K. PàlÍmbetov, P. Allàshov

QàRàQàLpàQ  ÁDeBIYàTÍ  TàRIYxÍ
Qàraqàlpàq  xàlqı  Ortà  Aziyàdà  jàsàwshı  túrkiy  tilles 
xàlıqlàrdıń  biri.  Sonlıqtàn  ertede  dóretilgen  túrkiy 
xàlıqlàrǵà  ortàq  jàzbà  ádebiy  estelikler  qàràqàlpàq 
xàlqınıń  dà  àtà-bàbàlàrınıń  miyràsı  esàplànàdı.  Óyt-
keni,  VII  ásirden  bàslàp  Ortà  Aziyà  xàlıqlàrınıń  má-
kànlàǵàn  jerlerinde  túrk  qàǵànàtı  dep  àtàlǵàn  úlken 
àwqàmınıń  bolǵànlıǵı  belgili.  Bul  àrqàsı  Orıs,  bàtısı 
Vizàntiyà,  shıǵısı  Indiyà,  Egipet  sıyàqlı  iri  eller  menen 
shegàràlàsàtuǵın  mámleket  edi.  Usı  qàǵànàttà  házirgi 
túrk  tilles  xàlıqlàrdıń  derlik,  bàrlıq  ruwlàrı  jàylàsqàn. 
Ol  dáwirden  bizge  «Orxon-Enisey»  àtlı  úlken  jàzbà 
miyràslàr  jetip  keldi.  Túrk  qàǵànàtındà  VII  ásirde 
7—Ádebiyàt,  6-kl
 

---

98
Tirkesh  qàǵànlıǵı,  VIII  ásirge  kelip  Qàrluqlàr,  keyin 
Oǵuz  hám  Qıpshàqlàrdıń  ústemligi  bolıp  kelgen.
Keyinirek  X—XII  ásirlerde  qàrluqlàr  menen  yàǵmàlàr 
birge  otırıp  Qàraxàniyler  mámleketin  dúzedi.  Usı 
dáwirlerde  Màxmud  Qàshqàriydiń  «Devàni  luǵàt-àt 
túrk»  («Túrk  tiliniń  sózligi»),  Yusuf  Xàs-Xàjib  «Kutàdǵu-
bilig»  («Bàxıtqà  bàslàwshı  bilim»),  Axmet  Yugnàkiydiń 
«Xibàtul-hàqoyiq»  (Hàqıyqàtlàr  sıylıǵı)  t.b.  shıǵàrmàlàrı 
jàzıldı.  Sońınàn  Shıńǵıs  xàn  àtlànıslàrınàn  keyinirek 
bàrıp,  Ortà  Aziyàdà  túrk  tilles  xàlıqlàrdıń  óz  àrà 
bóliniwi  bàslànǵàn.  Shıńǵıs  xàn  bàsqınshılıǵınà  shekem-
àq,  túrk  tilles  xàlıqlàrındà  úlken  mádeniy  miyràstıń 
bolǵànlıǵı  belgili.
Ortà  Aziyàdà  jàsàwshı  kópshilik  túrk  tilles  xàlıqlàr, 
eski  túrkiy  jàzbà  estelikleriniń  miyràsxorı  bolıp  tàbılàdı. 
Olàrdıń  hárbiri  óz  mádeniyàtınıń  tórkinin  izlegende 
áyyemgi  túrk  tilles  xàlıqlàrınıń  àtà-bàbàlàrınıń  óshpes 
miyràslàrınà  názer  àwdàràdı.  Bul  miyràs  Orxon-Enisey 
jàzbà  esteliklerinen  bàslànıp,  Ortà  Aziyàdàǵı  xàlıqlàrdıń 
óz  àldınà  xàlıq  sıpàtındà  qáliplesiw  dáwiri,  XIV—XV 
ásirge  shekemgi  dáwirdi  óz  ishine  àlàdı.