Valorar la relació entre la societat dels segles XIV i XV i les expressions literàries de la cavalleria

Valorar la relació entre la societat dels segles XIV i XV i les expressions literàries de la cavalleria.

• Valorar la relació entre la societat dels segles XIV i XV i les expressions literàries de la cavalleria.

• Distingir els llibres de cavalleries de la novel·la cavalleresca.

• Analitzar les característiques de la novel·la Curial e Güelfa.

• Analitzar les característiques singulars de la novel·la Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.

La novel·la cavalleresca té els seus orígens en unes narracions en vers, octosíl·labs apariats, anomenades romans courtois, de la tradició literària francesa del segle XII.

• La novel·la cavalleresca té els seus orígens en unes narracions en vers, octosíl·labs apariats, anomenades romans courtois, de la tradició literària francesa del segle XII.

• Aquest roman té un caràcter cortesà, es transmet per la lectura i s’incorpora a la trama cavalleresca l’element amorós, això darrer el distancia de la cançó de gesta.

• Els protagonistes són cavallers errants vinculats a la cort del rei Artús.

• Es desenvolupen a la Bretanya. Cavallers com Tristan, Lancelot o Perceval són els protagonistes.

• En aquestes aventures hi intervenen una colla d’elements meravellosos i màgics, mags com Merlí o Morgana, i hi juga un paper important la dama: Isolda, Ginebra...

• Aquestes obres són conegudes com a romans de la matèria de Bretanya, o novel·les del cicle Artúric, les composicions del Chrétien de Troyes són les més populars.

• S’introduïren a Catalunya al final del segle XII i es feren obres originals en català com El Blandín de Cornualla.

Seguint la tradició de les novel·les artúriques trobem els llibres de cavalleries que es desenvolupen fonamentalment a la literatura castellana.

• Seguint la tradició de les novel·les artúriques trobem els llibres de cavalleries que es desenvolupen fonamentalment a la literatura castellana.

• Obres com L’Amadís de Gaula i el Palmarín de Inglaterra són exemples ben representatius.

• Aquestes obres narren les aventures d’un cavaller errant de gran valor i força que venç els enemics enmig d’un món ple de meravelles i éssers extraordinaris i màgics (dracs, nans, gegants, encanteris...).

L’acció de les obres se situa en paratges llunyans i exòtics i en un temps remot. Són novel·les de caràcter inversemblant, molt fantasioses.

• L’acció de les obres se situa en paratges llunyans i exòtics i en un temps remot. Són novel·les de caràcter inversemblant, molt fantasioses.

• Els llibres de cavalleries van tenir molt d’èxit, sobretot entre els cavallers del segle XV, que mitificaren la figura dels herois i els imitaren.

En el segle XV i fruit de la interrelació entre la realitat i la ficció va sorgir un altre gènere: la novel·la cavalleresca.

• En el segle XV i fruit de la interrelació entre la realitat i la ficció va sorgir un altre gènere: la novel·la cavalleresca.

• La novel·la cavalleresca se separa de les novel·les de cavalleries per:

• El protagonista tot i ser un cavaller fort i valent, ho és en una mesura humana.
• Les accions s’esdevenen sense la intervenció de prodigis o d’elements meravellosos i màgics.
• Els llocs i paisatges són coneguts i localitzables.

El temps de l’acció és proper al de l’escriptura i alguns dels personatges són històricament documentats.

• El temps de l’acció és proper al de l’escriptura i alguns dels personatges són històricament documentats.
• Són, per tant, novel·les versemblants que s’inspiren en la vida de cavallers reals de l’època.
• Dins el gènere de la novel·la cavalleresca se situen
• l’obra anònima Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc, de
• Joanot Martorell.

Obra anònima de mitjans segle XV que narra en tres capítols les aventures del cavaller Curial.

• Obra anònima de mitjans segle XV que narra en tres capítols les aventures del cavaller Curial.

• És una història d’amor i d’armes, que explica el procés de gestació d’un heroi, des dels seus orígens humils fins que aconsegueix el reconeixement, la fama i l’honor que corresponen a un cavaller.

• Curial és un cortesà hàbil en les armes, les lletres i la música que haurà de superar moltes dificultats i les seves febleses per aconseguir l’amor de Güelfa.

El tret principal és el realisme que caracteritza les novel·les cavalleresques.

• El tret principal és el realisme que caracteritza les novel·les cavalleresques.

• Les cavalleries de Curial se situen en llocs coneguts: Alemanya, França, Grècia i Tunísia.

• Per accentuar el verisme els personatges de la novel·la tenen noms i cognoms coneguts de l’època i al costat de personatges de ficció n’apareixen d’històrics.

La novel·la inclou alguns passatges al·legòrics i elements mitològics que volen mostrar la cultura clàssica i italiana de l’autor i els seus gustos renaixentistes.

• La novel·la inclou alguns passatges al·legòrics i elements mitològics que volen mostrar la cultura clàssica i italiana de l’autor i els seus gustos renaixentistes.

• Un tret de modernitat i de realisme és l’ascensió social d’un jove de baixa condició per mitjà de la cavalleria, i també la descripció de la seva evolució psicològica.

• Finalment, la novel·la s’allunya de les obres artúriques per l’humor i la inclusió d’escenes divertides.

Joanot Martorell va néixer a Gandia el 1410 i és l’autor de la novel·la Tirant lo Blanc.

• Joanot Martorell va néixer a Gandia el 1410 i és l’autor de la novel·la Tirant lo Blanc.

• Joanot Martorell era un cavaller que pertanyia a la noblesa valenciana i que es va caracteritzar pel seu tarannà lluitador i bregós. Estan documentats diversos litigis i desafiaments amb tot un seguit de cavallers.

• Martorell morí el 1468 i la seva obra no va ser publicada fins el 1490 per Martí Joan de Galba qui en preparà la publicació.

L’obra narra les aventures del cavaller bretó Tirant, des de la seva joventut fins després de la seva mort.

• L’obra narra les aventures del cavaller bretó Tirant, des de la seva joventut fins després de la seva mort.

• Tirant es prepara per a ser cavaller a les noces del rei d’Anglaterra a Londres on guanya tots els tornejos.

• Després l’acció es desplaça a França, Rodes, Sicília i, sobretot, Constantinoble (per lluitar contra els turcs), on s’esdevenen els fets més substanciosos de la novel·la, entre els quals hi ha l’amor entre Tirant i Carmesina.

• L’acció passa al nord d’Àfrica, on una tempesta porta la nau de Tirant i després d’un llarg captiveri aconsegueix fugir. Després torna a l’imperi grec on venç finalment els turcs i es nomenat Cèsar de l’Imperi però agafa una pulmonia i després de fer testament mort. En saber la notícia moren de dolor l’emperador i Carmesina.

5.1 Característiques de Tirant lo Blanc

• 5.1 Característiques de Tirant lo Blanc

• La versemblança, la voluntat de reflectir la realitat condiciona el tractament dels personatges i la narració.

• L’evolució psicològica dels personatges es tractada de manera moderna.

• Tirant és un cavaller fort i valent, inspirat en la realitat. El que és i el que fa es pot explicar per la lògica i la raó; no hi ha intervenció de la màgia o de la fantasia.

Un element de modernitat és el to d’ironia i l’humor presents a la novel·la, sobretot quan l’acció se centra en la vida quotidiana i en les intrigues amoroses.

• Un element de modernitat és el to d’ironia i l’humor presents a la novel·la, sobretot quan l’acció se centra en la vida quotidiana i en les intrigues amoroses.

• Les relacions entre els personatges (Tirant-Carmesina, Diafebus-Estefania, Hipòlit-Emperadriu) es presenten amb una forta càrrega sensual i eròtica.

• La prosa presenta dos estils diferents, al camp de batalla la llengua és grandiloqüent pròpia dels nobles; en els fragments més humorístics sentim parlar els burgesos de l’època.