В'С' = I 1N. X b o ld ing ig a nis batan kattar oq boMadi

Sinx ron generator EY K larining am aliy (Pote ) diagram m as i.
N o m in a l y ukla ma b ila n is hlab tur ga n S G nin g y uklamas i bir da niga
uzib q o ‘y ilg a nda n ke yin r o t o m in g ay lanis h chas totas i va q o ‘zg ‘atis h 
t o k in in g q iy m a t i o ‘z g a r t ir ilm a y q o ld ir ils a S G n in g c h iq is h
kle mma la r ida g i kuc hla nis h n o m in a l qiy mat ig a nis ba tan AU ka ttalikka 
os hadi. Bun i gr afik us ulda
EY K larning am aliy (Pote ) diagram m as idan
aniqlas h m u m k in .
B u n in g u c h u n b it t a g r a fik d a s alt is h la s h va q is q a t u t a s h u v
x a r akte r is tikala r i q u r ila d i. Am a liy d ia g r a m m a d a k a t t a lik la r nis biy
bir likla r da be r iladi va u n i aktiv- induktiv xar akte rli y uk la m a ula ng a n 
noa yon qutbli s inx ron ge ne r ator u c h un quris h tar tibi quyida gidan iborat:
1) Or d ina ta la r o ‘qiga 0A = U N ve ktori c h izila d i;
2) kuc hla nis h U N da n cpN bur c ha kka or qada qo luvc hi I 1N ve ktori 
c hizila d i;
3) U N ve ktorga m a s h in a n in g aktiv ( I1NTj) va in d u k t iv ( jI1Nx p) 
qa r s hiliklar ida gi kuc hla nis h pas ayis hi ve ktor lar ini ge o me tr ik q o ‘s hib 
n o m in a l y ukla ma da is hlay otgan S G nin g E YK 0 C = E ^ a niq la na d i, 
y a’ni
= U N + I JN r, + j I IN x p , 
(20.20)
2 3 8

---

bunda xp — re aktiv uc h b ur c ha g id a n a niq la ng a n Pote qar s hiligi (bu 
qar s hilik odat dagi ta r qo q in d uk tiv qa r s hilikda n nis batan kattar oq boMib 
q o ‘zg ‘atis h c hulg ‘a m id a hos il boMgan tar qoq ma gnit o q im tufayli magnit 
o ‘za kning q o ‘s h im c h a m a g nit t o ‘y inis hini his obga o la d i);
4) 
0 n u q ta d a n ОС r adius ida c h izib o r d ina ta la r o ‘qida В nuqta hos il 
q ilin a d i va un d a n abs is s alar o ‘qiga y o r da m c hi (p un k t ir ) par alle l c hiziq 
o ‘tka za miz va uning salt is hlas h xarakteris tikas i bila n kes is hgan nuqtas ini 
“ K ” bila n be lgilab, bu nuqta d a n abs is s alar o ‘qiga pe r pe ndikula r boMgan 
y or da m c hi (p un k t ir ) c h iziq o ‘tka zib D nuqt a hos il q ilin a d i va E YK 
E 
ni hos il qiluv c h i q o ‘zg ‘atis h to ki OD = Г 
a niq la na d i. S G salt 
is hlagandagi E YK Д , y uk la m a ula ng a n m a s h in a ning E YK E 
dan 
b o ‘yla ma ya kor re aks iyas i E YK 
EoJ
qiy ma tga ka tta boMadi, y a ’ni
5) yakor re aksiyas i E YK E m/ q iy m a t ni his obga olis h u c h u n yakor
r e a ks iy a s ining b o ‘y la m a m a g n it s izlo v c h i t a ’s ir ig a mos k e la d ig a n
q o ‘zg ‘atis h toki I 
o./a
ni a n iq la y m iz (b uning kattaligi 20.1- ras mda qis qa 
tutas huv tajrbas idfan grafik us ulda a niqla ng a n m a s hina b o ‘y la ma yakor
re aks iyas ini kompe ns ats iyalovchi q o ‘zg‘atis h toki 1 
a
kabi a niq la na d i); 
bu kattalik 20.3- ras mda bos hqa mas s htabda LG = Iqo.za be lgila nga n;
6) s o‘ngra D nuq t a d a n C D ga cp' = ф + у bur c ha k os tida ve ktor 
DK = I . ni o ‘tk a za m iz. Ma r ka z 0 da n OK radius bila n abs is s alar
- - - - -
—q o
7.M
o ‘qi b ila n N nuqta d a ke s is hguncha yoy c h izila d i. U ho ld a ON = I .zN 
q o ‘zg latis h t o k in in g q iy m a t i E YK E 0 = N P ga mos ke ladi. A nuqta d a n 
abs is s alar o ‘qiga pa r a lle l q ilib A R c h iziq n i o ‘tkazib izlana yo tga n AU
n
ni olamiz:
AU n = f(N P - N R ) / NRJ.1 0 0 = [ (E0 - U N) / U N] 100. (20.22)
(
20
.
21
)
20.3- ras m . 
S inx ron
generator EY K larining am aliy
(Potye) diagrammasi.
2 3 9

---