Llobera, riner, clariana de cardener
Download 247.64 Kb. Pdf ko'rish
|
|
1 Revista número 2 (Desembre de 2013) Vista de la Torre de Vallferosa, més amunt la torre de Peracamps, des del poblat iber de Cal Galceran (Llanera). Fotografia: Fermí Sort (Grup de Natura del Solsonès) PINELL DE SOLSONÈS, LLOBERA, RINER, CLARIANA DE CARDENER, PINÓS, LA MOLSOSA, LLANERA.
2 DIADA DE TERRITORI DE MASIES Per segon any consecutiu, i coincidint amb la Festa Major del Miracle, s’ha or- ganitzat la Diada de Territori de Masies, que en aquesta ocasió ha estat dedicada al paisatge. La jornada, on hi assistiren una setan- tena de persones, s’inicià amb una ruta guiada per l’ADF Natura Viva i mem- bres del parc de bombers voluntaris de Pinós. Durant la ruta Jordi Casaldàliga va explicar l’origen de l’ADF Natura Viva i com, quinze anys després del foc del 1998, el paisatge segueix canviant. A Sant Gabriel Ramon Vilaseca, ex bomber voluntari de Pinós, ens explicà l’origen i funcions d’aquests. Des de Sant Gabriel estant els assistents conversarem amb el Jordi i el Ramon sobre el foc del 98 (cau- ses, motius, estires i arronses...). Des de Sant Gabriel, observant el bast territori del Sud del Solsonès, parlarem també de l’actual predominança dels roures en el nostre paisatge. Acabada la ruta l’acte continuava amb una exposició fotogràfica sobre el pai- satge del Miracle i el foc, cedida per la Fundació del Món Rural, i un tast de pro- ductes locals de la zona amb 19 produc- tors i restauradors de la zona. L’acte va finalitzar amb un concert a càrrec del duet ArçDuo, on Christina Kock i Trini Mujal van interpretar un repertori dedicat al paisatge. Les activitats dutes a terme des del juliol fins l’actualitat s’han centrat principalment en la celebració de la Diada de Territori de Masies, l’execució del projecte “El Miracle: història recent d’un paisatge dinàmic”, i de la celebració de rutes de tardor. RUTES DE TARDOR S’ha dut a terme la caminada popular de Prades de La Molsosa, organitzada per l’Associació Cultural de Prades i amb la col·laboració de Territori de Masies. Hi assistiren una cinquantena de persones i enguany es visitaren les barraques de Pedra Seca dels entorns del petit poble de la Molsosa. La caminada forma part del conjunt de serveis i productes que es van dissenyar en els tallers, organitzats per Territori de Masies i celebrats l’any 2012. El 24 de novembre, Territori de Masies descobreix Claret de Llanera, i es fa de la mà del Grup de Natura del Solsonès i amb la col·laboració especial del Marc Badia, del Restaurant Can Solé Xic i Casa Rural Cal Miramunt de Claret. Hi van participar 27 persones i es va visitar la rasa de l’Oliva, el poblat íber de Cal Galceran i els entorns de Claret, gaudint d’unes vistes impressionants del Pre-pi- rineu i de la vall de Cellers. PROJECTE “EL MIRACLE: HISTÒRIA RECENT D’UN PAISATGE DINÀMIC” Durant els mesos d’estiu i tardor, s’ha desenvolupat el projecte “El Miracle: Historia recent d’un paisatge dinàmic”, finançat per la Direcció General de Medi Natural i l’Obra Social La Caixa. Des d’ell es pretén oferir una visió dinà- mica del nostre paisatge que, des del 1998, és més dinàmic que mai. Aquesta visió dinàmica es basa en recerca tècni- ca però fonamentalment en més de 20 entrevistes a veïns i tècnics que, a partir de les seves percepcions i vincles amb el paisatge que els ha vist créixer i que els envolta. Els resultats es materialitzen en un aplicatiu web que difon, entre altres, històries d’indrets que són especials pel veïnat, un audiovisual del Miracle, el traç i ruta “Natura Viva al Miracle”, i la ubicació d’un Mirador a Sant Gabriel.
Fotografia: Fermí Sort Fotografia: Ramon Ibáñez Representants de l’Ass. Territori de Masies durant l’acte. AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS Parada interpretativa durant la ruta 3 Els resultats es van presentar a veïns i entitats el passat dia 30 de novembre. L’acte, en el què hi participaren una norantena de persones, fou inaugurat per Joan Solà, alcalde de Riner i presi- dent del Consell Comarcal del Solsonès, i per Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals. Després de la intervenció de Martí Boada en el què posava èmfasi en la importància social del paisatge, l’ARA- DA, acompanyada d’Aida i Eugeni Regí, exposava els diferents resultats del projecte. Després de visionar el documental de 40 minuts, veïns, associacions i empreses membres de l’Associació de Territori de Masies van cloure l’acte.
Arnau Vilaseca i Puigpelat, veí de Prades de la Molsosa i regidor de la Molsosa per IDLM associat a ERC, i actualment con- seller del Consell Comarcal, ha decidit aportar la seva retribució i el quilo- metratge per assistència als plens del Consell a l’Associació Territori de Masies fins als propers comicis electorals.
4 ASS. TERRITORI DE MASIES Tan veritat és que el territori i la iden- titat no pertanyen a ningú, com que per- tanyen a tothom. Territori de Masies es basa en una metodologia oberta i parti- cipada sota aquesta premissa. Per tant és indispensable crear un espai formal on veïnat, entitats i empreses vegin garan- tit aquest dret i tinguin veu i vot en les decisions. L’ARADA coordina el projecte, però és a aquests agents del territori a qui pertoca proposar actuacions i gaudir d’acompanyament en la gestió i promo- ció de projectes i activitats culturals, turístiques o econòmiques relacionades amb el territori. Funcionem com a una coordinadora de tota persona i entitat que vulgui o ja estigui duent a terme activitats de promoció, conservació i defensa del territori (culturals, ambientals, turísti- ques, d’hostaleria...) al Sud del Solsonès i territoris veïns.
Veïns, entitats, empreses, associacions que coincidim la voluntat de conservar, protegir i promoure la nostra cultura i patrimoni.
Coordinem activitats i actuacions i obtenim recursos perquè sigui més fàcil de dur-les a terme, en pensem de noves, Difonem el nostre patrimoni, el nostre paisatge, la nostra cultura. Coneixem el nostre territori.
Territori de Masies és un projecte obert. Cada dos o tres mesos organitzem troba- des obertes a socis i no socis per revisar l’avenç de les activitats i serveis, i , si s’escau, planificar-ne de nous. A banda anualment celebrem una assemblea general, oberta a socis i no socis, on s’aprova el pla d’activitats de l’entitat. Es té clar que la participació en l’associació no ha de ser feixuga i s’obren altres espais de participació com el web. Amb la seva curta vida, Territori de Masies compta ja amb una vintena de socis i acull una xarxa d’empreses col·la- boradores formada per 40 iniciatives del territori. Suma’t a Territori de Masies! Per a fer-te soci o sòcia de Territori de Masies, o per a rebre més informació, contacta amb nosaltres a tmsolsones@ larada.net, o trucant al 672 49 12 23. Descarrega’t informació sobre l’entitat i el formulari d’inscripció al web: www.territoridemasies.cat “Quan somies sol, sols és un somni, quan somies conjuntament amb altres, és el començament de la realitat.” Hélder Câmera Ramon Vilà, pagès veí de Riner soci. Formar part de Territori de Masies em per- met estar al corrent del com i amb què es difon el meu territori, conèixer-lo millor i descobrir indrets que no sabia que existien. També em permet aportar el meu punt de vista en dife- rents projectes i actuacions. Per vetllar pel nos- tre territori és important que tots aquells qui hi treballem (veïns, empreses, entitats) anem junts. Anar junts pot voler dir moltes coses: promoure actuacions, projectes, campanyes... i és vital el fet de mantenir un espai on sabem que ens reconeixerem i ens coordinarem. Tirantmilles, Guies del Solsonès, empresa sòcia. Formar part del projecte i Associació de Territori de Masies ens ha permès unir-nos per posar en valor el nostre territori i patrimoni, al sud del Solsonès. Com a Tirantmilles, creiem molt important o gairebé imprescindible la comunicació entre les diferents iniciatives de la zona, siguin empreses, entitats o particulars, i precisament això és el que fa la nostra Asso- ciació, crear dinàmiques de treball entre els diferents agents, facilitant així les iniciatives i els recursos necessaris per potenciar els nostres valors de manera racional. Restaurant Cal Solé Xic i casa de turisme rural Cal Miramunt, empresa sòcia. Pertànyer a l’associació Territori de Masies ens fa sentir més acompanyats a l’hora de tirar endavant nous projectes. Trobem molt impor- tant l’associació a l’hora de donar a conèixer als nostres clients tot el patrimoni i l’entorn que tenim. L’Associació fa, que sumant esforços, puguem portar a terme projectes culturals, lú- dics, mediambientals i altres, molt interessants tant pel que fa a la gent del territori com per als visitants. Santuari del Miracle, associació sòcia. Territori de masies ens és un elementde cohesió en un entorn geogràfic amb la població molt repartida, que facilita el coneixement de les diverses iniciatives que hi sorgeixen, ens posa en contacte i permet una millor difusió i col·laboració entre tots. Centre d’Estudis Lacetans, associació sòcia. Territori de Masies és, ha estat i desitgem que segueixi essent l’esforç col·lectiu dels muni- cipis del sud del Solsonès, per mantenir l’arre- lament de la seva gent al territori, conèixer i valorar la seva història i preservar-ne el patrimoni que n’és el testimoni material. Tot plegat en benefici del futur col·lectiu dels que l’habiten i dels que en són potencials visitants. Alhora Territori de Masies és també un ape- l·latiu que identifica una entitat que posa en valor el patrimoni més important de la nostra comarca: la masia i el seu entorn natural i necessari. AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS 5 RECONÈIXER LA PEDRA DELS TRES MUNICIPIS
Prop de Cal Jan, al Miracle, trobem una fita que indica el punt d’intersecció dels límits municipals de Llobera, Riner i La Molsosa.
Situat al costat d’on antigament s’hi celebrava la Fira de l’Empelt, ens descob- reix l’indret un veí de Torredenegó. Des d’aquest punt , i resseguint els vèrtexs de la pedra de tres cantons, s’entén cla- rament el caràcter supramunicipal de la zona del Miracle. POU DE GEL DE SANT CLIMENT Situat a uns 200 metres del nucli de Pinell, la pista que hi arriba segueix un tram del sender de Gran Recorregut (GR3). El pou està recentment restaurat, s’han col·locat unes escales per a facili- tar l’accés i la part superior de la cúpula, s’ha obert per a que entri la llum natu- ral. A uns 50 metres del pou de gel s’hi localitza en mig d’un camp cultivat, un singular pou d’aigua amb molt bon estat de conservació. Es tracta d’una construcció subterrània circular consolidada amb una volta de pedra feta amb grans carreus. A la part superior el pou es tancava amb una tapa de pedra que permetia mantenir el gel recollit al llarg de l’hivern. Els blocs de gel eren extrets mitjançant una politja des de la part superior. La galeria lateral permetia l’accés a la part inferior del pou quan era necessari per a l’emmagat- zematge del gel. El gel era d’interès pels pobles principal- ment per a refrigeració, especialment de begudes entre els segles XV i XVIII. Hi ha qui creu que l’antiguitat de molts d’ells pot extendre’s fàcilment fins a l’edat antiga. El negoci del gel l’explotaven els veïns de Sant Climenç que es dedicaven a l’ofici de traginers. El gel era transportat fins a Torà, Verdú i Barcelona. Els pous de gel estaven sotmesos a arrendaments i contractes. L’incompli- ment del servei de proveïment de gel estava castigat inclús amb la no paga de Pedra dels tres cantons salaris. Això obligava a arrendadors a procurar-se de gel fos d’on fos. Un article Ramon Boleda i Cases (“ Els pous de gel, arrendaments i contrac- tes”) cita a un comerciant de gel de Sant Climenç, Francesc Viles. Segons el contracte de subministrament de gel a Tàrrega i Cervera signat el 26 d’abril del 1640, en plena Fira de Verdú, Viles estara obligat a subministrar Tàrrega, Cervera i Sanaüja:
Viles devia ser un comerciant que no disposava de gel. Per a garantir el sub- ministrament es posa en contacte amb un mercader de Solsona, Josep Mas, que es compromet a servir-li només el què li falta a dit Viles. Li promet “proveir de traginers los que sera menester, a raho de dotze reals pe parell cada dia”. El traginer de Solsona a més “se obligue a pendrer tot lo get que te dit Viles en un pou en lo terme de Pinell”. Viles té també un pacte de gel amb En Gramuntell de Torà, que es firma a l’aba- dia de Verdú i en són testimonis Bernard Amello, de Vilagrassa, i Antoni Mascaró, de Solsona. El pou de gel de Pinell és visitable i es troba integrat en la ruta de les mentides que transcórrer fonts i altres contrades de Pinell. Pou de gel de Sant Climent
6 SOCIETAT DE CAÇADORS ESPORTIUS DE LLOBERA La caça a Llobera: què, per què i com?
A la dreta, caçadors després de la caçera. A sota, llar de foc del local dels caçadors. A baix de tot, sopar dels caçadors i tast a la Fira de l’Espelt. La Societat de Caçador de Llobera neix el 1973. Ac- tualment l’entitat compta amb 96 socis i un coto de 10.500 hectàrees als municipis de Llobera, Riner, Biosca, Torà i Pinós. La temporada de caça sol començar al setembre i finalitza a la primavera. La clou la Festa del Caçador, en què s’orga- nitza un dinar on es conviden a tots els propietaris que tenen terreny al coto per agrair-lis la cessió gratuïta del dret de caça al coto de la Societat de Caçadors. Cada any, durant la Fira de l’Empelt de Llobera, l’entitat ofereix tast de senglar. ENTREVISTA A RAMON ANGRILL I COTS, DE LA SOCIETAT DE CAÇADORS ESPORTIUS DE LLOBERA COM NEIX LA SOCIETAT DE CAÇADORS? La Societat de Caçadors de Llobera neix bàsicament per garantir que la caça es dugui a terme per gent de Llobera i a terrenys de Llobera. És important que el caçador conegui el territori i per això els socis han de ser gent del poble o descendents. La caça ha existit sempre. Normalment abans a cada casa hi havia un caçador. Dècades enrere, i encara me’n recordo de casa meva, la caça era un recurs alimentari. Era freqüent que les mestresses de casa encomanessin als caçadors anar a caçar un conill de bosc per als àpats. Això sí, sempre des del coneixement i la consciència de l’estat d’aquella població. Si passava una època que la població minvava (per una pesta, per una plaga del seu depredador...), mai es caçava. Abans doncs la caça es feia a les immediateses de la casa. Amb l’aparició del cotxe el caçador ja podia desplaçar-se i la societat es va constituir precisament per garantir aquest caràc- ter local de la caça, i també per complir la legislació que obliga a regular la caça. PER QUÈ ES CAÇA AVUI? Avui la funció alimentària ha passat a ser una anècdota. Actualment és una activitat d’oci que inclou també, en gran part de les societat de caça, la funció de regulació de poblacions i protecció del sembrat o d’altres danys que puguin oca- sionar els animals, com els accidents a la carretera. És molt comú que veïns del poble ens truquin demanant que anem a fer alguna batuda a casa seva perquè els senglars els hi destrossen l’hort o els camps. Per tant té també una funció al poble, sempre, és clar, que es faci de manera raonable. Avui la caça és una activitat d’oci que s’organitza tenint present les necessitats de control de poblacions. Si hi ha més senglars i aquests causen mal, doncs es faran més batudes. Si la població de conills disminueix, no es caçaran i es
7 mirarà de caçar el seu depredador, com pot ser la guineu, la fagina...
Primer de tot ho ha de fer la consciència del caçador, que per això és important que conegui el terreny. En segon terme cada societat de caçadors està obligat a fer un pla cinegètic. Aquest regula les peces a caçar durant un període de 4 anys.
A banda anualment s’aprova l’Ordre de Vedes des d’on la Generalitat, teòrica- ment havent deliberat amb diferents agents (caçadors —via la federació de caçadors—, ecologistes, i tècnics, entre altres). Aquesta ordre regula les vedes any a any i per a cada província, distin- gint els períodes on es pot caçar mitja veda, la caça menor o la caça major. Òbviament aquesta regulació s’ha de fer en funció de l’estat de les diferents poblacions i analitzant també els riscos associats (darrerament els accidents a la carretera per xocs amb porcs fers són un problema molt greu). Segons l’estat de les poblacions i les realitats de cada territori, l’ordre pot regular també a nivell de comarca o zona (per exem- ple, enguany el conill es pot caçar, a la Segarra, també des de l’1 de juliol al 31 d’agost amb autoritzacions excepcionals.
El calendari del caçador ens el dicta l’ordre de Vedes. I depèn de si parlem de mitja veda (tórtora, tudí, coloms, garses, estornell vulgar i guineu —la caça de la guineu es fa amb la mateixa modali- tat de caça que la de les aus—); de caça menor ( conill, llebre,perdiu, guineu) ; o de caça major (porc fer, cabirol, i més amunt també isard o cèrvol). A la província de Lleida i a Llobera , per a l’any 2013 -2014, es pot caçar mitja veda a partir del 15 d’agost fins el 15 de setembre. Per la caça menor es pot caçar a partir del 13 d’octubre fins el 5 de gener (en el cas de la perdiu), o fins el 20 de març (en el cas de la guineu). Per a la resta, la veda s’allarga fins el 2 de febrer (conills, tudons...). Finalment per la caça major es caça des de l’1 de setembre fins el 23 de febrer el senglar , i el cabirol es caça en tres períodes diferents, del 7 a l’11 d’agost (que es pot caçar només mas- cles), de l’1 de setembre a 3 de novembre (es pot caçar ambdós sexes), i del 5 de gener al 23 de febrer (que es poden caçar només femelles). En aquests períodes es pot sortir a caçar a partir de dijous fins diumenge i festius. Nosaltres sortim a caçar els dissabtes a la tarda, diumenges i festius. Ara bé, si la visibilitat no és adient (per boira o el què sigui) no es pot sortir a caçar. Anualment decidim les normes que s’han de dur a terme a la nostra societat com per exemple que la perdiu la caçarem només sis dies i amb un cupó de dos perdius per dia i caçador. Download 247.64 Kb. Do'stlaringiz bilan baham: 
|