48
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
ko‘plab umumiylikka ega bo‘lgan.
Muhim ilohlardan
biri urush va hosildorlik xudosi Astar «Tonggi yulduz»
ko‘rinishida tasavvur etilgan. Oy xudosi – Sin,
ona xudo
– Lat bo‘lgan. Quyosh xudosi
dahshatli va halokatli
hisoblangan. Arablar tabiiy va qo‘lda
tayyorlangan tosh
ustunlarni e’zozlashgan, ularni
ilohlar uyi va siymosi deb
bilishgan.
Ijtimîiy tångsizlikning pàydî bo‘li-
shi. VI àsrdà àhîli sîni ko‘payib,
qàbilàlàr îrà
sidà
suv manbalari va
yaylîvlàr
uchun ku
ràsh kuchàygan.
Ulàr ning turli ilîh làrgà sig‘i ngànligi
ham qàbilàlàr îràsidàgi zid di yatlàrni
yanàdà kåskinlashtirgan. Urushlàrdà
olingàn hàrbiy o‘ljàlàr qàbilà sàr-
dîrlàri va hàrbiy yo‘l bîsh chi làr-
ning bîyib bîrishiga olib kelgan.
Buning nàtijàsi o‘laroq urug‘-qàbilà
zîdàgînlàri shàkl
làna boshlagan.
Bu jàràyon VII àsrning bîsh
là
ri
dà
urug‘chilik tuzumining inqirîzini tåz
làsh
tirgan.
Erîn shîhi
Õisràv I Yamanni 570-yilda istilî
qilishi
bilàn kàrvîn yo‘li erînliklàrgà qàràshli Ikki dàryo îràli-
g‘igà siljiydi. Sàv
dîning inqirîzi bàrchà arab àhîlisining
hàyotini mushkullashtirgan. Bu hîlat màr
kàzi Màk
kà
shàh
ri bo‘lgàn, àsîsàn quràysh qàbilàsi yashày
digàn Hi-
jîzdà
aniq-rav
shan nà
mîyon bo‘làdi.
Islîm dini và àràblàrning birlàshuvi. Vujudga kelgan
iqtisîdiy inqirîz ko‘chmàn
chilàrni yangi yårlàrni istilî
qilishgà, yaylîvlàrni kångàytirishgà undàydi. Bu pàytdà
qo‘shni Vizàntiya va Erîn kàbi dàvlàtlàrdà iqtisîdiy tàng-
lik, kuchli qo‘
shinning bo‘lmàsligi àràblàrgà qo‘l kålàdi.
Vujudgà kålgàn vàziyatdà yangi – islîm dini àràblàrning
birlàshuvigà õiz
màt qilàdi.
Do'stlaringiz bilan baham: