10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort
Download 35.84 Kb. Pdf ko'rish
|
|
í n d e x í n d e x La redacció d’aquest llibre s’ha dut a terme durant 2009 i és el resultat d’un contracte entre l’Agència de Residus de Catalunya i la Fundació CTM Centre Tecnològic. Equip de redacció: Josep Mª Casas (Universitat Politècnica de Catalunya) Xavier Martínez i Miquel Rovira (Fundació CTM Centre Tecnològic) Zaida Muñoz (Universitat de Barcelona) Revisió: maig de 2011. í n d e x 3 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort í n d e x ÍNDEX PRESENTACIONS OBJECTIUS 1 EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT I LA COMARCA DEL BAGES 1.1 Economia i població 1.2 El Pont de Vilomara i Rocafort, municipi pioner en reciclatge i sostenibilitat 1.2.1 Centre de Tractament i Reciclatge de Frigorífics 1.2.2 Centre de Valorització de Residus d’Equips Elèctrics i Electrònics 2 EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS 2.1 Les piles i bateries 2.2 El tractament de les piles bastó 2.3 El tractament de les piles botó 2.4 Les làmpades de vapor de mercuri 2.5 El tractament de les làmpades de vapor de mercuri 2.6 Quantitats de residus tractats al Centre 2.7 El pla de vigilància ambiental 3 CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 3.1 Les partícules atmosfèriques 3.1.1 Partícules a l’atmosfera 3.1.2 Metodologia per a la determinació de partícules de mida inferior a 10 micres (PM10) 3.2 Els metalls pesants a l’atmosfera 3.2.1 Metalls pesants i toxicitat 3.2.2 Metodologia per a la determinació dels metalls pesants 3.3 Resultats obtinguts de partícules atmosfèriques 3.4 Discussió i conclusions sobre PST i PM10 3.4.1 Relació entre PST i PM10 3.4.2 Superacions anuals del valor límit legislat 3.4.3 Possible influència de la precipitació 3.4.4 Influència de la direcció dels vents predominants 3.4.5 Valors de comparació de PM10 amb altres estacions de Catalunya 3.4.6 Conclusió final sobre partícules en l’atmosfera del Pont de Vilomara i Rocafort 3.5 Resultats obtinguts de metalls pesants en partícules 3.5.1 Metalls pesants en partícules en suspensió totals (PST) 3.5.2 Metalls pesants en partícules de mida inferior a 10 micres (PM10) 3.6 Discussió i conclusions sobre metalls pesants 3.6.1 Conclusió final sobre metalls pesants en partícules al Pont de Vilomara i Rocafort 4 CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ 4.1 Els metalls pesants i la seva influència sobre les plantes 4.1.1 Factors que modifiquen el grau de contaminació sobre les plantes 4.1.2 Vies d’entrada dels metalls pesants als vegetals 4.1.3 Efectes dels metalls pesants sobre la vegetació 4.1.4 Característiques dels metalls estudiats 4.2 Material vegetal i control analític 4.2.1 L’espècie vegetal seleccionada 4.2.2 Metodologia analítica 5-6 7 8 11 11 14 16 17 18 20 22 22 23 25 27 29 31 31 32 34 34 35 36 36 36 37 38 39 40 42 42 42 43 44 44 45 46 47 48 49 49 52 52 54 4 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort í n d e x í n d e x 4.2.3 Dades disponibles 4.2.4 Valors de referència i valors tòxics 4.3 Discussió i conclusions sobre metalls pesants en fulles d’olivera 4.3.1 Tractament estadístic de les dades 4.3.2 Resultats referents a les concentracions mitjanes de metalls pesants 4.3.3 Conclusions específiques 4.4 Conclusió general material vegetal 5 CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS 5.1 Els sòls 5.1.1 Els metalls pesants als sòls. Efecte de la geologia subjacent 5.1.2 Alguns estudis de sòls al Bages 5.2 Control dels sòls al Pont de Vilomara i Rocafort 5.2.1 Localització i tipologia de sòls 5.2.2 Metalls pesants escollits 5.2.3 Metodologia per al control de la concentració de metalls pesants en els sòls 5.3 Resultats obtinguts 5.4 Evolució dels metalls en els sòls 5.5 Conclusions 6 CONCLUSIONS 6.1 Atmosfera 6.2 Vegetació 6.3 Sòls 7 EPISODIS SINGULARS 7.1 Intrusió d’aire d’origen desèrtic: pols africana, maig del 2007 7.2 Afeccions fortuïtes a la contaminació ambiental, castanyada del 2008 7.3 Els incendis forestals al Bages 7.4 Fuita de manganès a la planta de piles, febrer del 1999 7.5 El plom, un metall en franca reducció 7.5.1 Festes pirotècniques 7.5.2 Gasolina amb plom fins al 2000 7.6 Detectors per alertar de possibles fuites: incendi de piles botó 8 ACTUALITZACIÓ DE DADES 9 BIBLIOGRAFIA I FONTS 9.1 Referències per a l’estudi de l’atmosfera 9.2 Referències per a l’estudi de la vegetació 9.3 Referències per a l’estudi del sòl 9.4 Fonts 55 56 56 58 58 62 62 63 64 66 68 69 69 71 72 74 75 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 94 95 96 97 100 101 101 102 102 í n d e x 5 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort í n d e x PRESENTACIÓ El juny del 1998 es va inaugurar el Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làmpa- des Fluorescents. La posada en funcionament d’aquesta instal·lació va ser important per dos motius: d’una banda, pel fet de ser la primera instal·lació d’aquestes carac- terístiques de l’Estat espanyol i, de l’altra, per contribuir, juntament amb la planta de tractament de frigorífics, que s’havia posat en funcionament el 1995, a la reactivació econòmica d’un municipi que havia estat durament colpejat per la crisi del sector tèxtil. Des que es va posar en funcionament, la planta ha tractat de manera regular les piles i les làmpades fluorescents recollides a Catalunya i una part de les recollides a d’altres comunitats autònomes. Per tal de donar resposta a les inquietuds que despertava entre la població el funcio- nament d’una instal·lació d’aquestes característiques i per fer un seguiment acurat del correcte funcionament de la instal·lació, el novembre del 1999 es va crear la Comissió d’Informació del Centre. Aquesta comissió està formada per representants de diver- ses associacions veïnals, l’Ajuntament i l’Agència de Residus de Catalunya. Simultània- ment, es va dissenyar i implantar un minuciós programa de seguiment ambiental que incloïa l’anàlisi periòdica de mostres d’aire, vegetals i dels sòls. Els resultats d’aquest seguiment, juntament amb les dades sobre la gestió de residus a la planta, es donen a conèixer a les reunions de la Comissió d’Informació, que se celebren periòdicament. Passats deu anys de l’inici del programa de seguiment ambiental, es disposa d’una gran quantitat de dades i creiem que la seva sistematització, recopilació, interpretació i divulgació pot ser de gran interès científic i històric, tant per als veïns del municipi i del seu entorn, com per a la comunitat científica. Esperem que aquest llibre sigui, en primer lloc, una eina de divulgació perquè els veïns del Pont de Vilomara i Rocafort i de tota la comarca puguin conèixer de manera objecti- va els efectes que aquesta instal·lació de tractament de residus, que al seu dia va gene- rar certa polèmica, ha tingut sobre el medi ambient. En segon lloc, per la gran quantitat de dades que aporta, aquesta publicació ha de servir com a document de referència per als estudiosos i científics en el camp de la contaminació ambiental. Josep Maria Tost i Borràs Director de l’Agència de Residus de Catalunya 6 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort í n d e x í n d e x PRESENTACIÓ El Pont de Vilomara i Rocafort és, des de finals del segle passat, una referència en ma- tèria mediambiental per l’aposta que es va fer en la indústria del reciclatge. La crisi del sector tèxtil i la manca de sòl industrial va fer que l’Ajuntament apostés per un canvi de model productiu apostant per un sector en vies de creixement i desconegut en aquell moment. Aquesta desconeixença produïa, en alguns casos, desconfiança entre la societat civil cosa que feia difícil trobar municipis per a poder ubicar instal·lacions d’aquest tipus. L’Ajuntament del Pont de Vilomara i Rocafort en aquell moment presidit per l’Evarist de la Torre, va mostrar valentia, visió de futur i responsabilitat vers el país acceptant al seu terme municipal aquestes plantes de reciclatge: Primer, la de tractament de frigorífics l’any 1995, ubicada al centre del nucli urbà degut a la manca de sòl industrial. Més tard, ja al nou polígon industrial, el Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làmpades fluorescents, l’any 1998 i finalment la de tractament d’aparells electrònics i elèctrics, l’any 2004 (any que també es traslladà al polígon la planta de tractament de frigorífics). L’Ajuntament ha mostrat una gran responsabilitat i lleialtat al nostre país amb aquestes instal·lacions. Fins i tot en moments difícils per a la nostra població, com fou l’incident de la planta de piles que va originar la Comissió d’Informació del Centre el novembre del 1999. El temps ha demostrat que aquestes instal·lacions han creat riquesa al nostre municipi amb la creació de llocs de treball i no ha suposat cap risc per a la salut dels nostres veïns/es. Aquest llibre, és una prova d’això. Un recull de dades analitzades en diferents punts del municipi diàriament i durant deu anys. Un exemple de transparència en el respecte mediambiental. Cecilio Rodríguez i Martín Alcalde del Pont de Vilomara i Rocafort í n d e x 7 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort í n d e x OBJECTIUS El programa de seguiment ambiental del Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làmpades Fluorescents es va implantar l’any 1999 i, probablement, ha fet que el Pont de Vilomara i Rocafort sigui el municipi més controlat, des del punt de vista ambiental, de Catalunya. Les dades següents ajuden a il·lustrar-ho: • Respecte a la qualitat de l’aire, es disposa d’unes 3.150 dades de mitjanes diàries de partícules en suspensió (partícules sòlides totals, des del 1999 fins al 2004, i partícules inferiors a 10 micròmetres (µm), des del 2005 fins al 31 de desembre del 2009), fet que representa disposar de dades d’un 86% dels dies. Sobre les partícules anteriors, s’han fet unes 19.000 analítiques per determinar-ne la concentració de cadmi, manganès, plom, estany, mercuri i zinc. • Respecte als vegetals, es disposa d’uns 940 valors de concentració de metalls en mostres de fulles d’oliveres collides cada sis mesos al terme municipal. En fulles, els metalls analitzats han estat els següents: coure, crom, plom, manganès, cadmi, mer- curi, zinc, níquel i alumini. Des de 2009, també s’analitza la concentració d’arsènic i de níquel. • Pel que fa a la qualitat del sòl, s’han analitzat unes 1.500 mostres de sòls del municipi, recollides anualment, en les quals s’han determinat els mateixos metalls que en els vegetals. En els darrers anys, aquestes dades s’han interpretat a mesura que es rebien, i s’han relacionat amb dades meteorològiques i, sempre que ha estat possible, amb les dades d’emissions del Centre i amb la seva activitat. Aquestes dades han permès, doncs, fer un seguiment progressiu de la qualitat am- biental del municipi, el resultat del qual s’ha comunicat en les successives reunions de la Comissió de Seguiment del Centre. Quan ja es disposa d’una sèrie de dades que cobreix un període de més de deu anys, entre abril de 1999 i desembre de 2009, hom ha volgut agrupar totes les dades i, mitjançant aquesta publicació, posar-les a la dis- posició d’un públic més ampli. A part d’una funció divulgativa, es considera que el pla de seguiment ambiental aplicat i les dades disponibles poden ser una referència per a científics, estudiosos, administradors i la població en general. í n d e x 1. El Pont de Vilomara i Rocafort i la comarca del Bages 9 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 1. EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT I LA COMARCA DEL BAGES í n d e x í n d e x EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT ÉS UN DELS 35 MUNICIPIS DE LA COMARCA DEL BAGES. EL BAGES TÉ UNA EXTENSIÓ D’UNS 1.295 KM 2 , S’ESCAMPA EN UN DELS EXTREMS ORIENTALS DE LA DEPRESSIÓ CENTRAL CATALANA, A L’EST DE LA DEPRESSIÓ DE L’EBRE, DELIMITANT AL NORD PER LES MUNTANYES PIRINENQUES I AL SUD PEL SISTEMA MEDITERRANI, CONCRETA- MENT PER LA SERRALADA PRE-LITORAL. El Pont de Vilomara i Roca- fort és un dels 35 muni- cipis de la comarca del Bages. El Bages té una ex- tensió d’uns 1.295 km 2 , s’estén en un dels extrems orientals de la Depressió Central Catalana, a l’est de la depressió de l’Ebre, i limita al nord amb les muntanyes piri- nenques i al sud amb el sistema medi- terrani, concretament per la Serralada Prelitoral. El municipi, tal com diu el seu nom, és format per dos nuclis de població, units per set quilòmetres de carrete- ra. La denominació ha canviat al llarg de la història i sobretot a partir de la industrialització. L’imponent pont gòtic que travessa el Llobregat pel lloc anomenat antigament Vila Amara és el que dóna nom al nucli inicial de població, actualment Vilomara. En molts períodes es va denominar Rocafort i Vilomara, però a partir de l’any 1982 se li va reservar el nom ac- tual del Pont de Vilomara i Rocafort. La industrialització va fer que el Pont de Vilomara fos el nucli més habitat, i que Rocafort quedés com un nucli més rural. També s’han construït les urbanitzacions de Can Riera i River Park. Al riu Llobregat, dins aquest terme, hi desguassen dues rieres o torrents pluvials: d’una banda, la riera de Mura o de Sant Esteve, que amb un recorregut d’est a oest fa la separació natural entre el municipi i Talamanca; de l’altra, la riera de Santa Creu, que com l’anterior neix a la serra de l’Obac i que, a través d’una extensa xarxa de torrents, rep l’aigua d’escòrrecs i precipitacions en forma de pluja que cauen a més de les dues terceres parts del territori municipal. L’orografia vilomarenca oscil·la entre els 202 metres del Pont de Vilomara, a la vora del Llobregat, fins als 608 metres del serrat de Puig Gil (o Gili), d’una carena que davalla de la serra de l’Obac. La vegetació autòctona del municipi correspon a l’alzinar. No obstant això, l’acció de l’home, els conreus i l’ús de llenya per fer carbó o per cremar l’ha anat degradant al llarg dels segles. La plaga de la fil·loxera va fer abandonar l’extens conreu de vinya i modificar la coberta vegetal del paisatge. Durant Figura 1.1. El pont antic de Vilomara, actualment restaurat. l’estiu del 1985 un ferotge incendi va arrasar més del 85% de la superfície municipal, que va deixar al descobert una gran quantitat de feixes, tines i barraques vinyataires, que romanien amagats. 10 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 1. EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT I LA COMARCA DEL BAGES í n d e x í n d e x MAPA DEL TERRITORI DEL BAGES Figura 1.2. El Pont de Vilomara en el context del Bages. í n d e x 11 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 1. EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT I LA COMARCA DEL BAGES í n d e x 1.1 ECONOMIA I POBLACIÓ Antigament l’economia es basava en l’agricultura, principalment en les vinyes, però l’aparició de la fil·loxera va posar fi a aquest conreu. La balança demogràfica del municipi va fer que el sector agrícola anés perdent pes i l’activitat va passar al sector industrial, amb la construcció de fàbriques tèxtils, que finalment van tancar als anys vuitanta. D’aquesta da- vallada de l’activitat tradicional tèxtil es va fer el pas a les activitats del reciclat- ge i de la recuperació de piles, electro- domèstics i ferralla electrònica. El Pont de Vilomara i Rocafort tenia l’any 2007 un total de 3.672 habitants, segons da- des de l’Institut Nacional d’Estadística (INE, 2007). D’aquesta població, 3.618 habitants són del Pont de Vilomara i 54, de Rocafort.La població del Pont de Vilo- mara i Rocafort els darrers anys ha evo- lucionat d’aquesta manera (figura 1.3). Dins el patrimoni industrial del Bages destaca la fàbrica de Can Jorba o fàbri- ca Jover, construïda l’any 1841 per Anto- ni Jover, juntament amb la resclosa i el canal per tal de produir l’energia neces- sària per moure la maquinària tèxtil. El gener del 1902 va explotar la caldera de la màquina de vapor de la fàbrica Jover i van morir 12 treballadors, i el 1928 un incendi en va destruir pràcticament tota la fàbrica. El seu tancament definitiu es va produir l’any 1985. 1.2 EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT, MUNICIPI PIONER EN RE- CICLATGE I SOSTENIBILITAT El 1995, la posada en funcionament del Centre de Tractament i Reciclatge de Frigorífics va marcar l’inici del desenvo- lupament d’un important pol d’atracció d’activitats industrials dedicades al medi ambient i més concretament al reciclat- ge de residus. L’aleshores alcalde, el Sr. Evarist de la Torre, malauradament tras- passat l’any 2007, va saber identificar el sector del reciclatge de residus amb alts nivells de qualitat com una oportu- nitat de reconversió industrial i de pro- grés. Així, mentre que altres municipis eren reticents a acceptar instal·lacions de gestió de residus necessàries per al país, el Sr. De la Torre va oferir la possibi- litat d’implantar al seu municipi algunes instal·lacions de reciclatge que alesho- res eren declarades com a serveis pú- blics de titularitat de la Generalitat, així com d’altres d’iniciativa privada. Amb el convenciment que el reciclatge de resi- dus dut a terme amb les millors tecnolo- gies disponibles era una oportunitat que no es podia deixar passar, al municipi es van anar instal·lant una sèrie d’activitats que van revitalitzar, progressivament, l’economia local. La primera instal·lació que es va implan- tar va ser el Centre de Tractament i Reci- clatge de Frigorífics, que es va instal·lar Figura 1.3. Evolució del nombre d’habitants del Pont de Vilomara i Rocafort entre el 1717 i el 2009. EL 1995, LA POSADA EN FUNCIONAMENT DEL CEN- TRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE FRIGORíFICS VA MARCAR L’INICI DEL DESENVOLUPAMENT D’UN IMPORTANT POL D’ATRACCIÓ D’ACTIVITATS INDUS- TRIALS DEDICADES AL MEDI AMBIENT I MÉS CON- CRETAMENT AL RECICLATGE DE RESIDUS. 12 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 1. EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT I LA COMARCA DEL BAGES í n d e x í n d e x instal·lar a les naus de l’antiga empre- sa tèxtil TUSA, ubicades al nucli urbà. El Centre es va inaugurar el juliol del 1995, tenia una capacitat de tractament de 50.000 unitats per any i va ser el primer de l’Estat espanyol de les seves carac- terístiques. Va estar en funcionament de manera regular fins que, pel fet d’haver arribat a la saturació i amb la finalitat de reduir el trànsit de camions pel municipi, es va decidir traslladar-lo a una parcel·la del Pont, el nou polígon industrial. El nou centre, ampliat amb una nova línia de tractament i amb una capacitat total de 125.000 unitats per any, es va posar en funcionament l’octubre del 2003. Mentrestant, en una parcel·la del que havia de ser el futur polígon industrial, es va construir i es va posar en funcio- nament, el juny del 1998, el Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làm- pades Fluorescents. Aquesta instal·lació té una capacitat anual de 2.000 tones de piles estàndard, 15 tones de piles botó i 6 milions d’unitats de làmpades. Pos- teriorment a la implantació d’aquesta activitat, es va anar guanyant terreny a la muntanya de roca viva; al polígon in- dustrial actualment ja hi ha diverses fi- leres de naus industrials amb diferents activitats. Una vegada finalitzat el polígon, s’hi va traslladar el Centre de Tractament i Reciclatge de Frigorífics, com s’ha dit abans, i, simultàniament, el Centre de Valorització de Residus d’Aparells Elèc- trics i Electrònics. Aquest últim, a di- ferència dels anteriors, és d’iniciativa privada (Electrorecycling, SA) i es dedica al reciclatge de residus elèctrics i elec- trònics; té una capacitat de tractament anual de 15.000 tones. Figura 1.4. Fàbrica de Can Jorba o fàbrica Jover. í n d e x 13 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 1. EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT I LA COMARCA DEL BAGES í n d e x Figura 1.5. Vista general del polígon amb les principals empreses de tractament de residus i l’any d’obertura. Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làmpades Fluorescents Centre de Valorització de Residus d’Aparells Elèctrics i Electrònics 1998 1995 2003 2003 Centre de Tractament i Reciclatge de Frigorífics 14 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 1. EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT I LA COMARCA DEL BAGES í n d e x í n d e x 1.2.1 CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE FRIGORÍFICS Els frigorífics contenen clorofluoro- carburs (CFC) i hidroclorofluorocar- burs (HCFC), que, si s’alliberen incon- troladament, tenen efectes nocius sobre la capa d’ozó i contribueixen a l’escalfament global de l’atmosfera. Considerant aquests efectes i la inexis- tència d’iniciatives privades que es de- diquessin a aquesta activitat amb els requisits de qualitat necessaris, el 1993 el tractament dels frigorífics es va de- clarar servei públic de titularitat de la Generalitat de Catalunya. Un cop cons- truïda la planta, la gestió va ser ator- gada mitjançant concurs públic a TPA, Técnicas de Protección Ambiental, SA, actualment FCC Ámbito, SA. Al Centre, el tractament dels frigorífics i congeladors es fa mitjançant dues lí- nies de tractament, que tenen una ca- pacitat total de 125.000 unitats anuals. Es descarreguen els equips i se’n se- paren les parts mòbils. A continuació, s’extreu el fluid del circuit de refrigera- ció i se separa l’oli del gas refrigerant. Després de l’extracció del compressor i dels cables elèctrics, els mobles es tri- turen en dues línies de trituració, d’on s’aspira l’aire que arrossega els gasos continguts a les escumes aïllants. En una de les línies, els CFC es retenen en filtres de carbó actiu, mentre que a l’altra, més moderna, es condensen en un bescanviador amb nitrogen líquid. Les peces metàl·liques se separen en un separador magnètic i les de plàstic i metalls no fèrrics, mitjançant corrents de Foucault. Finalment, el poliuretà es compacta per formar briquetes i per fer una extracció addicional de CFC. Gràcies a aquest procés es pot destinar a plantes de valorització pràcticament el 90%, en pes, dels productes que for- ment part dels equips frigorífics. La resta es destina a plantes de disposició del rebuig: els CFC i altres gasos afins, a incineració de residus perillosos, i el poliuretà, que forma la paret aïllant, a dipòsit controlat. El Centre també té capacitat per tractar fins a 6.000 equips d’aire condicionat per any. Els equips es desmunten par- cialment per accedir al circuit de refri- geració i se n’extreu el fluid refrigerant. Els equips, un cop lliures de CFC, es trameten a un gestor extern, que apro- fita els materials valoritzables que els formen. ELS FRIGORíFICS CONTENEN CLOROFLUORO- CARBURS (CFC) I HIDROCLOROFLUOROCARBURS (HCFC), QUE, SI S’ALLIBEREN INCONTROLADA- MENT, TENEN EFECTES NOCIUS SOBRE LA CAPA D’OZó I CONTRIBUEIXEN A L’ESCALFAMENT GLO- BAL DE L’ATMOSFERA. Figura 1.6. Vista general de la planta de tractament i reciclatge de frigorífics. í n d e x 15 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 1. EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT I LA COMARCA DEL BAGES í n d e x Figura 1.7. Esquema del procés de tractament de frigorífics. 16 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 1. EL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT I LA COMARCA DEL BAGES í n d e x 1.2.2 CENTRE DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS D’EQUIPS ELÈCTRICS I ELECTRÒNICS L’empresa Electrorecycling, SA, gestiona aquesta planta per a la valorització de residus d’aparells elèctrics i electrònics generats a Catalunya. Els residus objecte de valorització són principalment equips informàtics, àu- dio i vídeo, telefonia i altres petits elec- trodomèstics i joguines que contenen components de tipus elèctric o electrò- nic. El centre disposa d’un laboratori de prova per a la recuperació o reutilització d’equips útils, que encara poden tenir un segon ús. Del procés de desmuntatge i separació se’n recupera principalment el ferro i altres metalls, els plàstics i el vidre, així com el paper, el cartró i la fusta. Tam- bé se’n separen aquells components especials que requereixen una gestió específica, com les piles, els tòners, les làmpades de descàrrega, els condensa- dors amb policlorobifenils (PCB), i altres components, com el mercuri o algunes pantalles de cristall líquid. En resum, el procés es compon de tres grans grups: - Equips reutilitzables - Línia marró i ofimàtica - Televisors i monitors La planta té una capacitat de tractament de 15.000 t per any. Figura 1.8. Vista general de la planta de valorització de residus d’equips elèctrics i electrònics. Figura 1.9. Vista de l’interior de la planta d’Electrorecycling, SA. í n d e x í n d e x 2. El Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làmpades Fluorescents 18 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 2. EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS í n d e x í n d e x C om s’ha dit, aquest centre va ser la segona planta de tracta- ment de residus del municipi i la primera del futur polígon in- dustrial. S’hi tracten piles (estàndard i botó) i làmpades de vapor de mercuri. 2.1 LES PILES I BATERIES Les piles són aparells que obtenen energia elèctrica a partir de la trans- formació de l’energia química. La ma- jor part de les piles, tant les d’un sol ús com les recarregables, poden con- tenir metalls pesants que fan que, un cop utilitzades, les piles esdevinguin residus perillosos. Segons la compo- sició, les piles es poden classificar en els grups següents: Piles salines: són les piles cilíndri- ques tradicionals. El zinc i el biòxid de manganès que contenen les piles sa- lines reaccionen per produir energia química que es transforma en energia elèctrica. Figura 2.1. Vista aèria de la planta de tractament i reciclatge de piles i làmpades fluorescents. í n d e x 19 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 2. EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS í n d e x Piles alcalines: substitueixen les piles salines en moltes aplicacions, ja que poden emmagatzemar més quantitat d’energia química i la seva vida útil és més llarga (figura 2.2). Piles botó: són piles petites en forma de botó, que s’utilitzen en rellotges, calculadores, audiòfons, etc. Les piles botó de mercuri i les de liti són les més comunes (figura 2.3). Bateries: se’n fabriquen de diverses for- mes, mides i composició. Són corrents les conegudes bateries d’automòbil, que contenen plaques de plom i àcid sulfúric. Aquest tipus de bateries no es gestionen a la planta del Pont de Vilo- mara i Rocafort (figura 2.4). Per a aparells de gran potència, com les màquines eina, s’utilitzen bateries de níquel-cadmi. En moltes aplica- cions de menys potència, com telèfons mòbils i càmeres fotogràfiques, es van substituint per altres tipus de bate- ries, com les de liti. Aquestes bateries no contenen cadmi, que és un metall pesant cancerigen, i es poden fer més petites per aconseguir la mateixa po- tència. Els tipus de piles que s’han exposat fins ara són els més corrents, els que utilitzem per a les nostres necessitats actuals, però la varietat de piles exis- tents al mercat arriba a límits insos- pitables. Com a curiositat només cal dir que els treballadors de la planta de piles i làm- pades fluorescents del Pont de Viloma- ra i Rocafort, en el procés de selecció d’exemplars de les piles que arriben a la planta, han arribat a recollir més de 3.000 tipus de piles diferents (figura 2.5). Algunes es diferencien entre elles per la forma, la mida, l’embolcall o els metalls que les componen. Han arribat a la planta piles de formes originals, com cúbiques o fabricades especial- ment per a aparells determinats. Això sí, el fonament químic de la majoria de les piles és sempre el mateix. Les piles i bateries requereixen un con- trol estricte, la recollida i el reciclatge, ja que són font de metalls pesants, components àcids i alcalins, i d’altres. Figura 2.2. Piles bastó o cilíndriques. Figura 2.4. Bateries recarregables. Figura 2.5. Diversitat de piles tractades. Figura 2.3. Piles botó. 20 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 2. EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS í n d e x í n d e x 2.2 EL TRACTAMENT DE LES PILES BASTÓ Les diverses piles recollides selectiva- ment es classifiquen per obtenir, entre altres tipus, les piles de zinc carboni, les piles alcalines, les piles botó i acumula- dors diversos. Al Centre, les piles de zinc carboni i alcalines es tracten mecànica- ment i se sotmeten a un complex trac- tament hidrometal·lúrgic. El tractament comença amb la trituració en una at- mosfera inerta, que facilita la trituració, impedeix l’augment de la temperatura i redueix la vaporització del mercuri. Del material triturat, mitjançant consecuti- ves separacions físiques i magnètiques, s’obtenen els corrents següents: – metalls fèrrics – metalls no fèrrics – plàstic i paper – pols de piles Tot el procés es porta a terme a baixa pressió per reduir les emissions difu- ses. L’aire extret per crear la depressió es fa passar per un filtre de mànegues, filtres de carbó actiu i un rentador de ga- sos (scrubber) abans de ser alliberat a l’atmosfera. La pols de piles se sotmet a un tracta- ment hidrometal·lúrgic, que es divideix en els estadis següents: lixiviació, ce- mentació, extracció amb solvents i vapo- rització. La lixiviació de la pols de piles es fa sota condicions àcides. La fracció menys so- luble del lixiviat, formada per diòxid de manganès i grafit, és la que se separa en primer lloc. A continuació, en la fase de cementació, es precipiten la major part dels metalls en forma d’un ciment metàl·lic que conté coure, níquel, cadmi, plom, ferro i mercuri. El líquid restant, que és molt ric en zinc i en manganès, es posa en contacte amb un dissolvent orgànic que permet separar de manera selectiva el sulfat de zinc, per una ban- da, i el sulfat de manganès, per l’altra. Ambdós sulfats es poden obtenir en for- ma sòlida, gràcies a un evaporador. Tots els gasos generats es capten i es tracten mitjançant un rentador de gasos abans de ser emesos. Com a resultat del tractament de les pi- les estàndard, s’obtenen els materials que es representen a la figura 2.7. Figura 2.6. Selecció de les piles bastó abans d’entrar al procés de tractament. Figura 2.7. Materials obtinguts a partir del tractament de les piles estàndard. 11% Metalls fèrrics 6% Metalls no fèrrics 27% Materials a disposició 12% Sulfat de magnès 44% Sulfat de zinc í n d e x 21 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 2. EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS í n d e x Figura 2.8. Diagrama del procés de tractament i reciclatge de les piles bastó. 22 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 2. EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS í n d e x í n d e x 2.3 EL TRACTAMENT DE LES PILES BOTÓ El contingut en mercuri de les piles botó és molt variable segons el tipus de pila. La mitjana se situa entorn del 5%, en pes, però en alguns tipus de piles botó arriba al 30%, en pes, i, per tant, con- vé tractar-les adequadament. Després de classificar les piles, les piles botó es tracten per destil·lació. Els residus se situen a l’interior d’una cambra de destil·lació, on la temperatura s’eleva fins als 500 °C, temperatura a la qual les piles s’obren i se’n desprèn el Hg. Posteriorment, s’augmenta la tempe- ratura fins a 700 °C i s’hi injecta oxigen (O 2 ), a fi que es produeixi la combustió de la matèria orgànica (papers, juntes de goma, etc.). Gràcies al posterior re- fredament dels gasos es condensa el Hg i l’aigua. Del tractament de les piles botó s’obtenen casquets metàl·lics i mer- curi, que es destinen a valorització, i l’aigua que hi pugui haver en forma de vapor a l’interior. 2.4 LES LÀMPADES DE VAPOR DE MERCURI A les làmpades de vapor de mercu- ri, també anomenades làmpades de descàrrega, la diferència de potencial entre dos elèctrodes genera una gran quantitat de descàrregues elèctriques que excita el gas que contenen. L’ús de làmpades de descàrrega permet més eficiència energètica que l’ús de làmpa- des incandescents convencionals, però té l’inconvenient que contenen metalls pesants, majoritàriament el mercuri, que fan que, un cop utilitzades, les làm- pades esdevinguin residus perillosos. El mercuri, present a l’interior en peti- tes quantitats, facilita la transmissió de l’arc elèctric. De làmpades de descàrrega n’hi ha di- ferents tipus: les més familiars són els fluorescents (comuns en cuines i lava- bos), que contenen vapor de mercuri a baixa pressió; les anomenades «de baix consum» no deixen de ser fluores- cents compactes i de diverses formes; finalment, les que contenen el vapor de mercuri a alta pressió són les làmpades de descàrrega pròpiament dites i són les més utilitzades per a l’enllumenat de naus industrials o de la via pública (figura 2.9). Figura 2.9. Làmpades de vapor de mercuri. DE LÀMPADES DE DESCÀRRE- GA N’HI HA DIFERENTS TIPUS: LES MÉS FAMILIARS SóN ELS FLUORESCENTS (COMUNS EN CUINES I LAVABOS), QUE CON- TENEN VAPOR DE MERCURI A BAIXA PRESSIó. í n d e x 23 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 2. EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS í n d e x 2.5 EL TRACTAMENT DE LES LÀMPADES DE VAPOR DE MERCURI Al Centre, es tracten de manera especí- fica els diferents tipus de làmpades de vapor de mercuri: els tubs fluorescents rectes (figura 2.10), les làmpades de baix consum i les d’alta pressió. Com que els tractaments són dife- renciats, en primer lloc cal fer-ne una classificació, en la qual se separen els materials estranys (paper, cartró i plàs- tic) dels tres tipus de làmpades. • Els tubs rectes es classifiquen per llargària i, en un equip de tractament específic, es desprenen els capçals dels extrems i es fa un escombratge de la pols interior, que posteriorment es destil·la en el mateix equip descrit per a la destil·lació de les piles botó. • Les làmpades d’alta pressió es des- ballesten per separar-ne els elements següents: casquets metàl·lics, el glo- bus de vidre exterior, els filaments metàl·lics i els cremadors interiors, que és on es produeix l’arc elèctric. Els cremadors, com que són les úniques fraccions de les làmpades que conte- nen Hg, es destil·len. • Les làmpades de baix consum o compactes es trituren; se’n separen els casquets metàl·lics i la barreja de vidre i pols se sotmet a una separació granu- lomètrica. La fracció més fina és la que conté més concentració de Hg i s’ha de destil·lar. Del tractament de les làmpades de vapor de mercuri s’obté vidre net, cap- çals metàl·lics i mercuri, que es tor- nen a introduir al cicle productiu. La pols luminescent lliure de mercuri i una petita fracció de vidre es destinen a dipòsit controlat. El procés general s’esquematitza en la figura 2.11. DEL TRACTAMENT DE LES LÀMPADES DE VAPOR DE MERCURI S’OBTÉ VIDRE NET, CAPÇALS METÀL·LICS I MERCURI, QUE ES TORNEN A INTRODUIR AL CICLE PRODUCTIU. LA POLS LUMINESCENT LLIURE DE MERCURI I UNA PETITA FRACCIÓ DE VIDRE ES DESTINEN A DIPÒSIT CONTROLAT. Figura 2.10. Tractament de làmpades fluorescents. 24 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 2. EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS í n d e x í n d e x Figura 2.11. Esquema general de tractament i reciclatge de piles botó i làmpades fluorescents. í n d e x 25 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 2. EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS í n d e x 2.6 QUANTITATS DE RESIDUS TRACTATS AL CENTRE Al Centre, es tracten les piles i les làm- pades que es recullen tant als munici- pis com a les empreses. A les figures 2.12, 2.13 i 2.14 es mostra l’evolució dels residus tractats durant el període 1998- 2009. Cal tenir present que la recollida muni- cipal de piles a Catalunya es va iniciar el 1992 i que des d’aleshores i fins a la posada en funcionament del Centre, les piles van romandre emmagatzemades a l’espera que es posés en funcionament la planta de tractament. Això explica la forta crescuda del tractament entre el 1998 i el 2000, anys durant els quals es va tractar l’estoc de piles acumulat des del 1992. A partir de l’any 2000 les quantitats tractades s’ajusten a les re- collides, que en els darrers anys s’han estabilitzat entorn de les 650 tones, una xifra que representa entre el 25 i el 30% de les piles usades que s’estima que es generen a Catalunya anualment. El tractament de les piles botó també mostra l’efecte d’acumulació dels anys anteriors al 2000. A partir d’aquest any el tractament mostra oscil·lacions, però amb una clara tendència a l’augment. Aquesta evolució (figura 2.13) és Figura 2.12. Tractament de les piles bastó. Figura 2.13. Tractament de les piles botó. LES QUANTITATS TRACTADES S’AJUSTEN A LES RECOLLIDES, QUE EN ELS DARRERS ANYS S’HAN ESTABILITZAT ENTORN DE LES 650 TONES, UNA XIFRA QUE REPRESENTA ENTRE EL 25 I EL 30% DE LES PILES USADES QUE S’ESTIMA QUE ES GENEREN A CATALUNYA ANUALMENT. 26 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 2. EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS í n d e x í n d e x paral·lela a la recollida selectiva de pi- les botó, així com a la quantitat de piles botó obtinguda de la classificació de pi- les de tot tipus barrejades. En l’evolució del tractament de les làm- pades de descàrrega no apareix l’efecte d’acumulació, ja que la recollida va iniciar-se paral·lelament amb el trac- tament. L’evolució ha estat clarament a l’alça i el tractament s’ha incremen- tat a mesura que s’ha estès la xarxa de punts de recollida. La disminució de- tectada a partir del 2007 (figura 2.14) va ser causada, en part, per l’entrada en funcionament de plantes de tractament en altres comunitats autònomes, que van absorbir les làmpades procedents de fora de Catalunya que s’havien anat tractant al Centre. Figura 2.14. Tractament de làmpades. í n d e x 27 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 2. EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS í n d e x 2.7 EL PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL A fi de fer un seguiment acurat dels possibles efectes del funcionament del Centre sobre la qualitat ambiental del municipi, el 1999 es va acordar un exhaustiu protocol de recollida de mos- tres i de seguiment. Amb l’assessorament de la Universitat de Barcelona, es van escollir quatre punts de mostreig dins del terme muni- cipal del Pont de Vilomara i Rocafort, a distàncies creixents del Centre i seguint la direcció predominant del vent res- pecte a la planta de tractament. Com a blanc, és a dir, com a punt situat fora de la influència del Centre, es va esco- llir una zona a dos quilòmetres al nord- oest de la planta. D’aquesta manera, es pretenia comparar els resultats obtin- guts a la zona d’influència del Centre amb els resultats de la zona escollida com a blanc. Les zones de mostreig escollides estan representades a la fotografia de la figu- ra 2.15. Són les següents: Zona 1: Santa Magdalena del Pla (algu- nes oliveres situades al recinte del Cen- tre d’Educació Infantil i Primària Pompeu Fabra), d’ara endavant Santa Magdalena. Zona 2: camí del turó de la Catric-Ca- trac, al límit est del municipi, d’ara en- davant Catric-Catrac. Zona 3: darrere de les piscines munici- pals, al camí del serrat dels Trons, d’ara endavant Piscina. Zona 4: torrent del Marquet, al límit sud del barri del mateix nom, d’ara enda- vant Marquet. Zona 5: Viladordis, al costat del Santua- ri de Nostra Senyora de la Salut, d’ara endavant Viladordis. Per al control de vegetals es fan mos- treigs bianuals de fulles d’olivera, men- tre que per al seguiment de la qualitat dels sòls se n’agafen mostres anuals. Les mostres de fulles i sòls s’han ana- litzat als Serveis Cientificotècnics de la Universitat de Barcelona. Així mateix, a la teulada del Centre d’Educació Infantil i Primària Pompeu Fabra es va instal·lar un captador de partícules atmosfèriques en suspensió. Es va considerar que el lloc més idoni per ubicar-lo era l’escola, entre altres llocs possibles, pel fet de trobar-se en línia amb el Centre i en el corredor d’aire nord-sud de transport preferen- cial d’una possible contaminació. Figura 2.15. Zones seleccionades com a punts de mostreig. 28 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 2. EL CENTRE DE TRACTAMENT I RECICLATGE DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS í n d e x Finalment, per completar les dades i poder-les correlacionar amb dades meteorològiques, es va instal·lar una estació meteorològica al mateix recinte del Centre. Aquesta estació mesura la direcció i la velocitat del vent, la pluvio- metria, la radiació solar, la temperatu- ra, la humitat i la pressió atmosfèrica. La taula següent mostra els metalls analitzats en cada medi: Taula 2.1. Metalls analitzats en els diferents medis monitorats. Figura 2.16. Ubicació del captador de partícules i la planta de piles. Coure (Cu) Crom (Cr) Plom (Pb) Manganès (Mn) Cadmi (Cd) Mercuri (Hg) Estany (Sn) Zinc (Zn) Níquel (Ni) Alumini (Al) Aire X X X X X X Fulles X X X X X X X X X Sòls X X X X X X X X X í n d e x 3. Control i anàlisi de la qualitat de l’aire 30 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x í n d e x Download 35.84 Kb. Do'stlaringiz bilan baham: 
|