10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort

PARTÍCULES
CONTINGUT DE PLOM
De l’1 de març del 1999 al 31 de 
desembre del 1999
265 dies en PST
Mitjana: 22,4 ng/m
3
De l’1 de gener del 2000 al 31 
de desembre del 2004
1.524 dies en PST
Mitjana: 14,1 ng/m
3
De l’1 de gener del 2005 al 31 
de gener del 2008
913 dies en PM10
Mitjana: 10,2 ng/m
3

96
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
7. EPISODIS SINGULARS
í n d e x
La  concentració  de  20,6  µg/m
3
  de 
mercuri és el valor d’immissió més alt 
obtingut en tota la dècada de controls 
analítics a la planta de piles i làmpa-
des fluorescents del Pont de Vilomara 
i Rocafort.
A partir d’aquest incident es van im-
plantar  les  mesures  correctores  se-
güents: 
• Substituir els contenidors de plàstic 
per contenidors de ferro.
• Limitar la capacitat màxima 
d’emmagatzematge de piles botó 
sense classificar a 600 kg.
• Limitar la superfície destinada a 
l’emmagatzematge de piles botó a 5 m
2
.
• Instal·lar un sistema de detecció 
d’incendis, amb detectors de fum i 
tèrmics.
• Instal·lar un sistema d’extinció au-
tomàtic amb ruixadors d’aigua sobre 
la zona d’emmagatzematge de les 
piles botó classificades.
• Instal·lar un sistema millor de se-
lecció de les piles botó per reduir la 
presència de materials combustibles, 
7.6 DETECTORS PER ALERTAR DE 
POSSIBLES FUITES: INCENDI DE 
PILES BOTÓ
El  14  d’abril  del  2003,  al  Centre  de 
Tractament  i  Reciclatge  de  Piles  i 
Làmpades Fluorescents hi va haver un 
incendi que va afectar sis contenidors 
de  120  litres  de  polietilè  que  conte-
nien, bàsicament, piles botó de liti i de 
mercuri.  L’incendi  es  va  apagar  amb 
extintors de la planta i no va ser ne-
cessària la intervenció dels bombers 
de Manresa, que s’hi van desplaçar.
Els contenidors que es van incendiar 
contenien  piles  botó  que  encara  no 
havien  estat  classificades,  és  a  dir, 
contenien una barreja de piles de liti 
i  de  mercuri  juntament  amb  restes 
de  paper  i  plàstics.  Les  piles  de  liti 
possiblement  van  originar  l’incendi, 
ja que el contacte entre els seus pols 
pot originar guspires. Se suposa que 
aquestes guspires van originar el foc 
en el material combustible (restes de 
paper i de plàstic). L’incendi va afectar 
les piles botó de mercuri que estaven 
barrejades amb les piles botó de liti.
El  captador  de  partícules  atmos-
fèriques  va  detectar  perfectament 
l’incident,  ja  que  la  concentració  de 
mercuri en els filtres analitzats va va-
riar, tal com mostra la taula següent:
com papers i plàstics.
• Impartir formació específica 
als vigilants en matèria d’extinció 
d’incendis.
Taula 7.5. Contingut de mercuri atmosfèric (µg/m
3
)
12 d’abril del 2003
14 d’abril del 2003
15 d’abril del 2003
16 d’abril del 2003
0,5 µg/m
3
20,6 µg/m
3
 
0,5 µg/m
3
0,5 µg/m
3

í n d e x
8. Actualització de dades

98
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
8. ACTUALITZACIÓ DE DADES
í n d e x
í n d e x
CONTAMINAT
VALORS DE REFERÈNCIA ng/m
3
2010
PM10
Reial decret 1073/2002
Valor límit anual
40
22
µg/m
3
Nombe de superacions
35
1
Cadmi
Reial decret 812/2007
Mitjana dades diàries
5
0,1
ng/m
3
Manganès
Valor guia de l’Organització 
Mundial de la Salut (OMS)
150
8,0
ng/m
3
Plom
Reial decret 1073/2002
500
3,5
ng/m
3
Estany
TLV-TWA / 30
Mitjana màxims mensuals
66.667
1,0
ng/m
3
Mercuri
Valor guia de l’Organització 
Mundial de la Salut (OMS)
1.000
0,6
ng/m
3
Zinc (x10)
-
-
16,1
ng/m
3
Arsènic
Reial decret 812/2007
Mitjana dades diàries
6
0,3
ng/m
3
Niquel
Reial decret 812/2007
20
1,6
ng/m
3
CONCENTRACIONS DE METALLS EN FULLES D’OLIVERA (2010 – 2011)
GESTIÓ DE RESIDUS (2010)
IMMISSIONS (2010)
Zona 1: Santa Magdalena
Zona 2: Catric - Catrac
Zona 3: Piscina
Zona 4: Marquet
Zona 5: Viladordis
feb-10
jul-10
feb-11
feb-10
jul-10
feb-11
feb-10
jul-10
feb-11
feb-10
jul-10
feb-11
feb-10
jul-10
feb-11
METALLS (Dades en mg/kg)
Cd
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
Cu
5,71
6,12
6,77
10,70
7,40
8,94
7,16
5,55
6,25
4,68
4,77
5,66
5,07
5,22
5,65
Cr
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
Mn
30,2
27,1
42,8
30,0
23,4
33,5
27,0
22,2
35,0
25,3
21,4
26,9
19,7
15,3
17,6
Zn
20,9
19,9
21,0
21,7
18,1
25,3
17,3
18,1
19,9
15,9
17,8
21,5
14,4
15,2
16,3
Ni
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
Pb
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
< 
2
Al
119,7
58,7
145,1
127,8
30,0
135,3
112,4
57,5
97,5
132,7
54,9
55,9
137,8
50,9
88,4
Hg
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
Tractament de piles bastó:  
541,4 t
Tractament de piles botó 
    9,2 t
Tractament de làmpades 
575,7 t

í n d e x
99
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
8. ACTUALITZACIÓ DE DADES
í n d e x
Zona 1: Santa Magadalena
Zona 2: Catric - Catrac
Zona 3: Piscina
Zona 4: Marquet
Zona 5: Viladordis
2010
2011
2010
2011
2010
2011
2010
2011
2010
2011
METALL (mg/kg)
Nivell superior (0-5 cm):
Cd
0,21
0,21
< 
0,2
0,22
0,23
0,2
0,22
< 
0,2
0,63
0,5
Cu
48,6
37,5
34,2
32,1
37,2
37
31,9
29,7
40,5
34,4
Cr
29,2
17,5
19,3
18,3
26
19,4
18
15,5
39,9
27,6
Mn
334
334
383
420
481
476
305
298
437
433
Zn
65,4
54,6
59,8
70,1
68
69,3
47,8
53,1
128
121
Ni
37,1
17
8,84
23,2
14,1
29,5
2,87
18,4
34,4
26,8
Pb
17,1
13,4
18
18,3
22,7
21,8
17,9
18,1
53
42,3
Al
20289
18271
18843
19014
25676
21237
18373
19678
30600
30982
Hg
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
Nivell mig (20-30 cm):
Cd
< 
0,2
< 
0,2
0,21
0,28
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
0,49
0,4
Cu
42,7
40
22,8
18,3
29,1
31,2
19,9
20
32,4
31,4
Cr
15,2
16
30,3
18,9
20,2
25,3
21,7
16,3
28,4
26,2
Mn
330
359
398
396
492
470
342
295
457
430
Zn
46,3
55,1
56,1
58,2
54,4
59,1
44,7
42,8
87,9
86,3
Ni
6,05
22,6
17,9
21,9
10,2
25,6
4,19
18,7
7,49
27,9
Pb
14
14,9
16,1
14
20,1
32,8
14,8
13,5
42,1
37,2
Al
15855
16492
28810
20529
19566
16370
23652
21059
29338
30722
Hg
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
Nivell inferior (45-50 cm):
Cd
< 
0,2
< 
0,2
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
< 
0,2
0,32
0,4
Cu
35,2
30,2
16,9
19,6
31,2
27,4
22,6
20
27,9
30,2
Cr
18,4
17
24,3
18,9
45,8
17,7
22,3
15,4
27,9
27,6
Mn
335
342
334
407
498
481
340
295
471
495
Zn
44,3
47,7
53,2
59,7
75,4
66,5
47,9
43,3
61,5
71,5
Ni
5,75
19,7
7,8
25,5
35,2
30,2
3,47
18,9
6,29
29,4
Pb
16
14,4
14,2
15,5
23,2
19,3
15,4
15,6
28,5
35,3
Al
18842
18928
24798
19438
43189
20257
24318
19477
28848
32952
Hg
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
< 
0,5
CONCENTRACIONS DE METALLS EN SÒLS (2010 – 2011)

í n d e x
9. Bibliografia i Fonts

101
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
9. BIBLIOGRAFIA I FONTS
í n d e x
9.1 REFERÈNCIES PER A L’ESTUDI DE L’ATMOSFERA
1. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. La qualitat de l’aire a Catalunya. Barcelona: 2002.
2. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. La contaminació atmosfèrica. Barcelona: 1995.
3. OROZCO [et al.]. Contaminación ambiental. Madrid: Thomson, 2002.
4. DOMÈNEC, X. La contaminació atmosfèrica. Barcelona: Ed. Barcanova, 1991.
5. KIELY, G. Ingeniería ambiental. Madrid: McGraw Hill, 1999.
6. QUEROL, X. [et al.]. Material particulado en España. Niveles, composición y contribución de fuentes. Madrid: Ministerio de Medio Ambiente i CSIC, 2006.
7. WORLD HEALTH ORGANIZATION. Aire Quality Guidelines for Europe. Copenhaguen: WHO Regional Publications, European Series 91, 2001.
8. CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. http://www.gencat.cat/territori
9.2 REFERÈNCIES PER A L’ESTUDI DE LA VEGETACIÓ
1. ÁLVAREZ, A. [et al.]. «Cuantificación de plomo y mercurio en productos naturales con fines terapéuticos comercializados en Venezuela». Revista de Toxicología en 
Línea
 (2008).
2. CANNON, H.L. «Botanical prospecting for ore deposits». Science (1960), núm. 132, p.591-598.
3. KABATA-PENDÍAS, A.; PENDÍAS, H. Trace Elements in Soils and Plants. 3a ed. Boca Raton, Florida (EUA): CRC Press, 2000, 432p.
4. CASAS, J.M.; TARDÀ, J. «El plomo de la gasolina y su impacto cerca de las carreteras». Técnicas de Laboratorio, núm. 195 (octubre del 1994) i núm. 196 (novembre del 
1994).
5. ADRIANO, D.C. Trace elements in terrestrial environments: biogeochemistry, bioavailability, and risks of metals. 2a ed. Nova York: Springer, 2001. 
6. DOMÍNGUEZ VIVANCOS, A. Tratado de fertilización. Madrid: Ed. Mundi-Prensa, 1989.
7. FREEMAN, M.; URIU, K.; HARTMAN, H.T. «Diagnosing and correcting nutrient problems». A: FERGUSON, L.; SIBBETT, G.S.; MARTIN, G.C. [eds.]. Olive production 
manual
. ED. Division of Agriculture and Natural Resources, University of California, Publ. 3353, 1994.
8. MILLS, H.A.; BENTON JONES, J.JR. Plant Analysis Handbook II. MicroMacro Publishing USA, 1996, 492p.
9. PRASAD, M.N.V. Heavy metal stress in plants. 2a ed. Springer, 2004, 462p.
10. REIMANN, C.; DE CARITAT, P. Chemical elements in the environment: factsheets for the geochemist and environmental scientists. Berlín: Springer-Verlag, 1998, 398p.
11. SAKAL, R.; SINGH, B.P.; SINGH, A.P. «Determination of critical limit of zinc in soil and plant for predicting response of rice to zinc application in calcareous soils». 
Plant and Soil
, Vol. 66 (1982), núm. 1, p. 129-132. 
12. SHAW, A.J. Heavy metal tolerance in plants: evolutionary aspects. CRC Press, 1990, 355p.
13. SINGH, V.P. Metal Toxicity and Tolerance in Plants and Animals. Sarup & Sons, 2005, 327p.
14. SINGH, V.P. Toxic Metals and Environmental Issues. Sarup & Sons, 2005, 362p.
15. YOKEL, R.A.; GOLUB, M.S. Research issues in aluminum toxicity. CRC Press, 1997, 256p. 
16. CENTRE FOR ECOLOGICAL SCIENCES. INDIAN INSTITUTE OF SCIENCE. Bangalore 560 012, India: Environmental Information System. http://ces.iisc.ernet.in

102
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
9. BIBLIOGRAFIA I FONTS
í n d e x
í n d e x
9.3 REFERÈNCIES PER A L’ESTUDI DEL SÒL 
1. FOOD AND AGRICULTURE ORGANIZATION OF THE UNITED NATIONS (FAO). World reference base for soil resources. Roma: International Society for Soil Science (ISSS), 
1998.
2. UNITED STATES GEOLOGICAL SURVEY (USGS). Circular 1225. 1999.
3. AMUNDSON, R. «Soil formation». A: HOLLAND, H.D.; TUREKIAN, K.K. [eds.]. Surface and ground water, weathering, and soils. Oxford: Elsevier Pergamon, 2003.
4. BECH, J.; TOBíAS, F.J.; ROCA, N. Nivells basals de metalls pesants i elements traça a sòls de Catalunya. Dossiers Agraris. Volum 7 (2001), p. 19-36.
5. KIM, N.D.; FERGUSSON, J.E. The concentrations, distribution and sources of cadmium, copper, lead and zinc in the atmosphere of an urban environment. Science of the 
Total Environment
. Vol. 144 (1994), núm. 1-3, p. 179-189.
6. DIVERSOS AUTORS. Las aguas y los suelos tras el accidente de Aznalcóllar. Instituto Geológico y Minero de España. Vol. 112 (2001).
7. MUROZUMI, M.; CHOW, T.J.; PATTERSO, C. Chemical concentrations of pollutan lead aerosols, terrestrial dusts and sea salts in Greenland and Antartic snow strata. 
Geochimica et Cosmochimica Acta. Vol. 33 (1969), núm. 10, p. 1247 i següents.
8. MARTíNEZ-LLADó, X. [et al.]. Trace element distribution in topsoils in Catalonia: Background and reference values and relationship with regional geology. Environmental 
Engineering Science
. Vol. 25 (2008), núm. 6, p. 863-878.
9.4 FONTS
Figura 3.1 Departament de Territori i Sostenibilitat. Generalitat de Catalunya.
Figures 3.6 i 3.7 Fundació CTM Centre Tecnològic. 
Figures 4.3 i 4.4 Serveis Científicotècnics de la Universitat de Barcelona.
Figura 5.4 European Soil Database.
Figura 7.4 Regió 7.

í n d e x
í n d e x