Tarix-7 2017.(Uzb). indd

39-§. YAPONIYA
Ijtimoiy munîsàbàtlàr. Yaponiyadà yer egaligi mu-
nîsàbàtlàri XI–XII àsrlàrdà uzil-kåsil shakllangan. Bu 
pàytgà kålib yer egalari mulklàri – syoyenlàr vujudgà 
kålgan. Bundày yerlàr mårîsiy bo‘lib, syoyenlar bàrchà 
sîliqlàrdàn îzîd etilgàn. Zamindorlàr o‘z yerlàrini kàm-
bàg‘àl dåhqînlàrgà ijàràgà bå 
rish 
gàn.
Yaponiyadà yirik yer egàlàri ma’lum tîifàlàrgà 
bo‘lingàn. Ulàrdàn eng nufuzlilàri – õànkå dåb nîm-
làngàn. Ularning vàssàl 
làri ryokàlàr bo‘lgàn. Hàrbiy bo‘ 
lin-
malar jàngchilàri esa – sàmuràylàr 
dåb nîmlàngàn. Ulàrgà xo‘jà 
yinlàri 
hàrbiy õizmàt evàzigà yer-mulk 
bergànlàr. Yillar o‘tib Yapo 
niya 
sàmu 
ràylàrining bir qis 
mi Yevropa 
ritsàrlàri kàbi àlîhidà tîifà, mày 
dà 
dvîr 
yanlàrgà àylàngan. O‘z yerlàrigà 
egà bo‘l 
màgàn jàngchilàr hàrbiy 
o‘ljàlàr hisîbigà yoki o‘z xo‘jayin-
lari hi 
so 
bidan kun kåchirgànlàr.
Màmlàkàtning siyosiy tuzumi. 
Yapo 
niyadà bîshqà màmlàkàtlàrdàn 
fàrq qilàdigàn siyosiy tuzum shàkl-
114-rasm. 
Minamoto

---

137
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
làngan. Yaponiyani XII àsrdàn mikàdî – impåràtîr bîsh-
qàr 
gàn. U màmlàkàtdàgi bàrchà yerlàrning egàsi hisîb-
làngàn. Zîdà 
gînlàr esà uning àmàl 
dîrlàri va nîiblàrigà 
àylàngàn. Vilîyat nîiblàrining mustàqil bîshqàrishgà inti-
lishi esa aksari hîlàtlardà mamlakatni siyosiy tàr 
qîqlikkà 
îlib kålgàn. 
Impåràtîr hokimiyati zàiflana borib, ko‘p o‘tmay råàl 
hîkimiyat màmlàkàtdàgi eng kuchli mulkdor, harbiy 
qo‘mondon – syogun qo‘ligà o‘tgan. Dàstlàb syogunlik 
XII àsr îõiridàn màhàlliy mulkdorlàrdàn biri Minàmîtî 
tîmînidàn o‘rnà 
tilgàn. U sàmuràylàrdàn tuzilgàn qo‘shini 
bilàn ràqiblàrini yångib, impåràtîr pîytàõti Kiîtîni qo‘lgà 
kiritàdi. Lekin Minà 
mîtî dàvlàtni o‘zining Kamakuràdàgi 
qàl’à – sàrîyidàn turib bîshqàràdi. Shu 
tàriqà Yaponiyadà qo‘sh hîkimi 
yatchilik 
pàydî bo‘làdi.
Màmlàkàtda dåhqînlàrning àhvîli 
nihoyatda îg‘ir edi. Sîliqlàrning ko‘-
pàyib bîrishi õàlqni juda qiynà 
gàn. Màn-
bàlàrdà yozilishichà, XIV–XV àsrlàrdà 
yapîn qish 
lîqlàridà îchàrchiliklàr tåz-tåz 
tàkrîrlànib turgàn. Îchàr 
chilik ko‘pinchà 
turli yuqumli kàsàlliklàr tarqalishi và 
ko‘plàb kishilàrning hàlîk bo‘lishi bilàn 
tugàr edi.