10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort

Partícules
Sedimentables
En suspensió
Partícules en suspensió totals (PST)
Partícules inferiors a 10 µm (PM10)
Partícules inferiors a 2,5 µm (PM2,5)
Metalls pesants
(es determinen en les 
partícules)
Alumini (Al)
Manganès (Mn)
Arsènic (As)
Mercuri (Hg)
Cadmi (Cd)
Níquel (Ni)
Coure (Cu)
Plom (Pb)
Crom (Cr)
Zinc (Zn)
Estany (Sn)
Gasos
Diòxid de sofre (SO
2
)
Òxids de nitrogen (NO
x
 (NO + NO
2
), amoníac (NH
3
)
Monòxid de carboni (CO)
Ozó (O
3
)
Altres: clor (Cl
2
), àcid clorhídric (HCl), benzè (C
6
H
6
), àcid sulfhídric 
(H
2
S)…
Compostos orgànics volàtils (COV)
Compostos orgànics                
(es determinen utilitzant 
sistemes de captació)
Hidrocarburs
Pesticides
Dissolvents
L’ 
atmosfera  es  contamina 
quan  s’hi  emeten,  de  forma 
natural o per l’acció de l’home 
(antropogènica), substàncies 
alienes  a  la  seva  composició  normal. 
Un contaminant és tota partícula sòli-
da, líquida o gasosa o material viu que 
es troba a l’atmosfera i que, tant si no 
forma part de la composició normal de 
l’aire com si n’és un constituent propi, 
hi està present en una quantitat anor-
mal.
L’aire es contamina, bàsicament, per 
partícules i gasos, com s’indica la Tau-
la 3.1.
Al Pont de Vilomara i Rocafort es dis-
posa d’un captador de l’aire atmosfèric 
amb filtres de fibra de quars per deter-
minar  partícules  i,  a  partir  d’aquestes 
partícules, els metalls pesants.
A  Catalunya  segons  l’ocupació  del 
sòl i les fonts emissores s’han definit 
quinze zones de qualitat de l’aire, tal 
com s’indica a la figura 3.1. Al Pont de 
Vilomara  i  Rocafort,  hi  correspon  la 
zona 5 i de tipus rural i de fons.
Taula 3.1. Principals contaminants de l’atmosfera.
Figura 3.1. Catalunya es divideix en 15 zones de qualitat de l’aire.
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15

í n d e x
31
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
3.1 LES PARTÍCULES 
ATMOSFÈRIQUES 
3.1.1 PARTÍCULES A L’ATMOSFERA
Les  partícules  són  porcions  de  ma-
tèria de dimensions generalment molt 
petites.  Les  partícules  de  pols  més 
corrents  provenen  de  les  activitats 
agrícoles;  de  la  càrrega,  descàrrega 
i trasllat de materials; de la mineria, 
obres  públiques  i  activitats  extracti-
ves; de la indústria i el transport, i de 
moltes altres fonts.
La mida de les partícules és determi-
nant  a  l’hora  d’avaluar-ne  els  efectes 
sobre la salut. Els estudis epidemiolò-
gics indicaven que les partícules fines i 
les ultrafines comportaven efectes ne-
gatius més accentuats per comparació 
a les partícules grosses i, per tant, es 
va passar de mesurar les partícules en 
suspensió  totals  a  l’atmosfera  (PST)  a 
determinar les partícules de mida més 
petita, fonamentalment partícules infe-
riors a 10 µm (PM10) i inferiors a 2,5 µm 
(PM2,5), que són les que, mitjançant la 
respiració,  penetren  amb  més  facilitat 
als alvèols pulmonars. S’ha de tenir en 
compte  que  els  pulmons  poden  tenir 
uns 300 milions d’alvèols. Una vegada 
als alvèols, les partícules poden provo-
car efectes en la salut com ofec, asma 
i, fins i tot, càncer de pulmó. Estudis re-
cents han demostrat que les partícules 
grosses  també  poden  tenir  un  impac-
te  significatiu  (Brunekreef  i  Forsberg, 
2005).
La  figura  3.2  compara  la  mida 
d’aquestes  partícules  amb  un  cabell 
humà. Aproximadament, un cabell té 
el gruix de 10 PM10 i de 40 PM2,5.
Tal  com  estableix  el  Reial  decret 
1073/2002, als controls atmosfèrics del 
Pont de Vilomara i Rocafort es van de-
terminar  les  partícules  en  suspensió 
totals (PST) des d’abril de 1999 fins al 
desembre del 2004, i, des de l’1 de gener 
del  2005  es  determinen  les  partícules 
de mida inferior a 10 µm (PM10).
La normativa també estableix valors límit 
diferents  a  partir  dels  anys  2005  i  2010, 
respectivament (vegeu la taula 3.2).
El  valor  límit  és  la  concentració  de 
partícules PM10 que no ha de ser so-
brepassada durant el període indicat, 
a fi de protegir, en particular, la salut 
de les persones.
El valor límit per a les partícules PM10 
durant el període 2005-2009 ha estat 
el següent:
• Valor límit diari per a la protecció 
de la salut humana de 50 µg/m
3
, que 
no es podia superar més de 35 vega-
des a l’any.
• Valor límit anual per a la protecció 
de la salut humana de 40 µg/m
3
 (va-
lor mitjà dels dies analitzats durant 
tot l’any).
Figura  3.2.  Mida  de  les  partícules  PM10  i 
PM2,5 comparades amb un cabell humà.
Taula 3.2. Valors de referència de les partícules en suspensió més petites de 10 µm (PM10), d’acord 
amb el Reial decret 1073/2002.
PERÍODE
VALOR LÍMIT
MARGE DE
TOLERÀNCIA
DATA LÍMIT DE 
COMPLIMENT
Fase 1
Valor límit diari per 
a la protecció de la 
salut humana
24 hores
50 µg/m
3
(no es pot superar més de 
35 vegades per any)
25 µg/m
3
(50% del valor límit) 
(A partir del 19/07/1999)
01/01/2005
Valor límit anual per 
a la protecció de la 
salut humana
1 any
40 µg/m
3
8 µg/m
3
(20% del valor límit)
(A partir del 19/07/1999)
01/01/2005
Fase 2
Valor límit diari per 
a la protecció de la 
salut humana
24 hores
50 µg/m
3
(no es pot superar més de 
7 vegades per any)
Es derivarà de les da-
des i serà equivalent 
al valor de la fase 1
01/01/2010
Valor límit anual per 
a la protecció de la 
salut humana
1 any
20 µg/m
3
10 µg/m
3
(50% del valor límit)
(A partir del 01/01/2005)
01/01/2010

32
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
í n d e x
3.1.2 METODOLOGIA PER A LA 
DETERMINACIÓ DE PARTÍCULES DE 
MIDA INFERIOR A 10 MICRES (PM10)
El fonament i procediment per deter-
minar  la  fracció  PM10  de  la  matèria 
particulada  en  suspensió  es  descriu 
en la norma europea UNE-EN 12341.
Els  filtres  analitzats  corresponen  al 
captador d’alt volum instal·lat a l’escola 
Pompeu  Fabra  del  Pont  de  Vilomara  i 
Rocafort.  Aquest  captador  té  un  cabal 
de  68  m
3
/h  i  utilitza  filtres  de  fibra  de 
quars de 203 mm x 254 mm, amb una 
àrea útil de 180 mm x 220 mm.
En  la  seva  orientació  al  nord  hi  ha  la 
planta de piles i làmpades fluorescents, 
mentre que al sud és encarat a la mun-
tanya de Montserrat (figura 3.3).
Estabilització  de  filtres  blancs:  els 
filtres blancs (no exposats) es mante-
nen durant un mínim de 48 hores en 
una petita cambra aïllada de qualse-
vol  focus  de  contaminació  i  en  unes 
condicions ambientals de temperatu-
ra  (20  ±  1  °C)  i  humitat  relativa  (50  ± 
5%) (figura 3.4).
Es  fan  un  mínim  de  tres  pesades  en 
dies  consecutius  fins  a  assolir  el  pes 
constant  del  filtre.  Després,  aquest  pes 
constant s’anota a l’etiqueta del sobre on 
s’introdueix el filtre, sense doblegar. Un 
cop pesat, s’hi assigna un codi numèric, 
exclusiu per a aquest filtre. Aquest nom-
bre és marcat al sobre on s’introdueix el 
filtre preparat per ser exposat.
El filtre ensobrat es porta al Pont de 
Vilomara  i  Rocafort  preparat  per  ser 
col·locat al captador, tal com s’indica 
a la figura 3.5.
Figura 3.5. Col·locació i funcionament del cap-
çal captador de partícules.
Tovera Inferior
Entrada Aire
Tovera Superior
Taques Vaselina
Filtre
Aspiració a Bomba
Figura 3.4. Col·locació dels filtres dins la cam-
bra d’estabilització.
Figura 3.3. Ubicació del captador i filtres utilitzats.
S (Montserrat)
N (Berga)
ELS FILTRES ANALITZATS CORRESPONEN AL CAPTADOR D’ALT VOLUM 
INSTAL·LAT A L’ESCOLA POMPEU FABRA DEL PONT DE VILOMARA I 
ROCAFORT.

í n d e x
33
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
A continuació es mostren un filtre net 
(figura  3.6)  i  un  de  brut  (figura  3.7) 
augmentats 2.900 vegades al micros-
copi electrònic. Com s’observa, els fil-
tres estan formats de fibres de quars 
no teixides que tenen la funció de re-
tenir les partícules suspeses a l’aire.
Determinació del pes final dels filtres: 
els  filtres  que  ja  han  estat  exposats 
arriben  a  les  instal·lacions  del  Centre 
Tecnològic de Manresa (CTM) doblegats 
i  dins  d’un  sobre  tancat.  Els  filtres  es 
treuen del sobre, sense desdoblegar, i 
es deixen estabilitzar durant un mínim 
de 48 hores en les condicions definides 
en l’apartat anterior.
Es realitza una primera pesada pas-
sades les primeres 48 hores, i es fan 
pesades  en  dies  consecutius  fins  a 
assolir-ne el pes constant. S’anota el 
pes final.
El contingut de partícules PM10 es de-
termina mitjançant l’equació següent:
PM10: [(Pf - Pi) x 10
6
] / V
En la qual:
– Pf és el pes final del filtre (g).
– Pi és el pes inicial del filtre (g).
– V és el volum d’aire que ha passat pel 
filtre (m
3
).
– PM10 són les partícules de mida infe-
rior a 10 µm, expressades en µg/m
3
.
Instrumentació emprada
Per a la determinació gravimètrica de 
la fracció PM10 es fa servir una balança 
analítica de tipus Sartorius 130S-F, amb 
precisió de 0,1 mg (figura 3.8).
Figura  3.8.  Balança  analítica  per  pesar  fil-
tres.
Figura  3.6.  Vista  al  microscopi  electrònic 
(2.820 augments) d’un filtre verge de fibra de 
quars per a PM10.
Figura  3.7.  Vista  al  microscopi  electrònic 
(2.880 augments) d’un filtre exposat a PM10.

34
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
í n d e x
METALL
UTILITZACIÓ
EFECTES EN EL 
MEDI
EFECTES
HUMANS
EFECTES
CANCERÍGENS
ARSÈNIC
Preservador de 
fusta, antiparasitari 
d’animals, insectici-
da, herbicida, fabri-
cació de semicon-
ductors i fabricació 
de vidre.
S’acumula sobretot 
en crancs i llagostes.
S’acumula al fetge, 
ronyó, cabells. Té 
efectes gastrointes-
tinals i provoca ano-
malies cardíaques.
Les formes quí-
miques As (III) i As 
(VI) poden provocar 
càncer de pulmó i 
pell i fetotoxicitat.
CADMI
Aliatges, fusi-
bles, soldadures 
d’alumini, bateries 
de níquel-cadmi, 
electroplaques, PVC 
(estabilitzant), fungi-
cides i insecticides.
Té efectes  sobre 
l’aire, l’aigua, el 
sòl i s’acumula en 
plantes i animals.
Es concentra al 
ronyó, el fetge i 
l’esquelet. Relacio-
nat amb la malaltia 
d’itai itai.
La forma química 
de l’òxid de cadmi 
pot provocar càncer 
de pròstata i sarco-
ma local en rates i 
humans.
ESTANY
Fabricació de 
llaunes, circuits 
impresos, metalls 
antifricció, joieria...
Les formes orgàniques s’acumulen en éssers vius.
MANGANÈS
Aliatges.
S’estudien efectes neurològics sobre els animals.
MERCURI
Obtenció de clor i 
sosa, piles i bate-
ries, plaguicides, 
pintures, antimi-
crobians indústria 
paperera.
Els compostos 
orgànics (alquil-
mercuri arilmecuri) 
s’acumulen i es 
transformen a les 
cadenes tròfiques.
Sobre el sistema 
nerviós: tremo-
lors, dificultat 
auditiva i pèrdua 
de sensibilitat a les 
extremitats.
Pot provocar proble-
mes de fetotoxicitat, 
infertilitat, avorta-
ments espontanis de 
desenvolupament, 
neurotòxics i tera-
togènics en rates i 
humans.
NÍQUEL
Recobriments 
galvànics, aliatges, 
acers, bateries.
Les formes orgàni-
ques s’acumulen.
Dermatitis, pneu-
monitis i efectes 
teratogènics.
Els compostos 
solubles poden 
provocar càncer de 
pulmó i nasal en 
rates, hàmsters, 
aus i humans.
PLOM
Fabricació de bateries 
i acumuladors, 
mineria, pirotècnia, 
pigments de pintures, 
additius antideto-
nants, de plàstics.
Té efectes sobre 
l’aire, l’aigua, el 
sòl i s’acumula en 
plantes i animals.
Pot provocar 
anèmia i s’acumula 
al teixit ossi i a 
la dentadura. 
Causa dificultats 
d’aprenentatge.
Problemes de 
fetotoxicitat, terato-
gènesi i infertilitat 
en rates, hàmsters, 
aus i humans.
ZINC
Emprat en recobri-
ments metàl·lics, 
acumuladors, 
pigments i pintures, 
en la indústria del 
cautxú i del paper.
No s’acumula a la 
cadena tròfica.
Malaties respira-
tòries i intoxicació 
per aliments.
3.2 ELS METALLS PESANTS A 
L’ATMOSFERA
3.2.1 METALLS PESANTS 
I TOXICITAT
Per  definició,  els  metalls  pesants 
són  aquells  elements  químics  que 
tenen una densitat igual o superior a 
5 g/cm
3
 en la seva forma elemental o 
quan el seu nombre atòmic és supe-
rior a 20 (excepte els metalls alcalins 
o alcalinoterris). La seva presència a 
l’escorça  terrestre  és  molt  baixa,  in-
ferior al 0,1%.
Cal aclarir que amb el terme metalls 
pesants ens referim a aquells metalls 
que són tòxics per a les cèl·lules. Al-
tres elements (arsènic, bor, bari i se-
leni), tot i no ser pròpiament metalls 
pesants,  s’engloben  dins  d’aquesta 
definició  per  origen  i  comportament 
associat.
Hi ha elements metàl·lics que són es-
sencials per a la vida (oligoelements 
o  nutrients),  la  ingesta  insuficient 
dels quals produeix deficiències fun-
cionals.  Els  elements  essencials  es 
poden transformar en tòxics quan se 
sobrepassa  un  cert  límit  de  concen-
tració. Són elements essencials, entre 
d’altres, l’alumini, el cobalt, el coure, 
el  crom,  l’estany,  el  ferro,  el  man-
ganès, el níquel, el seleni i el zinc.
Altres  metalls  pesants  no  tenen  cap 
funció  biològica  coneguda  i  són  ele-
ments  molt  tòxics  i  bioacumulables. 
Entre aquests metalls hi ha l’antimoni, 
el bari, el bismut, el cadmi, el mercuri 
i el plom.
La  bioacumulació,  és  a  dir,  l’emma-
gatzematge dins de les cèl·lules dels 
éssers  vius,  és  la  tendència  general 
d’aquests  elements,  i  això  els  con-
verteix  en  altament  tòxics,  una  toxi-
citat  que  es  deriva  de  la  impossibili-
tat  o  ineficàcia  per  part  dels  éssers 
vius d’excretar-los. La bioacumulació 
s’incrementa  a  mesura  que  els  me-
talls  circulen  per  la  cadena  alimen-
tària, als nivells superiors de la qual 
es  troben  els  valors  més  elevats  de 
contaminants.
La taula 3.3 mostra els metalls que es 
determinen  en  els  filtres  del  captador 
ubicat  al  Pont  de  Vilomara  i  Rocafort. 
Per  a  cadascun  d’ells  se  n’indica  l’ús 
més corrent i els efectes que pot provo-
car en el medi o en els éssers humans, 
i  si  presenta  efectes  cancerígens.  Cal 
indicar que aquests efectes només es 
presenten a partir d’unes determinades 
dosis, generalment altes, o en dosis in-
feriors si són elements bioacumulables 
i les exposicions són de llargs períodes 
de  temps.  No  es  presenten  aquests 
efectes si les concentracions en què es 
troben estan per sota dels límits esta-
blerts per la legislació actual. 
Taula 3.3. Metalls determinats en els filtres del Pont de Vilomara i Rocafort.

í n d e x
35
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
3.2.2 METODOLOGIA PER A LA 
DETERMINACIÓ DELS METALLS 
PESANTS
El fonament i procediment per a la de-
terminació  d’arsènic,  cadmi,  estany, 
manganès,  mercuri,  níquel,  plom  i 
zinc, del material amb partícules cap-
tat amb filtres de fibra de quars mit-
jançant  un  captador  d’alt  volum,  es 
basa en el que es descriu a la norma 
europea UNE-EN 14902:2005.
Digestió dels filtres i anàlisi
Per a la digestió dels filtres s’empra 
un digestor de microones model Mars 
5  de  la  marca  CEM.  El  digerit  obtin-
gut es dilueix amb àcid nítric (HNO
3
) 
a  l’1%,  a  una  relació  1:2,  i  s’analitza 
amb  un  equip  de  plasma  induït  per 
alta  freqüència  amb  espectrometria 
de  masses  (ICP-MS,  del  nom  en  an-
glès 
Inductively  Coupled  Plasma  Mass 
Spectrometry
)  de  la  marca  Agilent, 
model 7500 (figura 3.9). L’aparell ICP-
MS, a partir d’un corrent de radiofre-
qüència i gas argó, genera un plasma 
a temperatura superior als 10.000 °C, 
capaç d’excitar els àtoms de més de 
setanta  elements  del  sistema  periò-
dic. Els àtoms excitats són convenien-
tment separats i detectats per un es-
pectròmetre de masses. 
A  diferència  dels  altres  metalls,  el 
contingut en Hg es determina per ge-
neració d’hidrurs amb un equip de la 
marca Schimadzu (model HVG-1).
Tots els reactius utilitzats en el procés 
analític  són  de  qualitat  Suprapur®. 
S’utilitzen patrons interns en concen-
tració de 10 ppb (parts per bilió), tant 
en les mostres com en els estàndards 
de calibratge.
Límits de detecció del mètode
Els límits de detecció del mètode per 
a cada element es determinen a par-
tir de la mesura de deu blancs inde-
pendents analitzats en dies diferents 
i  que  han  estat  sotmesos  al  mateix 
procediment analític que les mostres. 
Els  valors  dels  límits  de  detecció  es 
calculen  a  partir  de  la  desviació  es-
tàndard de les deu mesures.
Expressió de resultats
Els  resultats  obtinguts  s’expressen 
en nanograms (ng) de l’element ana-
litzat per metres cúbics (m
3
) d’aire de 
la mostra segons l’equació següent:
En la qual:
– C
aire
 és la concentració de l’element en l’aire (ng/m
3
).
– V
aire
 és el volum d’aire de la mostra (m
3
).
– C
dig
 és la concentració de l’element en el digerit (µg/dm
3
).
– V
dig
 és el volum de digestió (dm
3
).
– P
T
 és el pes total del filtre (sense el marge no exposat) (g).
– P
i
 és el pes de la fracció del filtre digerida (g).
Figura 3.9. Equip d’acoblament de plasma in-
ductiu i detector de masses (ICP-MS) (marca 
Agilent, model 7500).
Taula 3.4. Valors del límit de detecció.
Pb
Mn
Cd
Hg
Sn
Zn
Límit de detecció (ng/m
3
)
0,5
2,8
0,2
0,1
0,9
43,1

36
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
í n d e x
Figura 3.10. Partícules en suspensió totals (PST) i partícules de mida inferior a 10 micres (PM10) 
durant el període d’estudi.
3.3 RESULTATS OBTINGUTS DE PAR-
TÍCULES ATMOSFÈRIQUES
La  figura  3.10  mostra  els  resultats 
mitjans  anuals  de  PST,  per  al  perío-
de comprès entre l’1 d’abril de 1999 i 
el 31 de desembre de 2004, i de PM10, 
per al període comprès entre els anys 
2005 i 2009.
Les  línies  transversals  representen 
els  límits  màxims  anuals  establerts 
per  la  normativa  en  cadascun  dels 
dos períodes.
3.4 DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS 
SOBRE PST I PM10
3.4.1 RELACIÓ ENTRE PST I PM10
La  relació  de  les  mesures  de  par-
tícules  totals  (PST)  i  de  partícules 
inferiors  a  10µm  (PM10)  depèn  del 
tipus  de  determinació  que  es  faci: 
gravimètrica, per radiació beta, etc. 
Algunes  experiències  (Facultat  de 
Ciències  Químiques,  Universitat  del 
País  Basc)  indiquen  que  si  les  me-
sures  es  realitzen  per  gravimetria, 
que és el cas del Pont de Vilomara i 
Rocafort, la relació de concentració 
de  PST  i  PM10  és  aproximadament 
de 10:8.
Al  Pont  de  Vilomara  i  Rocafort  la 
mitjana  de  PST  des  del  1999  fins  al 
2004 va ser de 51 µg/m
3
, i la mitjana 
de  PM10  per  al  període  2005-2009 
fou de 28 µg/m
3
. S’obté una relació 
de  10:5,  aproximadament,  cosa  que 
significaria una concentració menys 
elevada  de  les  partícules  més  fines 
(figura 3.10).

í n d e x
37
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
ANY
MES
TOTAL
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
JULIOL
AGOST
SET.
OCT.
NOV. 
DES.
SUPERACIONS  PST
(límit 150 µg/m
3
) 
1999
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
2000
0
1
1
0
0
0
0
1
0
0
0
0
3
2001
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
1
1
2002
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
1
1
2003
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
0
1
1
2004
0
0
0
0
0
0
0
0
1
4
0
0
5
SUPERACIONS  PM10 
(límit 50 µg/m
3
)
2005
0
0
5
0
0
2
6
0
1
0
1
0
15
2006
1
2
1
0
2
2
4
0
4
5
0
0
21
2007
1
1
1
6
0
0
4
2
0
0
1
0
16
2008
0
2
0
0
0
0
1
0
0
3
1
0
7
2009
0
3
3
0
4
0
0
0
0
0
0
0
10
3.4.2 SUPERACIONS ANUALS 
DEL VALOR LÍMIT LEGISLAT
A  partir  dels  valors  de  les  mitjanes 
diàries del període 1999 – 2009, s’han 
determinat  les  superacions  obtingu-
des cada mes i el nombre de supera-
cions anuals dels valors límits (taula 
3.5). D’acord amb la legislació vigent, 
el  valor  límit  anual  de  50  µg/m
3
  de 
PM10 no es pot superar en més de 35 
vegades a l’any.
D’ACORD AMB LA LEGISLACIó VIGENT, EL VALOR LíMIT ANUAL DE 
50 µg/m
3
 DE PM10 NO ES POT SUPERAR EN MÉS DE 35 VEGADES A 
L’ANY.
Taula 3.5. Nombre de superacions del valor límit per cada mes del període 1999 – 2009.

38
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
í n d e x
ANY
MES
TOTAL
GENER
FEBRER
MARÇ
ABRIL
MAIG
JUNY
JULIOL
AGOST
SET.
OCT.
NOV.
DES.
1999
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
s.d.
2000
2,4
56,6
79,8
221,4
21,6
15,6
37,0
44,0
32,0
78,0
588,4
2001
25,4
30,2
29,4
23,6
36,6
3,0
47,6
0,0
36,4
63,0
65,2
27,8
388,2
2002
10,2
5,6
20,0
78,4
36,6
47,8
49,2
117,8
66,2
88,2
50,6
33,2
603,8
2003
17,8
90,2
17,8
10,8
36,8
7,0
3,8
100,6
70,0
159,0
29,0
41,8
584,6
2004
0,2
102,0
67,4
104,8
33,6
27,6
17,2
17,4
12,6
10,8
0,6
35,8
430,0
2005
0,0
12,2
14,6
3,4
30,2
12,4
3,6
82,6
71,8
99,8
72,0
11,4
414,0
2006
98,6
4,6
5,0
17,4
2,2
1,8
44,2
34,4
112,2
63,2
3,6
24,2
411,4
2007
4,8
19,0
26,8
122,4
45,2
11,4
2,0
150,4
1,8
72,2
2,0
4,0
462,0
2008
17,2
25,4
20,0
61,8
150,2
114,2
29,6
58,4
40,6
89,6
56,4
54,0
717,4
2009
39,2
29,6
60,6
74,1
12,9
17,7
49,1
89,3
14,8
97,9
5,1
47,4
537,7
Taula 3.6. Precipitacions (mm) mensuals durant el període 1999 – 2009. 
s.d.: sense dades
3.4.3 POSSIBLE INFLUÈNCIA DE LA 
PRECIPITACIÓ
La  dinàmica  atmosfèrica  de  la  pe-
nínsula Ibèrica és fortament influen-
ciada per l’anticicló de les Açores, la 
posició del qual varia estacionalment 
i condiciona la circulació de l’aire en 
aquesta  zona.  En  general,  l’anticicló 
de les Açores a l’hivern se situa a la-
tituds inferiors, fet que permet el pas 
de borrasques i, per tant, afavoreix la 
renovació  de  les  masses  d’aire.  En 
canvi, a l’estiu tota la Península que-
da afectada per l’anticicló a l’oest, que 
aïlla el pas de borrasques procedents 
de l’Atlàntic i produeix llargs períodes 
d’altes  pressions,  exempts  de  movi-
ment de l’aire i pluges.
A  la  taula  3.6  s’indiquen  els  valors 
de  la  precipitació  mensual  durant  el 
període 1999-2009, a l’estació meteo-
rològica del Pont de Vilomara i Roca-
fort.

í n d e x
39
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
Taula 3.7. Direcció del vent durant el període 2000-2009.
Figura  3.11.  Gràfics  de  la  direcció  i  velocitat 
dels vents predominants al Pont de Vilomara i 
Rocafort durant el període 2000-2009.
3.4.4 INFLUÈNCIA DE LA DIRECCIÓ 
DELS VENTS PREDOMINANTS
A  la  taula  3.7  s’indiquen  els  valors 
mitjans  de  la  direcció  i  velocitat  del 
vent a la zona del Pont de Vilomara i 
Rocafort,  durant  els  anys  1999-2009. 
Aquests  valors  es  representen  gràfi-
cament a la figura 3.11.
La  direcció  del  vent  és  predomi-
nantment  del  nord  en  un  20%,  i  del 
sud  en  un  12%,  aproximadament.  La 
velocitat del vent oscil·la entre els
4,5 m/s del sud i els 1,8 m/s del nord.
De forma molt general es pot conclou-
re  que  els  vents  bufen  més  del  nord 
que del sud, encara que els vents del 
sud ho fan a més velocitat. Respecte 
a  la  influència  de  la  planta  de  piles 
i  làmpades  fluorescents  en  relació 
amb el nucli urbà del Pont de Viloma-
ra,  la  població  rep  més  la  influència 
dels vents provinents del nord (direc-
ció planta-captador-nucli urbà).
Punt cardinal
Velocitat mitjana 
del vent (m/s)
Direcció mitjana del 
vent (%)
N
0
0
NNE
0
0
NE
1,9
0,2
ENE
1,7
0,4
E
1,6
1,5
ESE
1,6
3,9
SE
1,5
8,1
SSE
1,8
20,8
S
2,0
26,9
SSO
2,0
18,7
SO
1,9
11,5
OSO
2,0
5,1
O
2,2
1,9
ONO
2,5
0,8
NO
4,2
0
NNO
5,4
0

40
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
í n d e x
3.4.5 VALORS DE COMPARACIÓ DE 
PM10 AMB ALTRES ESTACIONS DE 
CATALUNYA
La  Taula  3.8  mostra  les  dades  de 
PM10  de  86  estacions  de  mesura  a 
Catalunya l’any 2009, entre les que es 
troba la del Pont de Vilomara i Roca-
fort.  L’estació  del  Pont  de  Vilomara 
se  situa  entre  les  24  estacions  que 
el 2009 van registrar una mitja anual 
igual o inferior a 26 µg/m
3
. A més, a 
l’estació del Pont de Vilomara el 2009 
es va analitzar la qualitat de l’aire el 
78 % dels dies de l’any. Només a sis 
estacions es van tenir un percentatge 
de dades superior. 
PUNT DE MESURAMENT
VALORS LÍMIT
DADES
VL 
anual:
40 µg/m
3
VL
diari:
50 µg/m
3
Mitjana 
anual
P90
Nre. de 
supera-
cions del 
VLdiari
Nre. 
total de 
dies
% Dades
la Sénia (repetidor)
14
23
0
182
50
els Torms
14
23
0
 336
92
Figols (Roca del Querol)
14
27
2
307
84
Sort (escola caiac)
16
31
4
129
35
Cap de Creus
17
25
0
 317
87
Ametlla de Mar (Escola Nautica)
18
27
5
182
50
Tortosa (CAP el Temple)
19
31
4
176
48
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Viver)
20
34
8
314
86
Bellver de Cerdanya (escola municipal)
21
34
6
151
41
Berga (poliesportiu)
21
33
0
126
35
Constantí (Gaudí)
22
36
3
151
41
Sitges (Vallcarca-Dipòsit d'aigües)
23
35
9
219
60
Mataró (laboratori d'aigües)
23
37
4
154
42
Berga (IES Guillem de Berguedà)
25
37
0
108
30
Gavà -AENA
25
36
3
62
17
Badalona (Guardia Urbana)
25
46
1
24
7
Sta. Maria de Palautordera (Martí Boada)
25
38
0
153
42
Mataró (c/Pablo Iglesias)
25
38
3
280
77
la Bisbal d'Empordà (Ajuntament)
26
40
6
158
43
Tarragona (Universitat Laboral)
26
41
7
186
51
Viladecans - Atrium
26
36
2
67
18
Castellar del Vallès (Ajuntament)
26
40
4
193
53
Sta. Margarida i Els Monjos-La Ràpita (Antistiana)
26
43
15
266
73
Sta. Margarida i Els Monjos-Els Monjos (ca l'Antic)
26
41
11
297
81
El Pont de Vilomara i Rocafort
26
40
10
285
78
Tiana (Ajuntament)
27
41
7
168
46
Cassà de la Selva (Ajuntament)
27
45
8
156
43
Igualada (Masuca)
28
42
8
143
39
Manresa (escola La Font)
28
49
14
147
40
Vila-seca (Renfe)
28
46
6
131
36

í n d e x
41
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
Taula 3.8. Partícules en suspensió PM10 a diversos punts de mesura de Catalunya (2009).
PUNT DE MESURAMENT
VALORS LÍMIT
DADES
VL 
anual: 
40 µg/m
3
VL
diari:
50 µg/m
3
Mitjana 
anual
P90
Nre. de 
supera-
cions del 
VLdiari
Nre. 
total de 
dies
% Dades
Vilanova i la Geltrú (Ajuntament)
28
42
5
144
39
Tarragona (DARP)
28
40
10
170
47
Tona (IES Tona)
29
44
8
186
51
Reus (Tallapedra)
29
46
14
186
51
Tarragona (Bonavista)
29
44
13
180
49
Mataró (Cros)
29
44
8
277
76
Rubí (Ca n'Oriol)
29
48
8
149
41
l'Arboç (escola St. Julià)
30
47
13
144
39
Girona (Mercat del Lleó)
30
45
6
143
39
Terrassa (mina pública d'aigües)
30
46
10
196
54
St. Celoni (Carles Damm)
31
46
7
159
44
Esplugues de Llobregat (escola Isidre Martí)
31
45
8
111
30
Tarragona-Port (moll inflamables)
31
45
12
194
53
Sabadell (IES Escola Industrial)
32
49
12
141
39
Caldes de Montbui (Ajuntament)
32
48
11
153
42
Montornès del Vallès (pl. del Poble)
32
49
14
161
44
Sentmenat (Ajuntament)
32
47
12
199
55
Vilanova del Camí (casal gent gran)
32
45
8
101
28
Lleida (Irurita - Pius XII)
33
57
20
147
40
Súria (escola St. J. Calassanç)
33
52
17
153
42
Castellbisbal (av. Pau Casals)
33
49
13
161
44
Sta. Coloma de Gramenet (Ajuntament )
33
50
17
173
47
Barcelona (IES Verdaguer)
33
51
22
213
58
Molins de Rei (Ajuntament)
33
48
14
171
47
Manlleu (IES Antoni Pous i Argila)
34
52
21
158
44
l'Hospitalet de Llobregat (av. T. Gornal)
34
51
19
176
48
Barcelona (Zona Universitària)
34
52
30
225
62
Martorell (Canyameres - Claret)
34
50
17
167
46
Barcelona (Parc Vall d'Hebrón)
34
57
42
264
72
Barcelona (Port Vell)
34
52
42
319
87
St. Feliu de Llobregat (Eugeni d'Ors)
35
50
14
147
40
PUNT DE MESURAMENT
VALORS LÍMIT
DADES
VL 
anual:
40 µg/m
3
VL
diari:
50 µg/m
3
Mitjana 
anual
P90
Nre. de 
supera-
cions del 
VLdiari
Nre. 
total de 
dies
% Dades
Terrassa (Pare Alegre)
36
51
18
172
47
Vic (centre cívic Sta. Anna)
36
50
18
178
49
Pallejà (mercat municipal)
36
53
18
143
39
St. Cugat del Vallès (Parc St. Francesc)
36
54
22
184
50
Mollet del Vallès (pista atletisme)
37
55
25
169
46
Montornès del Vallès (escola Marinada)
38
58
31
174
48
el Papiol (centre dia Josep Tarradellas)
38
55
29
176
48
Granollers (c/Francesc Macià, 145)
38
58
30
145
40
St. Adrià de Besòs (Olímpic)
39
59
29
150
41
Manresa (Ajuntament)
39
54
4
13
4
Sta. Perpètua de Mogoda (Onze de Set.)
39
58
35
169
46
Montcada i Reixac (Ajuntament)
40
62
36
160
44
St. Andreu de la Barca (escola Josep Pla)
40
55
33
167
46
Barcelona (Gràcia - St.Gervasi)
40
56
41
230
63
St. Vicenç dels Horts (Verge del Rocío)
40
63
44
161
44
Barcelona (pl. Universitat)
40
59
40
221
61
Barberà del Vallès (Ajuntament)
41
57
26
108
30
El Prat de Llobregat- St. Cosme
41
55
8
39
11
Barcelona (Eixample)
41
63
18
70
19
Vilanova i la Geltrú (centre cívic Tacó)
41
67
39
154
42
Sabadell (Gran Via)
41
57
30
162
44
Rubí (Escardívol )
42
61
29
109
30
El Prat de Llobregat (església)
43
64
48
160
44
Barcelona (Poblenou)
46
70
83
224
61
Barcelona (Sants)
48
76
95
226
62

42
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
í n d e x
3.4.6 CONCLUSIÓ FINAL SOBRE