‘z b b ton respublikasi oliy va ‘rta vlaxsus ta’lim vazirligi nizomiy nomidagi toshkent davlat pedagogika universiteti
— mutaxassisliklar yo‘nalishi bo‘yicha fundamental va
Download 3.85 Mb. Pdf ko'rish
|
Azizxo`jayeva N.N.Pedagogik texnologiyalar
- Bu sahifa navigatsiya:
- 0 ‘zbekiston Respublikasida oliy o ‘quv yurtlarining quyidagi turlari belgilanadi
- U bilim va yo‘nalishlaming muayyan sohasi bo‘yicha oliy va oliy o ‘quv yurtidan keyingi ta’lim dasturini amalga oshiradi;
— mutaxassisliklar yo‘nalishi bo‘yicha fundamental va
amaliy bilim beradigan, ta’lim muddati kamida 4 yil davom etadigan tayanch oliy ta’lim Magistratura — aniq ixtisoslik bo‘yicha fundamental va amaliy bilim beradigan, bakalavriat negizida kamida ikki yil davom etadigan oliy ta’lim 0 ‘zbekiston Respublikasida oliy o ‘quv yurtlarining quyidagi turlari belgilanadi: - universistet. U bilim sohalari va yo‘nalishlarining keng tarmoqlari bo‘yicha oliy va oliy o ‘quv yurtidan keyingi ta’lim dasturini amalga oshiradi; - akademiya. U bilim va yo‘nalishlaming muayyan sohasi bo‘yicha oliy va oliy o ‘quv yurtidan keyingi ta’lim dasturini amalga oshiradi; - institut. U bir bilim sohasi miqyosida muayyan yo‘nalish oliy, shuningdek, oliy o ‘quv yurtidan keyingi ta’lim dasturini amalga oshiradi. Xotima. 0 ‘zbekiston Respublikasidagi oliy maktabning hozirgi davrdagi taraqqiyoti davlat islohotlari bilan amalga oshiriladi. Oliy maktab islohotlari esa “Kadrlar tayyorlash milliy dasturi” bilan belgilanadi. Bu dasturga muvofiq ravishda respublikadagi oliy ta’limning yangi maqsadi, vazifalari va tamoyillari aniqlangan. Oliy ta’lim tizimi tuzilmasi ham o‘zgarishga yuz tutdi, unda ikki bosqich joriy etildi: bakalavriat va magistratura. 1.2. Oliy maktab ta’lim mazmuni 1.2.1. Ta’lim mazmunini shakllantirishning mohiyati va nazariyasi O l i y m a k t a b t a ’l i m j a r a y o n i o ' z i n i n g m a z m u n i b i l a n b o ‘l a j a k m u t a x a s s i s s h a x s i n i s h a k l l a n t i r i s h g a q a r a t i l g a n v a z i f a n i a m a l g a o s h i r a d i . U n g a i l m i y y o n d a s h u v l a r e s a t a ’l i m m a z m u n i n i b i l i m l a r , m a l a k a v a k o ' n i k m a l a r , q a r a s h l a r h a m d a e ’t i q o d l a r , s h u n i n g d e k , b i l i s h n a z a r i y a s i k u c h i , a m a l i y t a y y o r g a r l i k l a r r i v o j l a n i s h i n i n g m u a y y a n d a r a j a s i t i z i m i n i n g y i g ' i n d i s i s i f a t i d a i z o h l a y d i . T a ’l i m m a z m u n i n i n g m o h i y a t i u n g a b o ' l g a n t u r l i y o n d a s h u v l a r b i l a n b e l g i l a n a d i . Bilimga yo'naltirilgan yondashuvda b i l i m i n s o n i y a t n i n g b u t u n t a r i x i y t a j r i b a l a r i d a t o ' p l a n g a n b o y m a ’n a v i y m u l k s i f a t i d a d i q q a t m a r k a z d a b o ' l a d i . B i r o q b u y o n d a s h u v n i n g m a ’l u m s a l b i y j i h a t l a r i h a m b o r . B i l i m b u n d a m u t l a q d a r a j a g a e g a b o ' l a d i . S h u s a b a b l i s h a x s j i l o v l a n a d i v a i k k i n c h i d a r a j a g a o 4 i b q o l a d i . B u e s a a k a d e m i z m g a b e r i l i s h n i n g i l m i y a s o s i n i q o i d a l a s h t i r i s h g a o l i b k e l a d i . H o z i r g i d a v r d a ta’limni insonparvarlashtirish va ta’lim mazmunining mohiyatini shaxsga yo'naltirilgan yondashuvini m a y d o n g a o l i b c h i q d i . Bu y o n d a s h u v m a r k a z i d a s h a x s t u r a d i . B u n d a y y o n d a s h u v t a ’l i m m a z m u n i n i e r k i n t a n l a s h i m k o n i y a t i n i b e r a d i . S h a x s g a y o ' n a l t i r i l g a n y o n d a s h u v n i a m a l g a o s h i r i s h j a r a y o n i d a s h a x s n i n g t a ’l i m i y , m a ’n a v i y , m a d a n i y v a h a y o t i y t a l a b l a r i q o n d i r i l a d i . E n g m u h i m i , s h a x s g a n i s b a t a n i n s o n p a r v a r l i k m u n o s a b a t i n a m o y o n b o ' l a d i , m a d a n i y - t a ’l i m i y s h a r o i t d a o ' q i s h i n d i v i d u a l l i g i v a m u s t a q i l h a r a k a t q i l a o l i s h i m k o n i y a t i s h a k l l a n a d i . S h a x s g a y o ' n a l t i r i l g a n y o n d a s h u v i n s o n n i n g t a b i i y , i j t i m o i y v a m a d a n i y x u s u s i y a t l a r i b i r l i g i r i v o j l a n i s h i g a q a r a t i l g a n b o ' l a d i . B u n d a y y o n d a s h u v n a m o y a n d a l a r i I . Y a . L a m e r , M . N . S k a t k i n , V . S . L e d n e v , B . M . B i m - B a d a , A . V . P e t r o v s k i y l a r d i r . T a ’l i m m a z m u n i tarixiy xarakter h a m k a s b e t a d i . J a m i y a t r i v o j l a n i s h i n i n g h a r b i r b o s q i c h i d a t a ’l i m m a z m u n i m u a y y a n m a q s a d v a v a z i f a l a i g a e g a b o ' l a d i . T a ’l i m m a z m u n i d a v r t a l a b i , n a z a r i y b i l i m v a i s h l a b c h i q a r i s h t a r a q q i y o t i d a r a j a s i g a m o s r a v i s h d a o ' z g a r i b t u r a d i . T a ’l i m m a z m u n i i j t i m o i y h o d i s a s i f a t i d a m a y d o n g a k e l a d i v a u o ' z i n i n g b o s h l a n g ' i c h d a v r i d a a m a l i y a h a m i y a t k a s b e t g a n , y a ’n i i n s o n l a m i n g h a y o t i y e h t i y o j l a r i u c h u n z a r u r h i s o b l a n g a n b i l i m g a n i s b a t a n t a l a b i n i q o n d i i g a n . I j t i m o i y t a r a q q i y o t t a ’l i m n i n g madaniyatshunoslik funksiyasini y u z a g a k e l t i r d i . T a ’l i m n i n g r i v o j l a n i s h i g a b o s h q a i j t i m o i y o m i l l a r h a m t a ’s i r k o ' r s a t d i , n a t i j a d a h u k m r o n s i n f l a r u m u m m a d a n i y v a t a k o m i l l a s h i b b o r u v c h i b i l i m g a o ' z m o n o p o l i y a s i n i o ' m a t a b o s h l a d i l a r , a h o l i n i n g a s o s i y q a t l a m l a r i e s a k u n d a l i k t u r m u s h d a z a r u r b o ‘l a d i g a n a m a l i y b i l i m l a m i g i n a e g a l l a d i l a r . X V I I I - X I X a s r l a r u y g ' o n i s h d a v r i d a insonparvarlik g ' o y a s i q a r o r t o p d i . V . d e F e l t r e “ M a k t a b q u v o n c h i ” a s a r i d a e r k i n j i s m o n i y v a a q l i y r i v o j l a n i s h h a q i d a y o z g a n e d i . J . J . R u s s o b o l a r i v o j l a n i s h i d a u n i n g t a b i a t i d a g i s p o n t a n h o l a t l a r i n i k u z a t i s h l o z i m l i g i n i u q t i r a d i 1 .1 . P e s t a l o s s i i n s o n n i f a o l h a y o t g a t o r t i s h o r q a l i s h a k l l a n t i r a d i g a n b a r c h a a h a m i y a t g a m o l i k k u c h l a m i t o ‘ l a r i v o j l a n t i r i s h g ' o y a s i n i o l g ‘ a s u r a d i . U s h b u g ‘ o y a t a ’s i r i d a F r a n s i y a , S h v e y s a r i y a d a y a n g i m a k t a b l a r , A Q S h , G e r m a n i y a , A v s t r i y a d a s a r a ( e l i t a ) m a k t a b l a r p a y d o b o ' l a d i . U l a r d a s h a x s n i n g t a ’l i m v a t a r b i y a s i t a b i i y e r k i n r i v o j l a n i s h , b o l a v a k a t t a l a r o r a s i d a g i t a b i i y m u n o s a b a t l a r b i l a n b o g ' l a n a d i . T a ’l i m m a z m u n i n i n g a s o s i y n a z a r i y a l a r i X V I I I a s r o x i r i v a X I X a s r b o s h l a r i d a p a y d o b o ' l d i . P e d a g o g i k a f a n i t a ’ l i m m a z m u n i n i n g material va formal nazariyasini b e l g i l a b b e r d i . T a ’l i m m a z m u n i n i n g m a t e r i a l n a z a r i y a s i a y r i m m a n b a l a r d a didaktik materializm y o k i qomusiylik ( e n s i k l o p e d i z m * d e b y u r i t i l d i . B u n a z a r i y a n i n g a s o s i y m a q s a d i f a n n i n g t u r l i s o h a l a r i d a n m u m k i n q a d a r k o ' p m i q d o r d a b i l i m b e r i s h i d i r . B u n d a y q a r a s h n i Y a . A . K o m e n s k i y h a m y o q l a g a n u o ' z i n i n g d a r s l i g i d a o ' q u v c h i l a r g a z a r u r b o ' l g a n b a r c h a b i l i m l a m i j o y l a s h t i r i s h u c h u n k o ' p y i l l i k h a y o t i n i b a g ' i s h l a d i . Y a . A . K o m e n s k i y n i n g z a m o n d o s h i i n g l i z s h o i r i v a t a r i x c h i s i D j o n M i l t o n ( 1 6 0 8 - 1 6 7 4 ) h a m t a ’l i m m a z m u n i n i s h u n d a y t u s h u n g a n . Formal nazariya y o k i didaktik formalizm t a ’l i m m a z m u n i n i q o b i l i y a t l a r v a b i l i s h g a b o ' l g a n q i z i q i s h n i o ' s t i r i s h v o s i t a s i s i f a t i d a t u s h u n t i r a d i . D i d a k t i k f o r m a l i z m n i n g n a z a r i y a s o s i n i b i r f a o l i y a t s o h a s i d a o l i n g a n b i l i m v a k o ' n i k m a l a m i i k k i n c h i s i g a k o ' c h i r i s h h o l a t i t a s h k i l e t a d i . Q a d i m g i y u n o n o l i m i G e r a k l i t d i d a k t i k f o r m a l i z m t a r a f d o r i b o ' l g a n . U n i n g c h a , “ K o ' p b i l i m a q l o ' i g a t a o l m a y d i ” . S i s e r o n h a m s h u n d a y f i k r d a d i r . Y a n g i d a v r g a k e l i b , I . I . P e s t a l o s s i h a m d a I . K a n t f a l s a f a s i n e o g u m a n i z m g ' o y a s i g a a s o s l a n g a n h o l d a , d i d a k t i k f o r m a l i z m n a z a r i y a s i n i o l g ' a s u r a d i . U l a m i n g f i k r i c h a , o ' q i t i s h n i n g b o s h m a q s a d i “o 'q u v c h i n i n g t o ' g r i f i k r l a s h Download 3.85 Mb. Do'stlaringiz bilan baham: |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling