F62cb1b5-a090-4d95-b848-fe0dfc22bac6/aff79dfc-c35e-4d1e-8fb1-11bf27a39474


Download 120.44 Kb.
Pdf ko'rish
Sana24.12.2022
Hajmi120.44 Kb.
#1059294
Bog'liq
Anat



______ lordoz va kifoz holatlari yo‘qoladi. 
A) keksalarda 
B) Yoshlarda, 18 yoshdan keyin 
C) 40 yoshgacha 
D) U holat yoqolmaydi 
ANSWER: A 
___bo‘yin umurtqasida oldingi do‘mboq cha yaxshi rivojlangan . 
A) 6 
B) 5 
C) 3 
D) 7 
ANSWER: A 
Atlant nima ? 
A) 1-bo’yin umrtqasi 
B) 2-bo’yin umrtqasi 
C) 2-ko’krak umrtqasi 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Axis nima ? 
A) 2-bo’yin umrtqasi 
B) 1-bo’yin umrtqasi 
C) 2-ko’krak umrtqasi 
D) 5-ko’krak umrtqasi 
ANSWER: A 
Ba’zi paytlarda yon tarafga ham egriliklar hosil bo‘lishi mumkin va bunday holatga nima deyiladi. 
A) skolioz 
B) lordoz 
C) kifoz 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Bel umrtqalaridagi ostki bo‘g‘im yuzasi 
A) facies articularis inferior 
B) processus articularis inferior 
C) processus spinosus 
D) facies articularis superior 
ANSWER: A 
Bel umrtqalaridagi pastki bo‘g‘im o‘simtalari 
A) processus articularis inferior 
B) facies articularis superior, 
C) facies articularis inferior 
D) facies articularis inferior 
ANSWER: A 
Bel umrtqalaridagi qirrali o‘simta 
A) processus spinosus. 
B) facies articularis superior, 
C) facies articularis inferior, 
D) facies articularis inferior 
ANSWER: A 
Bel umrtqalaridagi yuqorigi bo‘g‘im yuzasi 
A) facies articularis superior 
B) processus articularis inferior 
C) processus spinosus. 
D) facies articularis inferior 
ANSWER: A 
Bel umurtqalari - 


A) vertebrae lumbales 
B) vertebrae thoracicae 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Vertebrae sternum 
ANSWER: A 
Bel umurtqalari - boshqa umurtqalardan tanasining _____ bilan farqlanadi. 
A) kattaligi 
B) kichikligi 
C) Qiyshig’ligi 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Birinchi umurtqaning ikki yonida joylashgan o‘simta ichidagi teshikni nomi qanday ? 
A) voramen transversarium 
B) sulcus arteriae vertebralis 
C) facies articularis superior 
D) facies articularis inferior 
ANSWER: A 
Bo’yin umrtaqalari nechta ? 
A) 7 ta 
B) 5 ta 
C) 6 ta 
D) 8 ta 
ANSWER: A 
Bo’yinturuq o’ymasi bo’luvchi to’sh suyagining qismi ? 
A) sopi 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) Xanjarsimon o’simta 
D) tanasi 
ANSWER: A 
Bu umurtqaning ustki yuzasida I bo‘yin umurtqasi bilan birikadigan ustki bo‘g‘im yuzasi ______ bo‘ladi. 
A) facies articularis superior 
B) facies articularis inferior 
C) processus costatransversalis 
D) to’g’ri javob yo’q. 
ANSWER: A 
burun suyagi bilan yuqori jag' suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura nasomaxillaris 
B) spin a iliaca anterior inferior; 
C) lig. longitudinale anterius: 
D) fossa iliaca. 
ANSWER: A 
burun suyaklari orasidagi chok; 
A) Sutura internasalis 
B) spina iliaca anterior superior; 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
chakka suyagi bilan yonoq suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura temporozygomatica 
B) foramen ischiadicum majus 
C) lig. longitudinale anterius: 
D) fossa iliaca. 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) lig. iliolumbalc 


B) membrana interossea cruris; 
C) ligg. collatcrale; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) lig. longitudinale anterius: 
B) ligg. tarsometatarsea dorsalis; 
C) ligg. collatcrale; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) lig. sacroiliaca ventrale 
B) ligg. M ctatarsca dorsalis; 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) ligg. collatcrale; 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) promontorium 
B) art. meta ta rso phalangca 
C) ligg. collatcrale; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) foramen ischiadicum majus 
B) ligg. collatcrale; 
C) ligg. collatcrale; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) lig. sacrospinalc 
B) capsula articulationis hallucis interphalangcae; 
C) ligg. collatcrale; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) lig. sacrotuberalc: 
B) capsula articulationis metatarsophalangca; 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) ligg. collatcrale; 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) foramen ishiadicum minus: 
B) lig. cunconavicularia do rsalia ; 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) ligg. collatcrale; 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) lig. sacrococcygeu anterius; 
B) malleolus medialis; 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) ligg. collatcrale; 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) eminentia iliopubica; 
B) articulatio talocru ralis 


C) ligg. collatcrale; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) spin a iliaca anterior inferior; 
B) lig. mcdiale; 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) ligg. collatcrale; 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) spina iliaca anterior superior; 
B) lig. talonavicularc; 
C) ligg. collatcrale; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Chanoq boylamlariga tegishli boylamni aniqlang. 
A) fossa iliaca. 
B) lig. calcaneonaviculare; 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) ligg. collatcrale; 
ANSWER: A 
Dumg‘aza suyagi ichida _____________ bo‘shlig‘i bo‘ladi . 
A) Canalis sacralis 
B) Canalis vertebralis 
C) tuberculum 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Dumg‘aza suyagi uchburchak shaklida.bo‘lib, uning yuqori qismi asosi nima deyiladi . 
A) basis ossis sacri 
B) arcus vertebralis 
C) vertebrae lumbales 
D) corpus vertebrae 
ANSWER: A 
Dumg’aza umrtqalari nechta ? 
A) 5 ta 
B) 7 ta 
C) 8 ta 
D) 4 ta 
ANSWER: A 
Dumg’aza-yonbosh bo’g‘imi - 
A) art. sacroiliaca 
B) lig. sacrotuberale 
C) lig. sacroiliaca interosseum 
D) ligg. sacroiliaca posterius 
ANSWER: A 
Facies articularis 
A) Bo’g’im yuzasi 
B) Bo’g’im 
C) yuza 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
g'alvirsimon suyak bilan ko'z yoshi suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura ethmoidolacrimalis 
B) lig. sacrococcygeu anterius; 
C) fossa iliaca. 


D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
g'alvirsimon suyak bilan yuqori jag' suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura ethmoidomaxillaris 
B) lig. sacroiliaca ventrale 
C) ligg. M ctatarsca dorsalis; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
har bir ko‘krak umurt qasida nechtadan yarim chuqurcha bo‘ladi ? 
A) 2 
B) 3 
C) 1 
D) 4 
ANSWER: A 
Har bir ko‘krak umurtqasi __ ta qovurg‘a bilan birlashadi. 
A) 2 
B) 3 
C) 1 
D) 4 
ANSWER: A 
ko'z yoshi suyagi bilan chig'anoq suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura lacrimoconchalis 
B) eminentia iliopubica; 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
Ko‘krak umurtqalari 
A) vertebrae thoracicae 
B) Vertebrae atlas 
C) Vertebrae sternum 
D) Vertebrae palatinum 
ANSWER: A 
Ko‘krak umurtqasida oyoqchasi - 
A) Pedinculi arcus vertebra 
B) arcus vertebralis 
C) foramen vertebrale 
D) corpus vertebrae 
ANSWER: A 
Ko‘krak umurtqasida tanasi - 
A) corpus vertebrae 
B) arcus vertebralis 
C) processus spinosus 
D) foramen vertebrale, 
ANSWER: A 
Ko‘krak umurtqasida yoy - 
A) arcus vertebralis 
B) processus spinosus 
C) corpus vertebrae 
D) foramen vertebrale 
ANSWER: A 
Naysimon suyaklarning o’rta qismi tanasi nima deb ataladi ? 
A) Diafiz 
B) Epifiz 
C) metafiz 
D) to’g’ri javob yo’q 


ANSWER: A 
Nechanchi ko‘krak umurtqalarida bittadan to‘liq qovurg‘a chuqurchasi bo’ladi. 
A) XI - XII 
B) IX- VIII 
C) XI 
D) IX - X 
ANSWER: A 
Nechanchi ko‘krak umurtqasining yuqori chuqurchasi to‘liq bo‘ladi 
A) 1 
B) 2 
C) 3 
D) 4 
ANSWER: A 
Nima sababdan 1- ko‘krak umurtqasining yuqori chuqurchasi to‘liq bo‘ladi 
A) 1-qovurg‘aning boshchasi birikadi 
B) 1-qovurg‘aning tanasiga birikadi 
C) 1-qovurg‘aning orqasiga birikadi 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Odamdagi qoldiq umrtqalar hisoblanadi ? 
A) dum 
B) Dumg’aza 
C) Bo’yin 
D) bel 
ANSWER: A 
Oltinchi va yettinchi bo‘yin umurtqalaridan boshqa hamma bo‘yin umurtqalari uchun xos hususiyat 
A) Qirrasi 2 ga ajralgan 
B) Umrtqa tanasi bot 
C) Axis deyiladi 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Orqa ravoqning ustki yuzasida umurtqa arteriyasining egati 
A) sulcus arteriae vertebralis 
B) facies articularis superior 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) facies articularis inferior 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) membrana interossea cruris; 
B) lig. calcaneocuboideum 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) ligg. tarsometatarsea dorsalis; 
B) foramen ischiadicum majus 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) ligg. m ctatarsca dorsalis; 
B) lig. sacrospinalc 
C) lig. longitudinale anterius: 
D) fossa iliaca. 
ANSWER: A 


Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) art. meta ta rso phalangca 
B) lig. sacrotuberalc: 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) ligg. collatcrale; 
B) foramen ishiadicum minus: 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) capsula articulationis hallucis interphalangcae; 
B) lig. sacrococcygeu anterius; 
C) lig. longitudinale anterius: 
D) fossa iliaca. 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) capsula articulationis metatarsophalangca; 
B) eminentia iliopubica; 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) lig. cunconavicularia do rsalia ; 
B) spin a iliaca anterior inferior; 
C) lig. longitudinale anterius: 
D) fossa iliaca. 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) malleolus medialis; 
B) spina iliaca anterior superior; 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) articulatio talocru ralis 
B) foramen ischiadicum majus 
C) lig. longitudinale anterius: 
D) fossa iliaca. 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) lig. mcdiale; 
B) lig. sacrospinalc 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) lig. talonavicularc; 
B) lig. sacrotuberalc: 
C) lig. longitudinale anterius: 
D) fossa iliaca. 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 


A) lig. calcaneonaviculare; 
B) foramen ishiadicum minus: 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
Oshiq-boldir bo‘g‘imi, oyoq kafti boylamlariga tegishlisini tanlang. 
A) lig. calcaneocuboideum 
B) lig. sacrococcygeu anterius; 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
ostki qovurg‘a chuqurchasi 
A) fovea costalis inferior 
B) fovea costalis superior 
C) facies articularis inferior 
D) facies articularis superior 
ANSWER: A 
peshona suyagi bilan burun suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura frontonasalis 
B) lig. sacrococcygeu anterius; 
C) malleolus medialis; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
peshona suyagi bilan g'alvirsimon suyak orasidagi chok; 
A) Sutura frontoethmoi dalis 
B) foramen ishiadicum minus: 
C) lig. cunconavicularia do rsalia ; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
peshona suyagi bilan ko'z yoshi suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura frontolacrimalis 
B) lig. sacrospinalc 
C) capsula articulationis hallucis interphalangcae; 
D) ligg. collatcrale; 
ANSWER: A 
peshona suyagi bilan yonoq suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura frontozygomatica 
B) foramen ischiadicum majus 
C) ligg. collatcrale; 
D) ligg. collatcrale; 
ANSWER: A 
peshona suyagi bilan yuqori jag' suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura frontomaxillaris 
B) lig. sacrotuberalc: 
C) capsula articulationis metatarsophalangca; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
ponasimon suyak bilan dimog' suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura sphenovomeralis 
B) foramen ishiadicum minus: 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
ponasimon suyak bilan tepa suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura sphenoparietalis - 


B) foramen ishiadicum minus: 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
ponasimon suyak bilan yonoq suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura sphenozygomatica 
B) lig. sacrotuberalc: 
C) lig. longitudinale anterius: 
D) fossa iliaca. 
ANSWER: A 
ponasimon suyak bilan yuqori jag' suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura sphenomaxillaris 
B) lig. sacrospinalc 
C) fossa iliaca. 
D) lig. longitudinale anterius: 
ANSWER: A 
processus costatransversalis 
A) Birinchi umurtqaning ikki yonida joylashgan o‘simta 
B) Yuqori chuqurchadagi bo‘g‘im yuzasi 
C) tishsimon o‘simta 
D) ikkinchi umurtqaning ikki yonida joylashgan o‘simta 
ANSWER: A 
Qaysi bo’g’im - d um g 'a z a va yonbosh suyak larining orqa yuzasini o‘zaro birlashtiradi; 
A) ligg. sacroiliaca posterius 
B) art. sacroiliaca 
C) lig. sacroiliaca interosseum 
D) lig. sacrotuberale 
ANSWER: A 
Qaysi bo’g’im - dumg’aza suyagi bilan yonbosh suyagidagi tuber ischii b o kr t ig ‘i ora s id a tor ti ladi ; 
A) lig. sacrotuberale 
B) lig. sacroiliaca interosseum 
C) art. sacroiliaca 
D) ligg. sacroiliaca posterius 
ANSWER: A 
Qaysi bo’g’im - dumg’aza va yonbosh suyaklari orasida bo‘lib, oldingi yuzalarni birlashtiradi; 
A) ligg. sacroiliaca anterius 
B) lig. sacroiliaca interosseum 
C) art. sacroiliaca 
D) lig. sacrotuberale 
ANSWER: A 
Qaysi bo’g’im - V bel umurtqasining ko 'nda lang o‘simtasi bilan yonbosh suyagi qirrasini o ‘zaro birlashtiradi; 
A) ligg. sacroiliaca posterius 
B) lig. sacrotuberale 
C) lig. sacroiliaca interosseum 
D) art. sacroiliaca 
ANSWER: A 
Qaysi bo’g’im - yonbosh suyagining d o ‘mbog‘idan dumg ‘aza suyagiga tortilgan ju d a mustahkam paylardan tuzil
adi; 
A) lig. sacroiliaca interosseum 
B) art. sacroiliaca 
C) lig. sacrotuberale 
D) ligg. sacroiliaca posterius 
ANSWER: A 
Qaysi umrtqalar o‘smirlik davridayoq o‘zaro qo‘shilib - os sacrum ni hosil qiladi . 
A) Dumg’aza 


B) To’sh 
C) Bel 
D) Ko’krak 
ANSWER: A 
Qizil ilik suyaklarning qaysi qismida joylashadi ? 
A) epifiz 
B) tashqi 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Bunday ilik yo’q 
ANSWER: A 
Sternum 
A) To’sh 
B) O’mrov 
C) bel 
D) Bilak 
ANSWER: A 
Suyaklar erkaklarning umumiy tana vaznini necha foizini tashkil etadi ? 
A) 10 % 
B) 5% 
C) 8,5% 
D) 13% 
ANSWER: A 
Suyaklarni o’rganuvchi fan ? 
A) osteologiya 
B) angilogiya 
C) kardiologiya 
D) miologiya 
ANSWER: A 
tishsimon o‘simta 
A) dens 
B) axis 
C) apecs 
D) vertebra 
ANSWER: A 
Tishsimon o‘simtani umurtqa tanasiga o‘tish sohasi bo‘yincha ______ Deyiladi. 
A) collum dentis 
B) apex dentis 
C) dens 
D) Superior dentis 
ANSWER: A 
Tishsimon o‘simtani umurtqa tanasiga o‘tish sohasi uchiga ______ Deyiladi . 
A) apex dentis 
B) collum dentis 
C) Superior dentis 
D) dens 
ANSWER: A 
To’sh suyagining o’rta qismi nima deb ataladi ? 
A) tanasi 
B) sopi 
C) Xanjarsimon o’simta 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
To’sh suyagining pastki qismi nima deb ataladi ? 
A) Xanjarsimon o’simta 
B) sopi 


C) tanasi 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
To’sh suyagining yuqori qismi nima deb ataladi ? 
A) sopi 
B) tanasi 
C) Xanjarsimon o’simta 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
uyqu do‘mboqchasi qaysi bo’yin umrtqasi uchun xos. 
A) 6 
B) 4 
C) 5 
D) 7 
ANSWER: A 
XI va XII ko‘krak umurtqalarida esa bittadan to‘liq qovurg‘a chuqurchasi - _________ bo’ladi . 
A) fovea costalis 
B) Vertebrae sternum 
C) arcus vertebralis 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Yangi tug’ilgan chaqaloqda nechta alohida suyak bo’ladi ? 
A) 270 
B) 263 
C) 240 
D) 286 
ANSWER: A 
Yassi uchburchak shaklda bo’ladi ? 
A) kurak 
B) To’sh 
C) O’mrov 
D) Bel 
ANSWER: A 
yonoq suyagi bilan yuqori jag' suyagi orasidagi chok; 
A) Sutura zygomaticomaxillaris 
B) promontorium 
C) art. meta ta rso phalangca 
D) ligg. collatcrale; 
ANSWER: A 
Yuqori chuqurchadagi bo‘g‘im yuzasi 
A) facies articularis superior 
B) sulcus arteriae vertebralis 
C) facies articularis inferior 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
yuqori jag' suyaklari orasidagi chok; 
A) Sutura intermaxillaris 
B) lig. sacrococcygeu anterius; 
C) lig. longitudinale anterius: 
D) fossa iliaca. 
ANSWER: A 
_______suyagi yassi, uch qirrali bo‘lib, II-VII qo- vurg‘alar sohasida joylashadi. 
A) kurak 
B) dumgaza 
C) bel 


D) O’mrov 
ANSWER: A 
0 ‘mrov suyagining o‘rta qismi _________ to‘qima holatida suyaklanadi 
A) Biriktiruvchi 
B) epiteliy 
C) bez 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
0 ‘mrov suyagining suyaklanish jarayoni qanday holatda rivojlanadi. 
A) perixondral va endoxondral 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) Faqat endoxondral 
D) Faqat perixondral 
ANSWER: A 
Bilak suyagining Diafiz qismining suyak lanishi embrion taraqqiyotining nechanchi oyida bo‘ladi. 
A) 2-oyida 
B) 1-oyida 
C) 3-oyida 
D) 4-oyida 
ANSWER: A 
birinchi yetti jufti - qanday qovurg’alar deb ataladi ? 
A) Chin qovurg’alar 
B) Yetim qovurg’alar 
C) Soxta qovurg’alar 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Bo’yinturuq o’ymasi bo’luvchi to’sh suyagining qismi ? 
A) sopi 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) Xanjarsimon o’simta 
D) tanasi 
ANSWER: A 
costae fluctuantes- nima ? 
A) Yetim qovurg’alar 
B) Chin qovurg’alar 
C) Soxta qovurg’alar 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
costae spuriae – nima ? 
A) Soxta qovurg’alar 
B) Chin qovurg’alar 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Yetim qovurg’alar 
ANSWER: A 
costae verae – nima ? 
A) Chin qovurg’alar 
B) Yetim qovurg’alar 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Soxta qovurg’alar 
ANSWER: A 
I qovurg‘aning ustki yuzasida narvonsimon mushaklar birikadigan bo‘rtiq - _____ bo’ladi . 
A) tuberculum m. scaleni anterioris 
B) sulcus costae 
C) tuberculum costae 
D) sulcus arteriae subclavia 


ANSWER: A 
incisura jugularis – nima ? 
A) To‘sh suyagi sopining yuqori qismida bo‘yinturuq o‘ymasi 
B) yon tomonida o‘mrov suyagi bilan birikadigan o‘yma 
C) orqa tomonida o‘mrov suyagi bilan birikadigan o‘yma 
D) oldi tomonida o‘mrov suyagi bilan birikadigan o‘yma 
ANSWER: A 
kaftning ustki qismi - 
A) carpus 
B) metacarpus 
C) ossa digitorum manus 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
kurak suyagining akromion o‘simtasiga birikuvchi - 
A) extremitas ac romialis 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) corpus claviculae 
D) extremitas sternalis 
ANSWER: A 
Kurak suyagining ichki qirrasi 
A) margo medialis 
B) margo superior, 
C) margo lateralis. 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kurak suyagining ichki qirrasi 
A) margo medialis 
B) margo superior, 
C) margo lateralis. 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kurak suyagining ichki qirrasi 
A) margo medialis 
B) margo superior, 
C) margo lateralis. 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kurak suyagining ostki burchagi - 
A) angulus inferior 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) angulus lateralis. 
D) angulus superior, 
ANSWER: A 
Kurak suyagining quyidagi qirralari bo‘ladi: yuqori qirrasi - 
A) margo superior, 
B) margo lateralis. 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) margo medialis 
ANSWER: A 
Kurak suyagining tashqi burchagi 
A) angulus lateralis. 
B) angulus inferior 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) angulus superior, 
ANSWER: A 


Kurak suyagining tashqi qirrasi 
A) margo lateralis. 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) margo superior, 
D) margo medialis 
ANSWER: A 
Kurak suyagining yuqori burchagi - 
A) angulus superior, 
B) angulus inferior 
C) angulus lateralis 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
O’mrov suyagida suyaklanish nuqtasi embrion taraqqiyotining Nechanchi haftasida hosil boiadi. 
A) 6-haftasida 
B) 4-haftasida 
C) 3-haftasida 
D) 9-haftasida 
ANSWER: A 
Qaysi barmoq suyaklarida o‘rta fa- langa suyagi bo‘lmaydi 
A) bosh 
B) Ko’rsatkich 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) O’rta 
ANSWER: A 
Qaysi suyak tana skeletini,qol bilan birlashtiradi va yelka bo‘g‘imining tanadan uzoqroq turishini ta’minlaydi. 
A) O’mrov 
B) chanoq 
C) yelka 
D) bilak 
ANSWER: A 
qo‘l barmoqlari 
A) ossa digitorum manus 
B) carpus 
C) metacarpus 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
qo‘l kafti 
A) metacarpus 
B) carpus 
C) ossa digitorum manus 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Qovurg‘alar ichki yuzalarining ostki qirrasi sohasida qon tomiriar va nervlar joylashadigan egat - _____ bo’ladi . 
A) sulcus costae 
B) tuberculum m. scaleni anterioris 
C) sulcus arteriae subclavia 
D) tuberculum costae 
ANSWER: A 
Qovurg‘aning bo‘yin qismini uning tanasiga o‘tish sohasida gi nechta qovurg‘ada bo‘rtiq - tuberculum costae boladi. 
A) 10 
B) 8 
C) 4 
D) 7 
ANSWER: A 
Qovurg‘aning oldingi uchi qanday moddadan iborat ? 


A) To’g’ay 
B) suyak 
C) pay 
D) muskul 
ANSWER: A 
Qovurg’alarning orqa qismi qanday moddadan iborat ? 
A) suyak 
B) To’g’ay 
C) pay 
D) muskul 
ANSWER: A 
Soxta qovurg’alar necha juft bo’ladi ? 
A) 3 
B) 4 
C) 6 
D) 2 
ANSWER: A 
Soxta qovurg’alar nechta bo’ladi ? 
A) 6 
B) 4 
C) 3 
D) 2 
ANSWER: A 
Sternum 
A) To’sh 
B) O’mrov 
C) bel 
D) Bilak 
ANSWER: A 
To‘sh suyagi - 
A) Sternum 
B) palatinum 
C) sternum 
D) vertebra 
ANSWER: A 
to‘sh suyagiga birikuvchi - 
A) extremitas sternalis 
B) extremitas ac romialis 
C) corpus claviculae 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
to‘sh suyagiga birikuvchi kurak suyagining birikuvchi va ular orasida joylashgan tanasi – nima deb ataladi 
A) corpus claviculae 
B) extremitas ac romialis 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) extremitas sternalis 
ANSWER: A 
To’sh suyagining o’rta qismi nima deb ataladi ? 
A) tanasi 
B) sopi 
C) Xanjarsimon o’simta 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
To’sh suyagining pastki qismi nima deb ataladi ? 
A) Xanjarsimon o’simta 


B) sopi 
C) tanasi 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
To’sh suyagining sopi - 
A) manubrium sterni 
B) corpus sterni 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) processus xiphoideus 
ANSWER: A 
To’sh suyagining tanasi - 
A) corpus sterni 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) manubrium sterni 
D) processus xiphoideus 
ANSWER: A 
To’sh suyagining xanjar- simon o‘simtasi - 
A) processus xiphoideus 
B) manubrium sterni 
C) corpus sterni 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
To’sh suyagining xanjar- simon o‘simtasi - 
A) processus xiphoideus 
B) manubrium sterni 
C) corpus sterni 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
To’sh suyagining yuqori qismi nima deb ataladi ? 
A) sopi 
B) tanasi 
C) Xanjarsimon o’simta 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
VIII, IX, X qovurg‘alar - qanday qovurg’alar deb ataladi ? 
A) Soxta qovurg’alar 
B) Chin qovurg’alar 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Yetim qovurg’alar 
ANSWER: A 
XI va XII qovurg‘alar – qanday qovurg’alar deb ataladi ? 
A) Yetim qovurg’alar 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) Chin qovurg’alar 
D) Soxta qovurg’alar 
ANSWER: A 
Yelka suyagi turkumiga qanday suyaklar turkumiga kiradi . 
A) uzun naysimon suyaklar 
B) Kalta naysimon suyaklar 
C) Yassi 
D) G’ovak 
ANSWER: A 
Yelka suyagi turkumiga qanday suyaklar turkumiga kiradi . 
A) uzun naysimon suyaklar 
B) Kalta naysimon suyaklar 


C) Yassi 
D) G’ovak 
ANSWER: A 
Yetim qovurg’alar necha juft bo’ladi ? 
A) 1 
B) 3 
C) 4 
D) 2 
ANSWER: A 
Yetim qovurg’alar nechta bo’ladi ? 
A) 2 
B) 3 
C) 4 
D) 1 
ANSWER: A 
"Fe12mur"ning dis.tal uchida nima yuzasi bor. 
A) do‘ng usti o’siklari va tizza kopkogi 
B) medial do‘nglik va katta kust 
C) tizza osti chukurchasi va kustlar 
D) lateral do‘nglik va kichik kust 
ANSWER: A 
"Femur"ning distal uchida nima yuzasi bor. 
A) do‘ng usti o’siklari va tizza kopkogi 
B) medial do‘nglik va katta kust 
C) tizza osti chukurchasi va kustlar 
D) lateral do‘nglik va kichik kust 
ANSWER: A 
"Femur"ning proksimal epifizida nima bor 
A) kustlar va do‘nglar 
B) do‘nglar va bo‘yincha 
C) bo‘yincha va boshcha 
D) boshcha va gadir-budir chizik 
ANSWER: A 
"Femur"ning proksimal epifizida nima bor 
A) kustlar va do‘nglar 
B) do‘nglar va bo‘yincha 
C) bo‘yincha va boshcha 
D) boshcha va gadir-budir chizik 
ANSWER: A 
"Os ilium"ni ichki yuzasida nima bor 
A) dumba chiziklari 
B) dumba chizigi va yonbosh usigi 
C) ravoksimon chizik va tashki lab 
D) ko‘loksimon yuza va yonbosh chukurch 
ANSWER: A 
"Os ilium"ni ichki yuzasida nima bor 
A) dumba chiziklari 
B) ravoksimon chizik va tashki lab 
C) ko‘loksimon yuza va yonbosh chukurcha 
D) dumba chizigi va yonbosh usigi 
ANSWER: A 
"Os ilium"ni tashki yuzasida nima bor 
A) dumba chiziklari 
B) ravoksimon chizik va tashki lab 
C) ko‘loksimon yuza va yonbosh chukurch 


D) dumba chizigi va yonbosh usigi 
ANSWER: A 
"Os ilium"ni tashki yuzasida nima bor 
A) dumba chiziklari 
B) ravoksimon chizik va tashki lab 
C) ko‘loksimon yuza va yonbosh chukurcha 
D) dumba chizigi va yonbosh usigi 
ANSWER: A 
"Os ilium"ning ko‘loksimon yuzasi ostida bor 
A) yonbosh gadir - budiri 
B) kov tepachasi 
C) katta quymich teshigi 
D) yonbosh chukurchasi 
ANSWER: A 
"Os occipitale"ning lateral kismlari tuzilmalari 
A) buyinturuk kesmasi va til osti nervi kanali , 
B) buyinturuk o‘simtasi xalkum i 
C) sigmasimon sinus egati va nishab 
D) tepachasido‘nglar va ko‘ndalang sinus egat 
ANSWER: A 
"Os occipitale"ning lateral kismlari tuzilmalari 
A) buyinturuk kesmasi va til osti nervi kanali , 
B) buyinturuk o‘simtasi xalkum i 
C) sigmasimon sinus egati va nishab 
D) tepachasido‘nglar va ko‘ndalang sinus egat 
ANSWER: A 
"Os occipitale"ning pallasimon kismining ichki yuzasi 
A) ko‘ndalang sinus egati,s-simon sinus egati 
B) sagital sinus egati,pastki buyinturuk o‘simtasi, 
C) buyinturuk o‘ymasi,s-simon sinus egati toshsimon sinus egati 
D) ensa suyagi ichki do‘ngligi,buyinturuk tepasi,ko‘ndalang sinus egati 
ANSWER: A 
"Os occipitale"ning pallasimon kismining ichki yuzasi 
A) ko‘ndalang sinus egati,s-simon sinus egati 
B) sagital sinus egati,pastki buyinturuk o‘simtasi, 
C) buyinturuk o‘ymasi,s-simon sinus egati toshsimon sinus egati 
D) ensa suyagi ichki do‘ngligi,buyinturuk tepasi,ko‘ndalang sinus egati 
ANSWER: A 
"talus" va "calcaneus" orasida nima bor 
A) kaft usti sinusi 
B) oshik suyagi 
C) lateral o‘simta 
D) tayanchi galtak 
ANSWER: A 
"talus" va "calcaneus" orasida nima bor 
A) kaft usti sinusi 
B) oshik suyagi 
C) lateral o‘simta 
D) tayanchi galtak 
ANSWER: A 
"Tibia"ning distal epifizida nima bor 
A) medial va lateral tupiklar 
B) lateral tupik va tupik o‘ymasi 
C) medial tupik va pastki bo‘gim yuzasi 
D) tupik o‘ymasi va oldingi cheti 


ANSWER: A 
"Tibia"ning distal epifizida nima bor 
A) medial va lateral tupiklar 
B) lateral tupik va tupik o‘ymasi 
C) medial tupik va pastki bo‘gim yuzasi 
D) tupik o‘ymasi va oldingi cheti 
ANSWER: A 
Chanok suyaklari o‘zaro ko‘shilmokda 
A) shoxlari bilan 
B) tanalari bilan 
C) chiziklari bilan 
D) o‘siklari bilan 
ANSWER: A 
Chanok suyaklari o‘zaro ko‘shilmokda 
A) shoxlari bilan 
B) tanalari bilan 
C) chiziklari bilan 
D) o‘siklari bilan 
ANSWER: A 
Chanok suyaklari o‘zaro qo‘shilmoqda 
A) shoxlari bilan 
B) tanalari bilan 
C) chiziqlari bilan 
D) o‘siqlari bilan 
ANSWER: A 
Chegara chizikni xosil kilishda katnashadi 
A) ravoksimon dumba chizziklari 
B) ichki lab va kov kirasi 
C) burun (promontorium) va kov tepachasi 
D) simfiz va o‘rtalik chizik 
ANSWER: A 
Chegara chizikni xosil kilishda katnashadi 
A) ravoksimon dumba 
B) chizziklari ichki lab va kov kirasi 
C) simfiz va o‘rtalik chizik 
D) burun (promontorium) va kov tepachasi 
ANSWER: A 
Chov kanalining devorlari 
A) old 
B) xammasi to‘g‘ri 
C) pastki 
D) orqa 
ANSWER: A 
Kaft usti sinusini xosil kilishda kaysi suyaklar katnashadi 
A) kayiksimon iva oshik 
B) oshik va tovon 
C) tovon va kubsimon 
D) kubsimon va ponasimon 
ANSWER: A 
Kaft usti sinusini xosil kilishda kaysi suyaklar katnashadi 
A) kayiksimon iva oshik 
B) oshik va tovon 
C) tovon va kubsimon 
D) kubsimon va ponasimon 
ANSWER: A 


kallaning miya kismi suyaklari 
A) pyoshona,burun,ensa 
B) ensa,chakka,yenok 
C) chakka,tepa,yukorigi jag 
D) tepa,ponasimon,galvirsimon 
ANSWER: A 
kallaning miya kismi suyaklari 
A) pyoshona,burun,ensa 
B) ensa,chakka,yenok 
C) chakka,tepa,yukorigi jag 
D) tepa,ponasimon,galvirsimon 
ANSWER: A 
Kov suyagi shoxlari ko‘shilgan joyda bor . 
A) kov kirrasi 
B) kov tepachasi 
C) yepkich egati 
D) simfiz yuzasi 
ANSWER: A 
Kov suyagi shoxlari ko‘shilgan joyda bor . 
A) kov kirrasi 
B) kov tepachasi 
C) yepkich egati 
D) simfiz yuzasi 
ANSWER: A 
Kuymich o‘sigikaysi tuzilmalar orasida 
A) utirgich suyagi tanasi va shoxlari 
B) katta va kichik utirgich uymalari 
C) utirgich va yonbosh suyaklari 
D) O’tirgich va kov suyakalri 
ANSWER: A 
Kuymich o‘sigikaysi tuzilmalar orasida 
A) utirgich suyagi tanasi va shoxlari 
B) katta va kichik utirgich uymalari 
C) utirgich va yonbosh suyaklari 
D) O’tirgich va kov suyakalri 
ANSWER: A 
Oek kaft usti suyaklari proksimal katori 
A) kayiksimon va kubsimon 
B) kubsimon va oshik 
C) oshik va tovon 
D) tovon va ponasimon 
ANSWER: A 
Oek panjasining ko‘ndalang gumbazani mustaxkamlovchi boylamlar 
A) oshik-tovon suyaklararo boylam 
B) uzun kaft boylami 
C) kaftning chukur ko‘ndalang boylami 
D) oshik-kayiksimon boylam 
ANSWER: A 
Oek-panjasi bo‘ylama gumbazini mustaxkamlaydi: 
A) uzun kichik boldir mushak 
B) barmoklarni yozuvchi kalta mushak 
C) bosh barmokni yakinlashtiruvchi mushak 
D) barmoklarni bukuvchi kalta mushak 
ANSWER: A 
Oyoq kaft usti suyaklari distal katori 


A) tovon va kayiksimon 
B) kayiksimon va kubsimon 
C) kubsimon va tovon 
D) ponasimon va oshik 
ANSWER: A 
Oyoq kaft usti suyaklari distal katori 
A) tovon va kayiksimon 
B) kayiksimon va kubsimon 
C) kubsimon va tovon 
D) ponasimon va oshik 
ANSWER: A 
Oyoq kaft usti suyaklari proksimal katori 
A) kayiksimon va kubsimon 
B) kubsimon va oshik 
C) oshik va tovon 
D) tovon va ponasimon 
ANSWER: A 
Oyoq kaft usti suyaklari proksimal katori 
A) kayiksimon va kubsimon 
B) kubsimon va oshik 
C) oshik va tovon 
D) tovon va ponasimon 
ANSWER: A 
Oyoq panjasining ko‘ndalang gumbazani mustaxkamlovchi boylamlar 
A) oshik-tovon suyaklararo boylam 
B) uzun kaft boylami 
C) kaftning chukur ko‘ndalang boylami 
D) oshik-kayiksimon boylam 
ANSWER: A 
Shopar bo‘gim i kaysi 
A) pona- kayiksimon ko‘ndalang 
B) kaft usti 
C) kaft usti - kaft 
D) oshik osti 
ANSWER: A 
Shopar bo‘gim i kaysi 
A) pona- kayiksimon ko‘ndalang 
B) kaft usti 
C) kaft usti - kaft 
D) oshik osti 
ANSWER: A 
Tibia"ning proksimal epifizida nima bor 
A) do‘nglar va medial tupik 
B) do‘nglar orasi tepaligi kichik boldir o‘ymasi 
C) katta boldir gadir budir va lateral tupik 
D) do‘nglar va kichik boldir bo‘gim yuzasi 
ANSWER: A 
Tibia"ning proksimal epifizida nima bor 
A) do‘nglar va medial tupik 
B) do‘nglar orasi tepaligi kichik boldir o‘ymasi 
C) katta boldir gadir budir va lateral tupik 
D) do‘nglar va kichik boldir bo‘gim yuzasi 
ANSWER: A 
Tizza kopkogida nima bor 
A) o‘simta,asos 


B) asos,uch 
C) kesma,asos 
D) uchi,egatlari 
ANSWER: A 
Tizza kopkogida nima bor 
A) o‘simta,asos 
B) asos,uch 
C) kesma,asos 
D) uchi,egatlari 
ANSWER: A 
Tovon suyagida nima bor? 
A) oshik suyagi tayanchi va dumbok 
B) tepa va galtak 
C) galtak va bo‘yincha 
D) bo‘yincha va boshcha 
ANSWER: A 
Tovon suyagida nima bor? 
A) oshik suyagi tayanchi va dumbok 
B) tepa va galtak 
C) galtak va bo‘yincha 
D) bo‘yincha va boshcha 
ANSWER: A 
Yepkich egati joylashgan 
A) yonbosh suyagi tanasida 
B) kov suyagining yukori shoxida 
C) kov suyagining pastki shoxida 
D) kov suyagi tanasida 
ANSWER: A 
Yepkich teshigini xosil kilishda katnashadi 
A) kov suyagi shoxlari va yonbosh suyagi tanasi 
B) utirgich suyagi shoxi va yonbosh suyagi tanasi 
C) kov va yonbosh suyaklari tanasi 
D) utirgich va yonbosh suyaklari tanasi 
ANSWER: A 
Yepkich tyoshigini xosil kilishda katnashadi 
A) kov suyagi shoxlari va yonbosh suyagi tanasi 
B) utirgich suyagi shoxi va yonbosh suyagi tanasi 
C) kov va yonbosh suyaklari tanasi 
D) utirgich va yonbosh suyaklari tanasi 
ANSWER: A 
_______ bir juft bo’lib, ensa, tepa va ponasimon suyaklar orasida joylashgan. 
A) chakka 
B) ensa 
C) Yuqori jag’ 
D) tepa 
ANSWER: A 
_________kalla suyagining asosida joylashadi. 
A) Ponasimon suyak 
B) ensa 
C) Yuqori jag’ 
D) tepa 
ANSWER: A 
Bo’rtiq- 
A) tuberculum jugulare 
B) processus jugularis, 


C) incisura jugularis 
D) processus intrajugularis 
ANSWER: A 
Bo’yinturuq o’ymasi - 
A) incisura jugularis 
B) processus jugularis, 
C) tuberculum jugulare 
D) processus intrajugularis 
ANSWER: A 
Bosh suyagi nechta suyakdan iborat 
A) 23 
B) 27 
C) 19 
D) 26 
ANSWER: A 
Bosh suyagi nechta suyakdan iborat 
A) 23 
B) 27 
C) 19 
D) 26 
ANSWER: A 
burun qismi 
A) pars nasalis 
B) squama frontalis, 
C) incisura frontalis 
D) partes orbitales 
ANSWER: A 
Chakka suyagining toshsimon qismi qanday shakliga ega. 
A) uch tomonli piramida 
B) Ikki tomonlama piramida 
C) qirrali 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Embrion taraqqiyotida Nechta jabra ravoqlari bo’ladi 
A) 5 
B) 4 
C) 6 
D) 3 
ANSWER: A 
Ensa suyagi necha qismdan iborat bo’ladi. 
A) 4 
B) 5 
C) 3 
D) 6 
ANSWER: A 
G‘alvirsimon plastinka - 
A) lamina cribrosa 
B) facies temporalis 
C) incisura frontalis 
D) partes orbitales 
ANSWER: A 
G‘alvirsimon plastinka - 
A) lamina cribrosa 
B) facies temporalis 
C) incisura frontalis 


D) partes orbitales 
ANSWER: A 
G‘alvirsimon suyak - burun bo‘shlig‘ining qaysi qismida joylashadi 
A) yuqori 
B) pastki 
C) yon 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Ichki bo’yinturuq o’ymasi - 
A) processus intrajugularis 
B) incisura jugularis 
C) processus jugularis, 
D) tuberculum jugulare 
ANSWER: A 
Ichki bo’yinturuq o’ymasi - 
A) processus intrajugularis 
B) incisura jugularis 
C) processus jugularis, 
D) tuberculum jugulare 
ANSWER: A 
Kalla suyagini yuz qismini hosil etishida quyidagi suyaklar qatnashadi . 
A) yuqori jag' suyagi, pastki jag' suyagi, tanglay, yonoq, burun, ko'z yoshi,burunning pastki chig'anog'i, til osti suyag
i va burun bo'shlig'ini bo'lib turuvchi suyaklar 
B) yuqori jag' suyagi, pastki jag' suyagi, tanglay, yonoq, burun, ko'z yoshi, burunning pastki chig'anog'i, til osti suya
gi va chakka bo'lib turuvchi suyaklar. 
C) yuqori jag' suyagi, pastki jag' suyagi, tanglay, yonoq, burun, ko'z yoshi, burunning pastki chig'anog'i, til osti suya
gi va tepa bo'lib turuvchi suyaklar. 
D) yuqori jag' suyagi, pastki jag' suyagi, tanglay, yonoq, burun, ko'z yoshi, burunning pastki chig'anog'i, ensa va bur
un bo'shlig'ini bo'lib turuvchi suyaklar. 
ANSWER: A 
Kalla suyaklarining taraqqiyotida necha bosqich tafovut qilinadi. 
A) 3 
B) 2 
C) 4 
D) 6 
ANSWER: A 
Kallaning miya qismini hosil qilishda quyidagi suyaklar qatnashadi: 
A) ensa, peshona, ponasimon (asosiy), g'alvirsimon, tepa va chakka suyaklari. 
B) ensa, peshona, ponasimon (asosiy), g'alvirsimon, son va chakka suyaklari. 
C) ensa, peshona, ponasimon (asosiy), g'alvirsimon, tepa va o’mrov suyaklari. 
D) ensa, peshona, ponasimon (asosiy), g'alvirsimon, boldir va chakka suyaklari. 
ANSWER: A 
katta qanot - 
A) ala major 
B) ala minor 
C) angulus fron talis 
D) angulus sphenoidalis 
ANSWER: A 
Katta qanotlarda nechta yuza bo’ladi . 
A) 4 
B) 6 
C) 3 
D) 5 
ANSWER: A 
kichik qanot - 


A) ala minor 
B) ala major 
C) angulus fron talis 
D) angulus sphenoidalis 
ANSWER: A 
ko‘z kosasi qismi 
A) partes orbitales 
B) incisura frontalis 
C) squama frontalis, 
D) pars nasalis 
ANSWER: A 
Nog’ ora tori nervi kanaliga nimalar yo’naladi. 
A) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
B) Ichki uyqu arteriyasidan chiqadigan uyqu-nog‘ora arteriyasi, ichki uyqu arteriyasi devoridagi vegetativ (sim pati
k) nervlar tarmog'i bo‘lgan uyqu-nog‘ora nervi 
C) Ichki uyqu arteriyasi, uning devori- dagi vegetativ (simpatik) nervlar 
D) Yuz nervi (7 juft) 
ANSWER: A 
O’simta - 
A) processus jugularis, 
B) tuberculum jugulare 
C) processus intrajugularis 
D) incisura jugularis 
ANSWER: A 
Oldingi qirra sohasidagi pastki burchagi - 
A) angulus sphenoidalis 
B) angulus mastoideus alis 
C) angulus fron talis 
D) angulus occipit 
ANSWER: A 
Oldingi qirra sohasidagi yuqori burchak - 
A) angulus fron talis 
B) angulus sphenoidalis 
C) angulus mastoideus alis 
D) angulus occipit 
ANSWER: A 
Orqa qirra sohasidagi pastki burchak 
A) angulus mastoideus alis 
B) angulus sphenoidalis 
C) angulus occipit 
D) angulus fron talis 
ANSWER: A 
Orqa qirra sohasidagi pastki burchak 
A) angulus mastoideus alis 
B) angulus sphenoidalis 
C) angulus occipit 
D) angulus fron talis 
ANSWER: A 
Orqa qirra sohasidagi yuqori burchak - 
A) angulus occipit 
B) angulus fron talis 
C) angulus mastoideus alis 
D) angulus sphenoidalis 
ANSWER: A 
Orqa qirra sohasidagi yuqori burchak - 


A) angulus occipit 
B) angulus fron talis 
C) angulus mastoideus alis 
D) angulus sphenoidalis 
ANSWER: A 
pastki jag’ suyagida suyaklanish nuqtasining paydo bo‘lishi embrion taraqqiyotining nechanchi kuniga to‘g‘ri kelsa 
A) 39 
B) 43 
C) 65 
D) 69 
ANSWER: A 
Peshona suyagining chakka yuzasi 
A) facies temporalis 
B) incisura frontalis 
C) partes orbitales 
D) squama frontalis, 
ANSWER: A 
serbar palla qismi - 
A) squama frontalis, 
B) pars nasalis 
C) partes orbitales 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
serbar palla qismi - 
A) squama frontalis, 
B) pars nasalis 
C) partes orbitales 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
So‘rg‘ichsimon kanal ga nimalar yo’naladi. 
A) Adashgan nerv (10 juft) tarmog‘i yo‘naladi. 
B) Ichki uyqu arteriyasidan chiqadigan uyqu-nog‘ora arteriyasi, 
C) Yuz nervi (7 juft) 
D) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi . 
ANSWER: A 
Sosrg’ichsimon burchagi sohasida ham vena qon Tomirlari joyla -shadigan egat-_________ bo’ladi . 
A) sulcus sinus sigmoidei 
B) sulcus sinus sagittalis superior 
C) angulus fron talis 
D) angulus mastoideus alis 
ANSWER: A 
Tashqi yuzada peshona o‘ymasi -_____ hosil bo'ladi. - 
A) incisura frontalis 
B) squama frontalis, 
C) facies temporalis 
D) partes orbitales 
ANSWER: A 
Tepa suyagi tashqi yuzasining yuqori qirra sohasida vena qon tomiri o‘tadigan teshik - __________ ko‘rinadi. 
A) foramen parietalae 
B) sulcus sinus sagittalis superior 
C) angulus fron talis 
D) angulus mastoideus alis 
ANSWER: A 
Tepa suyagi tashqi yuzasining yuqori qirra sohasida vena qon tomiri o‘tadigan teshik - __________ ko‘rinadi. 
A) foramen parietalae 


B) sulcus sinus sagittalis superior 
C) angulus fron talis 
D) angulus mastoideus alis 
ANSWER: A 
Tepa suyagida nech -ta burchak bor ? 
A) 4 ta 
B) 3 ta 
C) 2 ta 
D) 5 ta 
ANSWER: A 
Tepa suyagida nechta qirra bor ? 
A) 4 
B) 2 
C) 5 
D) 2 
ANSWER: A 
Tepa suyagida nechta yuza bor ? 
A) 2 
B) 4 
C) 3 
D) 6 
ANSWER: A 
Tepa suyagini ng oldingi qirrasi - 
A) margo frontalis 
B) margo occipitalis 
C) margo squamosus 
D) margo sagitalis 
ANSWER: A 
Tepa suyagini ng oldingi qirrasi - 
A) margo frontalis 
B) margo occipitalis 
C) margo squamosus 
D) margo sagitalis 
ANSWER: A 
Tepa suyagining ichki yuzasida yuqori qirra bo‘ylab vena qon tomir egati - __________ yo'naladi 
A) sulcus sinus sagittalis superior 
B) sulcus sinus sagittalis superior 
C) angulus fron talis 
D) angulus mastoideus alis 
ANSWER: A 
Tepa suyagining orqa qirrasi - 
A) margo occipitalis 
B) margo frontalis 
C) margo squamosus 
D) margo sagitalis 
ANSWER: A 
Tepa suyagining pastki qirrasi - 
A) margo squamosus 
B) margo frontalis 
C) margo occipitalis 
D) margo sagitalis 
ANSWER: A 
Tepa suyagining yuqori qirrasi - 
A) margo sagitalis 
B) margo squamosus 


C) margo frontalis 
D) margo occipitalis 
ANSWER: A 
Uyqu kanaliga nimalar yo’naladi . 
A) Ichki uyqu arteriyasi, uning devori- dagi vegetativ (simpatik) nervlar 
B) Ichki uyqu arteriyasidan chiqadigan uyqu-nog‘ora arteriyasi, ichki uyqu arteriyasi devoridagi vegetativ (sim pati
k) nervlar tarmog'i bo‘lgan uyqu-nog‘ora nervi 
C) Yuz nervi (7 juft) 
D) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
ANSWER: A 
Uyqu-nog‘ora kanali 
A) Ichki uyqu arteriyasidan chiqadigan uyqu-nog‘ora arteriyasi, ichki uyqu arteriyasi devoridagi vegetativ (sim pati
k) nervlar tarmog'i bo‘lgan uyqu-nog‘ora nervi 
B) Ichki uyqu arteriyasi, uning devori- dagi vegetativ (simpatik) nervlar 
C) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
D) Yuz nervi (7 juft) 
ANSWER: A 
Yuz nervi kanaliga nimalar yo’naladi. 
A) Yuz nervi (7 juft) 
B) Ichki uyqu arteriyasi, uning devori- dagi vegetativ (simpatik) nervlar 
C) Ichki uyqu arteriyasidan chiqadigan uyqu-nog‘ora arteriyasi, ichki uyqu arteriyasi devoridagi vegetativ (sim pati
k) nervlar tarmog'i bo‘lgan uyqu-nog‘ora nervi 
D) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
ANSWER: A 
ко‘г teshik 
A) foramen caecum 
B) incisura frontalis 
C) squama frontalis, 
D) pars nasalis 
ANSWER: A 
______ - old tarafidagi pastki uchi vositasida yuqori jag’ suyagi bilan birlashadi. 
A) Yanoq suyagi 
B) Tanglay suyagi 
C) Dimog’ suyagi 
D) Til osti suyagi 
ANSWER: A 
________ - suyagi gorizontal va vertikal plastinkalardan iborat. 
A) Tanglay suyagi 
B) Dimog’ suyagi 
C) Til osti suyagi 
D) Burun suyagi 
ANSWER: A 
_________ to'rt qirrali, yassi suyaklar guruhiga kiradi 
A) Dimog’ 
B) Til osti 
C) Yuqori jag’ 
D) pastki jag’ 
ANSWER: A 
_________ to'rt qirrali, yassi suyaklar guruhiga kiradi 
A) Dimog’ 
B) Til osti 
C) Yuqori jag’ 
D) pastki jag’ 
ANSWER: A 
___________ -yuqori jag’ suyagi bilan ponasimon suyakning qanotsimon o‘simtalari orasida joylashadi . 


A) Tanglay suyagi 
B) Dimog’ suyagi 
C) Til osti suyagi 
D) Burun suyagi 
ANSWER: A 
________ko‘z soqqasining ichki devorini hosil qilishda qatnashadi. 
A) Ko’z yosh suyagi 
B) Dimog' suyagi 
C) Til osti suyagi 
D) Burun suyagi 
ANSWER: A 
Burun suyagi - 
A) Os nasale 
B) Os hyoideum 
C) vomer 
D) Os lacrimale 
ANSWER: A 
Dimog' suyagi - 
A) vomer 
B) Os lacrimale 
C) Os nasale 
D) Os hyoideum 
ANSWER: A 
Dimog’ suyagida qayerga ponasimon suyak qirrasi kirib turadi. 
A) Qanotlar orasiga 
B) Epifiz qismiga 
C) Metafiz qismiga 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
g'alvirsimon suyak egati - 
A) sulcus ethmoidalis 
B) Os hyoideum 
C) foramena nasalia 
D) crista lacrimalis posterior 
ANSWER: A 
Gorizontal plastinka - 
A) lamina horisontalis 
B) crista palatina, 
C) Lamina verticalis 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kalla suyaklari bilan boylam va mushaklar vositasida birlashadi. Qaysi suyak haqida gap ketyapti . 
A) Til osti 
B) Yuqori jag’ 
C) pastki jag’ 
D) tepa 
ANSWER: A 
kalla suyaklarini hosil qilishda qatnashmaydigan suyak 
A) Til osti 
B) Yuqori jag’ 
C) pastki jag’ 
D) tepa 
ANSWER: A 
Kallaning yuz qismini qanday juft bo‘lgan suyaklar tashkil qiladi . 
A) yuqori jag‘, yonoq, tanglay, ko‘z yoshi, burun, pastki burun chig’anog’i suyaklari 


B) yuqori jag‘, yonoq, tanglay, ko‘z yoshi, burun, pastki pastki jag’ suyaklari 
C) yuqori jag‘, dimog’ , tanglay, ko‘z yoshi, burun, pastki burun chig’anog’i suyaklari 
D) yuqori jag‘, yonoq, tanglay, ko‘z yoshi, burun, til osti suyaklari 
ANSWER: A 
Kallaning yuz qismini qanday juft bo‘lgan suyaklar tashkil qiladi . 
A) yuqori jag‘, yonoq, tanglay, ko‘z yoshi, burun, pastki burun chig’anog’i suyaklari 
B) yuqori jag‘, yonoq, tanglay, ko‘z yoshi, burun, pastki pastki jag’ suyaklari 
C) yuqori jag‘, dimog’ , tanglay, ko‘z yoshi, burun, pastki burun chig’anog’i suyaklari 
D) yuqori jag‘, yonoq, tanglay, ko‘z yoshi, burun, til osti suyaklari 
ANSWER: A 
katta tanglay kanali - 
A) canalis palatinus major 
B) foramina palatina minor 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) lamina horisontalis 
ANSWER: A 
kichik tanglay teshiklari - 
A) foramina palatina minor 
B) canalis palatinus major 
C) canaliculus tympanicus 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Ko’z yosh suyagi - 
A) Os lacrimale 
B) Os nasale 
C) Os hyoideum 
D) vomer 
ANSWER: A 
Ko’z yoshi xaltachasining chuqurchasi - 
A) fossa sacci lacrimalis 
B) crista lacrimalis posterior 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) sulcus lacrimalis 
ANSWER: A 
mayda teshiklar - 
A) foramena nasalia 
B) sulcus ethmoidalis 
C) Os hyoideum 
D) crista lacrimalis posterior 
ANSWER: A 
Mushak - naysimon kanal 
A) canalis muscnlotubarius 
B) canalis facialis 
C) canaliculus tympanicus 
D) canaliculi caroticotympanici 
ANSWER: A 
Mushak - naysimon kanal 
A) canalis muscnlotubarius 
B) canalis facialis 
C) canaliculus tympanicus 
D) canaliculi caroticotympanici 
ANSWER: A 
Mushak - naysimon kanal (canalis muscnlotubarius). Bu kanal ikkita yarim kanalga bo‘linadi: yuqorigisi nog‘ora par
dasini taranglaydigan, mushak saqlaydigan yarim kanal, ostidagisi eshituv nayi yarim kanali nimalarga yo’naladi . 
A) 1) nog‘orapardani taranglaydigan mushak joylashadi; 2) o‘rta quloq bo‘shlig‘ini halqum- ning burun qismi bilan 


birlashtiradi 
B) Adashgan nerv (10 juft) tarmog‘i yo‘naladi. 
C) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
D) Nog‘ora nervi (9 juft nerv tarmog‘i) o‘rta quloq bo‘shlig‘idan kallaning ichki yuzasiga kichik yuzaki toshsi mon 
nerv bo‘lib davom etadi. 
ANSWER: A 
Mushak - naysimon kanal (canalis muscnlotubarius). Bu kanal ikkita yarim kanalga bo‘linadi: yuqorigisi nog‘ora par
dasini taranglaydigan, mushak saqlaydigan yarim kanal, ostidagisi eshituv nayi yarim kanali. boshlanish va yakunlan
ish joyi . 
A) Chakka suyagi piramida qismining ustki uchi sohasidan boshlanib, o'rta quloq bo‘shlig‘ining oldingi devoriga oc
hiladi. 
B) Chakka suyagining ichki yuzasidagi ichki eshituv teshigidan boshlanib, tashqi yuzadagi bigiz simon so’ rg’ ichsi
mon teshik bilan yakunlanadi. Kanaldan piramidaning ichki yuzasiga katta toshsimon nerv o'tadigan tirqish ochiladi.
Yuz kanali pastki qismidan nog'ora tori nervi o‘tadigan kanal boshlanadi. 
C) Yuz nervi kanalining pastki qismidan bosh lanib, nog‘ora bo‘shlig‘ining orqa devoriga ochiladi. 
D) Uyqu kanali boshlanish joyidagi orqa devori dan, o‘rta quloq bo‘shlig‘i (nog‘ora bo'shliq) oldingi devorigacha d
avom etadi. 
ANSWER: A 
Mushak - naysimon kanal (canalis muscnlotubarius). Bu kanal ikkita yarim kanalga bo‘linadi: yuqorigisi nog‘ora par
dasini taranglaydigan, mushak saqlaydigan yarim kanal, ostidagisi eshituv nayi yarim kanali nimalarga yo’naladi . 
A) 1) nog‘orapardani taranglaydigan mushak joylashadi; 2) o‘rta quloq bo‘shlig‘ini halqum- ning burun qismi bilan 
birlashtiradi 
B) Adashgan nerv (10 juft) tarmog‘i yo‘naladi. 
C) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
D) Nog‘ora nervi (9 juft nerv tarmog‘i) o‘rta quloq bo‘shlig‘idan kallaning ichki yuzasiga kichik yuzaki toshsi mon 
nerv bo‘lib davom etadi. 
ANSWER: A 
Mushak - naysimon kanal (canalis muscnlotubarius). Bu kanal ikkita yarim kanalga bo‘linadi: yuqorigisi nog‘ora par
dasini taranglaydigan, mushak saqlaydigan yarim kanal, ostidagisi eshituv nayi yarim kanali nimalarga yo’naladi . 
A) 1) nog‘orapardani taranglaydigan mushak joylashadi; 2) o‘rta quloq bo‘shlig‘ini halqum- ning burun qismi bilan 
birlashtiradi 
B) Adashgan nerv (10 juft) tarmog‘i yo‘naladi. 
C) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
D) Nog‘ora nervi (9 juft nerv tarmog‘i) o‘rta quloq bo‘shlig‘idan kallaning ichki yuzasiga kichik yuzaki toshsi mon 
nerv bo‘lib davom etadi. 
ANSWER: A 
Nog‘ora nervi kanali 
A) canaliculus tympanicus 
B) canalis mastoideus 
C) canalis facialis 
D) canalis caroticus 
ANSWER: A 
Nog‘ora nervi kanali (canaliculus tympanicus) boshlanish va yakunlanish joyi . 
A) Toshsimon qismning pastki yuzasida - apertura inferior canaliculi tympani tirqishi bilan boshlanib, o‘rta quloq bo
‘shlig‘ining pastki devoriga ochiladi 
B) Yuz nervi kanalining pastki qismidan bosh lanib, nog‘ora bo‘shlig‘ining orqa devoriga ochiladi. 
C) Uyqu kanali boshlanish joyidagi orqa devori dan, o‘rta quloq bo‘shlig‘i (nog‘ora bo'shliq) oldingi devorigacha da
vom etadi. 
D) Chakka suyagining ichki yuzasidagi ichki eshituv teshigidan boshlanib, tashqi yuzadagi bigiz simon so’ rg’ ichsi
mon teshik bilan yakunlanadi. Kanaldan piramidaning ichki yuzasiga katta toshsimon nerv o'tadigan tirqish ochiladi.
Yuz kanali pastki qismidan nog'ora tori nervi o‘tadigan kanal boshlanadi. 
ANSWER: A 
Nog‘ora nervi kanali nimalarga yo’naladi . 
A) Nog‘ora nervi (9 juft nerv tarmog‘i) o‘rta quloq bo‘shlig‘idan kallaning ichki yuzasiga kichik yuzaki toshsi mon 
nerv bo‘lib davom etadi. 


B) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
C) Adashgan nerv (10 juft) tarmog‘i yo‘naladi. 
D) 1)nog‘orapardani taranglaydigan mushak joylashadi; 2) o‘rta quloq bo‘shlig‘ini halqum- ning burun qismi bilan b
irlashtiradi 
ANSWER: A 
Nog‘ora nervi kanali nimalarga yo’naladi . 
A) Nog‘ora nervi (9 juft nerv tarmog‘i) o‘rta quloq bo‘shlig‘idan kallaning ichki yuzasiga kichik yuzaki toshsi mon 
nerv bo‘lib davom etadi. 
B) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
C) Adashgan nerv (10 juft) tarmog‘i yo‘naladi. 
D) 1) nog‘orapardani taranglaydigan mushak joylashadi; 2) o‘rta quloq bo‘shlig‘ini halqum- ning burun qismi bilan 
birlashtiradi 
ANSWER: A 
Nog‘ora nervi kanali nimalarga yo’naladi . 
A) Nog‘ora nervi (9 juft nerv tarmog‘i) o‘rta quloq bo‘shlig‘idan kallaning ichki yuzasiga kichik yuzaki toshsi mon 
nerv bo‘lib davom etadi. 
B) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
C) Adashgan nerv (10 juft) tarmog‘i yo‘naladi. 
D) 1)nog‘orapardani taranglaydigan mushak joylashadi; 2) o‘rta quloq bo‘shlig‘ini halqum- ning burun qismi bilan b
irlashtiradi 
ANSWER: A 
Nog’ ora tori nervi kanali 
A) canaliculus chordae tympani 
B) canalis facialis 
C) canaliculi caroticotympanici 
D) canaliculus tympanicus 
ANSWER: A 
Nog’ ora tori nervi kanali (canaliculus chordae tympani) boshlanish va yakunlanish joyi . 
A) Yuz nervi kanalining pastki qismidan bosh lanib, nog‘ora bo‘shlig‘ining orqa devoriga ochiladi. 
B) Chakka suyagining ichki yuzasidagi ichki eshituv teshigidan boshlanib, tashqi yuzadagi bigiz simon so’ rg’ ichsi
mon teshik bilan yakunlanadi. Kanaldan piramidaning ichki yuzasiga katta toshsimon nerv o'tadigan tirqish ochiladi.
Yuz kanali pastki qismidan nog'ora tori nervi o‘tadigan kanal boshlanadi. 
C) Toshsimon qismning pastki yuzasida - apertura inferior canaliculi tympani tirqishi bilan boshlanib, o‘rta quloq bo
‘shlig‘ining pastki devoriga ochiladi 
D) Uyqu kanali boshlanish joyidagi orqa devori dan, o‘rta quloq bo‘shlig‘i (nog‘ora bo'shliq) oldingi devorigacha d
avom etadi. 
ANSWER: A 
Nog’ ora tori nervi kanali nimalarga yo’naladi . 
A) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
B) Nog‘ora nervi (9 juft nerv tarmog‘i) o‘rta quloq bo‘shlig‘idan kallaning ichki yuzasiga kichik yuzaki toshsi mon 
nerv bo‘lib davom etadi. 
C) 1) nog‘orapardani taranglaydigan mushak joylashadi; 2) o‘rta quloq bo‘shlig‘ini halqum- ning burun qismi bilan 
birlashtiradi 
D) Adashgan nerv (10 juft) tarmog‘i yo‘naladi. 
ANSWER: A 
Nog’ ora tori nervi kanali nimalarga yo’naladi . 
A) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
B) Nog‘ora nervi (9 juft nerv tarmog‘i) o‘rta quloq bo‘shlig‘idan kallaning ichki yuzasiga kichik yuzaki toshsi mon 
nerv bo‘lib davom etadi. 
C) 1) nog‘orapardani taranglaydigan mushak joylashadi; 2) o‘rta quloq bo‘shlig‘ini halqum- ning burun qismi bilan 
birlashtiradi 
D) Adashgan nerv (10 juft) tarmog‘i yo‘naladi. 
ANSWER: A 
Os palatinum – nima . 
A) tanglay 


B) Dimog’ 
C) burun 
D) Ko’z yoshi 
ANSWER: A 
So‘rg‘ichsimon kanal 
A) canalis mastoideus 
B) canaliculus tympanicus 
C) canaliculi caroticotympanici 
D) canaliculi caroticotympanici 
ANSWER: A 
So‘rg‘ichsimon kanal (canalis mastoideus) boshlanish va yakunlanish joyi . 
A) Bo'yinturuq chuqurchasining tubidan bosh lanib, nog‘ora- so‘rg‘ichsimon tirqishida yakunlanadi. 
B) Yuz nervi kanalining pastki qismidan bosh lanib, nog‘ora bo‘shlig‘ining orqa devoriga ochiladi. 
C) Chakka suyagining ichki yuzasidagi ichki eshituv teshigidan boshlanib, tashqi yuzadagi bigiz simon so’ rg’ ichsi
mon teshik bilan yakunlanadi. Kanaldan piramidaning ichki yuzasiga katta toshsimon nerv o'tadigan tirqish ochiladi.
Yuz kanali pastki qismidan nog'ora tori nervi o‘tadigan kanal boshlanadi. 
D) Uyqu kanali boshlanish joyidagi orqa devori dan, o‘rta quloq bo‘shlig‘i (nog‘ora bo'shliq) oldingi devorigacha d
avom etadi. 
ANSWER: A 
So‘rg‘ichsimon kanal nimalarga yo’naladi . 
A) Adashgan nerv (10 juft) tarmog‘i yo‘naladi. 
B) Nog'ora tori nervi o‘rta quloq bo‘shlig‘iga yo‘naladi va tashqi tarafga toshsimon nog‘ora tirqishi orqali chiqadi. 
C) 1) nog‘orapardani taranglaydigan mushak joylashadi; 2) o‘rta quloq bo‘shlig‘ini halqum- ning burun qismi bilan 
birlashtiradi 
D) Nog‘ora nervi (9 juft nerv tarmog‘i) o‘rta quloq bo‘shlig‘idan kallaning ichki yuzasiga kichik yuzaki toshsi mon 
nerv bo‘lib davom etadi. 
ANSWER: A 
Til osti suyagi - 
A) Os hyoideum 
B) vomer 
C) Os lacrimale 
D) Os nasale 
ANSWER: A 
Til osti suyagi joylashish o’rni qayer. 
A) VI bo‘yin uniurtqasi sohasiga to‘g‘ri keladi. 
B) III bo‘yin uniurtqasi sohasiga to‘g‘ri keladi. 
C) IV bo‘yin uniurtqasi sohasiga to‘g‘ri keladi. 
D) V bo‘yin uniurtqasi sohasiga to‘g‘ri keladi. 
ANSWER: A 
Uyqu kanali 
A) canalis caroticus 
B) canaliculi caroticotympanici 
C) canalis facialis 
D) canaliculus tympanicus 
ANSWER: A 
Uyqu kanali (canalis caroticus) boshlanish va yakunlanish joyi . 
A) Piramida qismining pastki yuzasidagi tashqi uyqu tirqishi bilan ichki yuzasiga ochiladigan ichki uyqu tirqishi ora
sida. Kanal devoridan uyqu-nog4ora kanali boshlanadi. 
B) Yuz nervi kanalining pastki qismidan bosh lanib, nog‘ora bo‘shlig‘ining orqa devoriga ochiladi. 
C) Uyqu kanali boshlanish joyidagi orqa devori dan, o‘rta quloq bo‘shlig‘i (nog‘ora bo'shliq) oldingi devorigacha da
vom etadi. 
D) Chakka suyagining ichki yuzasidagi ichki eshituv teshigidan boshlanib, tashqi yuzadagi bigiz simon so’ rg’ ichsi
mon teshik bilan yakunlanadi. Kanaldan piramidaning ichki yuzasiga katta toshsimon nerv o'tadigan tirqish ochiladi.
Yuz kanali pastki qismidan nog'ora tori nervi o‘tadigan kanal boshlanadi. 
ANSWER: A 


Uyqu-nog‘ora kanali 
A) canaliculi caroticotympanici 
B) canaliculus tympanicus 
C) canalis facialis 
D) canalis mastoideus 
ANSWER: A 
Uyqu-nog‘ora kanali (canaliculi caroticotympanici) boshlanish va yakunlanish joyi . 
A) Uyqu kanali boshlanish joyidagi orqa devori dan, o‘rta quloq bo‘shlig‘i (nog‘ora bo'shliq) oldingi devorigacha d
avom etadi. 
B) Chakka suyagining ichki yuzasidagi ichki eshituv teshigidan boshlanib, tashqi yuzadagi bigiz simon so’ rg’ ichsi
mon teshik bilan yakunlanadi. Kanaldan piramidaning ichki yuzasiga katta toshsimon nerv o'tadigan tirqish ochiladi.
Yuz kanali pastki qismidan nog'ora tori nervi o‘tadigan kanal boshlanadi. 
C) Yuz nervi kanalining pastki qismidan bosh lanib, nog‘ora bo‘shlig‘ining orqa devoriga ochiladi. 
D) Toshsimon qismning pastki yuzasida - apertura inferior canaliculi tympani tirqishi bilan boshlanib, o‘rta quloq bo
‘shlig‘ining pastki devoriga ochiladi 
ANSWER: A 
Vomer - nima 
A) Dimog’ 
B) burun 
C) Ko’z yoshi 
D) tanglay 
ANSWER: A 
Yuqori qirrasi ikki qanotga bo'linuvchi suyak . 
A) Dimog’ 
B) Tepa 
C) Yuqori jag’ 
D) pastki jag’ 
ANSWER: A 
Yuqori qirrasi ikki qanotga bo'linuvchi suyak . 
A) Dimog’ 
B) Tepa 
C) Yuqori jag’ 
D) pastki jag’ 
ANSWER: A 
Yuz nervi kanali 
A) canalis facialis 
B) canalis mastoideus 
C) canalis caroticus 
D) canaliculus tympanicus 
ANSWER: A 
Yuz nervi kanali (canalis facialis) boshlanish va yakunlanish joyi . 
A) Chakka suyagining ichki yuzasidagi ichki eshituv teshigidan boshlanib, tashqi yuzadagi bigiz simon so’ rg’ ichsi
mon teshik bilan yakunlanadi. Kanaldan piramidaning ichki yuzasiga katta toshsimon nerv o'tadigan tirqish ochiladi.
Yuz kanali pastki qismidan nog'ora tori nervi o‘tadigan kanal boshlanadi. 
B) Toshsimon qismning pastki yuzasida - apertura inferior canaliculi tympani tirqishi bilan boshlanib, o‘rta quloq bo
‘shlig‘ining pastki devoriga ochiladi 
C) Uyqu kanali boshlanish joyidagi orqa devori dan, o‘rta quloq bo‘shlig‘i (nog‘ora bo'shliq) oldingi devorigacha da
vom etadi. 
D) Yuz nervi kanalining pastki qismidan bosh lanib, nog‘ora bo‘shlig‘ining orqa devoriga ochiladi. 
ANSWER: A 
_______ pastda qirrali o'simta - spina nasalis anterior bilan yakunlanadi 
A) Burun o’ymasi 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) Ensa o’ymasi 
D) Tepa o’ymasi 


ANSWER: A 
_______ suyagi kalla suyaklari bilan harakatchan birlashadi. 
A) Pastki jag ‘ 
B) Yuqori jag’ 
C) ensa 
D) tepa 
ANSWER: A 
burun ko‘z yoshi kanali - 
A) Canalis nasolacrimalis 
B) sulcus pala tinus major 
C) ramus mandibulae 
D) processus condylalaris 
ANSWER: A 
burun o’ymasi - 
A) incisura nasalis 
B) facies infratemporalis 
C) facies orbitalis; 
D) facies anterior 
ANSWER: A 
burun yuzasi - 
A) facies nasalis. 
B) facies orbitalis; 
C) facies infratemporalis 
D) facies anterior 
ANSWER: A 
chakka osti yuzasi - 
A) facies infratemporalis 
B) facies orbitalis; 
C) facies anterior 
D) facies nasalis. 
ANSWER: A 
Engak sohasining ichki yuzasida mushaklar birlashadigan o‘simtalar- _________ uchraydi 
A) spina mentalis superior 
B) foramen infraorbitale 
C) tuber maxillae 
D) facies infratemporalis 
ANSWER: A 
Ko‘z kosasi ichidagi yuza tubida egat bo‘lib, __________ deyiladi. 
A) sulcus infraorbitalis 
B) tuber maxillae 
C) incisura nasalis 
D) foramen infraorbitale 
ANSWER: A 
ko‘z kosasi yuzasi - 
A) facies orbitalis; 
B) facies anterior 
C) facies infratemporalis 
D) facies nasalis. 
ANSWER: A 
Margo infraorbitalis ning ostida nima joylashadi . 
A) foramen infraorbitale 
B) incisura nasalis 
C) facies infratemporalis 
D) facies anterior 
ANSWER: A 


oldingi yuza - 
A) facies anterior 
B) facies orbitalis; 
C) facies infratemporalis 
D) facies nasalis. 
ANSWER: A 
Oxirgi tishlar joylashadigan chuqurchalaming orqasida alveolar bo‘rtiq - 
A) tuber alveolaris 
B) alveoli dentales 
C) processus zygomaticus 
D) sulcus infraorbitalis 
ANSWER: A 
Pastki jag ‘ suyagining tanasi uning asosi - 
A) basis 
B) pars alveola ris 
C) facies orbitalis 
D) facies anterior 
ANSWER: A 
Pastki jag‘ suyagini aniqlang. 
A) lingula mandibulae 
B) margo frontalis 
C) proccssus frontalis 
D) - sulcus lacrimalis 
ANSWER: A 
Pastki jag‘ suyagini aniqlang. 
A) foramen mandibulae 
B) facics orbitalis; 
C) sulcus infraorbitalis 
D) corpus maxillae 
ANSWER: A 
Pastki jag‘ suyagini aniqlang. 
A) juga alveolaria; 
B) processus zygomaticus 
C) foramina alvcolaria 
D) tuber maxillae 
ANSWER: A 
Pastki jag‘ suyagini aniqlang. 
A) incisura mandibulae 
B) facics orbitalis; 
C) sulcus infraorbitalis 
D) corpus maxillae 
ANSWER: A 
Pastki jag‘ suyagini aniqlang. 
A) caput mandibulae; 
B) margo frontalis 
C) proccssus frontalis 
D) - sulcus lacrimalis 
ANSWER: A 
Pastki jag‘ suyagini aniqlang. 
A) processus coronoidcus; 
B) facies orbitalis; 
C) sulcus infraorbitalis 
D) corpus maxillae 
ANSWER: A 
Pastki jag‘ suyagini aniqlang. 


A) corpus mandibulae; 
B) processus zygomaticus 
C) foramina alvcolaria 
D) tuber maxillae 
ANSWER: A 
Pastki jag‘ suyagini aniqlang. 
A) foramen mandibulae 
B) processus zygomaticus 
C) sulcus infraorbitalis 
D) corpus maxillae 
ANSWER: A 
Pastki jag’ suyagining ______joylashgan tojsimon o‘simta - processus coronoideus ga chakka mushagi birlashadi. 
A) oldinda 
B) orqada 
C) 2 yonida 
D) artofida 
ANSWER: A 
Pastki jagk suyagi shoxlari - Nechta o‘simtadan hosil bo‘ladi. 
A) ramus mandibulae 
B) processus condylalaris 
C) spina mentalis superior 
D) foramen infraorbitale 
ANSWER: A 
Pastki jagk suyagi shoxlari - Nechta o‘simtadan hosil bo‘ladi. 
A) 2 ta 
B) 3 ta 
C) 4 ta 
D) 1 ta 
ANSWER: A 
Pastki jagning oldinda joylashgan tojsimon o‘simta - ________ mushagi birlashadi. 
A) chakka 
B) tepa 
C) ensa 
D) Dimog’ 
ANSWER: A 
Qaysi chuqurchalar og‘iz bo‘shlig’i dahliziga bo‘rtib turadi va juga alveolaris deb ataladi. 
A) alveoli dentales 
B) processus zygomaticus 
C) sulcus infraorbitalis 
D) corpus mandibulae; 
ANSWER: A 
Qaysi teshik orqali yuzga nerv va qon tomiriar chiqadi . 
A) foramen infraorbitale 
B) incisura nasalis 
C) facies infratemporalis 
D) facies anterior 
ANSWER: A 
Qaysi teshik orqali yuzga nerv va qon tomiriar chiqadi . 
A) foramen infraorbitale 
B) incisura nasalis 
C) facies infratemporalis 
D) facies anterior 
ANSWER: A 
Qaysi teshik orqali yuzga nerv va qon tomiriar chiqadi . 
A) foramen infraorbitale 


B) incisura nasalis 
C) facies infratemporalis 
D) facies anterior 
ANSWER: A 
Tanglay o‘simtasining ichki tarafida burun qirrasi - crista nasalis _______suyagi bilan birlashadi. 
A) Dimog’ 
B) Ko’z yoshi 
C) tepa 
D) yanoq 
ANSWER: A 
Tanglay o‘simtasining ichki tarafida burun qirrasi qaysi suyak bilan birlashadi . 
A) Dimog’ 
B) Yuqori jag’ 
C) ensa 
D) tepa 
ANSWER: A 
Yonoq o ‘simtasi - 
A) proccssus zygomaticus 
B) tuber maxillae 
C) foramen infraorbitale 
D) ramus mandibulae 
ANSWER: A 
Yuqori ja g ‘ suyagining tanasida nechta yuza bor . 
A) 4 ta 
B) 5 ta 
C) 3 ta 
D) 6 ta 
ANSWER: A 
Yuqori jag ‘ - 
A) maxilla 
B) mandibula 
C) vertebra 
D) sacrum 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagini aniqlang. 
A) margo frontalis 
B) caput mandibulae; 
C) processus coronoidcus; 
D) - incisura mandibulae 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagini aniqlang. 
A) proccssus frontalis; 
B) lingula mandibulae; 
C) foramen mandibulae; 
D) juga alveolaria; 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagini aniqlang. 
A) suicus lacrimalis 
B) caput mandibulae; 
C) processus coronoidcus; 
D) - incisura mandibulae 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagini aniqlang. 
A) facics orbitalis; 
B) lingula mandibulae; 


C) foramen mandibulae; 
D) juga alveolaria; 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagini aniqlang. 
A) sulcus infraorbitalis 
B) caput mandibulae; 
C) processus coronoidcus; 
D) - incisura mandibulae 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagini aniqlang. 
A) corpus maxillae; 
B) lingula mandibulae; 
C) foramen mandibulae; 
D) juga alveolaria; 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagini aniqlang. 
A) os incisivum; 
B) lingula mandibulae; 
C) foramen mandibulae; 
D) juga alveolaria; 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagini aniqlang. 
A) sutura palatina nicdiana; 
B) lingula mandibulae; 
C) foramen mandibulae; 
D) juga alveolaria; 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagini aniqlang. 
A) sulci palatini 
B) lingula mandibulae; 
C) foramen mandibulae; 
D) juga alveolaria; 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagini aniqlang. 
A) proccssus palatinus. 
B) lingula mandibulae; 
C) foramen mandibulae; 
D) juga alveolaria; 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagini aniqlang. 
A) suicus lacrimalis 
B) caput mandibulae; 
C) processus coronoidcus; 
D) - incisura mandibulae 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagining burun yuzasida chig'anoq qirrasi - _____ ko’rinadi. 
A) crista conchalis 
B) tuber maxillae 
C) foramen infraorbitale 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Yuqori jag‘ suyagining burun yuzasida chig'anoq qirrasi - _____ ko’rinadi. 
A) crista conchalis 
B) tuber maxillae 
C) foramen infraorbitale 


D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
yuqori jag" suyagining bo‘rtigki 
A) tuber maxillae 
B) foramen infraorbitale 
C) incisura nasalis 
D) facies infratemporalis 
ANSWER: A 
yuqori jag" suyagining bo‘rtigki 
A) tuber maxillae 
B) foramen infraorbitale 
C) incisura nasalis 
D) facies infratemporalis 
ANSWER: A 
yuqori jag" suyagining bo‘rtigki 
A) tuber maxillae 
B) foramen infraorbitale 
C) incisura nasalis 
D) facies infratemporalis 
ANSWER: A 
7 yoshgacha kalla suyagi uning _______ qismidagi suyaklar hisobiga kattalashadi 
A) orqa 
B) yon 
C) oldi 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Butun kalla necha qismdan iborat . 
A) 2 
B) 3 
C) 5 
D) 4 
ANSWER: A 
Eng yuqoridagi chiziq nima deb ataladi . 
A) linea nuchae suprema 
B) linea nuchae inferior 
C) fossa mandibularis; 
D) foramen caccum; 
ANSWER: A 
Ensa suyagi pallasining old tarafida katta teshik_______ - hosil bo’ladi. Bu teshikning 
A) foramen magnum 
B) sulcus a occipitalis 
C) incisura mastoidea 
D) fossa condylaris 
ANSWER: A 
Ensa suyagi pallasining old tarafida katta teshik_______ - hosil bo’ladi. Bu teshikning 
A) foramen magnum 
B) sulcus a occipitalis 
C) incisura mastoidea 
D) fossa condylaris 
ANSWER: A 
Kalla suyagining ichki tuzilishi _______ taraqqiyoti bilan bog‘liq bo'ladi. 
A) bosh miya 
B) Orqa miya 
C) suyaklar 
D) To’g’ay 


ANSWER: A 
Kalla suyagining ichki tuzilishi _______ taraqqiyoti bilan bog‘liq bo'ladi. 
A) bosh miya 
B) Orqa miya 
C) suyaklar 
D) To’g’ay 
ANSWER: A 
Kalla suyagining tashqi tuzilishi __________bog'liq bo'ladi. 
A) o'sayotgan sharoitga 
B) Kimyoviy moddalarga 
C) Mehanik tasirlarga 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kalla tubining ichki yuzasi - 
A) porus acusticus externus; 
B) linea nuchae suprema 
C) fossa hypophisia- lis; 
D) crista galli; 
ANSWER: A 
Kalla tubining ichki yuzasi nechta chuqurchadan tashkil topadi: 
A) 3 ta 
B) 4ta 
C) 2 ta 
D) 5 ta 
ANSWER: A 
Kalla tubining ichki yuzasi ning qaysi qismida miyacha va uzunchoq miya joylashadi joylashadi . 
A) Orqa chuqurchada 
B) Oldi chuqurchada 
C) O’rta chuqurchada 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kalla tubining ichki yuzasi o‘rta chuqurchasi 
A) fossa cranii media; 
B) fossa cranu anterior; 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) fossa cranii posterior. 
ANSWER: A 
Kalla tubining ichki yuzasi o‘rta chuqurchasi 
A) fossa cranii media; 
B) fossa cranu anterior; 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) fossa cranii posterior. 
ANSWER: A 
Kalla tubining ichki yuzasi oldingi chuqurchasi 
A) fossa cranu anterior; 
B) fossa cranii media; 
C) fossa cranii posterior. 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kalla tubining ichki yuzasi orqa - chuqurchasi - 
A) fossa cranii posterior. 
B) fossa cranii media; 
C) fossa cranu anterior; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 


Kalla tubining ichki yuzasi orqa - chuqurchasi - 
A) fossa cranii posterior. 
B) fossa cranii media; 
C) fossa cranu anterior; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kalla tubining tashqi yuzasi suyagini tanlang 
A) fissura orbitalis inferior; 
B) tuberculum sellae 
C) canalis opticus; 
D) processus clinoideus anterior; 
ANSWER: A 
Kalla tubining tashqi yuzasi suyagini tanlang 
A) crista infratemporal is; 
B) fossa hypophisia- lis; 
C) dorsum sellae 
D) foramen caroticum internum; 
ANSWER: A 
Kalla tuhining tashqi yuzasi suyagini tanlang 
A) fissura orbitalis inferior; 
B) tuberculum sellae 
C) canalis opticus; 
D) processus clinoideus anterior; 
ANSWER: A 
Kalla tuhining tashqi yuzasi suyagini tanlang 
A) crista infratemporal is; 
B) fossa hypophisia- lis; 
C) dorsum sellae 
D) foramen caroticum internum; 
ANSWER: A 
Kalla tuhining tashqi yuzasi suyagini tanlang 
A) foramen ovale; 
B) foramen caccum; 
C) crista galli; 
D) lamina cribrosa; 
ANSWER: A 
Kalla tuhining tashqi yuzasi suyagini tanlang 
A) tuberculum articulare 
B) tuberculum sellae 
C) canalis opticus; 
D) processus clinoideus anterior; 
ANSWER: A 
Kalla tuhining tashqi yuzasi suyagini tanlang 
A) foramen spinosum 
B) fossa hypophisia- lis; 
C) dorsum sellae 
D) foramen caroticum internum; 
ANSWER: A 
Kalla tuhining tashqi yuzasi suyagini tanlang 
A) fossa mandibularis; 
B) foramen caccum; 
C) crista galli; 
D) lamina cribrosa; 
ANSWER: A 
Kalla tuhining tashqi yuzasi suyagini tanlang 


A) processus styloideus; 
B) tuberculum sellae 
C) canalis opticus; 
D) processus clinoideus anterior; 
ANSWER: A 
Kalla tuhining tashqi yuzasi suyagini tanlang 
A) porus acusticus externus; 
B) fossa hypophisia- lis; 
C) dorsum sellae 
D) foramen caroticum internum; 
ANSWER: A 
Kalla tuhining tashqi yuzasi suyagini tanlang 
A) foramen jugulare; 
B) tuberculum sellae 
C) canalis opticus; 
D) processus clinoideus anterior; 
ANSWER: A 
Kalla tuhining tashqi yuzasi suyagini tanlang. 
A) oramen infraorbitale; 
B) foramen caccum; 
C) crista galli; 
D) lamina cribrosa; 
ANSWER: A 
Kalla tuhining tashqi yuzasi suyagini tanlang. 
A) oramen infraorbitale; 
B) foramen caccum; 
C) crista galli; 
D) lamina cribrosa; 
ANSWER: A 
Ko'z kosasining yuqori devori ichida peshona bo'shlig'i - _________joylashgan. 
A) sinus frontalis 
B) fissura orbitalis superior 
C) porus acusticus externus; 
D) linea nuchae suprema 
ANSWER: A 
Ko’z kosasi suyagi berilgan qatorni ko’rsating ? 
A) canalis opticus; 
B) foramen infraorbitale; 
C) foramen caccum; 
D) crista galli; 
ANSWER: A 
Ko’z kosasi suyagi berilgan qatorni ko’rsating ? 
A) foramen supraorbitalc; 
B) fissura orbitalis inferior; 
C) tuberculum sellae 
D) canalis opticus; 
ANSWER: A 
Ko’z kosasi suyagi berilgan qatorni ko’rsating ? 
A) foramen ethmoidale postcrius 
B) crista infratemporal is; 
C) fossa hypophisia- lis; 
D) dorsum sellae 
ANSWER: A 
Ko’z kosasi suyagi berilgan qatorni ko’rsating ? 
A) foramen cthmoidale anterius; 


B) foramen ovale; 
C) foramen caccum; 
D) crista galli; 
ANSWER: A 
Ko’z kosasi suyagi berilgan qatorni ko’rsating ? 
A) lamina orbitalis ossis ethmoidalis; 
B) tuberculum articulare 
C) tuberculum sellae 
D) canalis opticus; 
ANSWER: A 
Ko’z kosasi suyagi berilgan qatorni ko’rsating ? 
A) os lacrimale; 
B) foramen spinosum 
C) fossa hypophisia- lis; 
D) dorsum sellae 
ANSWER: A 
Ko’z kosasi suyagi berilgan qatorni ko’rsating ? 
A) processus frontalis; 
B) fossa mandibularis; 
C) foramen caccum; 
D) crista galli; 
ANSWER: A 
Ko’z kosasi suyagi berilgan qatorni ko’rsating ? 
A) sulcus lacrimalis; 
B) processus styloideus; 
C) tuberculum sellae 
D) canalis opticus; 
ANSWER: A 
Ko’z kosasi suyagi berilgan qatorni ko’rsating ? 
A) facies orbitalis maxillae; 
B) porus acusticus externus; 
C) fossa hypophisia- lis; 
D) dorsum sellae 
ANSWER: A 
Ko’z kosasi suyagi berilgan qatorni ko’rsating ? 
A) foramen infraorbitalc; 
B) foramen jugulare; 
C) tuberculum sellae 
D) canalis opticus; 
ANSWER: A 
Ko’z kosasi suyagi berilgan qatorni ko’rsating ? 
A) fissura orbitalis superior 
B) porus acusticus externus; 
C) linea nuchae suprema 
D) fossa hypophisia- lis; 
ANSWER: A 
Oldingi yon liqildoqlar - 
A) fonticulus sphenoidalis 
B) fonticulus posterior 
C) linea nuchae inferior 
D) linea nuchae inferior 
ANSWER: A 
Oldingi yon liqildoqlar - Qayerda joylashadi 
A) ponasimon suyak, peshona suyagi, tepa suyagi va chakkasuyaklari orasida joylashadi 
B) ponasimon suyak, peshona suyagi, tepa suyagi va ensa suyaklari orasida joylashadi 


C) ponasimon suyak, peshona suyagi, dimog’ suyagi va chakkasuyaklari orasida joylashadi 
D) ponasimon suyak, peshona suyagi, til osti suyagi va chakkasuyaklari orasida joylashadi 
ANSWER: A 
orqadagi liqildoq - ___ oylikda bitib ketadi; 
A) 2 
B) 3 
C) 1 
D) 4 
ANSWER: A 
orqadagi liqildoq - __________suyaklari orasida bo‘lib 
A) Tepa va ensa 
B) Chakka va ensa 
C) Tepa va chakka 
D) Dimog’ va ensa 
ANSWER: A 
orqadagi liqildoq - tepa va ensa suyaklari orasida bo‘lib 
A) fonticulus posterior 
B) linea nuchae inferior 
C) linea nuchae inferior 
D) foramen caccum; 
ANSWER: A 
orqadagi yon liqildoq - 
A) fonticulus mastoideus 
B) fonticulus sphenoidalis 
C) fonticulus posterior 
D) linea nuchae inferior 
ANSWER: A 
orqadagi yon liqildoq - qayerda joylashadi . 
A) chakka, tepa va ensa suyaklari orasida joylashadi 
B) chakka, tepa va tanglay suyaklari orasida joylashadi 
C) chakka, tepa va til osti suyaklari orasida joylashadi 
D) chakka, tepa va dimog’ suyaklari orasida joylashadi 
ANSWER: A 
pastki chiziq nima deb ataladi . 
A) linea nuchae inferior 
B) fossa mandibularis; 
C) linea nuchae suprema 
D) foramen caccum; 
ANSWER: A 
Bo'rtiq teshigi 
A) foramen condularis 
B) foramen jugular 
C) foramen ovale 
D) foramen rotundum 
ANSWER: A 
Bo'yinturuq teshigi 
A) foramen jugular 
B) foramen ovale 
C) foramen rotundum 
D) foramen mastoideum 
ANSWER: A 
Burun bo'shlig'i - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Noksimon teshik 
B) Burun - ko'z yosh kanali - canalis nasolacrimalis 
C) Katta tanglay teshigi 


D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Burun bo'shlig'i - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Xoanalar 
B) Ko'z kosasining ustki teshigi 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Kesuv kanali - 
ANSWER: A 
Burun bo'shlig'i - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) G'alvirsimon suyakning gori zontal qismidagi teshiklar 
B) Orqadagi g'alvirsimon teshik 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Katta tanglay teshigi 
ANSWER: A 
Burun bo'shlig'i - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Ko'z yoshi burun Ponasimon tang lay teshigi - 
B) Ko'z kosasining ostki tirqishi foramen if raorbitale 
C) Kesuv kanali - 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Burun bo'shlig'i - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Kesuv kanali 
B) Oldingi va o'rta alveolar teshiklar 
C) Katta tanglay teshigi 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Burun bo'shlig'i - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Katta tanglay kanali 
B) Yonoq-ko'z kosasining teshigi 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Katta tanglay teshigi 
ANSWER: A 
Kallaning o'rta chuqurchasi sohasida joylashgan teshik yoki chuqurcha nomi 
A) Yumaloq teshik - 
B) So'rg’ichsimon teshik - foramen mastoideum 
C) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kallaning o'rta chuqurchasi sohasida joylashgan teshik yoki chuqurcha nomi 
A) Ichki uyqu teshigi 
B) foramen mastoideum 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
ANSWER: A 
Kallaning o'rta chuqurchasi sohasida joylashgan teshik yoki chuqurcha nomi 
A) Oval teshik - 
B) foramen jugular 
C) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kallaning o'rta chuqurchasi sohasida joylashgan teshik yoki chuqurcha nomi 
A) Qirrali teshik - 
B) foramen ossipitale magnum 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 


ANSWER: A 
Kallaning o'rta chuqurchasi sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Ko‘ruv kanali - 
B) Til osti nervi kanali - 
C) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kallaning o'rta chuqurchasi sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Ko'z kosasining yuqori tirqishi 
B) Bo'rtiq teshigi 
C) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kallaning o'rta chuqurchasi sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Ko‘ruv kanali - 
B) canalis nervi hypoglossus 
C) foramen condularis 
D) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
ANSWER: A 
Kallaning oldingi chuqurchasi sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
B) Katta ensa teshigi - 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) So'rg’ichsimon teshik - foramen mastoideum 
ANSWER: A 
Kallaning orqa chuqurchasida sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Ichki eshituv yo'li 
B) Ichki uyqu teshigi 
C) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kallaning orqa chuqurchasida sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) hki quloq labirint dahlizidan yo'naluvchi suv yo'li tirqishi 
B) Oval teshik - 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
ANSWER: A 
Kallaning orqa chuqurchasida sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) chki quloq labirint chig'anoq qismidan yo'naluvchi kanal ning tashqi tirqishi 
B) Qirrali teshik - 
C) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kallaning orqa chuqurchasida sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) So'rg’ichsimon teshik - foramen mastoideum 
B) Ko‘ruv kanali - 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
ANSWER: A 
Kallaning orqa chuqurchasida sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Bo'yinturuq teshigi 
B) Ko‘ruv kanali - 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
ANSWER: A 


Kallaning orqa chuqurchasida sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Katta ensa teshi gi - 
B) Ko'z kosasining yuqori tirqishi 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
ANSWER: A 
Kallaning orqa chuqurchasida sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Til osti nervi kanali - 
B) Yumaloq teshik - 
C) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kallaning orqa chuqurchasida sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Bo'rtiq teshigi 
B) foramen rotundum 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
ANSWER: A 
Kallaning orqa chuqurchasida sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Katta ensa teshi gi - 
B) Ko'z kosasining yuqori tirqishi 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
ANSWER: A 
Kallaning orqa chuqurchasida sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Til osti nervi kanali - 
B) Yumaloq teshik - 
C) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kallaning orqa chuqurchasida sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Bo'rtiq teshigi 
B) foramen rotundum 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) G'alvirsimon suyakning gorizon- tal qismidagi teshiklar 
ANSWER: A 
Katta ensa teshi gi - 
A) foramen ossipitale magnum 
B) foramen jugular 
C) foramen ovale 
D) foramen rotundum 
ANSWER: A 
Katta tanglay kanali teshig 
A) canalis palatinus major 
B) foramen palatinum major 
C) canalis incisivus foramen incisivum 
ANSWER: A 
Katta tanglay teshigi - 
A) foramen palatinum major 
B) canalis incisivus foramen incisivum 
C) canalis palatinus major 
ANSWER: A 
Kesuv kanali - 
A) canalis incisivus foramen incisivum 
B) canalis palatinus major 


C) foramen palatinum major 
ANSWER: A 
Ko'z kosasi - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Ko'ruv kanali - canalis opticu 
B) Noksimon teshik 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Kesuv kanali - 
ANSWER: A 
Ko'z kosasi - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Oldingi g'alvirsimon teshiklar 
B) Xoanalar 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Katta tanglay teshigi 
ANSWER: A 
Ko'z kosasi - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Ko'z kosasining pastki tirqishi - fissura orbitalis inferior 
B) G'alvirsimon suyakning gori zontal qismidagi teshiklar 
C) Kesuv kanali - 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Ko'z kosasi - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Burun - ko'z yosh kanali - canalis nasolacrimalis 
B) Ko'z yoshi burun Ponasimon tang lay teshigi - 
C) Katta tanglay teshigi 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Ko'z kosasi - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Ko'z kosasining ustki teshigi 
B) Kesuv kanali 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Kesuv kanali - 
ANSWER: A 
Ko'z kosasi - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Orqadagi g'alvirsimon teshik 
B) Katta tanglay kanali 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Katta tanglay teshigi 
ANSWER: A 
Ko'z kosasi - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Oldingi va o'rta alveolar teshiklar 
B) Kesuv kanali 
C) Katta tanglay teshigi 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Ko'z kosasi - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Yonoq-ko'z kosasining teshigi 
B) Katta tanglay kanali 
C) Kesuv kanali - 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Ko'z kosasi - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Ko'ruv kanali - canalis opticu 
B) Noksimon teshik 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Kesuv kanali - 


ANSWER: A 
Ko'z kosasi - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Oldingi g'alvirsimon teshiklar 
B) Xoanalar 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) Katta tanglay teshigi 
ANSWER: A 
Ko'z kosasi –sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Ko'z kosasining ostki tirqishi foramen if raorbitale 
B) Ko'z yoshi burun Ponasimon tang lay teshigi - 
C) Kesuv kanali - 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Ko‘ruv kanali - 
A) canalis opticus 
B) foramen spinosum 
C) foramen ovale 
D) foramen rotundum 
ANSWER: A 
Og'iz bo'shlig'i - - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Kesuv kanali - 
B) Oldingi va o'rta alveolar teshiklar 
C) Kesuv kanali 
D) G'alvirsimon suyakning gori zontal qismidagi teshiklar 
ANSWER: A 
Og'iz bo'shlig'i - - sohasida joylashgan teshik yoki kanalning nomi 
A) Katta tanglay teshigi 
B) Yonoq-ko'z kosasining teshigi 
C) Katta tanglay kanali 
D) Ko'z yoshi burun Ponasimon tang lay teshigi - 
ANSWER: A 
Oval teshik - 
A) foramen ovale 
B) foramen rotundum 
C) canalis opticus 
D) foramen spinosum 
ANSWER: A 
Qirrali teshik - 
A) foramen spinosum 
B) foramen ovale 
C) foramen rotundum 
D) canalis opticus 
ANSWER: A 
So'rg’ichsimon teshik - 
A) foramen spinosum 
B) foramen ovale 
C) foramen rotundum 
ANSWER:
Til osti nervi kanali - 
A) canalis nervi hypoglossus 
B) foramen jugular 
C) foramen ovale 
D) foramen rotundum 
ANSWER: A 
Yumaloq teshik - 


A) foramen rotundum 
B) foramen ovale 
C) foramen spinosum 
D) canalis opticus 
ANSWER: A 
________ suyaklaming o‘zaro birikishini o'rganadigan boMim 
A) Syndesmologiya 
B) miologiya 
C) sphantologiya 
D) angiologiya 
ANSWER: A 
_____________- ikkinchi umurtqa tishchasining yon yuzasidan ensa suyagigacha tortilgan boylam. 
A) lig. alaria 
B) ligg. intertran-sversarium 
C) ligg. interspinale 
D) exetensio 
ANSWER: A 
bo‘g‘im yuzalari - 
A) facies articularis 
B) synsarcosys 
C) hemiarthrosvs 
D) diarthrosys 
ANSWER: A 
Bo‘g‘imbo‘shlig‘ining ichida togkay plastinkabo‘lsa, bunday birlashmalar kompleks bo‘g‘imlar- deb ataladi. 
A) art. complexa 
B) articulatio simplex 
C) art. composita 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
bo‘g‘imlar ichida bo‘shliq bo‘lib, _______ deb ataladi. 
A) cavitas articularis 
B) membrana synovialis 
C) membrana fibrosa 
D) capsula articularis 
ANSWER: A 
bo‘g‘imlar ichida bo‘shliq bo‘lib, _______ deb ataladi. 
A) cavitas articularis 
B) membrana synovialis 
C) membrana fibrosa 
D) capsula articularis 
ANSWER: A 
boylam - 
A) ligamentum 
B) facies articularis 
C) synsarcosys 
D) hemiarthrosvs 
ANSWER: A 
boylam - 
A) ligamentum 
B) facies articularis 
C) synsarcosys 
D) hemiarthrosis 
ANSWER: A 
bukish - 
A) flexio 


B) syndesmosis 
C) syndesmosis 
D) art. complexa 
ANSWER: A 
Gorizantal sathda burish - 
A) ratatio 
B) exetensio 
C) synchondrosis 
D) flexio 
ANSWER: A 
ichkariga burish - 
A) pronatio 
B) ratatio 
C) exetensio 
D) flexio 
ANSWER: A 
ichkariga burish - 
A) ratatio interna 
B) exetensio 
C) ratatio 
D) exetensio 
ANSWER: A 
Ikki suyakning birlashuvidan hosil bo’gan bo‘g‘imlar oddiy bo‘g‘imlar- deb ataladi. 
A) articulatio simplex 
B) art. complexa 
C) art. composita 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Ikki suyakning birlashuvidan hosil bo’gan bo‘g‘imlar oddiy bo‘g‘imlar- deb ataladi. 
A) articulatio simplex 
B) art. complexa 
C) art. composita 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Kapsulaning tashqi qavati fibroz to‘qima - 
A) membrana fibrosa 
B) capsula articularis 
C) facies articularis 
D) sinartroz 
ANSWER: A 
Kapsulaning tashqi qavati fibroz to‘qima - 
A) membrana fibrosa 
B) capsula articularis 
C) facies articularis 
D) sinartroz 
ANSWER: A 
Katta yoshda ham saqlanib qoladigan sinartroz birlashuvlarga doimiy ________deyiladi. 
A) sinartroz 
B) synsarcosys 
C) hemiarthrosvs 
D) diarthrosys 
ANSWER: A 
ko‘ndalang boylamlar - ________________- umurtqalaming ko‘ndalang o‘simtalari orasida tortilgan bo‘ladi. 
A) ligg. intertransversaria 
B) ligg. interspinale 


C) exetensio 
D) ligg. intertran-sversarium 
ANSWER: A 
Kurak suyagining qovurg‘alar bilan birikishi yoki til osti suyagining boshqa suyaklar bilan birikishi mushaklar vosit
asida bo’ladi. Bunday _________birikishiga deyiladi. 
A) synsarcosys 
B) hemiarthrosvs 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) diarthrosys 
ANSWER: A 
o‘z holatiga qaytarish - 
A) repositio 
B) exetensio 
C) ratatio 
D) oppositio 
ANSWER: A 
qarama-qarshi holatga keltirish - 
A) oppositio 
B) flexio 
C) exetensio 
D) repositio 
ANSWER: A 
Qaysi boylam - birinchi bo'yin umurtqasining oldingi ravog'i bilan ensa suyagi orasida joylashadi; 
A) membrana atlantooccipitalis anterior 
B) ligg. flava; 
C) ligg. interspinale 
D) ligg. intertran-sversarium 
ANSWER: A 
Qaysi boylam - birinchi bo'yin umurtqasining orqa ravog'i bilan ensa suyagi orasida joylashadi; 
A) membrana atlantooccipitalis posterior 
B) ligg. interspinale 
C) ligg. intertran-sversarium 
D) exetensio 
ANSWER: A 
Qaysi boylam - ikkinchi umurtqa tishchasining uchidan ensa suyagi tomon tortilgan boy lam; 
A) lig. apicis dentis - 
B) ligg. interspinale 
C) exetensio 
D) ligg. intertran-sversarium 
ANSWER: A 
Qaysi boylam birinchi umurtqa oldingi yoyining ichki yuzasidan va yon sohalarining ichki yuzasidan o'tadi. Bu boy 
lam II bo'yin umurtqasidagi tishsimon o'simtaning orqa yuzasida joylashadi 
A) lig. transversum atlantis 
B) lig. longitudinale posterius; 
C) ligg. intertran-sversarium 
D) ligg. interspinale 
ANSWER: A 
Qaysi boylam birinchi umurtqa oldingi yoyining ichki yuzasidan va yon sohalarining ichki yuzasidan o'tadi. Bu boy 
lam II bo'yin umurtqasidagi tishsimon o'simtaning orqa yuzasida joylashadi. 
A) lig. transversum atlantis 
B) ligg. intertransversaria 
C) ligg. interspinale 
D) exetensio 
ANSWER: A 
Quyi tabaqali umurtqali hayvonlar, asosan, suvda yashovchilarda skelet suyaklari o'zaro qanday to'qima vositasida bi


rlashadi. 
A) biriktiruvchi 
B) epiteliy 
C) Bez 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Quyi tabaqali umurtqali hayvonlar, asosan, suvda yashovchilarda skelet suyaklari o'zaro qanday to'qima vositasida bi
rlashadi. 
A) biriktiruvchi 
B) epiteliy 
C) Tog’ay 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Silindrsimon shakldagi bo‘g‘imlarda harakat necha o‘q atrofida boiadi. 
A) 1 
B) 3 
C) 2 
D) 4 
ANSWER: A 
silliq sinovial membrana - 
A) membrana synovialis 
B) membrana fibrosa 
C) capsula articularis 
D) facies articularis 
ANSWER: A 
silliq sinovial membrana - 
A) membrana synovialis 
B) membrana fibrosa 
C) capsula articularis 
D) facies articularis 
ANSWER: A 
Suyaklar o‘zaro biriktiruvchi to‘qima vositasida birlashsa ________deyiladi. 
A) syndesmosis 
B) ratatio 
C) synostosis 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Suyaklar o‘zaro suyak to‘qimasi vositasida birlashib suyaklanib ketsa-_____ deyiladi. 
A) synostosis 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) synchondrosis 
D) syndesmosis 
ANSWER: A 
Suyaklar o‘zaro tog‘ay moddasi vositasida birlashsa,_________deyiladi. 
A) synchondrosis 
B) synostosis 
C) syndesmosis 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Tashqariga burish 
A) - ratatio externa, 
B) ratatio 
C) exetensio 
D) synchondrosis 
ANSWER: A 


Uch va undan ortiqroq suyaklaming birikuvidan hosil boMgan bo‘g‘imlar- murakkab bo‘g‘imlar- deb ataladi. 
A) art. composita 
B) art. complexa 
C) articulatio simplex 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
umurtqa pog‘onasi kanali ichida, umurtqalar tanasining orqa yuzasida orqa bo‘ylama boylam - 
A) lig. longitudinale posterius; 
B) ligg. intertran-sversarium 
C) ligg. interspinale 
D) exetensio 
ANSWER: A 
umurtqa yoylari orasida elastik to‘qimalardan hosil bo‘lgan sariq boylam - 
A) ligg. flava; 
B) ligg. interspinale 
C) ligg. intertran-sversarium 
D) exetensio 
ANSWER: A 
umurtqalaming ko‘ndalang o‘simtalari orasida - ______ boylami bo’ladi . 
A) ligg. intertran-sversarium 
B) ligg. interspinale 
C) exetensio 
D) ligg. flava 
ANSWER: A 
umurtqalaming qirrali o‘simtalari orasida - _______ boylami bo’ladi . 
A) ligg. interspinale 
B) exetensio 
C) ligg. intertran-sversarium 
D) ligg. flava 
ANSWER: A 
umurtqalar tanasining oldingi yuzasi bo‘ylab oldingi bo‘ylama boylam - __________ yo‘naladi; 
A) lig. longitudinale anterius 
B) ligg. flava; 
C) ligg. interspinale 
D) ligg. intertran-sversarium 
ANSWER: A 
uzlukli birlashuvlar natijasida hosil bo‘lgan bo‘g‘imlar xalta - 
A) capsula articularis 
B) facies articularis 
C) synsarcosys 
D) hemiarthrosvs 
ANSWER: A 
uzlukli birlashuvlar natijasida hosil bo‘lgan bo‘g‘imlar xalta - 
A) capsula articularis 
B) facies articularis 
C) synsarcosys 
D) hemiarthrosvs 
ANSWER: A 
uzlukli birlashuvlar nima deb ataladi . 
A) diarthrosys 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) hemiarthrosvs 
D) synarthrosys 
ANSWER: A 
uzluksiz birlashuvlar nima deb ataladi . 


A) synarthrosys 
B) diarthrosys 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) hemiarthrosvs 
ANSWER: A 
uzluksiz birlashuvlar nima deb ataladi . 
A) synarthrosys 
B) diarthrosys 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) hemiarthrosvs 
ANSWER: A 
xochsimon boylam 
A) lig. cruciforme atlantis 
B) lig. longitudinale anterius 
C) ligg. flava; 
D) ligg. interspinale 
ANSWER: A 
yarim bo'g’imlar nima deb ataladi . 
A) hemiarthrosvs 
B) synarthrosys 
C) diarthrosys 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
yarim bo'g’imlar nima deb ataladi . 
A) hemiarthrosvs 
B) synarthrosys 
C) diarthrosys 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
yozish - 
A) exetensio 
B) synchondrosis 
C) synchondrosis 
D) art. complexa 
ANSWER: A 
Alohida tuzilishga ega bo‘lgan mushak guruhini yurakning ___________mushaklari hosil qiladi. 
A) ko‘ndalang-targ‘il 
B) silliq 
C) yurak 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
bukuvchi - 
A) fiexio, 
B) cxtensio 
C) adductio, 
D) rotatorius 
ANSWER: A 
Chov boylami - 
A) lig. inguinale 
B) ig. reflexum 
C) supinatio 
D) adductio, 
ANSWER: A 
Diafragmada joylashgan qism to’g’ri ko’rsatilgan qatorni belgilang. 
A) centrum tendineum; 


B) cxtensio 
C) rotatorius 
D) supinatio 
ANSWER: A 
Diafragmada joylashgan qism to’g’ri ko’rsatilgan qatorni belgilang. 
A) foramen venae cavae inferioris 
B) adductio, 
C) cxtensio 
D) rotatorius 
ANSWER: A 
Diafragmada joylashgan qism to’g’ri ko’rsatilgan qatorni belgilang. 
A) hiatus esophageus 
B) supinatio 
C) cxtensio 
D) adductio, 
ANSWER: A 
Diafragmada joylashgan qism to’g’ri ko’rsatilgan qatorni belgilang. 
A) hiatus aorticus; 
B) rotatorius 
C) supinatio 
D) adductio, 
ANSWER: A 
Embrionning bel qismida necha juft miotomlar bo’ladi 
A) 5 
B) 8 
C) 10 
D) 14 
ANSWER: A 
Embrionning bo’yin qismida necha juft miotomlar bo’ladi . 
A) 8 
B) 10 
C) 12 
D) 14 
ANSWER: A 
Embrionning dumg’aza qismida necha juft miotomlar bo’ladi 
A) 5 
B) 8 
C) 10 
D) 14 
ANSWER: A 
Embrionning ko’krak qismida necha juft miotomlar bo’ladi 
A) 12 
B) 8 
C) 10 
D) 14 
ANSWER: A 
ichki tarafga buruvchi - 
A) pronatio 
B) cxtensio 
C) adductio, 
D) rotatorius 
ANSWER: A 
Ko‘krakning xususiy mushaklari qanday jarayonida qatnashadi 
A) nafas olish 
B) Hazm qilish 


C) to’g’ri javob yo’q 
D) ajratish 
ANSWER: A 
Ko’ndalang-targ‘il mushaklarga kiruvchi a’zolarni belgilang . 
A) skelet mushaklari 
B) qon tomir devorlari 
C) traxeya, 
D) bronx, 
ANSWER: A 
Ko’ndalang-targ‘il mushaklarga kiruvchi a’zolarni belgilang . 
A) hiqildoq 
B) bronx, 
C) siydik chiqaruv a’zolarida, 
D) traxeya, 
ANSWER: A 
Ko’ndalang-targ‘il mushaklarga kiruvchi a’zolarni belgilang . 
A) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
B) siydik chiqaruv a’zolarida, 
C) bronx, 
D) traxeya, 
ANSWER: A 
Ko’ndalang-targ‘il mushaklarga kiruvchi a’zolarni belgilang . 
A) to‘g‘ri ichakning tashqi qisuvchi mushaklari 
B) jinsiy a’zolarda) uchraydi. 
C) bronx, 
D) traxeya, 
ANSWER: A 
Lateral oyoqcha - 
A) crus laterale 
B) lig. inguinale 
C) ig. reflexum 
D) supinatio 
ANSWER: A 
Mushak to ‘qimasi ayollar og‘irligining necha foizini tashkil qiladi . 
A) 28-32 % 
B) 50 % 
C) 30 % 
D) 20-22% 
ANSWER: A 
Mushak to ‘qimasi katta yoshdagi odamlar og‘irligining necha foizini tashkil qiladi . 
A) 28-45 % 
B) 28-32 % 
C) 30 % 
D) 20-22% 
ANSWER: A 
Mushak to ‘qimasi keksalar og‘irligining necha foizini tashkil qiladi . 
A) 30 % 
B) 28-32 % 
C) 50 % 
D) 20-22% 
ANSWER: A 
Mushak to ‘qimasi sportchilar og‘irligining necha foizini tashkil qiladi . 
A) 50 % 
B) 28-32 % 
C) 30 % 


D) 20-22% 
ANSWER: A 
Mushak to ‘qimasi sportchilar og‘irligining necha foizini tashkil qiladi . 
A) 50 % 
B) 28-32 % 
C) 30 % 
D) 20-22% 
ANSWER: A 
Mushak to ‘qimasi yangi tug’ilgan chaqaloq og‘irligining necha foizini tashkil qiladi . 
A) 20-22% 
B) 28-32 % 
C) 30 % 
D) 50 % 
ANSWER: A 
Mushaklar embrionning o‘rta - 
A) mezoderma 
B) endoderma 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) ektoderma 
ANSWER: A 
o‘z o‘qi atrofida aylantiruvchi - 
A) rotatorius 
B) supinatio 
C) cxtensio 
D) adductio, 
ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) qon tomir devorlari 
B) skelet mushaklari 
C) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
D) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) traxeya, 
B) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
C) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
D) to‘g‘ri ichakning tashqi qisuvchi mushaklari 
ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) o'pka, 
B) yumshoq tanglay mushaklari 
C) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
D) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) oshqozon-ichak sistemasi a’zolarida, 
B) halqum 
C) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
D) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) bronx, 
B) hiqildoq 
C) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
D) qizilo‘ngachning yuqori qismi 


ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) siydik chiqaruv a’zolarida, 
B) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
C) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
D) to‘g‘ri ichakning tashqi qisuvchi mushaklari 
ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) jinsiy a’zolarda) uchraydi. 
B) to‘g‘ri ichakning tashqi qisuvchi mushaklari 
C) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
D) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) siydik chiqaruv a’zolarida, 
B) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
C) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
D) to‘g‘ri ichakning tashqi qisuvchi mushaklari 
ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) jinsiy a’zolarda) uchraydi. 
B) to‘g‘ri ichakning tashqi qisuvchi mushaklari 
C) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
D) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) o'pka, 
B) yumshoq tanglay mushaklari 
C) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
D) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) o'pka, 
B) yumshoq tanglay mushaklari 
C) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
D) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
ANSWER: A 
Silliq mushaklar uchrovchi a’zoni belgilang . 
A) qon tomir devorlari 
B) skelet mushaklari 
C) ko‘zni harakatga keltiradigan mushaklar, 
D) qizilo‘ngachning yuqori qismi 
ANSWER: A 
skelet mushak tolalarining qalinligi 2 yoshgacha - 
A) 10-14 mkm 
B) 100 mkm 
C) 14-20 mkm 
D) 38-80 mkm, 
ANSWER: A 
skelet mushak tolalarining qalinligi 4 yoshgacha - 
A) 14-20 mkm 
B) 10-14 mkm 
C) 100 mkm 
D) 38-80 mkm, 
ANSWER: A 


skelet mushak tolalarining qalinligi 4 yoshgacha - 
A) 14-20 mkm 
B) 10-14 mkm 
C) 100 mkm 
D) 38-80 mkm, 
ANSWER: A 
skelet mushak tolalarining qalinligi katta yoshdagilarda - 
A) 38-80 mkm, 
B) 10-14 mkm 
C) 14-20 mkm 
D) 100 mkm 
ANSWER: A 
skelet mushak tolalarining qalinligi katta yoshdagilarda - 
A) 38-80 mkm, 
B) 10-14 mkm 
C) 14-20 mkm 
D) 100 mkm 
ANSWER: A 
skelet mushak tolalarining qalinligi sport bilan shug'ullanuvchilarda - 
A) 100 mkm 
B) 10-14 mkm 
C) 14-20 mkm 
D) 38-80 mkm, 
ANSWER: A 
skelet mushak tolalarining qalinligi sport bilan shug'ullanuvchilarda - 
A) 100 mkm 
B) 10-14 mkm 
C) 14-20 mkm 
D) 38-80 mkm, 
ANSWER: A 
skelet mushak tolalarining qalinligi,. 
A) 7-8 mkm 
B) 10-14 mkm 
C) 14-20 mkm 
D) 38-80 mkm, 
ANSWER: A 
tanadan uzoqlashtiruvchi - 
A) abductio 
B) adductio, 
C) cxtensio 
D) rotatorius 
ANSWER: A 
tanaga yaqinlashtiru chi - 
A) adductio, 
B) cxtensio 
C) rotatorius 
D) supinatio 
ANSWER: A 
tashqi tarafga buruvchi - 
A) supinatio 
B) adductio, 
C) rotatorius 
D) cxtensio 
ANSWER: A 
yozuvchi - 


A) cxtensio 
B) pronatio 
C) rotatorius 
D) supinatio 
ANSWER: A 
belning kvadrat mushagi. 
A) M. quadratus lumborum 
B) M.m. interspinales 
C) m. latissimus dorsi; 
D) m. rectus abdominis; 
ANSWER: A 
kalla va bo‘yinning qayishsimon mushagi mushagi ning vazifasi 
A) bir tomonlama qisqarganda, mushak joylashgan tarafga kallani buradi. Ikki tomon- lama qisqarganda, kallani orq
a tarafga tortadi, bo‘yin umurtqalarini yozadi 
B) yelka sohasini yozadi va ichkariga buradi. Qovurg‘alardan boshlanganligi uchun nafas olishda qatnashadi 
C) Kurak suyagini ichki tarafga va yuqoriga tor tadi 
D) Mushakning nomidan ma' lum, kurakni yuqoriga ko‘taradi hamda bo‘yinni buradi va bukadi 
ANSWER: A 
kalla va bo‘yinning qayishsimon mushagining vazifasi . 
A) bir tomonlama qisqarganda, mushak joylashgan tarafga kallani buradi. Ikki tomon- lama qisqarganda, kallani orq
a tarafga tortadi, bo‘yin umurtqalarini yozadi 
B) Kurak suyagi va yelkani pastga tortadi, uni lateral tarafga buradi. 
C) Kurak suyagini ichki tarafga va yuqoriga tor tadi 
D) Mushakning nomidan ma' lum, kurakni yuqoriga ko‘taradi hamda bo‘yinni buradi va bukadi 
ANSWER: A 
Katta va kichik romb -simon mushak boshla -nish sohasini aniqlang . 
A) ikki pastki bokyin umurtqasining qirrali oksimtasi va tokrtta yuqorigi kokkrak umurtqasining qirrali o'simtalarida
n boshlanadi 
B) pastki to‘rtta ko‘krak va bel umurtqalarining qirrali o’simta sidan, dumg‘aza suyagining o‘rta o‘simta sidan, yon- 
bosh suyagi qirrasining orqa qismidan hamda pastki to‘rtta qovurg‘aning orqa sohasidan boshlanadi 
C) VII bo’yin umurtqasining qirrali o‘simtasidan boshlanadi 
D) Yuqorigi to’rtta bo‘yin umurtqasining kokndalang o‘simtalaridan boshlanadi 
ANSWER: A 
Katta va kichik rombsimon mushag ining vazifasi nimadan iborat . 
A) Kurak suyagini ichki tarafga va yuqoriga tor tadi 
B) Kurak suyagi va yelkani pastga tortadi, uni lateral tarafga buradi. 
C) Mushakning nomidan ma' lum, kurakni yuqoriga ko‘taradi hamda bo‘yinni buradi va bukadi 
D) yelka sohasini yozadi va ichkariga buradi. Qovurg‘alardan boshlanganligi uchun nafas olishda qatnashadi 
ANSWER: A 
Katta va kichik rombsimon mushaklarni birikish sohasini aniqlang . 
A) kurak suyagining medial qirra- siga birikadi 
B) yelka suyagi kichik bokrtig‘ining qirrasi - crista tuberculi minoris ga birikadi 
C) o’mrov suyagining lateral qismi va kurak suyagining acromion o'simtasining medial yuzasiga tokg‘ri keladi 
D) kurak suya gining ustki burchagiga birikadi 
ANSWER: A 
Katta va kichik rombsimon mushaklarni birikish sohasini aniqlang . 
A) kurak suyagining medial qirra- siga birikadi 
B) yelka suyagi kichik bokrtig‘ining qirrasi - crista tuberculi minoris ga birikadi 
C) o’mrov suyagining lateral qismi va kurak suyagining acromion o'simtasining medial yuzasiga tokg‘ri keladi 
D) kurak suya gining ustki burchagiga birikadi 
ANSWER: A 
kurakni ko‘taruvchi mushagi birikish soha sini aniqlang . 
A) kurak suya gining ustki burchagiga birikadi 
B) yelka suyagi kichik bokrtig‘ining qirrasi - crista tuberculi minoris ga birikadi 
C) kurak suyagining medial qirra- siga birikadi 


D) o’mrov suyagining lateral qismi va kurak suyagining acromion o'simtasining medial yuzasiga tokg‘ri keladi 
ANSWER: A 
kurakni ko‘taruvchi mushagi birikish soha sini aniqlang . 
A) kurak suya gining ustki burchagiga birikadi 
B) yelka suyagi kichik bokrtig‘ining qirrasi - crista tuberculi minoris ga birikadi 
C) kurak suyagining medial qirra- siga birikadi 
D) o’mrov suyagining lateral qismi va kurak suyagining acromion o'simtasining medial yuzasiga tokg‘ri keladi 
ANSWER: A 
Kurakni ko‘taruvchi mushagining vazifasi nimadan iborat . 
A) Mushakning nomidan ma' lum, kurakni yuqoriga ko‘taradi hamda bo‘yinni buradi va bukadi 
B) Kurak suyagi va yelkani pastga tortadi, uni lateral tarafga buradi. 
C) Kurak suyagini ichki tarafga va yuqoriga tor tadi 
D) yelka sohasini yozadi va ichkariga buradi. Qovurg‘alardan boshlanganligi uchun nafas olishda qatnashadi 
ANSWER: A 
Kurakni ko‘taruvchi mushaklarni boshlanish sohasini aniqlang . 
A) Yuqorigi to’rtta bo‘yin umurtqasining kokndalang o‘simtalaridan boshlanadi 
B) ikki pastki bokyin umurtqasining qirrali oksimtasi va tokrtta yuqorigi kokkrak umurtqasining qirrali o'simtalarida
n boshlanadi 
C) pastki to‘rtta ko‘krak va bel umurtqalarining qirrali o’simta sidan, dumg‘aza suyagining o‘rta o‘simta sidan, yon- 
bosh suyagi qirrasining orqa qismidan hamda pastki to‘rtta qovurg‘aning orqa sohasidan boshlanadi 
D) VII bo’yin umurtqasining qirrali o‘simtasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
M. latissumus dorsi - 
A) Orqaning serbar (keng) mushagi. 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) trapetsiyasimon mushak. 
D) Rombsimon mushak . 
ANSWER: A 
M. latissumus dorsi - 
A) Orqaning serbar (keng) mushagi. 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) trapetsiyasimon mushak. 
D) Rombsimon mushak . 
ANSWER: A 
M. trapezius - 
A) trapetsiyasimon mushak. 
B) Rombsimon mushak . 
C) Serbar mushak 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) m. obliquus abdominis extcrnus; 
B) f u n ic u lu s s p e rn ia t ic u s ; 
C) - m. transversus abdominis; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) m. intercostalis cxtemi; 
B) f u n ic u lu s s p e rn ia t ic u s ; 
C) m. obl iquus abdominis cx tc rn u s; 
D) f u n ic u lu s s p e rn ia t ic u s ; 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) m. brachialis; 
B) a n n u lu s in g u in a l i s p r o f u n d u s ; 


C) linea semilunaris 
D) f u n ic u lu s s p e rn ia t ic u s ; 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) m. triceps brachii (caput laterale); 
B) v ag in a m. rectus a b d om in is ; 
C) m. rectus abdominis; 
D) a n n u lu s in g u in a l i s p r o f u n d u s ; 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) m. splenius capitis; 
B) - m. transversus abdominis; 
C) vagina m. recti abdominis; 
D) f u n ic u lu s s p e rn ia t ic u s ; 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) processus spinosus (vertebrae cervicalis VII); 
B) m. obl iquus abdominis cx tc rn u s; 
C) linea semicircularis; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) m. trapezius; 
B) linea semilunaris 
C) - m. transversus abdominis; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) m. latissimus dorsi; 
B) m. rectus abdominis; 
C) m. obl iquus abdominis cx tc rn u s; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) m. triccps brachii; 
B) - m. pyramidalis; 
C) linea semilunaris 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) m. teres major; 
B) linea alba; 
C) m. rectus abdominis; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) m. infraspinatus; 
B) vagina m. recti abdominis; 
C) - m. pyramidalis; 
D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Orqa mushagi berilgan qatorni belgilang . 
A) m. deltoideus; 
B) linea semicircularis; 
C) linea alba; 


D) to’g’ri javob yo’q 
ANSWER: A 
Orqaning serbar (keng) mushagi boshlanish sohasini aniqlang . 
A) pastki to‘rtta ko‘krak va bel umurtqalarining qirrali o’simta sidan, dumg‘aza suyagining o‘rta o‘simta sidan, yon- 
bosh suyagi qirrasining orqa qismidan hamda pastki to‘rtta qovurg‘aning orqa sohasidan boshlanadi 
B) VII bo’yin umurtqasining qirrali o‘simtasidan boshlanadi 
C) ikki pastki bokyin umurtqasining qirrali oksimtasi va tokrtta yuqorigi kokkrak umurtqasining qirrali o'simtalarida
n boshlanadi 
D) Yuqorigi to’rtta bo‘yin umurtqasining kokndalang o‘simtalaridan boshlanadi 
ANSWER: A 
Orqaning serbar (keng) mushagi boshlanish sohasini aniqlang . 
A) pastki to‘rtta ko‘krak va bel umurtqalarining qirrali o’simta sidan, dumg‘aza suyagining o‘rta o‘simta sidan, yon- 
bosh suyagi qirrasining orqa qismidan hamda pastki to‘rtta qovurg‘aning orqa sohasidan boshlanadi 
B) VII bo’yin umurtqasining qirrali o‘simtasidan boshlanadi 
C) ikki pastki bokyin umurtqasining qirrali oksimtasi va tokrtta yuqorigi kokkrak umurtqasining qirrali o'simtalarida
n boshlanadi 
D) Yuqorigi to’rtta bo‘yin umurtqasining kokndalang o‘simtalaridan boshlanadi 
ANSWER: A 
Orqaning serbar (keng) mushagining birikish sohasini aniqlang . 
A) yelka suyagi kichik bokrtig‘ining qirrasi - crista tuberculi minoris ga birikadi 
B) o’mrov suyagining lateral qismi va kurak suyagining acromion o'simtasining medial yuzasiga tokg‘ri keladi 
C) kurak suyagining medial qirra- siga birikadi 
D) kurak suya gining ustki burchagiga birikadi 
ANSWER: A 
Orqaning serbar (keng) mushagining vazifasi nimadan iborat . 
A) yelka sohasini yozadi va ichkariga buradi. Qovurg‘alardan boshlanganligi uchun nafas olishda qatnashadi 
B) Kurak suyagi va yelkani pastga tortadi, uni lateral tarafga buradi. 
C) Kurak suyagini ichki tarafga va yuqoriga tor tadi 
D) Mushakning nomidan ma' lum, kurakni yuqoriga ko‘taradi hamda bo‘yinni buradi va bukadi 
ANSWER: A 
Qaysi mushak pastki to‘rtta ko‘krak va bel umurtqalarining qirrali o ‘simtasidan, dumg‘aza suyagining o‘rta o‘sim ta
sidan, yonbosh suyagi qirrasining orqa qismi -dan hamda pastki to‘rtta qovurg‘aning orqa sohasidan bosh – lanadi . 
A) Orqaning serbar (keng) mushagi. 
B) to’g’ri javob yo’q 
C) trapetsiyasimon mushak. 
D) Rombsimon mushak . 
ANSWER: A 
Qaysi mushak yelka suyagi kichik bokrtig‘ining qirrasi - crista tuberculi minoris ga birikadi. 
A) Orqaning serbar (keng) mushagi. 
B) Rombsimon mushak . 
C) to’g’ri javob yo’q 
D) trapetsiyasimon mushak. 
ANSWER: A 
qirrali o‘simtalar orasidagi mushaklar. 
A) M.m. interspinales 
B) M. quadratus lumborum 
C) m. latissimus dorsi; 
D) m. rectus abdominis; 
ANSWER: A 
qovurg‘alami ko‘taruvchi mushaklar 
A) M.m. levatores costarum - 
B) M. quadratus lumborum 
C) M.m. interspinales 
D) m. latissimus dorsi; 
ANSWER: A 


Trapetsiyasimon mushak mushagining vazifasi nimadan iborat . 
A) Kurak suyagi va yelkani pastga tortadi, uni lateral tarafga buradi. 
B) yelka sohasini yozadi va ichkariga buradi. Qovurg‘alardan boshlanganligi uchun nafas olishda qatnashadi 
C) Kurak suyagini ichki tarafga va yuqoriga tor tadi 
D) Mushakning nomidan ma' lum, kurakni yuqoriga ko‘taradi hamda bo‘yinni buradi va bukadi 
ANSWER: A 
Trapetsiyasimon mushaklarning birikish sohasini tanlang . 
A) o’mrov suyagining lateral qismi va kurak suyagining acromion o'simtasining medial yuzasiga tokg‘ri keladi 
B) yelka suyagi kichik bokrtig‘ining qirrasi - crista tuberculi minoris ga birikadi 
C) kurak suyagining medial qirra- siga birikadi 
D) kurak suya gining ustki burchagiga birikadi 
ANSWER: A 
Trapetsiyasimon mushakning boshlanish sohasini aniqlang . 
A) VII bo’yin umurtqasining qirrali o‘simtasidan boshlanadi 
B) pastki to‘rtta ko‘krak va bel umurtqalarining qirrali o’simta sidan, dumg‘aza suyagining o‘rta o‘simta sidan, yon- 
bosh suyagi qirrasining orqa qismidan hamda pastki to‘rtta qovurg‘aning orqa sohasidan boshlanadi 
C) ikki pastki bokyin umurtqasining qirrali oksimtasi va tokrtta yuqorigi kokkrak umurtqasining qirrali o'simtalarida
n boshlanadi 
D) Yuqorigi to’rtta bo‘yin umurtqasining kokndalang o‘simtalaridan boshlanadi 
ANSWER: A 
Trapetsiyasimon mushakning boshlanish sohasini aniqlang . 
A) VII bo’yin umurtqasining qirrali o‘simtasidan boshlanadi 
B) pastki to‘rtta ko‘krak va bel umurtqalarining qirrali o’simta sidan, dumg‘aza suyagining o‘rta o‘simta sidan, yon- 
bosh suyagi qirrasining orqa qismidan hamda pastki to‘rtta qovurg‘aning orqa sohasidan boshlanadi 
C) ikki pastki bokyin umurtqasining qirrali oksimtasi va tokrtta yuqorigi kokkrak umurtqasining qirrali o'simtalarida
n boshlanadi 
D) Yuqorigi to’rtta bo‘yin umurtqasining kokndalang o‘simtalaridan boshlanadi 
ANSWER: A 
Trapetsiyasimon mushakning ko‘ndalang qismi nechanchi - ko’krak umurtqalari- ning qirrali o‘simtalaridan boshlan
adi. 
A) I—IV 
B) II-V 
C) I-V 
D) II-VI 
ANSWER: A 
Trapetsiyasimon mushakning ko‘ndalang qismi nechanchi - ko’krak umurtqalari- ning qirrali o‘simtalaridan boshlan
adi. 
A) I—IV 
B) II-V 
C) I-V 
D) II-VI 
ANSWER: A 
barmoqlami bukuvchi yuza mushak 
A) M. flexor digitorum su pe r f ic ial - 
B) M. teres major 
C) M. infraspinatus 
D) M. teres minor 
ANSWER: A 
Barmoqlami bukuvchi yuza mushak ning boshlanish sohasini belgilang . 
A) Yelka suyagining epicondylus medialis o‘simtasidan, tirsak suyagining tojsimon o ‘simtasi - processus coronoide
us dan, bilak suyagining yuqori uchidan 
B) Kurak suyagining shu nomli chuqurchasida joylashadi 
C) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
D) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
ANSWER: A 


barmoqlami bukuvchi yuza mushak ning vazifasini belgilang . 
A) II—V barmoqlarni bukadi 
B) qo'lni ichkariga buradi (pronatsiya). 
C) qo'lni tanadan uzoqlashtiradi va gorizontal sathgacha ko'taradi hamda tashqi tarafga buradi. 
D) oldingi tutamlariyelkani bukadi, orqa tutamlar yelka bo'g'imida uni yozadi, o'rta guruh tutamlari qo'lni gorizontal 
sathgacha gavdadan ko'taradi 
ANSWER: A 
bilakni ichkariga buruvchi yumaloq mushak ning boshlanish sohasini belgilang . 
A) Yelka suyagining epicondylus medialis o‘simtasidan va tirsak suyagining bo‘rtig‘i - tuberosi tas ulnae dan 
B) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
C) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
D) Kurak suyagining tashqi qirrasi - margo latera lis dan boshlanib 
ANSWER: A 
bilakni ichkariga buruvchi yumaloq mushak. 
A) M. pronator teres 
B) M. deltoideus 
C) M. subscapularis 
D) M. teres major 
ANSWER: A 
bilakni ichkariga buruvchi yumaloq mushakning vazifasini belgilang . 
A) bilakni ichkariga buradi va tirsak bo‘g‘imida bukadi. 
B) qo'lni tanadan uzoqlashtiradi va gorizontal sathgacha ko'taradi hamda tashqi tarafga buradi. 
C) oldingi tutamlariyelkani bukadi, orqa tutamlar yelka bo'g'imida uni yozadi, o'rta guruh tutamlari qo'lni gorizontal 
sathgacha gavdadan ko'taradi. 
D) yelkani tashqarigaburadi (supinatsiya). 
ANSWER: A 
Deltasimon mushak innervatsiyasi . 
A) n. axillaris (C4 - C6 
B) suprascapularis (C4 - C6). 
C) n. subscapularis 
D) n.suprascapularis (C4 - C6) 
ANSWER: A 
deltasimon mushak. 
A) M. deltoideus 
B) M. subscapularis 
C) M. teres major 
D) M. teres minor 
ANSWER: A 
deltasimon mushakning birikish sohasi . 
A) Yelka suyagining tuberositas deltoideus bo'rtig'iga birikadi 
B) Yelka suyagining katta bo'rtiq - tuberositas major sohasiga birikadi 
C) yelka suyagining kichik bo'rtiq qirrasi - crista tuberculi minorisga birikadi 
D) yelka suyagining kichik bo'rtig'i - tuberculum mi nus ga birikadi 
ANSWER: A 
deltasimon mushakning boshlanish sohasi . 
A) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
B) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
C) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanib 
D) Kurak suyagining tashqi qirrasi - margo latera lis dan boshlanib 
ANSWER: A 
deltasimon mushakning boshlanish sohasi . 
A) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
B) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
C) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanib 
D) Kurak suyagining tashqi qirrasi - margo latera lis dan boshlanib 


ANSWER: A 
Deltasimon mushakning vazifasini belgilang . 
A) oldingi tutamlariyelkani bukadi, orqa tutamlar yelka bo'g'imida uni yozadi, o'rta guruh tutamlari qo'lni gorizontal 
sathgacha gavdadan ko'taradi. 
B) qo'lni tanadan uzoqlashtiradi va gorizontal sathgacha ko'taradi hamda tashqi tarafga buradi. 
C) yelkani tashqarigaburadi (supinatsiya). 
D) qo'lni ichkariga buradi (pronatsiya). 
ANSWER: A 
kaftning uzun mushagi 
A) M. palmaris longus 
B) M. infraspinatus 
C) M. subscapularis 
D) M. teres major 
ANSWER: A 
Kaftning uzun mushagi ning boshlanish sohasini belgilang . 
A) Yelka suyagining epicondylus medialis o‘simtasidan 
B) Kurak suyagining tashqi qirrasi - margo latera lis dan boshlanib 
C) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
D) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanib 
ANSWER: A 
kaftning uzun mushagi ning vazifasini belgilang . 
A) kaft aponevrozini taranglaydi hamda kaftni bukadi. 
B) qo'lni tanadan uzoqlashtiradi va gorizontal sathgacha ko'taradi hamda tashqi tarafga buradi. 
C) oldingi tutamlariyelkani bukadi, orqa tutamlar yelka bo'g'imida uni yozadi, o'rta guruh tutamlari qo'lni gorizontal 
sathgacha gavdadan ko'taradi. 
D) yelkani tashqarigaburadi (supinatsiya). 
ANSWER: A 
katta yumaloq mushak 
A) M. teres major 
B) M. infraspinatus 
C) M. teres minor 
D) M. teres minor 
ANSWER: A 
katta yumaloq mushak 
A) M. teres major 
B) M. infraspinatus 
C) M. teres minor 
D) M. teres minor 
ANSWER: A 
katta yumaloq mushak Innervatsiyasi: 
A) n. toracodor- salis (C 5 -C 6 
B) suprascapularis (C4 - C6). 
C) n. axillaris (C4 - C6 
D) n.suprascapularis (C4 - C6) 
ANSWER: A 
katta yumaloq mushak ning birikish sohasi . 
A) yelka suyagining kichik bo'rtiq qirrasi - crista tuberculi minorisga birikadi 
B) Yelka suyagining katta bo'rtiq - tuberositas major sohasiga birikadi 
C) yelka suyagining kichik bo'rtig'i - tuberculum mi nus ga birikadi 
D) Yelka suyagining tuberositas deltoideus bo'rtig'iga birikadi 
ANSWER: A 
Katta yumaloq mushak ning boshlanish sohasi . 
A) Kurak suyagining pastki burchagi angulus inferi or dan boshlanadi 
B) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
C) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 


D) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanib 
ANSWER: A 
katta yumaloq mushak ning vazifasini belgilang . 
A) qo'lni orqaga hamda ichkariga tortadi va buradi (pronatsiya). 
B) oldingi tutamlariyelkani bukadi, orqa tutamlar yelka bo'g'imida uni yozadi, o'rta guruh tutamlari qo'lni gorizontal 
sathgacha gavdadan ko'taradi. 
C) qo'lni tanadan uzoqlashtiradi va gorizontal sathgacha ko'taradi hamda tashqi tarafga buradi. 
D) yelkani tashqarigaburadi (supinatsiya). 
ANSWER: A 
kichik yumaloq mushak 
A) M. teres minor 
B) M. subscapularis 
C) M. teres major 
D) M. infraspinatus 
ANSWER: A 
kichik yumaloq mushak Innervatsiyasi: 
A) n. axillaris (C5 - C6). 
B) suprascapularis (C4 - C6). 
C) n. axillaris (C4 - C6 
D) n.suprascapularis (C4 - C6) 
ANSWER: A 
kichik yumaloq mushak ning birikish sohasi . 
A) yelka suyagining katta bo'rtig'i - tuberositas major ga birikadi 
B) Yelka suyagining tuberositas deltoideus bo'rtig'iga birikadi 
C) Yelka suyagining katta bo'rtiq - tuberositas major sohasiga birikadi 
D) yelka suyagining kichik bo'rtiq qirrasi - crista tuberculi minorisga birikadi 
ANSWER: A 
Kichik yumaloq mushak ning boshlanish sohasi . 
A) Kurak suyagining tashqi qirrasi - margo latera lis dan boshlanib 
B) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
C) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanib 
D) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
ANSWER: A 
kichik yumaloq mushak ning vazifasini belgilang . 
A) yelkani tashqariga buradi (supinatsiya). 
B) qo'lni ichkariga buradi (pronatsiya). 
C) qo'lni tanadan uzoqlashtiradi va gorizontal sathgacha ko'taradi hamda tashqi tarafga buradi. 
D) oldingi tutamlariyelkani bukadi, orqa tutamlar yelka bo'g'imida uni yozadi, o'rta guruh tutamlari qo'lni gorizontal 
sathgacha gavdadan ko'taradi. 
ANSWER: A 
kurak osti mushagi 
A) M. subscapularis 
B) M. infraspinatus 
C) M. teres major 
D) M. teres minor 
ANSWER: A 
kurak osti mushagi 
A) M. subscapularis 
B) M. infraspinatus 
C) M. teres major 
D) M. teres minor 
ANSWER: A 
kurak osti mushagi Innervatsiyasi 
A) n. subscapularis 
B) suprascapularis (C4 - C6). 


C) n. axillaris (C4 - C6 
D) n.suprascapularis (C4 - C6) 
ANSWER: A 
kurak osti mushagi ning birikish sohasi . 
A) yelka suyagining kichik bo'rtig'i - tuberculum mi nus ga birikadi 
B) yelka suyagidagi katta bo'rtiq - tuberositas major sohasiga birikadi 
C) Yelka suyagining tuberositas deltoideus bo'rtig'iga birikadi 
D) Yelka suyagining katta bo'rtiq - tuberositas major sohasiga birikadi 
ANSWER: A 
Kurak osti mushagi ning joylashgan sohasi . 
A) Kurak suyagining shu nomli chuqurchasida joylashadi 
B) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
C) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
D) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
kurak osti mushagi ning vazifasini belgilang . 
A) qo'lni ichkariga buradi (pronatsiya). 
B) qo'lni tanadan uzoqlashtiradi va gorizontal sathgacha ko'taradi hamda tashqi tarafga buradi. 
C) yelkani tashqarigaburadi (supinatsiya). 
D) oldingi tutamlariyelkani bukadi, orqa tutamlar yelka bo'g'imida uni yozadi, o'rta guruh tutamlari qo'lni gorizontal 
sathgacha gavdadan ko'taradi. 
ANSWER: A 
kurak qirrasi ostidagi mushak innervatsiyasi 
A) n.suprascapularis (C4 - C6) 
B) suprascapularis (C4 - C6). 
C) n. axillaris (C4 - C6 
D) n. subscapularis 
ANSWER: A 
kurak qirrasi ostidagi mushak ning birikish sohasi . 
A) yelka suyagidagi katta bo'rtiq - tuberositas major sohasiga birikadi 
B) yelka suyagining kichik bo'rtig'i - tuberculum mi nus ga birikadi 
C) Yelka suyagining tuberositas deltoideus bo'rtig'iga birikadi 
D) yelka suyagining kichik bo'rtiq qirrasi - crista tuberculi minorisga birikadi 
ANSWER: A 
kurak qirrasi ostidagi mushak ning vazifasini belgilang . 
A) yelkani tashqarigaburadi (supinatsiya). 
B) qo'lni tanadan uzoqlashtiradi va gorizontal sathgacha ko'taradi hamda tashqi tarafga buradi. 
C) oldingi tutamlariyelkani bukadi, orqa tutamlar yelka bo'g'imida uni yozadi, o'rta guruh tutamlari qo'lni gorizontal 
sathgacha gavdadan ko'taradi. 
D) qo'lni ichkariga buradi (pronatsiya). 
ANSWER: A 
kurak qirrasi ostidagi mushak. 
A) M. infraspinatus 
B) M. subscapularis 
C) M. teres major 
D) M. teres minor 
ANSWER: A 
Kurak qirrasi ostidagi mushakning boshlanish sohasi . 
A) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanib 
B) Kurak suyagining tashqi qirrasi - margo latera lis dan boshlanib 
C) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
D) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
Kurak qirrasi ostidagi mushakning boshlanish sohasi . 
A) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanib 


B) Kurak suyagining tashqi qirrasi - margo latera lis dan boshlanib 
C) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
D) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
kurak qirrasi ustidagi mushak 
A) M. supraspinatus 
B) M. subscapularis 
C) M. teres major 
D) M. teres minor 
ANSWER: A 
kurak qirrasi ustidagi mushak innervatsiyasi 
A) suprascapularis (C4 - C6). 
B) n. subscapularis 
C) n. axillaris (C4 - C6 
D) n.suprascapularis (C4 - C6) 
ANSWER: A 
kurak qirrasi ustidagi mushak ning birikish sohasi . 
A) Yelka suyagining katta bo'rtiq - tuberositas major sohasiga birikadi 
B) Yelka suyagining tuberositas deltoideus bo'rtig'iga birikadi 
C) yelka suyagining kichik bo'rtiq qirrasi - crista tuberculi minorisga birikadi 
D) yelka suyagining kichik bo'rtig'i - tuberculum mi nus ga birikadi 
ANSWER: A 
Kurak qirrasi ustidagi mushak ning boshlanish sohasi . 
A) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
B) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
C) Kurak suyagining tashqi qirrasi - margo latera lis dan boshlanib 
D) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanib 
ANSWER: A 
Kurak qirrasi ustidagi mushak ning boshlanish sohasi . 
A) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
B) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
C) Kurak suyagining tashqi qirrasi - margo latera lis dan boshlanib 
D) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanib 
ANSWER: A 
kurak qirrasi ustidagi mushak ning vazifasini belgilang . 
A) qo'lni tanadan uzoqlashtiradi va gorizontal sathgacha ko'taradi hamda tashqi tarafga buradi. 
B) oldingi tutamlariyelkani bukadi, orqa tutamlar yelka bo'g'imida uni yozadi, o'rta guruh tutamlari qo'lni gorizontal 
sathgacha gavdadan ko'taradi. 
C) yelkani tashqarigaburadi (supinatsiya). 
D) qo'lni ichkariga buradi (pronatsiya). 
ANSWER: A 
qo‘l panjasini bilak tarafga bukuvchi mushagi 
A) M. flexor carpi radialis 
B) M. supraspinatus 
C) M. subscapularis 
D) M. teres major 
ANSWER: A 
Qo‘l panjasini bilak tarafga bukuvchi mushagi ning boshlanish sohasini belgilang . 
A) Yelka suyagining epicondylus medialis o‘simtasidan 
B) Kurak suyagidagi fossa infraspinata chuqurchasidan boshlanib 
C) Kurak suyagining tashqi qirrasi - margo latera lis dan boshlanib 
D) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
ANSWER: A 
qo‘l panjasini bilak tarafga bukuvchi mushagi ning vazifasini belgilang . 
A) qo‘l panjasini bukadi va tirsak bo‘g‘imida bukishda va ichkariga burishda qatnashadi. 


B) yelkani tashqariga buradi (supinatsiya). 
C) qo'lni ichkariga buradi (pronatsiya). 
D) qo'lni tanadan uzoqlashtiradi va gorizontal sathgacha ko'taradi hamda tashqi tarafga buradi. 
ANSWER: A 
qo‘l panjasini bukuvchi tirsak taraf dagi mushak 
A) M. flexor carpi ulnaris 
B) M. teres minor 
C) M. subscapularis 
D) M. teres major 
ANSWER: A 
Qo‘l panjasini bukuvchi tirsak tarafdagi mushak ning boshlanish sohasini belgilang . 
A) Yelka suyagining epicondylus medialis o‘simtasidan 
B) Kurak suyagining pastki burchagi angulus inferi or dan boshlanadi 
C) oldingi tutamlari o'mrov suyagining lateral uchidan; orqa tutamlar kurak suyagining qirrasi 
D) Kurak suyagining fossa supraspinata chuqurchasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
qo‘l panjasini bukuvchi tirsak tarafdagi mushak ning vazifasini belgilang . 
A) qo‘l panjasini tirsak tarafga bukadi 
B) yelkani tashqariga buradi (supinatsiya). 
C) qo'lni ichkariga buradi (pronatsiya). 
D) qo'lni tanadan uzoqlashtiradi va gorizontal sathgacha ko'taradi hamda tashqi tarafga buradi. 
ANSWER: A 
dumbaning katta mushagi ning vazifasi . 
A) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini yozadi va tashqi tarafga buradi. 
B) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini uzoqlashtiradi 
C) son suyagini tashqariga buradi 
D) son suyagini tashqi tarafga buradi 
ANSWER: A 
dumbaning katta mushagi. 
A) M. gluteus maximus 
B) M. gemullus inferior 
C) M. gluteus medius 
D) M. quadratus femoris 
ANSWER: A 
dumbaning katta mushagining birikish sohasi . 
A) Mushak tutamlari sonning keng fassiyasiga davom etadi va son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi 
B) son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi. 
C) son suyagining chuqurchasiga birikadi 
D) son suyagining crista intertrochanterica qirrasiga birikadi 
ANSWER: A 
dumbaning katta mushagining birikish sohasi . 
A) Mushak tutamlari sonning keng fassiyasiga davom etadi va son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi 
B) son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi. 
C) son suyagining chuqurchasiga birikadi 
D) son suyagining crista intertrochanterica qirrasiga birikadi 
ANSWER: A 
dumbaning katta mushagining boshlanish sohasi . 
A) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan, dumg‘aza suyagining yon sohasidan boshlanadi 
B) O’tirg’ich suyagining bo‘rtig’idan boshlanadi 
C) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
D) 0‘tirg’ich suyagining o'simtasidan boshlanib 
ANSWER: A 
dumbaning katta mushagining boshlanish sohasi . 
A) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan, dumg‘aza suyagining yon sohasidan boshlanadi 
B) O’tirg’ich suyagining bo‘rtig’idan boshlanadi 


C) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
D) 0‘tirg’ich suyagining o'simtasidan boshlanib 
ANSWER: A 
dumbaning o‘rta mushagi 
A) M. gluteus medius 
B) M. gluteus maximus 
C) M. gemullus inferior 
D) M. quadratus femoris 
ANSWER: A 
dumbaning o‘rta mushagi 
A) M. gluteus minimus 
B) M. gluteus maximus 
C) M. gluteus medius 
D) M. quadratus femoris 
ANSWER: A 
dumbaning o‘rta mushagi 
A) Yonbosh suyagining tashqi yuzasidan Boshlanadi 
B) Dumbaning o‘rta mushagi bilan birga boshlanadi 
C) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
D) 0‘tirg’ich suyagining o'simtasidan boshlanib 
ANSWER: A 
dumbaning o‘rta mushagi 
A) Yonbosh suyagining tashqi yuzasidan Boshlanadi 
B) Dumbaning o‘rta mushagi bilan birga boshlanadi 
C) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
D) 0‘tirg’ich suyagining o'simtasidan boshlanib 
ANSWER: A 
dumbaning o‘rta mushagi ning birikish sohasi . 
A) son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi. 
B) Mushak tutamlari sonning keng fassiyasiga davom etadi va son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi 
C) son suyagining crista intertrochanterica qirrasiga birikadi 
D) son suyagining chuqurchasiga birikadi 
ANSWER: A 
dumbaning o‘rta mushagi ning birikish sohasi . 
A) son suyagidagi bo‘rtig‘ining oldingiyuzasiga birikadi 
B) son suyagining chuqurchasiga birikadi 
C) Mushak tutamlari sonning keng fassiyasiga davom etadi va son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi 
D) son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi. 
ANSWER: A 
dumbaning o‘rta mushagi ning boshlanish sohasi . 
A) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan boshlanadi 
B) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan, dumg‘aza suyagining yon sohasidan 
C) 0‘tirg’ich suyagining o'simtasidan boshlanib 
D) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
ANSWER: A 
dumbaning o‘rta mushagi ning boshlanish sohasi . 
A) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan boshlanadi 
B) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan, dumg‘aza suyagining yon sohasidan 
C) 0‘tirg’ich suyagining o'simtasidan boshlanib 
D) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
ANSWER: A 
dumbaning o‘rta mushagi ning vazifasi . 
A) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini uzoqlashtiradi 
B) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini yozadi va tashqi tarafga buradi. 
C) son suyagini tashqariga buradi 


D) son suyagini tashqi tarafga buradi 
ANSWER: A 
dumbaning o‘rta mushagi ning vazifasi . 
A) Chanoq son bo‘g‘imida son suyagini uzoqlashtiradi 
B) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini uzoqlashtiradi 
C) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini yozadi va tashqi tarafga buradi. 
D) son suyagini tashqariga buradi 
ANSWER: A 
ichki yopqich mushak 
A) M.obturatorius internus 
B) M. gluteus maximus 
C) M. gluteus medius 
D) M. gemullus inferior 
ANSWER: A 
ichki yopqich mushak ning birikish sohasi . 
A) fossa trochanterica chuqurchasiga birikadi. 
B) son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi. 
C) Mushak tutamlari sonning keng fassiyasiga davom etadi va son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi 
D) son suyagining chuqurchasiga birikadi 
ANSWER: A 
ichki yopqich mushak ning boshlanish sohasi . 
A) chanoq suyagidagi yopqich teshik-foramen obturatorium va yopqich parda- membrana obturatoria ichki yuzasida
n boshlanadi 
B) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan, dumg‘aza suyagining yon sohasidan 
C) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
D) Dumg‘aza suyagining oldingi yuzasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
ichki yopqich mushak ning vazifasi . 
A) chanoq-son bo‘gMmida son suyagini tashqi tarafga buradi. 
B) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini uzoqlashtiradi 
C) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini yozadi va tashqi tarafga buradi. 
D) son suyagini tashqariga buradi 
ANSWER: A 
keng fassiyani taranglaydigan mushak 
A) M. tensor fasciae latae 
B) M. gluteus maximus 
C) M. gluteus medius 
D) M. quadratus femoris 
ANSWER: A 
keng fassiyani taranglaydigan mushak ning birikish sohasi . 
A) Bu mushak tutamlari son sohasida sonning keng fassiyasiga davom etib, uning tutamlari katta boldir suyagining b
o‘rtig’iga birikadi 
B) son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi. 
C) Mushak tutamlari sonning keng fassiyasiga davom etadi va son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi 
D) son suyagining chuqurchasiga birikadi 
ANSWER: A 
keng fassiyani taranglaydigan mushak ning boshlanish sohasi . 
A) Dumbaning o‘rta mushagi bilan birga boshlanadi 
B) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan, dumg‘aza suyagining yon sohasidan 
C) Dumg‘aza suyagining oldingi yuzasidan boshlanadi 
D) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
ANSWER: A 
keng fassiyani taranglaydigan mushak ning vazifasi . 
A) sonning keng fassiyasini taranglaydi, tizza bo‘gMmini bukadi 
B) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini uzoqlashtiradi 


C) son suyagini tashqariga buradi 
D) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini yozadi va tashqi tarafga buradi. 
ANSWER: A 
noksimon mushak 
A) M. piriformis 
B) M. gluteus maximus 
C) M. gluteus medius 
D) M. gemullus inferior 
ANSWER: A 
noksimon mushak ning birikish sohasi . 
A) uning tolalari katta o’tirg’ich teshigidan o’tadi va son suyagining katta ko‘st bo‘rtig’iga birikadi 
B) son suyagining chuqurchasiga birikadi 
C) son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi. 
D) Mushak tutamlari sonning keng fassiyasiga davom etadi va son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi 
ANSWER: A 
noksimon mushak ning boshlanish sohasi . 
A) Dumg‘aza suyagining oldingi yuzasidan boshlanadi 
B) Dumbaning o‘rta mushagi bilan birga boshlanadi 
C) 0‘tirg’ich suyagining o'simtasidan boshlanib 
D) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
ANSWER: A 
noksimon mushak ning vazifasi . 
A) chanoq-son bo‘gMmida son suyagini tashqi tarafga buradi 
B) son suyagini tashqariga buradi 
C) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini yozadi va tashqi tarafga buradi. 
D) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini uzoqlashtiradi 
ANSWER: A 
pastki egizak mushak 
A) M. gemullus inferior 
B) M. gluteus maximus 
C) M. gluteus medius 
D) M. gemullus inferior 
ANSWER: A 
pastki egizak mushak ning birikish sohasi . 
A) son suyagining fossa trochanterica chuqurchasiga birikadi 
B) son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi. 
C) son suyagining chuqurchasiga birikadi 
D) son suyagining crista intertrochanterica qirrasiga birikadi 
ANSWER: A 
pastki egizak mushak ning boshlanish sohasi . 
A) O’tirg’ich suyagining bo‘rtig’idan boshlanib 
B) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan, dumg‘aza suyagining yon sohasidan 
C) Dumg‘aza suyagining oldingi yuzasidan boshlanadi 
D) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
ANSWER: A 
pastki egizak mushak ning boshlanish sohasi . 
A) O’tirg’ich suyagining bo‘rtig’idan boshlanib 
B) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan, dumg‘aza suyagining yon sohasidan 
C) Dumg‘aza suyagining oldingi yuzasidan boshlanadi 
D) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
ANSWER: A 
pastki egizak mushak ning vazifasi . 
A) son suyagini tashqi tarafga buradi 
B) son suyagini tashqariga buradi 
C) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini yozadi va tashqi tarafga buradi. 


D) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini uzoqlashtiradi 
ANSWER: A 
sonning kvadrat mushagi 
A) M. quadratus femoris 
B) M. gluteus maximus 
C) M. gluteus medius 
D) M. gemullus inferior 
ANSWER: A 
sonning kvadrat mushagi 
A) M. quadratus femoris 
B) M. gluteus maximus 
C) M. gluteus medius 
D) M. gemullus inferior 
ANSWER: A 
sonning kvadrat mushagi ning birikish sohasi . 
A) son suyagining crista intertrochanterica qirrasiga birikadi 
B) Mushak tutamlari sonning keng fassiyasiga davom etadi va son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi 
C) son suyagining chuqurchasiga birikadi 
D) son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi. 
ANSWER: A 
sonning kvadrat mushagi ning boshlanish sohasi . 
A) O’tirg’ich suyagining bo‘rtig’idan boshlanadi 
B) Dumbaning o‘rta mushagi bilan birga boshlanadi 
C) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
D) Dumg‘aza suyagining oldingi yuzasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
sonning kvadrat mushagi ning boshlanish sohasi . 
A) O’tirg’ich suyagining bo‘rtig’idan boshlanadi 
B) Dumbaning o‘rta mushagi bilan birga boshlanadi 
C) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
D) Dumg‘aza suyagining oldingi yuzasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
sonning kvadrat mushagi ning vazifasi . 
A) son suyagini tashqi tarafga buradi 
B) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini yozadi va tashqi tarafga buradi. 
C) son suyagini tashqariga buradi 
D) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini uzoqlashtiradi 
ANSWER: A 
tashqi yopqich mushagi 
A) M.obturatorius externus 
B) M. gluteus maximus 
C) M. gluteus medius 
D) M. gemullus inferior 
ANSWER: A 
tashqi yopqich mushagi 
A) M.obturatorius externus 
B) M. gluteus maximus 
C) M. gluteus medius 
D) M. gemullus inferior 
ANSWER: A 
tashqi yopqich mushagi ning birikish sohasi . 
A) son suyagining chuqurchasiga birikadi 
B) son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi. 
C) Mushak tutamlari sonning keng fassiyasiga davom etadi va son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi 
D) son suyagining crista intertrochanterica qirrasiga birikadi 


ANSWER: A 
tashqi yopqich mushagi ning boshlanish sohasi . 
A) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
B) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan, dumg‘aza suyagining yon sohasidan 
C) O’tirg’ich suyagining bo‘rtig’idan boshlanadi 
D) Dumg‘aza suyagining oldingi yuzasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
tashqi yopqich mushagi ning boshlanish sohasi . 
A) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
B) yonbosh suyagining tashqi yuzasidan, dumg‘aza suyagining yon sohasidan 
C) O’tirg’ich suyagining bo‘rtig’idan boshlanadi 
D) Dumg‘aza suyagining oldingi yuzasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
tashqi yopqich mushagi ning vazifasi . 
A) son suyagini tashqariga buradi 
B) son suyagini tashqi tarafga buradi 
C) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini uzoqlashtiradi 
D) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini yozadi va tashqi tarafga buradi. 
ANSWER: A 
yuqorigi egizak mushak 
A) M. gemullus superior 
B) M. gluteus maximus 
C) M. gluteus medius 
D) M. gemullus inferior 
ANSWER: A 
yuqorigi egizak mushak ning birikish sohasi . 
A) son suyagining fossa trochanterica chuqurchasiga birikadi 
B) son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi. 
C) son suyagining chuqurchasiga birikadi 
D) Mushak tutamlari sonning keng fassiyasiga davom etadi va son suyagidagi bo‘rtig‘iga birikadi 
ANSWER: A 
yuqorigi egizak mushak ning boshlanish sohasi . 
A) 0‘tirg’ich suyagining o'simtasidan boshlanib 
B) Dumbaning o‘rta mushagi bilan birga boshlanadi 
C) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
D) Dumg‘aza suyagining oldingi yuzasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
yuqorigi egizak mushak ning boshlanish sohasi . 
A) 0‘tirg’ich suyagining o'simtasidan boshlanib 
B) Dumbaning o‘rta mushagi bilan birga boshlanadi 
C) Chanoq suyagidagi yopqich teshigining tashqi yuzasidan boshlanadi. 
D) Dumg‘aza suyagining oldingi yuzasidan boshlanadi 
ANSWER: A 
yuqorigi egizak mushak ning vazifasi . 
A) son suyagini tashqi tarafga buradi 
B) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini uzoqlashtiradi 
C) son suyagini tashqariga buradi 
D) chanoq-son bo‘g‘imida son suyagini yozadi va tashqi tarafga buradi. 
ANSWER: A 

Download 120.44 Kb.

Do'stlaringiz bilan baham:




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling