Tarix-7 2017.(Uzb). indd
-§. XITOY Iqtisîdiy tàràqqiyot. Sun
Download 3.8 Mb. Pdf ko'rish
|
7-sinf-Jahon-Tarixi
- Bu sahifa navigatsiya:
- Shaharlàr và hunàrmàndchilik. Kàyfin, Chendu và Uchàn
38-§. XITOY
Iqtisîdiy tàràqqiyot. Sun sulîlàsining (960–1279) hîkimiyatgà kålishi bilan Õitîydà uzîq dàvîm etgàn siyo siy tàrqîqlik và o‘zàrî urushlàrgà chåk qo‘yildi. Nàti- jàdà màmlàkàt õo‘jà ligining yuksàlishigà zàmin yaràtil- di. Õ àsr dàn suvni nisbàtàn bàlànd jîylàrgà chiqàruvchi mîslàmàlàrdan kång fîydàlànà bîshlàndi. Chig‘irdan foy- dalanish ekin màydînlàrini ko‘ pàytirish imkonini bergan. Suv tågirmînlàri yor dàmidà shîlini tîzàlàsh, mîy îlish, un chiqàrish tîbîrà kång qo‘llànilà bîshlàngan. Rivîjlàngàn o‘rtà àsrlàrdà Õitîydà impåràtîr, hàrbiy zîdàgînlàr, àmàldîrlàrgà qàràshli dàvlàt yerlàri kàmàyib, zamindorlàrning õususiy yerlàri tîbîrà ko‘pàyib bîrgan. Õususiy yerlàr, shuningdåk, yangi o‘zlàshtirilàyotgàn qo‘riq và tîg‘îldi hududlàri hisîbigà hàm kångàygàn. Yirik mulkdîrlàr yerlàrining ko‘pàyishigà kàmbàg‘àllàrning qàrz- làri evàzigà yerlàrining tîrtib îlinishi hàm sabab bo‘lgàn. Shu tàriqà XI àsr bîshlàridà ekin màydînlàrining yarmi yirik zamindorlàr qo‘ligà o‘tgan. Bu yerlàrdà, àsîsàn, ijàràchi dåhqînlàr ishlàgàn. 133 V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI Õitîydà erkin dåhqînlàrning àksàri qismidà 30–40 mu yer bo‘lib, dàvlàt bu tàbàqàni qo‘llàshgà intilgàn. Õitîy dåhqînlàri o‘zlàri yetishtirgàn màhsulîtlàridan dàvlàtgà hàr yili ikki màrtà sîliq to‘làgànlàr. Yer sîlig‘i shîli yoki bug‘dîy bilàn to‘lànsà, pillà bîqqàn õînàdînlàr sîliqni gàzlàmà bilàn hàm to‘làgànlàr. Shaharlàr và hunàrmàndchilik. Kàyfin, Chendu và Uchàn shaharlàri Õitîyning yirik sàvdî và hunàrmànd- chilik màrkàzlàri edi. Xitoy sàvdîsidà suv yo‘llàri àlîhidà àhàmiyat kàsb etgàn. Ko‘pchilik shaharlàr dångiz yoki dàryo bo‘ylàridà, suv và quruqlikdàgi sàvdî yo‘llàri kå- sishgàn jîylàrdà vujudgà kålgàn. Shaharlàrning o‘sishi hunàrmàndchilikning jàdàl rivîj- lànishini ta’minlàgan. Õitîydà, àyniqsà, hunàrmàndchilik- ning àn’ànàviy turlàri: kulîlchilik, chinni buyumlàr ish- làb chiqàrish tàràqqiy etgan. Õitîy shaharlàridà ko‘plab do‘kîn và ustàõînàlàr jîy làshgàn edi. Õitîyning jànubidà hunàrmànd-to‘quvchilàr shîyi gàz- làmàlàrning o‘nlàb õillàrini tàyyorlàgànlàr. XII àsrdà iðàk- dàn shîyi so‘zànà – pànnî to‘qish iõtirî qilinib, kång tàr qàlgan. Õitîydà pàõtàchilik ham tobora kång rivoj lanib, XIV asrdan undàn gàzlàmà tàyyorlàsh yo‘lga qo‘yila bîsh- lagan. Îsiyo pàõtàsining vàtàni Hindistîndir. Undan so‘ng pàõtà O‘rtà Îsiyogà kirib kelgàn. Õitîygà pàõtà urug‘ini dàstlàb yur timiz sàvdîgàrlàri îlib bîrish- gàn. Sex a’zîsi bo‘lish Õitîy hunàrmàndlàri uchun mà- jburiy edi. Yevropadàgi kàbi Xitoydàgi sexlarda hàm õàlfà, shîgird làr sîni, ulàrning ish shàrîiti, tàyyor hunàrmànd- chilik bu yumlàrini sî ti sh, hunàr sirlàrini sàqlàsh qat’iy nàzîràt qi lingàn. Download 3.8 Mb. Do'stlaringiz bilan baham: |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling