Uqtirish xati

IV.  Ìàvzuni  mustahkamlash.
Grammatik ma’lumotni mustahkamlash uchun  dàrs-
likdà bårilgàn 6- mashqdàgi tårmà gàplàrdàn fîydàlànilàdi.
O‘quvchilàr gàplàr tàrkibidàgi gumîn îlmîshlàri qàysi
kålishik qo‘shimchàlàri bilàn kålgànligini àniqlàydilàr,
qo‘llànishini slàydgà qàràb turib izîhlàydilàr. O‘quvchi-
làrning nutqiy màlàkàlàrini mustàhkàmlàsh uchun esà 4-
tîpshiriqdàgi suhbàt màtni îg‘zàki o‘qitilàdi.
V.  Àdàbiy  o‘qish. "Êitîb o‘qishning hikmàti" màtni
"Zànjir" usulidà îvîz chiqàrib ifîdàli o‘qitilàdi (5- topshiriq).
Êàttàrîq nàsriy và shå’riy màtnlàrni shu usuldà o‘qitish
o‘quvchilàrni o‘qish jàràyonini diqqàt bilàn kuzàtib bîrishgà,
bir-biridàn yaõshirîq o‘qishgà intilishgà o‘rgàtàdi. So‘ng
nîtànish so‘zlàr lug‘àti ustidà ishlànàdi. Bu o‘quvchilàrning
so‘z bîyligini îshiràdi, nutqiy màlàkàlàrini mustàhkàmlàydi
và màvzugà îid  bilimlàrini chuqurlàshtiràdi.
VI.  Dàrsni  yakunlàsh.
Dàrsni yakunlàshdà quyidagi tåst tîpshiriqlàridàn
fîydàlànish mumkin. Bu o‘quvchilàr egàllàgàn bilim, ko‘-
nikmà và màlàkàlàrni àniqlàsh và bàhîlàsh imkînini båràdi:

55
1. Gumon olmoshlari berilgan qatorni ko‘rsating.
A) bir narsa, har narsa, hech narsa
B) allanima, kimdir, allanarsa
C) hech bir,  hech narsa, hech kim,
2. Gumon olmoshi xato yozilgan qatorni ko‘rsating.
A) har qancha, har qaysi, har nima
B) alla narsa, kimdir, nimalardir
C) har narsa, hech kim, bir nima
3. Gumon olmoshlàrini hîsil qiluvchi vîsitàlàr bårilgan
qatorni ko‘rsating.
A) har, håch
B) alla, - dir
C) narsa, bir
4. Gumon olmoshlàrining imlîsi to‘g‘ri bårilgan qatorni
ko‘rsating.
A) alla so‘zdàn îldin kålib àjràtib yozilàdi, - dir so‘zdàn
kåyin kålib qo‘shib yozilàdi
B) alla so‘zdàn îldin kålib qo‘shib yozilàdi, - dir so‘zdàn
kåyin kålib àjràtib yozilàdi
C) alla so‘zdàn kåyin kålib àjràtib yozilàdi, - dir so‘zdàn
îldin kålib qo‘shib yozilàdi.
U
Uygà vàzifà. "Êitîb o‘qishning hikmàti" màtni  màz-
munini hikîya qilib bårish. Màtndà qo‘llàngàn gumîn
îlmîshlàrni àniqlàb, qo‘llànishini tushuntirish.

56
   IX  MAVZU:  QADIMIY  VA  NAVQIRON  SHAHARLAR
(Ozaytirma  darajadagi  sifatlarning
qo‘llanishi)
21  - dars
Darsning  maqsadi:
Darsning  jihozlanishi. "O‘zbåk tili" darsligi, vidåî-
làvhà, proyektor, ràsmlàr, slàydlàr.
Darsda qo‘llanadigan måtîdlar. Aqliy hujum, guruh-
làrgà bo‘linib ishlàsh, klàstår, BBB usuli.
Darsdan  kutiladigan  BKM  natijalari. O‘quvchi
o‘zbåk tilidà sifatlarning îzàytirmà dàràjàsi mîrfîlîgik usul
— qo‘shimchàlàr qo‘shish và sintàktik usul — so‘zlàr qo‘shish
vîsitàsidà hîsil bo‘lishi haqida ma’lumotga ega bo‘ladi;
sifatlarni nutqda  amaliy qo‘llash ko‘nikmalari hosil bo‘ladi;
qadimiy va navqiron shaharlar mavzularida o‘z fikrini
bog‘lanishli ifodalash malakasi shakllanadi.
Dars  rejasi:
3.  Rivojlantiruvchi
maqsad: O‘quvchilàrning
îg‘zàki và yozmà bog‘-
lanishli nutqini shakllàn-
tirish.
2.  Tarbiyaviy  maq-
sad: O‘quvchilardà  istiq-
lîl tufàyli råspublikàmiz
vilîyatlàri, shàhàr và
qishlîqlàridà yuz bårgàn
kàttà o‘zgàrishlàr bilàn
fàõrlànish tuyg‘ulàrini
tàrbiyalàsh.
1.  Òà'limiy  màqsàd:
O‘quvchilarga sintàktik
usuldà sifatlarning îzay-
tirma darajasini  hîsil
qilish haqida ma’lumot
berish, sifatlarning îzay-
tirma darajasini nutqdà
to‘g‘ri qo‘llàsh màlàkàsini
shàkllàntirish.
1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash.        8 daqiqa
2. 1- tîpshiriqdàgi sàvîllàr àsîsidà suhbàt và Samarqand
  màtni  ustidà ishlàsh (1- màshq).
       10 daqiqa
3. Yangi grammatik màvzu bàyoni. Slàyd nàmîyishi.
8 daqiqa
4. Gràmmàtik mà’lumîtni mustahkamlash (2-3- màshqlàr).
               7 daqiqa

57
D
Darsning  borishi:  I.  Tashkiliy  qism.
II.  O‘tilgàn  màvzuni  tàkrîrlàsh.
III.  Gràmmàtik  màvzu  bàyoni.
Bilib îling! Sifàtlàrning îzaytirma darajasi 
-mtir, -
imtir, -ish  qo‘shimchalarini qo‘shish orqali hosil qilinadi
và belgining  kamligi, kuchsizligini bildiradi. Masalan:
qoramtir, ko‘kimtir, sarg‘imtir, oqish, ko‘kish, sarg‘ish
kabi. Shuningdåk, 
-roq  qo‘shimchasi ham belgini
ozaytirib ifodalaydi. Ushbu qo‘shimchàlàr qo‘shilgànda,
ayrim tovush o‘zgarishlari yuz berishi mumkin.
Ìàsàlàn:
 sariq+ish - sarg‘ish, qizil+ish qizg‘ish kabi.
O‘zbåk tilidà sifàtning îzàytirmà dàràjàsi mîrfîlîgik
usul- qo‘shimchàlàr qo‘shish và sintàktik usul — so‘zlàr
qo‘shish vîsitàsidà hîsil qilinàdi. Bu mà’lumît 2 sîàtgà
tàqsimlànàdi và 1- sîàtdà sifàt dàràjàlàrining mîrfîlîgik
5. Nutqiy màlàkàlàrini mustàhkàmlàsh (2- topshiriq, 4-
 mashq). Tarmoqlangan klàstår usuli, guruhlàrgà bo‘linib
 ishlàsh.
10 daqiqa
6. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uyga vazifa.
2 daqiqa
 
 
 
 
 
O‘quvchilàrgà "Êitîb o‘qishning hikmàti" hikîya qildirilàdi.
Àsàrdà qo‘llàngàn gumîn îlmîshlàri, ulàrning yasàlishi
bo‘yichà qo‘shimchà sàvîllàr bårib, o‘quvchilàrning egàllàgàn
bilim-ko‘nikmàlàri bàhîlànàdi. Bundà àsîsiy e’tibîr buyuk
alloma Ibn Sinîning kitîb mutîàlàsini qànchàlik yaõshi
ko‘rgànigà qàràtilish kåràk.  Àqliy hujum usuli
 
 
 
 
 
1- topshiriq. Bårilgàn savollar,
dàrslikdàgi ràsm yoki vidåîlàvhà
àsîsidà qàdimiy shàhàrlàrimiz
hàqidà suhbàt tàshkil etish.
1- màshq. "Sàmàrqànd" màtnini
o‘qitish, àjràtib ko‘rsàtilgàn so‘zlàr
ishtirîkidà so‘z birikmàlàri tuzdi-
rish.
càlîbàtli ...
ko‘kish ... ,
 sàrg'ish ...
 qizg'ish ...

58
usuldà hîsil qilinishi, 2- sîàtdà sintàktik usul bilàn hîsil
qilinishini  o‘rgàtish råjàlàshtirilàdi. Dàrslikdàgi gràmmàtik
qîidàlàr hàm shu àsîsdà bårilgàn bo‘lib, ushbu qîidàlàrni
tushuntirish uchun  2 tà slàyddàn (1- và 2- dàrslàr uchun)
fîydàlànish ko‘zdà tutilàdi.
1- slàyd nàmîyishi:
Ì
Ìîrfîlîgik  usuldà    sifàtlàrning  îzàytirmà
dàràjàsini  hîsil  qilish
Îddiy  dàràjà
  Qiyosiy  dàràjà    Îzàytirmà  dàràjà
qizil
             qizilrîq
       qizg‘ish
kàttà
       kàttàrîq
qîrà                    qîràrîq
              qîràmtir
pushti
       pushtirîq
kichik
       kichikrîq
sho‘r
       sho‘rrîq
IV.  Ìàvzuni  mustahkamlash.
 À) Dàrslikdàgi  2- và 3- màshqlàr gràmmàtik
mà’lumîtlàrni mustàhkàmlàshgà qàràtilgàn. 2- màshq
bårilgàn nàmunà àsîsidà bàjàrilàdi,  3- màshqdà  esà nuqtàlàr
o‘rnigà sifàtlàrni  qo‘yib, quyidàgichà so‘z birikmàlàri tuzish
ko‘zdà tutilàdi:
bàlànd minîrà    hàshàmàtli binî       eski shàhàr
mîviy îsmîn      mustàhkàm qàl'à     tîsh  ko‘chà
qàdimiy îbidà     muhtàshàm qàsr      màshhur màdràsà
kång màydîn         muqàddàs màqbàrà   go‘zàl måhmînõînà
  B)   2- topshiriq và 4- mashqni  o‘quvchilàrning
nutqiy màlàkàlàrini mustàhkàmlàshgà qàràtilgàn. 2- top-
shiriqni bàjàrishdà tàrmîqlàngàn klàstår usulidàn fîydà-
lànish tàvsiya etilàdi.
+ rîq

59
Ò
Òàrmîqlàngàn  klàstår  nàmunàsi
Registon maydonidagi
madrasalar
Ushbu madrasalarda
tahsil olganlar
Sàmàrqànddagi  madrasalar
Mirzo Ulug‘bek
madrasasi
Shårdîr
màdràsàsi
Òillàkîri màdràsàsi
1.  Àlishår
Nàvîiy
2. Àbduràhmîn
Jîmiy
3. Àli  Qushchi
Samarqanddagi yana
bîshqà tarixiy obidalar
1. Go‘ri Àmir
2. Bibiõînim
3. Ràsàdõînà
Ulàr  kimlàr  tîmînidàn
qurilgàn?
Àmir Òåmur
Àmir Òåmur
Ìirzî Ulug‘båk
Darslikda yordàmchi vîsità sifàtidà  foydalanish uchun
so‘zlàr bårilgàn. Shuningdåk, o‘quvchilàrgà îldingi màshq-
làrdàgi mà’lumîtlàrdàn hàm fîydàlànish  tàvsiya etilàdi.
Ìàshq và tîpshiriqlàrni bàjàrishdà àvvàl o‘tilgànlàrgà murî-
jààt qilib turish o‘quvchilàrning egàllàyotgàn bilim và ko‘nik-

60
màlàrini mustàhkàmlàb bîrishgà, o‘tilgàn màvzulàrni tàk-
rîrlàb turishgà o‘rgàtàdi.
4- màshqni bàjàrishdàn îldin o‘quvchilàr diqqàti dàrs-
likdàgi ràsmlàrgà qàràtilàdi. O‘quvchilàr 2 guruhgà bo‘linàdi
và 1- guruh birinchi ràsm và birinchi màtn àsîsidà, 2-
guruh ikkinchi ràsm và ikkinchi màtn àsîsidà  ishlàydilàr.
Guruhlàrgà bo‘linib ishlàsh
Hàr bir guruh à’zîlàri hàmkîrlikdà màtnni o‘qib, ràsm
àsîsidà và àvvàlgi màshqlàrdàn îlgàn mà’lumîtlàri àsîsidà
màtnni dàvîm ettiràdilàr. Bålgilàngàn muddàt ichidà màtnni
eng yaõshi tuzgàn guruh g‘îlib bo‘làdi.
V
V.  Dàrsni  yakunlàsh:
a) BBB usulidà o‘quvchilàrning bilim và màlàkàlàri
àniqlànàdi.
b) Fàîl o‘quvchilàr bàhîlànàdi.
Uygà  vàzifà.  "Qàdimiy và zàmînàviy Samarqand"
mavzusida ijodiy matn tuzish.
22  - dars
Darsning  maqsadi:
1- guruh:
Qàdimiy Sàmàrqànd
2- guruh:
Zàmînàviy Sàmàrqànd
1.  Darsning  ta’-
l i m i y   m a q s a d i .
O‘quvchilarga sin-
tàktik usuldà sifat-
larning îzaytirma
darajasini hîsil qi-
lish haqida ma’lu-
mot berish, sifatlar-
ning îzaytirma da-
rajasini to‘g‘ri qo‘l-
làshga o‘rgatish.
2.  Darsning  tar-
biyaviy  maqsadi.
O‘quvchilardà is-
tiqlîl tufàyli rås-
publikàmiz vilîyat-
l à ri,   shà hà r  v à
qishlîqlàridà yuz
bårgàn kàttà o‘zgà-
rishlàr bilàn fàõr-
lànish  tuyg‘ulàrini
tàrbiyalàsh.
3.   R iv î j l à n t i-
ru vchi  mà qsà d.
O‘quvchilàrning
îg‘zàki và yozmà
bog‘lanishli nutqini
s h a k l l à n t i r is h ,
mantiqiy fikrlashni
rivojlantirish.

61
D
D ar sn in g   j ih oz la n is hi .  "O‘zbåk  tili" darsligi,
Buõîrîdàgi Ìinîrài kàlîn, Àrk ràsmlàri (vidåîlàvhàlàri),
Àbdulla Îripîvning "Dehqonbobo va 12 bolakay", Safar
Barnoyevning "Ìinîrà" shå’rlàri, slàydlàr.
Dars måtîdlari. Intårfàîl usullàr:  guruhlàrgà  bo‘linib
ishlàsh, "Zànjir", BBB usullàri,  "Taqdimot" o‘yini, tàrqàtmà
màtåriàllàr.
Darsdan  kutiladigan  BKM  natijalari.  O‘quvchi
o‘zbåk tilidà sifatlarning îzàytirmà dàràjàsi ozaytirma daraja
sifat oldidan och, nim, sal, picha, biroz  so‘zlarini qo‘llash
yordamida ham ifodalanishi haqida ma’lumotga ega bo‘ladi;
ushbu so‘zlarni nutqda  amaliy qo‘llash ko‘nikmalari hosil
bo‘ladi; qadimiy va navqiron shaharlar mavzularida  o‘z
fikrini  bog‘lanishli ifodalash malakasi shakllanadi.
Dars  rejasi:
1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash.
7 daqiqa
2. Safar Barnoyevning “Ìinîrà” shå’ri, ràsmlàr yoki
  vidåîlàvhà nàmîyishi (3- tîpshiriq).            8 daqiqa
3. Grammatik qoida bàyoni. 2-slàyd nàmîyishi.  5 daqiqa
4. Ìustahkamlash (5-7- mashqlar, 4- tîpshiriq).  10 daqiqa
5. Àdàbiy o‘qish. “Dehqonbobo va 12 bolakay” shå’ri.
 Guruhlàrgà bo‘linish, “Taqdimot” o’yini.
  13  daqiqa
6. Ìàvzuni yakunlàsh, o‘quvchilàrni bàhîlàsh (BBB usuli).
 Uyga vazifa: savollarga javob yoziah.
         2 daqiqa
Darsning  borishi:
I. Tashkiliy qism: Uy vazifasini so‘ràsh và bàhîlàsh.
II.  O‘tilgàn  màvzuni  tàkrîrlàsh.
3- tîpshiriqda o‘qituvchi qàdimiy và nàvqirîn shàhàr-
làrimizdàn yanà biri Buõîrî ekànligini eslàtib, Safar
Barnoyevning "Ìinîrà" shå’rini ifîdàli o‘qitàdi và o‘quv-

62
chilàr diqqàtini Buõîrî shàhridàgi Ìinîrài kàlîn, Àrk
må'mîriy îbidàlàr ràsmigà (yoki vidåîlàvhàsigà) jàlb qilàdi.
Ushbu tàsvirlàrni tà’riflàshdà sifàt và uning dàràjà shàkl-
làridàn fîydàlànishgà hàràkàt qilish kåràk. Jumlàdàn,
quyidàgi kàbi sàvîllàr yozilgàn tàrqàtmà màtåriàllàrni
tàrqàtish  îrqàli o‘quvchilàrni shå’r màzmunigà îlib kirish
mumkin:
5- mashq.   Matnni  o‘qitilàdi. So‘ng o‘quvchilàr e’tibîri
àjràtib ko‘rsàtilgàn so‘zlàr và so‘z birikmàlàrigà qàràtilàdi
và  gràmmàtik  qîidàni tushuntirishgà o‘tilàdi.
IIII.  Yangi  mavzu  bayoni.
Bilib îling! Îzaytirma daraja sifat oldidan och, nim,
sal, picha, biroz  so‘zlarini qo‘llash yordamida ham
ifodalanishi mumkin. Masalan: 
och yashil, nim pushti,
sal kam, picha ko‘p, ozgina kattaroq, biroz kichikroq
kabi.
2- slàyd nàmîyishi:
Shoir minorani tasvirlashda qanday so‘zlardan foydalangan?
Ushbu satrlar ma’nosini izohlang: «Qaramoqchi bo‘lsang
do‘pping tusar boshingdan»
Siz bu minorani o‘z so‘zlaringiz bilan qanday tasvirlaysiz?

63
S
Sintàktik  usuldà  sifàtlàrning  îzàytirmà
  dàràjàsini  hîsil  qilish
Îddiy dàràjà     Qiyosiy dàràjà    Îzàytirmà dàràjà
  qizil
qizilrîq
qizg‘ish,  sàl qizil
  kàttà
kàttàrîq       pichà kàttà
  qîrà
qîràrîq
      qîràmtir,birîz qîrà
  pushti
pushtirîq
nim pushti
  kichik
kichikrîq
îzginà kichik
  sho‘r
sho‘rrîq
jindak sho‘r
IV.  Ìàvzuni  mustahkamlash.
 À) Gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh
uchun 6- mashq îg‘zàki, 7- màshq esà yozmà bàjàrtirilàdi.
O‘quvchilàr 6- màshq tîpshirig‘igà ko‘rà bårilgàn so‘zlàrdàn
îzàytirmà dàràjàdàgi sifàtlàr hîsil qilàdilàr. 7- mashqdà
esà bårilgàn màtnni nuqtàlàr o‘rnini fîydàlànish uchun
bårilgàn so‘zlar bilan to‘ldirib yozàdilàr.
 Â) Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh  4- tîpshiriq
và àdàbiy o‘qish màtåriàlidàn fîydàlànilàdi. 4- topshiriqni
bàjàrishdà  o‘quvchilàr bårilgàn màtnlàrdàgi mà’lumîtlàrdàn
fîydàlànib, sàvîllàrgà jàvîb båràdilàr. Òîpshiriq àsîsidà
sifatlarning  ozaytirma daraja shakllarini  qo‘llab, àmàliy
nutqiy ko‘nikmàlàrini mustàhkàmlàydilàr.
 Guruhlàrgà bo‘linib ishlàsh. "Taqdimot" o‘yini.
Àdàbiy o‘qish màtåriàli sifàtidà bårilgàn Àbdullà Îripîvning
"Dehqonbobo va 12 bolakay" shå’rini "Zànjir" usulidà ifîdàli
o‘qitish và ushbu shå’r àsîsidà "Taqdimot" o‘yinini tashki
qilish dàrsning tàrbiyaviy-tà’limiy màqsàdigà  erishishgà
kàttà yordàm båràdi. Buning uchun o‘quvchilàrni kichik
guruhlarga bo‘lish va har bir guruhgà bittadan shahar
tàqdimîtini tîpshirish kåràk. Guruh à’zîlàri 13 daqiqa ichida
shu shaharning  tarixi và hozirgi holati haqida ma’lumot
taqdim qilishlàri kerak.
+rîq

64
V
V.  Ìàvzuni  yakunlàsh.
BBB usuli bo‘yichà tàrqàtilgàn kàrtîchkàlàrni o‘qitish
và o‘quvchilàr egàllàgàn bilim, ko‘nikmà và màlàkàlàrni
bàhîlàsh. Bundà ushbu kàrtîchkàlàrning quyidàgi tàrzdà
to‘ldirilishi ko‘zdà tutilàdi:
Bilàr  edim
 
Bilib   îldim
Bilm îqc h im àn
    Sifàtlàrn in g
     dàr àjà
  sh àkllàr in i
 1. Bålgi b ildiru vch i so‘zlàr -
     n in g qo‘llàn ish in i
 2.  Sifàtn in g îzàytir m à
     dàr àjàsin i
 3. 
-m tir ,  - m tir ,  - sh ,  -ish
 qo‘-
     sh im ch àlàrin i
 4.  
Îch , n im , sàl,   õ iyol, pic hà,
    
 jin dàk
 so‘zlàr in i qo‘llàsh n i
      Îrttir m à
      dàr àjàn i
Uygà  vàzifà.  She’rni yod îlish.
2- guruh:
Andijon
3- guruh:
Farg'ona
4- guruh:
Namangan
1- guruh:
Toshkent
6- guruh:
Samarqand
7- guruh:
 Mo‘ynoq
8- guruh:
Xorazm
5- guruh:
Buxoro

65
X
X  MAVZU:  TABIAT  VA  IQLIM
  (Orttirma  darajadagi  sifatlarning  qo‘llanishi)
23  - dars
Darsning  ta’limiy  maqsadi. O‘quvchilarga sifat-
larning îrttirma darajasini hîsil qiluvchi qo‘shimchàlàr,
ulàrning imlîsi và qo‘llanishi haqida ma’lumot berish.
Darsning  tarbiyaviy  maqsadi. O‘quvchilàrni rås-
publikàmizning  tàbiàti và iqlimi bilàn tànishtirish, ulàrni
tàbiàtni àsràb-àvàylàsh tuyg‘ulàrini tàrbiyalàsh.
Darsning jihozlanishi. Darslik, O‘zbåkistîn tàbiàtigà
îid ràsmlàr, "O‘zbåkistîn ensiklîpådiyasi", Hàmid
Îlimjînning shå’riy to‘plàmi,  "O‘zbåkistîn"  shå’ri, slàydlàr.
Dars måtîdlari. Guruhlàrgà  bo‘linib ishlàsh, "Zànjir"
usuli, "Taqdimot" o‘yini, BBB usuli.
Dars  rejasi:
Darsning  borishi:
1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash.
8 daqiqa
2. “O‘zbåkistîn tàbiàti” màtni ustidà ishlàsh (1- tîpshiriq,
     1- màshq).
7 daqiqa
3. Grammatik qoida bilan tanishtirish. 2- slàyd nàmîyishi.
5 daqiqa
4. Gràmmàtik mà’lumîtni mustahkamlash (2-3- mashqlar
   và 2-3- tîpshiriqlar).                              7 daqiqa
Hàmid Îlimjînning “O‘zbåkistîn”  shå’rini ifîdàli o‘qish
   (4- tîpshiriq).
               15 daqiqa
5. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uyga vazifa.
3 daqiqa
 
 
 
 
 
I. Tashkiliy qism. Uy vazifasi — o‘quvchilàrning î'zlàri yashày-
digàn shàhàr yoki qishlîq tarixi, u yerdagi  qadimiy  yodgorliklar
haqida  tuzib kålgàn ijîdiy matnlàri o‘qitilib bàhîlànàdi.

66
III.  Yangi  mavzu  bayoni.
O‘quvchilàr diqqàti dàrslikdà bårilgàn  dîvîn ràsmigà
qàràtilàdi và 1- tîpshiriq bàjàrtirilàdi. O‘quvchilàr  bårilgàn
sifàtlîvchili birikmàlàr yordàmidà bir nåchtà gàplàr tuzib,
ràsmdàgi tàbiàt ko‘rinishini tàsvirlàydilàr. So‘ngrà
"O‘zbåkistîn tàbiàti" màtni (1- màshq)  o‘qitilàdi và màtndà
àjràtib ko‘rsàtilgàn so‘zlàrni o‘zi bîg‘làngàn so‘zlàr bilàn
ko‘chirib yozish tîpshirilàdi: 
nihîyatdà kång sàhrî-yu
dàshtlàr, bånihîya bàlànd tîg‘làr, eng bàlànd cho‘qqi,
tångsiz kång àdirlàr, õiylà kàttà pàst tåkisliklàr, g‘îyatdà
bîy o‘lkà.
Ushbu birikmàlàrni bir yo‘là dîskàgà hàm yozdirish
yoki àqliy hujum yordàmidà dîskàdà quyidàgichà ish
turlàrini o‘tkàzish  yangi gràmmàtik màvzu — sifàtlàrning
îrttirmà dàràjàsi hàqidà mà’lumît bårishgà yordàm båràdi.
....
      adirlar
...
cho‘llar
...
daryolar
III.  Gràmmàtik  qîidà  bàyoni.
Bilib  îling!  O‘zbåk tilidà sifàtlàrning îrttirma
darajasi bålgining oddiy daraja holatidan ortiq
ekanligini bildiràdi và bålgi bildiruvchi so‘zlàrgà 
juda,
nihoyatda, eng, hammadan, g‘oyat, g‘îyatdà, bånihîya,
båhàd, to‘q, tim kabi so‘zlarni qo‘shish orqali hîsil
qilinàdi.
Gràmmàtik qîidàni tushuntirishdà quyidàgi slàyddàn
fîydàlànish màqsàdgà muvîfiq:
Slàyd nàmîyishi:

67
S
Sifàtlàrdà  îrttirmà  dàràjàning  hîsil  qilinishi
          Îddiy  dàràjà
          Îrttirmà  dàràjà
   yaõshi
judà yaõshi
   kuchli
nihîyatdà  kuchli
   kàttà
bånihîya kàttà
   àqlli
hàmmàdàn àqlli
   nàfis
eng nàfis
   kàmtàr
g‘îyatdà kàmtàr
   sîg‘lîm
båhàd go‘zàl
IV.  Ìàvzuni  mustahkamlash.
 À) Gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh
uchun 2-3- tîpshiriqlàr bajartirilàdi. O‘quvchilàr 3- màshq-
dàgi màtn màzmunidàn fîydàlànib, 2- topshiriqda bårilgàn
sàvîllàrgà jàvîb båràdilàr.
 Â) Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh uchun 3-
tîpshiriqdà bårilgàn Hàmid Îlimjînning "O‘zbåkistîn"
shå’ridàn bårilgàn pàrchà hàm ifîdàli o‘qitilàdi và shå’rdà
tàsvirlàngàn tàbiàt mànzàràlàri so‘zlàtilàdi.
V.  Dàrsni  yakunlàsh.
Dàrs yakunidà o‘quvchilàr egàllàgàn bilim và ko‘nik-
màlàr bàhîlànàdi. Àtrîfdàgi tàbiàt mànzàràlàrini kuzàtish
và o‘zigà yoqqàn mànzàràni so‘zlab berish uygà vàzifà
sifàtidà tîpshirilàdi.
24  - dars
Darsning  ta’limiy  maqsadi. O‘quvchilarga sifat-
larning îrttirma darajasini hîsil qilishdà ishlàtilàdigàn
dàràjà bildiruvchi so‘zlàr và ulàrning qo‘llanishi haqida
ma’lumot berish.
Darsning tarbiyaviy maqsadi. O‘quvchilàrni råspub-
likàmiz iqlimi bilàn tànishtirish, tàbiàtgà måhr uyg‘îtish

68
và ekîlîgik tàrbiyani shàkllàntirish, àtrîf-muhitgà e’tibîrli
bo‘lish, tàbiiy bîyliklàrimizni, àsràb-àvàylàshgà chàqirish.
D
Darsning jihozlanishi. Darslik, O‘zbåkistîn iqlimigà
îid  ràsmlàr, "O‘zbåkistîn ensiklîpådiyasi", slàydlàr.
Dars måtîdlari. Hàmkîrlik måtîdi, vàziyatli tîpshi-
riqlàr, tåst tîpshiriqlàri.
Dars  rejasi:
1. Tashkiliy qism. Uy vazifasini so‘rash.
7 daqiqa
2. Ràsmlàr ustidà và “O‘zbåkistîn iqlimi” màtni ustidà
   ishlàsh (4- tîpshiriq, 4- màshq).
8 daqiqa
3. Grammatik qoida bilan tanishtirish. 2- slàyd nàmîyishi.
5 daqiqa
4. Yangi gràmmàtik mà’lumîtni mustàhkàmlàsh (5-6-
 màshqlàr).
8 daqiqa
5. Nutqiy màvzuni mustàhkàmlàsh. Âàziyatli tåst
 tîpshiriqlàri (5-6- tîpshiriq). Hàmkîrlik måtîdi. 7 daqiqa
6. Àdàbiy o‘qish.
   7 daqiqa
7. O‘quvchilàrni bàhîlàsh và uyga vazifa.
    3 daqiqa
Darsning  borishi:
I.  Tashkiliy  qism.
Uy vazifasi:  o‘quvchilàrning î‘zlàri yashàydigàn shàhàr
yoki qishlîq  tarixi, u yerdagi  qadimiy  yodgorliklar haqida
tuzib kålgàn ijîdiy matnlàri o‘qitilib bàhîlànàdi.
II.  Nutqiy  màvzu  bàyoni. "Êuz" shå’ridàn bårilgàn
to‘rtlik ifîdàli o‘qitilib, o‘quvchilàr diqqàti dàrslikdàgi fàsllàr
tàsvirigà qàràtilàdi. 4- tîpshiriq àsîsidà hàr bir fàsldà
tàbiàtdà và iqlimdà bo‘làdigàn o‘zgàrishlàr  hàqidà  suhbàt
tàshkil etilàdi. So‘ngrà 
"O‘zbåkistîn iqlimi" màtni o‘qitilàdi
 
 
 
 
 
O‘quvchilàrgà "Êitîb o‘qishning hikmàti" hikîya qildirilàdi.
Àsàrdà qo‘llàngàn gumîn îlmîshlàri, ulàrning yasàlishi bo‘yichà
qo‘shimchà sàvîllàr bårib, o‘quvchilàrning egàllàgàn bilim-
ko‘nikmàlàri bàhîlànàdi. Bundà àsîsiy e'tibîr alloma Ibn Sinîning
kitîb mutîàlàsini qànchàlik yaõshi ko‘rgànigà qàràtilish kåràk.

69
(4- màshq) và o‘quvchilàr màtndà àjràtib ko‘rsàtilgàn 
judà
quruq, õiylà sîvuq, judà issiq, eng sîvuq, eng issiq kàbi
so‘zlàr àsîsidà iqlimgà îid so‘zlàr bilàn tànishtirilàdi.