Tarix-7 2017.(Uzb). indd
Shaharlar, hunàrmàndchilik và sàvdî
Download 3.8 Mb. Pdf ko'rish
|
7-sinf-Jahon-Tarixi
- Bu sahifa navigatsiya:
- Õànchjîu , Kàyfin , Yanchjîu
- Tàshqi siyosàt.
- Sun sulîlàsi
Shaharlar, hunàrmàndchilik và sàvdî. Õitîydà VI àsr-
dànîq sha har làr birmunchà yuksàlàdi. Chågàrà hududlàri- da yangi shahar-qàl’àlàr bunyod etilà bîshlàydi. Dångiz và dàryo pîrtlàridà, õîmàshyo sårîb jîylàrdà, sàv dî- hunàrmàndchilik yuksàlib, yangi shaharlàr vujudgà kålàdi. Buyuk kànàl hàmdà dångiz sohillari bo‘ylàb, VII àsrdà Õànchjîu, Kàyfin, Yanchjîu shaharlàrining yuksàlishi hàm sàvdî-sîtiq va hunàrmàndchilikning rivîjlànishi bilàn bîg‘liq edi. Ushbu jàràyon qînunlàrni kuchaytirishni tà- qîzî etib, Tàn impåràtîrlàri shaharlàrdà kåchàsi ko‘chàgà chiqishni taqiqlàydi. Kåchàsi shahar darvozalari yopib qo‘yilgan; shahar dåvîridàn îshib o‘tganlar 70 dàrrà kàltàklànishi jîriy etilgàn. Àlbàttà, bu tàdbirlàr shaharlàrdà tinchlik-îsîyishtàlikni, mîl-mulk dàxl sizligini sàqlàshgà qaratilgàn edi. VII–VIII àsrlàrdà Õitîydà tîg‘-kînchilik sîhàsi, chinni và sîpîl buyumlàr ishlàb chiqàrish ham yuksàlgan. Shahar hunàrmàndlàri kàsb uyushmàlàri (sexlar)ni tuzib, ma’lum kàsbdàgi hunàrmàndlàr àlîhidà ko‘chà và màvzålàrdà jîylàshà bîshlàgàn. Õitîyning màrkàzlàshuvi va iqtisîdiy tàràqqiyoti sàvdî-sîtiqning hàm yuksàli- shini ta’ minlàgan. Eng yirik bîzîr Yanch jîudà bo‘lib, bu shahar suv và quruqlik sàvdî yo‘llàri kåsishgàn jîydà joylashgan edi. Ushbu dàvrdà vujudgà kålgàn yar màrkàlàr hàm ichki sàv dîning kån gà yishigà xizmàt qilgàn. Õitîydà VII àsrdàn yagona pul – syanning jîriy etili shi ham iqti sîdiy yuksàlishgà õizmàt qilgan. Zàrb qilingàn tàngà làrning o‘rtàsidà to‘rt burchàk tåshigi bo‘lib, u pulni iðgà tizishgà mo‘ljàllàngàn edi. Tàshqi siyosàt. Tàn sulîlàsi hukmrînligi davridà Õitîy Turk xîqînligigà qàrshi urushlàr îlib bîràdi. Impåràtîr qo‘shinlàri 640-yilda Buyuk Ipàk yo‘li ustidà jîylàsh- gàn Gàîchàn dàvlàtini màg‘lub etàdi. Shundàn so‘ng uyg‘urlàrgà qàrshi uzîq yillàr dàvîm etgàn urushlàr 47-rasm. Tan sulolasi davridagi tanga 59 II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO bîshlànàdi. G‘àrbiy Turk õîqînligigà qàrshi 20 yildan ko‘proq davom etgan urushlàr hàm Õitîy qo‘shinlàri g‘àlàbàsi bilàn tugàydi. Kîråyagà qàrshi 668-yilda bîsh- làngàn urush, uning pîytàõti Põånyanning îlinishi bilàn yakunlànàdi. VII–VIII àsrlàrdà Õitîy fàîl tàshqi siyosàt îlib bîrib, Turk õîqînligi, Àràb õàlifàligi, Vizàntiya, Yaponiya và Hindistîn bilàn savdo diðlîmàtik àlîqàlàr o‘rnàtadi. Yangi Sun sulîlàsi dàvridà (960–1279) Õitîyning õàlqàrî àlîqàlàri yanàdà kångàyadi. O‘rtà Îsiyo, Hindistîn, Hindiõitîy, dångiz îrqàli Yaponiya và In- dînåziya bilàn sàvdî-sotiq qilina boshlaydi. Ilk o‘rta asrlarda Xitoyda Suy (589–618), Tàn (618–907) sulîlàlari hukmronlik qilgan. 1. Õitîydà yerga egalik munîsàbàtlàri qàchîndàn vujudgà kålgàn? 2. Màmlàkàtdà dåhqînlàr àhvîli qàndày bo‘lgàn- ligini so‘zlàb båring. 3. Õitîydà shaharlàr, hunàrmàndchilik và sàvdîning rivîjlànà bîrishini misîllàr bilàn ko‘rsàting. 4. Tan sulolasi hukmdorlari tashqi siyosatda qanday muvaffaqiyatlarga erishgan? Download 3.8 Mb. Do'stlaringiz bilan baham: |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling