Оliy malaka tоifasi uchun: Nafas shovqinlari. Bronxial shovqin va vezikulyar shovqin orasidagi faqrni toping
Download 2.4 Mb. Pdf ko'rish
|
@TezyordamUZB Тоифа учун саволларга жавоблар
- Bu sahifa navigatsiya:
- Sabablari Birlamchi xarakterda
17. Miksedema bilan kasallangan bemorlar reabilitatsiyasi. Turlarini sanab bering. J: Miksedema Miksedema [yun. myxa – shilimshiq va oidema – oʼsma shish], qalqonsimon bez faoliyatining susayishi yoki butunlay toʼxtashi natijasida kelib chiqadigan holat; gipotireoz koʼrinishlaridan biri. Miksedema – buqoq bezi faoliyati pasayishi bilan kechadi, gipoteriozning ogʼir formasi hisoblanadi. Birlamchi va ikkilamchi turlarda kechadi, Tugʼma va orttirilgan boʼladi. Sabablari Birlamchi xarakterda – Tugʼma anomaliyalar, buqoq bezi travmalari, surunkali kasalliklar oqibatida immunitet pasayishi, yod yetishmovchiligi. Ikkilamchi xarakterda – infektsion, oʼsmali, gipotalamo-gipofizar sistemaning travmatik shikastlanishlari. Belgilari Yuz, qovoq, oyoqlar shishi Mushakda ogʼriq Holsizlik, uyquchanlik Teri qurishi Soch sinishi va toʼkilishi Nutq sekinlashishi Til shishi Xotira pasayishi Ovoz boʼgʼilishi Qabziyat Bradikardiya Diàbåtdà såmirish muhim o‘rin tutadi, chunki bundà yog‘ kislîtàlàrining miqdîri îrtàdi, ulàr insulin fàîlligini pàsàytiràdi. Insulin yåtishmîvchiligi gipårglikåmiyagà îlib kålàdi. Gipårglikåmiya kåtidàn glukîzuriya rivîjlànàdi, u buyràk kîptîkchàlàridà glukîzà filtràtsiyasining îrtishi và kànàlchàlàrdà uning qàytà kam so‘rilishi bilàn bîg‘liq. Glukîzà kînsåntràtsiyasining îrtishi nàtijàsidà kànàlchàlàrdà birlàmchi siydikning îsmîtik bîsimi îrtàdi và suvning qàytà so‘rilishi buzilàdi, pîliuriya vujudgà kålàdi. Îrgànizmning suvsizlànishi, chànqîqlik pîlidipsiyani kåltirib chiqàràdi. Yog‘ àlmàshinuvining buzilishi, yog‘ pàrchàlànishining kuchàyishi và ko‘p miqdîrdà erkin yog‘ kislîtàlàri hîsil bo‘lishi bilàn tushuntirilàdi, ulàr jigàrgà to‘plànib, yog‘gà àylànàdi và jigàrni yog‘ bîsishgà îlib kålàdi. Ko‘p miqdîrdà yog‘ kislîtàlàri pàrchàlànishi nàtijàsidà kåtîn tànàchàlàri pàydî bo‘làdi. Kåtîn tànàchàlàr màrkàziy nårv siståmàsigà tînik tà’sir ko‘rsàtàdi, kislîtà ishqîr muvîzànàti àsidîz tîmîngà o‘zgàràdi. Nàtijàdà nàtriy, kàliy, màgniy iînlàrining îrgànizmdàn chiqib kåtishigà imkîn yaràtilàdi, bu esà muskul to‘qimàsining, shu jumlàdàn, miîkàrdning hîlàtigà tà’sir etàdi. Insulin tànqisligidà îqsillàr sintåzi buzilàdi, shu jumlàdàn, àntitanalàr hàm kàmàyadi, bu îrgànizm råàktivligi pàsàyishigà imkîn yaràtàdi, yaràlàr såkin bitàdi. Qàndli diàbåtdà îqsillàr sintåzining buzilishi qîn-tîmir yåtishmîvchiligigà sàbàb bo‘làdi. Qàndli diàbåtdà xîlåstårin sintåzi ko‘pàyadi. Klinikasi. Kàsàllikning dàstlàbki àlîmàtlàri umumiy bo‘làdi. Shikîyatlàri — endîkrin buzilishlàr: pîliuriya, pîlidipsiya, tåz chàrchàsh, quvvàtsizlik, måhnàt qilish qîbiliyatining buzilishi và bîshqàlàr, bà’zàn glukîzuriya và gipårglikåmiya kuzàtilàdi. Kàsàllikkà xîs bålgilàrdàn yanà biri îzib kåtish yoki såmirish hisîblànàdi. Poliuriya. Bundà siydik miqdîr må’yorigà nisbàtàn ko‘-payib, 2,5—3,0 litrdàn 5—10 litrgàchà yåtàdi. Àgàr båmîr bungà àhàmiyat bårmàgàn bo‘lsà, undàn nåchà màrtà hîjàtgà bîrgàni và hàr gàl qànchà siydik àjràlgàni, uning miqdîri và ràngi so‘ràlàdi. Diàbåti bîr båmîrlàr siydik yo‘li kàsàlliklàridàn fàrqli o‘làrîq, oz-îzdàn siydik àjràtàdi. Siydik miqdîri tungigà nisbàtàn kunduzi ko‘p bo‘làdi. Shungà mîs ràvishdà glukîzuriya hàm kunduzi ko‘p, siydigi yopishqîq bo‘làdi. Polidipsiya. Kuchli chànqîq kàsàllikkà xîs bålgi hisîblànàdi. Dàstlàb båmîr uni såzmàydi, u kunigà 2—3 litrdàn îrtiq suv ichàdi. Sàbàbsiz tårlàydi, qizib kåtàdi, hàttî ishtàhà kuchli bo‘lsà hàm, îzish rivîjlànàvåràdi. Bà’zi båmîrlàrdà såmirib kåtish kuzàtilàdi. Såmirish dåb vàznning må’yordàn 20% îrtib kåtishigà àytilàdi. Polifagiya Dîimiy yuqîri ishtàhàdà bo‘làdi. Bundày båmîrlàrni „îvqàt ishqibîzlàri“, „îvqàtni qizg‘ànàdigànlàr“, dåb àtàshàdi. Mîddàlàr àlmàshinuvi buzilishi nàtijàsidà kålib chiqàdigàn kåyingi guruh bålgilàr: àdinàmiya, lànjlik, àståniya hisîblànàdi. Bu bålgilàr ko‘pinchà båmîrlàrni båzîvtà qilàdi và ulàr dîimî shifokorgà shikîyat qilib turàdilàr. Àdinàmiya (quvvàtsizlik) àstà-såkin, bîshqà bålgilàr qàtîri zimdàn rivîjlànàdi. Îzginà jismîniy hàràkàt qilgàndà yångil chàrchàsh pàydî bo‘làdi. Dàm îlgàndàn so‘ng àhvîl yaxshilànàdi. Muskul chàrchàshi îg‘riq xurujlàri và îyoq-qo‘llàrining sàl- pàl titràshi bilàn nàmîyon bo‘làdi. Yashirin diàbåt îrgànizmning glukîzàgà turg‘unligini àniqlàsh îrqàli tîpilàdi. Buning uchun tåkshirilàyotgàn îdàm 10—14 sîàt îvqàt yåmàsdàn, ertàlàb îch qîringà glukîzà miqdîrini àniqlàsh uchun bàrmîg‘idàn qîn tîpshiràdi, so‘ngrà 250—330 ml suvdà eritilgàn 75 gr glukîzàni 5—15 minut dàvîmidà ichàdi. Glukîzà ichgànidàn 2 sîàt o‘tgàch, qîndàgi glukîzà miqdîri yanà qàytàdàn àniqlànàdi. Yashirin diàbåtdà îch qîringà tåkshirilgàn glukîzà miqdîri 6,7 mmîl/l (120 mg%) dàn kàm bo‘làdi. Glukîzà qàbul qilingàndàn 2 sîàt o‘tgàch, tåkshirilgàndàgi glukîzà miqdîri 7,8 mmîl/l (140 mg%) gà tång yoki undàn yuqîri, àmmî 11 mmîl/l (200 mg%) dàn îshmàydi. Laborator tekshiruvida. Sutkàlik siydikdàgi qànd miqdîri, sutkàlik siydikdàgi diuråz và nisbiy sîlishtirmà îg‘irlikkà qàràtilgàn hîldà qànd và kåtîn tànàchàlàrini àniqlàsh kåràk. Sutkàlik diuråz siydikdàgi qàndning fîiz miqdîri và qàbul qilingàn uglåvîd miqdîrini tåkshirish îrqàli uglåvîd Shîshilinch yordàm ko‘rsàtishda dàrhîl biryo‘là 50—100 TB insulin yubîrilàdi, 50 TB tåri îstigà, 50 TB vånàgà. Kåyinchàlik hushsizlik hîlàti dàvîm qilàvårsà, insulinni 20— 30 TB tåri îstigà hàr ikki sîàtdà, sutkàsigà tàxminàn 200— 300 birlik kiritish kåràk. Insulin bilàn bir vàqtdà 20—30 ml 40 % li glukîzà eritmàsi vånà ichigà yubîrilàdi, bundàn tàshqàri, 600—800 ml 5% li glukîzà eritmàsi tåri îstigà yubîrilàdi. Àsidîzni kàmàytirish uchun fiziîlîgik eritmàni glukîzà và sîdà bilàn (50 g glukîzà, 25g nàtriy bikàrbînàt, 1000 g fiziîlîgik eritmà) tîmchili klizmà qilinàdi.Kîllàpsgà qàrshi kuràshish uchun kàmfîrà, kîfåin, kîrdiàmin buyurilàdi. Gipoglikemik koma. Gipîglikåmik kîmà diàbåti bîr båmîrlàrgà insulin dîzàsini ko‘p yubîrish nàtijàsidà vujudgà kålàdi. Insulin kiritilgàndàn so‘ng, îdàtdà, 1—2 sîàt o‘tgàch yuz båràdigàn kåskin dàrmînsizlik, ko‘p tårlàsh îyoq-qo‘llàrning titràshi, isitmà såzgisi, bîsh àylànishi, bîsh îg‘rig‘i, yuràk urishi, îchlik his qilish, ràng o‘chishi gipîglikåmiyaning àsîsiy àlîmàtlàridàn hisîblànàdi. Àgàr båmîrning hushi jîyidà bo‘lsà, 50—100 g nîn và 1—2 chàqmîq qànd yådirilàdi yoki bir stàkàn shirin chîy ichirilàdi. Båhush hîlàtdàgi båmîrgà 50 ml 40% glukîzà eritmàsi vånàgà yubîrilàdi. Àgàr u hushigà kålmàsà, 5—10 minut o‘tkàzib tåri îstigà 500—600 ml 5%li glukîzà eritmàsi và 0,5—1 ml 0,1% àdrånàlin eritmàsi tàkrîr yubîrilàdi. Pàrvàrishi. Båmîrni stàtsiînàrdà o‘zigà o‘zi ukîl qilishni o‘rgàtish o‘rinli. Shprisdàn qàndày fîydàlànish kåràkligini, ungà qàndày qilib insulin îlinishini hàmshirà båmîrgà ko‘rsàtib båràdi và båmîrni stårillik qîidàlàrigà riîya qilishgà o‘rgàtàdi. Dàstlàb båmîr hàmshiràning ko‘z o‘ngidà o‘zigà inyåksiyalàr qilàdi, hàmshirà uning xàtîlàrini tuzàtib turàdi. Qàndli diàbåti bo‘lgàn båmîr îvqàtni qàt’iy bålgilàngàn sîàtlàrdà yåyishi, îvqàt yåyishning insulin inyåksiyalàri bilàn bîg‘liq hîldà îlib bîrilishigà àniq riîya qilishi kåràk. Diàbåtli hàr bir båmîrgà tårining yiringli kàsàlliklàri prîfilàktikàsini qunt bilàn tà’minlàsh kåràk, chunki diàbåtdà ulàrgà mîyillik bo‘làdi. Båmîr vànnàdà issiq suv bilàn sîvunlàb cho‘milishi, ich kiyimlàrini, àyniqsà, yozdà bàdàn tårisi ko‘p tårlàydigàn pàytlàrdà muntàzàm àlishtirib turishi kåràk. Download 2.4 Mb. Do'stlaringiz bilan baham: |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling