10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort
Download 35.84 Kb. Pdf ko'rish
|
Partícules
Sedimentables En suspensió Partícules en suspensió totals (PST) Partícules inferiors a 10 µm (PM10) Partícules inferiors a 2,5 µm (PM2,5) Metalls pesants (es determinen en les partícules) Alumini (Al) Manganès (Mn) Arsènic (As) Mercuri (Hg) Cadmi (Cd) Níquel (Ni) Coure (Cu) Plom (Pb) Crom (Cr) Zinc (Zn) Estany (Sn) Gasos Diòxid de sofre (SO 2 ) Òxids de nitrogen (NO x (NO + NO 2 ), amoníac (NH 3 ) Monòxid de carboni (CO) Ozó (O 3 ) Altres: clor (Cl 2 ), àcid clorhídric (HCl), benzè (C 6 H 6 ), àcid sulfhídric (H 2 S)… Compostos orgànics volàtils (COV) Compostos orgànics (es determinen utilitzant sistemes de captació) Hidrocarburs Pesticides Dissolvents L’ atmosfera es contamina quan s’hi emeten, de forma natural o per l’acció de l’home (antropogènica), substàncies alienes a la seva composició normal. Un contaminant és tota partícula sòli- da, líquida o gasosa o material viu que es troba a l’atmosfera i que, tant si no forma part de la composició normal de l’aire com si n’és un constituent propi, hi està present en una quantitat anor- mal. L’aire es contamina, bàsicament, per partícules i gasos, com s’indica la Tau- la 3.1. Al Pont de Vilomara i Rocafort es dis- posa d’un captador de l’aire atmosfèric amb filtres de fibra de quars per deter- minar partícules i, a partir d’aquestes partícules, els metalls pesants. A Catalunya segons l’ocupació del sòl i les fonts emissores s’han definit quinze zones de qualitat de l’aire, tal com s’indica a la figura 3.1. Al Pont de Vilomara i Rocafort, hi correspon la zona 5 i de tipus rural i de fons. Taula 3.1. Principals contaminants de l’atmosfera. Figura 3.1. Catalunya es divideix en 15 zones de qualitat de l’aire. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 í n d e x 31 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x 3.1 LES PARTÍCULES ATMOSFÈRIQUES 3.1.1 PARTÍCULES A L’ATMOSFERA Les partícules són porcions de ma- tèria de dimensions generalment molt petites. Les partícules de pols més corrents provenen de les activitats agrícoles; de la càrrega, descàrrega i trasllat de materials; de la mineria, obres públiques i activitats extracti- ves; de la indústria i el transport, i de moltes altres fonts. La mida de les partícules és determi- nant a l’hora d’avaluar-ne els efectes sobre la salut. Els estudis epidemiolò- gics indicaven que les partícules fines i les ultrafines comportaven efectes ne- gatius més accentuats per comparació a les partícules grosses i, per tant, es va passar de mesurar les partícules en suspensió totals a l’atmosfera (PST) a determinar les partícules de mida més petita, fonamentalment partícules infe- riors a 10 µm (PM10) i inferiors a 2,5 µm (PM2,5), que són les que, mitjançant la respiració, penetren amb més facilitat als alvèols pulmonars. S’ha de tenir en compte que els pulmons poden tenir uns 300 milions d’alvèols. Una vegada als alvèols, les partícules poden provo- car efectes en la salut com ofec, asma i, fins i tot, càncer de pulmó. Estudis re- cents han demostrat que les partícules grosses també poden tenir un impac- te significatiu (Brunekreef i Forsberg, 2005). La figura 3.2 compara la mida d’aquestes partícules amb un cabell humà. Aproximadament, un cabell té el gruix de 10 PM10 i de 40 PM2,5. Tal com estableix el Reial decret 1073/2002, als controls atmosfèrics del Pont de Vilomara i Rocafort es van de- terminar les partícules en suspensió totals (PST) des d’abril de 1999 fins al desembre del 2004, i, des de l’1 de gener del 2005 es determinen les partícules de mida inferior a 10 µm (PM10). La normativa també estableix valors límit diferents a partir dels anys 2005 i 2010, respectivament (vegeu la taula 3.2). El valor límit és la concentració de partícules PM10 que no ha de ser so- brepassada durant el període indicat, a fi de protegir, en particular, la salut de les persones. El valor límit per a les partícules PM10 durant el període 2005-2009 ha estat el següent: • Valor límit diari per a la protecció de la salut humana de 50 µg/m 3 , que no es podia superar més de 35 vega- des a l’any. • Valor límit anual per a la protecció de la salut humana de 40 µg/m 3 (va- lor mitjà dels dies analitzats durant tot l’any). Figura 3.2. Mida de les partícules PM10 i PM2,5 comparades amb un cabell humà. Taula 3.2. Valors de referència de les partícules en suspensió més petites de 10 µm (PM10), d’acord amb el Reial decret 1073/2002. PERÍODE VALOR LÍMIT MARGE DE TOLERÀNCIA DATA LÍMIT DE COMPLIMENT Fase 1 Valor límit diari per a la protecció de la salut humana 24 hores 50 µg/m 3 (no es pot superar més de 35 vegades per any) 25 µg/m 3 (50% del valor límit) (A partir del 19/07/1999) 01/01/2005 Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any 40 µg/m 3 8 µg/m 3 (20% del valor límit) (A partir del 19/07/1999) 01/01/2005 Fase 2 Valor límit diari per a la protecció de la salut humana 24 hores 50 µg/m 3 (no es pot superar més de 7 vegades per any) Es derivarà de les da- des i serà equivalent al valor de la fase 1 01/01/2010 Valor límit anual per a la protecció de la salut humana 1 any 20 µg/m 3 10 µg/m 3 (50% del valor límit) (A partir del 01/01/2005) 01/01/2010 32 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x í n d e x 3.1.2 METODOLOGIA PER A LA DETERMINACIÓ DE PARTÍCULES DE MIDA INFERIOR A 10 MICRES (PM10) El fonament i procediment per deter- minar la fracció PM10 de la matèria particulada en suspensió es descriu en la norma europea UNE-EN 12341. Els filtres analitzats corresponen al captador d’alt volum instal·lat a l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara i Rocafort. Aquest captador té un cabal de 68 m 3 /h i utilitza filtres de fibra de quars de 203 mm x 254 mm, amb una àrea útil de 180 mm x 220 mm. En la seva orientació al nord hi ha la planta de piles i làmpades fluorescents, mentre que al sud és encarat a la mun- tanya de Montserrat (figura 3.3). Estabilització de filtres blancs: els filtres blancs (no exposats) es mante- nen durant un mínim de 48 hores en una petita cambra aïllada de qualse- vol focus de contaminació i en unes condicions ambientals de temperatu- ra (20 ± 1 °C) i humitat relativa (50 ± 5%) (figura 3.4). Es fan un mínim de tres pesades en dies consecutius fins a assolir el pes constant del filtre. Després, aquest pes constant s’anota a l’etiqueta del sobre on s’introdueix el filtre, sense doblegar. Un cop pesat, s’hi assigna un codi numèric, exclusiu per a aquest filtre. Aquest nom- bre és marcat al sobre on s’introdueix el filtre preparat per ser exposat. El filtre ensobrat es porta al Pont de Vilomara i Rocafort preparat per ser col·locat al captador, tal com s’indica a la figura 3.5. Figura 3.5. Col·locació i funcionament del cap- çal captador de partícules. Tovera Inferior Entrada Aire Tovera Superior Taques Vaselina Filtre Aspiració a Bomba Figura 3.4. Col·locació dels filtres dins la cam- bra d’estabilització. Figura 3.3. Ubicació del captador i filtres utilitzats. S (Montserrat) N (Berga) ELS FILTRES ANALITZATS CORRESPONEN AL CAPTADOR D’ALT VOLUM INSTAL·LAT A L’ESCOLA POMPEU FABRA DEL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT. í n d e x 33 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x A continuació es mostren un filtre net (figura 3.6) i un de brut (figura 3.7) augmentats 2.900 vegades al micros- copi electrònic. Com s’observa, els fil- tres estan formats de fibres de quars no teixides que tenen la funció de re- tenir les partícules suspeses a l’aire. Determinació del pes final dels filtres: els filtres que ja han estat exposats arriben a les instal·lacions del Centre Tecnològic de Manresa (CTM) doblegats i dins d’un sobre tancat. Els filtres es treuen del sobre, sense desdoblegar, i es deixen estabilitzar durant un mínim de 48 hores en les condicions definides en l’apartat anterior. Es realitza una primera pesada pas- sades les primeres 48 hores, i es fan pesades en dies consecutius fins a assolir-ne el pes constant. S’anota el pes final. El contingut de partícules PM10 es de- termina mitjançant l’equació següent: PM10: [(Pf - Pi) x 10 6 ] / V En la qual: – Pf és el pes final del filtre (g). – Pi és el pes inicial del filtre (g). – V és el volum d’aire que ha passat pel filtre (m 3 ). – PM10 són les partícules de mida infe- rior a 10 µm, expressades en µg/m 3 . Instrumentació emprada Per a la determinació gravimètrica de la fracció PM10 es fa servir una balança analítica de tipus Sartorius 130S-F, amb precisió de 0,1 mg (figura 3.8). Figura 3.8. Balança analítica per pesar fil- tres. Figura 3.6. Vista al microscopi electrònic (2.820 augments) d’un filtre verge de fibra de quars per a PM10. Figura 3.7. Vista al microscopi electrònic (2.880 augments) d’un filtre exposat a PM10. 34 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x í n d e x METALL UTILITZACIÓ EFECTES EN EL MEDI EFECTES HUMANS EFECTES CANCERÍGENS ARSÈNIC Preservador de fusta, antiparasitari d’animals, insectici- da, herbicida, fabri- cació de semicon- ductors i fabricació de vidre. S’acumula sobretot en crancs i llagostes. S’acumula al fetge, ronyó, cabells. Té efectes gastrointes- tinals i provoca ano- malies cardíaques. Les formes quí- miques As (III) i As (VI) poden provocar càncer de pulmó i pell i fetotoxicitat. CADMI Aliatges, fusi- bles, soldadures d’alumini, bateries de níquel-cadmi, electroplaques, PVC (estabilitzant), fungi- cides i insecticides. Té efectes sobre l’aire, l’aigua, el sòl i s’acumula en plantes i animals. Es concentra al ronyó, el fetge i l’esquelet. Relacio- nat amb la malaltia d’itai itai. La forma química de l’òxid de cadmi pot provocar càncer de pròstata i sarco- ma local en rates i humans. ESTANY Fabricació de llaunes, circuits impresos, metalls antifricció, joieria... Les formes orgàniques s’acumulen en éssers vius. MANGANÈS Aliatges. S’estudien efectes neurològics sobre els animals. MERCURI Obtenció de clor i sosa, piles i bate- ries, plaguicides, pintures, antimi- crobians indústria paperera. Els compostos orgànics (alquil- mercuri arilmecuri) s’acumulen i es transformen a les cadenes tròfiques. Sobre el sistema nerviós: tremo- lors, dificultat auditiva i pèrdua de sensibilitat a les extremitats. Pot provocar proble- mes de fetotoxicitat, infertilitat, avorta- ments espontanis de desenvolupament, neurotòxics i tera- togènics en rates i humans. NÍQUEL Recobriments galvànics, aliatges, acers, bateries. Les formes orgàni- ques s’acumulen. Dermatitis, pneu- monitis i efectes teratogènics. Els compostos solubles poden provocar càncer de pulmó i nasal en rates, hàmsters, aus i humans. PLOM Fabricació de bateries i acumuladors, mineria, pirotècnia, pigments de pintures, additius antideto- nants, de plàstics. Té efectes sobre l’aire, l’aigua, el sòl i s’acumula en plantes i animals. Pot provocar anèmia i s’acumula al teixit ossi i a la dentadura. Causa dificultats d’aprenentatge. Problemes de fetotoxicitat, terato- gènesi i infertilitat en rates, hàmsters, aus i humans. ZINC Emprat en recobri- ments metàl·lics, acumuladors, pigments i pintures, en la indústria del cautxú i del paper. No s’acumula a la cadena tròfica. Malaties respira- tòries i intoxicació per aliments. 3.2 ELS METALLS PESANTS A L’ATMOSFERA 3.2.1 METALLS PESANTS I TOXICITAT Per definició, els metalls pesants són aquells elements químics que tenen una densitat igual o superior a 5 g/cm 3 en la seva forma elemental o quan el seu nombre atòmic és supe- rior a 20 (excepte els metalls alcalins o alcalinoterris). La seva presència a l’escorça terrestre és molt baixa, in- ferior al 0,1%. Cal aclarir que amb el terme metalls pesants ens referim a aquells metalls que són tòxics per a les cèl·lules. Al- tres elements (arsènic, bor, bari i se- leni), tot i no ser pròpiament metalls pesants, s’engloben dins d’aquesta definició per origen i comportament associat. Hi ha elements metàl·lics que són es- sencials per a la vida (oligoelements o nutrients), la ingesta insuficient dels quals produeix deficiències fun- cionals. Els elements essencials es poden transformar en tòxics quan se sobrepassa un cert límit de concen- tració. Són elements essencials, entre d’altres, l’alumini, el cobalt, el coure, el crom, l’estany, el ferro, el man- ganès, el níquel, el seleni i el zinc. Altres metalls pesants no tenen cap funció biològica coneguda i són ele- ments molt tòxics i bioacumulables. Entre aquests metalls hi ha l’antimoni, el bari, el bismut, el cadmi, el mercuri i el plom. La bioacumulació, és a dir, l’emma- gatzematge dins de les cèl·lules dels éssers vius, és la tendència general d’aquests elements, i això els con- verteix en altament tòxics, una toxi- citat que es deriva de la impossibili- tat o ineficàcia per part dels éssers vius d’excretar-los. La bioacumulació s’incrementa a mesura que els me- talls circulen per la cadena alimen- tària, als nivells superiors de la qual es troben els valors més elevats de contaminants. La taula 3.3 mostra els metalls que es determinen en els filtres del captador ubicat al Pont de Vilomara i Rocafort. Per a cadascun d’ells se n’indica l’ús més corrent i els efectes que pot provo- car en el medi o en els éssers humans, i si presenta efectes cancerígens. Cal indicar que aquests efectes només es presenten a partir d’unes determinades dosis, generalment altes, o en dosis in- feriors si són elements bioacumulables i les exposicions són de llargs períodes de temps. No es presenten aquests efectes si les concentracions en què es troben estan per sota dels límits esta- blerts per la legislació actual. Taula 3.3. Metalls determinats en els filtres del Pont de Vilomara i Rocafort. í n d e x 35 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x 3.2.2 METODOLOGIA PER A LA DETERMINACIÓ DELS METALLS PESANTS El fonament i procediment per a la de- terminació d’arsènic, cadmi, estany, manganès, mercuri, níquel, plom i zinc, del material amb partícules cap- tat amb filtres de fibra de quars mit- jançant un captador d’alt volum, es basa en el que es descriu a la norma europea UNE-EN 14902:2005. Digestió dels filtres i anàlisi Per a la digestió dels filtres s’empra un digestor de microones model Mars 5 de la marca CEM. El digerit obtin- gut es dilueix amb àcid nítric (HNO 3 ) a l’1%, a una relació 1:2, i s’analitza amb un equip de plasma induït per alta freqüència amb espectrometria de masses (ICP-MS, del nom en an- glès Inductively Coupled Plasma Mass Spectrometry ) de la marca Agilent, model 7500 (figura 3.9). L’aparell ICP- MS, a partir d’un corrent de radiofre- qüència i gas argó, genera un plasma a temperatura superior als 10.000 °C, capaç d’excitar els àtoms de més de setanta elements del sistema periò- dic. Els àtoms excitats són convenien- tment separats i detectats per un es- pectròmetre de masses. A diferència dels altres metalls, el contingut en Hg es determina per ge- neració d’hidrurs amb un equip de la marca Schimadzu (model HVG-1). Tots els reactius utilitzats en el procés analític són de qualitat Suprapur®. S’utilitzen patrons interns en concen- tració de 10 ppb (parts per bilió), tant en les mostres com en els estàndards de calibratge. Límits de detecció del mètode Els límits de detecció del mètode per a cada element es determinen a par- tir de la mesura de deu blancs inde- pendents analitzats en dies diferents i que han estat sotmesos al mateix procediment analític que les mostres. Els valors dels límits de detecció es calculen a partir de la desviació es- tàndard de les deu mesures. Expressió de resultats Els resultats obtinguts s’expressen en nanograms (ng) de l’element ana- litzat per metres cúbics (m 3 ) d’aire de la mostra segons l’equació següent: En la qual: – C aire és la concentració de l’element en l’aire (ng/m 3 ). – V aire és el volum d’aire de la mostra (m 3 ). – C dig és la concentració de l’element en el digerit (µg/dm 3 ). – V dig és el volum de digestió (dm 3 ). – P T és el pes total del filtre (sense el marge no exposat) (g). – P i és el pes de la fracció del filtre digerida (g). Figura 3.9. Equip d’acoblament de plasma in- ductiu i detector de masses (ICP-MS) (marca Agilent, model 7500). Taula 3.4. Valors del límit de detecció. Pb Mn Cd Hg Sn Zn Límit de detecció (ng/m 3 ) 0,5 2,8 0,2 0,1 0,9 43,1 36 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x í n d e x Figura 3.10. Partícules en suspensió totals (PST) i partícules de mida inferior a 10 micres (PM10) durant el període d’estudi. 3.3 RESULTATS OBTINGUTS DE PAR- TÍCULES ATMOSFÈRIQUES La figura 3.10 mostra els resultats mitjans anuals de PST, per al perío- de comprès entre l’1 d’abril de 1999 i el 31 de desembre de 2004, i de PM10, per al període comprès entre els anys 2005 i 2009. Les línies transversals representen els límits màxims anuals establerts per la normativa en cadascun dels dos períodes. 3.4 DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS SOBRE PST I PM10 3.4.1 RELACIÓ ENTRE PST I PM10 La relació de les mesures de par- tícules totals (PST) i de partícules inferiors a 10µm (PM10) depèn del tipus de determinació que es faci: gravimètrica, per radiació beta, etc. Algunes experiències (Facultat de Ciències Químiques, Universitat del País Basc) indiquen que si les me- sures es realitzen per gravimetria, que és el cas del Pont de Vilomara i Rocafort, la relació de concentració de PST i PM10 és aproximadament de 10:8. Al Pont de Vilomara i Rocafort la mitjana de PST des del 1999 fins al 2004 va ser de 51 µg/m 3 , i la mitjana de PM10 per al període 2005-2009 fou de 28 µg/m 3 . S’obté una relació de 10:5, aproximadament, cosa que significaria una concentració menys elevada de les partícules més fines (figura 3.10). í n d e x 37 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x ANY MES TOTAL GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES. SUPERACIONS PST (límit 150 µg/m 3 ) 1999 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 2000 0 1 1 0 0 0 0 1 0 0 0 0 3 2001 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2002 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2003 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 1 2004 0 0 0 0 0 0 0 0 1 4 0 0 5 SUPERACIONS PM10 (límit 50 µg/m 3 ) 2005 0 0 5 0 0 2 6 0 1 0 1 0 15 2006 1 2 1 0 2 2 4 0 4 5 0 0 21 2007 1 1 1 6 0 0 4 2 0 0 1 0 16 2008 0 2 0 0 0 0 1 0 0 3 1 0 7 2009 0 3 3 0 4 0 0 0 0 0 0 0 10 3.4.2 SUPERACIONS ANUALS DEL VALOR LÍMIT LEGISLAT A partir dels valors de les mitjanes diàries del període 1999 – 2009, s’han determinat les superacions obtingu- des cada mes i el nombre de supera- cions anuals dels valors límits (taula 3.5). D’acord amb la legislació vigent, el valor límit anual de 50 µg/m 3 de PM10 no es pot superar en més de 35 vegades a l’any. D’ACORD AMB LA LEGISLACIó VIGENT, EL VALOR LíMIT ANUAL DE 50 µg/m 3 DE PM10 NO ES POT SUPERAR EN MÉS DE 35 VEGADES A L’ANY. Taula 3.5. Nombre de superacions del valor límit per cada mes del període 1999 – 2009. 38 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x í n d e x ANY MES TOTAL GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SET. OCT. NOV. DES. 1999 s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. s.d. 2000 2,4 56,6 79,8 221,4 21,6 15,6 37,0 44,0 32,0 78,0 588,4 2001 25,4 30,2 29,4 23,6 36,6 3,0 47,6 0,0 36,4 63,0 65,2 27,8 388,2 2002 10,2 5,6 20,0 78,4 36,6 47,8 49,2 117,8 66,2 88,2 50,6 33,2 603,8 2003 17,8 90,2 17,8 10,8 36,8 7,0 3,8 100,6 70,0 159,0 29,0 41,8 584,6 2004 0,2 102,0 67,4 104,8 33,6 27,6 17,2 17,4 12,6 10,8 0,6 35,8 430,0 2005 0,0 12,2 14,6 3,4 30,2 12,4 3,6 82,6 71,8 99,8 72,0 11,4 414,0 2006 98,6 4,6 5,0 17,4 2,2 1,8 44,2 34,4 112,2 63,2 3,6 24,2 411,4 2007 4,8 19,0 26,8 122,4 45,2 11,4 2,0 150,4 1,8 72,2 2,0 4,0 462,0 2008 17,2 25,4 20,0 61,8 150,2 114,2 29,6 58,4 40,6 89,6 56,4 54,0 717,4 2009 39,2 29,6 60,6 74,1 12,9 17,7 49,1 89,3 14,8 97,9 5,1 47,4 537,7 Taula 3.6. Precipitacions (mm) mensuals durant el període 1999 – 2009. s.d.: sense dades 3.4.3 POSSIBLE INFLUÈNCIA DE LA PRECIPITACIÓ La dinàmica atmosfèrica de la pe- nínsula Ibèrica és fortament influen- ciada per l’anticicló de les Açores, la posició del qual varia estacionalment i condiciona la circulació de l’aire en aquesta zona. En general, l’anticicló de les Açores a l’hivern se situa a la- tituds inferiors, fet que permet el pas de borrasques i, per tant, afavoreix la renovació de les masses d’aire. En canvi, a l’estiu tota la Península que- da afectada per l’anticicló a l’oest, que aïlla el pas de borrasques procedents de l’Atlàntic i produeix llargs períodes d’altes pressions, exempts de movi- ment de l’aire i pluges. A la taula 3.6 s’indiquen els valors de la precipitació mensual durant el període 1999-2009, a l’estació meteo- rològica del Pont de Vilomara i Roca- fort. í n d e x 39 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x Taula 3.7. Direcció del vent durant el període 2000-2009. Figura 3.11. Gràfics de la direcció i velocitat dels vents predominants al Pont de Vilomara i Rocafort durant el període 2000-2009. 3.4.4 INFLUÈNCIA DE LA DIRECCIÓ DELS VENTS PREDOMINANTS A la taula 3.7 s’indiquen els valors mitjans de la direcció i velocitat del vent a la zona del Pont de Vilomara i Rocafort, durant els anys 1999-2009. Aquests valors es representen gràfi- cament a la figura 3.11. La direcció del vent és predomi- nantment del nord en un 20%, i del sud en un 12%, aproximadament. La velocitat del vent oscil·la entre els 4,5 m/s del sud i els 1,8 m/s del nord. De forma molt general es pot conclou- re que els vents bufen més del nord que del sud, encara que els vents del sud ho fan a més velocitat. Respecte a la influència de la planta de piles i làmpades fluorescents en relació amb el nucli urbà del Pont de Viloma- ra, la població rep més la influència dels vents provinents del nord (direc- ció planta-captador-nucli urbà). Punt cardinal Velocitat mitjana del vent (m/s) Direcció mitjana del vent (%) N 0 0 NNE 0 0 NE 1,9 0,2 ENE 1,7 0,4 E 1,6 1,5 ESE 1,6 3,9 SE 1,5 8,1 SSE 1,8 20,8 S 2,0 26,9 SSO 2,0 18,7 SO 1,9 11,5 OSO 2,0 5,1 O 2,2 1,9 ONO 2,5 0,8 NO 4,2 0 NNO 5,4 0 40 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x í n d e x 3.4.5 VALORS DE COMPARACIÓ DE PM10 AMB ALTRES ESTACIONS DE CATALUNYA La Taula 3.8 mostra les dades de PM10 de 86 estacions de mesura a Catalunya l’any 2009, entre les que es troba la del Pont de Vilomara i Roca- fort. L’estació del Pont de Vilomara se situa entre les 24 estacions que el 2009 van registrar una mitja anual igual o inferior a 26 µg/m 3 . A més, a l’estació del Pont de Vilomara el 2009 es va analitzar la qualitat de l’aire el 78 % dels dies de l’any. Només a sis estacions es van tenir un percentatge de dades superior. PUNT DE MESURAMENT VALORS LÍMIT DADES VL anual: 40 µg/m 3 VL diari: 50 µg/m 3 Mitjana anual P90 Nre. de supera- cions del VLdiari Nre. total de dies % Dades la Sénia (repetidor) 14 23 0 182 50 els Torms 14 23 0 336 92 Figols (Roca del Querol) 14 27 2 307 84 Sort (escola caiac) 16 31 4 129 35 Cap de Creus 17 25 0 317 87 Ametlla de Mar (Escola Nautica) 18 27 5 182 50 Tortosa (CAP el Temple) 19 31 4 176 48 Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Viver) 20 34 8 314 86 Bellver de Cerdanya (escola municipal) 21 34 6 151 41 Berga (poliesportiu) 21 33 0 126 35 Constantí (Gaudí) 22 36 3 151 41 Sitges (Vallcarca-Dipòsit d'aigües) 23 35 9 219 60 Mataró (laboratori d'aigües) 23 37 4 154 42 Berga (IES Guillem de Berguedà) 25 37 0 108 30 Gavà -AENA 25 36 3 62 17 Badalona (Guardia Urbana) 25 46 1 24 7 Sta. Maria de Palautordera (Martí Boada) 25 38 0 153 42 Mataró (c/Pablo Iglesias) 25 38 3 280 77 la Bisbal d'Empordà (Ajuntament) 26 40 6 158 43 Tarragona (Universitat Laboral) 26 41 7 186 51 Viladecans - Atrium 26 36 2 67 18 Castellar del Vallès (Ajuntament) 26 40 4 193 53 Sta. Margarida i Els Monjos-La Ràpita (Antistiana) 26 43 15 266 73 Sta. Margarida i Els Monjos-Els Monjos (ca l'Antic) 26 41 11 297 81 El Pont de Vilomara i Rocafort 26 40 10 285 78 Tiana (Ajuntament) 27 41 7 168 46 Cassà de la Selva (Ajuntament) 27 45 8 156 43 Igualada (Masuca) 28 42 8 143 39 Manresa (escola La Font) 28 49 14 147 40 Vila-seca (Renfe) 28 46 6 131 36 í n d e x 41 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x Taula 3.8. Partícules en suspensió PM10 a diversos punts de mesura de Catalunya (2009). PUNT DE MESURAMENT VALORS LÍMIT DADES VL anual: 40 µg/m 3 VL diari: 50 µg/m 3 Mitjana anual P90 Nre. de supera- cions del VLdiari Nre. total de dies % Dades Vilanova i la Geltrú (Ajuntament) 28 42 5 144 39 Tarragona (DARP) 28 40 10 170 47 Tona (IES Tona) 29 44 8 186 51 Reus (Tallapedra) 29 46 14 186 51 Tarragona (Bonavista) 29 44 13 180 49 Mataró (Cros) 29 44 8 277 76 Rubí (Ca n'Oriol) 29 48 8 149 41 l'Arboç (escola St. Julià) 30 47 13 144 39 Girona (Mercat del Lleó) 30 45 6 143 39 Terrassa (mina pública d'aigües) 30 46 10 196 54 St. Celoni (Carles Damm) 31 46 7 159 44 Esplugues de Llobregat (escola Isidre Martí) 31 45 8 111 30 Tarragona-Port (moll inflamables) 31 45 12 194 53 Sabadell (IES Escola Industrial) 32 49 12 141 39 Caldes de Montbui (Ajuntament) 32 48 11 153 42 Montornès del Vallès (pl. del Poble) 32 49 14 161 44 Sentmenat (Ajuntament) 32 47 12 199 55 Vilanova del Camí (casal gent gran) 32 45 8 101 28 Lleida (Irurita - Pius XII) 33 57 20 147 40 Súria (escola St. J. Calassanç) 33 52 17 153 42 Castellbisbal (av. Pau Casals) 33 49 13 161 44 Sta. Coloma de Gramenet (Ajuntament ) 33 50 17 173 47 Barcelona (IES Verdaguer) 33 51 22 213 58 Molins de Rei (Ajuntament) 33 48 14 171 47 Manlleu (IES Antoni Pous i Argila) 34 52 21 158 44 l'Hospitalet de Llobregat (av. T. Gornal) 34 51 19 176 48 Barcelona (Zona Universitària) 34 52 30 225 62 Martorell (Canyameres - Claret) 34 50 17 167 46 Barcelona (Parc Vall d'Hebrón) 34 57 42 264 72 Barcelona (Port Vell) 34 52 42 319 87 St. Feliu de Llobregat (Eugeni d'Ors) 35 50 14 147 40 PUNT DE MESURAMENT VALORS LÍMIT DADES VL anual: 40 µg/m 3 VL diari: 50 µg/m 3 Mitjana anual P90 Nre. de supera- cions del VLdiari Nre. total de dies % Dades Terrassa (Pare Alegre) 36 51 18 172 47 Vic (centre cívic Sta. Anna) 36 50 18 178 49 Pallejà (mercat municipal) 36 53 18 143 39 St. Cugat del Vallès (Parc St. Francesc) 36 54 22 184 50 Mollet del Vallès (pista atletisme) 37 55 25 169 46 Montornès del Vallès (escola Marinada) 38 58 31 174 48 el Papiol (centre dia Josep Tarradellas) 38 55 29 176 48 Granollers (c/Francesc Macià, 145) 38 58 30 145 40 St. Adrià de Besòs (Olímpic) 39 59 29 150 41 Manresa (Ajuntament) 39 54 4 13 4 Sta. Perpètua de Mogoda (Onze de Set.) 39 58 35 169 46 Montcada i Reixac (Ajuntament) 40 62 36 160 44 St. Andreu de la Barca (escola Josep Pla) 40 55 33 167 46 Barcelona (Gràcia - St.Gervasi) 40 56 41 230 63 St. Vicenç dels Horts (Verge del Rocío) 40 63 44 161 44 Barcelona (pl. Universitat) 40 59 40 221 61 Barberà del Vallès (Ajuntament) 41 57 26 108 30 El Prat de Llobregat- St. Cosme 41 55 8 39 11 Barcelona (Eixample) 41 63 18 70 19 Vilanova i la Geltrú (centre cívic Tacó) 41 67 39 154 42 Sabadell (Gran Via) 41 57 30 162 44 Rubí (Escardívol ) 42 61 29 109 30 El Prat de Llobregat (església) 43 64 48 160 44 Barcelona (Poblenou) 46 70 83 224 61 Barcelona (Sants) 48 76 95 226 62 42 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE í n d e x í n d e x 3.4.6 CONCLUSIÓ FINAL SOBRE Download 35.84 Kb. Do'stlaringiz bilan baham: |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling