10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort

Taula 5.1. Resum d’estudis que han avaluat la concentració de metalls pesants en sòls del Bages.
A LA BIBLIOGRAFIA CIENTíFICA HI HA DIVERSOS 
ESTUDIS SOBRE EL CONTINGUT DE METALLS 
PESANTS EN SÒLS CORRESPONENTS A LA CO-
MARCA DEL BAGES.

í n d e x
69
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
Figura 5.3. Localització dels punts de mostreig en els estudis de Martínez-Lladó et al.
5.2 CONTROL DELS SÒLS AL PONT 
DE VILOMARA I ROCAFORT
5.2.1 LOCALITZACIÓ I TIPOLOGIA 
DE SÒLS
Tenint en compte les característiques, 
les propietats i els horitzons, els sòls 
es classifiquen en diferents tipologies. 
A la comarca del Bages, les principals 
tipologies de sòls són els cambisòls, 
leptosòls i regosòls.
Els primers són sòls amb poca dife-
renciació en els horitzons derivats d’un 
gran nombre de roques mare, princi-
palment dipòsits al·luvials, col·luvials i 
eòlics. Són sòls habitualment fèrtils i 
predominen a la part meridional de la 
comarca. Els leptosòls són sòls super-
ficials sobre roca mare o bé materials 
altament calcaris que predominen en 
zones  muntanyoses.  Finalment,  els 
regosòls,  que  ocupen  la  major  part 
de la comarca, són sòls minerals poc 
formats  desenvolupats  en  materials 
no consolidats.
Per estudiar la possible influència de 
l’activitat antropogènica realitzada en 
la planta de tractament de piles i làm-
pades  fluorescents  ubicada  al  muni-
cipi  del  Pont  de  Vilomara  i  Rocafort 
sobre el nivell de metalls pesants en 
el  sòl,  s’ha  estudiat  l’evolució  de  la 
concentració  de  cadmi,  coure,  crom, 
manganès,  níquel,  plom,  alumini  i 

70
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
Figura 5.4. Tipologia predominant de sòls a la comarca del Bages.
mercuri  en  els  mateixos  cinc  punts 
on s’ha realitzat el seguiment de les 
fulles d’olivera.
Així, doncs, tal com s’ha comentat en 
capítols anteriors, els quatre primers 
punts estan situats dins del nucli urbà 
del  Pont  de  Vilomara  i  a  distàncies 
creixents  seguint  la  direcció  predo-
minant  del  vent  respecte  al  polígon 
industrial.  L’estudi  pretenia  avaluar 
el  possible  efecte  de  les  activitats 
realitzades  en  el  polígon  industrial 
sobre la concentració de metalls pe-
sants en els sòls. D’aquesta manera, 
s’esperava que l’impacte en els sòls, 
si n’hi havia, disminuís a mesura que 
augmentava la distància respecte a la 
planta  de  tractament  de  piles  i  làm-
pades. 
L’última mostra, situada dos quilòme-
tres al nord-oest del polígon, té com a 
objectiu servir de blanc experimental. 
És a dir, es pot considerar que, pel fet 
d’estar  situada  lluny  de  la  planta  de 
tractament i en la direcció oposada al 
sentit  predominant  del  vent,  aquesta 
mostra no pot ser influenciada per les 
activitats  que  es  realitzin  al  polígon 
industrial  i,  per  tant,  serveix  de  re-
ferència de la concentració de metalls 
pesants.

71
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
5.2.2 METALLS PESANTS 
ESCOLLITS
La  taula  5.2.  mostra  les  fonts 
d’obtenció,  alguns  focus  emissors 
i  els  nivells  genèrics  de  referència 
establerts  a  Catalunya  dels  metalls 
pesants  seguits  al  municipi  del  Pont 
de  Vilomara  i  Rocafort.  Els  nivells 
genèrics  de  referència  són  les  con-
centracions de metalls en el sòl que 
no suposen un risc significatiu per a 
la  salut  humana.  Aquests  nivells  va-
rien en funció dels usos del sòl. 
Taula 5.2. Principals fonts d’obtenció, focus emissors i nivells genèrics de referència a Catalunya dels metalls pesants estudiats.
METALL
FONT D’OBTENCIÓ
VIES DE CONTAMINACIÓ
NIVELLS GENÈRICS DE REFERÈNCIA
Ús industrial
Ús urbà
Altres usos
ALUMINI
Bauxita
Foneries, cimenteres…
–
–
–
CADMI
Esfalerita, mineria 
i metal·lúrgia dels 
sulfurs de Zn
Combustibles fòssils, 
foneries, fertilitzants, 
trànsit…
55
5,5
2,5
COURE
Sulfurs (pirites, calco-
sina i covel·lina) i òxids 
(cuprita i melaconita)
Foneria i mineria del 
coure, indústria del 
plàstic, agricultura, 
ramaderia…
1.000
310
90
CROM
Cromita
Indústria química, 
electrometal·lúrgica, 
foneries, combustibles 
fòssils, fertilitzants, etc. 
1.000*
1.000*
400*
MANGANÈS
Pirolusita, psilome-
lana, manganita, 
braunita, rodonita, etc.
Agricultura, trànsit, 
mineries i foneries, pro-
ducció d’acer, etc.
–
–
–
MERCURI
Cinabri, corderoïta, 
livingstonita
Combustibles fòssils, 
indústria química i 
paperera, producció de 
làmpades…
30
3
2
NíQUEL
Laterites (limonita i 
garnierita) i dipòsits 
magmàtics sulfúrics 
(pentlandita)
Foneries, indústria 
química, refineries, 
fertilitzants, combustibles 
fòssils, trànsit…
1.000
470
45
PLOM
Minerals de zinc, plata 
i coure, galena
Trànsit, foneries, 
bateries, combustibles 
fòssils…
550
60
60
ZINC
Blenda, calamina, he-
mimorfita i franklinita
Foneries, combustibles 
fòssils, trànsit…
1.000
650
170
*Cr(III)

72
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
í n d e x
5.2.3 METODOLOGIA PER AL CON-
TROL DE LA CONCENTRACIÓ DE 
METALLS PESANTS EN ELS SÒLS
Per  avaluar  l’evolució  de  la  concen-
tració  dels  metalls  pesants  en  els 
sòls del municipi del Pont de Viloma-
ra i Rocafort i la possible influència de 
l’activitat  industrial  duta  a  terme  en 
la  planta  de  tractament,  es  recullen 
anualment  a  cadascuna  de  les  cinc 
zones  de  mostreig  esmentades  an-
teriorment  (quatre  al  municipi  i  una 
a Viladordis) cinc testimonis del perfil 
del  sòl  d’una  longitud  de  60  cm.  Els 
testimonis  s’obtenen  amb  una  per-
foradora  que  permet  l’extracció  de 
mostres inalterades (figura 5.5). Amb 
l’objectiu  d’estudiar  la  influència  de 
la  profunditat  en  la  concentració  de 
metalls pesants, al laboratori els tes-
timonis se seccionen per obtenir tres 
nivells o estrats d’estudi: superior (0-5 
cm), mitjà (20-30 cm) i inferior (40-50 
cm). Els nivells equivalents dels tes-
timonis  de  cada  zona  es  barregen, 
s’homogeneïtzen i s’analitzen. Com a 
resultat, per a cadascuna de les cinc 
zones,  s’obtenen  valors  dels  metalls 
estudiats en tres fondàries diferents.
Figura 5.5. Equip per a l’extracció de mostres de sòl.

í n d e x
73
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
Al laboratori les mostres s’assequen 
a  l’aire  durant  aproximadament  60 
hores.  Posteriorment,  es  quarteren 
fins a aconseguir uns 200 g de mos-
tra,  que  es  tamisa  per  descartar  la 
fracció superior a 4 mm; després es 
tritura  en  un  molí  d’anelles  durant 
cinc minuts. 
De forma anàloga a les fulles, per de-
terminar la concentració dels metalls 
pesants  en  el  sòl  és  necessari  dige-
rir la mostra per dissoldre’n tots els 
elements.  D’aquesta  manera,  0,5  g 
de la mostra triturada es digereix en 
6 ml d’àcid nítric (HNO
3
) i 2 ml d’àcid 
clorhídric (HCl) en un reactor de tefló 
d’alta  pressió  a  200  °C  mitjançant  la 
radiació  durant  15  minuts  de  micro-
ones.  Dels  extractes  obtinguts  se 
n’analitza la concentració de metalls 
pesants mitjançant la tècnica de plas-
ma induït per alta freqüència (ICP).
Fins a l’any 2001, tots els metalls pe-
sants  es  van  analitzar  amb  un  equip 
de  plasma  induït  per  alta  freqüència 
amb espectrometria de masses (ICP-
MS)  de  la  casa  PerkinElmer  (model 
ELAN  6000).  Posteriorment,  a  partir 
de l’any 2002, es va considerar la uti-
lització de la tècnica de plasma induït 
per alta freqüència amb espectrome-
tria d’emissió atòmica (ICP-AES) per a 
l’anàlisi de Al, Mn, Zn, Cr i Ni amb un 
equip  PerkinElmer  Optima  3200  RL. 
Finalment,  a  partir  de  l’any  2007,  es 
va  substituir  l’equip  d’ICP-MS  Perki-
nElmer ELAN 6000 per un equip més 
modern, el model Agilent 7500.
Figura 5.6. Equips per a l’anàlisi de metalls (ELAN 6000, Optima 3200 i 7500ce).
PER DETERMINAR LA CONCENTRACIÓ DELS 
METALLS PESANTS EN EL SÒL ÉS NECESSARI 
DIGERIR LA MOSTRA PER DISSOLDRE’N TOTS 
ELS ELEMENTS.

74
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
í n d e x
5.3 RESULTATS OBTINGUTS
La taula 5.3. mostra el rang de valors 
obtinguts  per  a  la  concentració  de 
metalls per a cada estrat de cadascu-
na de les zones estudiades durant els 
10 anys. 
Com  es  pot  observar,  tots  els  valors 
obtinguts  estan  per  sota  dels  nivells 
genèrics  de  referència  marcats  per 
l’Agència de Residus de Catalunya per 
a la protecció de la salut humana per 
a usos urbans i industrials. 
Únicament  alguns  valors  aïllats  de 
coure i níquel han superat els nivells 
genèrics  de  referència  per  a  altres 
usos. Aquest fet, tenint en compte que 
és de naturalesa aïllada i que s’ha de-
tectat  en  el  nivell  inferior  i,  puntual-
ment, en el nivell mitjà, porta a con-
cloure que té un origen natural i que 
es  pot  descartar  l’activitat  industrial 
duta  a  terme  a  la  planta  de  tracta-
ment com a causa d’aquest excés. 
Taula 5.3. Rang de valors obtinguts per a les diferents zones i estrats estudiats. Comparació amb els nivells genèrics de referència proposats per 
l’Agència de Residus de Catalunya. Dades en mg/kg.
METALLS  
(dades en 
mg/kg)
NIVELL 
ZONA D’ESTUDI
NIVELLS GENÈRICS DE REFERÈNCIA
ZONA 1
ZONA 2
ZONA 3
ZONA 4
ZONA 5
Industrial
Urbà
Altres usos
Alumini
Superior
10.002-24.785 9.206-28.664 18.035-44.569 12.032-25.153 17.820-39.268
-
-
-
Mitjà
12.722-28.118 10.951-30.573 15.247-42.252 10.845-25.553 14.685-38.271
Inferior
10.336-29.212 12.872-33.181 15.356-48.294 13.165-26.521 15.479-42.814
Cadmi
Superior
<
 0,2 - < 2
<
 0,2 - < 2
<
 0,2 - < 2
<
 0,2 - < 2
0,35 - < 1
55
5,5
2,5
Mitjà
<
 0,2 - < 2
<
 0,2 - < 2
<
 0,2 - < 2
<
 0,2 - < 2
0,36 - < 1
Inferior
<
 0,2 - < 2
<
 0,2 - < 2
<
 0,2 - < 2
<
 0,2 - < 2
0,3 - < 1
Coure
Superior
20,8-52,9
20,5-49,7
31,1-41,1
22,9-46,7
25,7-52,6
1.000
310
90
Mitjà
19,4-46,5
14,7-35,4
23,3-36,3
15,9-34,2
21,8-43,8
Inferior
13,6-122,1
13-32,6
20,4-31,9
13-42,9
24,5-35,2
Crom
Superior
7,3-30,1
6,8-33,1
12,5-46,8
6,6-31,9
16,45-79
1.000
1.000
400
Mitjà
14,34-28,2
17,3-42,6
10-41,1
5,8-26,24
10,0-39,3
Inferior
7,8-28,6
9,4-33,2
13-47,4
7,3-23,1
10-42,1
Manganès
Superior
322-408
357-464
252,2-556
286-645
416-504,75
-
-
-
Mitjà
318-387
363,3-445
452,6-593
287-385
414-509
Inferior
319,8-379
336,8-3224
467,59-634
292-372
420,23-563
Mercuri
Superior
0,5-1,67
0,5-1,15
0,5-1,26
0,5-0,8
0,5-1,93
30
3
2
Mitjà
0,5-0,88
0,5-1,99
0,5-1,01
0,5-0,5
0,5-0,8
Inferior
0,5-0,95
0,5-1,13
0,5-1,06
0,5-2,41
0,5-0,5
Níquel
Superior
15,8-42,5
14,8-47
25,6-43,1
9,4-39,32
21,2-229
1.000
470
45
Mitjà
16,4-74,1
18,2-35,9
7,4-36,9
11,1-24,1
8,3-32,8
Inferior
15,3-40,1
17,0-31,9
22,6-87,4
7,1-29,34
11-32,9
Plom
Superior
15,3-25,2
15,1-22,5
19,6-29,9
12,8-39,4
33,5-59,6
550
60
60
Mitjà
13,1-101
13,1-21,4
14,7-25,4
12,4-23,8
31,4-42,6
Inferior
13,1-39,5
12,0-25,4
14,3-35,9
11,6-23,1
30,3-52,8
Zinc
Superior
36,4-97,1
46,3-98,2
63,1-91
38,2-87,5
70,8-171,2
1.000
650
170
Mitjà
42,3-82,2
40-89,3
46,99-80,1
26,8-80,1
83,09-126
Inferior
38,7-79
47,1-84,3
52,7-91,8
34,2-86,4
64,6-112

í n d e x
75
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
5.4 EVOLUCIÓ DELS METALLS 
EN ELS SÒLS
De  la  figura  5.7  a  la  5.15  es  mostra 
l’evolució  de  la  concentració  dels  di-
ferents  elements  traça  en  els  punts 
de  mostreig  estudiats.  A  continuació 
s’exposa  l’evolució  temporal  i  espa-
cial  de  la  concentració  dels  metalls 
estudiats en els punts de mostreig.
Alumini
En el cas de l’alumini, els tres horit-
zons  estudiats  presenten  concentra-
cions molt similars en totes les zones 
de mostreig, fet que és indicatiu que 
l’origen d’aquest element en el sòl és 
intrínsec a la seva formació, és a dir, 
prové de la roca mare. 
Les zones de mostreig 3 i 5, correspo-
nents a la Piscina i Viladordis, són les 
que presenten uns valors més elevats, 
tot i que els altres punts de mostreig 
també presenten valors molt similars. 
Tenint en compte la similitud de con-
centracions en els diferents horitzons, 
es pot concloure que la diferència de 
concentracions observada en les cinc 
zones  pot  ser  conseqüència  de  les 
diferències en els materials que han 
format aquest sòl, de manera que es 
descarta  que  l’origen  sigui  antropo-
gènic.  Les  concentracions  similars 
observades en els tres horitzons es-
tudiats donen suport a aquestes con-
clusions. 
Pel  que  fa  a  l’evolució  temporal,  no 
se’n  percep  una  tendència  definida  i 
les  variacions  observades  es  poden 
atribuir a un gran nombre de factors, 
que  inclou  la  mateixa  variabilitat  del 
sòl o la meteorologia, entre altres fac-
tors. 
Figura 5.7. Evolució de la concentració d’alumini en els tres per-
fils de les cinc zones estudiades.

76
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
í n d e x
Cadmi
En  el  cas  del  Cd,  la  gran  majoria  de 
mostres presenten valors inferiors al 
límit de detecció de la tècnica analí-
tica: 1 mg/kg fins al 2001 i 0,2 mg/kg 
a  partir  d’aquest  any.  Aquest  fet  és 
indicatiu  de  la  reduïda  concentració 
d’aquest  metall  en  les  mostres  ana-
litzades. 
Únicament  la  zona  5  (Viladordis),  la 
més allunyada de l’activitat industrial 
que es porta a terme al municipi, pre-
senta  valors  lleugerament  superiors 
als  límits  de  detecció  de  la  tècnica 
emprada i, en tots els casos, els va-
lors observats són inferiors als valors 
genèrics  de  referència  indicats  per 
l’Agència de Residus de Catalunya. 
La proximitat de l’autopista a la zona 
de  mostreig  5  (Viladordis)  podria  ser 
indicatiu  que  la  font  d’aquest  metall 
en aquesta zona té l’origen en el tràn-
sit,  ja  que  els  combustibles  fòssils  i 
el desgast dels pneumàtics són fonts 
d’emissió  de  cadmi  en  el  medi.  Les 
concentracions  d’aquest  metall  són 
similars en els tres horitzons del sòl, 
però lleugerament més elevades en el 
nivell superior (mitjana de 0,48 mg/kg) 
en relació amb el nivell mitjà (mitjana 
de 0,46 mg/kg) i amb el nivell inferior 
(mitjana de 0,38 mg/kg), fet que dóna 
suport a la hipòtesi del trànsit com a 
font de contaminació. 
Amb  tot,  caldria  estendre  l’abast  de 
l’estudi  per  obtenir  conclusions  sòli-
des  sobre  l’origen  de  l’enriquiment 
d’aquest metall en els sòls de la zona 
5 respecte a les altres zones. El que sí 
que es pot concloure és que les zones 
situades  sota  la  possible  influència 
de l’activitat industrial realitzada a la 
planta  de  tractament  presenten  va-
lors inferiors respecte a la zona situa-
da fora de l’abast de l’efecte d’aquesta 
activitat industrial.
Figura 5.8. Evolució de la concentració de cadmi en els tres perfils de 
les cinc zones estudiades.

í n d e x
77
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
Crom
En el cas del crom, les zones 3 (Piscina) 
i 5 (Viladordis) presenten els valors més 
elevats de concentració en el sòl. Amb 
tot, cap dels valors observats s’acosta 
als  valors  de  referència  marcats  per 
l’Agència de Residus de Catalunya. 
Pel que fa a la distribució en els diferents 
horitzons,  les  concentracions  observa-
des són similars en totes les profundi-
tats, un fet que indica l’origen geogènic 
d’aquest element en el sòl i en descarta 
el possible origen antropogènic. 
Respecte a l’evolució temporal, s’observa 
una tendència semblant al cas de l’alu-
mini. S’obtenen els valors més baixos els 
anys 2002 i 2004 i els valors més elevats 
els anys 2003 i 2006, cosa que podria atri-
buir a variacions meteorològiques. 
En el cas de la zona 5, el valor màxim 
s’obté  l’any  2007,  proper  a  80  mg/kg. 
Amb tot, com que es tracta d’un valor 
puntual i allunyat dels valors de referèn-
cia,  es  pot  atribuir  a  un  enriquiment 
puntual en el lloc de mostreig d’origen 
natural.  També  pot  ser  que  es  derivi 
d’una contaminació durant el procés de 
mostreig, ja que el crom és present en 
molts aliatges de ferro, és un material 
predominant  en  l’equip  d’extracció  de 
mostres, així com en les eines utilitza-
des per fer tasques agrícoles. 
Figura 5.9. Evolució de la concentració de crom en els tres perfils de les 
cinc zones estudiades.

78
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
í n d e x
Figura 5.10. Evolució de la concentració de coure en els tres perfils de 
les cinc zones estudiades.
Coure
El  coure  presenta  valors  similars  en 
tots  els  punts  de  mostreig  avaluats. 
No  hi  ha  cap  tendència  espacial  de-
finida,  cosa  que  permet  descartar 
qualsevol  font  de  contaminació  pun-
tual derivada de l’activitat de la plan-
ta de tractament de piles i làmpades 
fluorescents.
Tot  i  que  tampoc  no  s’observa  una 
tendència temporal específica, sí que 
s’ha  obtingut  un  valor  anormalment 
elevat en l’horitzó inferior de la zona 
1  (Santa  Magdalena)  a  la  mostra  co-
rresponent a l’any 2003. El fet que si-
gui un element comú pot implicar que 
el  punt  mostrejat  presenti  un  residu 
o un enriquiment localitzat. Tot i que 
aquesta mostra supera lleugerament 
els valors de referència marcats per a 
altres usos (90 mg/kg), totes les altres 
mostres  presenten  valors  molt  per 
sota  d’aquest  límit.  A  més,  l’horitzó 
inferior de la zona 1 recupera els va-
lors observats prèviament a les cam-
panyes de mostreig posteriors.
Aquests fets en fan descartar un focus 
de contaminació continuada i qualse-
vol mena de risc per a la salut huma-
na  derivat  de  la  presència  d’aquest 
metall en els sòls del municipi. 

í n d e x
79
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
Figura 5.11. Evolució de la concentració de mercuri en els tres 
perfils de les cinc zones estudiades.
Mercuri
Tal com passa amb el cadmi, en el cas 
del mercuri la majoria de mostres ana-
litzades  presenten  valors  per  sota  del 
límit de detecció (0,5 mg/kg), un fet que 
és indicatiu de poca o nul·la contamina-
ció. Únicament les mostres anteriors a 
l’any  2003  presenten  valors  per  sobre 
del límit de detecció. Això pot estar rela-
cionat amb els canvis en les tècniques 
analítiques  emprades  per  a  la  deter-
minació de mercuri en el sòl, cosa que 
indica una disminució de la sensibilitat 
a partir del 2003 o bé un augment de la 
robustesa del mètode davant de possi-
bles interferències analítiques presents 
a la mostra. 
De totes maneres, tots els valors ob-
servats  estan  per  sota  dels  nivells 
genèrics  de  referència  d’elements 
traça en sòls marcats per l’Agència de 
Residus de Catalunya, i únicament la 
mostra corresponent a la zona 4 l’any 
2002 va superar lleugerament el valor 
establert per a altres usos.
Dels  resultats  superiors  al  límit  de 
detecció, no s’identifica cap tendència 
entre  els  diferents  nivells  del  sòl,  ja 
que en l’horitzó superior la zona 5 (Vi-
ladordis) és la que mostra uns valors 
més elevats; en el nivell mitjà, la zona 
2 (Catric-Catrac), i en el nivell inferior, 
en canvi, la zona 4 és la que presenta 
un valor superior. 
Aquest  fet  descarta  un  possible  im-
pacte  de  la  planta  de  tractament 
sobre  els  sòls  estudiats,  atès  que  la 
zona  5,  la  més  allunyada  de  la  zona 
industrial, és la que va presentar uns 
valors més elevats en el nivell supe-
rior  fins  a  l’any  2002.  En  tot  cas,  els 
resultats  obtinguts  a  partir  del  2002 
mostren  uns  valors  de  concentració 
de mercuri al sòl especialment baixos 
i molt per sota dels valors de referèn-
cia establerts.

80
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
í n d e x
Figura  5.12.  Evolució  de  la  concentració  de  manganès  en  els 
tres perfils de les cinc zones estudiades.
Manganès
El  cas  del  manganès  és  especial-
ment  important  a  causa  de  l’episodi 
de contaminació que va tenir lloc deu 
anys  enrere.  Els  resultats  obtinguts 
mostren  que,  si  bé  la  concentració 
d’aquest  element  és  similar  en  tots 
els sòls estudiats, s’hi esdevé la ten-
dència  següent:  zona  3  >  zona  5  > 
zona 2 > zona 1 > zona 4. 
Ara  bé,  no  s’observa  una  evolució 
temporal clara en les zones estudia-
des i les concentracions obtingudes 
són  similars  en  tots  els  anys  estu-
diats.  Tenint  en  compte  que  en  cas 
d’impacte  en  el  sòl  probablement 
s’observaria  una  relació  decreixent 
amb la distància del focus de conta-
minació, les dades obtingudes sem-
blen indicar que el manganès obser-
vat en els sòls estudiats té un origen 
natural. És especialment significatiu 
el fet que la zona 5 (Viladordis), molt 
més allunyada del possible focus de 
contaminació que la resta de punts 
de mostreig, presenti els segons va-
lors més elevats.
També  és  interessant  destacar  que 
la concentració observada és molt si-
milar en els tres horitzons estudiats. 
Considerant que la mobilitat del man-
ganès en el sòl és més aviat baixa, si 
l’origen d’aquest element en els sòls 
estudiats fos antropogènic es podrien 
esperar,  tot  i  que  no  serien  neces-
sàries  per  confirmar-ho,  diferències 
en  les  concentracions  dels  diferents 
horitzons.
La  concentració  de  manganès  a  la 
part  superior  de  l’escorça  terrestre 
s’estima en uns 600 mg/kg, un valor 
semblant als resultats obtinguts, cosa 
que  dóna  suport  a  la  hipòtesi  d’un 
origen natural. Però, a més, la varia-
bilitat  observada  entre  les  diferents 
zones  de  mostreig  pot  ser  indicativa 
d’un  origen  geogènic  d’aquest  ele-
ment en forma d’òxids de manganès 
en els sòls estudiats. 
No  hi  ha  valors  de  referència  esta-
blerts  per  al  manganès  a  causa  de 
la  seva  baixa  toxicitat.  Cal  destacar 
que aquest element és essencial per 
a  la  vida,  ja  que  molts  enzims  tenen 
cofactors  formats  de  manganès.  No 
obstant  això,  els  resultats  obtinguts 
entren dins del rang observat prèvia-
ment per Bech 
et al
., així com en els 
valors  que  presenten  altres  estudis 
inclosos a la bibliografia.

í n d e x
81
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
Níquel
Els  valors  de  concentració  observats 
per al níquel no superen, en cap cas, 
els valors de referència per a usos in-
dustrial i urbà. Únicament la mostra 
corresponent al 2007 de la zona 5 va 
presentar un valor anormalment ele-
vat (228 mg/kg), que superava el valor 
de  referència  corresponent  a  altres 
usos. 
De  fet,  aquest  valor  puntual  pot  ser 
conseqüència d’un enriquiment pun-
tual  en  el  punt  mostrejat,  ja  que  en 
mostrejos  posteriors  es  recuperen 
els  valors  observats  anteriorment. 
La zona 1 i la zona 3 també van pre-
sentar  valors  anormalment  elevats 
l’any 2007, que van tornar a disminuir 
en les campanyes posteriors. A més, 
cal tenir en compte que aquest valor 
ha  estat  observat  en  la  zona  5  (Vila-
dordis),  que  constitueix  el  punt  més 
allunyat  de  la  planta  de  tractament, 
fet que descarta aquesta activitat com 
a focus de contaminació. Si tenim en 
compte  que  el  níquel  és  un  element 
Figura 5.13. Evolució de la concentració de níquel en els tres 
perfils de les cinc zones estudiades.
present  en  molts  aliatges  metàl·lics, 
incloent-hi  alguns  acers  inoxidables, 
no és estranya la presència de valors 
puntuals elevats que poden ser indi-
catius de residus locals a la zona o bé 
de minerals amb un contingut elevat 
d’aquest element.
Deixant de banda aquests valors elevats, 
totes les zones de mostreig presenten 
uns  valors  molt  similars  que  oscil·len 
entre 10 i 40 mg/kg, sense una tendèn-
cia temporal definida, fet que descarta 
la planta de tractament de piles i làm-
pades fluorescents com a focus de con-
taminació.  El  gran  nombre  d’activitats 
amb  probabilitat  d’alliberar  níquel  al 
medi  (foneries,  trànsit,  incineradores, 
fertilitzants,  combustibles  fòssils,  ero-
sió, etc.) fan difícil elucidar l’origen de la 
seva presència en els sòls estudiats. Els 
valors obtinguts es troben dins el rang 
de  valors  observats  en  altres  estudis. 
Això,  tot  i  que  no  en  descarta  l’origen 
natural, tampoc no permet descartar-
ne un origen, almenys en part, antropo-
gènic. 

82
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
í n d e x
Plom
El plom presenta, en tots els horitzons, 
uns valors més elevats en les mostres 
procedents de la zona 5 (Viladordis). El 
fet que aquest punt de mostreig, tal com 
s’ha comentat anteriorment, estigui si-
tuat en una zona propera a l’autopista 
posa  de  manifest  l’impacte  sobre  el 
medi derivat del seu ús com a additiu en 
els carburants (vegeu l’episodi singular, 
a l’apartat 7). 
Únicament la mostra corresponent a 
la zona 1 presenta un valor anormal-
ment elevat de plom en el nivell mit-
jà pel que fa a les mostres recollides 
l’any  2003  i  2007.  Com  en  casos  an-
teriors,  el  fet  que  aquest  valor  sigui 
puntual  i  situat  en  l’horitzó  mitjà  no 
és motiu de preocupació i en permet 
Figura 5.14. Evolució de la concentració de plom en els tres 
perfils de les cinc zones estudiades.
descartar un impacte negatiu sobre la 
salut humana. 
Tampoc  no  s’observa  una  tendència 
temporal definida en les mostres re-
collides.  Amb  tot,  sí  que  és  interes-
sant destacar que, en general, la zona 
4 sembla que presenta els valors més 
baixos  en  tots  els  horitzons.  Tenint 
en compte que aquest punt de mos-
treig  és  el  que  està  més  allunyat  de 
les  vies  de  trànsit,  podem  concloure 
que encara avui es posa de manifest 
l’impacte del trànsit sobre la concen-
tració d’aquest metall en el sòl.
Si més no, seguint amb aquest raona-
ment, es pot descartar l’activitat de la 
planta de tractament com a causa de 
l’enriquiment  d’aquest  metall  en  els 
sòls estudiats. 

í n d e x
83
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
Zinc
El zinc presenta unes tendències es-
pacials  i  temporals  similars  al  plom 
i  al  cadmi.  En  aquest  cas,  els  valors 
més  elevats  s’observen  clarament  a 
la  zona  5  (Viladordis),  un  fet  que  se-
gurament  està  relacionat  amb  un 
enriquiment  respecte  a  les  concen-
tracions naturals derivat de la proxi-
mitat  a  l’autopista.  Hi  ha  nombrosos 
articles en la literatura científica que 
defensen  que  el  trànsit  és  el  princi-
pal  factor  causant  de  l’enriquiment 
en aquest metall dels sòls situats en 
zones amb elevats volums de trànsit, 
respecte dels de zones aïllades. 
Pel  que  fa  als  altres  punts  de  mos-
treig, tot i que els resultats són simi-
lars en tots els casos, els valors més 
baixos s’observen, com en el cas del 
plom, en la zona més aïllada, corres-
ponent al punt 4, situat a la zona de la 
urbanització del Marquet. Deixant de 
banda la zona 5, la zona 3 és la que 
presenta uns valors lleugerament més 
alts,  segurament  lligats  a  un  impacte 
més gran derivat del trànsit.
Amb tot, únicament una mostra (zona 5, 
any 2003, horitzó superior, 171,2 mg/kg) 
supera lleugerament els valors de re-
ferència  corresponents  a  altres  usos 
Figura  5.15.  Evolució  de  la  concentració  de  zinc  en  els  tres 
perfils de les cinc zones estudiades.
(170 mg/kg). Tenint en compte que és 
un valor puntual i que les campanyes 
posteriors  ja  presenten  valors  més 
reduïts, no es pot considerar que im-
pliqui cap risc per a la salut humana 
i, segurament, va lligat a unes condi-
cions  meteorològiques  concretes  de 
l’any  anterior  a  la  data  de  mostreig. 
La resta de valors observats són molt 
inferiors  als  valors  de  referència  de 
l’Agència de Residus de Catalunya, la 
qual cosa posa de manifest l’absència 
d’un  focus  de  contaminació  puntual 
proper. 
No  s’observen  tendències  temporals 
remarcables  al  llarg  dels  deu  anys 
en cap dels horitzons. Únicament les 
mostres  corresponents  a  l’any  2008 
mostren,  en  totes  les  zones  i  horit-
zons,  uns  valors  sensiblement  més 
alts  que  en  anys  anteriors.  Amb  tot, 
en  cap  cas  se  superen  els  valors  de 
referència  i  els  valors  disminueixen 
en la campanya posterior, cosa que fa 
suposar  una  influència  de  fenòmens 
meteorològics. Cal recordar que en el 
període  corresponent  als  anys  2007-
2008  Catalunya  va  patir  una  sequera 
important que potser va tenir influèn-
cia en la presència i la mobilitat dels 
elements en el sòl. 

84
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
5.5 CONCLUSIONS
En els punts de mostreig, no s’observa 
cap  tendència  temporal  definida  per 
a  cap  dels  metalls  pesants  estu-
diats, un fet que indica que les fonts 
d’origen d’aquests metalls no han va-
riat significativament des de l’inici del 
mostreig. 
Per  a  la  major  part  dels  metalls  no 
s’observen  diferències  significatives 
entre les diferents zones de mostreig. 
Únicament en el cas del Cd, el Pb i el 
Zn se n’ha observat un enriquiment en 
la zona 5. El fet que aquesta zona esti-
gui a prop d’una autopista indica que 
és  força  probable  que  l’enriquiment 
en  els  sòls  estudiats  provingui  del 
trànsit.
S’han  enregistrat  valors  puntuals 
anormalment elevats en el cas del Ni, 
el Hg, el Cu i el Cr. No obstant això, la 
concentració  d’aquests  elements  re-
cupera, en campanyes posteriors, els 
nivells  observats  prèviament.  Aquest 
fet pot indicar un enriquiment localit-
zat  d’aquest  element  en  les  mostres 
obtingudes  que,  en  cap  cas,  es  pot 
relacionar amb un focus de contami-
nació. 
Finalment,  les  dades  obtingudes  no 
permeten  observar  cap  impacte  de 
l’activitat industrial duta a terme a la 
planta  de  piles  i  làmpades  fluores-
cents  del  municipi  del  Pont  de  Vilo-
mara i Rocafort sobre la concentració 
de metalls pesants en els sòls estu-
diats. 
LES DADES OBTINGUDES NO PERMETEN OBSERVAR CAP 
IMPACTE DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL DUTA A TERME A LA 
PLANTA DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS DEL MUNI-
CIPI DEL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT SOBRE LA CON-
CENTRACIÓ DE METALLS PESANTS EN ELS SÒLS ESTUDIATS. 

í n d e x
6. Conclusions

86
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
6. CONCLUSIONS
í n d e x
í n d e x
C  
om s’indicava a l’inici, un dels objectius d’aquesta publicació era recopilar les dades dels deu 
anys de funcionament del Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làmpades Fluores-
cents i fer, en la mesura del possible, una interpretació de l’evolució de la qualitat ambiental 
del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort al llarg d’aquest temps. El període estudiat va 
des de l’any 1999 fins al final de l’any 2009, i tot seguit s’especifiquen les conclusions generals a què s’ha 
arribat en cadascun dels tres compartiments controlats.
6.1 ATMOSFERA
En les figures 3.10, 3.12 i 3.13 es pre-
senten les dades de les partícules en 
suspensió totals (PST) entre els anys 
1999  i  2004.  No  s’observa  cap  incre-
ment  substancial  durant  aquest  pe-
ríode. Els valors es van situar entre 46 
i  59  µg/m
3
  pel  que  fa  a  les  mitjanes 
anuals, i el límit és de 150 µg/m
3
.
Respecte a les partícules de mida in-
ferior a 10 µm (PM10), que es van con-
trolar  des  del  2004  fins  al  2009,  les 
mitjanes anuals van oscil·lar entre 23 
i 31 µg/m
3
, sempre per sota del valor 
límit anual de referència (40 µg/m
3
).
Així mateix, la legislació indica que no 
es pot superar més de 35 vegades per 
any  el  valor  diari  de  50  µg/m
3
.  En  el 
cas  del  Pont  de  Vilomara  i  Rocafort, 
aquest valor s’ha superat entre 7 i 21 
vegades en aquest interval de temps.
Per tant, es pot concloure que els con-
taminants  atmosfèrics  en  forma  de 
partícules  s’han  mantingut  per  sota 
dels  límits  legislats  i,  fins  i  tot,  ten-
deixen a decréixer en els darrers anys 
(taula 3.5).
Respecte  als  metalls  pesants  en  les 
partícules en suspensió totals (PST), a 
la figura 3.12 s’observa l’evolució de les 
concentracions  de  cadmi,  manganès, 
plom,  estany, mercuri i zinc, entre els 
anys 2000 i 2004.
A partir de l’any 2005 es van deter-
minar els metalls pesants en partí-
cules inferiors a 10 µm (PM10): arsè-
nic, cadmi, níquel, manganès, plom, 
estany, mercuri i zinc. El gràfic de la 
figura 3.13 en mostra l’evolució. Els 
valors es van reduir significativament 
en determinar-los en aquestes par-
tícules,  ja  que  en  el  global  de  cada 
filtre  també  es  redueix  la  concen-
tració de partícules PM10 respecte a 
les PST. Tots els metalls s’han man-
tingut  en  valors  baixos,  de  mitjana 
anual,  respecte  als  de  referència. 
Al  llarg  del  temps  no  se  n’observa 
cap  increment;  al  contrari,  alguns 
metalls  tendeixen  a  reduir-se,  com 
el manganès, el plom i l’estany, bà-
sicament.
Dels metalls pesants arsènic i níquel 
tan sols es disposa de dades del 2009, 
ja que la legislació per determinar-los 
va entrar en vigor aquest any.
ELS CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS EN FORMA DE PARTíCULES S’HAN MANTINGUT PER SOTA 
DELS LíMITS LEGISLATS.

í n d e x
87
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
6. CONCLUSIONS
í n d e x
6.2 VEGETACIÓ
Per fer el control de la vegetació s’han 
analitzat dues vegades a l’any les fu-
lles de diverses oliveres situades a di-
ferents punts del municipi del Pont de 
Vilomara i Rocafort. La informació ob-
tinguda, recollida a les taules i gràfics 
del text, ens dóna una idea força pre-
cisa  de  com  ha  evolucionat  aquest 
compartiment al llarg del temps.
En  primer  lloc,  cal  tenir  en  compte 
que per a cinc metalls (cadmi, crom, 
níquel,  plom  i  mercuri)  en  cap  cas 
s’han  obtingut  dades  per  sobre  del 
llindar de detecció de la tècnica analí-
tica emprada. Això indica que les con-
centracions d’aquests metalls en les 
mostres  analitzades  són  tan  baixes 
que no s’han pogut detectar. 
En segon lloc, els resultats obtinguts 
pel  que  fa  al  coure,  el  manganès, 
l’alumini i el zinc han presentat valors 
molt per sota dels valors de referència 
(taules 4.4 i 4.5) que s’han utilitzat per 
valorar el possible excés de cadascun 
d’aquests  metalls  pesants.  Per  tant, 
la  presència  d’aquests  metalls  a  les 
mostres  vegetals  analitzades  es  tro-
ba dins de la normalitat i en cap cas 
pot  presentar  un  problema  per  a  les 
plantes i, de forma indirecta, per a la 
salut humana. 
L’alumini i el coure mereixen comen-
taris específics. L’evolució de l’alumini 
ha  estat  molt  irregular,  ja  que  ha 
presentat  pics  molt  elevats  seguits 
de  disminucions  molt  acusades.  La 
manca  d’altres  estudis  complemen-
taris  (pH  del  sòl,  humitat,  quantitat 
de  precipitació,  etc.)  ens  impedeix 
explicar  el  perquè  d’aquesta  inesta-
bilitat. El coure és l’únic element que 
actualment  presenta  concentracions 
més elevades que a l’inici de l’estudi. 
Aquest fet, un cop descartats els orí-
gens  industrials  d’aquestes  aporta-
cions,  amb  tota  probabilitat  pot  ser 
conseqüència  dels  tractaments  fito-
sanitaris que es realitzen a les olive-
res: malgrat que es desconeix exacta-
ment la composició dels tractaments 
d’aquesta  mena  utilitzats  en  aques-
tes oliveres, aquests productes solen 
portar  coure  en  la  seva  composició. 
La tendència del manganès i del zinc 
ha estat força estable i no han presen-
tat grans variacions durant el període 
estudiat. 
Com a conclusió per als quatre metalls 
de què es disposa de dades, cal destacar 
que no es presenten a l’excés en cap de 
les oliveres mostrejades i que la tendèn-
cia  que  mostren  (llevat  del  coure,  pels 
motius ja comentats) és a l’estabilitat. 
Cal  destacar  la  manca  de  dades 
de  metalls  pesants  en  oliveres  a  la 
bibliografia  científica,  i  el  fet  que 
l’estudi  realitzat  al  Pont  de  Vilomara 
i Rocafort durant els darrers anys es 
pot  considerar  pioner  i  obre  una  lí-
nia  de  recerca  important  en  l’estudi 
d’aquesta  espècie,  agronòmicament 
molt important a Catalunya.
PER ALS QUATRE METALLS DE QUÈ ES DISPOSA DE DADES CAL DESTA-
CAR QUE LA TENDÈNCIA QUE MOSTREN ÉS A L’ESTABILITAT. 

88
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
6. CONCLUSIONS
í n d e x
ELS RESULTATS OBTINGUTS NO PERMETEN OBSERVAR UN 
IMPACTE DIRECTE DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL SOBRE LA 
CONCENTRACIó EN ELS SÒLS DEL MUNICIPI.
6.3 SÒLS
Durant el present estudi, s’ha analitzat 
amb freqüència anual la concentració 
d’alumini,  cadmi,  coure,  crom,  man-
ganès, mercuri, níquel, plom i zinc en 
tres horitzons del sòl corresponent a 
quatre zones del municipi del Pont de 
Vilomara i Rocafort i una zona situada 
a Viladordis, fora de l’àrea d’influència 
del Centre de tractament i reciclatge 
de piles i làmpades (taula 5.3). 
Els  resultats  obtinguts  no  mostren 
cap  tendència  temporal,  és  a  dir,  la 
concentració  dels  metalls  estudiats 
en el sòl no ha variat significativament 
al llarg dels deu anys d’estudi, un fet 
que indica que tampoc no ho ha fet la 
font d’aquests elements en el sòl. 
Tampoc  no  s’observen  diferències 
importants  entre  les  diverses  zones 
estudiades. Només la zona 5, propera 
a l’autopista C-16, presenta uns valors 
lleugerament  superiors  de  cadmi, 
plom i zinc, que poden ser atribuïts a 
l’efecte del trànsit. 
Tot i que s’han observat concentracions 
puntuals  elevades  de  níquel,  mercuri, 
coure i crom, la concentració d’aquests 
elements recupera el seu valor normal. 
Això es pot relacionar amb un enriqui-
ment molt localitzat, que en cap cas es 
pot considerar una font de contamina-
ció important.
Les conclusions anteriors evidencien 
que  els  resultats  obtinguts  no  per-
meten  observar  un  impacte  directe 
de  l’activitat  industrial  sobre  la  con-
centració en els sòls del municipi del 
Pont de Vilomara i Rocafort.

í n d e x
7. Episodis singulars

90
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
7. EPISODIS SINGULARS
í n d e x
í n d e x
7.1 INTRUSIÓ D’AIRE D’ORIGEN 
DESÈRTIC: POLS AFRICANA, MAIG 
DEL 2007
La  Directiva  europea  1999/30/CE  ad-
verteix que hi ha algunes causes na-
turals  que  poden  afectar  els  límits, 
en  aquest  cas  de  50  µg/m
3
  de  PM10, 
i  el  còmput  anual  de  superacions 
(màxim  de  35  superacions  anuals). 
Entre  aquests  fenòmens  naturals 
s’inclouen  les  intrusions  de  masses 
d’aire  d’origen  desèrtic,  que  en  al-
guns casos tenen un impacte evident 
sobre els nivells de partícules. Altres 
afeccions  d’origen  natural  són  les 
erupcions  volcàniques,  les  activitats 
sísmiques i geotèrmiques, els incen-
dis de zones silvestres, els forts vents 
que  transporten  partícules  naturals 
procedents de zones àrides, etc.
Cada  any  es  presenten  episodis 
d’entrada de pols provinents del nord 
d’Àfrica, depenent dels corrents d’aire, 
que poden representar fins un 20% de 
les partícules en suspensió ambiental 
(CSIC-Institut  Jaume  Almera,  Barce-
lona).
Durant els dies 20, 21 i 22 de maig del 
2007 es van aixecar fortes tempestes 
de  pols  del  Sàhara,  que  van  afectar 
molts indrets de Catalunya.
Al Pont de Vilomara, la mitjana anual del 
2007 va ser de 29 µg/m
3
 de PM10, men-
tre que els dies del mes de maig que va 
durar la intrusió de pols del Sàhara i els 
seus efectes s’hi van assolir valors de 
38 µg/m
3
 (dia 21), 49 µg/m
3
 (dia 22),
44 µg/m
3
 (dia 23) i 48 µg/m
3
 (dia 24).
Figura 7.1. Pols 
que es va aixecar 
del Sàhara el 21 de 
maig del 2007.

í n d e x
91
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
7. EPISODIS SINGULARS
í n d e x
7.2 AFECCIONS FORTUÏTES A LA 
CONTAMINACIÓ AMBIENTAL, CAS-
TANYADA DEL 2008
Alguns episodis aparentment aliens a 
la  contaminació  ambiental  finalment 
poden  afectar  el  medi  seriosament, 
encara  que  sigui  durant  un  període 
curt de persistència.
Això és el que es va esdevenir l’octubre 
del  2008  com  a  conseqüència  de  la 
festa de la castanyada de Tots Sants. 
L’efecte de torrar castanyes a l’escola 
Pompeu Fabra, just a sota del capta-
dor  de  partícules  atmosfèriques,  va 
fer  que  el  filtre  del  30  d’octubre  del 
2008 quedés completament negre (fi-
gura  7.2)  i  donés  un  elevat  contingut 
de  partícules  PM10  i  també  d’alguns 
metalls pesants. 
El  filtre  del  30  d’octubre  del  2008  va 
presentar  una  concentració  de  PM10 
de 64 µg/m
3
; va ser una de les vega-
des de l’any que es va superar el valor 
límit  (50  µg/m
3
).  No  obstant  això,  el 
valor de PM10 més alt del 2008 es va 
assolir el 5 de juliol (169 µg/m
3
). 
Igualment, el dia de la castanyada, la 
concentració  de  plom  al  filtre  va  as-
solir el valor més alt de tot l’any 2008, 
71,20  µg/m
3
.  D’altra  banda,  el  cadmi 
i el zinc van registrar els valors més 
alts  del  mes  d’octubre:  1,32  µg/m
3
  i 
96,8 µg/m
3
, respectivament.
Figura 7.2. Esquerra: filtre després de sortir del captador de partícules ubicat damunt l’escola un dia qualsevol. Dreta: filtre després de sortir del 
captador el dia de la castanyada.

92
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
7. EPISODIS SINGULARS
í n d e x
í n d e x
ANY
ÀREA AFECTADA
EXTENSIÓ (ha)
MITJANA PST
MITJANA PM10
1982
Talamanca
615
1985
El Pont de Vilomara i Rocafort
5.400
1994
Calders
450
1994
Castellbell i el Vilar
300
2001
Talamanca, Sant Fruitós de 
Bages
120
2003
Castellvell i el Vilar, Sant Vicenç 
de Castellet, Castellgalí
384
a) 61 µg/m
3
b) 46 µg/m
3
2003
Talamanca, Calders
230
2003
Mura, Talamanca, Monistrol de 
Calders
850
2004
Sant Vicenç de Castellet
100
a) 64 µg/m
3
 
b) 52 µg/m
3
2005
Talamanca, Calders, Mura,
El Pont de Vilomara i Rocafort
839
a) 36 µg/m
3
 
b) 27 µg/m
3
Taula 7.1. Distribució dels incendis forestals al Bages (1982 – 2005).
a) Mesos: juny, juliol, agost i setembre
b) Mesos: altres mesos de l’any
7.3 ELS INCENDIS FORESTALS 
AL BAGES
A la comarca del Bages hi ha hagut in-
cendis espectaculars durant el període 
comprès entre el 1982 i el 2005. Això ha 
comportat que milers d’hectàrees que-
dessin arrasades. La zona d’estudi en 
què s’ha treballat no n’ha estat exemp-
Figura 7.3. Plànol dels incendis forestals al Bages (1970-2007).
ta i al Pont de Vilomara i Rocafort s’han 
registrat  incendis  d’intensitat  variable, 
tal com es reflecteix al gràfic i a la taula 
adjunts. A les columnes de la dreta de 
la  taula  apareixen  les  mitjanes  de  les 
PST i de les PM10 dels mesos d’estiu i 
de la resta de mesos dels anys en què 
hi va haver incendis a la zona d’estudi i 
als voltants.

í n d e x
93
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
7. EPISODIS SINGULARS
í n d e x
7.4 FUITA DE MANGANÈS A LA 
PLANTA, FEBRER DEL 1999
Els primers dies del mes de febrer del 
1999 es va produir una fuita de sulfat 
de manganès al Centre de Tractament 
i Reciclatge de Piles i Làmpades Fluo-
rescents, que estava en funcionament 
al municipi des del mes de juliol del 
1998. La causa de la fuita van ser unes 
petites  perforacions  dels  filtres  de 
mànegues  que  s’utilitzen  per  retenir 
aquest producte. 
La sal de manganès que es produeix 
a  la  planta  és  sulfat  de  manganès, 
que  en  estat  sòlid  es  presenta  com 
una  pols  de  color  blanc.  Es  dóna  la 
circumstància que amb la humitat de 
l’aire  o  l’aigua  de  la  pluja  d’aquells 
dies i l’oxigen de l’aire, en medi lleu-
gerament  àlcali,  el  sulfat  de  man-
ganès (MnSO
4
) es transforma en òxid 
de manganès (Mn2O
3
), que finalment 
s’oxida  i  esdevé  biòxid  de  manganès 
(MnO
2
). Durant aquestes transforma-
cions el producte va canviant de tona-
litat  i  per  això  apareixen  coloracions 
groguenques fosques sobre la super-
fície  de  les  façanes  d’algunes  cases, 
baranes i la carrosseria dels automò-
bils (Figura 7.4) del municipi. 
Tan aviat com es va detectar el proble-
ma,  es  van  substituir  totes  les  màne-
gues del filtre afectat i s’hi van implantar 
tota una sèrie de mesures de seguretat. 
Els focus emissors de partícules es van 
equipar amb aparells de control continu 
i es va instal·lar al municipi un capta-
dor d’alt volum per mesurar els nivells 
d’immissió  de  partícules  i,  especial-
ment, de manganès.
L’incident  no  va  produir  cap  impacte 
significatiu sobre la salut pública i el 
medi  ambient.  L’empresa  va  reparar 
els  desperfectes  ocasionats  per  la 
fuita. També s’hi va implantar el pro-
grama de seguiment ambiental i es va 
constituir la Comissió d’Informació del 
Centre,  mitjançant  la  qual  s’informa 
la població del funcionament del Cen-
tre i dels resultats del seguiment am-
biental.
Taula 7.2. Reacció química que genera els canvis de coloració de blanc a groguenc fosc.
Figura 7.4. Imatges del diari Regió7 (divendres, 12 de febrer del 1999) en 
relació amb la fuita de manganès.

94
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
7. EPISODIS SINGULARS
í n d e x
í n d e x
7.5 EL PLOM, UN METALL EN
FRANCA REDUCCIÓ
7.5.1 FESTES PIROTÈCNIQUES
Els productes pirotècnics són consti-
tuïts  per  pólvora  —salnitre  (nitrat  de 
potassi),  carbó  i  sofre—  amb  addi-
ció  d’alumini,  per  fer  més  brillant 
l’explosió, i altres metalls, per donar 
una  llum  més  intensa  i  espurnejant. 
Actualment, els materials pirotècnics 
estan  exempts  de  metall  plom,  però 
en el passat també s’utilitzava.
Una  recerca  del  contingut  de  plom 
en els filtres del captador en les da-
tes de la revetlla de Sant Joan, el dia 
23 de juny i posteriors, sembla indi-
car  en  general  que  hi  ha  un  incre-
ment de plom en els filtres de con-
taminació atmosfèrica analitzats. La 
comparació  entre  els  filtres  del  23 
de juny i els dels dies posteriors així 
ho indica.
Figura 7.5. Focs d’artifici.
Taula 7.3. Dades de plom i de PST i PM10 durant els dies anteriors i posteriors a la revetlla de Sant Joan.
ANY
DIES
23 DE JUNY
24 DE JUNY
25 DE JUNY
PLOM 
PST i PM10
PLOM 
PST i PM10
PLOM 
PST i PM10
1999
149
84
23
53
14
61
2000
39
72
16
59
2,5
67
2001
73
–
30
–
–
–
2002
19
62
15
60
7
71
2003
24
68
17
133
–
–
2004
43
73
14
41
11
37
2005
–
–
–
–
15
18
2006
10
40
16
22
24
26
2007
64
39
8
41
4
37

í n d e x
95
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
7. EPISODIS SINGULARS
í n d e x
7.5.2 GASOLINA AMB PLOM FINS AL 
2000
El  tetraetil  de  plom  és  un  com-
post  organometàl·lic  de  fórmula 
(CH
3
CH
2
)
4
Pb  que,  tradicionalment, 
s’ha  utilitzat  com  a  additiu  dels  car-
burants  d’automòbils  per  evitar-ne 
la detonació i incrementar-ne l’índex 
d’octà.  Tot  i  que  va  ser  descobert  a 
mitjan segle XIX, el seu ús per incre-
mentar  l’eficiència  de  la  gasolina  no 
es  va  generalitzar  fins  als  anys  vint 
del segle XX. No obstant això, a partir 
de mitjan dels anys vuitanta, les auto-
ritats ambientals de cada país en van 
començar a prohibir l’ús a causa dels 
efectes derivats de la seva emissió en 
el medi ambient. 
La contaminació de plom en el medi 
ambient  derivada  del  seu  ús  en  les 
gasolines  la  va  descobrir  per  primer 
cop C. C. Patterson mentre intentava 
determinar  l’edat  de  la  Terra.  Mit-
jançant l’anàlisi de testimonis de gel 
de Grenlàndia, Patterson va identificar 
un  increment  en  els  nivells  atmos-
fèrics  de  plom  just  després  de  l’inici 
de l’ús d’aquest metall com a additiu 
antidetonant.
El metall plom no és un element es-
sencial  per  al  cos  humà  i,  per  tant, 
el  contingut  a  l’organisme  hauria  de 
ser  zero.  No  obstant  això,  és  pre-
sent a l’aire, a les aigües, als sòls, a 
la vegetació i als aliments. S’utilitza, 
així mateix, en multitud d’aplicacions 
industrials:  fabricació  de  bateries, 
en  la  mineria,  els  pigments,  les  pin-
tures i la pirotècnica, etc. Té efectes 
d’acumulació  en  el  cos  humà  i  pro-
dueix  trastorns  neurològics,  entre 
d’altres.
Fins al gener de l’any 2000, es va fer 
servir àmpliament com a additiu anti-
detonant en la gasolina dels automò-
bils en forma de tetraetil de plom. La 
recerca de dades disponibles mostren 
una  reducció  d’aquest  metall  en  els 
controls  de  l’atmosfera  del  Pont  de 
Vilomara i Rocafort.
En sòls de Catalunya, Martínez-Lladó 
et al
. ja van observar un increment en 
la concentració de plom dels sòls si-
tuats en zones de gran volum de tràn-
sit, com les ciutats, quan es compara-
va amb zones naturals o amb menys 
trànsit, com els polígons industrials. 
En el present estudi, la zona de mos-
treig  situada  a  Viladordis  ha  mostrat 
una concentració de plom en sòl més 
elevada  que  qualsevol  de  les  altres 
zones  en  totes  les  campanyes  de 
mostreig.  Aquest  punt  de  mostreig 
es  va  escollir  per  tenir  una  zona  de 
control  on  es  pogués  assegurar  que 
no  hi  havia  influència  de  l’activitat 
industrial  de  les  plantes  de  reciclat-
ge. No obstant això, la zona escollida 
està  situada  a  menys  de  200  metres 
de l’autopista C-16, i els resultats ob-
tinguts proven que tot i la prohibició a 
partir de l’1 d’agost del 2001 d’utilitzar 
plom  en  els  carburants,  encara  se 
n’observen els efectes en el medi.
Taula 7.4. Dades de plom atmosfèric al Pont de Vilomara i Rocafort.
DATES
DIES CONTROLATS I