Koreya tarixi


VIII Bob. BO'LINGAN KOREYA


Download 3.33 Mb.
Pdf ko'rish
bet29/34
Sana20.09.2023
Hajmi3.33 Mb.
#1681979
1   ...   26   27   28   29   30   31   32   33   34
Bog'liq
Valeriy Xan. Koreya tarixi

VIII Bob.
BO'LINGAN KOREYA
J a n u b iy K o ie y a
M a m la k a tn in g b irin c h i p re zid e n ti L i Sin
M an h u k m ro n lig i d a v ri (1 9 4 8 -1 9 6 0 ) av- 
to ritarizm , iq tiso d iy h o la tn in g y an ad a y o m o n la sh ish i, u m u m iy
k o rru p siy a va d em o k ra tik erk in lik n in g p o y m o l b o 'lish i b ilan xa- 
rak terlan ad i. 1951 yil 11 fev rald a "k o m m u n istik p a rtiz a n lik " sh u b- 
h asi o stid a 500 d an o rtiq a h o li oM dirilgan. 1952 y iln in g m a y id a esa 
L i Sin M a n n in g b u y ru g 'i b ilan p a rla m e n tn in g m u x o lifa td a g i 50 
d an OTtiq a 'z o si aslid a m av ju d b o '1m ag an "x a lq a ro k o m m u n istik
p a rtiy a " to m o n id an m o liy av iy y o rd am o lg a n lik d a g u m o n q ilin ib
q a m o q q a o lin d i. 1958 y iln in g y an v arid a m u x o lifa td a g i taraq q i- 
y ot (
C hinbodan
) p artiy asi ra h b a rla ri q a m o q q a o lin d i, p a rtiy a n in g
o 'z i y op ild i, 30 iy u ld a esa u nin g b o s h !ig 'i C h o Bo N am q am ald i 
va Li Sin M a n n in g raq ib i 1956 y ilg i sa y lo v la rd a "K X D R fo y d asig a 
a y g 'o q c h i!ik d a " ay h lan ib ja zo lan g an . 1959 y il ap re ld a "K y o n x y a n
s in m u n " m u x o lif g a z eta si y o p ilad i. Ja m iy a td a n o ro z ilik k u ch ay ad i. 
P rez id en tlik sa y lo v la rin in g q a lb a k ila sh tirilish i 1960 yil 15 m artd a 
M asan a sh a h rid a n a m o y ish la rg a o lib k elad i. S o 'n g ra n o ro z ilik la r 
p o y tax tg a k o 'ch a d i. U n in g y u q o ri c h o 'q q is i 1960 y il 19 ap reld ag i 
ch iq ish la r b  lib , Seu l k o 'ch a la rig a 100 m in g d an o rtiq kish i, bi- 
rin ch i n a v b a td a , ta la b a la r ch iq ad i va bu n am o y ish Li Sin M a n n in g
is te 'fo b erib A Q Sh g a q o ch ib k etish ig a o lib k elg an .
K o n stitu tsiy a g a tu z a tish la r k iritild i - h o k im iy a t tiz im in ih u k u - 
m at va ik k i p alatali p arlam en t o 'y n a d i. B a 'z i a m a ld o rla r va h o k i- 
m iy at tep asid ag i S o 'l p artiy a (
Chayudan
) a 'z o la ri, so x ta la sh tirish va 
n a m o y ish ch ila rn i o tish d a ish tiro k etg a n lig i u ch u n su d g a b erild i. 
1960 y il 29 iy u ld ag i p a rla m en t say lo v i n a tija la rig a k o ‘ra, h o k im i- 
y at tep asig a m u x o lifa td a g i D em o k ra tik p artiy a keld i. 1960 y iln in g
av g u stid a Yun B o So n P re z id e n t etib say lan d i, b o sh vazir esa C h an
M en b o 'ld i.
B iro q, yangi h u k u m a t iq tiso d iy h o latn i va siy o siy b a rq a ro rlik n i
www.ziyouz.com kutubxonasi


V III Bob. B  L IN G A N K O R EYA
111
saq lay o lm ad i. U n in g fao liy ati d o im iy siy o siy q a ra m a -q a rs h iiik va 
talab alarn in g n a m o y ish la ri sh aro itid a o 'td i M in ju d a n n in g o 'z id a
ikki p artiy ag a b o ‘iin ish ro ‘y b erd i, n atijad a D e m o k ra tik p artiy a bi- 
lan b irga Y ang i d em o k ra tik p artiy a (
Sinm indan)
p ay d o b o 'ld i. 1960 
y iln in g o 'z id a K X D R d a g i iq tiso d iy riv o jlan ish ta'siri o stid a (Jan u - 
b iy K o rey a K X D R d a n san o at m a h su lo tla rin i ch iq a rish b o 'y ic h a
faqat 1966 y ilg a k elib g in a o 'z ib k etd i) rejali iq tiso d va so tsializm
g 'o y a la rin i o lg 'a su ru v ch i p a rtiy a la r tash k il top a b o sh la d i - K o rey s 
so tsial p artiy asi 
(Xartguk Saxvedan),
S o tsia l xalq p artiy asi 
(Saxi>e
minjudan)
va b. K o rey an i b irla sh tirish , K X D R b ila n alo q a o 'rn a tish
va A m e rik a q o 'sh in in i Ja n u b iy K o re y a d a n olib ch iq ib k etish uc- 
h u n k u ra sh u v ch i ta sh k ilo tla r p ay d o b o 'la b o sh lad i. A m m o 1961 
y il m artd a h u k u m at S h im o l b ila n a lo q alarn i ta q iq la sh va erk in lik - 
n i ch e k la sh g a q a ra tilg a n ik k ita q o n u n - "V a q tin ch a lik fav q u lo d - 
d a a n tik o m m u n istik q o n u n " va "N a m o y ish la r u stid a n n a z o ra t 
to ‘g 'risid a g i Q o n u n "n i qabu l qilish i y an g i n a m o y ish la rn i keltirib 
ch iq ard i.
1961 y il 16 m ay d a m a m la k a td a h arb iy to 'n ta rish b o 'lib o 'td i, 
n atijad a h o k im iy a t tep asig a g en eral Pak C h jo n Xi k eld i. H u k u m at 
eg allab o lin g an d an so 'n g h a rb iy g u ru h p a rla m e n tn in g h ar ikka- 
Ia p a la ta sin i va siy o siy p artiy a la rn i tarq atib y u b o rd i, n a m o y ish - 
lar va m itin g la r o 'tk a z ish n i taq iq lad i, k o 'p la b g azeta va ju rn a lla r 
y o p ild i. S iy o sa t b ilan sh u g 'u lla n ish i ta q iq la n g a n 4 m in g ta siy o siy
arb o b n in g n o m i e 'lo n q ilin d i. 1962 yil d ek ab rd a y ang i k o n stitu t- 
siya qabu l q ilin d i. 1963 y il o k ty a b rd a g i sa y lo v la rd a P ak C hjo n Xi 
p re z id e n t etib say lan d i, u n in g shu y ild a tu z ilg a n D e m o k ra tik res- 
p u b lik a p artiy asi 

Download 3.33 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   26   27   28   29   30   31   32   33   34




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling