10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort

part del crom.
Manganès
Les  mitjanes  dels  resultats  obtinguts 
en ordre decreixent corresponen a les 
zones 1, 3, 2, 4 i 5 (figura 4.7). La mitjana 
de la zona 1 (Sta. Magdalena) ha estat 
de  37,2  mg/kg.  El  valor  màxim  es  va 
mesurar a la zona 1 el febrer del 2004 
(58,7 mg/kg) i està molt per sota del va-
lor  de  referència  (481  mg/kg;  Cannon, 
1960) i entre els marges que es consi-
deren suficients o normals en plantes 
Figura 4.6. Evolució de la concentració de coure entre els anys 2000 i 2009 al 
Pont de Vilomara i Rocafort.

60
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
í n d e x
és de 2 mg/kg, un límit que només es 
va superar dues vegades: el febrer i el 
juliol del 2003 a la zona 1 (Santa Magda-
lena), on es van obtenir 4,4 i 2,3 mg/kg 
de níquel, respectivament.
D’una banda, en vista que aquests valors 
estan per sota del valor de referència, 
6,5 mg/kg (taula 4.5), es pot concloure 
que no hi ha contaminació per part del 
níquel a les oliveres de les cinc zones 
mostrejades.  Ara  bé,  d’altra  banda,  si 
es té en compte que l’obtenció de valors 
per sobre dels 2 mg/kg de níquel coinci-
deix en la data i la zona amb la supera-
ció del valor de la tècnica analítica per 
al crom, fa pensar en una contamina-
ció puntual dels dos elements. Aquests 
dos  elements  són  poc  mòbils  i  el  seu 
comportament és similar, les concen-
tracions mesurades el juliol del 2003 es 
poden  considerar  una  lenta  atenuació 
de les concentracions obtingudes el fe-
brer del mateix any.
Plom
Pel que fa a aquest element, les anàlisis 
de les fulles d’olivera no han superat en 
cap cas els 10 mg/kg, el límit de la tèc-
nica analítica emprada fins al juliol del 
2003, i, a partir del 2004, els 2 mg/kg. 
Tenint en compte el valor de referència, 
que per al gram comú i el blat es tro-
ba entre els 3,1 i els 47,7 mg/kg (taula 
4.5), i els marges permesos en cultius 
agrícoles,  que  com  s’indica  a  la  taula 
sanes  (taula  4.3).  No  obstant  això,  la 
concentració de manganès a la zona 1 
presenta  valors  més  elevats  respecte 
als  altres  punts  de  mostreig,  encara 
que la concentració mitjana no supera 
els 40 mg/kg, molt inferior al valor de 
referència de 481,5 mg/kg. La proximi-
tat i direccionalitat de la planta poden 
influir en aquests valors.
En el gràfic de la figura 4.7 es mostra 
l’evolució  del  manganès  en  aquests 
deu  anys  a  les  cinc  zones  estudia-
des.  L’estabilitat  és  una  de  les  pautes 
que pren aquest element en les fulles 
d’olivera,  ja  que  durant  els  deu  anys 
s’ha mantingut, excepte en una ocasió, 
entre els 10 i els 50 mg/kg a qualsevol 
de les zones estudiades. 
Mercuri
En les mostres vegetals sotmeses a es-
tudi, el mercuri en cap cas ha superat el 
llindar de detecció de l’analítica emprada, 
que va ser de 0,5 mg/kg fins al juliol del 
2001, i de 0,2 mg/kg a partir del 2002. Això 
permet  afirmar,  d’acord  amb  Álvarez 
et 
al
. (2008), que proposa valors de mercuri 
en un interval de 0,2 a 0,5 mg/kg, que els 
valors obtinguts al Pont de Vilomara i Ro-
cafort es troben dins d’un rang permès i 
no tòxic per a la funcionalitat vegetal. 
Níquel
El  límit  de  detecció  de  la  tècnica  que 
s’ha  utilitzat  per  determinar  el  níquel 
Figura  4.7  Evolució  de  la  concentració  de  manganès  entre  els  anys  2000  i 
2009 al Pont de Vilomara i Rocafort.

í n d e x
61
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
3.3 són de 0,5 i 10 mg/kg, es pot afirmar 
que no hi ha contaminació de plom en 
les plantes analitzades.
Zinc
Les mitjanes dels resultats obtinguts en 
ordre decreixent corresponen a les zones 
1, 2, 3, 4 i 5 (figura 4.8). El valor màxim es 
va enregistrar el maig del 2000 a la zona 
1 (Santa Magdalena), i és de 37,2 mg/kg. 
En qualsevol cas, tots els valors es tro-
ben dins d’un rang de normalitat (taula 
4.5) i no n’hi ha cap que superi el valor de 
referència de 140 mg/kg.
Pel  que  fa  a  l’evolució  temporal,  si 
s’observa la figura 4.8 queda palès que 
en totes les zones estudiades hi ha ha-
gut  una  disminució  generalitzada  de 
les concentracions d’aquest metall, es-
pecialment a les oliveres de la zona 1 a 
partir de l’any 2004. 
Figura 4.8. Evolució de la concentració de zinc entre els anys 2000 i 2009 al 
Pont de Vilomara i Rocafort.

62
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
4.3.3 CONCLUSIONS ESPECÍFIQUES
Durant el present estudi s’ha analitzat, 
dues  vegades  l’any,  la  concentració 
d’alumini,  cadmi,  coure,  crom,  man-
ganès, mercuri, níquel, plom i zinc en 
exemplars d’olivera (
Olea europaea
) si-
tuades  en  quatre  zones  del  municipi 
del Pont de Vilomara i Rocafort i una 
zona, considerada com a blanc, al ter-
me municipal de Viladordis. 
Els resultats de Cd, Cr, Hg, Ni i Pb, en 
general, no han superat els nivells de 
detecció  de  la  tècnica  analítica.  No-
més  en  dues  ocasions  consecutives 
s’han enregistrat superacions conjun-
tes dels límits analítics del Cr i el Ni. 
Això pot ser conseqüència d’una con-
taminació  puntual  conjunta  d’origen 
desconegut  per  part  d’aquests  dos 
elements,  que  tenen  un  comporta-
ment  similar.  La  contaminació  es  va 
atenuar de forma natural.
L’alumini  ha  presentat  una  evolució 
temporal  amb  variacions  acusades 
que poden ser causades per diversos 
factors  no  antropogènics,  com  ara 
l’efecte estacional, canvis en el pH del 
sòl, etc. En cap cas s’han superat els 
valors  de  referència  disponibles  que 
podrien  comportar  efectes  tòxics  en 
les plantes.
L’evolució del coure al llarg dels deu 
anys és força estable, ja que es manté 
en més del 90% dels casos per sota 
dels 10 mg/kg. Les dades semblen in-
dicar una influència dels tractaments 
fitosanitaris sobre les concentracions 
de  coure  obtingudes,  ja  que  sovint 
contenen  aquest  metall  en  la  seva 
formulació.  El  valor  màxim  enregis-
trat, que precisament es pot atribuir a 
alguna contaminació per part de pro-
ductes fitosanitaris, es troba per sota 
dels valors de referència. 
L’evolució  del  manganès  i  del  zinc 
en les oliveres de les cinc zones es-
tudiades  mostren  mitjanes  més  ele-
vades  a  la  zona  1  (Santa  Magdale-
na). Aquest fet pot ser ocasionat per 
contaminants  d’origen  antropogènic 
procedents de l’activitat industrial del 
municipi.  D’altra  banda,  és  remar-
cable  la  davallada  de  concentració 
de  zinc  que  experimenten  totes  les 
zones  analitzades  a  partir  del  juliol 
del 2003. No tenim cap dada que ens 
permeti explicar el perquè d’aquesta 
davallada, que es manté fins a l’últim 
mostreig del 2009. Amb tot, els valors 
que  s’obtenen  pel  que  fa  a  aquests 
dos metalls no superen el valor de re-
ferència en cap de les analítiques rea-
litzades i, per tant, no tenim toxicitat 
per part d’aquests dos metalls en les 
diverses zones analitzades.
En definitiva, les concentracions dels ele-
ments estudiats en les fulles d’olivera es 
troben en els marges de la normalitat, no 
comporten  cap  tipus  de  toxicitat  en  les 
oliveres i permeten el desenvolupament 
normal dels vegetals.
LES CONCENTRACIONS DELS ELEMENTS ESTUDIATS EN LES FULLES D’OLIVERA ES TROBEN EN ELS 
MARGES DE LA NORMALITAT, NO COMPORTEN CAP TIPUS DE TOXICITAT EN LES OLIVERES I PERMETEN EL 
DESENVOLUPAMENT NORMAL DELS VEGETALS. L’ACTIVITAT INDUSTRIAL QUE ES DUU A TERME AL PONT 
DE VILOMARA I ROCAFORT NO COMPORTA CAP EFECTE SOBRE ELS NIVELLS DELS METALLS ANALITZATS. 
4.4 CONCLUSIÓ GENERAL 
MATERIAL VEGETAL
Cap  dels  metalls  estudiats  en  les 
mostres de fulles d’olivera analitzades 
presenta valors anormalment elevats, 
i en cap cas se superen els límits que 
es prenen com a referència. 
Es  pot  afirmar  que  els  valors  dels 
diferents  metalls  pesants  estudiats 
(alumini, cadmi, coure, crom, mercuri, 
manganès, níquel, plom i zinc) en les 
oliveres analitzades no són anormal-
ment  elevats  i  es  conclou,  per  tant, 
que l’activitat industrial que es duu a 
terme al Pont de Vilomara i Rocafort 
no comporta cap efecte sobre els ni-
vells dels metalls analitzats. 

í n d e x
5. Control i anàlisi
dels sòls

64
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
í n d e x
5.1 ELS SÒLS
El sòl es defineix com la capa super-
ficial  de  l’escorça  terrestre,  que  co-
breix,  aproximadament,  el  30%  de  la 
superfície planetària. Està format per 
partícules  minerals,  matèria  orgàni-
ca,  aigua,  aire  i  organismes  vius.  És 
un medi extremadament complex que 
forma la interfície entre l’aigua, l’aire 
i  la  terra.  El  sòl  també  és  un  recurs 
no  renovable  que  duu  a  terme  nom-
broses  funcions  vitals:  la  producció, 
l’emmagatzemament i la transforma-
ció  d’aliments  i  d’altres  substàncies 
de vital importància per als equilibris 
biogeoquímics  globals  de  l’aigua,  el 
carboni i el nitrogen. 
Des d’un punt de vista ambiental i de 
salut  pública,  el  sòl  ha  estat  objecte 
de  nombrosos  estudis,  ja  que  és  el 
compartiment  ambiental  on  les  ro-
ques,  l’aire,  l’aigua  i  els  organismes 
vius  interaccionen.  En  aquest  marc, 
el desenvolupament i estudi de nivells 
geoquímics  de  fons  és  un  pas  preli-
minar essencial per analitzar i moni-
torar l’estat del principal receptor de 
l’impacte de les activitats humanes. 
El  sòl  és  un  medi  molt  heterogeni. 
L’Organització  de  les  Nacions  Uni-
des per a l’Agricultura i l’Alimentació 
(FAO) classifica el sòl en 30 grups i 121 
subgrups. La variabilitat en les seves 
característiques físiques, químiques i 
biològiques  a  escala  global  és  enor-
me, fins i tot a escala submètrica.
El  sòl  és  un  element  ambiental  es-
sencial per a la vida. Entre les seves 
funcions  principals,  cal  destacar-ne 
les següents: 
•  Emplaçament  de  la  biodiversitat 
dels ecosistemes terrestres.
• Emmagatzemament i transformació 
dels fluxos globals d’aigua i gasos.
•  Suport  físic  per  a  l’agricultura  i  la 
silvicultura.
•  Funcions  culturals  i  econòmiques 
per a tot tipus d’activitats, incloent-hi 
l’habitatge, el transport, l’extracció de 
matèries primeres minerals i la seva 
contribució al paisatge. 
El fet que la societat actual desenvo-
lupi la major part d’activitats en el sòl 
implica que estigui sotmès a una gran 
pressió  antropogènica.  Si  la  pressió 
es porta al límit, es pot ocasionar una 
pèrdua de fertilitat, de carboni retin-
gut, de biodiversitat i de capacitat de 
retenció  d’aigua,  així  com  el  trenca-
ment dels cicles de gasos i nutrients 
i la reducció en la capacitat de degra-
dació  de  contaminants.  La  degrada-
ció del sòl influeix directament en la 
qualitat de l’aigua i l’aire, la biodiver-
sitat i el canvi climàtic, però també té 
conseqüències directes sobre la salut 
i amenaça la producció i la seguretat 
dels aliments.
EL SÒL ÉS UN RECURS NO RENOVABLE 
QUE DUU A TERME NOMBROSES 
FUNCIONS VITALS.

í n d e x
65
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
Figura 5.1. Interaccions entre els recursos hídrics, el sòl i les activitats antropogèniques.
El sòl erosionat i els se-
diments poden transpor-
tar quantitats conside-
rables de contaminants 
a través de les aigües 
superficial.
Les fonts de contaminació puntual poden 
traçar-se a punts específics de descàrre-
ga d’aigües residuals i factories.
La contaminació atmosfèrica s’escampa a 
través del paisatge i sovint és considerada la 
major font no puntual de contaminació. Les 
substàncies poden ser transportades molt 
lluny del seu lloc d’origen.
Els peixos i altres organismes 
aquàtics pateixen els efectes de 
la bioacumulació.
Les aigües subterrànies són una de les principals fonts d’aigua potable. La infiltració 
al sòl arrossega substàncies perilloses com els adobs i els pesticides. L’aigua es mou a 
través dels aqüífers i, eventualment, aflora a la superfície en llacs, estuaris i rius. Tot i 
que és usual pensar que l’aigua subterrània i la superficial són dos recursos separats, 
la realitat és que estan estretament vinculats.
Infiltració
Infiltració
Escorrentia
Escorrentia
Descàrrega 
aqüífers-rius
Aigües
residuals
Els elements traça o metalls pesants 
poden  presentar-se  al  sòl  de  forma 
natural com a resultat dels diferents 
processos  de  descomposició  de  la 
roca mare. No obstant això, les acti-
vitats  de  caràcter  antròpic  solen  ser 
una  font  important  d’elements  traça 
al  sòl,  en  modifiquen  les  concentra-
cions naturals i poden alterar el cicle 
vital dels organismes vius (figura 5.1). 
És per això que, de la mateixa manera 
que  en  el  cas  de  l’atmosfera  i  la  hi-
drosfera, es fa necessària la protecció 
i la conservació del sòl.
ELS ELEMENTS TRAÇA O 
METALLS PESANTS PO-
DEN PRESENTAR-SE AL 
SÒL DE FORMA NATURAL 
COM A RESULTAT DELS 
DIFERENTS PROCESSOS 
DE DESCOMPOSICIó DE LA 
ROCA MARE.

66
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
í n d e x
5.1.1 ELS METALLS PESANTS ALS 
SÒLS. EFECTE DE LA GEOLOGIA 
SUBJACENT
El sòl és una barreja variable de par-
tícules  minerals,  matèria  orgànica, 
humitat i aire. La formació del sòl, o 
pedogènesi, és l’efecte combinat dels 
processos  físics,  químics,  biològics  i 
antropogènics  al  medi  rocós  original 
que  deriven  en  la  formació  dels  ho-
ritzons del sòl. La composició del sòl 
es  deu,  principalment,  a  aportacions 
provinents de la roca mare, és a dir, 
de la litologia que ha originat el sòl. No 
obstant això, el sòl també és receptor 
directe de les emissions i abocaments 
de les activitats d’origen antròpic. 
La  comarca  del  Bages  forma  part 
de  la  Depressió  Central  Catalana. 
Aquesta conca es va omplir durant el 
terciari de sediments procedents dels 
diferents relleus que la delimiten: els 
Pirineus al nord, la Serralada Litoral 
a l’est i la serralada Ibèrica a l’oest i 
al sud.
A la comarca hi afloren les principals 
roques  sedimentàries  d’aquell  pe-
ríode:  conglomerats,  lutites,  gresos, 
calcàries  i  evaporites  (principalment 
guix i sal gemma). El relleu és format 
per l’erosió diferencial, és a dir, per la 
resistència  desigual  de  les  diferents 
roques  a  l‘erosió.  Els  tipus  de  relleu 
que hi trobem són el tipus montserra-
tí o tabular, el de zones plegades i el 
pla del Bages.
El municipi del Pont de Vilomara i Ro-
cafort  es  troba  al  llindar  del  pla  del 
Bages,  una  zona  que  comprèn  àm-
plies  planes  amb  petits  turons  i  que 
és  la  més  afectada  per  l’erosió.  En 
aquesta zona hi destaquen les terras-
ses  fluvials,  sediments  transportats 
pels  rius  quan  baixaven  amb  nivells 
més  elevats  que  els  actuals.  Entre 
aquests  sediments  hi  ha  graves,  so-
rres i llims (figura 5.2). 
La part est del municipi es troba im-
mersa  en  el  relleu  tabular,  que  és 
resultat de l’erosió de zones poc de-
formades.  La  característica  principal 
d’aquesta zona són vessants amb pen-
dent poc pronunciat que culminen en 
superfícies  poc  inclinades.  Es  forma 
per alternança d’estrats tous (predo-
mini de lutites) amb estrats resistents 
(predomini de conglomerats). 
Com  a  conseqüència  de  les  trans-
formacions  experimentades  per  la 
roca  mare,  es  produeixen  una  sèrie 
de  transports  i  la  incorporació  de 
noves  substàncies,  que  donen  lloc  a 
l’aparició  d’una  sèrie  d’estrats  o  ho-
ritzons que s’estenen en profunditat.
La disposició relativa d’aquests horit-
zons  constitueix  el  perfil  del  sòl,  ob-
servable en una secció de terreny. 
Figura 5.2. Litologia predominant a la zona de mostreig.
EL MUNICIPI DEL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT ES TROBA EN UNA 
ZONA QUE COMPRÈN ÀMPLIES PLANES AMB PETITS TURONS. EN 
AQUESTA ZONA HI DESTAQUEN LES TERRASSES FLUVIALS, SEDIMENTS 
TRANSPORTATS PELS RIUS QUAN BAIXAVEN AMB NIVELLS MÉS ELE-
VATS QUE ELS ACTUALS. 

í n d e x
67
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
En un sòl madur típic podem distingir 
els següents horitzons:
Horitzó  A,  o  de  rentatge.  És  el  més 
superficial.  Hi  arrela  la  vegetació 
herbàcia. És ric en humus, cosa que 
li atorga un color fosc, i empobrit de 
fragments minerals fins, com les ar-
giles, com a conseqüència del procés 
de lixiviació pel qual són arrossegats 
cap avall per les aigües que s’infiltren 
en el sòl.
Horitzó  B,  o  de  precipitació.  De  co-
lor més clar. Es presenta només si hi 
ha un cert grau de desenvolupament 
edàfic.  Gairebé  no  hi  ha  humus.  Hi 
abunden  les  substàncies  minerals 
col·loïdals  que  han  estat  arrossega-
des  per  l’aigua  des  de  la  zona  A.  En 
aquest  horitzó  precipiten  aquestes 
substàncies (els òxids de ferro, el car-
bonat càlcic, etc.).
Horitzó C, o subsòl. Format per frag-
ments meteoritzats de la roca mare. 
Horitzó  R  (roca  mare).  Es  tracta  de 
la roca no alterada, situada en la part 
inferior del perfil.
Així, doncs, els contaminants de natu-
ralesa orgànica que poden estar pre-
sents al sòl, com els pesticides, tenen 
l’origen en accions antròpiques, és a 
dir, l’activitat humana. En el cas dels 
metalls pesants, el seu origen geogè-
nic no permet afirmar sempre que la 
seva presència als sòls estigui asso-
ciada  a  processos  de  contaminació, 
ja que són substàncies presents en el 
medi de forma natural.
Els metalls poden ser al sòl de forma 
dissolta, iònica, o si el pH és modera-
dament  alt  poden  formar  compostos 
insolubles.  Així  mateix,  es  presenten 
processos d’adsorció amb les argiles 
i els òxids d’alguns metalls. La distri-
bució dels metalls pesants al sòl pot 
ser  molt  variable,  tant  en  extensió 
com  en  profunditat.  Això  és  conse-
qüència, sobretot, de l’heterogeneïtat 
dels  materials  originals,  però  també 
de l’acció d’altres factors d’estat que 
en  controlen  la  formació,  com  pot 
ser  el  clima,  els  organismes,  la  to-
pografia i l’activitat humana. Tot i que 
la composició química del sòl en re-
lació amb la de la geologia mare pot 
revelar diferències significatives com 
a resultat de la descomposició quími-
ca, els sòls comparteixen nombroses 
característiques  geoquímiques  i  mi-
neralògiques amb els seus materials 
d’origen. Es pot esperar, per tant, que 
la composició de les mostres extretes 
de sòl reveli la variabilitat associada a 
la geologia local i, fins i tot, regional.
Els  usos  als  quals  la  societat  actual 
destina  els  elements  traça  són  molt 
diversos,  i  van  des  de  la  indústria 
dels  pesticides  fins  a  la  fabricació 
de  plàstics,  passant  per  la  produc-
ció  d’aliatges,  pintures,  components 
electrònics, recobriments, etc. Aquest 
fet,  juntament  amb  la  ubiqüitat  dels 
elements traça a la natura, afavoreix 
que les fonts d’emissió també estiguin 
àmpliament  diversificades:  la  crema 
dels combustibles fòssils, la produc-
ció d’acer i de metalls en general, els 
fertilitzants, etc.

68
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS
í n d e x
í n d e x
METALL
Bech 
et al
.
Martínez-Lladó 
et al
.
MITJANA
(mg/kg)
RANG 
(mg/kg)
MITJANA
(mg/kg)
RANG 
(mg/kg)
ALUMINI
22.776
10.595-36.351
–
–
CADMI
0,32
0,08-0,750
0,23
0,06-0,55
COURE
–
–
15,1
2,17-37,2
CROM
–
–
21,0
1,33-62,8
MANGANÈS
456
177,4-995,4
–
–
MERCURI
–
–
0,26
0,03-2,2
NíQUEL
–
–
15,5
0,73-35,6
PLOM
21,6
9,8-60,0
21,8
1,54-35,9
ZINC
71,9
30,4-137,5
52,1
5,7-86,0
5.1.2 ALGUNS ESTUDIS DE SÒLS 
AL BAGES
A la bibliografia científica hi ha diversos 
estudis sobre el contingut de metalls pe-
sants en sòls corresponents a la comarca 
del Bages. L’estudi de Bech 
et al
. va reco-
llir 57 mostres de la comarca del Bages 
i en va analitzar el contingut en diversos 
metalls  pesants  mitjançant  la  digestió 
amb aigua règia i la posterior anàlisi per 
ICP, el mateix mètode emprat per analit-
zar els sòls del present estudi. 
Posteriorment,  per  encàrrec  de  l’Agència 
de  Residus  de  Catalunya  i  amb  l’objectiu 
de determinar els valors de fons de metalls 
pesants  en  sòls  de  Catalunya,  Martínez-
Lladó 
et al
. van analitzar sòls naturals pro-
cedents de tot el territori català. La Taula 5.1 
resumeix els valors observats en els sòls 
recollits en la comarca del Bages.