Fizika,2 qism 20

KVANT  FIZIKASI  ASOSLARI

KVANT OPTIKASI ELEMENTLARI

---

76

Kvant fizikasining paydo bo‘lishi.

Issiqlikdàn nurlànish qînunlàri

Ì à z m u n i :   issiqlikdan  nurlànish;  issiqlikdàn  nurlànish

õàràktåristikàlàri;  Êirõgîf  qînuni;  Ståfàn–Bîlsmàn  qînuni;

Vinning  siljish  qînuni.

Issiqlikdàn nurlànish. Issiqlikdàn nurlànish tàbiàtdà eng ko‘p

tàrqàlgàn elåktrîmàgnit nurlànishdir. U tåmpåràturàsi 0 Ê dàn

fàrq  qilàdigàn  hàr  qàndày  jismgà  õîs  bo‘lib,  mîddàning  ichki

enårgiyasi hisîbigà àmàlgà îshirilàdi. Nàtijàdà mîddàning ichki

enårgiyasi kàmàyadi, tåmpåràturàsi pàsàyadi, ya’ni sîviydi. Jism

uzîq  vàqt  nurlànib  turishi  uchun  esà  uning  kàmàyayotgàn

enårgiyasini  to‘ldirib  turish  kåràk.  Shuni  tà’kidlàsh  lîzimki,

jism  nurlànish  bilàn  bir  pàytdà  bîshqà  jismlàr  tîmînidàn

chiqàrilàyotgàn  nurlànish  enårgiyasini  ham  yutàdi.  Buning

nàtijàsidà  jismning  ichki  enårgiyasi  îrtàdi,  tåmpåràturàsi

ko‘tàrilàdi, ya’ni qiziydi. Dåmàk, jism, bir tîmîndàn, nurlànish

enårgiyasini chiqàrsà, ikkinchi tîmîndàn yutàdi. Nàtijàdà mà’lum

vàqt  dàvîmidà  jism  chiqàràdigàn  và  yutàdigàn  enårgiyaning

tånglàshuvi ro‘y båràdi, ya’ni uning tåmpåràturàsi o‘zgàrmàydi.

Bundày  hîlàtdàgi  nurlànish  muvîzanàtdàgi  nurlànish  dåyilàdi.

Siståmàning  vàqt  o‘tishi  bilàn  tårmîdinàmik  pàràmåtrlàri

o‘zgàrmàydigàn  hîlàti  tårmîdinàmik  muvîzanàt  dåyilàdi.

Àgàr  tàshqi  shàrîit  o‘zgàrmàsa,  tårmîdinàmik  siståmà  o‘z-

o‘zidàn  muvîzanàt  hîlàtidàn  chiqmàydi.