îvqàt zàr-
ràlàri và qîldiqlàrini o‘rgimchàk iðlàri bilàn o‘shà nàysimîn yo‘llàrning
dåvîrlàrigà yopishtirib kåtàdi.
Qurtlàr iðàkdày îq pillà o‘ràb, uni îziqlànish jîyigà và ko‘pin-
chà idish-qîplàrgà, binîning dåvîrlàrigà yopishtirib kåtàdi.
Òinch turgàn kàpàlàklàr qîrnining kåyingi uchini yuqîrigà qàyirib
turàdi.
89-ràsm (
89-ràsm (
89-ràsm (
89-ràsm (
89-ràsm (
IIIII). Îmbîr zàràrkunàndàlàri:
). Îmbîr zàràrkunàndàlàri:
). Îmbîr zàràrkunàndàlàri:
). Îmbîr zàràrkunàndàlàri:
). Îmbîr zàràrkunàndàlàri:
1—un pàrvînàsi, 2—tågirmîn pàrvînàsi, 3—g‘àllà pàrvînàsi,
4—jànubiy, îmbîr pàrvînàsi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 8 3
89-ràsm (
89-ràsm (
89-ràsm (
89-ràsm (
89-ràsm (
II
II
II
II
II). Îmbîr zàràrkunàndàlàri:
). Îmbîr zàràrkunàndàlàri:
). Îmbîr zàràrkunàndàlàri:
). Îmbîr zàràrkunàndàlàri:
). Îmbîr zàràrkunàndàlàri:
5—dîn kuyasi, 6—îmbîr kuyasi, 7—surinàm unõo‘ri, 8—shîli uzun-
buruni, 
9—kàltà mo‘ylîvli unõo‘r, 10—îmbîr uzunburuni, 11—kichik
dîn mitàsi, 
12—kichik un mitàsi.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 8 4
Îmbîr zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràshdà
Îmbîr zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràshdà
Îmbîr zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràshdà
Îmbîr zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràshdà
Îmbîr zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràshdà
qo‘llànilàdigàn pråpàràtlàr
qo‘llànilàdigàn pråpàràtlàr
qo‘llànilàdigàn pråpàràtlàr
qo‘llànilàdigàn pråpàràtlàr
qo‘llànilàdigàn pråpàràtlàr
N
-
t
a
r
a
p
e
r
P
,
i
m
o
n
g
n
i
n
b
a
l
h
s
i
i
h
c
v
u
r
a
q
i
h
c
t
a
l
v
a
d
-
t
a
r
a
p
e
r
P
r
i
s

a
t
i
g
a
d
i
h
c
v
u
t
e
a
d
d
o
m
t
a
r
a
p
e
r
P
g
n
i
n
i
f
r
a
s
,
i
r
o
y

e
m
i
k
o
y
g
k
/
a
g
l
/
a
g
-
t
a
r
a
p
e
r
P
-
a
d
y
o
f
n
a
d
n
a
g
i
d
a
l
i
n
a
l
i
r
u
t
n
i
k
e
i
s
y
a
Q
-
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
i
h
s
r
a
q
a
g
a
d
i
d
a
l
i
t
a
l
h
s
i
1
2
3
4
5
6
1
t
a
f
s
o
f
o
z
n
e
B
.
n
.
%
0
3
,
.
k
u
k
t
a
f
s
o
f
o
z
n
e
B
.
k
.
m
e
%
0
3
n
o
t
s
i
k
e
b
z

O
n
o
l
a
z
o
F
m
1
2
g
0
,
1
a
g
m
1
2
g
9
,
1
a
g
h
s

o
B
-
r
o
b
m
o
r
a
l
a
n
o
x
r
o
b
m
O
i
f
o
r
t
a
r
o
b
m
O
-
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
i
r
a
l
a
d
2
%
5
,
2
s
i
s
t
e
D
,
.
k
.
m
e

o
v
E
r
g
A

a
y
i
n
a
m
r
e
G
-
t
e
m
a
t
l
e
D
n
i
r
m
1
2
g
2
,
0
a
g
h
s

o
B
-
r
o
b
m
o
r
a
l
a
n
o
x
r
o
b
m
O
-
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
i
r
a
l
a
d
3
r
o
d
a
n
o
D
,
t
r
u
g
u
g
n
i
t
l
o
n
o
t
s
i
k
e
b
z

O
-
u
g
n
i
t
l
O
t
r
u
g
m
1
3
a
g
g
0
,
0
5
h
s

o
B
-
r
o
b
m
o
r
a
l
a
n
o
x
r
o
b
m
O
-
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
i
r
a
l
a
d
4
,
s
o
f
o
b
r
o
K
,
.
k
.
m
e
%
0
5
a
y
i
s
s
o
R
n
o
i
t
a
l
a
M
m
1
2
a
g
l
m
0
,
1

8
,
0
m
1
2
g
6
,
1
a
g
a
g
n
o
d
t
1
0
,
0
3

0
,
2
1
l
m
t
i
g
i
h
c
t
1
n
u
h
c
u
0
,
0
5

0
,
0
3
l
m
h
s

o
B
-
r
o
b
m
o
r
a
l
a
n
o
x
r
o
b
m
O
i
f
o
r
t
a
-
q
i
z
O
t
a
q
v
o
n
u
h
c
u
m
e
y
,
n
o
d
n
o
d
n
u
h
c
u
k
i
l

g
u
r
U
t
i
g
i
h
c
r
o
b
m
O
-
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
i
r
a
l
a
d
r
o
b
m
O
-
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
i
r
a
l
a
d
r
o
b
m
O
-
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
i
r
a
l
a
d
i
t
i
g
i
h
c
a
t
x
a
P
-
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
i
r
a
l
a
d
5
s
o
f
k
i
v
K
,
l
b
a
t
,
%
6
5
d
e
t
y
a
n
u
Y

,

s
u
r
o
f
s
o
F
n
o
t
s
i
d
n
i
H
n
i
f
s
o
F
m
1
3
g
0
,
5
a
g
h
s

o
B
-
r
o
b
m
o
r
a
l
a
n
o
x
r
o
b
m
O
-
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
i
r
a
l
a
d
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 8 5
Dàvîmi
1
2
3
4
5
6
m
1
3
a
g
g
0
,
3
a
h
c
a
g
m
5
,
1
b
i
l
i
q
n
o
m
r
i
x
,
n
a
g
l
i
k

o
t
,
n
a
g
n
a
l
p
o
q
i
k
o
y
t
n
e
z
e
r
b
n
e
l
i
t
e
i
l
o
p
n
a
l
i
b
a
k
n
o
y
l
p
n
a
g
l
i
p
o
y
,
n
u
h
c
u
q
i
z
o
a
v
k
i
l

g
u
r
u
n
u
h
c
u
m
e
y
n
a
g
i
d
a
l
i
t
a
l
h
s
i
n
o
d
r
o
b
m
O
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
-
i
r
a
l
a
d
6
n
o
b
e
r
T
.
n
%
0
2
,
.
k
u
k
i
u
s
t
i
M


z
l
a
k
i
m
e
K
,
a
y
i
n
o
p
a
Y
-
n
e
f
o
t
E
s
k
o
r
p
m
1
2
a
g
g
0
,
3
m
1
2
a
g
g
0
,
6
h
s

o
B
-
r
o
b
m
o
r
a
l
a
n
o
x
r
o
b
m
O
i
f
o
r
t
a
r
o
b
m
O
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
-
i
r
a
l
a
d
r
o
b
m
O
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
-
i
r
a
l
a
d
7
s
o
f
l
e
S
g
k
/
g
0
6
3
,
.
l
b
a
t
n
e
m
i
h
c
i
N

-
y
e
r
o
p
r
o
K

n
h
s
a
y
i
n
o
p
a
Y
t
r
u
g
u
g
n
i
t
l
O
e
l
o
v
o
m
o
k
,
Z
P
G
-
o
b
u
M

,

k
a
r
n
o
t
s
i
k
e
b
z

O

-
n
i
t
l
O
t
r
u
g
u
g
m
1
3
a
g
g
0
,
3
-
u
k
/
g
0
,
0
5
m
.
b
h
s

o
B
-
r
o
b
m
o
r
a
l
a
n
o
x
h
s

o
B
-
r
o
b
m
o
r
a
l
a
n
o
x
r
o
b
m
O
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
-
i
r
a
l
a
d
r
o
b
m
O
n
a
n
u
k
r
a
r
a
z
-
i
r
a
l
a
d
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 8 6
FÎYDÀLÀNILGÀN ÀDÀBIYOTLÀR
FÎYDÀLÀNILGÀN ÀDÀBIYOTLÀR
FÎYDÀLÀNILGÀN ÀDÀBIYOTLÀR
FÎYDÀLÀNILGÀN ÀDÀBIYOTLÀR
FÎYDÀLÀNILGÀN ÀDÀBIYOTLÀR
1. À l i m u h à m å d î v S.N., Õ o ‘ j à y å v Sh.Ò. „G‘o‘zà
zàràrkunàndàlàri và ulàrgà qàrshi kuràsh“. „Ìåhnàt“, Ò.,1987.
2. À l i m j à n î v R.À. „Entîmîlîgiya“. „O‘qituvchi“, Ò., 1977.
3. Àçèìîâ Ä.À. è äð. „Íàñåêîìûå Óçáåêèñòàíà“. „Ôàí“, 1993.
4. Á å é - Á è å í ê î Ã.ß. „Îáùàÿ ýíòîìîëîãèÿ“. „Âûñøàÿ
øêîëà “. Ì., 1980.
5. Á î í ä à ð å í ê î Í.Â., Ã ë ó ù å í ê î À.Ô. „Ïðàêòèêóì ïî
îáùåé ýíòîìîëîãèè“, „Êîëîñ“, Ì.,1982.
6. Á î í ä à ð å í ê î Í.Â. „Áèîëîãè÷åñêàÿ çàùèòà ðàñòåíèé“. „Êî-
ëîñ“, Ì., 1978.
7.  î ë ê î â Ñ.Ì. è äð. „Àëüáîì âðåäèòåëåé è áîëåçíåé ñåëü-
ñêîõîçÿéñòâåííûõ êóëüòóð“. Ì., 1955.
8. àå ð ø ó í Ì.Ñ., Á.Ä.Ê ë å é í å ð ., È.Ê.Ì à õ í î â ñ ê è é
„Âðåäèòåëè è áîëåçíè ëåñíûõ íàñàæäåíèé è áîðüáà ñ íèìè“.
Ãîñêîìèçäàò, Ò., 1954.
9. Ç à õ â à ò ê è í Þ.À. „Êóðñ îáùåé ýíòîìîëîãèè“. Àãðîïðî-
ìèçäàò, Ì., 1986.
10. Ç à ê ë à ä í î é Ã.À., Ð à ò à í î â à Â.Ô. „Âðåäèòåëè õëåáíûõ
çàïàñîâ è ìåðû áîðüáû ñ íèìè“, „Êîëîñ“, Ì., 1973.
11. Ê ó ç í å ö î â Å.Í., × å ð í î â À.Ã., Ê à ò à í î â à Ë.Í.
„Êóðñ çîîëîãèè“, Àãðîïðîìèçäàò, Ì., 1989.
12. K i m s à n b î y å v Õ.Õ., Y o ‘ l d î s h å v À.I. và b. „O‘sim-
liklàrni kimyoviy himîya qilish“, „O‘qituvchi“, Ò., 1977.
13. „Îñíîâû èíòåãðèðîâàííîé ñèñòåìû çàùèòû ðàñòåíèé â
õëîïêîâîäñòâå“. prîf. Ì.Qîdirîvning umumiy tàhriri îstidà, „Fàn“,
Ò., 1989.
14. Ì è ã ó ë è í À.À. è äð. „Ñåëüñêîõîçÿéñòâåííàÿ ýíòîìî-
ëîãèÿ“, „Êîëîñ“, Ì., 1976.
15. Ì u r î d î v S.À. „Umumiy entîmîlîgiya kursi“, „Ìåhnàt“,
Ò., 1986.
16. Πñ ì î ë î â ñ ê è é Ã.Å., Á î í ä à ð å í ê î Í.Â. „Ýíòîìî-
ëîãèÿ“, „Êîëîñ“, Ì., 1973.
17. Ï î ñ ï å ë î â Ñ.Â. âà á. „Îñíîâû êàðàíòèíà ñåëüñêîõîçÿéñò-
âåííûõ ðàñòåíèé“. „Êîëîñ“, Ì., 1985.
18. R à s h i d î v Ì.I. và b. „Òut pàrvînàsi và ungà qàrshi kuràsh
bo‘yichà tàvsiyanîmà“, „O‘qituvchi“, Ò., 2002.
19. R î s s G., R î s s Ch., R î s s D. „Ýíòîìîëîãèÿ“. Ì., 1985.
20. Ñïèñîê õèìè÷åñêèõ è áèîëîãè÷åñêèõ ñðåäñòâ â áîðüáå
ñ âðåäèòåëÿìè, áîëåçíÿìè ðàñòåíèé è ñîðíÿêàìè, äåôîëèàíòîâ
è ðåãóëÿòîðîâ ðîñòà ðàñòåíèé ðàçðåøåííûõ äëÿ ïðèìåíåíèÿ â
ñåëüñêîì õîçÿéñòâå Ðåñïóáëèêè Óçáåêèñòàí 2002 — 2006 ãîäà.
Ò., 2002.
21. H à m r î y å v À.Sh. và b. „G‘àllà và shîlini zàràrkunàndà
kàsàlliklàr và bågînà o‘tlàrdàn himîya qilish“. Ò., 1999.
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 8 7
ÌUNDÀRIJÀ
ÌUNDÀRIJÀ
ÌUNDÀRIJÀ
ÌUNDÀRIJÀ
ÌUNDÀRIJÀ
Kirish ----------------------------------------------------------------------------------- 3
I. Umumiy entîmîlîgiya
I. Umumiy entîmîlîgiya
I. Umumiy entîmîlîgiya
I. Umumiy entîmîlîgiya
I. Umumiy entîmîlîgiya
Hàshàrîtlàrning và bîshqà zàràrli guruhgà mànsub îrgànizmlàr-
ning tàshqi tuzilishi --------------------------------------------------------------- 7
Hàshàrîtlàrning ichki tuzilishi ---------------------------------------------- 21
Hàshàrîtlàr biîlîgiyasi --------------------------------------------------------- 36
Hàshàrîtlàr ekîlîgiyasi -------------------------------------------------------- 48
Hàshàrîtlàrning siståmàtik guruhlàri và vàkillàri --------------------- 55
II. Qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi
II. Qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi
II. Qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi
II. Qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi
II. Qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi
Qishlîq õo‘jàlik ekinlàri zàràrkunàndàlàrigà qàrshi kuràsh
usullari ------------------------------------------------------------------------- 72
Dàlà ekinlàrining hàmmàõo‘r zàràrkunàndàlàri ---------------------- 83
G‘àllà ekinlàri zàràrkunàndàlàri và ulàrgà qàrshi kuràsh
chîràlàri ----------------------------------------------------------------------- 107
Shîli zàràrkunàndàlàri --------------------------------------------------------- 126
Dukkàkli dîn ekinlàrining zàràrkunàndàlàri và ulàrgà qàrshi
kuràsh chîràlàri ----------------------------------------------------------- 130
Yem-õàshàk ekinlàri zàràrkunàndàlàri và ulàrgà qàrshi
kuràsh -------------------------------------------------------------------------- 136
Ìîyli o‘simliklàr zàràrkunàndàlàri -------------------------------------- 155
G‘o‘zàning àsîsiy zàràrkunàndàlàri. G‘o‘zàning so‘ruvchi
zàràrkunàndàlàri và ulàrgà qàrshi kuràsh ------------------------ 160
G‘o‘zàning kåmiruvchi zàràrkunàndàlàri ------------------------------- 167
Sàbzàvît và pîliz o‘simliklàrining zàràrkunàndàlàri --------------- 177
Butgulli sàbzàvît ekinlàrining zàràrkunàndàlàri ---------------------- 179
Bîg‘-måvàzîr, tîk zàràrkunàndàlàri và ulàrgà qàrshi
kuràsh -------------------------------------------------------------------------- 199
Qàlqîndîrlàr ----------------------------------------------------------------------- 204
Sîõtà qàlqîndîrlàr -------------------------------------------------------------- 211
Òîk zàràrkunàndàlàri ----------------------------------------------------------- 236
Subtrîpik, sitrus o‘simliklàri zàràrkunàndàlàri ---------------------------- 259
Òut dàràõti zàràrkunàndàlàri ------------------------------------------------ 263
Îmbîr zàràrkunàndàlàri và ulàrgà qàrshi kuràsh ------------------ 272
www.ziyouz.com kutubxonasi


2 8 8
HÎJIÌURÎD HÀÌRÎQULÎVICH KIÌSÀNBÎYÅV,
RÀ’NΠSHÀRÎPÎVNÀ O‘LÌÀSBÎYÅVÀ,
BOTIRJON ABDUSHUKIROVICH SULAYMONOV,
QÀRSHIVÎY ÕÀLILÎVICH ÕÀLILÎV
UÌUÌIY VÀ QISHLÎQ ÕO‘JÀLIK
UÌUÌIY VÀ QISHLÎQ ÕO‘JÀLIK
UÌUÌIY VÀ QISHLÎQ ÕO‘JÀLIK
UÌUÌIY VÀ QISHLÎQ ÕO‘JÀLIK
UÌUÌIY VÀ QISHLÎQ ÕO‘JÀLIK
ENÒÎÌÎLÎGIYASI
ENÒÎÌÎLÎGIYASI
ENÒÎÌÎLÎGIYASI
ENÒÎÌÎLÎGIYASI
ENÒÎÌÎLÎGIYASI
Àgrînîmiya và o‘simliklàrni himîya qilish
kîllåjlàri uchun o‘quv qo‘llànmà
Qayta ishlangan va to‘ldirilgan ikkinchi nashti
„O‘qituvchi“ nashriyot-matbaa ijodiy uyi
Òîshkånt — 2005
Ìuhàrrir
M.Odilova
Ràsmlàr muhàrriri
F.Nåkqàdàmbîyåv
Òåõnik muhàrrir
T.Greshnikovà
Ìusàhhih
À.Ibrîhimîv
Kîmpyutårdà sàhifàlîvchi
Q.Kuzàyåvà
IB ¹ 8453
Original-maketdan bosishga ruxsat etildi 11.07.2005.
Bichimi 60x90
1
/
16
. Kegli 10,8 shponli. Tayms garniturasi. Ofset bosma usulida
chop etildi. Bosma t. 18,0. Nashr t. 17,8. 3000 nusxada bosildi.
Buyurtma ¹
O‘zbekiston Matbuot va axborot agentligining „O‘qituvchi“ nashriyot-matbaa
ijodiy uyi. Òoshkent —129, Navoiy ko‘chasi, 30-uy. // Òoshkent, Yunusobod
dahasi, Murodov ko‘chasi, 1-uy. Shartnoma ¹ 10-190-04.
Kimsànbîyåv H.Õ. và bîshq.
Kimsànbîyåv H.Õ. và bîshq.
Kimsànbîyåv H.Õ. và bîshq.
Kimsànbîyåv H.Õ. và bîshq.
Kimsànbîyåv H.Õ. và bîshq.
Umumiy và qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi.
Umumiy và qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi.
Umumiy và qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi.
Umumiy và qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi.
Umumiy và qishlîq õo‘jàlik entîmîlîgiyasi. Àgrînî-
miya và o‘simliklàrni himîya qilish kîllåjlàri uchun o‘quv
qo‘llanma. Ìuàlliflàr: H.Õ.Kimsànbîyåv, R.Sh.O‘lmàs-
bîyåvà, B.A. Sulaymonov, Q.Õ.Õàlilîv. Ò.: „O‘qituvchi“
NMIU, 2005. 288 b.
Sàrlàvhàdà: O‘zR Îliy và o‘rtà màõsus tà’limi vàzir-
ligi, O‘rtà màõsus, kàsb-hunàr tà’limi markazi.
I. 1,2 Ìuàllifdîsh.
BBK 28. 691. 89ya722
K 43
www.ziyouz.com kutubxonasi

Document Outline

  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6

Download 4.69 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling