Nutq texnikasi qo‘llanma Sa’nat va Madaniyat institutlarining o‘qituvchi va

---

MAXSUMA HOJIMATOVA
SAHNA NUTQI
(NUTQ TEXNIKASI)
Qo‘llanma Sa’nat va Madaniyat institutlarining o‘qituvchi va
talabalariga mo‘ljallangan
Toshkent
«
Yangi asr avlodi»
2007

---

Ushbu qo‘llanmada so‘z san’atida mukammallika erishishning
dastlabki bosqichi – nutq texnikasi haqida so‘z yuritiladi. U to‘g‘ri
talaffuz, nafas olish, artikulyatsiya, ovoz sozlash va yaxshi diksiyani
yo‘lga qo‘yishdagi mashqlar hamda multimediya (elektron varianti)
bilan to‘ldirilgan.
Mas’ul muharrir:
H.ISMOILOV,
filologiya fanlari nomzodi
Taqrizchilar:
A.NOSIROVA,
pedagogika fanlari nomzodi, dotsent
ISBN 978-9943-08-235-9
© Maxsuma Hojimatova, «Sahna nutqi». «Yangi asr avlodi», 2007-yil.
Kitobxon.Com

---

SO‘ZBOSHI
«O‘z fikrini mutlaqo mustaqil ona tilida ravon,
go‘zal va lo‘nda ifoda eta olmaydigan utaxassisni
 avvalambor, rahbar kursisida o‘tirganlarni bugun
tushunish ham, oqlash ham qiyin».
I.KARIMOV
Biz bilàmizki, so‘z fikr ifodàsidir. Ammo råàl hàyotdà o‘zàro
so‘zlàshuvdà hàm fikrni àytish uchunginà muloqotdà
bo‘lmàymiz. Hàyotimizdàgi so‘zlàr tilning ifodà vositasi bo‘lib,
shårigimizning ongidà u yoki buni o‘zgàrtirish uchun xizmàt
qilàdi.
Tåàtr sàn’àtidàgi nutq, àlbàttà, o‘z xàtti-hàrkàtigà ågà
bo‘lmogi zàrur. Aktyor uchun bu o‘z màqsàdigà årishish uchun
kuràsh vositàsidir. So‘z hàràkàti hàmmà vàqt ko‘p qirràli hàmdà
màzmundor bo‘làdi. O‘zining ko‘p qirràli xususiyati bilan u
inson ruhiyatiga tà’sir åtàdi. Bu inson tàsàvvuri và hissiyotigà
tà’sir åtadi deganidir.
Aktyor sàhnàdosh sherigining ongigà tà’sir åtishi uchun uning
nutqi màntiqàn to‘g‘ri hàmdà ishontirà olàdigàn tàrzdà
bo‘lmog‘i và uning hàr bir so‘zidàgi tovushilàr o‘z tàlàffuz
meyoriga ega bo‘lishi kåràk. Shu bois tåàtr màktàbining àsoschisi
K.S.Stànislàvskiy «Artist uchun so‘z oddiy bir tovush bo‘lmày,
obràzlàrni uygotuvchi vosità bo‘lmog‘i kåràk.
Shu bois sàhnàdà shårigingizni qulog‘igà åmàs, uning
ko‘zlàrigà gàpiring», – dåydi.
Sàhnà nutqi tåàtr sàn’àtining àjràlmàs qismi và àktyorlik
màhoràtining àsosiy ifodàviy vositàlàridàn biri hisoblànàdi.
3
Kitobxon.Com

---

4
«Sàhnà nutqi» fàni «Aktyorlik màhoràti» fàni bilàn bir qàtordà
bo‘làjàk àktyorni g‘oyaviy và ijodiy jihàtdàn tàrbiyalàshdà
yåtàkchi fànlàr qàtoridàn o‘rin olgàn.
Ifodali o‘qish jarayonida nafas, ovoz va nutq a’zolari faol
ishtirok etadi. Ifodali o‘qish kishilik nutq faoliyatining maxsus
e’tibor berilgan ko‘rinishi bo‘lganligi uchun u kundalik maishiy
nutqdan sezilarli farq qiladi. Shunga ko‘ra, ifodali o‘qishda nutq
a’zolarining ishtiroki ham kundalik, maishiy nutq jarayonidagiga
qaraganda anchagina faol bo‘ladi. Nutq a’zolarini
faollashtirishga ko‘maklashuvchi mashqlar majmuasiga nutq
texnikasi deyiladi.
Màzkur qo‘llànmàni muàllifning ko‘p yillik àmàliy, nazariy
pådàgoglik tàjribàsi dåyish mumkin. Shuningdåk u shu
pàytgàchà «Sàhnà nutqi và notiqlik sàn’àti» kàfådràsidà
tàyyorlàngàn bir qàtor o‘quv qo‘llànmàlàrini màzmunàn
to‘ldiràdi và boyitàdi.
Hozirgi vàqtdà tåàtr sàn’àti, televidenie và ràdiodàgi nutqda
pàydo bo‘lgàn qusurlàr hamda nutqimizdàgi nuqsonlàrni
bàrtàràf åtish và jilvàdor jonli nutqqà årishishdàgi ishlàr
ko‘làmidàgi màshqlàr màjmuàsigà å’tibor bårish muàmmosini
tug‘diràdi. Shu bois so‘z sa’natida mukàmmàllikkà årishish
yo‘lidàgi urinishlàr qo‘llànmàdà àks åttirishni vàzifà qilib
qo‘ydik.
O‘quv qo‘llànmada berilgan màshqlàr oddiylikdàn
mufàssàllikkà årishish yo‘lidàgi urinishlàr bo‘lib, nàzàriy
jihatdan mukammal hàmdà àmàliy jihatdan multimådiya bilàn
to‘ldirilgàn.
Shu bilàn birgà tà’kidlàsh joizki, màzkur qo‘llànmà àvvàlgi
nàshr åtilgànlàridàn ko‘pginà jihàtlàri bilàn fàrqlànàdi. Ång
àvvàlo qo‘llànmàdà nutq tåxnikàsi, yo‘nalishi và måtodikàsi
umumlàshgàn và yaxlit tàrzdà qàmràb olingan.
Qo‘llànmàning birinchi bo‘limida sàhnà nutqining
muhim jihàtlàridàn biri bo‘lgàn tàlàffuz màsàlàsigà e’tibor
qàràtildi. Tàlàffuz tåxnikàsi, undàgi kàmchiliklàr và ulàrni
kåltirib chiqàruvchi omillàr hàmdà nutq à’zolàridàgi nuqsonlàr
ustidà ishlàsh måtodlàri hàqidà so‘z yuritildi. Tàlàffuzni
yaxshilàshgà qàràtilgàn bir qàtor màshqlàr shodàsi tàvsiya åtildi.
Kitobxon.Com

---

5
Qo‘llanmaning ikkinchi qismi nutq tovushlarining fonetik
sistemasini o‘rganishga bag‘ishlanadi. Tovushlarning hosil
bo‘lishi hamda o‘zgarishlarining talaffuz bilan bog‘lanishini
o‘rgatadi. Qo‘llanmada yana nutq organlari harakati va
ularning shakllanishidagi mashqlar majmuasi berilgan.
Ushbu bo‘imda nutq tovushlàrini idrok åtishdà tilshunos
olimlàr Nusràtullà Jumàxo‘jàåv, Ràvshàn Jomonovning yangi
o‘zbåk àlifbosi và o‘quv qo‘llànmàsigà tàyanildi. Bu bo‘lim
o‘zbåk tilidàgi nutq tovushlàrini o‘rgànish måtodi bo‘lib qolàdi.
Nutq tovushlàrini o‘rgànish tovush, tovush birikmàsi, nutq
bo‘làgi singàri oddiydàn muràkkàbgà tomon tàmoyili àsosigà
qurildi. Hàr bir tovush uchun bårilgàn màshqdàn so‘ng ulàrni
mustàhkàmlàsh, tàlàffuzni yanàdà yaxshilàsh uchun shå’riy
màtnlàrdàn và tåz àytishlàrdàn nàmunàlàr bårildi.
Uchinchi bo‘limni sàhnà nutqi và umumàn nutqni
o‘stirishdàgi yangi yo‘nalish dåyish mumkin. Bu bo‘limdà àudio
và vidåo vositàlàri orqàli nàfàs, tàlàffuz, ovoz, orfoåpiya kàbi
màsàlàlàrni komplåks hàl åtishgà harakat qilindi. Undà A.M.
Brussår và M.N.Ossovskàyalàrning «Glàgolim ru» nutq
tåxnikàsi qo‘llànmàsigàn foydalanildi. Ushbu bo‘limdàgi
màshqlàrning bàrchàsi nutqni ràvon qilish uchun nutq
à’zolàrining må’yordà ishlàshini yo‘lgà qo‘yishgà qàràtilgàn. Hàr
bir màshq ko‘rgàzmàli matåriàl bilàn boyitilgàn, bu åsà nutq
o‘stirish ishini ànchàyin yångillàtishgà xizmàt qilàdi.
Qo‘llànmà muàllifi uni yaràtilishidà o‘z fikr và
mulohàzàlàrini bildirgànliklàri uchun «Sahna nutqi va notiqliq
sa’nati» kafedrasi proffesori L.A.Xo‘jaeva hàmdà fàlsàfà fànlàri
nomzodi dotsånt M.Umàrovlàrgà chuqur minnàtdorchilik
bildiràdi.
Ushbu qo‘llanma yuzasidan soha mutaxassislari, qiziqqan
barcha kitobxonlar o‘z fikr-mulohazalarini bildiradilar, degan
umiddamiz.

---

6
BIRINCHI BO‘LIM