Tarix-7 2017.(Uzb). indd

Vlàdimir-Suzdàl knyazligi. Mîskvà. 
Mà 
hàlliy bîyarlàrning màrkàziy hî-
kimiyatgà qàrshi kuràshi XII–XIII àsr-
làrdà Kiyåv, Gàlich-Vîlin, Vlàdimir-
Suz dàl knyazliklàridà hàm kuzàtilàdi. 
Vlàdimir Mînî 
màõning o‘g‘li Yuriy 
Dîlgîrukiy XII àsrdà Vîlgà và Îkà 
dàryolàri hàvzàsidàgi yerlàrni bîsh-
qàràr edi. Knyazlikdà Rîstîv, Suzdàl, 
Yarîslàvl, Vlàdimir kabi sha 
harlàrgà àsîs 
sîlinàdi. Knyaz Dîl 
gî 
rukiyning Kiyåv 
ustidàn 1147-yildagi g‘à 
làbà 
sini nishîn-
làsh shàràfigà àsîs sî 
lingàn Kuchkîvî 
qo‘rg‘îni, kå yinchàlik Mîskvà nîmini 
îlàdi. Yuriy Dîlgî 
rukiyning àvlîdlàri Vlà 
dimir knyazli 
gini 
Ivàn Grîzniygà – XVI asr o‘rtalariga qàdàr bîshqà 
ràdilar.
XIV àsr 
dàn boshlab Vlàdimir-Suzdàl knyazligi và 
Mîskvà shàhri Rus yerlàrining birlàshuvigà àsîs bo‘làdi.
1. Sizningcha, Rusdagi feodal tarqoqlik sabablari 
nimada?
90-rasm. Moskva.
Yuriy Dolgorukiyga 
o‘rnatilgan haykal

---

110
IV BÎB. YEVROPADÀ MARKAZLASHGAN DÀVLÀTLÀRNING TÀSHKIL TÎPISHI
2. Rus knyazliklaridagi kabi siyosiy tarqoqlik yana 
qaysi davlatlarda bo‘lgan?
3. Novgorod knyazligi nega mustaqillikka intilgan?
30-§. RUSLARNING BOSQINCHILARGA 
QARSHI KURASHI
Mo‘g‘ullàrning Rus yerlàrini is 
tilî qilishi. Chingizxon 
O‘rta Osiyo va Eronning shimolini is 
ti 
lo qilganidan so‘ng 
mo‘ g‘ullar 1223-yilda rus yerlàrigà ham bîs tirib kiràdi. 
Mo‘g‘ullàr rus askarlàrini îtliq qo‘shin hà 
ràkàti uchun 
qulày màydîngà chiqàrib, tîr-mîr qilàdi.
Chingizxonning nàbiràsi Bîtuõîn 1237–1242-yillàrda 
Sharqiy Yevropada istilîchilik urushlàri îlib bîràdi. Uning 
qo‘shinlàri dastlab Rus knyazliklàrini, kåyinchàlik Pîlshà, 
qismàn Sårbiya và Bîlgàriyani istilî qilishàdi.
Rusdàgi fåîdàl tàrqîqlik mo‘g‘ullàrgà qo‘l kålàdi, dast-
lab Volga bo‘yi shaharlari, so‘ng Kiyåv 1240-yilda îlinà-
di.
Bîtuõîn yangi bîsib îlingàn hududlàrdà Îltin O‘rdà 
õînli 
gini tuzàdi. Uning dastlabki pîytàõti Sàrîy Bîtu 
Vîlgà dàryosining quyi îqimidà, hîzirgi Àstràõàn shàhri 
yaqinidà bo‘lgàn.