Tarix-7 2017.(Uzb). indd

Gànà, Màli, Sîngài và Àksum – Àfrikàning o‘rtà 
àsrlàrdàgi dàstlàbki dàvlàtlàri bo‘lgàn.
Gànàning dàrîmàd mànbàlaridan biri sàvdîdàn 
kålàdigàn bîj to‘lîvlàri edi. Bîjning àsîsiy qismini chåt-
dàn kålàdigàn sàvdîgàrlàr: àràblàr, bàrbàrlàr, yahudiy 
làr 
to‘làgàn. Låkin màmlàkàtning katta bîyligi îltin bo‘lgàn. 
Gànà pîdshîsi và zîdàgînlàri îltin và tuz sàv 
dîsidàn 
kàttà foyda olgan.
Pîdshîning kuchli qo‘shini bo‘lib, undàgi 200 ming 
àskàr 
ning dåyarli 40 mingini kàmînchilàr, ma’lum qis-
mini esà îtliq jàngchilàr tàshkil etgàn. Màrîkàsh sultîni 
Àbu Bàkr 1076-yilda kàttà qo‘shin bilàn Gànàni istilî 

---

148
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
qilib, uni tàlàgàn. Bu voqealardan so‘ng Gànà pîdshîsi 
Màrîkàshgà qàràm bo‘lib, bîj-yasîq to‘làshdàn tàshqàri, 
o‘z zîdàgînlàri bilàn islîm dinini qàbul qilishgà ham 
màjbur bo‘làdi. Xàlq qo‘zg‘îlîni oqibatida màrîkàshliklàr 
hukmrînligigà chåk qo‘yilganiga qaramasdan, Gànà davlati 
pàrchà lànib kåtàdi. 
Màli dàvlàti. Màli dàvlàt sifàtidà 
VIII àsrdà vujudga keladi. Un-
ing kåyingi rivîjlànishigà qo‘shni 
Gànà dàvlàtining qudràti to‘sqinlik 
qilgàn. XI àsrdàn Màli àhîlisi is-
lîmni qàbul qilàdi. Bu esa mam-
lakatga musulmîn sàv 
dîgàrlàrining 
ko‘chib kålishini tåz 
làshtiràdi. Hu-
narmandchilik va savdo-sotiqning 
ri 
vojlanishi natijasida XIII asrda 
Mali o‘z taraqqiyotining cho‘q 
qisiga erishadi. Uning 
hukmdîri Sundiàtà Kåyt (1230–1255) ko‘p sînli kuchli 
qo‘shin tuzadi. Bu qo‘shin yor 
dàmidà Sundiàtà kàrvîn 
yo‘llàri o‘tàdigàn hududlàrni, îltin kînlàrini, qolaversa, 
qàdimgi Gànà yerlàrini egallaydi. Màli hukmdîri istilî 
etilgàn vilîyatlàr nîibligigà o‘z qàrindîshlàri và yaqin-
làrini tayinlaydi. Noiblar esà, o‘z nàvbàtidà, làshkàr-
bîshi, àmàldîrlàrgà yer-mulklàr in’îm etishgàn. Màhàlliy 
àhîlidàn sîliqlàr undirish hàm nîibning zimmasiga yuk-
langan. Ko‘p o‘tmày Màli butun àràb dunyosidà màshhur 
bo‘lib kåtàdi. Uning hukmdîri Musî I 1324-yildà Màk-
kàgà hàj sàfàri uyushtiràdi. Musî I o‘zi bilàn safarga 
ko‘p îltin îlib yo‘lda ulàrni sàxiylik bilàn tàrqàtib bîràdi. 
Hukmdorga 8 ming jàngchi và 500 tà qul hàmrîh bo‘lib, 
bu kàttà kàrvîn 10–12 tînnà îltinni o‘zi bilàn îlib 
ketgàni taxmin qilinàdi. Bu vîqåà 
dàn so‘ng uzoq yillar 
davomida àràb dunyosidà îltinning nàrõi pàst bo‘lgan.
Màli pîytàõti Niàrà và bîshqà shaharlàrdà hàshàmàt-
li sàrîylàr, màs 
jidlàr qurilàdi, hu 
nàrmàndchilik và sàvdî 
rivojlanadi. Biroq ijtimîiy hàyotdà qàbilà zîdà 
gînlàri 
màvqåi sàqlànib qîlàdi. Màli hukmdîrlàri o‘z yaqinlàri-
121-rasm. Mali 
hukmdori Muso I

---

149
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
ning tîj-u tàõtgà tàjîvuzidàn cho‘chib, ko‘pincha sàrîy 
àmàldîrlàrini, làshkàrbîshilàri và hàttî jàngchilàrni hàm 
qo‘shni qàbilàlàr vàkil 
làridàn îlishgàn. 
Màli àhîlisining àsîsiy qismi qishlîqlàrdà yashovchi 
jà 
mîàlàrdàn, jàmîàlàr, o‘z nàvbàtidà, yirik pàtriàrõàl 
îilàlàr 
dàn tàshkil tîpgàn. 
XIV àsr îõirigà kelib fåîdàl tàrqîqlik, sulîlàviy nizîlàr 
Màli 
ning zàiflàshishigà sabab bo‘ladi. XV àsrdà Màli bu-
tunlày inqirîzgà uchràb, pàrchàlànib kåtàdi.