64 Text: Joan Bellmunt


Download 0.58 Mb.
Pdf ko'rish
Sana10.01.2019
Hajmi0.58 Mb.

64

Text: Joan Bellmunt      Fotos: Santi Iglesias, Jordi V. Pou, Laurent Sansen



El so nítid de la campana es deixa sentir, i com un ocell en llibertat

sembla que puja amunt, fins a abraçar-se i difuminar-se en un cel

blau, intens, pictòric, que és capaç per si mateix d'emplenar i

embriagar de pau qualsevol esperit sensible que arribi fins aquí.

De cop, i fent més intens aquest moment, l'orgue del monestir

arrenca unes notes. Les monges, mentrestant, inicien un dels seus

diversos cants de lloança.

65

UNA JOIA DE 850 ANYS,



VALLBONA DE LES MONGES

UNA JOIA DE 850 ANYS,



VALLBONA DE LES MONGES

66

La comunitat religiosa de Vallbona dedica diversos moments del dia a l’oració

entre aquestes parets carregades d’història.

a més de vuit-cents cinquanta anys que, en aquest bell racó

de país, hi arrelaren unes agrupacions mixtes d'ermitans

que vivien sota el guiatge espiritual de Ramon de Vallbona.

El seu dinamisme va portar-lo a emprendre diverses fun-

dacions, entre les quals va subsistir aquesta de Vallbona. Des de

llavors la joia del cant ha anat solcant l'aire d'aquesta contrada,

ininterrompudament al llarg d'aquests vuit segles i mig.

      Era l'any 1157 quan va obtenir del noble Ramon de Cervera i

de Pere d'Agut el permís per establir en aquest lloc, en aquesta "vall

de terra bona" (Vall-bona), una comunitat femenina. El mateix any

1157 ja existeix l'església monacal de Santa Maria, on s'observa vida

comunitària seguint la regla de sant Benet i incorporant-se a l'orde

del Cister. Vallbona fou en els seus primers temps un indret de filles

de la noblesa. Aquesta comunitat comptà amb la protecció, entre

molts d'altres, d'Alfons I el Cast i de la reina Sança, molt vinculats

amb aquesta comunitat. La primera vegada que la reina Sança sojornà

a Vallbona, juntament amb el rei Alfons I, fou entre febrer i març de

1178. L’objectiu d'aquest viatge era donar suport a la fundació del

monestir, amb l'atorgament de la immunitat reial.

La majoria de les seves monges, i sobretot les abadesses, procedien

de les grans famílies, les quals van abocar la seva generositat sobre

la casa. Des d'aquella llunyana data, i al llarg de vuit segles i mig,

han anat succeint-se, ininterrompudament, generacions de monges

cistercenques fins al dia d'avui. El cenobi femení de Vallbona forma,

amb Poblet i Santes Creus, la trilogia dels grans monestirs d'aquest

orde.

Des del segle XII, el monestir tingué 



scriptorium i escola monacal.

Es conserven encara un bon grapat de còdexs, alguns de caràcter

didàctic, destinats a les noies que formaven el cenobi.

El lloc adquirí aviat una gran anomenada, i de manera molt

especial després que la reina Violant d'Hongria, la segona esposa

del rei Jaume el Conqueridor, hi va elegir sepultura l'any 1253, la

qual va voler ser enterrada en aquest indret, sense cap ornament (la

tomba de Violant d'Hongria és un dels elements més visitats, fins i

tot en l'actualitat, rebent visites de prínceps i caps d'estat). Davant

mateix d'ella, a l'altre costat, hi ha la tomba de la seva filla, la

princesa Sança, que morí a Jerusalem i també escollí aquest monestir

per al seu descans d'eternitat. El cenobi prestà sovint hostatge als

reis i llurs seguicis. L'abadessa era senyora jurisdiccional de diversos

pobles i llocs i, el 1380, es convertí en titular de la baronia de

Vallbona. La seva comunitat arribà a tenir, en aquells moments,

setanta-cinc religioses.

El monestir, avui formant part i integrat a la població, s'aixecava

en aquells moments solitari en el centre de la vall. Cal fer menció

que en aquells temps els monestirs, com tots els grans cenobis

cistercencs, tenien tres claustres: l'exterior, amb tres portals; l'interior,

on hi havia les albergueries per als viatgers i pelegrins, l'hospital,

habitacions per a sacerdots i dependències per a altres servents, i el

monestir pròpiament dit, compost del temple, el claustre, la sala

capitular i les dependències annexes per a la residència i vida de les

monges.

El municipi de Vallbona de les Monges és el cas típic del poble



que neix a redós d'un monestir, com a conseqüència del concili de

Trento (1545-1563) i del decret que en sorgí, i que no permetia que

els cenobis femenins fossin situats en indrets solitaris. Fou per aquest

motiu que la comunitat de monges va convidar els veïns de Montesquiu

–poble que fou abandonat–, perquè vinguessin a fundar un municipi

al costat de la clausura monàstica, i per això els va donar les millors

terres i habitatges en dependències del monestir. Fou d'aquesta

manera que va néixer el poble de Vallbona, que per això es denomina

“de les Monges”. El primer ajuntament es va constituir el 1573.

A més de l'àmbit espiritual, que és la raó de la vida monàstica,

tant el monestir com el poble en el seu conjunt s'han convertit en

punts d'obligada visita turística; vet aquí per què és obligat fer-ne un

breu (i limitat) repàs.

Cal resseguir els diversos carrers de la població, i en algun hi

trobarem arcades ogivals. Així mateix s'ha de fer menció i visitar la

planta d'elaboració i embotellament de bons vins que amb denomi-

nació Costers del Segre fan a l'Olivera. La cuina autòctona es pot

degustar a l'hostal de la població i, si un vol menjar en recolliment,

pot fer-ho a l'hostatgeria del monestir.

Digna d'admirar és la portalada romànica de l'església del convent

(s. XIII), on destaca el relleu de Santa Maria, un dels primers que

F


67

Un dels elements de més bellesa de tot el conjunt és el claustre del monestir.  Té forma trapezoïdal i elements romànics i gòtics.

surten en un timpà a Catalunya (abans hi posaven la figura de Crist),

i amb diversos motius de flora i fauna. Així mateix és impressionant

la plaça de davant del monestir (la plaça era fossar), amb una

magnífica font d'aigua que brolla permanent i diversos sarcòfags de

pedra que acullen nobles despulles (Berenguera de Cardona, 1211,

Sibil·la de Guimerà, 1280, i Miquela ça Sala, 1244).

El claustre del monestir és d'una bellesa i d'un interès excepcionals,

i s'hi pot trobar elements romànics i gòtics. Té forma trapezoïdal,

amb la finalitat d'aprofitar al màxim les hores de sol, i, en conjunt,

és una curiosa i variada representació dels estils que prevalgueren

durant les quatre primeres centúries del cenobi. L'ala de migdia ens

mostra la més severa austeritat cistercenca. L'ala de llevant ens

ofereix ja tota l'esplendor del romànic, dintre d'un marc senzill. La

de tramuntana, és un exemple magnífic, d'amples proporcions, d'estil

ogival. Finalment, la de ponent deixa veure mostres dels nous corrents

renaixentistes.

Una de les joies que cal admirar al monestir és la imatge de la

Mare de Déu del Claustre, de pedra policromada, que fa 70 cm

d'alçada i està asseguda en un setial de pedra que forma amb la

imatge una sola peça, on la pulcritud de les seves línies i la bellesa

encisadora de la seva cara ens fan entendre que l'autor estigué

inspiradíssim.

Cal que el visitant s'endinsi en la magnifica sala capitular, bella

mostra de l'art ogival del segle XIV. També cal visitar l'església de

creu llatina, en el creuer de la qual s’observa el pas del romànic al

gòtic.

A tota aquesta bellesa artística cal afegir-hi la bondat humana.



Com entendreu, ens referim a la comunitat de religioses que aixequen,

diverses vegades al dia i en hora foscana, la joia dels seus cants, amb

dolça i harmoniosa veu que delecta qui les escolta. El monestir de

Vallbona és un lloc de silenci i de pau.

Una pau que es fa present a cada raconada. Només l'esmentat

so de la campana pujant fins a l'última gota del cel blau, o el suau

trepig i fressa fugissera de l'hàbit blanc de les monges en fregar la

pedra, trenquen aquesta abraçada de silenci en què es troba immers

aquella persona que, amb cor de bona voluntat, arriba fins a Vallbona

de les Monges.



Als voltants, Agramunt i Bellpuig

En indret proper a Vallbona hi ha dues poblacions que esdevenen

veritables tresors per si mateixes i que són d'obligada visita: Agramunt

i Bellpuig.

L'església de Santa Maria d'Agramunt és una joia; per aquest

motiu, l'any 1931 ja fou declarada monument historicoartístic. El seu



68

Bellpuig  (foto esquerra) i Agramunt (foto dreta) són dues interessants poblacions dels voltants que mereixen una visita.

l ’ U r g e l l

A

Lleida



Bellpuig

Tàrrega


Maldà

Verdú


Sant Martí

de Maldà


Vallbona de les Monges

Ciutadilla



COM ARRIBAR-HI

A Barcelona



A-2

C-14

començament l'hem de situar al final del segle XII, i el seu punt inicial

foren els absis. Sembla que en el decurs de la segona meitat del segle

XIII van bastir la portalada principal, que tanta admiració produeix

al viatger. El campanar data del segle XIV i els elements gòtics ja són

presents en la seva arquitectura.

La portalada principal del temple, obra de l'anomenada escola

de Lleida, és la part més important des del punt de vista artístic.

Presidint-la hi trobem un grup escultòric central constituït per la Verge

i el Nen al centre, l'Adoració dels Reis a una banda i l'Anunciació

a l'altra. Fou un regal dels teixidors d'Agramunt l'any 1283.

L'interior del temple, a més del propi interès, guarda un veritable

tresor: és la imatge de la Mare de Déu dels Socors (o del Socós), una

talla romànica la qual, afortunadament, al juliol de l'any 1936 es

pogué salvar de la destrucció i acabada la guerra, l'any 1939, fou

trobada en un museu a Saragossa. Ara, acuradament restaurada, es

pot contemplar en tota la seva bellesa original.

Agramunt conserva, però, altres espais i activitats amb identitat

pròpia per si mateixos, i en aquest camp cal remarcar l'Espai Guinovart,

centre d'iniciatives estètiques i culturals, nascut de l'empenta d'en

Josep Guinovart; “lo Pardal”, creació d'en Guillem Viladot, o la mateixa

Fira del Torró, que esdevé una multitudinària celebració i un cant als

bons productes artesans de la vila, com ara el torró i la xocolata.

Bellpuig esdevé, pel seu conjunt, una vila turística, amb el castell

de Bellpuig que té els seus orígens al segle XI i fou una de les primeres

edificacions de la vila. L'església de Sant Nicolau (s. XVI), a la qual

s'accedeix per una original escalinata barroca del 1792, és de planta

rectangular i d'una sola nau, i dues capelles laterals. La capella dels

Dolors, dedicada a la patrona de la vila, és decorada amb frescos

d'en Minguell. L’altra capella és dedicada al Sant Crist de Bormio.

L'obra magna de l'interior d'aquest temple és, però, el mausoleu

de Ramon Folch de Cardona-Anglesola, el personatge històric més

rellevant de Bellpuig. El mausoleu fou construït entre els anys 1522

i 1530 per l'escultor napolità Giovanni Merliano da Nola. L'esculpí

en marbre blanc de Carrara sota una estructura d'arc de triomf. És

una de les millors obres de l'escultura del renaixement existents a

Catalunya, i el 1925 fou declarat monument historicoartístic.

No pot faltar la visita al convent de Sant Bartomeu, on diversos

estils arquitectònics han anat bastint l'edifici des de l'any 1507, quan

Ramon Folch n'ordenà la construcció. Hi destaca el claustre de la

cisterna. La planta baixa és d'un gòtic tradicional, però el que

excel·leix, i no té precedents a Catalunya, és el primer pis, amb una

galeria amb columnes pseudosalomòniques, amb regust incipient de

renaixement català. Això sense oblidar els altres elements d'aquest

convent, com l'escala de cargol del campanar, la sala capitular,

l'armari d'estil gòtic florit de la sagristia i el refectori d'estil plateresc.

G


69

Hace más de 850 años que en Vallbona de les

Monges, un bello rincón de la comarca del

Urgell, enraizaron unas agrupaciones mixtas

de ermitaños que vivían bajo la guía espiritual

de Ramon de Vallbona. Su dinamismo lo llevó

a emprender diversas fundaciones, entre ellas

la de Vallbona. En el año 1157 obtuvo permiso

por parte de los nobles Ramon de Cervera y

Pere d’Agut para establecer en este “valle de

tierra buena” (Vall-bona) una comunidad fe-

menina. Ese mismo año ya existía la iglesia

monacal de Santa María, donde la vida comu-

nitaria seguía la regla de San Benoto y se

incorporó a la orden del Cister.

En sus primeros tiempos Vallbona acogió hijas

de la nobleza y la fundación del monasterio

contó con el apoyo de Alfonso I el Casto y la

reina Sancha. La mayoría de las monjas, y

sobre todo las abadesas, procedían de grandes

familias, las cuales virtieron su generosidad

sobre la casa. Desde entonces y hasta el día de

hoy se han ido sucediendo ininterrumpidamente

generaciones de monjas cistercienses. Hay que

recordar que el cenobio femenino de Vallbona

forma, con Poblet y Santes Creus, la trilogía

de los grandes monasterios de esta orden.

El lugar adquirió pronto un gran renombre, y

de manera muy especial después de que la

reina Violante de Hungría, la segunda esposa

del rey Jaime el Conquistador, eligiera sepul-

tura en este lugar en el año 1253. Su tumba es

uno de los elementos más visitados del conjunto

monumental, así como la de su hija Sancha

que descansa justo delante de ella. La abadesa

era señora jurisdiccional de diversos pueblos

y lugares y, en 1380, se convirtió en titular de

la baronía de Vallbona. Su comunidad llegó a

contar en aquellos momentos con setenta y

cinco religiosas.

El monasterio, hoy integrado en la población,

se levantaba en aquellos momentos en solitario

en el centro del valle. El municipio de Vallbona

de les Monges se creó al amparo del monasterio

como consecuencia del concilio de Trento

(1545-1563) y del decreto que no permitía que

los cenobios femeninos estuviesen ubicados en

lugares solitarios. El primer ayuntamiento se

constituyó en 1573.

Hoy en día, tanto el monasterio como el con-

junto de la población merecen una obligada

visita turística para apreciar los arcos ogivales

de algunas calles, la planta de elaboración y

embotellado de buenos vinos que producen en

L’Olivera bajo la denominación Costers del

Segre, la cocina autóctona del municipio y, si

se prefiere un mayor recogimiento, la del propio

monasterio, donde es posible hospedarse.

Digna de admirar es también la portalada

románica de la iglesia del convento (s. XIII),

donde destaca el relieve de Santa María. Tam-

bién es impresionante la plaza de delante del

monasterio, con una magnífica fuente de agua

y diversos sarcófagos de piedra que albergan

restos mortales de la nobleza.

El claustro del monasterio es de una belleza y

de un interés excepcionales, con elementos

románicos y góticos. Tiene forma trapezoidal

con la finalidad de aprovechar al máximo las

horas de sol  y, en conjunto, es una curiosa y

variada representación de estilos. El ala de

mediodía nos muestra la más severa austeridad

cisterciense; la de levante nos ofrece ya todo

el esplendor del románico; la de tramontana

es un ejemplo magnífico, de amplias propor-

ciones, de estilo ogival; por último, el ala de

poniente apunta muestras de las nuevas co-

rrientes renacentistas.

Otras de las joyas de obligada visita son la

imagen de la Virgen del Claustro, de piedra

policromada; la magnífica sala capitular, bella

muestra del arte ogival del siglo XIV; la iglesia

de cruz latina, en cuyo crucero se observa el

paso del románico al gótico, etc.

A toda esta belleza artística hay que añadir la

bondad humana. La comunidad de religiosas

levanta varias veces al día la joya de sus cantos

con dulce y armoniosa voz que deleita a quien

las escucha. Aun así, el monasterio de Vallbona

es un lugar de silencio y paz, una paz que se

hace presente en cada rincón del entorno.



Agramunt y Bellpuig

Próximas a Vallbona se encuentran dos pobla-

ciones que son verdaderos tesoros por sí solas

y que merecen una obligada visita: Agramunt

y Bellpuig.

Una joya de 850 años,  Vallbona de les Monges



D’INTERÈS

Ajuntament de Vallbona de les Monges

C/ Prat de la Riba, 3   Tel. 973 33 02 60

Web: http://vallbona.ddl.net

Monestir de Vallbona de les Monges

C/ Major, s/n     Tel. 973 33 02 66

Web: www.vallbona.com

Ajuntament d’Agramunt

Pl. de l’Església, 1     Tel. 973 39 00 57

Web: http://agramunt.ddl.net

Ajuntament de Bellpuig

C/ Homenatge a la Vellesa, 6    Tel. 973 32 04 08

Web: http://bellpuig.ddl.net


71

In 1157 Ramon de Vallbona obtained permission from the nobles Ramon

de Cervera and Pere d’Agut to set up a female monastic community

belonging to the Benedictine Order in the Vall-bona (or, “vale of good

land”). In its first years at Vallbona, the community, which with time

would became part of the Cistercian Order, took in the daughters of the

nobility, while the monastery received financial support from King

Alfons I, “El Cast” (the Chaste), and Queen Sança. From that time, and

until the present day, the monastery has uninterruptedly housed gene-

rations of Cistercian nuns and it should be remembered that, together

with the monasteries of Poblet and Santes Creus, the female monastery

of Vallbona forms part of a trilogy of great Cistercian monasteries. The

monastery soon acquired great fame and this was boosted when Queen

Violant of Hungary, the second wife of King Jaume, “el Conqueridor”

(the Conqueror), chose to be buried there in 1253. In fact, her tomb is

one of the most visited parts of this monumental site.

The municipal district of Vallbona de les Monges was created around

the monastery as a direct result of the Council of Trent (1545-1563) and

the decree that prohibited the location of female monasteries in isolated

areas. Its first municipal council was established in 1573. Today, both

the monastery itself and the adjoining settlement deserve a visit. Tourists

The treasure of 850 years,  Vallbona de les Monges

La iglesia de Santa Maria de Agramunt es una

verdadera joya, declarada monumento históri-

co-artístico en el año 1931. Su inicio se sitúa

a finales del siglo XII, aunque la portalada

principal data del siglo XIII y el campanario,

del XIV. La portalada principal del templo,

obra de la denominada escuela de Lleida, es la

parte más importante desde el punto de vista

artístico. La preside un grupo escultórico cen-

tral constituido por la Virgen y el Niño en el

centro, la Adoración de los Magos a un lado

y la Anunciación en el otro. Fue un regalo de

los tejedores de Agramunt. En el interior de la

iglesia destaca la talla románica de la Virgen

de los Socorros (o del Socós).

Agramunt conserva otros espacios y activida-

des con identidad propia como por ejemplo el

Espai Guinovart, centro de iniciativas estéti-

cas y culturales, nacido gracias a la figura de

Josep Guinovart; “lo Pardal”, creación de

Guillem Viladot, o la propia Feria del Turrón,

que promociona productos artesanales loca-

les como el turrón y el chocolate.

Bellpuig es, en su conjunto, una población

turística, con espacios tan destacables como

el castillo, que tiene sus orígenes en el siglo

XI, o la iglesia de Sant Nicolau (s. XVI) –a la

cual se accede por una original escalinata ba-

rroca–, de planta rectangular, una sola nave y

dos capillas laterales. La obra magna del inte-

rior del templo es el mausoleo de Ramon Fol-

ch de Cardona-Anglesola –declarado monu-

mento histórico-artístico el 1925–, el persona-

je histórico más relevante de Bellpuig. Es una

de las mejores obras de la escultura del rena-

cimiento existentes en Cataluña. No puede

faltar la visita al convento de Sant Bartomeu,

donde diversos estilos arquitectónicos convi-

ven desde el año 1507, fecha en que Ramon

Folch ordenó su construcción. Destacan el

claustro de la cisterna, la galería de columnas

pseudosalomónicas en el primer piso, la esca-

lera de caracol del campanario, la sala capitu-

lar, el armario de estilo gótico florido de la

sacristía y el refectorio de estilo plateresco. 

G


73

Tourists will marvel at the pointed arches in some of the streets and the

plant for making and bottling the fine wines produced at L’Olivera and

that belong to the Costers del Segre Designation of origin. Visitors will

also enjoy the traditional local cuisine and those who particularly enjoy

peace and quiet can even stay at the monastery itself.

The beautiful monastery cloister is of exceptional interest and has both

Romanesque and Gothic elements. It was designed with a trapezoid

form in order to take the fullest advantage of the daylight hours and

features a curiously varied combination of architectonic styles. The

south wing exhibits the most severe of Cistercian austerity; the east side

offers all the splendour of the Romanesque style; the north side is a

magnificent example of pointed Gothic arch style; and finally, the west

wing contains examples of new Renaissance currents.

Other treasures that should be seen include: the image of the Virgin of

the Cloister, a work in polychrome stone; the magnificent Chapter

House, which is a beautiful example of the pointed arch art of the 14th

century; the Latin cross-shaped church, in which it is possible to observe

the transition from Romanesque to Gothic style at the transept, etc. To

all of this artistic beauty, it is necessary to add the quality of human

goodness. Several times a day, the religious community offers joyous

songs of praise in sweet, harmonious voices, which will delight all who

hear them. The monastery of Vallbona is, however, predominantly a

place of silence and peace: in fact, peace pervades every last corner of

the complex.

Agramunt and Bellpuig

There are two other interesting settlements near Vallbona that are

authentic treasures and also well-worth a visit: Agramunt and Bellpuig.

The church of Santa María de Agramunt is an authentic treasure and

was declared a monument of historical and artistic importance in 1931.

Its origins date from the end of the 12th century, but its monumental

porch was constructed in the 13th century and the bell tower was added

in the 14th century. The porch of the temple, which is a work in the

style of the Lleida School, is the most important part of the building

from an artistic point of view. The porch is presided over by a central

group of sculptures with the Virgin and Child in the centre and with

the Adoration of the Magi on one side and the Annunciation on the

other. Inside the church, the most important feature is the Romanesque-

style carving of the Mare de Déu dels Socós. Agramunt offers other

places and activities of interest, each of which has its own distinctive

style and special identity. These include: the Espai Guinovart, a centre

for aesthetic and cultural initiatives, which is associated with the life

and work of Josep Guinovart; the "Pardal", a creation of the artist

Guillem Viladot; and the Almond Nougat Fair, which promotes tradi-

tionally-made local products such as almond nougat and “stone chocolate”.

Bellpuig is a small town with much to interest tourists. Its main points

of interest include the castle, whose origins date from the 11th century,

and the 16th century church of Sant Nicolau. The latter has a rectangular

layout, a single nave and two side chapels, and access to it is via an

original Baroque-style staircase. The most important work inside the

church is the mausoleum of Ramon Folch de Cardona-Anglesola, who

was Bellpuig’s most historically relevant characters. This work, which

was declared a monument of historical and artistic importance in 1925,

is one of the finest examples of Renaissance sculpture to be found in

the whole of Catalonia. Another place that deserves a visit is the Convent

of Sant Bartomeu. This monument, which was constructed following

instructions from Ramon Folch, contains several different architectural

styles and dates from the year 1507. 

G

Vista general de Vallbona




Download 0.58 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2020
ma'muriyatiga murojaat qiling