143
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
40 ming yil àvvàl o‘tà bîsh
là
gàn
va
bu jara
yon
uzoq da
vom etgan.
Nàtijàdà bu yer
làrgà yevropaliklàr
kålgunigà qàdàr hàm ko‘p
sînli
qàbilà và elàtlàr shàkl
làngàn.
Bu qàbilàlàrning àsîsiy qis-
mi îvchilik và bàliqchilik bilàn
shug‘ullàngàn. Àmmî Màrkàziy
và Jànubiy Àmå
rikàning tîg‘ và
tîg‘îldi hududlàridà dåhqîn-
chilik õo‘
jàligi
vujudga kelib, keng taraqqiy etgan. Bu
hududlàrdà
kåchuà, màyya, àståk, îlmåk và
tîltåklàr
yashàgàn. Ulàr tîsh bîltàlàr bilàn o‘rmîndàgi dàràõtlàrni
kåsib, shîõ-shàbbàlàrini
yondirib, kulidàn o‘g‘it sifàtidà
fîydàlànishgàn. Bu yerlàrdà yevropaliklàrgà ma’lum
bo‘lmàgàn màkkàjo‘õîri, kàrtîshkà, kungàbîqàr, pîmidîr,
kàkàî, tàmàki ekinlàri o‘stirilgàn.
Àmårikàning kàttà qismidà õînàkilàshtirilgàn hàyvînlàr
bo‘lmàgàn. Ît, sigir, qo‘y và echkilàr qit’àgà kåyinchàlik
Yevropadàn îlib kålingàn. Ulàr uy hàyvînlàridàn shimîldà
itni, jànubdà tuyasimîn – làmàni bîqishgàn. Pàrràndà-
làrdàn kurkà và o‘rdàk sàqlàngàn.
Tåmir, îmîch, g‘ildiràk, o‘t îchàr qurîllàrni amårikà-
lik hindulàr bilishmàgàn. Ulàrning måhnàt và îv qurîllàri:
tîsh, jåz và yog‘îch
dàn yasàlgàn. Àhîlining kàttà qis-
mi urug‘chilik jà
mîàsidà yashàgàn. Fà
qàt dåhqînchilik
bilàn shug‘ullàngàn màyya, àståk và kåchuàlàr o‘zlà
rining
dàvlàtlàrini barpo qilgànlàr.
O‘rtà àsrlàrdà màyya, àståk và kåchuàlàr o‘z
dàvlàtlàrini barpo qilganlàr.
Do'stlaringiz bilan baham: