99
IV BÎB. YEVROPADÀ MARKAZLASHGAN DÀVLÀTLÀRNING TÀSHKIL TÎPISHI
barcha yirik yer egalàrini qirîlgà sîdiqlikkà qàsàmyod
qildiràdi.
Qirîlning eng yirik mulkdîr bo‘lishi, bàrînlàrgà esà
yer-mulklàri
ning turli vilîyatlàrdàn tàqdim
etilishi Fran-
siya
dàgi kàbi mustàqil gràf
liklàrning tàshkil tîpishigà to‘s-
qin
lik qilàdi. Nîrmàndlàr istilîsi nàtijàsidà Àngliya dåh-
qînlàrigà zulm o‘tkàzish kuchàyadi.
O‘z hokimiyatini mustàhkàmlàsh màqsàdidà nîrmàndlàr
Àngliya bo‘ylàb ko‘plàb qàl’àlàr qurdirgàn. Ulàrdàn eng
màshhuri Lîndîndàgi
Tàuer bo‘lib, u hozirgacha mavjud.
Àngl-sàkslàrning dîimiy qo‘zg‘îlîn ko‘tàrish õàvfi bàrîn-
làrning qirîl tåvàràgidà yanàdà jiðslàshuvigà îlib kålàdi.
Istilî qilingàn màmlàkàt iqtisodiy imkîniyatlàrini
bilish
màqsàdidà Vilgålm Yevropadà ilk màrîtàbà 1086-yili yer-
mulk và àhîli ro‘yõàtini o‘tkàzadi. Ro‘yõàtgà îluvchilàr
sàvîllàrigà fàqàt hàqiqàtni aytib jàvîb bårish hàqidà
qàsàmyod qildirilishi õàlq îràsidà ro‘yõàt vàràqàlàrining
«Dàh
shàtli sud kitîbi» nîmini îlishigà sàbàb bo‘làdi.
Bàrînlàrning àhîligà zulmini chåklàsh uchun gràflik-
làrdàgi àngl-sàks màhàlliy sudlàri sàqlàb qîlinàdi. Màm-
làkàt gràfliklàrgà bo‘linib, ulàrning hàr birigà qirîl vàkili –
shårif tàyinlànàdi.
XII–XIII àsrlàrdàn boshlab Angliyada dåhqînlàr
kuràshi kuchà
yadi. Ulàrning bir qismi o‘z õo‘jàyin-
làridàn qîchib o‘r
mînlàrdà yashàydi. Qîchîqlàr birlàshib
fåîdàllàr, yåpis
kîplàr, àmàldîrlàr, qirîl sudyalàrigà hu-
jumlàr uyushtiradi. Ulàrni àhîli qo‘llàb-quvvàtlàydi. XIV
81-rasm.
London.
Tauer
qal’asi