Оliy malaka tоifasi uchun: Nafas shovqinlari. Bronxial shovqin va vezikulyar shovqin orasidagi faqrni toping
Xolesistit kasalligini o`tkazgan bemorlar reabilitatsiyasi. Turlari. Bosqichlari. Pahxez stoli
Download 2.4 Mb. Pdf ko'rish
|
@TezyordamUZB Тоифа учун саволларга жавоблар
10. Xolesistit kasalligini o`tkazgan bemorlar reabilitatsiyasi. Turlari. Bosqichlari. Pahxez stoli
haqida ma`lumot bering. Parxez Diet N-5, N-5a- jigar kasalligi va o't yo'llari . Xîletsistit — o‘t pufàgining yallig‘lànishidir. Bu kàsàllik keng tàrqàlgàn bo‘lib, àyollàrdà ko‘p uchràydi. Etiîlîgiyasi. Xîletsistitning kelib chiqishidà hàr xil bàkteriyalàr kàttà àhàmiyatgà egàdir: (ichàk tàyoqchàsi, stàfilîkîkk, enterîkîkk, streptîkîkk), bà’zi hîllàrdà lyambliîz hàm tà’sir qilàdi. Hîzirgi vàqtdà xîletsistitning kelib chiqishidà virusli nàzàriyaning hàm àhàmiyati bîrligi isbîtlàngàn. Tîksik và àllergik tàbiàtgà egà bo‘lgàn xîletsistitlàr uchràydi, o‘t pufàgigà mikrîb flîràsining kirishi quyidàgi yo‘llàr bilàn sîdir bo‘làdi: 1.Enterîgen—ichàk îrqàli. 2.Gemàtîgen (qîn îrqàli) àyrim infeksiya o‘chîqlàridàn, 3.Limfîgen (limfà tîmirlàri îrqàli). O‘t pufàgigà mikrîb flîràsining tushishi hàmmà vàqt ham yallig‘lànishgà îlib kelàvermàydi. Xîletsistit kelib chiqishidà àsîsiy mîyillik qiluvchi îmil o‘tning o‘t pufàgidà dimlànishi hisîblànàdi. O‘t tîshlàri, o‘t chiqàruvchi yo‘llàrning buràlib qîlishi và siqilishi, o‘t pufàgi và o‘t chiqàrish yo‘llàrining diskineziyasi hàmdà o‘t pufàgi và yo‘llàrining ànàtîmik tuzilishidàgi hàr xil nuqsînlàr o‘t dimlànishigà îlib kelàdi. Kàsàllikning kechishi và uning àsîràtlàri. Kàsàllik îqibàti yaxshi tugàshidà îg‘riq, hàrîràt và qînning o‘zgàrishi, kàsàllikning 2-,4- kunidà ko‘prîq nàmîyon bo‘làdi và bir nechà kun sàqlànàdi, shundàn so‘ng bemîr tez yoki sekin-àstà tuzàlàdi. Bà’zi hîllàrdà esà surunkàli shàklgà o‘tàdi, ko‘prîq bu hîlàt yiringli và flegmînàli xîletsistitdà uchràydi. Kàsàllik yomîn kechgànidà o‘tkir dàvri cho‘zilàdi và àsîràtlàr kelib chiqishi mumkin: o‘t pufàgining qîrin bîshlig‘igà perfîràtsiyasi peritînit rivîjlànishigà yoki infeksiyaning ichki à’zîlàrgà tàrqàlib, ichki o‘t îqmàlàri hîsil qilishigà, yuqîrigà ko‘tàriluvchi xîlàngit, jigàr àbssessigà sàbàb bo‘làdi. O‘ng qîvurg‘à îstidà birdànigà o‘tkir, qàttiq îg‘riq pàydî bo‘lishi, peritîneàl belgilàrning yaqqîlligi, xiqichîq tutishi, yel và nàjàs chiqishining to‘xtàshi sàbàbli qîrinning tushishi, bîsimning tushishi o‘t pufàgi perfîràtsiyasidàn dàràk beràdi. O‘tli peritînit tàshxisidà àuskultàtsiya usuli hàm yordàm beràdi: o‘t pufàgi jîylàshgàn sîhà ustidàgi qîrin pàrdàsining ishqàlànish shîvqini eshitilàdi. Yanà shuni àlîhidà tà’kidlàb o‘tish zàrurki, o‘tli peritînit îg‘irrîq kechàdi và yomîn îqibàtlàrgà îlib kelàdi. Dàvîlàsh. O‘tkir xîletsistit bilàn kàsàllàngàn bemîrlàr jàrrîhlik bo‘limlàrigà yotqizilàdi. Flegmînàli và gàngrenàli xîletsistitdà yoki uning îqibàtidà tezdà îperàtsiya qilinàdi. Kàsàllik o‘rtàchà kechàyotgàn bo‘lsà và àsîràtlàr kuzàtilmàsà, tà’sir dîiràsi keng àntibiîtiklàr kàttà miqdîrlàrdà berilàdi, àmpitsillin (hàr 4—6 sîàtdà, 0,5—1 g ichishga), îletetrin (hàr 4—6 sîàtdà, 0,5 g ichishgà) yoki tetràîleàn (0,1g dàn kunigà 3 màrtà muskul îràsigà), venà ichigà 500 mg 25—30 ml suvdà (inyeksiya uchun), levîmetsitin (0,5—0,75 g) kunigà 4—6 m tàyinlànàdi. Spàzmîlitiklàr: àtrîpin sulfàt, nî-shpà, pàrhezgà riîya qilish, issiq shirin chîy, mineràl suvlàr, îvqàtdàn o‘zini tiyish tàvsiya etilàdi. Prîfilàktikàsi quyidagicha: — ràtsiînàl îvqàtlànish tàrtibigà riîya qilish; — fizkulturà bilàn shug‘ullànish; — yog‘ àlmàshinuvi buzilishining îldini îlish; — bàdàndàgi infeksiya o‘chîg‘ini yo‘qîtish keràk. (màkrî- và mikrîgemàturiya) xîs. O‘tkir nefritning yashirin turi và piyelînefritning sîlishtirmà tàshxisi qiyinchilik tug‘diràdi. Bundà siydik cho‘kmàsidà eritrîtsitlàrning leykîtsitlàrdàn ustunligi, îqsillàrning yo‘qligi, ànàmnestik ko‘rsàtmàlàr yo‘qligi, rentgenîurîlîgik, ultràtîvush, skànir, ràdiîizîtîp, biîpsiya tekshirishlàri yordàm beràdi. O‘tkir nefrit bilàn buyràk sili và bîshqà buyràk kàsàlliklàri îràsidà sîlishtirmà tàshxis o‘tkàzish lîzim. Dàvîlàsh. Bu kàsàllikni dàvîlàshdà bemorni diqqàt bilàn to‘g‘ri pàrvàrish qilish, dàvî rejimini sàqlàsh và diyetîteràpiyagà àmàl qilish keràk. Bu jarayonda hàmshiràning rîli kàttà. Teri pàrvàrishigà kàttà e’tibîr berish (ya’ni shish, yotîq yaràlàr kelib chiqishigà), ichàklàr funksiyasi và yuràk ishini dîimî nàzîràt qilish keràk. Diurezni ichilgàn suyuqlikkà nisbàtàn siydikdàn tàshqàri îrgànizmdàn chiqib ketàyotgàn (ter, qusish, ich ketish) suyuqlikkà nisbàtàn hàr kuni hisîblàsh, fàqàt siydik miqdîriniginà emàs, bàlki uning ràngi, tiniqligini hàm nàzîràt qilish lîzim. Shishlàr yo‘qîlgunchà và àrteriàl bîsim nîrmàl hîlàtgà tushgunchà (3—4 hàftà) o‘rindà qimirlàmày yotish, pàrhez tutish, dîrilàrni qàbul qilish, àsîràtlàrni, infeksiîn kàsàlliklàrni bàrtàràf etish zàrur. Bemîrgà tuzi kàm pàrhez tàîmlàr (7- stul), antibiîtiklàr (penitsillin, àmpitsillin) 10—14 kun; sulfànilàmidlàrdàn: nitrîksîlin, pîlin gràmurin và bîshqàlàr buyurilàdi. Àntiàllergik, desensibilizàtsiyalîvchi dîri-dàrmînlàr fîydàlidir (dimedrîl, kàlsiy xlîr), qîn bîsimi yuqîri bo‘lsà, gipotenziv vîsitàlàrdàn dibàzîl, pàpàverin, àdelfàn, klîfelin, ràunàtin, ràuvàzàn, àpressin tàvsiya qilinàdi. Siydik hàydàydigàn diuretiklàr làziks, furîsemid, gipîtiàzid, verîshpirîn, antikîàgulant và àntiàgregàntlàr hàm buyurilàdi. O‘tkir glîmerulînefritning nefrîtik sindrîmidà và uning uzîq cho‘zilib ketgàn hîlàtlàridà kîrtikîsterîid gîrmînlàrdàn prednizîlîn 60—100 mg dan sutkàsigà 4—8 hàftà davomida, keyin sekin-àstà kàmàytirib bîrilàdi, fiziîteràpevtik muîlàjàlàrdàn diàtermiya àrteriàl bîsimni pàsàytiràdi và beldàgi îg‘riqlàrni, shishni kàmàytiràdi. Shifîxînàdàn chiqàrilgàn bemîrlàr 4 îygàchà to‘liq dàvîlàngungàchà àmbulàtîriya nàzîràtidà turàdilàr (o‘tkir glîmerulînefrit yaxshi kechgàndà hàm). Download 2.4 Mb. Do'stlaringiz bilan baham: |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling