Llobera, riner, clariana de cardener
Download 247.64 Kb. Pdf ko'rish
|
- Bu sahifa navigatsiya:
- I EL CAS DEL CABIROL, PER QUÈ ÉS DIFERENT
- AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
- A BANDA DE L’ACTIVITAT DE CAÇA, ELS CAÇADORS PODEN AFAVORIR A POBLACIONS. AQUEST ÉS EL CAS DE LES PERDIUS. ENS HO EXPLIQUES
- I QUÈ SE’N FEIA I QUÈ SE’N FA DE LES PECES CAÇADES
- FA POCS MESOS ELS CAÇADORS DE LA COMARCA VAU SORTIR ALS MIT- JANS DE COMUNICACIÓ CATALANS. QUINS N’EREN ELS MOTIUS
- AVUI AL BOSC HI TROBEM MOLTA GENT. GENT QUE PASSEJA, QUE CORRE, QUE VA A BUSCAR BOLETS. PRECISAMENT L’ÈPOCA DE BUSCAR
- QUÈ CAL FER PER SER CAÇADOR
- COM ÉS UN DIA D’UN CAÇADOR
- Actualment aquesta societat disposa de una pagina web www.scllobera.org S’hi pot consultar el calendari de caça
- ROBAR EL MAIG A SANT PERE DE LLOBERA
- CULTURA I MANERES DE FER
- AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS
- EL MOSTREIG DE PAPALLONES
- EL MOSTREIG DE VEGETACIÓ
- Si algú està interessat a col·laborar en aquest nou projecte només cal que us poseu en contacte amb el Grup Natura a través del mail
- INTERPRETACIÓ DEL MEDI NATURAL AL SUD DEL SOLSONÈS LA BASSA DEL MIRACLE
|
QUIN SENTIT TENEN AQUESTS PERÍODES? En general és la prevenció de la caça en època de cria, que sol ser a la primave- ra. Però ocasionalment, si una població creix massa o ocasiona danys, es poden donar permisos extraordinaris. De fet aquests períodes poden canviar, i així ho han fet si els comparem amb anys enrere. Abans, per exemple, la caça menor i la major començava pel Pilar, avui la caça major es comença un mes i mig abans. Avui tenim un problema important amb els senglars, n’hi ha moltíssims i els danys poden ser greus (especialment a la carretera). Per altra banda la població de conills i perdiu aquí ha disminuït molt.
El cabirol, com altres unglats com l’isard o el cèrvol, és especial perquè per una banda, tenim tres períodes de veda, i per l’altra, no sempre podrem caçar ambdós sexes. El fet de tenir tres períodes diferents és degut a què, si bé la seva època de zel és a l’inici de l’estiu i s’aparella normal- ment a la tardor, el cabirol és un dels pocs unglats que la fecundació no es dóna en el moment de l’aparellament. Pot trigar fins i tot mesos, però allò normal és que les cries neixin al maig. El cabirol té la capacitat de reemprendre la fecundació i gestació (de 5 mesos de durada) quan les condicions exteriors són les més idònies (herba per menjar, temperatura adequada...). Pel què fa al sexe que es pot caçar, això depèn de dues coses. Per una banda la fe- mella no es pot caçar quan està gestant o quan té cries. Per l’altra, els mascles no es cacen quan tenen les banyes peti- tes, que coincideix amb l’hivern, després que els perdin a finals de la tardor. Nosaltres sortim a caçar els dissabtes a la tarda, diumenges i festius. La peculiaritat de la gestació i fecundació del cabirol es coneix com a implantació diferida. També la pre- senten altres animals com el teixó, la mustela o la llúdriga.
8 HI HA DIFERÈNCIES EN QUÈ ES CAÇAVA ABANS I EL QUÈ ES CAÇA ARA? Bàsicament s’ha caçat sempre el mateix però ha canviat molt la predominança de la peça caçada. Avui de conills se’n cacen molt pocs, i de senglars moltís- sims, cosa que canvia totalment del què passava trenta anys enrere. De perdius també se’n caçen poques ara. En algunes zones, entre altres motius, degut a reintroduccions d’àligues, que en són depredadors. La mitja veda i la caça menor ha quedat en segon terme i avui ens centrem bàsicament en el porc fer, perquè té una població molt alta i ocasiona greus problemes. Abans tampoc es caçava cabirol, perquè no n’hi havia. El cabirol ha estat rein- troduït fa anys i la població ha crescut molt, de manera que ara ja es pot caçar. Des de fa anys que tinc la costum d’ano- tar tot el què veig quan surto a caçar, i la població de cabirols segueix augmen- tant. Hi ha qui diu també que la població de cèrvols està incrementant molt i que està baixant a cotes més baixes, de manera que en quatre o cinc anys pronostiquen que el puguem trobar a Llobera. Això és una bona notícia perquè tindrem més herbívors al bosc que podran netejar el sotabosc, millorar, en part, la qualitat dels nostres boscos i prevenir d’incendis.
En el cas de les perdius tenim diferents abeuradors distribuïts al bosc i ante- riorment també teníem voladeros per a la seva cria i alliberament en cas de què la població disminuís. Els abeuradors són importants en època de sequera. De
un però ja no és funcional, perquè la caça menor ha disminuït molt i té molts depredadors, alguns d’ells afavorits per plans de introducció que en alguns ca- sos es fan sense valorar detingudament els seus efectes. L’altra intervenció que fem al bosc és posar menjar pels porcs fers. Però en aquest cas es fa per localit- zar per on es mouen i poder fer batudes més eficaces.
Abans quasi totes les peces eren per a menjar. A banda de la guineu, que abans es caçava molt i que se n’aprofitava la pell. La resta es menja tot, tret d’alguns casos com el cabirol que es pot arribar a caçar per les banyes, però aquest no és el nostre cas. Si que les guardem, com ho fem en alguns ullals de senglars, com a espècie de “trofeu”. Avui existeix un greu problema amb la carn dels senglars caçats. No se sap què fer-ne! És necessari seguir-ne caçant, i se’n cacen molts. Però no hi ha sortida per a la seva carn. Per una banda les peces de caça cada vegada es mengen menys a les cases (necessiten una cocció lenta, a part de què els gustos poden haver canviat). Des de què es va obrir el vedat enguany, a Llobera hem caçat una cinquantena de porcs. En tota la comarca del Solsonès es calcula que es cacen uns 1000 porcs cada temporada de caça. Què en farem de la carn?. És realment un problema que actualment és a la taula de molts despatxos i a la sobretaula de molts caçadors.
Fer pressió perquè es senyalitzés els passos de senglars a la carretera. Els ac- cidents de trànsit són un dels problemes més greus dels porcs fers. Normalment aquests passen per les mateixes zones de pas, si les senyalitzem, evitarem molts accidents. Malauradament, sembla que no se’ns va fer cas. De la mateixa manera que passa amb els plans de introducció d’espècies (siguin cabirols, àligues...), els caçadors tampoc ens tenen suficientment en compte per a senyalitzar correctament les carreters. Anys enrere, veient que el problema de la senyalització no es resolia,vaig enviar a l’administració un model de senyals de perill que anunciaven les zones de pas de senglars per la carretera. El principal problema és el risc pels con- ductors. Però en aquest tema les socie- tats de caçadors ens en trobem un altre d’important. Tot i que avui s’ha suavit- zat, fins fa poc el responsable del coto de caça (propietari o societat de caçadors) , o del terreny que no està associat a cap coto, s’havia de fer càrrec dels desper- fectes ocasionats en l’accident. Això ens aboca a una situació surrealis- ta doncs se’ns demana un control de la població que tenim als nostres boscos. I és obvi que els animals no es mouen se- gons la propietat o els límits dels cotos, per tant és molt difícil fer un control i poder assumir la responsabilitat que se’ns demana. Sens dubte això amenaça la continuïtat de la caça. Per sort sembla que aquesta legislació s’ha suavitzat. Senyals inèdites de precaució de la Societat de Caçadors Esportius de Llobera Caçadors de Llobera amb un porc senglar de 140 kg, de les peces més grans caçades fins avui.
9 A banda, és molt important difondre que avui els cotxes poden ser assegurats per accidents amb animals cinegètics, i és altament recomanable que es faci.
Sens dubte que sí, però aquí tothom hi ha d’aportar de la seva part. Des de Llobera fa anys que els caçadors portem una armilla vermella i que senyalitzem les zones de batuda de caça, i també les zones de pas dels senglars. Més endavant va sortir una llei que hi obliga. Però no existeix cap llei que obligui a tot usuari del bosc que coincideixi amb la caça a dur una peça vermella. Això sens dubte afavoriria molt a la compa- tibilitat entre usos. Però el primer que ho afavoreix és el seny, que han de tenir caçadors, boletaires i tot usuari del bosc.
Primer de tot tenir seny, i és molt impor- tant que el caçador sigui de la zona , que la conegui. A banda ha de disposar d’un permís d’armes (que inclou unes proves i revisions), d’una llicència de caça i d’una assegurança de responsabilitat civil. Excepte el permís d’armes, les despeses dels anteriors tràmits les assumeix la Societat de Caçadors, juntament amb la llicència, no obligatòria, de la federació de caça, en aquest cas la de Lleida. Com he dit abans només pot ser soci i caçar propietaris o descendents de terrenys de cotos, però la societat pot acollir caça- dors no associats de forma esporàdica. I SOBRE EL FUTUR? Complicat. Per varis motius. Per una banda la mitjana d’edat dels caçadors és alta. Aquí segurament hi ha intervin- gut el missatge poc clar i criminal que aporta la societat sobre els caçadors, i la pròpia dinàmica de les zones rurals. Per l’altra, que a un caçador se li demana es- forços econòmics. Som els únics usuaris del bosc, juntament amb els pescadors, que hem de disposar d’una llicència d’ús (els boletaires, per exemple, no), i d’un pla cinegètic, que té el seu cost. És important que equilibrem les responsa- bilitats entre els usuaris del bosc, (que tothom qui circuli pel bosc hagi de ser visible, almenys en època de caça), i que es regulin les altres activitats amb llicències. Per altra banda, perquè els caçadors responsables puguin seguir fent la seva feina, cal que es tinguin més en compte des dels diferents plans de la Generalitat (siguin de introduccions, de l’ordre de vedes, de la legislació de responsabilitat dels accidents de trànsit)... La caça pot aportar molta riquesa, i tam- bé econòmica, al territori. I això és molt important tenint en compte la situació actual de la comarca. Hauríem de ser capaços de veure-li oportunitats també. Què en fem de la carn? Podem fer que la caça generi ingressos al territori obrint la possibilitat que gent que vingui a caçar, sempre acompanyada per gent del país, pagui una quota? Sabem com fer que aquesta gent consumeixi productes nostres, vagi a restaurants, cases de turisme...?
És el dia de la setmana que em llevo més d’hora, a dos quarts de sis. Comencem amb un esmorzar al local dels caçadors, al voltant del foc, amb torrada, arenga- des, carn.... I anem al bosc. Organitzem els punts de parada dels caçadors i hi passem el matí. A quarts d’una tornem a ser a casa. Abans recordo que ens hi passàvem tot el dia, i res d’esmorzar a cobert. Les coses han canviat. La caça avui tam- bé ens serveix molt per desconnectar del dia a dia i passar una bona estona amb companys de la societat i amb la tranquil·litat del bosc. Actualment aquesta societat disposa de una pagina web www.scllobera.org S’hi pot consultar el calendari de caça i altra informació d’interès. Avui els cotxes poden ser assegurats per ac- cidents amb animals cinegètics, i és alta- ment recomanable que es faci. AL DIA - L’ASSOCIACIÓ - RECONÈIXER - L’ENTREVISTA - MANERES DE FER - ACTUALITAT - PAISATGE - EINES - LECTURES - RACONS VIUS 10 FESTA MAJOR DE PERACAMPS La festa major de Peracamps, a Llobe- ra, es celebra el primer diumenge de maig , comença el divendres i s’acaba el dilluns. Amb els anys s’han fet tota mena d’acti- vitats. El típic partit de futbol de Llobera contra qualsevol equip d’algun municipi de la comarca com Sant Climenç, Ardè- vol, etc, uns partits molt disputats. També va tenir equip de futbol femení, que al seu dia va tenir molt d’èxit. No fa gaires anys, també s’han fet tornejos de 12 hores de futbol sala. Durant un un parell d’anys també es va fer corrides de Toros. Es construia una plaça de toros amb remolcs i bales de palla al camp de futbol, i s’hi deixaven dues vaquetes i “a torejar s’ha dit”. Durant uns anys es va fer Autocross, on a part del jovent del poble hi participava bastant gent de fora. En una festa major de poble no hi podia faltar la gincama on s’havia de passar tot un munt de proves d’astúcia i agilitat, la parella que quedava primer li tocava un premi com una estada d’un cap de setmana a algun lloc.
També s’han fet concerts on hi ha parti- ROBAR EL MAIG A SANT PERE DE LLOBERA Antigament la Festa Major de Llobera es celebrava el primer dissabte del mes de maig, el dia abans de la festa grossa de la parròquia de Sant Pere de Llobera. Els fadrins es trobaven a l’era de Can Llavall per anar a ‘robar el maig’, dit re- ferent al costum de plantar un arbre que s’esbrancava, es pelava i s’ensabonava. Al cim s’hi penjava alguna llaminadura. Aquest arbre es coneixia com a maig, i anar-ho a buscar, es deixa ‘robar el maig’.
cipat grups com De Noche,que portava molta gent i era una festa que agradava molt al jovent. En la actualitat que fem?: El divendres es fa una obra de teatre, del grup de teatre de Llobera o se’n fa venir un de fora. Els alumnes de l’escola de Llobera també ens fan la representació de la seva pròpia obra. El dissabte al matí, petits i grans, espolsem la bicicleta i fem una passejada fins a una font o algun lloc en concret on hi esmorzem amb coca, xocolata i refresc. Aquest sor- tida fa més 30 anys que es fa i cada any a un lloc diferent. El dissabte al vespre fem sopar i desprès concert, Dj, etc. El diumenge al matí es celebra la missa de festa major. Al sortir un bon aperitiu per a tothom, i a la tarda ball. Durant el ball sempre tenim servei de begudes i entrepans freds i calents. A la mitja part es fa el tradicional bingo i el sorteig d’una panera que es sorteja per les cases del poble que col·laboren amb la festa. El dilluns es celebra una altra missa i es beneeix el pa de Santes Creus. Ja fa molt temps que, al sortir de missa, l’ajunta- ment convida a un arròs popular a tot el poble.
Ramon Angrill, veí de Llobera. Torre de Llobera Sortida amb bicicleta a la Festa Major de Peracamps.
11 ACTUALITAT realitzar diversos mostrejos de vegetació (bateig, maneig, captura lliure, entre d’altres) i la col·locació de trampes de caiguda que seran recollides de manera periòdica durant un any. Les mostres recollides seran identificades i classi- ficades a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la col·laboració del Dr. José Antonio Barrientos. EL MOSTREIG DE PAPALLONES Membres del Grup de Natura del Sol- sonès van fer el primer contacte amb les papallones, i tornaran a la primavera, l’època idònia per les papallones. En aquesta primera visita es van observar les següents espècies:
Una col·laboradora del Grup de Natura del Solsonès va visitar l’espai de la bassa per poder fer una primera exploració de les plantes que hi ha a l’entorn, entre els quals hi ha el roure subpirinenc, la pinassa, el pollancre, el tamariu, l’aran- yoner, el canyís, entre d’altres. El GNS agraeix la col·laboració de totes aquestes persones, que de manera al- truista, dediquen el seu temps a aportar dades de biodiversitat i contribueixen en la millora del medi natural del nostre territori. Si algú està interessat a col·laborar en aquest nou projecte només cal que us poseu en contacte amb el Grup Natura a través del mail: gns@lacetans.org o a través del Facebook. Observatori de fauna a la Bassa del Miracle El Solsonès compta amb diversos espais protegits en forma de PEIN o Xarxa Natura. Fins ara eren pocs els projectes interpretatius que facilitaven posar en valor la seva importància natural i social. Aquesta tardor del 2013 han coin- cidit tres projectes interpretatius que, coordinats, fan que avui els visitants i veïns dels espais naturals protegits del Solsonès i també els de Territori de Ma- sies (El Miracle i Obagues de Madrona) puguin informar-se i també interpretar els valors naturals i socials d’aquests entorns. Per una banda, el Consell Co- marcal, amb la col·laboració del Grup de Natura del Solsonès i el CTFC, impulsa un projecte de senyalització dels dife- rents espais naturals de la comarca i la ubicació d’un punt tàctic a la oficina de turisme del Solsonès. Per altra banda, el Santuari del Miracle, el Grup de Natura del Solsonès i L’ARADA impulsen dos projectes a la zona del Miracle. La bassa del Miracle és un punt d’aigua a prop del Santuari, té un important interès natural i es troba molt a prop de l’Espai d’Interès Natural el Miracle. Per això, el Grup de Natura del Sol- sonès (GNS) ha insistit i insisteix en fer actuacions de millora i conservació. De moment, s’han iniciat diferents estudis de fauna i flora, com el mostreig d’aran- yes, el de papallones i el de flora, i ja fa temps que es desenvolupa el Seguiment d’Amfibis de Catalunya (SAC). Va ser, a partir d’aquest seguiment que es va ob- servar un gran interès natural d’aquest indret, fins a ser una de les basses amb més biodiversitat de Catalunya. Els mostrejos i els seguiments es fan gràcies als voluntaris i voluntàries que els motiva la temàtica naturalística. A banda dels mostrejos i seguiments,
a la bassa del Miracle s’hi ha adequat una ruta senyalitzada amb plafons interpretatius que ens du del Santuari al nou observatori de fauna de la bassa, actuacions que s’han pogut desenvolu- par gràcies a l’interès dels habitants del Santuari i els ajuts d’espais naturals del Departament d’Agricultura de la Gene- ralitat de Catalunya. Els treballs, acabats aquest octubre, són executats per l’empresa solsonina Geo- silva Projectes amb col·laboració del GNS que hi aporta els coneixements sobre els valors naturals.
La Raquel i la Iratxe, voluntàries del Grupo Ibérico de Aracnologia (GIA) han iniciat el mostreig aracnològic de camp, juntament amb dos membres del Grup de Natura del Solsonès (GNS), la Malú i el Fabrice. L’activitat va consistir en
12 El projecte és promogut per L’ARADA i el Santuari del Miracle, en el marc de Territori de Masies i amb el suport de l’ADF Natura Viva. El seu objectiu és interpretar el paisatge del Miracle i rodalies, remarcant el caràcter canviant del nostre paisatge, especialment arran del foc del 1998, i sempre posant de manifest la vinculació d’aquest amb els seus veïns (des del punt de vista social, econòmic i cultural). Les eines que ens han de permetre aquesta interpretació són una aplicació web amb contingut multimèdia, un documental, i una ruta.
del Miracle i rodalies en els darrers vint anys, i també de les costums de veïns i visitants associades a l’entorn. El projecte és possible gràcies a entre- vistes a tècnics i veïns. S’entrevista a un total de 18 persones veïnes de 18 cases del Miracle, 2 tècnics, i 7 associacions -entitats (Amics del Santuari del Mira- cle, ADF Natura Viva, Bombers Volun- taris de Pinós, Associació de Veïns de Freixinet, Associació Territori de Masies, Centre Tecnològic i Forestal de Catalun- ya i Grup Natura del Solsonès). Durant les entrevistes es recullen fotografies antigues i actuals. En total s’han recollit 230 fotografies, de 25 fons diferents. A partir de les entrevistes, a banda de l’edició de les peces audiovisuals, s’han identificat indrets del Miracle que es consideren interessants pel veïnat degut a la seva importància social (20), i també indrets que es consideren importants per la seva qualitat ecològica (30). Els punts emblemàtics a nivell social són: 1
Fotografies de la fase de recull de fonts orals. D’esquerra a dreta: bosc de Sant Joan abans del foc. La font de l’arbre també abans del foc. A la dreta, Pineda del bosc de la serra de Sant Jaume, als anys 80.
Download 247.64 Kb. Do'stlaringiz bilan baham: 
|