Tuzuvchilar: M. J. Rajabov


B ()‘S11 JOYNI EGALLASH B1IAN BOG'LIQ


Download 5.94 Mb.
Pdf ko'rish
bet20/112
Sana14.10.2023
Hajmi5.94 Mb.
#1702769
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   112
Bog'liq
Алланз Пиз - Тана тили(2)

B ()‘S11 JOYNI EGALLASH B1IAN BOG'LIQ 
tlARAKATIAR
In so n bir qLsmi b o s h q a la r t o m o n i d a n b a n d ctilgan 
o ' r i n y o k i m a k o n g a d a ’v o g a rlik q i lg a n d a ( m a s a l a n ,
t c a t r d a g i o ' r i n - j o y , k o n s c r t z a li d a g i , sto l a tr o f i d a g i
o ' r i n d i q , t e n n i s k o r t i d a g i s o c h i q u c h u n i lg i c h ) , u 
o ld in d a n bilsa b o 'la d ig a n tarz d a h a ra k a t qiladi. U ikkita 
o 't i i g a n o d a m o 'r ta s id a g i e n g keng m aso fa n i lanlaydi. 
T c a trd a esa oxirgi kreslo va sh u q a to rd a o 'tir g a n o d a m l a r
o 'r ta s id a g i jo y n i tanlay d i. T e n n is ko rtida so c h iq ilish 
u c h u n ikkita osilgan so c h iq o 'r ta s id a g i en g katta bo'shliq 
m a r k a z i d a g i e n g y a q in ilgich o x iri y o k i o 'r t a s i d a g i
ilgichni lanlaydi. Bu bosh q a o d a m l a r n i ularga o rtiq e h a
yaqinlik qilishi yoki u larn i xafa qilm aslik u c h u n qilinadi.
Agar siz tcatrda oxiigi kreslo va q ato rda o 'tiig a n o d a m
o 'r t a s i d a e n ia s , c h e k k a g a y a q in o 't i r s a n g i z , u u z o q
o 't i r g a n i n g i z d a n x a fa b o ' l i s h i , a g a r u n g a y a q i n r o q
o ' t i r s a n g i z t o r t i n i s h i m u m k i n . S h u n i n g u c h u n bu 
ta o m iln in g asosiy m a q s a d i u y g 'u n lik n i saqlashdir. Bu 
q o i d a d a n istisn o h o l a t d a b o 's h k a b in a n i e g a lla s h d ir. 
T a d q iq o tla rd a 90 % o d a m l a r c h e k k ad a g i k a b in a la m i va 
u la r b a n d b o 'ls a g in a o 'r ta d a g il a r n i eg a llash la ri Lsbot- 
langan.
29


HAR XIL MILLATLARDA H U D U D IY MAKON1AR
E ndigina D a n i y a d a n C h ik a g o g a k o 'c h ib kelgan yosh 
ju ltlik m a h a lliy J e y sis tla r klubiga ta k lif q ilind i. U l a r
klu b g a q a b u l q i l i n g a n i d a n bir n e c h a h a f t a o ' t g a c h ,
a y o i l a r bu d a n iy a l ik c rk a k o l d id a o ' z l a r i n i n o q u l a y
se za yo tganla ri, ularga legajog'lik q ila y o lg a n id a n shikoyai 
q ilis h d i. K l u b n i n g c r k a k l a r i d a n iy a l ik a y o l o ' z i n i n g
no v erb al x u lq-a tv ori bilan o ' z m u n o s a b a tla rid a yengil 
yon berLshini. g o 'y o k i sh u n g a ishora qilayo tganini sc/.ib 
qolLshdi. Hu vaziyal k o 'p yevropalik miU atlarda intim
h u d u d laqat 23—25 s m , ba /ila r d a esa u n d a n o z m a s o la n i 
ta s h k il q ila d i. D a n i y a l i k l a r a m c r i k a l i k l a r d a n 25 sm
m a s o f a d a turib o 'z la r in i erkin va ish o n c h li sezish laridan
h a tto k i u lar a m c r ik a lik la m in g IS d y u m li in tim h u d u d -
larig a b o s tir ib k i r g a n l a r i x a y o lla rig a h a n i k e lm a s d i. 
D a n i y a li k la r , s h u n i n g d e k . a lo q a o 'r n a t i s h n i g o h id a n
k o 'p fo yd alan ishad i va bu u lar x u lq -a lv o rin in g n o t o 'g 'r i
baholashlariga turtkidir.
Q a r a m a - q a r s h i jinsdagi o d a m h u d u d ig a q a ra b siljish, 
u n in g bu in s o n g a q iz iq is h in i ifo d a la y d i va bu n o z -
k a ra s h m a qilish d e b alaladi. A g ar bun i u o d a m qabul 
q ilm asa , u e h e k in a d i va e n d i m aso fa ga rioya qiladi. A g ar 
x u s h o m a d q abul qilinsa, in so n q o id a b u z a rg a o ' z in tim
h u d u d i d a q o l i s h g a i/.n b e r a d i . D a n i y a l i k l a r u c h u n
m e 'y o r iy ijtimoiy xulq h iso b la n g a n narsa a m e rik a lik la r 
t o m o n i d a n x u s h o m a d sifatida q a b u l qilindi. D a n i y a -
liklarni esa a m e rik a lik la r d o 's l o n a e m a s , sovu q ro q q abul 
q ilis h d i. c h u n k i u l a r m u l o q o t u c h u n q u l a y b o 'l g a n
h u d u d d a n o 'z la r in i to rtis h a r edi.
Y aq in d a bir k o n tere n siy a d a m e n ikki a m e rik a lik n in g
su h b a t d a v o m id a b ir-b irid an 90 sm m a so la d a turgani, bu 
m a s o l a n i b u t u n s u h b a t d a v o m i d a b u z m a g a n li k l a r i n i
k u zatd im . Y aponiyalik va am erikalik s u h b a tla sh g a n d a esa 
u lar xona b o 'y la b sekin h a ra k a lla n a boshlashdi. A m e r i­
kalik m u n t a z a m y a p o n iy a lik d a n o ' / i n i o rq a g a to rta r.
30


v ip o n iy a lik esa m u n t a z a m u n g a y a q in la s h ib b ostirib 
kelardi. Shu bilan u larn in g h a r biri o ‘zi u c h u n odatiy 
va 
qulay m u lo q o t h u du d ig a m oslash ish g a h a ra k a t qilardi. 
V a po niyalikning intim h u d u d i 25 sm ni tashkil qiladi va 
u d o i m m a s o f a ni q isq a rliris h u c h u n o ld in g a q a d a m
bosardi.
Bu h o la td a u a m e rik a lik n in g intim h u d u d ig a bostirib 
kiradi va uni bir q a d a m o rqag a c h e k in lsh g a m ajburlaydi. 
S h u n d a y kichik bir ho d isa video yo/.uvini tezlashtirib 
k o 'r s a n g i z u l a r ik k o v i k o n f e r e n z a l b o ’y l a b r a q s g a
tushish yap ti va y apo n iyalik o ‘z sherigini b o sh q a ry a p ii 
d e g a n t a s a v v u r p a y d o q i la d i. N i m a u c h u n bi/.nes 
m u / o k a r a l a r i d a o siy o lik la r va a m e r ik a lik la r bir-biriga 
a n c h a sh u b h a la n lsh bilan qarash lari tu sh u n a rli bo'ladi. 
A m erikaliklar osiyoliklarni b e ta k a llu f va o r tiq e h a bosim
o 'tk a z is h y a p ti d e b hisoblashsa, osiyoliklar am e rik a lik la r 
h a d d a n ortiq rasm iy a tch i va sovuq d e b o 'y la s h a d i. H a r
xil o d a m l a r in tim h u d u d la rid a g i m a d a n iy a t bilan bog'liq 
la r q l a m i bilm aslik t u s h u n m o v c h ilik la rg a va b o s h q a la r
xulq-atvori va m a d a n iy a ti h a q id a n o t o 'g 'r i h u k m c h i- 
qarishlariga olib keladi.

Download 5.94 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   16   17   18   19   20   21   22   23   ...   112




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling