Tarix-7 2017.(Uzb). indd

Àngliya pàrlàmånti. Àngliyadà birinchi pàrlàmånt 
1265-yilda chàqiri 
làdi. Pàrlàmånt tàrkibidà bàrînlàrdàn 

---

101
IV BÎB. YEVROPADÀ MARKAZLASHGAN DÀVLÀTLÀRNING TÀSHKIL TÎPISHI
tàshqàri, ruhîniylàr, hàr bir gràflikdàn ikkitadan ritsàr 
hàmdà yirik shaharlàrdàn ikkitàdàn vàkillàr to‘plàngàn. 
Pàrlàmånt XIV àsrdàn lîrdlàr và umum pàlàtàlàrgà bo‘linà-
di. Lîrdlàr pàlà 
tàsidà qirîl tàklif etgàn zîdàgînlàr, 
yåpiskîplàr, àbbàtlàr màjlis o‘tkàzgànlàr. Umum 
pàlàtàdà 
esà ritsàrlàr và shahar 
liklàr vàkillàri qàtnàshgàn. 
Pàrlàmånt – fransuzcha parle – «gàpirmîq» so‘zi-
dàn îlingàn.
XIV àsrdàn boshlab pàrlàmånt sîliqlàr tàyinlàshdàn 
tàsh 
qàri, qînunlàr ishlàb chiqish và qàbul qilishdà qàt-
nàshish huquqini qo‘lga kiritàdi.
1. Nîrmàndlàr istilîsining Àngliya uchun àhàmiya-
tini ta’riflàb båring.
2. Fåîdàl jàmiyatining Àngliya và Fransiyadà o‘rnà-
ti 
lishi xususi 
yatlàrini qiyoslàb, fàrqlàrini àniqlàng.
3. «Buyuk îzîdlik õàrtiyasi»ni siz qàndày tushun-
dingiz?
4. Àngliya pàrlàmånti hàqidà so‘zlàb båring.
83-rasm. Vestminster saroyi, hozirgi Buyuk Britaniya 
parlamenti joylashgan bino

---

102
IV BÎB. YEVROPADÀ MARKAZLASHGAN DÀVLÀTLÀRNING TÀSHKIL TÎPISHI
27-§. ANGLIYA O‘RTA ASRLAR SO‘NGIDA
Àngliya yuz yillik urushlàr dàvridà. Yuz yillik urushlàr 
Àngliya iqtisîdiyotigà ham kàttà zàràr yåtkàzdi. Qirol Ri-
chàrd II 1377-yilda mamlakatda qo‘shimchà jîn sîlig‘i 
jîriy etdi. 1380-yilda jîn bîshi sîlig‘i 3 bàrà 
vàrgà îshiril-
di. Sîliqni yig‘ishdàgi suiistå’mîlliklàr, nîhàqliklàr Angli-
yadà õàlq qo‘z 
g‘îlîni boshlanishigà sabab bo‘ldi.
Kàmbàg‘àl ruhîniylàr va rîhiblàrdàn õàlq vîizlàri 
yåtishib chiqqan. Õàlq îràsidà kàttà îbro‘gà erishgàn Jîn 
Bîll o‘z va’zlàridà «Îdàm Àtî yer hàydàb, Mîmî Hàvî 
chàrõ yigirgàn paytdà kim dvîryan bo‘lgàn!» dåb àytgàn 
kinîyali so‘zlàri qishlîqlàrdà tåz-tåz tàkrîrlàngàn. Jon 
Boll hamma odam teng, yer esa uni ishlayotgan kishini-
ki ekanligini ana shu bilan isbotlar edi. U àrõiyåpiskîp 
buyrug‘i bilàn qàmîqqà îlingan.