Renaixement Procedent del terme italià “renascere” i que posteriorment passa a ser una època històrica dins de l'edat moderna. Michelet va denominar “renaissance” a aquest període històric en el segle XIX.
És una corrent cultural que es va desenvolupar als segles XV i XVI. Les seves característiques van ser: - Preocupació per l'ésser humà. - Inspiració en l'Antiguitat. - Defensa de la raó i l'experiència com a vies per trobar la veritat. - Curiositat per totes les matèries.
Renaixement: humanisme -Van destacar humanistes com Erasme de Rotterdam, Tomás Moro i Juan Luis Vives. - La seva obra es va difondre per nous mitjans: impremtes i acadèmies.
Renaixement: desenvolupament científic La mentalitat humanista va provocar un fort desenvolupament de les ciències.
Nicolás Copèrnic va desenvolupar la teoria heliocèntrica.
Desenvolupament científic: Andrea Vesalio va realitzar estudis d'anatomia.
Miguel Servet, va descobrir la circulació sanguínia.
Renaixement: l'art El Renaixement és el nom de l'estil artístic que es va desenvolupar als segles XV i XVI. Els artistes es van inspirar en l'Antiguitat, van fer de l'ésser humà el centre de l'art i es van preocupar per plasmar la bellesa.
Renaixement: l'art Es distingeixen dues etapes: Quatrocento o segle XV: el centre artístic va ser Florència. Cinquecento o segle XVI: el centre artístic va ser Roma. Els artistes comptaven amb el suport dels mecenes.
Renaixement: l'art Característiques: Recuperació dels elements clàssics. Proporcions adaptades a l'ésser humà. Ordre i harmonia.
Renaixement: Recuperació dels elements clàssics, partenó
Renaixement: partenó Temple de l’ Acròpolis d’Atenes dedicat a Atena Pàrtenos. Realitzat en temps de Pèricles, fou destruït pels perses el 479 aC. Els treballs de reconstrucció duraren del 447 al 438 aC.
Quattrocento: Brunelleschi: cúpula de la catedral de Florencia.
Alberti: iglesia de San Andrés de Mantua.
Renaixement: Arquitectura Cinquecento: Bramante: primer proyecto del Vaticano. Palladio: villas e iglesias en Venecia.
Miguel Ángel: cúpula del Vaticano.
Renaixement: pintura
Botticelli: perfecció en el dibuix i el moviment.
Masaccio: iniciador de la perspectiva.
Masaccio: iniciador de la perspectiva.
La perspectiva Hi ha tres classes: La primera és la que disminueix els objectes a mesura que s'allunyen de la nostra vista. La segona és la forma segons la qual es modifiquen els colors en allunyar-se de l'ull. La tercera i última consisteix a definir com els objectes han de realitzar-se amb menor minuciositat a mesura que s'allunyen. LEONARDO DA VINCI, Tractat de la pintura, 1508
Renaixement: pintura Cinquecento: Leonardo: La Gioconda.
Leonardo: La Última Cena.
Renaixement: pintura Rafael: estancias del Vaticano y madonnas.
Tiziano: retratos y cuadros mitológicos.
Miguel Ángel: Capilla Sixtina.
Característiques: Importància de les proporcions i dels estudis anatòmics. Gèneres: nu, retrat i escultura eqüestre. Materials: bronze i marbre.
Renaixement: escultura Quattrocento: Ghiberti: portes del baptisteri de la catedral de Florència. Donatello: David.
Renaixement: escultura Cinquecento: Miquel Ángel: Piedad, David y Moisés.
L'expansió del Renaixement: el cas d'Espanya Arquitectura: Estil italià: palau de Carlos V, Granada.
Estil herreriano: monestir de Sant Lorenzo de l'Escorial, Madrid.
Estil plateresc: façana de la Universitat de Salamanca.
L'expansió del Renaixement: el cas d'Espanya Escultura: Predominen les talles en fusta policromada, en les quals es plasmen intensos sentiments religiosos. Obra d'Alonso Berruguete.
L'expansió del Renaixement: el cas d'Espanya Pintura: Sobresurt El Greco.
El Greco : El caballero de la mano en el pecho.
El Greco : El entierro del conde de Orgaz
La reforma Causes: crisi religiosa a la fi de l'Edat Mitjana (luxe de les jerarquies, falta de preparació dels sacerdots, indulgències...).
La reforma Inici: la Reforma luterana. Moviment encapçalat per Martín Luter.
La Reforma luterana. La pugna contra l’escolàstica aristotèlica, que volgué substituir per l’augustinisme, el portà a aplicar a les qüestions del pecat i de la concupiscència tot un conjunt d’afirmacions augustinianes, que l’ajudaren a emprendre una nova lectura de la carta als romans, fins a descobrir la concepció de la fe fiducial en Crist salvador com a causa única de la salvació, amb l’exclusió de tot altre mitjà i de la col·laboració de l’home amb les seves bones obres, que ell considerà necessàries com a testimoniatge de l’elecció de Déu i no pas com a meritòries de salvació.
La Reforma luterana. Aquesta crisi interna religiosa esclatà amb la qüestió de les indulgències. Contra les indulgències : Per què el Papa, la riquesa del qual és major que la de molts grans rics, no edifica almenys la basílica de Sant Pere amb els seus propis diners, en comptes de fer-ho amb el dels pobres fidels?
La Reforma luterana. Les indulgències, per les quals els predicadors prometen grans mèrits, no tenen més que un, el de lliurar diners. Cal ensenyar als cristians, que el que es dóna als pobres, o presta als necessitats, és millor que guanyar indulgències. M. LUTER, 95 tesis religiosos.
La reforma Principis: salvació per la fe, relació directa entre els fidels i Déu, interpretació lliure de la Bíblia, manteniment de sol dos sagraments (baptisme, eucaristia), prohibició del culte a la Verge i els sants, negació de l'autoritat del Papa.
La reforma L'expansió de la Reforma. Anglicanisme: moviment encapçalat pel rei Enrique VIII d'Anglaterra, que va passar a encapçalar l'Església anglicana.
Expansió de la Reforma.
Destrucció de imatges católicas per els calvinistas
La Contrarreforma i les conseqüències de la Reforma -Moviment reformador dins del si de l'Església catòlica, com a resposta a la Reforma protestant. -Protagonistes: la Companyia de Jesús. -Conseqüències de la Reforma: guerres de religió, intolerància i força de la Inquisició.
Do'stlaringiz bilan baham: |