SaqarTvelos agraruli universiteti marina TurmaniZe sarkocistozis SemTxvevaSi epidemiologiisa da dakvlis produqtebis veterinariul-sanitariuli eqspertizis zogierTi sakiTxi

2. sar ko cis te biT da in va zi e bu li xor cis, 
pa ren qi mu li or ga no e bi sa da lim fu ri 
kvan Ze bis baq te ro lo gi u ri ga mok v le va
 
   sar ko cis te biT da in va zi e bu li  xor cis swo ri sa ni-
ta ri u li  Se fa se bi saT vis  gan sa kuT re bu li  mniS v ne lo ba 
eni We ba baq te ri o lo gi u ri ga mok v le vis Se de gebs. baq te-
ri o lo gi ur ga mok v le vas va ta reb diT sa xel m wi fo stan-
dar tis  –  21237  -  75  Se sa ba mi sad.    sul  ga mo vik v li eT  23 
msxvil fe xa rqo sa ni pi ruty vis, 31 Ro ri sa da 44 cxvris 

 74
nak la vi dan  mom za de bu li  xor cis,  lim fu ri  kvan Ze bi sa 
da  RviZ lis  sin je bi.  da in va zi e bis  xa ris xis  Se sa ba mi sad  
(sul  392  sin ji)  Tav da pir ve lad  vam za deb diT  nacx-ana-
beW debs, vRe bav diT gra mis we siT da vik v l de viT mik ros-
ko piT.  baq te ri os ko pi u li  ga mok v le vis  Se de ge bi  asa xu-
lia cxril Si 5. 
ro gorc  aR niS nu li  cxri lis  mo na ce me biT  ir k ve va 
sar ko cis te biT  da in va zi e bis    xa ris xis  ma te bas Tan  er-
Tad  iz r de ba  mxed ve lo bis  are Si  daT v li li  mik ro be bis 
ab so lu tu ri  ra o de no bac.  ase  ma ga li Tad,  sar ko cis te-
biT sus tad da in va zi e bu li msxvil fe xa rqo sa ni pi ruty-
vis  xor cis  ze da pi ru li  fe ni dan  nacx-ana beW d Si  er Ti 
mxed ve lo bis are Si sa Su a lod viT v li diT 12.4 ± 0.3 mik-
robs, sa Su a lod da in va zi e bul Si - 19.4 ±±0.9 mik robs (anu 
7  mik ro biT  mets,  ma te ba  Se ad gens  58,3%),  xo lo  Zli er 
da in va zi e bu lis Sem Tx ve va Si - 24.1 mik robs – 11.7 mik ro-
biT mets (94,4%-iani ma te ba).
sus tad  da in va zi e bu li  Ro ris  xor cis  ze da pi ru li 
fe ni dan mom za de bul nacx-ana beW d Si er Ti mxed ve lo bis 
are Si mik rob Ta sa Su a lo ra o de no ba Se ad gen da 13.7 ± 0.6-
s,   xo lo sa Su a lo da in va zi e bis Sem Tx ve va Si – 17.4 ± 0.6-s, 
anu er Ti mxed ve lo bis are Si ma te bam 3.7 mik ro bi (27%-iT 
meti) Seadgina.

 75
 cxrili 5
msxvilfexa pirutyvis, Roris da cxvris naklavis xorcidan, limfuri kvanZebidan da 
RviZlidan                        damzadebuli  nacx-anaTlebi baqterioskopiuli gamokvlevis Sedegebi  
sarkocistebis dainvaziebis xarisxis mixedviT
cxovelis
 
saxeoba
dainva
 ziebis 
xarisxi
sinjebis 
raodenoba
mxedvelobis areSi daTvlili  mikroorganizmebis raodenoba
xorcidan
limfuri 
kvaZidan
RviZlidan
zeda
 piruli
Rrma fenidan
msx. rqosani
 
pirutyvi
susti
17
12,4
±0,3
5.7
±0.4
17.2
±0.9
42.2
±1.2
saSualo
5
19.4+0.9
9.2
±0.6
26.3
±0.8
64.3
±0.8
Zlieri
1
24.1
14.2
36.5
108.0
Rori
susti
22
13.7+0.6
5.3
±0.3
18.8
±1.1
36.6
±1.1
saSualo
9
17.4
±0.8
6.8
±0.5
29.2
±0.9
70.3
±1.7
Zlieri
-
-
-
-
-
cxvari
susti
30
14.1
±0.7
6.6
±0.3
17.9
±1.0
32.2
±1.3
saSualo
12
19.4
±0.6
8.4
±0.3
30.2
±1.4
61.3
±1.8
Zlieri
2
22.4
16.3
36.2
94.3
janmrTeli 
(sakon
 trolo)
susti
5
8.3
±0.7
4.4
±0.2
17.3
±0.7
27.7
±1.3

 76
ana lo gi u ri su ra Ti Se i niS ne ba cxvris xor cis Sem Tx-
ve va Si.    sus tad  da in va zi e bu li  cxvris  xor cis  ze da pi-
ru li fe ni dan mom za de bul nacx-ana beW d Si er Ti mxed ve-
lo bis are Si aR moC n da sa Su a lod 14.1± 0.7 mik ro bi, xo lo 
sa Su a lo da in va zi e bis dros - 19.4 ±  0.6.  ma te bam 5.3 mik-
ro bi  anu  37,5%  Se ad gi na.  Zli e ri  da in va zi e bi sas  mxed-
ve lo bis  are Si    mik rob Ta  ra o de no ba  ga i zar da  22.4-mde 
anu 8.3 mik ro biT (58,9%-iT). yve la Sem Tx ve va Si mik rob Ta 
sa er To  ra o de no ba  aRe ma te ba  stan dar tiT  dad ge nils 
(stan dar tiT  dad ge ni lia  er Ti  mxed ve lo bis    are Si  ara 
ume tes  10  mik ro bis  ar se bo ba).  rac  Se e xe ba    jan m r Te li 
cxo ve lis (sa kon t ro lo) xor cis ze da pi ru li fe ne bi dan 
mom za de bul nacx-ana beW d Si mik rob Ta sa er To ra o de no-
bas, igi nor mis far g leb Si iyo.
lim fu ri  kvan Ze bi dan  mom za de bul  nacx-ana beW deb Si 
mik rob Ta sa er To ra o de no bam mo i ma ta. ker Zod, msxvil-
fe xa rqo sa ni pi ruty vis  sus tad da in va zi e bu li nak la-
vis lim fu ri kvan Ze bi dan mom za de ul nacx-ana beW d Si mik-
rob Ta  sa er To  ra o de no bam  17.2±0.9  Se ad gi na,  xo lo  sa-
Su a lod  da in va zi e bu li  nak la vis  lim fu ri  kvan Ze bi dan  
mom za de bul Si - 26.3 ± 0.8,  anu ma te bam Se ad gi na 9.1 mik ro-
bi (52.9%). Zli e ri da in va zi e bi sas mik rob Ta ra o de no bam 
mxed ve lo bis are Si 36.5 Se ad gi na anu mo i ma ta 19.5 er Te u-
liT (113,3%). ana lo gi u ri mdgo ma re o ba aRi niS na Ro ri sa 
da cxvris nak la vis  lim fu ri kvan Ze bi dan mom za de bu li  
nacx-ana beW de bis baq te ri os ko pi u li ga-mok v le vi sas.
sa in te re so mo na ce me bi  mi vi ReT RviZ li dan mom za de-
bu li  nacx-ana beW de bis  baq te ri os ko pi u li  ga mok v le vi-
sas. ker Zod, sus tad da in va zi e bu li msxvil fe xa rqo sa ni 
pi ruty vis  nak la vis  RviZ lis    nacx-ana beW de bis  mik ros-
ko pi u li ga mok v le vi sas  er Ti mxed ve lo bis are Si aR moC-
n da 42.2 ± 1.2 mik ro bi, sa Su a lod da in va zi e bul Si - 64.3 ± 
0.8,  anu 22.1 mik ro biT me ti (ma te ba Se ad gens 52,4%-s), xo-
lo Zli er da in va zi e bul Si - 108 mik ro bi anu 65.8 mik ro-

 77
biT me ti (ma te ba Se ad gens 155,9%-s). aR niS nu li ten den-
cia gan sa kuT re biT mZaf rad iyo ga mo xa tu li cxvris nak-
la vis Sem Tx v va Si. ker Zod sus tad da in va zi e bu li cxvris 
nak la vis  RviZ li dan  mom za de bul  nacx-ana beW deb Si  mik-
rob Ta sa er To ra o de no bam er Ti mxed ve lo bis are Si Se-
ad gi na  32.2 ± 1,3 mir ko bi, sa Su a lo da in va zi e bi sas – 61.3 
± 1,8  mik ro bi anu 29,1 mik ro biT me ti (ma te bam Se ad gi na 
90,1%), xo lo  Zli e ri da in va zi e bi sas – 94.3 mik ro bi, anu 
62.1 mik ro biT me ti (ma te ba 192,9%). yo ve li ve ze moT aR-
niS nu li ima ze mi u Ti Tebs, rom sar ko cis te biT cxo ve lis 
da in va zi e bis in ten si u ro bis ma te bas Tan er Tad iz r de ba 
or ga no e bis  da zi a ne bis  xa ris xi  da  ma tu lobs  mik rof-
lo riT ma Ti da bin Zu re bac.
yve la Sem Tx ve va Si baq te ri os ko pi is Ca ta re bi sas gram-
da de bi Ti da gra mu ar yo fi Ti mik ro or ga niz me bis da fiq-
si re bis Sem deg, xor ci dan, lim fu ri kvan Ze bi dan da RviZ-
li dan aRe bul ma sa lebs vTe sav diT Txe vad da myar sak-
veb  ni a da geb ze  --  xorc-pep to ni an  bu li on ze    da  xorc-
pep to ni an  agar ze.  370-ze  24-sa a Ti a ni  kul ti vi re bis 
Sem deg vswav lob diT maT kul tu ra lur, mor fo lo gi ur 
da tin q to li a rul Tvi se bebs. Cven mi er Ca ta re bu li ga-
mok v le ve bis Se de gad sac de li da sa kon t ro lo sin je bi-
dan ga mo i yo sal mo ne las, eSe ri xi e bis, sta fi lo ko ke bis 
da pro te u sis jgu fis mik ro be bis kul tu re bi. 
pa To lo gi ur ma sa la Si eSe ri xi e bis ar se bo bi sas xorc-
pep to ni a ni  bu li o ni  kul tu ris  zrdas Tan  er Tad  im R v-
re o da mci re o de ni na le qis war moq m niT, xorc-pep to ni an 
agar ze  iZ le o da  uxv  na zards  S  for mis  ko lo ni e bis  sa-
xiT. nacxeb Si gra mis we siT Se Reb vi sas iRe be bod nen gra-
mu ar yo fi Tad. mik ros kop Si kar gad Can da mom r g va le bul 
bo lo e bi a ni pa ta ra  Cxi re bi, rom le bic spo rebs  da  kaf-
su lebs ar war moq m nid nen. ma Ti kul ti vi re bi sas sa di fe-
ren ci a cio ni a dag ze (en dos agar ze) war mo iq m ne bo da mo-
wi Ta lo Se fe ri lo bis me ta lu ri bzin va re bis ko lo ni e bi.

 78
bi o qi mi u ri aq ti vo bis gan sazR v ri sas Saq re bis fe rad 
mwkriv ze  fer men ta cia  ga ni ca da  laq to zam,  qsi lo zam, 
mal to zam,  ma nit ma;  ar  re a gi reb da  sa qa ro za,  sa li ci ni, 
dul ci ti da ra fi no za.
ga mo sak v lev  sin jeb Si  sal mo ne le bis  ga mo yo fis  Sem-
Tx ve va Si xorc-pep to ni an bu li on Si vlin de bo da Sem R v-
re va ux vi na le qis war moq m niT. bu li o nis ze da pir ze vi-
Tar de bo da mo TeT ro fe ris Txe li ap ki. xorc-pep to ni an 
agar ze war mo iq m ne bo da mo TeT ro fe ris s for mis ko lo-
ni e bi,  zog jer  aRi niS ne bo da  R  for mis  ko lo ni e bic.  en-
dos agar ze aRi niS ne bo da mo TeT ro-mo ru xo Se fe ri lo-
bis  ko lo ni e bi.  nacx-ana beW d Si    iRe be bod nen  gra mu ar-
yo fi Tad,  mik ros kop Si  kar gad  Can da  mok le  mom r g va le-
bul-bo lo e bi a ni Cxi re bi. iS vi a Tad gvxvde bo da ko ko va ni 
(ova lu ri)  for mis  Cxi re bi,  zog jer  Za fe bis  for mi Tac, 
ume tes maT gans axa si a Teb da moZ ra o ba, spo ras da kaf su-
las ar war moq m nid nen.
bi o qi mi u ri aq ti vo bis gan sazR v ri sas Saq re bis fe rad 
mwkir v ze  fer men ta cia  ga ni ca da  glu ko zam,  qsi lo zam, 
mal to zam,  dul cit ma,  ma nit ma  da  sor bit ma;  ar  ic v le-
bo da laq to za, sa qa ro za da sa li ci ni.
ga mo sak v lev  sin jeb Si  sta fi lo ko ke bis  ar se bo bis 
Sem Tx ve va Si    isi ni  iw vev d nen  xorc-pep to ni a ni  bu li o-
nis  Sem R v re vas,  mog vi a ne biT  ux vi  na le qis  war moq m niT; 
xorc-pep to ni an agar ze iz r de bod nen mrav lo bi Ti wvri-
li zo mis ko lo ni e bis sa xiT, iZ le od nen ro gorc mo TeT-
ro  (S.  al bus),  ise  moy vi Ta lo  (S.    cit re us)  Se fe ri lo bebs. 
gra mis  we siT  Se Reb vi sas  iRe be bod nen  gram da de bi Tad; 
mik ros kop Si kar gad Can da sfe ru li an ova lu ri ko ke bi-
sa gan Sem d ga ri jgu fe bi, ro mel Ta na wi li wa a gav da yur-
Z nis mte vans.
bi o qi mi u ri aq ti vo bis gan sazR v ri sas Saq re bis fe rad 
mwkriv ze  fer men ta cia  ga ni ca da  glu ko zam,  sa qa ro zam, 
qsi lo zam da mal to zam, xo lo sa li ci ni, dul ci ti da ra-
fi no za uc v le li dar Ca.

 79
zo gi er Ti ma sa lis ga mok v le vi sas myar sak veb ni a dag-
ze ga i zar da mco ca vi baq te ri e bi anu pro te u sis gva ris 
baq te ri e bi, rac sag r Z nob lad auare seb da aga ri dan sxva 
mik ro be bis  ga mo yo fas.  iri bi  aga ris  kon den si re bul 
wyal Si iz r de bo da mTli a ni da naf r q vis sa xiT. gra mis we-
siT  Se Reb vi sas  mik ros kop Si  vna xu lob diT  gra mu ar yo-
fiT us po ro Cxi rebs.
sar ko cis te biT nak la vis da in va zi e bis xa ris xis Se sa-
ba mi sad (sus ti, sa Su a lo, Zli e ri) da sa kon t ro lo jgu-
fis  sin je bis    baq te ri o lo gi u ri  ga mok v le vis  Se de ge bi 
asa xu lia  cxri leb Si 6 da 7.
cxri li 6
sal mo ne le biT da naw la vis Cxi ris baq te ri e biT  kun Te bis, 
lim fu ri kvan Ze bi sa da RviZ lis da bin Zu re ba  sar ko cis te biT 
nak la vis da in va zi e bis xa ris xis Se sa ba mi sad
gamokvleuli 
sinjebis 
raodenoba
sarkoci-
stebiT 
dainvaziebis 
xarisxi
salmonelebisa da nawlavis Cxiris 
baqteriis kulturebis  gamoyofis 
raodenoba
kunTe-
bidan
limfuri 
kvanZebidan
RviZlidan
     69
     26
     3
     5
       susti
      saSualo
       Zlieri
     
sakontrolo
janmrTeli
     0
     ---
     18
     1
     ---
     12
     0
     ---
     3
     0
     ---
     1
    1
    ---
    35
    1
    ---
    18
    1
    ---
    3
    0
    ---
    1
     1
     ---
     47
     1
     ---
     22
     1
     ---
     3
     0
     ---
     0

 80
SeniSvna:  mricxvelSi  miTiTebulia  gamoyofili 
salmonelis  kulturebis  raodenoba;  xolo  mniSvnelSi 
– nawlavis Cxiris baqteriebis raodenoba.
rogorc cxrili 6-is monacemebidan Cans, rom  sarko-
cistebiT    naklavis  susti  dainvaziebis  SemTxvevaSi 
kunTebis  69  gamokvleuli    sinjidan  salmonelebi 
ar  gamoyofila,  xolo  nawlavis  Cxiris  baqteriebi 
gamoiyo  18  SemTxvevaSi  (26,1%).  limfuri  kvanZebidan 
erT  SemTxvevaSi  gamoiyo  salmonela  (1,45%),  xolo 
35  SemTxvevaSi  (50,8%)  -  nawlavis  Cxiris  baqte-riebi. 
RviZlidan erT SemTxvevaSi (1,45%) gamoiyo salmonela, 
xolo 47 SemTxvevaSi (68,1%) - nawlavis Cxiris baqteriebi.
saSualo  dainvaziebisas    (sul  26  sinji)  salmonela 
gamo-iyo  erT  SemTxvevaSi  rogorc  kunTebidan,  aseve 
limfuri  kvanZebidan  da  RviZlidan;  nawlavis  Cxiris 
baqteriebi  gamoiyo:  kunTebidan  12  SemTxvevaSi  (46,2%), 
limfuri  kvanZebidan  –  18  SemTxvevaSi  (69,2%)  da 
RviZlidan – 22 SemTxvevaSi (84,6%).
Zlieri  dainvaziebisas  (sami  sinji)  kunTebidan 
salmonela ar gamoyofila, xolo limfuri kvanZebidan 
da  RviZlidan  gamo-iyo  TiTojer;  nawlavis  Cxiris 
baqteriebi  yvela  sinjidan  ga-moiyo.  sakontrolo 
sinjebSi  salmonela  ar  gamoyofila,  xolo  nawlavis 
Cxiris  baqteriebi  gamoiyo  TiTojer  kunTebidan  da 
limfuri kvanZebidan.
miRebuli  Sedegebi  miuTiTeben,  rom  salmonelebiT 
nakla-vis 
dainficireba 
ar 
aris 
damokidebuli  
sarkocistebiT 
da-invaziebis 
xarisxze, 
maSin 
rodesac  nawlavis  Cxiris  baqte-riebiT  dainficireba 
naklavis 
sarkocistebiT 
dainvaziebis 
xa-risxis 
pirdapirproporciulia.

 81
 cxrili 7
stafilikokebiT da  proteusis gvaris mikrobebiT 
kunTebis, limfuri kvanZebisa da RviZlis dabinZureba 
sarkocistebiT naklavis dainvaziebis xarisxis Sesabamisad
gamokv leuli       
sinjebis      
raodenoba
sarkoc-
sitebiT 
dainvaziebis 
xarisxi
stafilokokebisa da proteusis           
gvaris mikrobebis gamoyofis 
raodenoba
kunTebidan
limfuri 
kvanZebidan
RviZlidan
69
26
3
5
susti
saSualo
Zlieri
sakontrolo
janmrTeli
11
---
10
10
---
8
2
---
2
0
---
0
16
---
9
12
---
11
3
---
2
0
---
0
18
---
14
16
---
11
3
---
3
1
---
0
SeniSvna:  mricxvelSi  miTiTebulia  gamoyofili 
stafilikokebis    kulturebis  raodenoba,  xolo 
mniSvnelSi – proteusis gvaris mikrobebis.
cxrili 7-is monacemebidan irkveva, rom gamokvleul 
sinjebSi  gamoyofili  stafilokokebisa  da  proteusis 
gvaris  mikrobTa  raodenoba  sarkocistebiT  naklavis 
dainvaziebis  xarisxis  pirdapirproporciulia  ase 
magaliTad,  susti  dainvaziebisas  kunTebis  69  gamokv-
leuli  sinjidan  stafilokoki  11  SemTxvevaSi  (15,9%) 
gamoiyo,  xolo  proteusis  gvaris  mikrobebi  -  10 
SemTxvevaSi (14,5%); limfuri kvanZebidan, Sesabamisad, - 
16 (23,2%) da cxra (13,0%) SemTxvevaSi, xolo RviZlidan, 
Sesabamisad, - 18 (26,1%) da 14 (20,3%) SemTxvevaSi.

 82
saSualo  dainvaziebisas  (26  sinji)  kunTebidan 
stafilokokebi  10  SemTxvevaSi  (38,5%)  gamoiyo,  xolo 
proteusis  gvaris  mikrobebi  -  rva  SemTxvevaSi  (30,8%); 
limfuri  kvanZebidan  stafilokokebi  gamoiyo  12 
SemTxvevaSi (46,2%), xolo  proteusis gvaris  mikrobebi 
-  11  SemTxvevaSi  (42,3%);  RviZlidan  stafilokokebi 
gamoiyo 16 SemTxvevaSi (61,5%), xolo proteusis gvaris 
mikrobebi - 11 SemTxvevaSi (42,3%).
Zlieri dainvaziebisas (sami SemTxveva) stafilokokebi 
RviZlidan da limfuri kvanZebidan, agreTve proteusis 
gvaris mikrobebi RviZlidan gamoiyo yvela SemTxvevaSi, 
xolo  proteusis  gvaris  mikrobebi  kunTebidan  da 
limfuri kvanZebidan or SemTxvevaSi gamoiyo.
3. sarkocistoziani xorcis gauvnebloba
sarkocistebis  sicocxlisunarianobis  gansazRvris 
mizniT 
dainvaziebul 
xorcze 
zemoqmedebas 
vaxdendiT  sxvadasxva  temperaturuli  reJimebiT. 
kerZod,  sarkocistoziani  xorci  movaTavseT  -18°C 
temperaturaze sxvadasxva vadiT (48, 72 da 120 saaTi) da 
movxarSeT ori saaTis ganmavlobaSi zogadad miRebuli 
meTodiT. 
sarkocistebis 
sicocxlisunarianobas 
vsazRvravdiT 
gencianvioletiT 
a.s.stefonianis 
meTodiT.  aRniSnuli  meTodiT  cocxali  sarkocistebi 
ar 
iRebebian, 
iRebebian 
mxolod 
daxocilebi 
(sicocxlisuunaroni).
gairkva,  rom  -18°C  temperaturaze  msxvilfexa 
rqosani 
pirutyvis 
xorcis 
Senaxva 
garkveul 
uaryofiT 
zemoqmedebas 
axdens 
sarkocistebis 
sicocxlisunarianobaze, Tumca maT srul ganadgurebas 

 83
ver  iwvevs.  xorcis  Senaxvisas  -18°C  tmperaturaze 
120  saaTis    ganmavlobaSi  sicocxlisunariani  aRmo-
Cnda  parazitebis  8%.  rac  Seexeba  xarSvas  ori 
saaTis  ganmavlobaSi,  es  meTodi  iwvevs  xorcis  srul 
gavnebelyofas da igi usafrTxo xdeba moxmarebisaTvis.

 84
ganxilva
sasoflo-sameurneo cxovelebis suladobis SenarCu-
ne bis, maTi produqtiulobis amaRlebis, mecxoveleobis 
produqciis warmoebis zrdisa da misi xarisxis gaumjo-
besebis erT-erTi aucilebeli pirobaa qronikuli for-
miT  mimdinare  invaziur  daavadebaTa  sawinaaRmdego 
mec nierulad  dasabuTebul  RonisZie baTa  SemuSaveba 
da  maTi  ganuxrelad  ganxorcieleba.  aseT  daa vadebaTa 
ricxvs miekuTvneba sarkocistozi, romlis gamomwvevia 
Sarcocystis gvaris umartivesebi.  
sarkocistoziT  avaddebian  xmeleTis  ZuZumwovrebi, 
qvewar mavlebi  da  frinvelebi.  es  daavadeba  gamovleni-
lia 150-ze meti saxeobis cxovelebSi (V.N. Kalyakin, D.N. 
Zasukhin, 1975). 
sarkocistozis  aRmZvrelebs  ZiriTadad  (momTabare 
mecxove leo bis pirobebSi) ZaRlebi (S.Ogassawara et al., 1977; 
S. Sibalic et al., 1977; U. Potters, 1978; С. Мешков, 1978; T. Balmer et 
al., 1982; T. Blandino et al., 1983; H.S. Gill et al., 1983; М.А. Мусаев 
и др. 1989 da a.S.) da ZaRlisebrTa ojaxis gareuli saxeo-
bebi – yarsaRi (Ю. Гробов, 1976), mgeli, me la, enotisebri 
ZaRli  (Х.Г.  Горегляд,  1977),  koioti  (C.A.  Speer  et  al.,  1977), 
tura  (С.  Мешков,  1978)  da  a.S.,  avrceleben.  garda  amisa, 
sar kocis to zis  aRmZvrelebis  definituri  maspinZlebi 
kate bic arian (E.C. Powell, G.B. McCarly, 1975; Ю. Гробов, 1976; 
T. Landsverk, 1979; M. Rommel, 1979; С.А. Позов, 1990 da a.S.), 
Tumca daavadebis gavrce lebaSi ma Ti roli ufro metad 
pirutyvis  bagu ri  Senaxvis  pi robebSi  (sakve burebisa 
da  kombi nirebuli  sakvebis  da bin Zurebis  SemTx ve vaSi) 
aris  ga moxatuli.  aR niSnuli  daavadebis  aRmZvre lebis 
defini tur  da  Suale dur  maspinZelTa  swored  aseTi 
mra val ferovneba  ganapirobebs  sarko cistozis  farTo 
gavrce le bas msoflios mraval qveyanaSi. 
sarkocistozis aRmZvrelebiT gansakuTre biT sasof-
lo-sa meurneo cxovelebi arian dainvaziebuli. xSirad, 

 85
maTi dainva ziebis maCvenebeli 100%-s aRwevs. sarkocis-
tebiT Zlieri inten siu robiT dainvaziebis dros mkveT-
rad qveiTdeba pirutyvis nak veboba, irRveva sxvadasxva 
organos funqciebi. sarkocistebis cxovelmyofelobis 
produq tebi, 
rogorc 
toqsikuri 
nivTierebe bi, 
uaryofiT  gavle nas  axdenen  cxovelis  organizmze. 
dainva ziebuli  cxove lis  xorci  dabali  xarisxisaa, 
cudad  inaxeba,  gauare sebulia  misi  sayuaTo  Tvisebebi 
da  bioqimiuri  maCveneb lebi.  Zlieri  dainva zie bis 
SemTxvevaSi  igi  sautili zaciod  ig zavneba.  daava debis 
mwvave formiT mimdinareo bis dros, rodesac cxovelis 
organizmSi  didi  raodenobis  aRmZ vreli  migri rebs, 
mosalodnelia mozardeulis masobrivad gawydoma. 
Cven  aRvniSneT,  rom  sarkocistozi  anTropozoo-
nozuri daa vadebaa. adamiani sarkocitozis aRmZvrelebis 
ro gorc  Suale duri,  aseve  definituri  maspinZelia. 
misi das nebovneba xdeba umi an Termulad arasakmari sad 
da mu Sa vebuli  sarkocistebiT  dain vaziebuli  msxvil-
fexa da wvrilfexa rqosani pirutyvis, Roris, agreTve 
nanadi revi  cxovelis  xorcis  miRebisas,  rac  jan mrTe-
lo bisaT vis did safrTxes war  moadgens. amdenad, Zalze 
di dia  sar kocis tozis  ara  marto  ekonomikuri,  aramed 
misi epidemiolo giuri mniSvnelobac.  
iseve  rogorc  sxva  qveynebSi,  sasoflo-sameurneo 
cxovele bis  sarkocistozi  saqarTveloSic  farTod  da 
yvelgan  aris  gav rcelebuli.  es  dadasturebulia  ara 
mar  to Cveni, aramed im ga mokvlevaTa SedegebiTac, rom-
lebic Sesrulda gasuli saukunis 70-90-ian wlebSi (П.С. 
Буртикашвили, 1975; 1978; 1997). unda aRiniSnos, rom p.bur-
TikaSvilis mier miRebul SedegebTan SedarebiT mimdi-
na re  saukunis  gan vlil  aTwleulSi  qveyanaSi  sarko-
ciste biT  sasoflo-sameurneo  cxovelebis  dainvazie-
bis  eqs tensiurobis  maC veneblebi  mkveT rad  Semcirda 
(М.О.Бубашвили  и  др.,  2008).  kidev  uf ro  Semci rebulia 

 86
isini  Cveni  gamokvlevebis  SedegebiT.  kerZod,  2009-
2010  wlebSi  msxvilfexa  rqosani  pirutyvisa  da  Ro ris 
nak lavis  dain vaziebis  eqstensiurobis  maCvenebelma, 
Sesabamisad, 20,2 da 24,4% Seadgina, xolo cxvris nakla-
visa – 69,8%. vfiq robT, es gamowveulia ganvlili 20 wlis 
ganmavlobaSi  saqarTveloSi  yve la  saxeobis  sasof lo-
sameurneo  piru ty vis  suladobis  ganuxre li  klebiT, 
ris Sedegad qveya naSi sxvadasxva invaziur daavade baTa, 
maT Soris sarkocistozis epizootiuri pro cesis jaW-
vSi  dasustda  misi  erT-erTi  Semadgeneli  rgo li.  ker-
Zod,  Semcirda  amTvisebeli  cxovelebis  raodeno ba, 
rac,  Sesabamisad,  aisaxa  dain  vaziebis  eqstensiurobis 
maCveneb lebze.
p.burTikaSvilis  monacemebiT  saqarTveloSi  sarko -
cis tozi  upiratesad  gavrcelebulia  qveynis  aRmosav-
leT regionSi, gansa kuTrebiT axalqalaqis, bogdanovkis, 
bol nisis, dmanisis, TeTri wya ros, kaspis, marneulis, saga-
rejos,  yazbegis,  yvarlis,  walkis  raionebSi  (П.С.Буртика-
швили, 1975; 1978). m.bubaSvili Tanaavtoreb Tan erTad aseve 
aRniSnavs sarkocistozis upiratesad aRmosav leT sa qar-
TveloSi gavrcelebas da miuTiTebs lagodexis raion Si am 
daava debis mimarT Seqmnil rTul epidemiologiur mdgo-
ma reobaze (М.О. Бубашвили и др., 2008). 
rigi  mizezebis  gamo,  Cven  gamovikvlieT  mxo lod 
aRmosav leT  saqar Tvelos  raionebidan  miRebuli 
msxvilfe xa rqosani pirutyvis, Ro risa da cxvris nakla-
vi.  aRniSnulis  gamo  ver  Sev ZeliT  qveynis  aRmosavleT 
da  dasavleT  regionebSi  sarkocis tozis  gavrcelebis 
Taobaze SedarebiTi analitikuri samuSaos Sesruleba. 
Tumca,  savaraudoa,  rom  aseTi  samuSaos  Sesrulebis 
SemTxvevaSi,  sarkocistozis  mimarT  ufro  rTuli  epi-
demiologiuri  viTareba  mainc  qveynis  aRmosavleT  re-
gionSi gamoikveTeboda. aseTi daskvnis gamotanis safuZ-
vels  gvaZlevs  rogorc  dasaxe lebuli  qarTveli,  aseve 

 87
ucxoeli mecnierebis gamokvlevaTa Se degebi, romelTa 
mixedviT sarkocistozi upiratesad gavrcele bulia iq, 
sadac momTabare mecxvareobas misdeven da gadis piru-
tyvis ZiriTadi gadasareki trasebi. am varaudis siswore 
daadastura  Cveni  gamokvlevebis  Sedegebmac,  romelTa 
mi xedviT saqarTveloSi sarkocistebiT upiratesad cx-
vari  aR moC nda  dain vaziebuli.  am  versiis  sasargeblod 
metyvelebs agreTve, sarko cistozis dros epizooturi 
procesis Seswavlisas Cven mier ZaRlebis ga mokvlevaTa 
Sedegebic.
kerZod,  gairkva,  rom  sarkocistebiT  upiratesad 
dainva ziebulebi  arian  fermisa  da  mecxvaris  ZaRlebi 
(73,1%),  rac  imaze    miuTiTebs,  rom  mecxoveleobis 
fermebSi  an  momTabare  mecxva reobis  pirobebSi 
ZaRls  sakvebad  aZleven  Termulad  daumu Savebuli 
dakvlis  produqtebis  konfiskatebs.  ZaRlebis  kvebis 
aseTi  praqtika  sxvadasxva  invaziur  daavadebaTa 
aRmZvrelebiT, 
maT 
Soris 
sarkocistebiT 
maTi 
dainvaziebis  risk-faqtors  war moadgens.  Tavis  mxriv, 
igive  ZaRlebi  invaziur  daavadebaTa,  maT  Soris 
sarkocistozis  aRmZvrelebis  invaziuri  sawyisiT 
aqtiu rad ainvazieben garemos, pirvel rigSi, saZovrebs, 
fermispira  teritoriebs,  rac  mravali  helminToziTa 
da  protozooziT  sasoflo-sameurneo  cxovelebis 
daavadebis 
wyaroa, 
gansakuT rebiT 
momTabare 
mecxoveleobis pirobebSi.
gairkva  isic,  rom  sarkocistozis  epizootiur 
procesSi  mniSvnelovan  rols  asruleben  mawanwala 
ZaRlebic. 
sarkocis tebiT 
maTi 
dainvaziebis 
eqstensiurobis 
maCvenebelma 
29,4% 
Sead gina. 
sarkocistoziT  daavadebuli  ZaRlebi  gamovlinda 
Telavis  raionebis  soflebsa  da  q.TbilisSi.  sakvebis 
mosapoveblad  am  kategoriis  ZaRlebi  mTeli  dRis 
ganmavlobaSi  moZraoben  dasax lebul  punqtebSi  an 

 88
maT  mimdebare  teritoriebze,  ra  drosac  isini  Wamen 
samzareulos  narCenebs,  cxoveluri  warmoSobis  sxva-
dasxva  konfiskatebs,  mcire  cxovelebs  (mRrRnelebi) 
an  maT  le Sebs,  rac  SesaZloa  mravali  daavadebis 
aRmZvrelebiT iyos dainvaziebuli an dainficirebuli. 
aRniSnulis Sedegad, aseTi ZaRlebi garemoSi sxvadasxva 
gadamdeb  daavadebaTa  gavrcelebis  potenciur  saSiS-
roebas  qmnian.  es  ki  seriozul  safrTxes  war moadgens 
ara  marto  sasoflo-sameurneo  cxovelebis  dainvazie-
bis  an  dainficirebis  TvalsazrisiT,  aramed  adamianis 
janmrTe lobisaTvisac.
rac  Seexeba  mosaxleobis  kuTvnil  ZaRlebs,  Cven 
vfiqrobT, rom maTi roli sar kocistozis gavrcelebaSi 
Zalze  mcirea,  Tumca  gamoricxuli  ar  aris  aRniSnuli 
daavadebis  aRmZvreliT  maTi  dainvaziebac,  rac 
dadasturda  Cveni  gamokvlevis  SedegebiT.  es  xdeba 
maSin,  rodesac  mosaxleoba  ar  icavs  ZaRlis  movla-
Senaxvis  wesebsa  da  misi  kvebis  normebs.  sayuradReboa, 
rom  am  SemTxvevaSi  ZaRli  sakuTari  patronisaTvis 
warmoadgens  ara  mar to  sarkocistoziT,  aramed  sxva 
gadamdebi  daavadebebiT  dasne bov  ne bis  wyaros,  rac 
arcTu iSviaTia Cveni qveynis pirobebSi.
amdenad,  Cven  mier  Sesrulebul  gamokvlevaTa 
Sedegad sa qar TveloSi sasoflo-sameurneo cxovelebis 
sarkocistozis  epi zootiur  pro ces Si  aSkarad  gamoi-
kveTa aRniSnuli daavadebis aRmZvrelis mTavari Stami 
–  `cxvari-ZaRli~,  romlis  gauvneblo ba  aqtualuri 
sakiTxia rogorc ekonomi kuri, aseve epidemiologiuri 
TvalsazrisiT.      
sayuradReboa, rom sarkocistozis epidemiologiaSi 
gar kveul  rols  asruleben  ZaRlisebrTa  ojaxis 
gareuli 
mtace beli 
cxovelebi, 
gansakuTrebiT 
momTabare mecxvareobis pirobeb Si. amdenad, saZovrebze, 
piru tyvis  gadasa rek  trasebze,  fare xebis  mimdebare 

 89
teritoriebze,  pirutyvis  Tavmoyris  sxva  adgilebSi 
aucilebelia  sarkocistozisa  da  sxva  daavade-
baTa  mimarT  ga remos  ke Tilsaimedobis  SenarCuneba, 
risTvisac  ganuxrelad  unda  iqnes  daculi  cxvris 
dakvlis  produqtebis  an  maTi  leSebis  ganad gurebis 
wesebi,  raTa  am  daavadebaTa  epizootiur  procesSi 
aRikveTos  an  maqsimalurad  Semcirdes  gareuli 
mtacebeli cxo velebis faqtori. 
saqarTveloSi 
sasoflo-sameurneo 
cxovelebis 
sarko cisto zis  epidemiologiis  sakiTxebis  Seswav-
lisas  dadginda,  rom  aR mosavleT  saqarTveloSi  es 
daavadeba  gavrcelebulia  yvelgan,  magram  mis  mimarT 
gansakuTrebiT rTuli epidemiologiuri mdgomareobaa 
Seqmnili  gardabnis,  dmanisis,  marneulisa  da  saga-
rejos raio nebSi. kerZod, sarkocistebi gamovlinda am 
raionebi dan  miRebul  msxvilfexa  rqosani  pirutyvis, 
Rorisa da cxvris naklavSi.  
aseve sagulisx moa is faq ti, rom Cvens pirobebSi saso-
flo-sameurneo  cxovele bis  sarko cis tozi  upiratesad 
wlis civ pe riodSi vlindeba. es faqti ima ze metyvelebs, 
rom  ZaRlebis    mier  sarkocistebis  invaziuri  sawyisiT 
saZov rebis  dainvazieba  intensiurad  xdeba  gazafxu-
lis  bolos,  zafxulsa  da  Semodgo mis  pirvel  naxevarSi, 
rac  amave  periodSi  pirutyvis  dainvaziebas  da  zamTris 
TveebSi daa vadebis gamovlenas ganapirobebs. aRniS nulis 
aRsakveTad auci le belia pirutyvis saZovruli Senaxvis 
dawyebisas  daigegmos  da  ganuxre lad  ganxorcie ldes 
ZaRlebis  sadezinvazio  RonisZiebebi.  samarTlianoba 
moiTxovs aRiniSnos, rom Cveni varaudiT es RonisZiebebi 
saqarTve loSi nawilobriv mainc xorcieldeba. amis das-
turia  is  faqti,  rom  mikrosar kocistebiT  dainvaziebis 
susti  xarisxiT  dainva ziebuli  aRmoC nda  gamokvleuli 
msxvilfexa rqosani pirutyvis naklavis 73,9%, Rorisa da 
cxvris naklavis, Sesabamisad, – 71,0 da 68,2%, xolo mak-

 90
rosarkocistebiT  anu  e.w.  `miSeris  parkebiT~  –  cxvris 
mxo lod erTi naklavi. miRebuli Sedegi imaze miuTiTebs, 
rom  bolo  ocwleulSi  yvela  saxeobis  pirutyvis  su-
ladobis SemcirebasTan erTad, ris Sesaxeb zemoT visau-
breT,  sarko cis tebiT  sasoflo-sameurneo  cxovelebis 
dainvazie bis  eqstensiurobis  maCveneble bis  Semcirebis 
erT-erTi  mizezi  gaxlavT  sarkocistebiT  ZaRle bis  da-
invaziebis dabali done. Tumca, aseTi daskvna ar SeiZleba 
gaxdes  TviTdamSvidebis  safuZveli,  radgan  saqarT-
veloSi  sarkocistebiT  cxvris  suladobis  dainvaziebis 
eqstensiurobis maCvenebeli jer kidev sakmaod maRalia 
(69,8%), xolo TviT sarkocistozi miekuTvneba iseT daa-
vadebaTa ricxvs, romlebic saTanado pirobebis arsebo-
bis SemTxvevaSi swrafad da masobrivad vrceldebian. 
im  faqts,  rom  mikrosarkocistebiT  upiratesad 
dainvazie buli  iyo  saSualo  nasuqobis  kategoriis 
msxvilfexa  rqosani  pirutyvisa  da  cxvris  naklavi 
(Sesabamisad, 93,7 da 75,0%), agreT ve maTi kisrisa da muc-
lis kunTebi, xolo Roris naklavis   muclis, mxrisa da 
kisris  kunTebi,  ufro  Teoriuli  mniSvneloba  gaaCnia. 
rac Seexeba sar koscitebiT dainvaziebaze cxo velis sqe-
sis  gavlenis  dadgenas,  aseTi  sa muSao  Cveni  Tematiuri 
gegmiT ar iyo gaTvaliswinebuli.    
kunTovani  qsovilis  sarkocistebiT  dazianebis 
xarisxis  mixedviT  invaziis  intensivoba  sam  jgufad 
davyaviT:  susti  –  rodesac  kunTovani  qsovilis  12 
anaTalSi aRmoCndeboda 20-mde paraziti; saSualo – 21-
40 paraziti 12 anaTalSi da Zlieri – 41 parazitze meti 
12 anaTalSi.
 susti sarkocistozuli invaziisas SesamCnevi paTo-
morfologiuri  cvlilebebi  kunTovani  qsovilebis  
boWkoebSi  ar  aRiniSneba.  saSualo  dainvaziebis  dros 
parazitebiT dazianebuli kunTovani boWkoebi kargaven 
jer gaswvriv moxazulobas, Semdeg – ganivs. kunTovani 

 91
boWkoebis  birTvi  araTanabrad  iRebeba  da  maT  ar 
gaaCniaT  mkveTrad  gamoxatuli  sazRvrebi.  Zlieri 
invaziisas  intesiurad  viTardeba  boWkoebSorisi 
SemaerTebeli  qsovili,  kunTi  iZens  monacrisfro-
moyviTalo Seferilobas da dune konsistenciisaa.
susti  da  saSualo  dainvaziebis  SemTxvevaSi  xorcis 
bioqimiuri  maCveneblebi  praqtikulad  ar  gansxva-
vdeba  janmrTeli  cxovelis  xorcis  analogiuri 
maCveneblebisagan.  dainvaziebis  xarisxis  matebasTan 
erTad  matulobs  saeWvo  reaqciebis  raodenobac, 
romlebic  miuTiTeben,  rom  xorci  miRebulia  daava-
debuli  cxovelisagan  (pH,  formolis  reaqcia,  reaqcia 
CuSO
4
-iT  bulionSi,  benzidinis  sinji)  an  dakvlis 
Semdgomi cvlilebebi xorcSi normalurad ar viTardeba.
xorcis,  limfuri  kvanZebisa  da  RviZlis  baqterio-
logiurma  gamokvlevebma  gviCvenes,  rom  invaziis  inte-
nsivobis  matebasTan  erTad  matulobs  zemoT  aRniSnuli 
qsovilebisa  da  organoebis  baqteriuli  dabinZurebis 
xarisxi.  es  gansakuTrebiT  Seexeba  nawlavis  Cxiris  jgu-
fis  -    proteusis  gvaris  baqteriebs  da  stafilokokebs, 
romelTa raodenobac dainvaziebis intensiurobis xarisx-
is  pirdapirproporciulia.  rac  Seexeba  salmonelebs,  am 
SemTxvevaSi aseTi kanonzomiereba ar dafiqsirebula.
kunTovan  qsovilSi  lokalizebuli  da  SemaerTebel 
qsovilovan kafsulaSi ganTavsebuli sarkocistebi sak-
maod gamZleni  arian  garemo faqtorebis zemoqmedebis 
mimarT. kerZod,   -18°C Senaxvisas isini Zalian nela in-
aqtivirdebian da 48 saaTis Semdeg maTi 41% kidev inar-
Cunebs  sicocxlisunarianobas.  72  saaTis  Semdeg  para-
zitebis  21%  kvlav  cocxalia,  xolo  120  saaTis  Semdeg 
kidev  sicocxlisunariania    maTi  8%.  mxolod  ori  saa-
Tis ganmavlobaSi xarSva uzrunvelyofs sarkocistebis 
srul ganadgurebas.
                 E    

 92