Өзбекстан Республикасы Жоқары ҳәм орта арнаўлы


-tema. Personal` komp`yuterdin` tiykarg`i bloklari ha`m


Download 0.87 Mb.
Pdf ko'rish
bet24/76
Sana05.01.2022
Hajmi0.87 Mb.
#207355
1   ...   20   21   22   23   24   25   26   27   ...   76
Bog'liq
informatika ham informatsion texnologiyalar.

4-tema. Personal` komp`yuterdin` tiykarg`i bloklari ha`m

waziypalari.

Reje:


1. Komp`yuter tu`rleri

2. Mikroprotsessorlar ha`m olardin` tu`rleri

3. Diskler menen islesiw du`zilisi

70-


j·llarda kishi EEM lar·n·4 payda bol·7·na bir ja3tan, elektron

element bazas· tara7·nda, bas3a ja3tan 6lken EEM lar· resurslar·na 3aray,

bas3a ja2daylar jarat·ld·. Kishi EEM lar k5binese texnologiyal·3

protsesslerdi bas3ar·7da paydalan·lad·. Olar 6lken EEM lerge 3ara2anda

j6d1 ·3shaml· 81m arzan bol·p keledi.



22

     1969-

j·lda jarat·l2an mikroprotsessor (MP) 70 j·llarda  EEM  ni4  j1ne  bir

klas·  mikro  EEM  lerdi4  payda  bol·7·na  al·p  keldi.  *1zir

mikroprotsessorlard·4 EEM lard·4 barl·3 klasslar· paydalan·lma3ta.

Personal kompyuterler (PK) - 81mmege arnal2an 81m 3ollan·7

da univertalaplard· 3and·r·7sh· bir paydalan·7sh·2a arnal2an mikro

EEM lar.


Personal kompyuterler (PK)  -  bul,  paydalan·7d·4  barl·3  t6rini4  81m

universal talaplar2a ju7ap beri7shi stolda2· yaki k5shpe EEM.

    PK di4 3olayl· 81m kerekli t1repleri t5mendegilerden ibarat:

      -


nar3·n·4 individual 3ar·ydar ush·n mas keletu2·n d1rejede arzanl·2·;

-

bas3ar·7, p1n, t1lim, k6ndelikli turm·s tara7·nda on·4 81r t6rli



3ollan·7lar2a mas keli7in t1miyinle7shi arxitekturas·n tez 5zgerte al·7

m6mkinshiligi;

     -

operatsion sistemas· 81m bas3ada programmal·3 t1miynat·n·4



birgelikte islesi7i, olar paydalan·7sh·n·4 arna7l· 31siplik tayarl·3s·z

isley al·7 imkaniyat·n tu7d·rad·;

     -

jum·st·4 jo3ar· d1rejede isenimliligi.



PK di4 tiykar2· bloklar·n·4 3uram· 81m 7az·ypas·n k5rip sh·2am·z

(t5mendegi tablitsada keltirilgen).

      Mikroprotsessor (MP). Bul PK di4 orayl·3 blogi bol·p, mashinan·4

barl·3 bloklar·n·4 jum·s·n bas3ar·7 81m ma2l·7matlar 6stinde

arifmetikal·3 81m logikal·3 operatsiyalard· al·p bar·7 ush·n maslas3an.

Mikroprotsessor 3uram·na t5mendegiler kiredi:

    -

bas3ar·7 d6zilisi (BD) - mashinan·4 barl·3 bloklar·na kerekli 7a3·tta



or·nlanatu2·n operatsiyalard·4 5zine beyimliligi 81m ald·42·

operatsiyalar n1tiyjeleri menen 5z-ara baylan·s3an bas3ar·7 signallar·n al·p

beredi 81m t6rlendiredi; or·nlanatu2·n operatsiyalarda paydalan·7sh·

yadt·4 yacheykalar·n·4 adresin t6rlendiredi 81m PK lerdi4 tiyisli

bloklar·na us· adresti al·p beredi.

Ìèêðî ÝÅÌ

Óíèâåðñàë

Ïðîôåññèîíàëü

Ê5ï

ïàéäàëà-


íû7øûëàð2à

àðíàë2àí


Áèð

ïàéäàëà-


íû7øû2à

àðíàë2àí


(ïåðñîíàëü)

Ê5ï


ïàéäàëà-

íû7øû2à


àðíàë2àí

(ñåðâåðëåð)

Áèð

ïàéäàëà-


íû7øû2à

àðíàë2àí



23

- arifmetikal·3-logikal·3 d6zilis (ALD) - sanlar tiykar·nda esap-

lanatu2·n ma2l·7matlar 6stinde barl·3 arifmetikal·3 81m logikal·3

operatsiyalard· or·nla7 ush·n maslast·r·l2an;

     -

mikroprotsessorl· yad d6zilisi  (MPYa)  -  mashina  jum·s·n·4  ja3·n



taktlar·nda2· esapla7larda paydalanatu2·n ma2l·7matlard· 3·s3a 7a3·t

da7am·nda sa3la7, jaz·p al·7 81m beri7 ush·n x·zmet etedi. MPYa d6zilisi

registorlarda 3ur·l2an bol·p, olmashinan·4 jo3ar· tezligin t1miyinle7ge

x·zmet etedi, sebebi tiykar2· yad d6zilisi tez isle7shi mikroprotsessord·4

jum·s· ush·n kerekli bol2an ma2l·7mtt· jaz·p al·7, izle7 81m esapla7

tezligin barl·3 7a3·t t1miyinley almayd·. Registorlar - bul 81r t6rli

uz·nl·3ta2· tex 81reketleni7shi yad yacheykalar·.

     - mikroprotsessord·4 interfeys sistemas·

  -  PK  di4  bas3a  d6zilisleri

menen


jal2as3anl·l·2·n 81m

baylan·s·n 1melge

as·rad·;

Mikroprotsessord·4 ishki interfeys, kiri7-sh·2·7 portlar·n bas3ar·7d·4

buferli yadta sa3la7sh· registr 81m sxemalar·, sistemal· shinan· 5z ishine

alad·.


·nterfeys

kompyuter d6zilisini4 jal2as3anl·l·2· 81m baylan·s

3ur·lmalar· j·yna2· bol·p, olard·4 5z-ara 5nimli baylan·s·n

t1miyinleydi.

    Kirgizi7-sh·2ar·7 port· mikroprotsessor2a bas3a PK d6zilisin jal2a72a

m6mkinshilik tu7d·r·7sh· jal2ast·r·7 apparaturas·.

     Sistemal· shina. Bul kompyuterdi4 tiykar2· interfeys sistemas· bol·p,

on·4 barl·3 d6zilisleri 5z-ara jal2asad· 81m baylan·st· t1miyinleydi.

      Tiykar2·  yad  d6zilisi (TYaD). Ol mashinan·4 bas3a bloklar· menen

ma2l·7matlard· sa3la7 81m operativ almas·7 ush·n 3ollan·lad·. TYaD eki

t6rdegi yadta sa3la7 d6zilisine b5linedi:

-

turakl· yad



 d6zilisi;

-

operativ yad



 d6zilisi.


24

Personal kompyuter d6zilisini4 sxemas·.

       

S·rt3·  yad  d6zilisi. PK di4 s·rt3· d6zilislerine kiretu2·n bul

d6zilis ma2l·7matlard· uza3 7a3·t sa3lap 3oy·7 ush·n x·zmet etedi.

Kompyuterdi4 barl·3 programmal·3 t1miynatlar· us· s·rt3· yad

d6zilislerinde sa3lanad·. ¹anday t6rdegi s·rt3· yad d6zilisleri bar ekenin

jo3ar·da k5rsetilgen s67retten k5ri7ge bolad·.

S·rt3· d6zilis (SD). Bul 31legen esapla7 kompleksini4 e4 kerekli

3ur·l·s b5legi bol·p esaplanad·. PK di4 s·rt3· d6zilisleri s·r3· ortal·3

penen paydalan·7sh·lar, bas3ar·7 obektleri 81m bas3a PK ler menen

mashinan·4 5z-ara baylan·s·n t1miyinleydi. ?az·ypalar·na 3aray s·rt3·

d6zilislerdi t5mendegishe t6rlerge aj·rat·72a bolad·:

        -

s·rt3· yadta sa3la7sh· d6zilisler yaki PK di4 s·rt3· yad d6zilisi;

           -

paydalan·7sh· menen baylan·sta bolatu2·n d6zilisleri;

           -

ma2l·7mat kiriti7 d6zilisleri;

           -

ma2l·7mat sh·2ar·7 d6zilisleri;

           -

ma2l·7mat 81m telekommunikatsiya d6zilisleri.

Paydalan·7sh· menen baylan·sta bolatu2·n d6zilislerge video-monitorlar

(displey) 81m da7·sl· ma2l·7matlard· kiriti7-sh·2ar·7 d6zilisleri

kiredi.


Ì à òå ì à òèê

Ñ î ï ð î ö å ññî ð

Ì èê ðî ï ðî ö å ññî ð                      Ò èé ê à ð2 û ÿ ä                    Ñ ûðò3 û ÿ ä

 À ðèôì å òèê à ëû3

ëî ã èê à ëû3  ä 6 ç èëèñ

Ò ó ðà 3 ëû

ÿ ä

ä 6 ç èëèñè



 Î ï å ðà òèâ

ÿ ä


ä 6 ç èëèñè

 Â èí ÷ å ñ-

òå ð

 È í ôî ðì à ö èÿ



òà ñû7 ø û  ì à ã -

í èòëè ä 6 ç èëèñ

Ì èê ð î ï ð î ö å ñ -

ñî ð ëû  ÿ ä

À ä à ï òå ð

  À ä à ï òå ð

        Ñ È Ñ Ò Å Ì À Ë Û       Ø È Í À

Á à ñ3 à ðû7

3 ó ðûëì à ñû

 èä å î


à ä à ï òå ð

  Ï ðèí òå ð

à ä à ï òå ð è

 Ý ëå ê òð

òà ð ì à 2 û

  Ð å 4


à ä à ï òå ð è

                                                                                  Á à é ëà í ûñ òà ðì à 2 û

    Ê ëà â èà òó ð à   èí òå ð ôå é ñè

    Ê ëà â èà òó ð à

  Â èä å î ì î -

í èòî ð


( ä èñï ëå é )

Ï ð èí ò å ð ë å

ð

Инт


ерф

ейс 


сис

те

мас



ы


25

        Videomonitor (displey) - PK ge kiritiletu2·n 81m onnan sh·2atu2·n

ma2l·7matlard· s67retlep k5rseti7 d6zilisi.

        Da7·sl·  ma2l·7matlard·  kiriti7 - d6zilisleri multimedian·4 tez

ra7ajlan·7sh· d6zilislerine kiredi. Da7·slard· kirgizi7 d6zilisi bul 81r

t6rli mikrofonl· akustik sistemalar,  “da7·sl· t·sh3anlar”, m·sal·:, insan

belgilep k5rsetken 81ripler 81m s5zlerdi tan·p-bili7, olard·

identifikatsiyala781m

kodlast·r·72a

m6mkinshilik

beretu2·n

programmal·3 t1miynat.

      Da7·slard·  sh·2ar·7  d6zilisi, bul kompyuterge jal2an2an, da7·st·

k6sheytip beri7shi kolonkalar ar3al· 3ayta esittiri7shi sanl· kodlard· 81rip

81m s5zlerge ayland·r·7d· or·nlaytu2·n da7·st·4 81r t6rli

sintezatorlar·.

      Ma2l·7mat kirgizi7 d6zilislerine       t5mendegi d6zilisler kiredi:

     -


klaviatura sanl· 81m tekstli ma2l·7matlard· kompyuterge 3ol

j1rdeminde kiriti7ge arnal2an d6zilis;

-  grafikal·3 planshetler (didjitayzerler) - arna7l· k5rsetkish-lerdi

planshetti j6rgizi7 jol· menen grafikal·3 ma2l·7matlar t6rlerin 3ol

j1rdeminde kirgizi7ge arnal2an d6zilis;

       -


skanerler (o3·7sh· avtomatlar) - 3a2azl· tas·2·shlardan avtomat-las3an

esapla7 81m PK lerge mashinada j·z·l2an tekstler, grafikler, s67retler,

s·z·lmalard· kirgizi7 ush·n arnal2an;

       -


manipulyatorlar (k5rseti7 d6zilisleri): djoystik, t·sh3an, trek-bold

ishindegi shar 8.t.b. displey ekran·nda grafikal·3 ma2l·7matlard· ekran

boy· menen kursord·4 81reketin bas3ar·7 jol· menen kursor

koordinatalar·n keyin ala kodlast·r·7 81m olard· PK ge kiriti7ge arnal2an.

      

Ma2l·7matlard·  sh·2ar·72a  arnal2an  d6zilislerge  t5mendegiler



kiredi:

        -

printerler 3a2az tas·7sh·2a ma2l·7matlard· dizimnen 5tkeri7 ush·n

arnal2an baspa2a sh·2ar·7sh· d6zilis;

        -

grafopostroiteller (plotter) - grafikal·3 ma2l·7matlard· (grafikler,

s·z·lmalar, s67retler) PK den 3a2az tas·7sh·2a kirgizi7 ush·n arnal2an;

plotterler s67retlerdi perolar j1rdeminde s·zatu2·n vektorl· 81m rastrli

bolad·: termografikal·3, elektrostatistikal·3 81m lazerlilerdi 5z ishine

alad·. D6zilislerine 3aray plotterler planshetli 81m barabanl· bol·p

b5linedi.

Multimedia d6zilisleri - bul insann·4 5zi ush·n t1biy2·y ortal·3:

da7·s, video, grafika, tekstler, animatsiya 81m bas3alard·n paydalan·p,

kompyuter menen baylan·sta bol·72a m6mkinshilik tu7d·ratu2·n

texnikal·3 81m programmal·3 d6zilisler kompleksi. Multimedia

d6zilislerine da7·sl· ma2l·7matlard· kiriti7 81m sh·2ar·7 d6zilisleri;




26

81zirgi 7a3·tta ke4 tar3al2an skanerler; jo3ar· d1rejeli video 81m da7·sl·

platalar, s67retle7lerdi videokamera  videomagnitofonnan k5shiri7shi 81m

on· PK ge kiriti7shi VIDEO - grabber platalar·; da7·st· k6sheytip beri7shi

kolonkalar, 6lken videoekranl· jo3ar· d1rejeli akustik 81m video

s67retle7shi sistemalar kiredi.

Mikroprotsessor, bas3asha ayt3anda, orayl·3 protsessor-Central Processing Unit

(CPU)


  - bir yamasa bir neshshe 6lken yaki j6d1 6lken integral sxemalar

k5rinisinde or·nlan2an ma2l·7matt· 3ayta isle7di4 funktsional

programmal·3 bas3ar·7 d6zilisi.

      Mikroprotsessorlar t5mendegi 7az·ypalard· at3arad·:

    -

tiykar2· yadtan o3·7 81m komandalard· or·nla7;



    - operativ yadtan ma2l·7matlard· 81m s·rt3· d6zilis registorlar· adap-

terlerin o3·7;

- s·rt3· d6ziliske x·zmet eti7 ush·n adapterlerden sora7 81m

buyr·3lard· 3ab·l eti7 81m 3ayta isle7;

- ma2l·7matlard· 3ayta isle7 81m olard· s·rt3· yad 81m s·rt3·

d6zilis adapterleri registorlar·na jaz·7;

-  PK  di4  barl·3  uzel  81m  bloklar·  ush·n  bas3ar·7sh·  signallard·  islep

sh·2·7.


       Mikroprotsessor  ma2l·7matlar shinas·n·4  razryadl·l·2· ul·7ma  PK

razryadl·l·2·n

belgileydi.

Mikroprotsessor

adresi

shinas·n·4



razryadl·l·2· on·4 adresli orn·n belgileydi.

Adresli or·n - tu7r· mikroprotsessor2a jiberili7i m6mkin bol2an

tiykar2· yadt·4 e4 k5p yacheykalar· bol·p tab·lad·.

        Birinshi  mikroprotsessor 1971j·lda Intel (A¹Sh) firmas· t1repinen

sh·2ar·ld·. *1zirgi 7a3·tta mikroprotsessorlard·4 bir neshe j6zlegen

t6rleri sh·2ar·lma3ta. Bira3 e4 k5p tar3al2an· Intel 81m Intel ge u3sas

firmalar mikroprotsessorlar·.

       Barl·3 MP d· 6sh t6rli gruppa2a b5lip k5rseti7ge bolad·:

       -

komandalard·4 tol·3 toplam· bol2an CISC tipindegi MP  (Complex

Instruction Set Computing);

- komandalard·4 3·s3art·l2an toplam· bol2an RISC t6rindegi MP

(Reduced Instruction Set Computing);

MP di4 ay·r·m t6rlerin k5rip sh·2am·z:

E4 k5p tar3al2an CISC MP lar.

MP modeli Razryadl·

-l·2·,

bit


Taktl· chas

tota, MGts

Adresli

orn·, bayt

Elementle-

rini4 san·

·slep sh·2a-

r·l2an j·l·

    4004

4

      4,77



    4*10

3

     2300



      1971


27

8080


8

      4,77

   64*10

3

    10000



      1974

    8086


       16

4,77 h’a’m 8

10

6

70000



      1982

    8088


     8,16

4,77 h’a’m 8        10

6

    70000



      1981

   80186


       16

8 h’a’m


10

       10

6

   140000



      1984

   80286


       16

    10-33

     4*10

6

   180000



      1985

   80386


       32

    25-50

   16*10

6

   275000



      1987

   80486


       32

    33-100

   16*10

6

   1,2*10



6

      1889

   Pentium

       64

    50-150

     4*10

9

   3,1*10



6

      1993

   Pentium

       64

    66-200

     4*10

9

   5,5*10



6

      1995

    

-  IBM  PC  (International  Business  Mashine)



t6rindegi zamanag5y PK lerdi4

k5binde CISC

tipindegi MP den paydalan·lad·, olardan e4 k5p

tar3al2anlar·n·4 xarakteristikas· berilgen:

  -

80386


MP dan baslap komandan· konveyer us·l·nda or·nla7

mikroprotsessord·4 bir b5leginen bas3as·na n1tiyjelerdi al·p beri7de MP

81r t6rli b5leklerinde komandalard·4 81r t6rli taktlerin bir 7a3·tt·4

5zinde or·nla7dan paydalanad·. Komandalard· konveyer us·l·nda or·nla7 PK

jum·st·4 tezligin 2-3 m1rtebe artt·rad·.

    - 80386 MP dan baslap virtual mashinalar sistemas· rejimine 3ollap-

3u7atla7 t1miyinlenedi, ya2n·y o2an bir 2ana MP de parallel 81m t6rli

operatsiya sistemalar·na iye bol2an t6rde isle7shi bir neshe kompyuterden

modellesedi.

     - 80586 (R5) MP lar· Pentium tovar markas· menen belgili bol·p, Intel

firmas· t1repinen patentlengen. Barl·3 Pentium MP ishine komandalar ush·n

5z ald·na, ma2l·7matlar ush·n 5z ald·na bol2an KESh yad· ornat·l2an.

       - Pentium Pro MP lar·. 1995 j·l sentyabr ay·nda Pentium Pro (R6) MP islep

sh·2ar·la basland·. Olar PK di4 jum·s·n·4 bir 3ansha jo3ar· d1rejege

k5terili7in t1miyinleydi. Bul ja4al·3lard·4 bir b5legin dinamikal·3 isle7

(dinamic exection) t6sinigi menen baylan·st·r·7 m6mkin.

256-512

Kbayt s·y·ml·l·3ta2· KESh-yad·- Pentium protsessorlar·nda2·

jo3ar· d1rejedegi sisteman·4 m1jb6riy atribut· bol·p esaplanad·. Bira3

olarda ornat·l2an KESh yad onsha 6lken emes (16 Kbayt) s·y·ml·l·33a iye,

on·4 tiykar2· b5legi bolsa protsessord·4 s·rt·nda2· “ana” platada

ornalas3an. Son·4 ush·n ma2l·7mat a7mas·7 tezligi kemeyedi. 256-512

Kbayt s·y·ml·l·3ta2· Pentium Pro KESh - yad  MP da mikroprotsessord·4

5zinde ornalas3an.

        Mikroprotsessorlard· funktsional ja3tan eki b5lekke b5li7ge bolad·:

- operatsiyal·3, ol bas3ar·7 d6zilisi, arifmetikal·3-logikal·3 d6zilis

81m mikroprotsessor yad·n 5zinde sa3layd·;

         - interfeysli, ol MP adresli registorlar·, shina 81m portlard· bas3ar·7

sxemalar·n 5z ishine alad·.



28

      


Bul eki b5lek bir biri  menen parallel jum·s isleydi, bira3 interfeys

b5legi, operatsiyal·3 b5lekten ald·2a 5tip ketedi. Tiykar2· operativ yad

(RAM Random Access Memory) 81m tura3l· yadta  (ROM  Read-Only  Memory)

sa3la7sh· d6zilislerdi 5z ishine alad·.

       

Operativ  yadta  sa3la7sh·  d6zilisler  -  PK  jum·s·n·4  81zirgi

bas3·sh·nda esapla7 protsessinde 3atnasatu2·n ma2l·7matlard· sa3la7 ush·n

arnal2an.

Tura3l· yadta sa3la7sh· d6zilisler          81m “ana” plata2a ornat·l2an

modullar tiykar·nda 3ur·lad·. %zgermes ma2l·7matlard· operatsion

sisteman·4 j6kle7shi programmas·n, kompyuter d6zilisleri 81m kiriti7-

sh·2ar·7 bazal· sisteman·4 geypara drayverlerin (BIOS - Base Input - Output

System)

test ar3al· tekseri7 programmalar·n 81m bas3ada ma2l·7matlard·

sa3la7 ush·n paydalan·lad·.

Disklarda ma2l·7mat topla2·shlard·4 k5plegen t6rleri bar:

      -

diskler yaki disketalarda topla2·shlar ya2n·y floppi;

- “vinchester” tipindegi 3att· magnitli disklerdegi topla2·shlar bas3asha

ayt3anda, floptical - topla2·shlar·;

      - jaz·7· j6d1 t·2·z topla2·shlar, bas3asha ayt3anda, VHD -

topla2·shlar·;

     - CD ROM (Compact Disk ROM)

optikal·3 kompakt disklerdegi topla2·shlar;

     - CC WORM (Continous Composite Write Once Read Many;

     -


magnitli optikal·3 diskler (MOD) 81m bas3ada topla2·shlar PK de k5p

3ollan·latu2·n disketalar  - 5,2

81m 3,5 dyuymal· disketalar. Olard·4

s·y·ml·l·2· 180 Kbayttan 2,88 Mbayt3a shekem barad·. Diametri 5,25

dyuymal· disketa 3al·4 konvertte, diametri 3,5 dyuymal· disket plastmassa

kassetada ornalas3an.

      *1r bir ja4a disketan· paydalan·7dan bur·n formatla7 kerek.

      Disketalard·  formatla7  -  bul  on·4  s·rt·nda  ma2l·7mat  jaz·7

or·nlar·n payda eti7, ya2n·y dorojka, sektorlard· belgile7, marker 81m

bas3ada x·zmet eti7shi ma2l·7matlard· jaz·7.

      

Formatla7d·4  variantlar·n·4  t6rleri  disketti4  tipine  baylan·sl·



bolad·:

      - SS/SD bir ja3lama (Sindle Sides), bir 3abatl· t·2·zl·3ta (Single Density);

            - SS/DD

bir ja3lama eki 3abatl· t·2·zl·3ta (Double Density);

Disklerde topla2·shlar t6rleri.

 Topla2·shlar

       t6ri

 S·y·ml·l·-

    2·, Mbayt

  Kirgizi7

 7a3t·, ms

   Transfer,

    Kbayt/s

  Kirgizi7

      t6ri



29

   Disketa

     1,2; 1,44

       


65-100            150

 o3·7/jaz·7

  Vinchester

     250-4000

         8-20

     500-3000

 o3·7/jaz·7

  Bernulli

      20-230

           20

     500-2000

 o3·7/jaz·7

Floptical

      20,8

           65

     100-300

 o3·7/jaz·7

   VHD


      120-240

           65

     200-600

 o3·7/jaz·7

   CD ROM

      250-1500

        

15-300       150-1500

      o3·7

   CC WORM

      120-1000

        


15-150       150-1500

o3·7/bir


marte

jaz·7


MOD

      128-1300

        

15-150       300-2000

 o3·7/jaz·7

           - DS/SD

eki ja3lama (Double Sides), bir 3abatl· t·2·zl·3ta;

            - DS/DD

eki ja3lama, eki 3abatl· t·2·zl·3ta;

            - DS/HD

eki ja3lama, jo3ar· t·2·zl·3ta (Hidh Density), bular e4 mak-simal

s·y·ml·l·3t· t1miyinleydi.

        ¹att· magnit diskas·nda topla2·shlar  t6rinde “vinchester” tipindegi

topla2·shlar PK de k5p 3ollan·l·p, k5p tar3al2an. Vinchester atamas· 30

sektorda 30 dorojkas· bar 16 Kbayt s·y·ml·l·33a iye (IBM, 1973 j) 3att· disk

d1slepki modelini4 at·nan al·n2an, ol “Vinchester” atl· a7 m·lt·2·n·4

“30/30”

kalibrli bol2an· ush·n solay atal·p ketken.

1995

j·l2a kelip vinchesterlerdi4 s·y·ml·l·2· 5000 Mbayt3a jetti.



       - aylan·7 tezligi 7200 ayl/min;

          -

kirgizi7 7a3t· 6 ms;

          -

transfer 11 Mbayt / c/

        Zamanag5y vinchesterlerde zonalar jaz·7lar us·l· paydalana basland·.

Bul ja2dayda diskti4 barl·3 or·nlar· bir neshe zonalar2a b5linedi. Bunda

sektorlard·4 s·rt3· zonalar·na ishkilerine 3ara2anda k5birek ma2l·7mat

ornalasad·. Bul 3att· disklerdi4 s·y·ml·l·2·n 30 protsentke as·r·7

m6mkinshiligin beredi.




Download 0.87 Mb.

Do'stlaringiz bilan baham:
1   ...   20   21   22   23   24   25   26   27   ...   76




Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling