144
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
Àståklàr dàvlàti. Màrkàziy Àmårikàning hîzirgi
Måksikà hududidà jîylàshgàn. Bu yerlàrgà shimîldàn
kålgàn
àståklàr kàttà ko‘l o‘rtàsidàgi îrîllàrdà XII àsrdà
Tånîchtitlàn shàhrigà àsîs sîlàdilàr, ular sun’iy to‘g‘înlàr
bunyod etishgàn, ibîdàtõînàlàr và sàrîylàr qurishgan.
Àståklàrdà yer tàqchil bo‘lgànidàn ko‘l tàgidàn suv
o‘sim
liklàri và unumdîr lîyni ko‘tàrib, sîllàrdà «
suzuvchi
dàlàlàr» ham yaràtgànlàr. Bu o‘zigà õîs ekinzîrlàrdàn
yiligà bir nåchà màrtà hîsil îlingàn.
Àståklàr urug‘ jàmîà bo‘lib yashàgànlàr. Jàmîà bîsh-
liqlàri sàylàb qo‘yilgàn. Ekin màydînlàri jàmîà a’zolarigà
tàqsimlàb bårilgàn. Hukmrîn qàbilà vàkillàridàn
tlàtîàni –
làshkàrbîshi sàylànib, u îliy hukmdîr bo‘lishidàn tàsh
qàri,
bîsh kîhin vàzifàsini hàm bàjàrgàn.
Àståklàr õo‘jàligining àsîsi sug‘îrmà dåhqînchilik bo‘l-
gàn. Eng muhim ekin màkkàjo‘õîri bo‘lib, undàn mo‘l
hîsil îlingàn.
Àståklàrdà hunàrmàndchilikning ku
lîlchilik, to‘qimà-
chilik, mis và îltindàn zargarlik buyumlàri yasàsh sîhàlàri
yaõshi rivîjlàngàn. Ayni paytda ular ma’danlarni
bilish-
maganligi sababli bîltà và pichîqlàrning tîshdàn yasàlishi
dàvîm etgàn. Zàrgàrlàr qimmàtbàhî tîshlàrgà ishlîv bå-
rib, qàdalma nàqshlàr (mîzàikà) yasàb, sàrîy và ibîdàt-
õînà dåvîrlàrini båzàshgàn. Àståk hunàr
màndlàri àyniqsà
nàqshin
idish
làr, àjîyib gàzlàmàlàr, qush pàtlàridàn tîvus
kàbi tîvlànàdigàn kàshtàlàr tikishdà mîhir bo‘lgànlàr.
Do'stlaringiz bilan baham: