Tarix-7 2017.(Uzb). indd
-§. ÕITÎY (IV–X ASRLARDA)
Download 3.8 Mb. Pdf ko'rish
|
7-sinf-Jahon-Tarixi
- Bu sahifa navigatsiya:
- Suy sulî làsi
- Li Yuàn
- (1 mu – 6 sî tiõ)
13-§. ÕITÎY (IV–X ASRLARDA)
Õitîyning birlàshishi. Õàn quldîrlik impåriyasi III àsr dà inqirîzgà uchràb, uning o‘rnidà 3 tà mustàqil: Våy, Shu và U dàvlàtlàri vujudgà kålàdi. Shu pàytdàn Õitîydà yerga egalik munîsàbàtlàri shàkllànà bîshlàydi. VI àsrning ikkinchi yarmidà Turk õîqînligining hujumi xavfi Õitîyning birlàshuvigà turtki bo‘lgan. Màmlàkàt- ni chåklànmàgàn hîkimiyatgà egà bo‘lgàn Suy sulî làsi (589–618) vàkili bîshqàrgàn. Uning iõtiyoridà kuchli qo‘shindàn tàshqàri, ko‘p sînli sîdiq àmàldîrlàri hàm bîr edi. Màm là kàtning màrkàzlàshuvi to‘rt àsr dàvîm etgàn o‘zàrî urushlàrgà chåk qo‘yib, iqtisîd và màdàniyatning rivojlani shiga îlib kålgan. Ekin màydînlàri kångàyib, àhîli sîni ko‘paygan, sàvdî-sîtiq jînlànib, shaharlàr yuksàlà bîshlàgan. Yangi hîkimiyat sîliqlàrni tàrtiblàshtirib, pul islîhîti o‘t kàzgan. III asrda Xitoyda yer egaligi munosabatlari shak- llana boshlaydi. Suy sulolasi (589–618) davrida Xitoyda markaz lashuv nihoyasiga yetdi. Màmlàkàt vilîyatlàri îràsidàgi iqtisîdiy àlîqàlàrni mustàhkàmlàsh, Õuànõe và Yanszi dàryolàri îrà lig‘idàgi 57 II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO hududlàrni sàvdî-sîtiq munîsàbàtlàrigà tîrtish màqsàdidà – Buyuk kànàl qurilàdi. Bu tàdbir màm làkàt miqyosidà yagona suv yo‘lining bàrpî etilishidàn tàshqàri, sharqiy vi lîyatlàrning dångizgà chiqi shigà shàrîit yarà tàdi. Låkin Suy sulîlàsining bîshqàruvi uzîq dàvîm etmàydi. Õitîyning shimoli-g‘àrbidàgi mahal- liy hokimlàrdàn biri Li Yuàn 618-yilda tàõtni egàllàb Tàn sulîlàsigà (618–907) àsîs sîladi. Yer egàligi munîsàbàtlàri. Tàn impåriyasi bîshqàruvi dàvridà Õitîy- dàgi bàrchà yerlàr dàvlàtniki dåb e’lîn qi linàdi. Màmlàkàtning bàrchà hududlàridà dåhqînlàrgà kichik-kichik yer màydînlàri ijàràgà bårilàdi. 624-yil- da qàbul qi lingàn qînungà ko‘rà, hàr bir õo‘jàlik uy-hîvlisi o‘rnidàn tàshqàri 80 mugacha (1 mu – 6 sî tiõ) hày- dàlàdigàn yerni ijaraga îlish huquqigà egà bo‘làdi. Hàr bir õînàdîngà o‘z bîg‘idà måvàli dà- ràõtlàrdàn tàshqàri, tut o‘stirish màj buriy etib qo‘yi làdi. Yangi qînungà binîàn, dåhqîn o‘z hîvlisi và tîmîr- qàsini sîtishi, gàrîvgà qo‘yishi mumkin edi. Àmmî dàvlàt tîmînidàn àjràtilgàn yerni sîtish taqiqlàngàn. Dàvlàtdàn îlingàn yer hisîbigà dåhqîn turli sîliqlàr to‘làshidàn tàshqàri, måhnàt màjburiyatini hàm o‘tàb bårgàn. Õususàn, mànbàlàrdà Lîyan Buyuk kànàli qu- rilishigà 2 milliîn, Buyuk Õitîy dåvî rini qurish và ta’mirlàshgà 1 milliîndàn îrtiq kishi jàlb etilgàni hàqidà yozilgàn. Impåràtîr o‘z à’yonlàri, làshkàrbîshilàri, àmàldîrlàri và zîdàgînlàrgà yirik yer màydînlàrini tàqdim etgàn. Jumlàdàn, àyrim a’yonlarning màvqålàri: unvîn và làvîzimlàrigà qàràb 500 dàn 10 ming mugàchà yer bilàn tàqdirlàngànlàr. Mànbàlàrdà àlîhidà õizmàtlàri uchun hàrbiy yoki àmàldîrgà 300 dàn 6 ming mugàchà yer bårilgàni qàyd etilgàn. Impåràtîr tàqdim etgàn yerlàr sîliqlàrdàn îzîd qilingàn. 46-rasm. Imperator Li Yuan |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling