Iqtisodiyot nazariyasi

b andlik  rnuam m osi,  ish sizlarn i  iq tiso d iy   h im o y a la sh
Hozirgi  d a v rd a   b a r c h a   bozo r  turlari  kabi  ish  haqi  m unosabatlari 
(m ehnat 
bozori) 
ish 
k u c h ig a   b o 'lg a n  
talab  va  taklif  asosida 
shakllanadi.  M e h n a t   ish  k u c h in in g   funksiyasi  ish  k u c h i  esa  in sonning 
qobiliyati  bo'lib,  u n in g   jism id an   ajratilm aydi.  Ish  k u ch in i  oldi —sotdi 
qilish  m e h n a t  b o z o rid a   yuz  berf-ii,  bu  y e rd a   ishga  yollanuvchilar  o'z 
m uikini  tahlil  etadilar,  is h g a   oluvchilar  esa  m e h n a tg a   o'z   talabini 
bildiradilar.  Ular  o 'rta s id a   bitim   asosida  kishilar  ishga  taklif  etiladi, 
ya'n i  ish  k u c h i n i n g   oldi — sotdisi  yuz  beradi.
M e h n a t   b o zo rin in g   m e h n a t  s u b y ek tlari  q u y id a g ila rd a n   iborat: 
a   ishlab  ch iq arish   vositalariga  e g a   b o 'lg a n   m ulk d o rlar  va 
tashkilotlar, 
u la rn in g  
m anfaatlarini 
him oya 
qiluvchilar 
(tadbirkorlar  uyushmalari);
*?  yollanib  ishlovchilar  va  tashkilotlar,  ularn in g   manfaatlarini 
him oya 
q iluvchilar 
(kasaba 
uyushmalari, 
ishchilar 
tashkilotlari);
В  davlat  (u larn in g   tu rlich a  ko'rinishlari  va  tuzilishi  bo'yicha) 
ishga 
y o llan u v ch ilar 
va 
jalb 
qiluvchilar 
o'rtasidagi 
vositachilardir.
Я  m e h n a t  bozori  b ozor  iqtisodiyoti  sharoitida  bir  q a to r  eng 
m u h im   ijobiy  x u su siy atlarg a  ega;
0   hozirgi  za m o n   talablariga  ja vob  b e ra d ig a n   ishchi  kuchini 
ta k ro r  ishlab  c h iq a ris h d a   m uhim   rol  o'ynaydi; 
a   ishchi  k u c h in in g   tarm ’o q la r  va  h u d u d la r   bo'yicha  taqsim lanishi 
va  q a y ta   taqsim lanishini  ta'm inlaydi;
E  ishchi  k u c h in in g   h a r a k a tc h an lig in i  tezlashtiradi; 
в   m e h n a t  u m im d o rlig in in g   oshishiga  ijobiy  ta'sir  ko'rsatadi.
97

M e h n a t   jaray o n in i  bev o sita  h a r a k a t g a   keltirish  u n in g   ichki 
m ex an izm lari  orqali  am a lg a   oshiriladi.
M e h n a t   bozori  s e g m e n ta ts iy a s i —  b u   o b y e k tiv   ja ra y o n   bo'lib, 
u n in g  
tarkibiy 
tuzilishi 
ja m iy a t 
s iy o s iy —iqtisodiy, 
ijtimoiy 
om illarining  rivojlanish  darajasiga,  v u j u d g a   k e la y o tg a n   tabiiy  m e h n a t 
ta rm o g 'ig a   a lo h id a   s h a k l i a n a y o t g a n   b o z o r  subyektlari,  se g m e n tla ri 
tu rlich a  x u su siy a tla rg a   e g a   b o 'l g a n   ish c h ila rn in g   toifalariga  h a m  
b o g 'liq   bo 'lad i.  M e h n a t   bozori  s e g m e n ta ts iy a s in i  o d a t d a   u c h   belgi 
asosida:  pro fessio n al  tarm oq,  m a la k a v iy   ish  h aq i  va  ijtimoiy — 
d e m o g ra fik   o'rganiladi.  Bu  b e lg ila r n in g   u y g 'u n la s h u v i  n atijasida  turli 
ishchi  g uruhlari,  o'zin in g   m avqei,  m o d d i y   ta'm in la n ish i  jih a tid a n  
fa rq lan u v ch i  ta rm o q la r  v u j u d g a   keladi.
«M u stah k am   h u d u d iy   n e g iz   b o 'lg a n d a g in a   o'zin i  o q la m a g a n  
e sk i  tizim n i  to 'la   ish o n c h   b ila n   q a y ta   qurish,  m a d an iy  bozor 
iq tiso d iy o tig a   e g a   b o 'lg a n   y a n g i  ja m iy a t  q urish  m um kin.  Shu 
sa b a b li  birinchi  b o sg ic h d a   b iz  islo h o tla r n in g   o'z  h u d u d iy   n e g iz in i 
y a r a tish g a   a s o s iy   e'tiborni  qaratib  k e ld ik » 1
Ish ch in in g   d a r o m a d i  ish  h a q i   to 'l a s h   q o n u n i,  y a 'n i  o b y e k tiv  
iq tiso d iy   b o g 'liq lik   ak s  e t g a n   ish  h a q i  k u c h i n i n g   q iy m a tig a   yo k i 
b a h o s ig a   k o 'r a   a n iq la n ish   bilan   ifo d alan ad i.  Bu  ish  h a q in in g   m iqdori, 
ish ch i  to m o n id a n   zaruriy  ish  v a q t i d a   y a r a tilg a n   q iy m at  o 'l c h a m ig a  
b o g 'liq lig in i  bild irart.  A g a r  is h c h in in g   q iy m a ti  ko'tarilsa,  ish  hat.i 
h a m   ortishi  k e r a k   va  a k sin c h a . 
M e h n a tk a s h la r n in g ,  h a r  qaysi 
ish c h in in g   ish  h a q i  m iq d o ri  ishlab  c h iq a ris h d a ,  bozorda,  ijtim oiy 
m u n o s a b a tla r   s o h a s id a   v u j u d g a   k e l g a n  
turli  om illarga  b og'liq. 
Bularning  e n g   asosiysi  ish  k u c h i   q iy m a tin in g   o'lch am id ir.  H a r  qaysi 
ish ch i  g u r u h id a   b u n d a y   q iy m a tn in g   y u q o r i  va  past  darajasi  bor. 
Ishchi 
k u c h i 
q iy m a tin in g  
ch e g a ra si, 
y a 'n i  
o 's h a  
m a m la k a td a  
s h a k lla n g a n  
a n 'a n a v iy  
u d u m la r, 
ijtim oiy —m a d a n iy  
ehtiyojlarni 
q o n d iris h   u c h u n   k e ra k li  m a b l a g ’ni  h a m   o 'z   ic h ig a   oladi.  B e lg ila n g a n  
e n g   k am   ish  h a q i  m iq d o ri  d a ra ja si  inflyatsiya  d araja sin in g   o'sishiga, 
ishlab 
ch iq a rish  
s a m a ra d o rlig in in g  
ortishi, 
yetarli 
m oliyaviy 
m a b la g 'la r  ja m g 'a rilish i  k ab i  iq tiso d iy   s h a r o itla r d a   ko'rilishi  m u m k in . 
A m aliy o td a  n om in al  va  real  ish  h a q i   d a ra ja la ri  farqlanadi.  N o m in a l 
ish  haqi,  is h c h in in g   sari  e t g a n   m eh n a ti,  vaqti  u c h u n   o lm a d ig a n   pul 
qiy m atidir.  Real  ish  haqi  esa,  n o m in a l  ish  h a q i g a   sotib  olisli  m u m k in  
b o 'l g a n   tovar  va  xizm atlar  m iqdoridir,  y a 'n i   n o m in a l  ish  h a q in in g  
x arid  q u w a t i d i r .  M e h n a t k a s h l a r n i n g   ish  h a q i  darajasiga,  m e h n a t  
sifatiga  ish  sharoiti  (b ajarilay o tg an   is h n in g   kishi  so g 'lig 'i  u c h u n  
zararligiga,  zaharli  x im ik atlar  b ila n   ishlash)  is h c h in in g   bilimi  va
1
  K a r i m o v   I . A   '  C V z h e k i ' t o n   I q t i s o d i y   i s l o h o t U i u n   r l i u q u r l i i s l i t n i s h   y o ' l i d a »   —  T  
« O ' z b e k i s t o n ' ’ , 
1 0 Q ,S - \
48

m alakasi  darajasi,  noy o b   qobiliyatga  e g a   ekanligi  (ayrim  sportchilar, 
m usiqachilar,  artistlar,  davlat  arboblari)  ta'sir  ko'rsatadi.
Hozirgi  zam on  fan — tex n ik a  taraqqiyoti  davrida  yuqori  malakali 
ish ch ilarg a  b o 'lg a n   talab  ortib  b orm oqda.  Bir  v a q tn in g   o'z ida 
nisbatan  m u ra k k a b   b o 'lg a n   m e h n a t  kattaro q   qiym at  yaratadi,  shu 
bilan  birga,  yuqori  m alakali  ishchi  sarf  e tg a n   q u w a t i n i   tak ro r  hosil 
qilish  u c h u n   tu rm u s h   sharoitini  yaxshilashni  lalab  qiladi.  M e h n a t 
b o z o rid a   h a m   m alakali  m e h n a tq a   b o 'lg a n   talab  raq o b at  kurashini 
v u ju d g a   keltiradi.  R aqobat  jarayoni  ishchilarning  o'z   ustida  muttasi! 
ishlashni, 
m alakasini 
oshirishni 
sh art 
qilib 
qo'yadi. 
Ishchilar 
d a ro m a d in in g   miqdori,  s h u n in g d e k ,  u  yoki  bu  m a m lak atn in g   ijtimoiy 
v a  iqtisodiy  sharoitining  rivojlanganlik  darajasiga  ham   bog'liq 
bo'ladi.
Igtisodiy  tu rg 'u n lik   va  tu s h k u n lik   davrida  m e h n a tg a   talab 
kam ayadi,  b u   esa,  ishlab  c h iq arish n in g   o'zidagi  qisqarish  bilan 
izohlanadi.
M e h n a t g a   talabning 
m avsum iy  o'zgarishi  ish  bilan 
band 
b o 'l g a n l a r n i n q   ishsiz  qolishini  bildiradi.  Norm al  darajad ag i  ishsizlik 
iqtisodiyot  u c h u n   tabiiy  hoi,  c h u n k i  iqtisodiyot  u c h u n   m e h n a t 
zahirasi  kerak.
Friksion 
ish siz lik  
v aq tin c h a  
ishsizlik 
bo'lib, 
ish 
joyini 
alm ash tirish   p a y tid a   yvv.  beradi,  eski  ishdan  ketib,  yangi  ishga 
o 't g a n d a   ishsizlik  yuz  beradi.
T arkibiy  ish siz lik   ishlab  chiqarish  tarkibi  o'zg arg an   c h o g 'd a  
v u ju d g a  
keladi. 
B unda  yangi 
sohalar  rivojlanib, 
eski  sohalar 
qisqaradi,  eski  soh alard a  ishlab  k e lg a n la r  yangi  sohalarga  korak 
k a sb n i  d a rh o l  o'zlashtira  olm aydilar,  kasb  o'zgarishi  m o b ay n id a  ishsiz 
qoladilar.
M avsu m iy 
ish sizlik -m a v su m iy  
ishda 
band 
b o 'l g a n la rn in g  
m av su m   t u g a g a c h   ishsiz  qolishi.  Bu  ishsizlik  qishloq  xo'jaligi, 
quriiish  va  o ro m g o h la r  sohalariga  xos.
Y ashirin  is h s iz lik —rasm an  ish  bilan  b a n d   b o 'l g a n la rn in g   faqat 
q is m a n   ishlashi,  y a ’ni  to'liq  ishlam ay  turishi.  Unga  qisqartirilgan  ish 
k u n i  yoki 
qisqa 
ish 
haftasiga  o'lganlar, 
ish 
y o 'q lig id an   haq 
bei ilmaydigari  ta'tilg a  < h iq q a n la r  kiiadi.
U m um iy  is h s iz lik -  
tovailar  va  xizm atlarning  bozori  kasod 
b o'lishi  natijasida  ularni  ishlab  c h iq a rg a n la r  m elm atiga  talabning 
q isqarib  kelishi  bilan  p a y d o   bo'ladi.  Bu  ishsizlik  od atd a  iqtisodiy 
tanglik  sh a ro itid a   yuz  beradi.
Ixtiyoriy  ish siz lik   tabiiy  ishsizlik  turi  bo'lib,  b u n d a   m e h n a tg a  
layogatli  kishilarning 
m e h n a t 
faolivatidan  o'z  xohishi  bo'y icha 
chiitl.ishgan,  у а 'ш   ishlashai  xohlam aydigaji  qjsuii  tu&huuiladi.
w

M e h n a t   bozori,  ishlab  ch iq a rish   vositalarining  egasi  ishchi 
k u c h in i  is ta g a n   jo y d a n   topishi  va  sotib  olishi  m u m k in   b o 'lg a n d a g in a  
v u ju d g a   keladi.
Hozir  m e h n a t   bo zo rid a  k a sb iy   stratifikatsiya  v u ju d g a   keldi: 
o l d in d a n   m a v ju d   b o 'lg a n   a n 'a n a v i y   m u tax assislik   ishchilari  s o 'n g g i 
p a y tla r d a   p a y d o   b o 'lg a n   m a x su s  b o z o r  kasblari  islichilari  (brokerlar, 
m aklerlar, 
auditorlar, 
m enejerlar, 
k o 'c h in a s   m u lk  
operatsiyalari 
b o 'y i c h a  
m u tax assislar 
va 
boshqalar) 
bilan  
alm ashtiriladi 
M e h n a t k a s h l a r n i n g   o'ziga  xos  «an'a naviy»  va  «bozor  k adrlariga» 
ajralishi  yuz  berdi.  Ish  v a q tin in g   q isq a rish ig a   olib  k e la d ig a n   iqtisodiy 
rivojlanish  te n d e n siy a la ri  m e h n a t   b o zo rid a  a m al  q ilish n in g   y an g i 
shakllarini,  e g ilu v c h a n   m e h n a t  bozorini  (EMB)  y u z a g a   keltirdi. 
Iqtiso d iy   EMB  q a n c h a lik   y u q o ri  bo'lsa,  ishlab  c h iq a ris h   xarajatlari, 
ishsizlik,  ishlab  c h iq a ris h d a g i  yo  q o tish la r  s h u n c h a lik   p a s t  bo 'lad i.
A h o lin in g   ish  bilan  b a n d lig i  o rta   b o r a y o tg a n   hozirgi  s h a ro itd a  
m u lk c h ilik n in g   turli  sh a k lla rid a g i  ta rm o q   va  k o rx o n a la r  b o 'y ic h a  
ishchi  k u c h in in g   o 'tis h   oqim i  taollashdi.  Bu  j a r a y o n   O 'z b e k i s t o n d a  
b a n d lik   m u a m m o la rin in g   ijobiy  y ec h im in i  to p a y o tg a n lig i  va  uni 
t o 'g 'r i   h al  e tila y o tg a n lig id a n   d a lo la t  beradi.
3.  H ozirgi  davrda  m eh n at  m u n o sa b a tla rin in g   iq tiso d iy   m azm u n i  va 
k asab a  ’ish m alarin in g  roli
Hozirgi 
d a v rd a  
m e lin a tg a  
h a q  
to 'la s h n i 
sh ak lla n tirish  
va 
rivojlantirishni 
k a s a b a  
u yushm alari, 
dav lat 
va 
ta d b irk o rla r 
h a m k o r lik d a   olib  borishlari  k erak.
Bozor  iqtisodiyoti  s h a ro itid a   ish g a  y ollash  b o 'y ic h a   k o rx o n a  
m a ’m uriy ati  va  ishchilar  o 'rta s id a   m e h n a t   s h a r tn o m a la r i  asosida 
sh ak llan ad i. 
M e h n a t  
shartn o m alari, 
a w a l o ,  
ish 
h a q i 
stavkasi, 
m e 'v o r id a n   o rtiq c h a   b aja rilg a n   ishlar  u c h u n   q o 's h in r c h a   d a m   olish 
k u n la ri  va  tanaffuslar,  p e n s iy a   fondlari  va  s o g 'li q n i  s a q la s h d a n  
a jra tm a la r  h a m d a   b a h o la r n in g   o  zgarishini  h is o b g a   olib  iste 'm o lc h ilik  
sa v a ti  qiym atini  ta rtib g a   solish  kabilarni  o 'z   ic lu g a   oladi.  O d a td a , 
s h a r tn o m a   bir  yilg a  va  bir  n e c h a   yilga  tuziladi.
K o 'p c h ilik  
m a m la k a tla rd a  
m e h n a t 
m u n o s a b a tla rin in g  
n v o jla n ish id a  
a s o s iy  
m a s a i a  
ishsizlikni 
ijtimoiy 
kafolatiashga, 
is h lo v c h ila m in g   m e h n a t  idorasini  y a x sh ilash   va  ish  h a q in i  oshirish 
im koniyatlari  b ila n   b o g 'liq   m a sa la la r  hisoblanadi.  Bu  m u a m m o la rn i 
hal  q ilish d a  asosiy  rolni  kasab a  u yu sh m alari  hal  etadi.  K asab a 
u y u s h m a la ri  n is b a ta n   k o 'p   sonli  i s h g a   yollovchilar  bilan   m u z o k a ra la r 
olib  b o r a d i  va  u la rn in g   asosiy  iq tiso d iy   vazifasi  ish  h a q in i  o sh irish d a n  
i b o r a t   b o 'l a d i .   l v a s a b a   u y u s h m a l a r i   b u   m a q s a d g a   q u y i d a g i   y o 'l k u  
b ila u   erishadi.
100

t.  Ishchi  k u c h ig a   b o 'l g a n   ta lab n i  oshirish.  K asaba  uyushm alar 
n u q ta i  u az a rid a n   ish  h a q in i  oshirishning  eng  q u la y   usuli  m e h n a tg a  
b o 'lg a n   talabni  k e n g a y tirish   hisoblanadi.
2.  Ishchi  k u c h i  taklifini  qisqartirish.  Kasaba  uyushm alari  ishchi 
k u c h i  taklifini  qisqartirish  yo'li  bilan  ish  h aq i  stavkasini  oshirishi 
m u m k in .  B unda  q u y id a g i  yo 'llar  bilan  erishiladi:  a)  iminigratsiyani 
ch ek lash ;  b)  bolalar  m e h n a tin i  qisqartirish;  d)  p e n siy a g a   m u d d a tid a  
chiqislm i  q o 'lla b  — q u w a t l a s h ;   e)  ish  haftasini  qisqartirishga  yordam  
berish.
3.  Kasbni  m alak ali  litsenziyalash.  Bu  nia'lurn  m e h n a t  turi  taklifini 
clieklash  vositasi  hisoblanadi.  B u n d a  kasaba  uyu sh m alari  k orxona 
m a 'm u r iy a tig a   k a s b d a g i  ishchiiar  aniq  k o 'rsa tilg a n   talablarga  javob 
b e r g a n   ta q d ird a   ishchi  q a b u l  qilishga  ta'sir  ko'rsatadi.  Bu  talablar  o'z 
ichiga  ish c h in in g   ta'lim   darajasi,  tnutaxassislik  b o 'y ic h a   ish  staji, 
test —sinov  natijasi  va  shaxsiy  tavsiflarini  oladi.
H ozirgi  za m o n   m e h n a t   m u n o sa b a tla ri  o'zida  davlatning  ta'sirini 
h a m  
ak s 
ettiradi. 
D avlatning 
q o n u n c h ilik  
faoliyati 
m e h n a t 
m u n o s a b a tla rin in g   b a r c h a   tom o n larin i  q am rab   oladi.  U  nafaqat 
iqtisodiyot 
davlat 
se k to rin in g  
ishchi 
k u c h ig a  
b o 'lg a n  
talabini 
bildiradi,  balki  uni  x u su siy   s e k to r d a   ham   tartibga  soladi,  milliy 
iqtisodiyot 
m iq y o sid a  
ish q a 
yollashning 
asosiy 
o 'lcham larini 
aniqlaydi.
M e h n a t  m u n o s a b a tla rig a   d av la tn in g   ijtimoiy  dasturlari  (kam 
ta 'm in la n g a n   oilalarga  yordam.  ishsizlik  b o 'y ich a  nafaqa,  h ar  xil 
ijtimoiy 
to'lovlar, 
pensiya 
ta 'm in o ti  va  boshqalar) 
k a tta   ta'sir 
k o 'rsa ta d i.  Bu  d a s tu rla r  bozor  tahlikasi  yuqori  b o 'lg a n   davlatiarda 
a h o lin in g   ijtimoiy — iqtisodiy  ahvolini  barqaro rlash tirish g a  m a'lu m  
d a r a ja d a   ijobiy  ta'sir  k o ’rsatadi.
Iqtisodiy  islohotlarning  sa m a ra   berishi  va  b a rq a ro r  rivojlanishi 
u c h u n   k a d rla r  tayyorlash  milliy  dasturini  am a lg a   oshirish,  ishlab 
c h iq a ris h n i 
tarkibiy 
jih a td a n  
y a n g ic h a  
tashkil 
qilish, 
m e h n a t 
u n u m d o rlig in i  oshirish  ish  haqi  va  m e h n a t  m u n o sa b a tla rig a   o'z ining 
ijobiy  ta'sirini  ko'rsatad i.
ASOSIY  TAYANCH  TUSHUNCHALAR
Ish  h a q i-   ishchi  va  x iz m atch ilarn in g   n ieh n ati  miqdori,  sifati  va 
u n u m d o r lig ig a  
q a ra b   milliy  m a h s u io td a n   o lin ad ig an   ulushining 
p u ld a g i  ifodasi.
N o m in a l  ish   h a q i-   pul  s h a k lid a   olingan  ish  haqi  sum m asi.
Real  ish   h a q i-   sotib  olish  m u m k in   b o 'lg an   tovarlar  va  xizmatlar 
m i q d o r i .
101

V a q tb a y   ish   h a q i-   ish ch in in g   ishlacjan  vaqli  (kun,  hafta,  oy) 
h iso b g a   olinib  to 'la n a d ig a n   ish  h aq id ir
Ish b a y   ish   h a q i-   ishlab  c h iq a r g a n   m a h s u lo t  m iq d o rig a   va 
bajargan  ishi  m iq d o rig a   q a r a b   t o 'l a n a d i g a n   ish  haqidir.
ls h s iz lik —  m e h n a t g a   layoqatli  bo'lib,  ishlashni  x o h lag an ,  lekin 
ish  bilan  t a 'm in la n m a g a n   ishchi  kuchi.
M eh n a tg a   b o 'lg a n   t a la b -   jam iy a tn in g   ish  k u c h ig a   b o 'lg a n  
ehtiyoji  b o 'lib   u n in g   b o /o r d a g i  k o h in ish id ir.
Tarif  s e t k a s i—  ish  toifalari  n isb atiy a  q a ra b   ish  h a q i  to'lash.
Tarif  s ta v k a s i—  tegishli  ish  toifasiga  e g a   b o 'lg a n   ish ch in in g  
m e h n a t i g a   t o 'la n a d ig a n   h a q   m iqdorini  b elg ilab   beradi.
TAKRORLASH  U C H U N   SAVOLLAR
1. 
Ish  h a q iq a   ta'rif  bering.
2. 
Real  ish  h a q i   d arajasig a  q a n d a y   om illar  ta'siri  o stid a  o 'z g arad i?
3. 
Ishchi  k u c h in i  tak ro r  hosil  qilish  d e g a n d a   n im an i  tu sh u n asiz  va 
u n in g   xusu siy atlari  q a n d a y ?
4 
Ishchi 
k u c h in in g  
sifati 
q a n d a y  
aniq lan ad i. 
F an  —te x n ik a  
ta ra q q iy o tid a   ish c h i  k u c h in in g   sifatiga  q a n d a y   talab iar  qo'y ilad i?
5 
Q a n d a y   qilib  ishchi  k u c h i d a n   sam arali  to y d a la n is h g a   erishiladi?
6. 
K asaba  u y u s h m a la   i  ish  h a q in i  osh irish n in g   q a n d a y   u su lla rid a n   - 
foydalanadilarV
7. 
Ishsizlikning  asosiy  Uirlariga  tavsit  bering.

XII  Bob.  DAROMADLARNI  AHOLI  GURUHLAJRI  ORASIDA 
TAQSIMLASH.  SH AXSIY  VA   OILAVIY  DAROMAD
1. 
Bozor  iq tiso d iy o ti  sh aro itid a  taq sim o t  q o n u n in in g   amal  qilish 
xususiyati  va  aholi  d a ro m a d in in g   shaklanishi.
2. 
Bozor  iqtisodiyoti  s h aro itid a  aholi  d a ro m a d la rin in g  
ta b a q a la n is h i  sabablari.
3. 
Aholi  tu r m u s h   darajasi,  oilaviy  d a ro m a d la r  tarkibi  va  u n d a n  
foydalanish.
4. 
O 'z b e k i s t o n d a   ijtim oiy  siyosat  va  u n in g   asosiy  yo'nalishlari.
1. 
B ozor  iq tiso d iy o ti  sh aroitid a  taq sim ot  q o n u n in in g 
am al  q ilish   x u su siy a tla ri
J a m iy a td a   m av ju d   b o 'l g a n   re su rsla r  va  d a ro m a d la r  aholi  o'rtasida 
taq sim lash   tamoyillari,  shakJlari  va  b u   j a ra y o n d a   v u ju d g a   k e la d ig a n  
iqtisodiy  m u n o s a b a tla r n i  k o 'r ib   chiqamiz.
T a q s im o tn in g  
sotsial — iq tiso d iy  
m ohiyati 
bozor 
iqtisodiyoti 
sh aro itid a  k o 'p   m u lk c h ilik   m u n o s a b a tla rin in g   m avjud  bo'lishi  bilan 
belgilanadi.  T a q sim o t  ja m iy a tn in g   iqtisodiy  ta raq q iy o tig a  va  bozor 
in tiso d iy o tin in g   o b y e k tiv   q o n u n iy a tla r ig a   bog'ligdir.  K o 'p   m ulkchilik 
sh aro itid a  d a r o m a d la r   q o n u n iy   bo'lishi,  kim   n im a g a   va  q a n c h a lik   e g a - 
bo'lishi  h a m d a   u larn i  ishlatish  sam arasi  d arajasig a  bog'liqdir.
Taqsim ot  bir  to m o n d a n   ishlab  chiqarish  bilan,  ikkinchi  to m o n d a n  
ay irb o sh lash   va  i.ste'mol  o 'rta s id a g i  alo q an i  ifodalab, 
qu y id ag i 
vazifalarni  bajaradi:
birinchidan,  jam i  ic h k i  m a h s u lo td a   va  milliy  d a r o m a d d a   turli 
m u lk   shakllarining,  t a d b irk o rla r  va  ayrim  x o d im larn in g   iqtisodiy 
m e h n a t   faoliyatiga  q a r a b   u lu sh in i  belgilaydi;
ik k in ch id a n , 
aholi 
g u r u h l a n  
orasid a 
d a ro m a d la rn i 
va 
e h tiy o jla rn in g   tarkibini  shakllantirish,
u ch in ch id an ,  aholi  g u r u h la r in in g   d a ro m a d la r  m iqdori  bilan 
m e h n a t  faoliyatining  piro v ard   natijalari  o 'r ta sid a   bevosita  bog'liqlik 
o 'rn atad i, 
bu 
t a d b ir k o r la r n in g  
ishlab 
chiqarishni 
o'stirishini 
r a g ' batlan tiradi.
B ozor 
iqtisodiyoti  n v o jla n ib   va  m u s ta h k a m la n ib   b o rg an   sayin 
u n g a   xos  b o 'lg a n   taq sim o t  tam oyillari  va  vazifalari  tobora  to'laroq 
k e n g a y ib  
boradi. 
Bozor 
iqtisodiyoti  sharoitida  b u tu n  
taqsim ot 
m exanizm i 
takom illashtirilib, 
u n in g  
talabiga 
moslashtirilib, 
da ro m a d  la m in g   sh ak llari  x i l m a —xil  bo'lib  b orm oqda.  S h u n g a   binoan, 
kapital  e g a s i —  foyda,  ish  k u c h i  e g a s i —ish  haqi,  pul  e g a s i —  foiz  va 
dividend, 
y e r  
egasi —  r e n t a   oladi.
10?

M u a y y a n  
m u lk  
b o 'l g a n  
n a rs a la r 
ishlab 
chiqarish, 
xizm at 
k o 'rsa tish   omili  b o 'lib   xizm at  qiladi  va  u n in g   sam arasi  q a n c h a lik  
y u q o ri  bo'lsa,  d a ro m a d la r  h a m   o 's h a n c h a lik   y u q o ri  va  c h ek siz 
bo'ladi.  Bozor  iqtisodiyoti  s h a r o itig a   d arom adlarriing  c h e k la n m a s lig i 
xosdir. 
M av ju d  
m u a y y a n  
s h a r o itd a  
d a ro m a d la rn i 
b elg ilo v ch i 
sam arad o rlik  
m ezo n i 
b o z o r d a  
a n iq lan ad i. 
Ya’ni 
r e s u rs la rd a n  
foydalanib  y a ratilg an   tovarlar  b o z o r  ta la b ig a   q a n c h a lik   ja vob  beradi, 
q a n c h a lik   tan  olinishiga  b o g 'liq d ir.
Bozor  iqtisodiyoti  sh a ro itid a   d a ro m a d la r   aso san   pul  shaklida, 
q is m a n   n a tu r a   shaklida,  b e p u l   y o k i  im tiyozli  x izm at  sliakllarida  h a m  
bo'lishi  m um kin.  Sabab,  b o z o r  iq tis o d iy o tig a   o 'tis h   ja ra y o n id a   aholi 
to m o rq a la rin in g   k o 'p ay tirilish i  va  d a v la t  t o m o n id a n   ijtimoiy  him oya 
shakllarining  ah am iy ati  oshib  bordi.
Aholi 
p u l 
d a ro m a d la ri 
ish 
haqi, 
tad b irk o rlik  
faoliyatidan 
o lin a d ig a n  
d a ro m a d , 
pen siy a, 
nafaq a, 
stip e n d iy a  
ta riq a sid a  
tu s h a d ig a n   p u l  tushum lari,  k a p ita ld a n   o la d ig a n   foyda,  p u l d a n   o lin g a n  
foiz, 
ak siy a d a n  
o la d ig a n  
d iv id e n d , 
r e n ta  
sh a k lid a  
o la d ig a n  
darom adlarni, 
k o 'c h m a s  
m ulk, 
q is h lo q  
xo 'jalik  
m a h s u lo tla rin i 
sotishdan, 
h u n a r m a n d c h ilik  
b u y u m la r in i 
s o tis h d a n  
va 
h a i 
x;l 
xizm atlar  k o 'r s a tis h d a n   o lin a d ig a n   d a ro m a d la r   m a jm u id a n   tashkil 
topadi.
N a tu ra l  d a ro m a d   t o m o r q a „ x o 'ja lig id a n   o ’z  iste'm oli  u c h u n   ishlab 
c h iq arilg an   m ahsulotlar,  q ish lo q   x o 'jalig i  ja m o a   x o 'ja lik la rid a   m e h n a t 
h iso b ig a   b e r a d ig a n   n a tu r a l  m a h s u lo tla r id a n   iborat  b o 'la d i
Aholi 
d a ro m a d la rin in g  
ta rk ib  
topishi 
tuzilishida 
ish 
haqi 
asosiydir,  u n in g   sa lm o g 'i  a sosiy  q ism n i  tashkil  etadi.  S h u n in g d e k , 
d a r o m a d   m iq d o rig a   ta'sir  k o 'r s a tu v c h i  omillar  orasid a  ish  h a q id a n  
tash q ari  to v a rla m in g   c h a k a n a   narxi,  b o z o rd a g i  iste 'm o l  tovarlari 
c h a k a n a   narxi,  b o z o rn in g   is te 'm o l  tovarlari  bilan  to 'y in is h   d arajasi 
(talab,  taklif,  n a rx )n in g   b a r g a ro r  va  b e q a r o r   b o 'lis h in in g   ta'siri  k u c n li 
bo'ladi.
Real  d a r o m a d —  u n g a   sotib  olish  m u m k in   b o 'l g a n   tovarlar  va 
x izm atlar  m iq d o ri  k o 'rin is h id a g i  d a ro m a d . 
Bozor 
iqtiso d iy o tig a 
o ’tish d a   jamiyat  a'z o la rin in g   d a ro m a d la ri  tuzilishida  u la rn in g   turli 
qismlari  va  m a n b a la ri  uisbati  turli  sh a k lla rd a   n v ojlanib  borishini 
ilodalaydi.