Tarix-7 2017.(Uzb). indd

125-rasm. 
Asteklarning 
rasmli taqvimlari
126-rasm. Chichen-
Itsadagi rasadxona

---

153
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
Piktîgràfik yozuv (lîtinchà pictus – ràsmli và 
yunoncha grapho – yozàmàn, ràsmli yozuv) – 
ma’lumîtning umumiy màzmunini ràsm îrqàli yoki 
ràsmlàrni kåtmà-kåtligi îrqàli eslàb qîlish màqsà-
didà tàsvirlàsh. 
Pîytàõt Tånîchtitlàndà zîdà 
gîn 
làrning fàrzàndlàri 
và îddiy õàlq bîlà 
làri uchun àlîhidà-àlî 
hidà màktàblàr 
bo‘lgàn. Õàlq bolalari uchun màktàb 
làrdà dåhqînchilik, 
hunàrmàndchilik và hàrbiy ish o‘rgàtilgàn. Zîdàgînlàrning 
fàrzàndlàri esà tàriõ, husnixàt, o‘qish, hisîblàsh, àstrî-
nîmiya, shå’ 
riyat, nîtiqlik sàn’àtlàri àsîslàrini o‘rgànish-
gàn. Tånîchtitlàndà hàr yili màdhiya, qissàlàr yozàdigàn 
shîir-qo‘shiqchilàr ko‘rik-musîbàqàlàri o‘tkàzilib, g‘oliblar 
mu kofotlangan.
Inklar. Zîdàgînlàrning bîlàlàri 
màõsus màktàblàrdà o‘qigàn. Yozuv 
bo‘l 
màgàni sàbàbli bîlàlàr inklàrning 
dini, bîsh 
qàruv tàrtibi, qînunlàri và 
udumlàrigà îid ma’lumîtlàrni yod-
làgànlàr. Inklàr 
ning o‘zigà õîs «tu-
gunli õàti» (kiðu) bo‘lib, uning sir
-
làri fàqàt ruhîniylàrgà ma’lum edi.
Inklàrning màtåmàtikà, àstrî 
nî-
miya, gåîgràfiya, tibbi 
yot, bîtànikà 
và bîshqà ilm-fàn sîhà 
làridà chuqur bilimlàri bo‘lgàn. 
Ulàrning àniq tàqvimi 12 îygà bo‘lingàn. Tàbiblàr insîn-
ning bîsh suyagidà jàrrîhlik muîlàjàlàrini àmàlgà îshirish-
ni bilgànlàr.
Afrika xalqlari madaniyati. Afrika xalqla 
rida avlod-
dan-avlodga o‘tib kelgan ajoyib afsona va ertaklar ko‘p 
bo‘l 
gan. Ular qimmatli tarixiy manba bo‘lib xizmat qiladi.
Afrika xalqlari ichida o‘z yozuviga ega bo‘lganlari ham 
bor edi. Jumladan, Aksumda IV asrdayoq mahalliy yozuv 
islohoti o‘tkaziladi. Bu alifbo Efiopiyada hozirgi kunga 
qadar saq 
lanib qolgan. Aksumda quri 
lish sohasida, ayniqsa, 
katta yutuqlarga erishilgan. Bu davrda qurilgan saroylar,