152
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
shamol tezligi va yo‘nalishini
belgilay-
digan asbob, quyosh va suv soatlari, yul-
duzlar xaritasi yaratiladi.
Sechjon Buyuk
rahbarligida qirol akademiyasi olimlari
koreys alifbosini yaratadi.
Amerika xalqlari madaniyati. Mày-
yalàrning iqtisîdiy-màdàniy tàràqqiyoti
milîdiy àsr bîshlàridà yozuvni yaràtish
imkînini båràdi. Kîhinlàr qil
qàlàm bilàn
iyårîgliflàrni bitib, ràsmlàr bilàn båzà
t-
gàn.
Màyyalàr hàyotidà kîhinlàr mu
him
o‘rin tutgàn. Ulàr jàmîà a’zî
làrigà dåh-
qînchilik ishlàrini bà
jàrish muddàtlàrini
bålgilàb bårgàn
làr. Màyyalàr eng àniq
tàqvimlàrdàn birini yaràtgànlàr. Màtåmà-
tikàgà «
nîl»ni anglatuvchi belgi mày
yalàr
tîmînidàn hind
làrdàn hàm avval kiri-
tilgàn. Màmlàkàt pîytàõti –
Chi chån-
Itsàdà ràsàdõînà qurilgàn. Undà kîhinlàr
sàyyorà
làrning Quyosh tåvàràgidà
àylànishi vàqtini hisîblàb chiqqànlàr
hamda Quyosh và Îyning
tutilishini
îldin
dàn àytib bårà îlgànlàr.
Màyyalàr màxsus tåpàliklàr
yasàb, bàlànd pîydåvîrlàr ustidà
o‘zlàrining zinàpîyali ehrîmlàrini,
sàrîy và ibîdàt
õînàlàrini bàrpî et-
gànlàr. Sàrîy và ibîdàtõînàlàrning
dåràzàlàri bo‘lmàsdàn, ulàr eshiklàr
îrqàli yoritilgan. Tåkis và ràvîn
shahar ko‘chàlàri toshdan bunyod etilgàn.
Àståklàr qo‘shni màyyalàr iõtirîsi àsîsidà o‘zlàrining
quyosh tàqvimini yaràtgànlàr. Piktîgràfik yozuv shàkl
làn
-
gàn. Àståklàr dini ko‘p õudîlikkà àsîs
làngàn edi. Õudîlàr
îràsidà eng e’ti
bîrlisi, urush õudîsi shàràfigà hàttî îdàm-
làr ham qurbînlik qilingàn. Ibî
dàtõînà kîhinlàri õàlq
îràsidà àlîhidà hurmàt-e’tibîrgà egà bo‘lgàn.
Do'stlaringiz bilan baham: