Tarix-7 2017.(Uzb). indd
Download 3.8 Mb. Pdf ko'rish
|
7-sinf-Jahon-Tarixi
- Bu sahifa navigatsiya:
- Àlîuddin Õiljiy
- Muhàmmàd Tug‘luq
- Fåruzshîh Tug‘luq
- Sàyyidlàr sulîlàsi (1414–1451) tàõtgà kålàdi. Sàyyidlàr sulîlàsini àfg‘în qà- bilàlàri sàrdîri Bàhlul Lî‘diy
Yer egàligi. Dåhli sultînligidà barcha yerlàr hukm-
dîrniki hisîb làngàn. Màmlàkàtdà yer egàligining àsîsiy turi iqtî’ bo‘lgàn. Vilîyat nîiblàri to‘plàngàn sîliqlàrning 10–20 % ini o‘zigà qîldirishi evàzigà zàrur bo‘lgàndà sul- tîngà o‘z qo‘shinini bårishi lîzim edi. Yer egàligining yanà bir turi – õîlisà dåb nîmlàngàn. Õîlisà dàvlàt iõtiyoridàgi yerlàr bo‘lib, undàn îlinàdigàn sîliq làr õàzinàgà tu shib, dàvlàt xàràjàtlàri và màõsus qo‘- shinni ta’minlàsh uchun ishlàtilgàn. Yer-mulklàrning ma’lum qismi màhàlliy hind fåîdàllàri – zàmin dîrlàrgà tågishli edi. Dehli sultînligidà vàqf yerlari và sultîn hàdya etgàn yerlàr hàm bo‘lgàn. Dåhli sultînligi XIV–XV àsrlarda. Eltutmishning vàfî tidàn so‘ng màmlàkàtdà tàõt uchun kuràsh kuchà- yib kåtàdi. Bu urushlàrdà g‘îlib chiqqàn và tàõtni egàllàgàn Àlîuddin Õiljiy islîhîtlàr o‘tkàzib, dàvlàt õàzi- nàsi dàrîmàdlàrini ko‘paytiràdi. Xiljiy kuchli qo‘shin tuzib, o‘zbîshimchà fåîdàllàrni bo‘ysundiràdi. Bu dàvlàt vàqtinchàlik bo‘lsà-dà o‘zining àvvàlgi qudràtini tiklàshigà yordàm båràdi. Dåhli sultînligining kuchli và intizîmli qo‘shini bo‘lishi shimîldàn mo‘g‘ullàr hujumlàrini qàytà- rish imkonini beradi. Õiljiyning vorisi Muhàmmàd Tug‘luq 1325-yilda tàõtgà kålàdi. U o‘z hukmdîrligini îtàsi pàytidà mustàqillik yo‘li- ni tutgàn knyazliklàrni bo‘ysundirishdàn bîshlàydi. O‘zini «Iskàndàr Zulqàrnàynning dàvîmchisi» dåb nomla gan sultîn dàvridà Hindistîn yarimîrîli to‘liq birlàshtiriladi. Sultînning soliq islohoti yuz bergan qurg‘oqchilik tu- fayli muvaffaqiyatsiz tugaydi. Tug‘luqning îltin và kumush 142 V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI pullàr bilàn tång muîmàlàdà bo‘lishi mo‘ljàllàngàn mis tàngàlàrini zarb qildirishi uni ko‘p o‘tmày qàdrsiz lànib kåtishga, har ikki islohotning natijasiz tugashiga olib ke- ladi. Kåyingi hukmdîr Fåruzshîh Tug‘luq dàvridà sîliqlàr kà màytirilib, dàvlàt yerlàri dåhqînlàrgà ijàràgà bo‘lib bå- rilàdi. Uning bîshqàruvi pàytidà qishlîq õo‘jàligi, hunàr- màndchilikning yuksalishi, îqilînà bîshqàruvi sulton ga õàlq hîmiysi sifàtidà shuh ràt kåltiràdi. Àmmî màmlà kàtdà XIV àsrdà bîshlàngàn siyosiy tàrqîqlik davrida, àyrim knyaz làrning mustàqillikkà intilish jàràyo ni kuchà yib bîrà- di. Dåhlining kåyingi sultîni Màhmud 1398–1399-yillàrda Àmir Tåmur qo‘shinlàrigà qàrshi kuràshàdi. Låkin tàjribàli sàrkàrdà Màhmud qo‘shinlàrini yångib, Dåhlini zabt età- di. Sîhibqirîn Sàmàr qàndgà ko‘plàb hind hunàrmàndlàri, må’mîrlàrini îlib qàytadi. Shundàn so‘ng Hindistîn màydà knyazliklàrgà bo‘linib kåtàdi. Îràdàn o‘n yilchà vaqt o‘tib Sàyyidlàr sulîlàsi (1414–1451) tàõtgà kålàdi. Sàyyidlàr sulîlàsini àfg‘în qà- bilàlàri sàrdîri Bàhlul Lî‘diy (1451–1489) tàõtdàn tushirà- di. Uning nabirasi Ibrîhim Lî‘diy Zàhiriddin Muhammad Bîburgà qàrshi ku rà shàdi. 1. Dåhli sultînligi qàchîn và kim tîmînidàn tuzi- làdi? 2. Hindistîndà yer egàligining qàndày turlàri màv- jud bo‘lganini aytib bering. 3. Dåhli sultînligida XIV àsrdà qàndày islîhîtlàr o‘tkàzildi? 4. Sîhibqirîn Àmir Tåmurning Hindistîngà yuri- shini eslàng và so‘zlàb båring. Download 3.8 Mb. Do'stlaringiz bilan baham: |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling