S. a b d I r a s I l o V, N. T o L i p o V, >N. O r ip o V a


Download 68.25 Kb.

bet8/11
Sana08.11.2017
Hajmi68.25 Kb.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11

lashib  jo y  xususiyatlarini  o ‘rganish,  k o ‘rish  nuqtasini 
topish  m um kin.  K om pozitsiyada  osm on  bilan  yer  va 
boshqa  obyektlar  orasidagi  munosabatlarni  aniqlash  juda 
ham  muhimdir.
Naturadan  manzara  kom pozitsiyasini  yaratish,  na­
tyurmort  q o ‘yilmalari  uchun  narsalar  tanlash  bilan  ayrim 
o ‘xshashlikka  egadir.  Etyud  kom pozitsiyasini  yaratishda 
rassom  chuqur  fikrlashi,  joyni  tanlay  bilishi,  perspektiva 
qoidalariga  amal  qilishi  va  eng  muhimi  fazoviy  kenglikni 
m ohirona  tasvirlay  olishi  zarur.  Manzara  m avzusini  tan- 
lashda  did,  badiiylik  va  kom pozitsiyani  asarda  m aro- 
miga  yetkazib  tasvirlash,  rang  va  tus  munosabatlarida  ish­
ni  yaxlit  yakunlay  olish  rassomning  professional  m aho- 
ratiga  bog‘liq.
M a’lumki,  narsalar  katta  masofada  hajm liligini,  relef- 
ligini  y o ‘qotib  siluetli  tekislik  xarakteriga  ega  b o ia d i.  Old 
k o ‘rinishdagi  narsalar  ancha  hajmli,  so y a -y o r u g i  kon- 
trast  b o iib   k o‘rinadi.  Yaqinda joylashgan  yashil  dala  m a- 
sofa  uzoqlashgan  sari  yashil  rangdor  b o‘yog‘i  asta-sekin 
moviyga  o ‘tadi.  Olisdagi  to ‘q  narsalar  ochroq  va  ko‘kimtir 
b o iib   ko'rinadi.  Quyosh  nurida  bulutlar  va  uzoqdagi  qorli 
to g ‘  cho'qqilari  ham  qizil  to'qsariq  ranglarga  kiradi.
www.ziyouz.com kutubxonasi

Turnan,  chang  yoki  tutun  bilan  to ‘yingan  fazoda  narsal­
arning  siluet  aniqligi  pasayadi.  Toza  havoda  masofadagi 
shaklning  aniq  tashqi  ko‘rinishining  ozigina  o ‘zgaradi.
Old  k o‘rinishlarni  tasvirlashda  narsalarning  shaxsiy 
ranglari  uzoqdagilarda  esa  —  shartli  rang  muhim  o ‘rinni
www.ziyouz.com kutubxonasi

egallaydi.  Havoyi  muhitda  shartli  ranglar  narsalarni  uzoq- 
lashtiradi  va  aksincha,  shaxsiy  narsalarning  rangi  ularni 
xuddi  old  ko'rinishga  olib  kelayotganday  tuyuladi.  Ish 
jarayonida  old  ko'rinishga  biron-bir  narsani  "yaqinlash- 
tirish"  zaruriyati  b o is a   uncha  lokallik  (narsa)  m ohiyatini 
rangga  qaratish  lozim .  Etyudning  qandaydir  qism ini 
"uzoqlashtirish"  zaruriyati  tug‘ilsa  unda  shartli  ranglarni 
qo'llash  kifoya.
Fazoviy  sifatlarni  aniqlashda  zarur  mashqlar  b o ‘lib 
mavzuli  manzarani  ochiq  fazoviy  olislari  bilan  tasvir­
lash,  masalan,  tog‘lardagi  ko‘p  ko‘rinishli  dara  yoki  egri- 
bugri  ariqli  vodiy  va  old  ko‘rinishda  daraxtli  o'rm on  va 
bir  necha  daraxtlar  ko‘rinishi  bilan  o'tloq  (k o ‘kalamzor) 
xizmat  qiladi.
U zoq  k o ‘rinishdagi  o c h -to ‘qligi  va  rang  tusini  t o ‘g ‘ri 
aniqlash  uchun  hammasini  yaxlit  ko‘rib  mayda  qismlarga 
e'tibor  bermasdan  qarash  muhimdir.  Faqat  shundagina 
old,  o ‘rta  va  olis  ko‘rinishdagi  rang  farqlarini  t o ‘g ‘ri  aniq- 
lab  tasvirlash  mumkin.
"Havoni  tasvirlashda,  —  deydi  A.A.  Deyneka  —  ayniqsa 
old  ko‘rinishni  uzoqdagiga  nisbatan  munosabatlarini  ani- 
qlab  va  t o ‘g ‘ri  yetkazilishi  muhimdir,  shundagina  rang- 
tasvir  o ‘z  yechim ini  topadi,  asarda  havoyi  muhit  hola­
tini  to ‘g ‘ri  tasvirlashga  erishiladi".
Plener  rangtasvirining  boshlang‘ich  ta’lim  bosqichida 
qisqa  vaqtli  va  uzoq  davom li  etyudlar  bajariladi.
K eyinchalik  esa  manzara  etyudlari  ishlash  jarayonida 
tabiatning  nozik  holatini  tasvirlashga  harakat  qilish  zarur.
Tasvirlash  mobaynida  rassom  tabiatning  nozik  o ‘zga- 
rishlarini  kuzatar  ekan  o ‘z  hissiyotini  b o ‘lajak  asarda 
ko'rsatishga  harakat  qiladi.
Dem ak,  naturada  asosiy  rang  d og‘larni  um um iy  va 
katta  rang  munosabatlarini  to ‘g ‘ri  topish  va  m ohirona  tas- 
virlay  olish  rangtasvirning  muhim  asosidir.  Shular  asosida 
manzara  obyektlarining  mayda  bo'laklarining  nozik  farq- 
lanishlari  amalga  oshiriladi.  Tabiat  bo'yoqlari  haddan 
tashqari  rang-barang.  0 ‘t - o ‘lanlar,  ko‘kat  va  daraxtlar
www.ziyouz.com kutubxonasi

yashil  rangda.  Lekin  tabiatdagi  bu  ranglar  turli-tum an 
tuslarga  ega.  0 ‘tloqda  o ‘sayotgan  maysalar,  kuzgi  bug‘doy 
ekinlari,  sabzavotlar,  daraxtlarni  har  xil  turlari  —  ham - 
masi  ham  o ‘ziga  xos  yashil  rangdagi  tusga  ega.  Tabiat  o ‘ta 
nozik,  ana  shu  o ‘ziga  xos  xususiyatlarni  manzara  etyudida 
tasvirlay  bilish  rassomdan juda  katta  bilim ,  malaka  va  tin- 
may  izlanishni  talab  etadi.
A M A L I Y   M A S L A H A T L A R :
1.  E ty u d   bajarish   v a q ti d a   r a s s o m   y o r q i n   rangla rda  k i y i n -  
g a n   b o ‘lsa  p a litr a   va  kartina  t e k i s li g ig a   k u c h l i   reflek sla r  t u s h i -  
shi  a n iq .  K u c h l i   q u y o s h l i   y o r i t i l i s h d a   bu  ran gla r,  r eflek sla r 
p a li t r a d a g i  b o ‘y o q l a r n i   t o ‘g ‘ri  q a b u l  q i l i s h n i   q iy i n l a s h t i r a d i 
va  e t y u d n i n g   rangli  g a m m a s i n i   o ‘zgartirib   y u b o r a d i.  B u n d a y  
h o l a t d a   e t y u d   k iy im   rangig a  q o ‘s h i m c h a   u m u m i y   rangni  o r t t i- 
radi  va  a lb a t t a ,  n a tu r a n i  h a q q o n i y   ta s v ir la s h g a   xala q it  b er a d i. 
Shu*  sa b a b li  e t y u d l a r n i   daraxt  s o y a s i  y o k i   d e v o r   y o n i d a   t a s ­
v ir lash  m u m k i n   e m a s ,   c h u n k i   p a li tr a g a ,  q o g ‘o z   y o k i  m a t o g a  
o s m o n n i n g   k o ‘k im t ir   y o k i  daraxt  y a p r o q l a r i d a n   y a sh il  rangla r 
tu s h ib   is h n i  o ‘zgartirib  y u b o ra d i.  Q u y o s h l i   k u n d a   e ty u d n i  s o y a -  
b o n   t a g i d a   baja rish  l o z i m .   M a t o   va  p a li t r a g a   q u y o s h   nurlari 
t u s h m a s l i g i   k erak.
2.  O q   n u r   b ila n   y o r it il g a n   q iz i l  b u y u m   q u y o s h   n u r i n i n g  
q is q a   toM qinli  q i s m i n i   o ' z i g a   y u t a d i ,  o ‘zi  aks  e ttirgan   qizil 
r an gga  t e g i s h l i   t o ‘lq i n l a r   b u n d a n   m u s t a s n o .   Q i z il  y o r u g ‘lik 
b il a n   y o r it il g a n   q iz i l  b u y u m ,   in t e n s i v   q i z i l   b o ‘lib  q a b u l  q i -  
l i n a d i.  Bu  narsa   q i z i l d a n   t a s h q a r i , b o s h g ‘a  ran g  b ila n   y o r it il s a , 
x i r a - z a r g ‘a l d o q ,   j i g a r r a n g   y o k i   q o r a m t i r   b o 4li b   q a b u l   q i l i -  
n a d i.
K u m u s h s i m o n   ra n g d a g i  m a n z a r a n i   ( a y n i q s a   z a n g o r i  ra n g - 
d a g i n i )   s o v u q   tu s d a g i   y o r i t i l i s h d a   n a m o y i s h   q ilis h   m u m k i n . 
I m p r e s s i o n i s t l a r n i n g   n o z i k - z a n g o r i   r a n g l a r i   b u n d a y   y o r i t i ­
l i s h d a   a n c h a   t o ‘q r o q   va   n ey tra l  b o ‘lib  k o ‘r in a d i.
3.  E t y u d d a   rang  va  tus  m u n o s a b a t la r i  m a s a l a s i n i   a n i q l a s h d a  
t a y a n c h   b o ‘ lib  x i z m a t   g ‘i l u v c h i   d a s t l a b k i   m o y b o ‘ y o q   v a r i-  
a n tl a r i  y o k i   a k v a r e l  b o ‘y o q l a r i   a r a l a s h m a s i   y o r d a m   b e r i s h i 
m u m k i n .
M a n z a r a n i n g   a s o s i y   o b y e k t l a r ig a   m a ’l u m   tu s   va  rang  m u -  
n o s a b a t l a r i g a   m o s   b o ‘y o q l a r   a r a l a s h m a s i n i   p a li tr a d a   ta y y o r l a b
www.ziyouz.com kutubxonasi

o l i n a d i .   B u   e s a   o ‘z  n a v b a t i d a   e t y u d d a   u m u m i y   ya x lit  k o l o -  
r it n in g   o s o n   t o p i l i s h i g a   z a m i n   h o z ir l a y d i.
N . N .   V o l k o v   n a tu r a d a n   katta  o ‘l c h a m d a g i   q o g ' o z g a   e t y u d -  
ni  a k v a r e l  b o ‘y o q l a r i   b i l a n   b a ja rish   t a j r ib a sin i  q u y i d a g i c h a  
y o z a d i :   " M e n   t u t u n s i m o n   sa riq  u z u q - y u l u q   o s m o n n i   va  q u ­
y u q   t o ‘q  y a s h i l   s u v n i  ta s v ir la d i m .  A s o s i y   m a s a la   u c h t a   r angni 
ta n l a b   o lish :  su v ,  narsalar  va  o s m o n .   T a n l o v   k u c h l i   u c h l i k n i  
y a r a t s a - y u t u q .   T a n l a n g a n   u c h l i k k a   b o ‘y o q l a r n i   k o s a c h a l a r d a  
g ‘a m l a s h   kera k .
B o ‘y o q n i   b i r o z   k o ‘p r o q ‘  ta y y o r l a s h   zarar  q i l m a y d i .   C h u n k i  
q a y ta   t a y y o r l a n g a n   b o ‘y o q ‘  x u d d i  o ‘z i d a y   b o ‘lm aydi" .
I.E .  R e p i n n i n g   o ‘q u v c h i s i   M . N . T o i d z e   u s t o z i n i   l i b o s s i z  
q i y o f a s i   e t y u d i n i   is h la s h i  h a q i d a   o ‘z i n i n g   h o ti r a la r i d a   s h u n ­
d a y   y o z a d i :   "U  b ir d a n i g a   a s o s i y   t o ‘q  t u s d a   is h n i  b o sh la r d i: 
" B o ‘y o q   b i l a n   e m a s ,   balk i  g a v d a n i  " d o g ‘chalar"  b il a n   t a s v ir ­
la s h   za ru r  d e b   uqtirardi".  U n i n g   p a litr a sid a   o ‘r ta c h a   q u y u q -  
lik d a g i  a s o s i y   q o r i s h m a   y a r im   tu s  b o ‘lardi.  Z a r u r iy a t  t u g ‘ilis h i 
b il a n   u n g a   g o h   q i z i l n i ,   g o h   b o s h q a   b o ‘y o q la r n i  ara la s h tirib  
i s h n i  d a v o m   ettir ar  edi".
K .A .  K o r o v i n   h a m   a s o s i y   r a n g l a r n i   p a l i t r a d a   o l d i n d a n  
a r a la s h tir ib   s o ‘n g  ula rni  m a t o g a   o btk azard i.  "Ishni  e n g   t o z a  
t o ‘q  j o y l a r i d a n   b o s h l a s h n i   y a h s h i  k o ‘raman",  —  d e r d i  u.  Bu 
e s a   i s h c h d a   o q   rangni  k o ‘p  is h la t i s h g a   y o ‘l  q o ‘y m a y d i .   K o ­
r o v in   u s t a x o n a s i d a   o ‘q u v c h i l a r i   b a x m a l   m a t o d a   y a l a n g ‘o c h  
m o d e l n i   ta s v ir la s h   m a s h g ku lo t la r i d a   q a t n a s h g a n   B .V .  I o g a n s o n  
s h u n d a y   e s l a y d i:   p a litra d a   q o ra   b a h m a l   tu s in i  q o r a r o q   qilib  
ta y y o r l a g a n :   t o z a   h o l a t d a   b e rlin   la zu ri,  t o ‘q  krap lak   va  h in d  
sari q  b o ‘y o g ‘iga  o ‘x s h a s h   t i n iq   b o ‘y o q   lo k   ular  ta rk ib ig a   kira- 
di.  K e y i n   e s a   palitran i  o ‘z i d a   u  q ora  b arxatn i  a tr o f id a g i  b a rch a  
tu s la r n i  t o p a y o t i b   turli  m a t e r i a l n i   s o y a d a g i   q is m l a r i n i   va  s o c h -  
n i n g   s o y a   b o ‘l a g i n i  t o p g a n k i   u  k a m e r t o n   kabi  ra ng  p a litr a sid a  
j a m l a n g a n . . . "
www.ziyouz.com kutubxonasi

M  
O D A M   B O S H I   V A   G A V D A S I N I N G  
Й  
R A N G T A S V I R I
Pedagogika  o liy   o'quv  yurtlarining  badiiy-grafika 
fakultetlarida  odarn  tasvirini  o ‘rganish  eng  asosiy  vazi- 
falardan  biridir.  Murakkab  ijodiy  asarlar  yaratishda  odam 
gavdasi  va  portretini  to ‘g ‘ri  chiza  bilish  juda  muhimdir. 
Jumladan:  qiyofani  konstruktiv  qurish,  harakat  va  xarak-
terni  topa  bilish,  har  bir 
ifodalash  zarur.  Talaba  bu 
shartlarni  to‘liq  bajara  ol- 
mas  ekan,  inson  ichki  ps- 
ix o lo g ik   h o la tin i  o c h ib  
bera  olmaydi.
Odam  boshi  va  gavda 
rangtasvirini  m ukam mal 
ish lash ,  nazariy  ham da 
amaliy  bilimlarni  chuqur 
o ‘rganish  natijasida  hosil 
bo'ladi.  M a’lum  bir  m u- 
hitda  odam  qiyofasining 
anatom ik  tuzilishini  per- 
spektivada  t o ‘g ‘ri  tasvir­
lash  hamda  tus  va  rangda 
a n iq   ifo d a la s h   u c h u n  
rassomdan  katta  tajriba  ta- 
lab  etiladi.  M isol  tariqas- 
ida  A.  A b d u lla y e v n in g  
"Yozuvchi  Said  Axmad" 
asaridir.
detalni  tus  yaxlitligida  nozik
A. Abdullayev.
Y o z u v c h i  S aid   A x m a d .
www.ziyouz.com kutubxonasi

Inson  rangtasvirini  tasvirlashda  ham  tasviriy  san’atning 
boshqa janrlaridagi  kabi jarayon  talab  etiladi.  Ya'ni,  shakl 
konstruksiyasi  nisbatlarni  aniqlash,  xarakter  topish,  rangda 
va  tusda  ifodalashdir.
Odam  boshini  tasvirlashda  uning  anatom iyasini  chu- 
qur  tahlil  etib,  ichki  psixologik  holatini  ko'rsata  bilish, 
rangda  va  tusda  yaxlit  holatda  yakunlash  vazifasi  yukla- 
tiladi.  Talaba  inson  tanasini  tasvirlashda  uning  rang  xarak- 
teristikasi,  hamda  atrof  muhit  bilan  yoritilish  holatlarini 
xaqqoniy  aks  ettirishi  muhimdir.
Endigina  inson  boshi  va  qom atini  tasvirlayotgan  yosh 
rassom   nisbatlarni  aniq  o lish i  kerajc.  Shu ndagina  u 
ko‘zlangan  maqsadga  erisha  oladi.
Odam  boshi  va  gavda  rangtasvirini  o ‘rganish  jarayoni- 
ni  quyidagi  bosqichlarga  b o ‘lish  mumkin:
1.  Inson  boshini  grizayl  texnikasida  tasvirlash.
2.  Tabiiy  yorug‘likda  bosh  rangtasvirini  ishlash.
3.  Sun’iy  yorug‘likda  rangtasvir  ishlash.
4.  Inson  boshi  rangtasvirini  plenerda  ishlash.
Odam  boshi  rangtasvirini  tusda  ishlash  (grizayl)
Realistik  rangtasvir  q o ‘yilm asida  tus  m unosabatlarini 
t o ‘g‘ri  topa  bilish  asosiy  vazifalardan  biridir.  Rangtasvirda 
tus  va  rang  m unosabatlarining  o ‘zaro  birligi  naturani 
haqqoniy  ifodalashda  muhim  om il  b o ‘lib  xizm at  qiladi. 
Odam  boshini  grizayl  texnikasida  mukammal  ishlay  b il­
ish,  rangtasvirda  muvaffaqiyatli  ishlash  garovidir.
1-MASHQ. 
Och  va  to ‘q  fonda  odam  boshini  ifodalash.
Bu  m a s h q n i n g   a s o s i y   m a q s a d i   yirik  tu s  m u n o s a b a t l a r i n i  
t o ‘g ‘ri  t o p a   bilis h   ( f o n   va  n a t u r a n i n g   o ‘z a r o   b o g ' l i q l i g i g a   u r g ‘u 
b e r g a n   h o l d a )   d a n   ib orat.
M a s h q n i   bajarish  u c h u n   n a tu ra g a   t o ^ r i d a n   yorugMik  t u s h -  
g a n i  m a ’q u l.  S h u n d a y   q i l i n g a n d a   q o ‘y i l m a d a   y o r u g ‘- s o y a l a r -  
n i n g   k e s k i n   h o l a t i   b o l m a y d i .   F o n   b o s h g a   n i s b a t a n   b a 'z a n  
o c h ,   b a 'z a n   t o ‘q  b o ‘lishi  m u m k i n .
www.ziyouz.com kutubxonasi

Bu  m a s h g ‘u l o t n i n g   a s o s i y   m e t o d i k   a h a m i y a t i   s h u n d a k i ,  
b o s h   va  fo n d a g i   yirik  tus  m u n o s a b a t l a r i n i   a n i q l a s h g a   q a r a t i l -  
g a n .
O d a t d a   ta la b a la r   f o n n i   a l o h i d a   y o z i s h a d i ,   b u n i n g   n a t i j a s i -  
d a   is h n i  tu s   j i h a t d a n   q a r a lg a n d a   ta s v ir d a   y a x l i t l i k k a   e r is h ib  
b o ‘lm a y d i .  N a t u r a n i   k o ‘r - k o ‘ron a  k o ‘c h ir i s h   is h n i  m u v a f f a q i -  
y a ts izlik k a   o li b   kela di.  S h u n i n g   u c h u n   tasvirlash d a  t o lg ‘ri  y o ‘ln i 
t a n l a s h ,   m e t o d i k   k e t m a - k e t l i k d a   is h n i  d a v o m   e tt ir i s h   m u h i m ­
dir.
Bu  kabi  m a s h g ‘u lo t la r   tasvir iy   s a n ’at  s i r - a s r o r l a r in i  p u x t a  
o ' r g a n i s h d a   m u h i m   va  z a r u r   b o s q i c h d i r .   M a ’l u m k i ,   p o r t r e t  
u s t id a   ish  o l i b   b o r a y o t g a n   m u t a x a s s i s   r a s s o m   d a s t la b   m o d -  
e l n i n g   s i l u e t i n i   fo n g a   n is b a t a n   t o p i b ,   s o ‘ngra  m a y d a   d e t a l la r g a  
is h l o v   b e r a d i  h a m d a   refle k s,  y a r im   s o y a ,  s o y a l a r n i  k o ‘r satadi.  
S h u n i n g   u c h u n   ta s v ir la s h d a   yir ik  tu s   m u n o s a b a t l a r i n i   k o ‘rish 
va  t o ‘g kri  i f o d a l a s h   h a m d a   m a y d a   d e ta lla r g a   o ‘tish   kerak.
G r i z a y l   is h la s h d a   k o ‘p r o q   jig a rra n g ,  q o r a ,  u lt r a m a r in   va 
o q   b o ky o q l a r d a n   f o y d a l a n g a n   m a'q u l.
2 -M A S H Q .  Odam  boshini  yon  tarafdan  yoritilgan  ho- 
latdagi  ranglavhasini  ishlash.
Bu  m a s h g ‘u l o t d a   q u y i d a g i   m a q s a d   k o ‘z d a   tu t ila d i :  b o s h -  
n i n g   y o r u g 4  va  so y a   q is m l a r i d a g i   tu s  m u n o s a b a t l a r i n i   ( f a n ­
n in g   h a m )   h a m d a   b o s h   s h a k l i n i   tu s d a   t a s v ir la s h .
Bu  m a s h q n i   bajarish  u c h u n   a n a t o m i k   q u r il m a s i  a n i q   m o d e l  
t a n l a n a d i .   U  s h u n d a y   q o ‘y il is h i  k e ra k k i,  k u c h l i   y o r u g ‘- s o y a  
ko n tr a s ti  vu ju d g a   k e ls in .  B o s h n i n g   y o r u g 4  va  s o y a   q i s m l a r i d a g i  
tu s  m u n o s a b a t i   fo n   b il a n   b ir g a l ik d a   y a q q o l   k o ‘r in i s h i  kerak. 
F o n   s i f a t i d a   k u lra n g   m a t o   t a n l a n i b ,   b o s h n i n g   y o r u g ‘  ta ra f i- 
d a n ,  t o 4q,  s o y a   ta r a f id a n   e s a   o c h   b o ‘lib  k o ‘r in g a n i  m a 'q u l. 
S o y a   t o m o n d a   sh a k l  a n i q l i g i g a   e r is h is h   u c h u n   y o r u g ‘lik  q a y -  
ta r u v c h i  t e k i s l i k d a n   f o y d a l a n i s h   m u m k i n .   A y n a n   s h u n d a y   s h a -  
r o it d a   y u z n i n g   s o y a   q i s m i d a   a n a t o m i k   a n iq   c h i z i q l a r n i   k o ‘rish 
m u m k i n .
Bu  m a s h q n i   baja rish da  talab alar  b ir o z   q i y i n c h i l i k k a   u c h r a y -  
di.  T a l a b a l a r   m o d e l n i   y a x lit  q a b u l  q il i s h n i   o ‘r g a n m a y   turib, 
m a y d a   d e t a l l a r g a   b e r i l i b   k e t i s h a d i .   Y i r i k   s h a k l   y o ‘q o t i b  
q o ‘y i l g a c h   n a tu r a n i  f o n g a   b o g ‘lay  o l i s h m a y d i .   N a t u r a n i   yaxlit 
q a b u l  eta   o l m a g a n   bu  b o s q i c h d a   t a l a b a d a n   m a k s i m a l   d iq q a t
www.ziyouz.com kutubxonasi

e 't ib o r   talab  e t i l a d i .  M a s h q l a r   j a r a y o n i d a   y u z   a ji n la r i ,  k o ‘z 
k ip r i k la r d a n   u m u m i y   m a y d a   d e t a l la r d a n   o n g l i   r a v is h d a   v o z  
k e c h i s h   kerak.  Y ir ik   tu s ,  sh a k l  m u n o s a b a t l a r i n i   t o ‘g ‘ri  t o p i s h  
po rtret  r a n g ta s v ir in i  o ‘z la s h t i r i s h g a   k e n g   y o ‘l  o c h i b   b era d i.
T a la b a   bu   m a s h q l a r n i   ba ja rish   j a r a y o n i d a   b o s h n i n g   h ar 
bir  boMagini  t u s d a   b ir - b i r i d a n   f a r q in i,  y o r u g ‘- s o y a   x a r a k t e -  
rini  o ‘rg ana  b o r is h i  kerak.  Y u z   b o ‘laklari,  k o ‘z - o l m a s i ,   b u -  
r u n n i n g   o l d ,   y o n   t o m o n l a r i ,   y o n o q q a   i s h l o v   b e r a y o t g a n d a  
katta  s h a k l n i  h i s o b g a   o l g a n   h o l d a ,   j u d a   m a y d a l a s h t i r i b   y u b o r -  
m a s d a n   i s h la s h   zarur.
T o p s h i r i q n i   m u v a f f a q i y a t l i   c h i q i s h i g a   q o ‘y i l m a n i   t o ‘g ‘ri 
y a x lit  k o ‘ris hga  e r i s h i s h   b il a n   y e t i s h i s h   m u m k i n .
B o s h   sh a k l ig a   is h lo v   b e ris h   s o y a   q i s m i d a n   b o s h l a n a d i .   S o y a  
y a x li t,  katta  s h a k l n i   ajratib,  tu s  m u n o s a b a t i d a   k a m e r t o n   v a z i -  
fas in i  h a m   o lta y d i .  S o y a d a n   k e y in   f o n   y e c h i m i   hal  e t i la d i .
T a la b a l a r   k o ‘p i n c h a   f o n g a   u n c h a l i k   e ’ti b o r   b e r i s h m a y d i . 
B o s h n i   is h la b   b o ‘li s h g a c h ,   f o n n i   b o ‘ya b   q o ‘y a   q o l i s h a d i .   N a -  
tija da  yirik  sh a k l la r ,  s h u n i n g d e k   b o s h   b o ‘laklari  m u n o s a b a t i d a  
x a t o l ik k a   y o l   q o ‘y il a d i.  B o s h n i n g   s o y a   va  fo n   m u n o s a b a t l a r i 
t o p i l g a c h   y o r i t i l g a n   q i s m i   i s h la n a   b o s h l a n a d i .   T a s v i r l a s h n i n g  
bu  b o s q i c h i d a   b o s h n i n g   k o n t u r   c h i z i g ‘i  f o n d a   q a n d a y   x a r a k -  
te rda  b o ‘li s h i g a   k o ‘p r o q   e ’ti b o r   b e ris h   ta lab  e t i l a d i .   O d a t d a  
ta la b a la r   b o s h n i n g   y o r it il g a n   q i s m i   f o n i n i   t o ‘q r o q ,  s o y a   q i s -  
m i n i   o c h r o q   o l i s h g a   xarakat  q il is h a d i.  M o d e l   k o n t r a s t   y o r i t i l ­
g a n   b o ‘l m a s a ,  b o s h n i n g   y o r u g ‘  q is m i  k o n tu r i  f o n g a   n is b a t a n  
bir  o z   t o kq r o q   b o ‘lad i,  s h u n i n g d e k   s o y a   q i s m i   f o n g a   n i s b a t a n  
r e fle k sla r   y o r d a m i d a   y o r u g ‘  c h i z i q q a   e g a   b o ‘la d i.  B o s h n i n g  
s h u n d a y   y o r i t i l i s h i   reflek s  c h i z i q   k o n tu ri  y o r d a m i d a   f o n d a n  

Do'stlaringiz bilan baham:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10   11


Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2017
ma'muriyatiga murojaat qiling