Tarix-7 2017.(Uzb). indd

43-§. AFRIKA XALQLARI O‘RTA ASRLARDA 
Afrika ahîlisi và õo‘jàligi. 
Àholining àksàri qismi I ming yil-
lik îõirigà qàdàr tàshqi du n yo dàn 
àjràlgàn hîldà yashà 
gàn. Qit’aning 
trîpik o‘r 
mîn 
làridà, sahrolarda îv-
chi và tårimchi qàbi 
làlàr joylashgan. 
Afrikaning Misrdàn bîsh 
qà hu 
dud-
làridà yashàgàn ba’zi dåhqînlàr 
ildizmevali ekinlàrni yetishtirgànlàr. 
120-rasm. Afrikalik 
jangchilar

---

147
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
Sàvànnà hu 
dudlàridà yerdà unumdîr tuprîg‘i bo‘lgàn 
jîylàrgà mîslàshgàn tåmir tishli chîpqilàr bilàn ishlîv 
bårilgan. Sàhrîi Kàbirning àtrîf 
làridà ko‘chmànchi, yarim 
ko‘chmànchi và o‘trîq qàbilàlàr hàm, asosan, chîrvàchilik 
bilàn shug‘ullàngànlàr. Sàhrîning jànubidà bàrbàr và 
tuàråglàr, G‘àrbiy Àfrikàdà fulbå, Sharqdà màsài, gàllà, 
sidàmî, tigrelàrda chîrvàchilik asosiy xo‘jalik bo‘lgan.
Àfrikà dàvlàtlàri. Gànà. Àfrikàning Sharqidà Misr, 
Àràbistîn và Hindistîn bilàn sàvdî àlîqàlàri ta’siridà 
qàdim zàmînlàrdàn Nubiya và Àksum (hîzirgi Efiîpiya) 
dàvlàtlàri tàshkil tîpgàn edi. Àràb sàvdîgàrlàri VII àsr-
lardà G‘àrbiy Sudàn yerlàrigà O‘rtà dångiz sîhil 
làridàn 
Àfrikàgà yuksak qàdrlànuvchi tuz và bîshqà mîl 
làrni 
kåltirgànlàr. Sàvdî yo‘llàri kåsishgàn joylàrdà yirik qàsàbà – 
qo‘rg‘înlàr: Àukàr, Gànà, Tîmbuktu, Gàî, Màli vujudgà 
kålgan. Musulmîn sàvdîgàrlàridan tashqari mà 
hàlliy 
zîdàgînlàr ham qo‘rg‘onlarda yashàgànlàr. Ulàr kå-
yinchàlik vujudgà kålgàn dàvlàtlàrdàgi bîshqàruvni qo‘lgà 
îlàdilàr. O‘rtà àsrlàrdà Nigår và Sånågàl dàryolàri hàv-
zàsidà dàstlàbki dàvlàtlàr – Gànà, Màli, Sîngàilàr tàshkil 
tîpàdi. Ulàrning dàstlàbkisi G‘àrbiy Sudàndàgi Gà 
nà bo‘l -
gàn. U VIII àsrdà vujudgà kålib, X àsrdà o‘z tà 
ràqqi-
yotining cho‘qqisigà erishgan.