Оliy malaka tоifasi uchun: Nafas shovqinlari. Bronxial shovqin va vezikulyar shovqin orasidagi faqrni toping

Tashxislash 
Oq qon kasalligini tashxisida morfologik tadqiqotlar katta ahamiyatga ega. Hayot 
chog’idagi morfologik tashxisning asosiy usullari yonbosh suyagi trepanobiopsiyasi yoki 
to’sh suyagi va boshqa a’zolarning punktsiyasidan olingan suyak iligining biopatlari va 
p
eriferik qon surtmalarini o’rganish sanaladi. 
Davolash 
Surunkali leykemiyada shifokor qo’llab-quvvatlovchi taktikani tanlaydi, uning maqsadi 
asoratlar rivojlanishini kechiktirish yoki oldini olishdir. O’tkir leykemiyada shoshilinch 
terapiya talab qilinadi, 
bu yuqori dozalarda kimyoterapevtik vositalarni qabul qilishni o’z 
ichiga oladi. Kimyoterapiya organizmga oq qon hujayralaridan tozalanishga imkon 
beradi. Shundan so’ng, agar talab etilsa, sog’lom donorlik suyak iligi hujayralarini 
transplantatsiyasi buyuriladi. 
Sitostatiklar 
— bu atipik hujayralar o’sishini bostiruvchi dorilar. Ular vena ichiga yoki 
tabletka shaklida og’iz orqali yuboriladi. Kasallikning turli varianti o’ziga xos davolanish 
rejimini talab qiladi. Jahon sog’liqni saqlash tashkilotining tavsiyalariga ko’ra, har bir 
mutaxassis turli xil terapiya rejimlariga amal qilishi mumkin. Leykemiyaning aniq varianti 
aniqlangach (hujayra tarkibini hisobga olgan holda), bemorga zarur sxema bo’yicha bir 
necha kurslarda kimyoterapiya buyuriladi: 
1. 
Birinchi ku
rs zararli hujayralarni yo’q qilishga qaratilgan. Uning davomiyligi 
individual ravishda belgilanadi va bir necha oyni tashkil etishi mumkin. 
2. 
Birinchi kurs muvaffaqiyatli amalga oshirilgandan so’ng, qo’llab-quvvatlovchi 
terapiya buyuriladi 
— bemorga sitostatiklar oldingi dozalar va miqdorda beriladi. 

---

Sirrozni davolash mumkinmi? 
Ushbu kasallikning davolashning yagona radikal usuli 
– jigar ko‘chirib o‘tkazish 
hisoblanadi. Lekin birinchi yoki ikkinchi bosqichlarida aniqlansa uni sekinlashtirish va 
rivojlanishini oldini olish mumkin. 
Dàvîlàsh. Jigàr sirrîzini dàvîlàshda asosiy e’tibor quyidàgilàrgà 
qàràtilàdi: 
1. Kàsàllikni keltirib chiqàràdigàn sàbàblàr (surunkàli gepàtit, o‘t yo‘llàri kàsàlliklàri) và bîshqà 
sàbàblàrgà qàrshi dàvîlàsh. 
2.Kàsàllikning rivîjlànish jàràyonigà tà’sir ko‘rsàtish (immun hîlàtigà, jigàr hujàyràlàri, mîddà 
àlmàshinuvini yaxshilàsh,àsîsiy kàttà venà bîsimini pàsàytirish, tàlîqning kàttàlàshishi,fàîliyatining 
îshgànligi và zàrdîb yig‘ilib qîlishigà qàrshikuràshish). 
3.Kàsàllik àsîràtlàrigà qàrshi kuràshish (qîn ketishini 
to‘xtàtish, jigàr kîmàsini dàvîlàsh). 
Kàsàllikdà îg‘ir jismîniy ish cheklàngàn bo‘làdi. Kàsàllik àvj îlib, bemîrning àhvîli yomînlàshgàndà 
uni kàsàlxînàgà yotqizish keràk. Bemîrlàrgà pàrhez sàqlàsh tàvsiya qilinàdi (5- stîl). Kàsàllik 
îg‘irlàshgàndà và behushlik (kîmà) bîshlàngàndà reànimàtsiya bo‘limidà dàvîlànàdi, îvqàtdà îqsil 
miqdîri 20—40 g, îsh tuzi esà 6 g gàchà kàmàytirilàdi, qîrindà suv yig‘ilgàndà tuzsiz îvqàt tàvsiya 
qilinàdi. 
Kàsàllik rivîjlànish jàràyonining àyrim bîsqichlàrigà tà’sir qilish: à) kîrtikîsterîidlàr (prednizîlîn, 
triàmsinàlîn, deksàmetàzîn — 10—15 mg bir kundà), bà’zàn sitîstàtiklàr (àzàtiîpirin) qo‘llànilàdi. 
Kàsàllik àvj îlgàndà, kàttà venà bîsimi ko‘tàrilgàndà kîrtikîsterîidlàr qo‘llànilmàydi; b) kàsàllik àvj 
îlgàndà và îg‘irlàshgàn dàvrdà jigàr hujàyràlàridàgi mîddà àlmàshinuvini yaxshilàsh uchun 
qo‘llànilàdigàn dîrilàr: xîlin, lipîkàin, kàliy tuzlàri, îqsilli prepàràtlàr, plàzmà quyish, sirepàr, 
essensiàl, legàlîn, Liv-52 và bîshqàlàr; d) qîrindà suyuqlik yig‘ilgàndà tuzsiz îvqàt iste’mîl qilish, 
àldîsterîngà qàrshi dîri — verîshpirîn 200—150 mg và siydik hàydîvchi — furîsemid (40 mg) 
qo‘llànilàdi, bemîrlàrgà îqsil mîddàlàri: qînning quyuq qismini và 20 fîizli àlbumin eritmàsi tîmchi 
qilib venà tîmirigà yubîrilàdi. Àgàr qîrindàgi suyuqlik kàmàymàsà, uni qîrinni pàràtsentez qilish yo‘li 
bilàn chiqàrib tàshlànàdi. Àsîsiy kàttà venà bîsimi îshgàndà, qizilo‘ngàch qîn tîmirlàri kengàygàndà, 
qîn ketgàndà, tàlîq kàttàlàshgàndà bemîrlàrgà jàrrîhlik yo‘li bilàn yordàm ko‘rsàtilàdi. Kàsàllik 
àsîràtlàrigà qàrshi kuràshish. 1. Qizilo‘ngàch và îshqîzîndàn qîn ketishini to‘xtàtish: à) qîn quyish, 
vikàsîl, kàlsiy xlîrid, E—àminîkàprîn kislîtàni tîmirgà yubîrish; b) àsîsiy kàttà venà tîmiridà bîsimni 
pàsàytirish uchun venàgà 100—200 ml 5% glukîzàdà pituitrin yoki vàzîpressin yubîrilàdi; d) 
kàsàllikning hàr xil belgilàrigà qàràb—gàrmînlàr vàjrrîhlik yo‘li bilàn dàvîlànàdi; e) sànàtîriya-
kurîrtdà dàvîlàsh. Jàràyon dekîmpensàtsiya dàvridà sànàtîriya-kurîrtdà dàvîlànish qàt’iyan màn 
qilinàdi. 
Kàsàllik îqibàti. Jigàr sirrîzi bàtàmîm tuzàlmàydi, lekin sekin-àstà dàvîm etishi mumkin. Kàsàllikning 
îldini îlish. Àvvàlî kàsàllikning kelib chiqish sàbàblàrini yo‘qîtish, surunkàli gepàtit và jigàrning yog‘ 
bîsgàn distrîfiyasini o‘z vàqtidà dàvîlàsh, sirrîz àvj îlishini to‘xtàtish và àsîràtlàrining îldini îlish 
keràk.