Tuzuvchilar: M. J. Rajabov


Download 5.94 Mb.
Pdf ko'rish
bet66/112
Sana14.10.2023
Hajmi5.94 Mb.
#1702769
1   ...   62   63   64   65   66   67   68   69   ...   112
Bog'liq
Алланз Пиз - Тана тили(2)

115
92-rasm. Balkim. keyinchn- 
lik s b ham men kabi 
muvaffaqiyatlarga erisharsb.


9.1-rasm Men s i/ bilan bir xil maqomga egaman.
B o sh qa usul esa, o d a m n i o ' z tan a h olatini o 'z g a r -
tirishga m a jb u rla s h d a n iborat b o 'lib , bu o 7 . navbatida 
u n i n g sizga m u n o s a b a l i n i o z g a r t i r i s h g a o lib keladi. 
B u n in g u c h u n birorta p r e d m e tn i u n d a n u/.oqroqqa q o ' ­
yib. «Siz buni k o 'rg a n in g iz y o 'q n ii?» d e b uni oldinga 
eng ash ishig a erishishingiz kerak.
O 'z a r o h a m k o r l ik n i e n g yaxshi usu li u n in g im o -
ish o ra la rin i laqlid qilish (n u sx a la sh ) hisoblan adi. Agar 
s u h b a t d o s h likrlariga q o 's h il g a n in g i z n i k o 'r s a t m o q c h i
bo'lsangiz., u n in g ta n a h a ra k a tla ri va im o -is h o r a la rin i 
takrorlang.
B o s h q a t o m o n d a n , a g a r « Q o ' l i b o s h o r q a s i d a »
h olatidagi o d a m sizga tan b e h b eray o tg an b o 'lsa . uning 
jahlini c h iq a r m a s lik u c h u n ta n a h a r a k a tl a r i va im o -
ishoralarini tak rorlam aslik zarur. M a sa la n , ikki advokat 
b ir-b irig a o / i n i n g tengligi va h a m k o r lig in i ifodalash
u c h u n bu i m o - is h o r a d a n fo ydalanishi m u m k in . A m m o
m a k ta b dire k to rin in g xon asid a in tizo m siz bola q o 'lin i 
b osh inin g orqasiga q o 'y ish i o rqali d ire k to m in g asabiga 
tcgishi an iq. Bu im o - is h o r a n in g kelib chiqishi n o m a 'l u m
b o 'l i b , e h t i m o l , q o ' l l a r t a s a v v u r q ili n a y o t g a n k rcslo 
bilan bog'liq, unga o d a m ro h a tla n ib d a m olishini bil- 
diradi.
116


Bu im o -is h o ra n i o r g a n i s h jara y o n id a shuni aniqla 
dikki. bir s u g 'u rta kom paniy asida 30 la b o s hq a ruvc hidan 
27 tasi o ' z xodim lari ishtirokida m u n o z a r a li ja r a y o n n i 
nam oyish qilishlariga kelishishgan, a m m o bu n a m o y ish - 
d a n o 'z l a r i d a n y u q o r i l a v o z im lila r o l d id a j u d a karn 
holatlard a foydalanganlar. R a h b a rla ri ishlirokida xuddi 
shu b o sh q aruv ch ilar ito alko r b o ‘ysunuvchi va himoyaviy 
im o -is h o ra la r t o 'p la m id a n foydalanishgan.
AGRESSIVLIK VA IIARAKATGA TAYYORLIK 
IMO-ISHORALARI
Q uyidagi vaziyatlarda:
— o t a - o n a s i bilan lo rtish a y otg a n bola;
— m u so b a q a bo sh la n ish in i k u tay o tg a n s p o rtc h i;
— y cchinish xon asid a rau n d b o shlanish ini ku layo tgan 
b okschi kabi o d a m l a r q a n d a y i m o - is h o r a la m i qo'llaydi?
H a r bir h o l a l d a in so n « Q o 'lla r i belida» h o la lid a
t u r a d i , c h u n k i bu in so n t o m o n i d a n a g rcssiv m u n o -
s a b a t n i b i l d i r i s h g a m o ' l j a l l a n g a n x a r a k t e r l i i m o -
i s h o r a l a r d a n b ir id ir . B a ’z i t a d q i q o t c h i l a r bu i m o -
isho rani «Tayyorlik» im o -is h o ra si sifatida belgilashadiki, 
bu q ism a n t o 'g 'r i , a m m o u shb u imo-Lshoraning asosiy 
m ohiy ati agressivlikdir. B a ’z.i a d a b iy o tla id a u sh b u holatni 
« U d d a b u r o n la m in g lurishi» d e b h a m a tashad i. B u n d a y
im o - is h o r a qabul q ilin g an d a , o ' z m aqsadiga erishishga 
tay yo r o d a m n a / a r d a tutiladi. Bu fikrlar l o 'g 'r i . c h u n k i 
ikkala h old a h a m inson h arak at qilishga tayyor, a m m o
bu tayyorlik agrcssiv, h u j u m k o r h isob la na di. E rk a k la r 
bu i m o - i s h o r a d a n o 'z l a r i n i n g ish q iy n iy a t la r in i n a -
m o y i s h k o r o n a o s h k o r q ilish u c h u n a y o l l a r i s h tiro k
e ta d ig a n vaziyatlarda k o 'p qo'U aydilar.
Q u s h l a r u r is h a y o tg a n d a yoki m o d a s ig a x u s h o m a d
q ilayo tg and a k a tta ro q k o 'rin is h u c h u n patlarini 1ш ф ау - 
tirishi qiziq. O d a m la r , « Q o 'llarin i bclga q o 'y ish » im o -
ish orasid an xuddi sh u m a q s a d d a , y a 'n i yirikroq k o 'r i ­
n i s h u c h u n f o y d a l a n a d i l a r . E r k a k l a r b u n o v e r b a l
117


s i g n a l d a n b o s h q a l a r n i n g
h u q u q la rin i b uz ga n e rk a k - 
larga ch aqiriq sif'alida foy- 
dalanadilar.
Q o l i n i b e lg a q o ' y g a n
o d a m niyaii h a q id a to 'g 'ri 
x u l o s a c h i q a r i s h u c h u n
s h a rt-s h a r o illa r n i va ushbu 
im o-Lshoradan ilgari qilgan 
i m o - i s h o r a l a r n i k u z a t i s h
lo zim . K ey in k u z a lilu v c h i 
to m o n i d a n bajarilgan q a to r
i m o - is h o r a la r bizning fikri- 
m izni tasdiqlashi m u m k i n
K o s t u m n i n g
l u g m a l a r i
yechilgani va etaklari orqaga 
tash ian gan i yoki o d a m q o ‘- 
lini beliga q o 'y g a n vaqtida 
lu g m a la ri q a d a lg a n i bunga 
m is o l b o ' l a d i . T u g m a l a r i
qad a lg a n ko stum dagi agicssiv h o lat kuchliligini h a m d a
kayliyat bu/.ilganligini bildiradi. T u g m a la ri yechilgan va 
etaklari orqaga tashlangan kostum dagi (
94-rasm)
o d a m
esa asl agressiv h o latni n a m o y o n qiladi, c h u n k i inson 
noverbal tarzda q o'rqm aslig in i n a m o y o n qilib, yurak va 
t o m o q q ism ini o c h ib tash lagan . A gar b u n d a y holalga 
q o 's h im c h a ravishda o d a m oyoqlarini keng q o 'y sa yoki 
barm oqlarini m u sh t qilsa, agressiya y anada k uchay gan - 
ligidan dalolatdir.
Agressiv tayyorlik imo-Lshoralari professional m o d a
y u ld u zla ri t o m o n i d a n u la r n in g ta q d im q ila y o tg a n ki- 
y i m l a r i z a m o n a v i y , a g r e s s iv i s h b i l a r m o n a y o l l a r g a
m o 'lja lla n g a n in i bildirishi u e h u n qo'U aniladi. B a 'z a n bu 
im o-Lshorani faqat ikkala q o 'l n i belga q o 'y ib q o 'lla y d ila r 
(
95-rasm
). Bu i m o - i s h o r a d a k o 'p h o l la r d a t a n q i d iy
b a h o la s h m a 'n o l a r i kuzatiladi.
118


95-a rasm

Download 5.94 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   62   63   64   65   66   67   68   69   ...   112




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling