10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort
Taula 5.1. Resum d’estudis que han avaluat la concentració de metalls pesants en sòls del Bages
Download 35.84 Kb. Pdf ko'rish
|
Taula 5.1. Resum d’estudis que han avaluat la concentració de metalls pesants en sòls del Bages. A LA BIBLIOGRAFIA CIENTíFICA HI HA DIVERSOS ESTUDIS SOBRE EL CONTINGUT DE METALLS PESANTS EN SÒLS CORRESPONENTS A LA CO- MARCA DEL BAGES. í n d e x 69 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x Figura 5.3. Localització dels punts de mostreig en els estudis de Martínez-Lladó et al. 5.2 CONTROL DELS SÒLS AL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT 5.2.1 LOCALITZACIÓ I TIPOLOGIA DE SÒLS Tenint en compte les característiques, les propietats i els horitzons, els sòls es classifiquen en diferents tipologies. A la comarca del Bages, les principals tipologies de sòls són els cambisòls, leptosòls i regosòls. Els primers són sòls amb poca dife- renciació en els horitzons derivats d’un gran nombre de roques mare, princi- palment dipòsits al·luvials, col·luvials i eòlics. Són sòls habitualment fèrtils i predominen a la part meridional de la comarca. Els leptosòls són sòls super- ficials sobre roca mare o bé materials altament calcaris que predominen en zones muntanyoses. Finalment, els regosòls, que ocupen la major part de la comarca, són sòls minerals poc formats desenvolupats en materials no consolidats. Per estudiar la possible influència de l’activitat antropogènica realitzada en la planta de tractament de piles i làm- pades fluorescents ubicada al muni- cipi del Pont de Vilomara i Rocafort sobre el nivell de metalls pesants en el sòl, s’ha estudiat l’evolució de la concentració de cadmi, coure, crom, manganès, níquel, plom, alumini i 70 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x Figura 5.4. Tipologia predominant de sòls a la comarca del Bages. mercuri en els mateixos cinc punts on s’ha realitzat el seguiment de les fulles d’olivera. Així, doncs, tal com s’ha comentat en capítols anteriors, els quatre primers punts estan situats dins del nucli urbà del Pont de Vilomara i a distàncies creixents seguint la direcció predo- minant del vent respecte al polígon industrial. L’estudi pretenia avaluar el possible efecte de les activitats realitzades en el polígon industrial sobre la concentració de metalls pe- sants en els sòls. D’aquesta manera, s’esperava que l’impacte en els sòls, si n’hi havia, disminuís a mesura que augmentava la distància respecte a la planta de tractament de piles i làm- pades. L’última mostra, situada dos quilòme- tres al nord-oest del polígon, té com a objectiu servir de blanc experimental. És a dir, es pot considerar que, pel fet d’estar situada lluny de la planta de tractament i en la direcció oposada al sentit predominant del vent, aquesta mostra no pot ser influenciada per les activitats que es realitzin al polígon industrial i, per tant, serveix de re- ferència de la concentració de metalls pesants. 71 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x 5.2.2 METALLS PESANTS ESCOLLITS La taula 5.2. mostra les fonts d’obtenció, alguns focus emissors i els nivells genèrics de referència establerts a Catalunya dels metalls pesants seguits al municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. Els nivells genèrics de referència són les con- centracions de metalls en el sòl que no suposen un risc significatiu per a la salut humana. Aquests nivells va- rien en funció dels usos del sòl. Taula 5.2. Principals fonts d’obtenció, focus emissors i nivells genèrics de referència a Catalunya dels metalls pesants estudiats. METALL FONT D’OBTENCIÓ VIES DE CONTAMINACIÓ NIVELLS GENÈRICS DE REFERÈNCIA Ús industrial Ús urbà Altres usos ALUMINI Bauxita Foneries, cimenteres… – – – CADMI Esfalerita, mineria i metal·lúrgia dels sulfurs de Zn Combustibles fòssils, foneries, fertilitzants, trànsit… 55 5,5 2,5 COURE Sulfurs (pirites, calco- sina i covel·lina) i òxids (cuprita i melaconita) Foneria i mineria del coure, indústria del plàstic, agricultura, ramaderia… 1.000 310 90 CROM Cromita Indústria química, electrometal·lúrgica, foneries, combustibles fòssils, fertilitzants, etc. 1.000* 1.000* 400* MANGANÈS Pirolusita, psilome- lana, manganita, braunita, rodonita, etc. Agricultura, trànsit, mineries i foneries, pro- ducció d’acer, etc. – – – MERCURI Cinabri, corderoïta, livingstonita Combustibles fòssils, indústria química i paperera, producció de làmpades… 30 3 2 NíQUEL Laterites (limonita i garnierita) i dipòsits magmàtics sulfúrics (pentlandita) Foneries, indústria química, refineries, fertilitzants, combustibles fòssils, trànsit… 1.000 470 45 PLOM Minerals de zinc, plata i coure, galena Trànsit, foneries, bateries, combustibles fòssils… 550 60 60 ZINC Blenda, calamina, he- mimorfita i franklinita Foneries, combustibles fòssils, trànsit… 1.000 650 170 *Cr(III) 72 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x 5.2.3 METODOLOGIA PER AL CON- TROL DE LA CONCENTRACIÓ DE METALLS PESANTS EN ELS SÒLS Per avaluar l’evolució de la concen- tració dels metalls pesants en els sòls del municipi del Pont de Viloma- ra i Rocafort i la possible influència de l’activitat industrial duta a terme en la planta de tractament, es recullen anualment a cadascuna de les cinc zones de mostreig esmentades an- teriorment (quatre al municipi i una a Viladordis) cinc testimonis del perfil del sòl d’una longitud de 60 cm. Els testimonis s’obtenen amb una per- foradora que permet l’extracció de mostres inalterades (figura 5.5). Amb l’objectiu d’estudiar la influència de la profunditat en la concentració de metalls pesants, al laboratori els tes- timonis se seccionen per obtenir tres nivells o estrats d’estudi: superior (0-5 cm), mitjà (20-30 cm) i inferior (40-50 cm). Els nivells equivalents dels tes- timonis de cada zona es barregen, s’homogeneïtzen i s’analitzen. Com a resultat, per a cadascuna de les cinc zones, s’obtenen valors dels metalls estudiats en tres fondàries diferents. Figura 5.5. Equip per a l’extracció de mostres de sòl. í n d e x 73 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x Al laboratori les mostres s’assequen a l’aire durant aproximadament 60 hores. Posteriorment, es quarteren fins a aconseguir uns 200 g de mos- tra, que es tamisa per descartar la fracció superior a 4 mm; després es tritura en un molí d’anelles durant cinc minuts. De forma anàloga a les fulles, per de- terminar la concentració dels metalls pesants en el sòl és necessari dige- rir la mostra per dissoldre’n tots els elements. D’aquesta manera, 0,5 g de la mostra triturada es digereix en 6 ml d’àcid nítric (HNO 3 ) i 2 ml d’àcid clorhídric (HCl) en un reactor de tefló d’alta pressió a 200 °C mitjançant la radiació durant 15 minuts de micro- ones. Dels extractes obtinguts se n’analitza la concentració de metalls pesants mitjançant la tècnica de plas- ma induït per alta freqüència (ICP). Fins a l’any 2001, tots els metalls pe- sants es van analitzar amb un equip de plasma induït per alta freqüència amb espectrometria de masses (ICP- MS) de la casa PerkinElmer (model ELAN 6000). Posteriorment, a partir de l’any 2002, es va considerar la uti- lització de la tècnica de plasma induït per alta freqüència amb espectrome- tria d’emissió atòmica (ICP-AES) per a l’anàlisi de Al, Mn, Zn, Cr i Ni amb un equip PerkinElmer Optima 3200 RL. Finalment, a partir de l’any 2007, es va substituir l’equip d’ICP-MS Perki- nElmer ELAN 6000 per un equip més modern, el model Agilent 7500. Figura 5.6. Equips per a l’anàlisi de metalls (ELAN 6000, Optima 3200 i 7500ce). PER DETERMINAR LA CONCENTRACIÓ DELS METALLS PESANTS EN EL SÒL ÉS NECESSARI DIGERIR LA MOSTRA PER DISSOLDRE’N TOTS ELS ELEMENTS. 74 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x 5.3 RESULTATS OBTINGUTS La taula 5.3. mostra el rang de valors obtinguts per a la concentració de metalls per a cada estrat de cadascu- na de les zones estudiades durant els 10 anys. Com es pot observar, tots els valors obtinguts estan per sota dels nivells genèrics de referència marcats per l’Agència de Residus de Catalunya per a la protecció de la salut humana per a usos urbans i industrials. Únicament alguns valors aïllats de coure i níquel han superat els nivells genèrics de referència per a altres usos. Aquest fet, tenint en compte que és de naturalesa aïllada i que s’ha de- tectat en el nivell inferior i, puntual- ment, en el nivell mitjà, porta a con- cloure que té un origen natural i que es pot descartar l’activitat industrial duta a terme a la planta de tracta- ment com a causa d’aquest excés. Taula 5.3. Rang de valors obtinguts per a les diferents zones i estrats estudiats. Comparació amb els nivells genèrics de referència proposats per l’Agència de Residus de Catalunya. Dades en mg/kg. METALLS (dades en mg/kg) NIVELL ZONA D’ESTUDI NIVELLS GENÈRICS DE REFERÈNCIA ZONA 1 ZONA 2 ZONA 3 ZONA 4 ZONA 5 Industrial Urbà Altres usos Alumini Superior 10.002-24.785 9.206-28.664 18.035-44.569 12.032-25.153 17.820-39.268 - - - Mitjà 12.722-28.118 10.951-30.573 15.247-42.252 10.845-25.553 14.685-38.271 Inferior 10.336-29.212 12.872-33.181 15.356-48.294 13.165-26.521 15.479-42.814 Cadmi Superior < 0,2 - < 2 < 0,2 - < 2 < 0,2 - < 2 < 0,2 - < 2 0,35 - < 1 55 5,5 2,5 Mitjà < 0,2 - < 2 < 0,2 - < 2 < 0,2 - < 2 < 0,2 - < 2 0,36 - < 1 Inferior < 0,2 - < 2 < 0,2 - < 2 < 0,2 - < 2 < 0,2 - < 2 0,3 - < 1 Coure Superior 20,8-52,9 20,5-49,7 31,1-41,1 22,9-46,7 25,7-52,6 1.000 310 90 Mitjà 19,4-46,5 14,7-35,4 23,3-36,3 15,9-34,2 21,8-43,8 Inferior 13,6-122,1 13-32,6 20,4-31,9 13-42,9 24,5-35,2 Crom Superior 7,3-30,1 6,8-33,1 12,5-46,8 6,6-31,9 16,45-79 1.000 1.000 400 Mitjà 14,34-28,2 17,3-42,6 10-41,1 5,8-26,24 10,0-39,3 Inferior 7,8-28,6 9,4-33,2 13-47,4 7,3-23,1 10-42,1 Manganès Superior 322-408 357-464 252,2-556 286-645 416-504,75 - - - Mitjà 318-387 363,3-445 452,6-593 287-385 414-509 Inferior 319,8-379 336,8-3224 467,59-634 292-372 420,23-563 Mercuri Superior 0,5-1,67 0,5-1,15 0,5-1,26 0,5-0,8 0,5-1,93 30 3 2 Mitjà 0,5-0,88 0,5-1,99 0,5-1,01 0,5-0,5 0,5-0,8 Inferior 0,5-0,95 0,5-1,13 0,5-1,06 0,5-2,41 0,5-0,5 Níquel Superior 15,8-42,5 14,8-47 25,6-43,1 9,4-39,32 21,2-229 1.000 470 45 Mitjà 16,4-74,1 18,2-35,9 7,4-36,9 11,1-24,1 8,3-32,8 Inferior 15,3-40,1 17,0-31,9 22,6-87,4 7,1-29,34 11-32,9 Plom Superior 15,3-25,2 15,1-22,5 19,6-29,9 12,8-39,4 33,5-59,6 550 60 60 Mitjà 13,1-101 13,1-21,4 14,7-25,4 12,4-23,8 31,4-42,6 Inferior 13,1-39,5 12,0-25,4 14,3-35,9 11,6-23,1 30,3-52,8 Zinc Superior 36,4-97,1 46,3-98,2 63,1-91 38,2-87,5 70,8-171,2 1.000 650 170 Mitjà 42,3-82,2 40-89,3 46,99-80,1 26,8-80,1 83,09-126 Inferior 38,7-79 47,1-84,3 52,7-91,8 34,2-86,4 64,6-112 í n d e x 75 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x 5.4 EVOLUCIÓ DELS METALLS EN ELS SÒLS De la figura 5.7 a la 5.15 es mostra l’evolució de la concentració dels di- ferents elements traça en els punts de mostreig estudiats. A continuació s’exposa l’evolució temporal i espa- cial de la concentració dels metalls estudiats en els punts de mostreig. Alumini En el cas de l’alumini, els tres horit- zons estudiats presenten concentra- cions molt similars en totes les zones de mostreig, fet que és indicatiu que l’origen d’aquest element en el sòl és intrínsec a la seva formació, és a dir, prové de la roca mare. Les zones de mostreig 3 i 5, correspo- nents a la Piscina i Viladordis, són les que presenten uns valors més elevats, tot i que els altres punts de mostreig també presenten valors molt similars. Tenint en compte la similitud de con- centracions en els diferents horitzons, es pot concloure que la diferència de concentracions observada en les cinc zones pot ser conseqüència de les diferències en els materials que han format aquest sòl, de manera que es descarta que l’origen sigui antropo- gènic. Les concentracions similars observades en els tres horitzons es- tudiats donen suport a aquestes con- clusions. Pel que fa a l’evolució temporal, no se’n percep una tendència definida i les variacions observades es poden atribuir a un gran nombre de factors, que inclou la mateixa variabilitat del sòl o la meteorologia, entre altres fac- tors. Figura 5.7. Evolució de la concentració d’alumini en els tres per- fils de les cinc zones estudiades. 76 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x Cadmi En el cas del Cd, la gran majoria de mostres presenten valors inferiors al límit de detecció de la tècnica analí- tica: 1 mg/kg fins al 2001 i 0,2 mg/kg a partir d’aquest any. Aquest fet és indicatiu de la reduïda concentració d’aquest metall en les mostres ana- litzades. Únicament la zona 5 (Viladordis), la més allunyada de l’activitat industrial que es porta a terme al municipi, pre- senta valors lleugerament superiors als límits de detecció de la tècnica emprada i, en tots els casos, els va- lors observats són inferiors als valors genèrics de referència indicats per l’Agència de Residus de Catalunya. La proximitat de l’autopista a la zona de mostreig 5 (Viladordis) podria ser indicatiu que la font d’aquest metall en aquesta zona té l’origen en el tràn- sit, ja que els combustibles fòssils i el desgast dels pneumàtics són fonts d’emissió de cadmi en el medi. Les concentracions d’aquest metall són similars en els tres horitzons del sòl, però lleugerament més elevades en el nivell superior (mitjana de 0,48 mg/kg) en relació amb el nivell mitjà (mitjana de 0,46 mg/kg) i amb el nivell inferior (mitjana de 0,38 mg/kg), fet que dóna suport a la hipòtesi del trànsit com a font de contaminació. Amb tot, caldria estendre l’abast de l’estudi per obtenir conclusions sòli- des sobre l’origen de l’enriquiment d’aquest metall en els sòls de la zona 5 respecte a les altres zones. El que sí que es pot concloure és que les zones situades sota la possible influència de l’activitat industrial realitzada a la planta de tractament presenten va- lors inferiors respecte a la zona situa- da fora de l’abast de l’efecte d’aquesta activitat industrial. Figura 5.8. Evolució de la concentració de cadmi en els tres perfils de les cinc zones estudiades. í n d e x 77 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x Crom En el cas del crom, les zones 3 (Piscina) i 5 (Viladordis) presenten els valors més elevats de concentració en el sòl. Amb tot, cap dels valors observats s’acosta als valors de referència marcats per l’Agència de Residus de Catalunya. Pel que fa a la distribució en els diferents horitzons, les concentracions observa- des són similars en totes les profundi- tats, un fet que indica l’origen geogènic d’aquest element en el sòl i en descarta el possible origen antropogènic. Respecte a l’evolució temporal, s’observa una tendència semblant al cas de l’alu- mini. S’obtenen els valors més baixos els anys 2002 i 2004 i els valors més elevats els anys 2003 i 2006, cosa que podria atri- buir a variacions meteorològiques. En el cas de la zona 5, el valor màxim s’obté l’any 2007, proper a 80 mg/kg. Amb tot, com que es tracta d’un valor puntual i allunyat dels valors de referèn- cia, es pot atribuir a un enriquiment puntual en el lloc de mostreig d’origen natural. També pot ser que es derivi d’una contaminació durant el procés de mostreig, ja que el crom és present en molts aliatges de ferro, és un material predominant en l’equip d’extracció de mostres, així com en les eines utilitza- des per fer tasques agrícoles. Figura 5.9. Evolució de la concentració de crom en els tres perfils de les cinc zones estudiades. 78 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x Figura 5.10. Evolució de la concentració de coure en els tres perfils de les cinc zones estudiades. Coure El coure presenta valors similars en tots els punts de mostreig avaluats. No hi ha cap tendència espacial de- finida, cosa que permet descartar qualsevol font de contaminació pun- tual derivada de l’activitat de la plan- ta de tractament de piles i làmpades fluorescents. Tot i que tampoc no s’observa una tendència temporal específica, sí que s’ha obtingut un valor anormalment elevat en l’horitzó inferior de la zona 1 (Santa Magdalena) a la mostra co- rresponent a l’any 2003. El fet que si- gui un element comú pot implicar que el punt mostrejat presenti un residu o un enriquiment localitzat. Tot i que aquesta mostra supera lleugerament els valors de referència marcats per a altres usos (90 mg/kg), totes les altres mostres presenten valors molt per sota d’aquest límit. A més, l’horitzó inferior de la zona 1 recupera els va- lors observats prèviament a les cam- panyes de mostreig posteriors. Aquests fets en fan descartar un focus de contaminació continuada i qualse- vol mena de risc per a la salut huma- na derivat de la presència d’aquest metall en els sòls del municipi. í n d e x 79 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x Figura 5.11. Evolució de la concentració de mercuri en els tres perfils de les cinc zones estudiades. Mercuri Tal com passa amb el cadmi, en el cas del mercuri la majoria de mostres ana- litzades presenten valors per sota del límit de detecció (0,5 mg/kg), un fet que és indicatiu de poca o nul·la contamina- ció. Únicament les mostres anteriors a l’any 2003 presenten valors per sobre del límit de detecció. Això pot estar rela- cionat amb els canvis en les tècniques analítiques emprades per a la deter- minació de mercuri en el sòl, cosa que indica una disminució de la sensibilitat a partir del 2003 o bé un augment de la robustesa del mètode davant de possi- bles interferències analítiques presents a la mostra. De totes maneres, tots els valors ob- servats estan per sota dels nivells genèrics de referència d’elements traça en sòls marcats per l’Agència de Residus de Catalunya, i únicament la mostra corresponent a la zona 4 l’any 2002 va superar lleugerament el valor establert per a altres usos. Dels resultats superiors al límit de detecció, no s’identifica cap tendència entre els diferents nivells del sòl, ja que en l’horitzó superior la zona 5 (Vi- ladordis) és la que mostra uns valors més elevats; en el nivell mitjà, la zona 2 (Catric-Catrac), i en el nivell inferior, en canvi, la zona 4 és la que presenta un valor superior. Aquest fet descarta un possible im- pacte de la planta de tractament sobre els sòls estudiats, atès que la zona 5, la més allunyada de la zona industrial, és la que va presentar uns valors més elevats en el nivell supe- rior fins a l’any 2002. En tot cas, els resultats obtinguts a partir del 2002 mostren uns valors de concentració de mercuri al sòl especialment baixos i molt per sota dels valors de referèn- cia establerts. 80 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x Figura 5.12. Evolució de la concentració de manganès en els tres perfils de les cinc zones estudiades. Manganès El cas del manganès és especial- ment important a causa de l’episodi de contaminació que va tenir lloc deu anys enrere. Els resultats obtinguts mostren que, si bé la concentració d’aquest element és similar en tots els sòls estudiats, s’hi esdevé la ten- dència següent: zona 3 > zona 5 > zona 2 > zona 1 > zona 4. Ara bé, no s’observa una evolució temporal clara en les zones estudia- des i les concentracions obtingudes són similars en tots els anys estu- diats. Tenint en compte que en cas d’impacte en el sòl probablement s’observaria una relació decreixent amb la distància del focus de conta- minació, les dades obtingudes sem- blen indicar que el manganès obser- vat en els sòls estudiats té un origen natural. És especialment significatiu el fet que la zona 5 (Viladordis), molt més allunyada del possible focus de contaminació que la resta de punts de mostreig, presenti els segons va- lors més elevats. També és interessant destacar que la concentració observada és molt si- milar en els tres horitzons estudiats. Considerant que la mobilitat del man- ganès en el sòl és més aviat baixa, si l’origen d’aquest element en els sòls estudiats fos antropogènic es podrien esperar, tot i que no serien neces- sàries per confirmar-ho, diferències en les concentracions dels diferents horitzons. La concentració de manganès a la part superior de l’escorça terrestre s’estima en uns 600 mg/kg, un valor semblant als resultats obtinguts, cosa que dóna suport a la hipòtesi d’un origen natural. Però, a més, la varia- bilitat observada entre les diferents zones de mostreig pot ser indicativa d’un origen geogènic d’aquest ele- ment en forma d’òxids de manganès en els sòls estudiats. No hi ha valors de referència esta- blerts per al manganès a causa de la seva baixa toxicitat. Cal destacar que aquest element és essencial per a la vida, ja que molts enzims tenen cofactors formats de manganès. No obstant això, els resultats obtinguts entren dins del rang observat prèvia- ment per Bech et al ., així com en els valors que presenten altres estudis inclosos a la bibliografia. í n d e x 81 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x Níquel Els valors de concentració observats per al níquel no superen, en cap cas, els valors de referència per a usos in- dustrial i urbà. Únicament la mostra corresponent al 2007 de la zona 5 va presentar un valor anormalment ele- vat (228 mg/kg), que superava el valor de referència corresponent a altres usos. De fet, aquest valor puntual pot ser conseqüència d’un enriquiment pun- tual en el punt mostrejat, ja que en mostrejos posteriors es recuperen els valors observats anteriorment. La zona 1 i la zona 3 també van pre- sentar valors anormalment elevats l’any 2007, que van tornar a disminuir en les campanyes posteriors. A més, cal tenir en compte que aquest valor ha estat observat en la zona 5 (Vila- dordis), que constitueix el punt més allunyat de la planta de tractament, fet que descarta aquesta activitat com a focus de contaminació. Si tenim en compte que el níquel és un element Figura 5.13. Evolució de la concentració de níquel en els tres perfils de les cinc zones estudiades. present en molts aliatges metàl·lics, incloent-hi alguns acers inoxidables, no és estranya la presència de valors puntuals elevats que poden ser indi- catius de residus locals a la zona o bé de minerals amb un contingut elevat d’aquest element. Deixant de banda aquests valors elevats, totes les zones de mostreig presenten uns valors molt similars que oscil·len entre 10 i 40 mg/kg, sense una tendèn- cia temporal definida, fet que descarta la planta de tractament de piles i làm- pades fluorescents com a focus de con- taminació. El gran nombre d’activitats amb probabilitat d’alliberar níquel al medi (foneries, trànsit, incineradores, fertilitzants, combustibles fòssils, ero- sió, etc.) fan difícil elucidar l’origen de la seva presència en els sòls estudiats. Els valors obtinguts es troben dins el rang de valors observats en altres estudis. Això, tot i que no en descarta l’origen natural, tampoc no permet descartar- ne un origen, almenys en part, antropo- gènic. 82 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x Plom El plom presenta, en tots els horitzons, uns valors més elevats en les mostres procedents de la zona 5 (Viladordis). El fet que aquest punt de mostreig, tal com s’ha comentat anteriorment, estigui si- tuat en una zona propera a l’autopista posa de manifest l’impacte sobre el medi derivat del seu ús com a additiu en els carburants (vegeu l’episodi singular, a l’apartat 7). Únicament la mostra corresponent a la zona 1 presenta un valor anormal- ment elevat de plom en el nivell mit- jà pel que fa a les mostres recollides l’any 2003 i 2007. Com en casos an- teriors, el fet que aquest valor sigui puntual i situat en l’horitzó mitjà no és motiu de preocupació i en permet Figura 5.14. Evolució de la concentració de plom en els tres perfils de les cinc zones estudiades. descartar un impacte negatiu sobre la salut humana. Tampoc no s’observa una tendència temporal definida en les mostres re- collides. Amb tot, sí que és interes- sant destacar que, en general, la zona 4 sembla que presenta els valors més baixos en tots els horitzons. Tenint en compte que aquest punt de mos- treig és el que està més allunyat de les vies de trànsit, podem concloure que encara avui es posa de manifest l’impacte del trànsit sobre la concen- tració d’aquest metall en el sòl. Si més no, seguint amb aquest raona- ment, es pot descartar l’activitat de la planta de tractament com a causa de l’enriquiment d’aquest metall en els sòls estudiats. í n d e x 83 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x Zinc El zinc presenta unes tendències es- pacials i temporals similars al plom i al cadmi. En aquest cas, els valors més elevats s’observen clarament a la zona 5 (Viladordis), un fet que se- gurament està relacionat amb un enriquiment respecte a les concen- tracions naturals derivat de la proxi- mitat a l’autopista. Hi ha nombrosos articles en la literatura científica que defensen que el trànsit és el princi- pal factor causant de l’enriquiment en aquest metall dels sòls situats en zones amb elevats volums de trànsit, respecte dels de zones aïllades. Pel que fa als altres punts de mos- treig, tot i que els resultats són simi- lars en tots els casos, els valors més baixos s’observen, com en el cas del plom, en la zona més aïllada, corres- ponent al punt 4, situat a la zona de la urbanització del Marquet. Deixant de banda la zona 5, la zona 3 és la que presenta uns valors lleugerament més alts, segurament lligats a un impacte més gran derivat del trànsit. Amb tot, únicament una mostra (zona 5, any 2003, horitzó superior, 171,2 mg/kg) supera lleugerament els valors de re- ferència corresponents a altres usos Figura 5.15. Evolució de la concentració de zinc en els tres perfils de les cinc zones estudiades. (170 mg/kg). Tenint en compte que és un valor puntual i que les campanyes posteriors ja presenten valors més reduïts, no es pot considerar que im- pliqui cap risc per a la salut humana i, segurament, va lligat a unes condi- cions meteorològiques concretes de l’any anterior a la data de mostreig. La resta de valors observats són molt inferiors als valors de referència de l’Agència de Residus de Catalunya, la qual cosa posa de manifest l’absència d’un focus de contaminació puntual proper. No s’observen tendències temporals remarcables al llarg dels deu anys en cap dels horitzons. Únicament les mostres corresponents a l’any 2008 mostren, en totes les zones i horit- zons, uns valors sensiblement més alts que en anys anteriors. Amb tot, en cap cas se superen els valors de referència i els valors disminueixen en la campanya posterior, cosa que fa suposar una influència de fenòmens meteorològics. Cal recordar que en el període corresponent als anys 2007- 2008 Catalunya va patir una sequera important que potser va tenir influèn- cia en la presència i la mobilitat dels elements en el sòl. 84 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x 5.5 CONCLUSIONS En els punts de mostreig, no s’observa cap tendència temporal definida per a cap dels metalls pesants estu- diats, un fet que indica que les fonts d’origen d’aquests metalls no han va- riat significativament des de l’inici del mostreig. Per a la major part dels metalls no s’observen diferències significatives entre les diferents zones de mostreig. Únicament en el cas del Cd, el Pb i el Zn se n’ha observat un enriquiment en la zona 5. El fet que aquesta zona esti- gui a prop d’una autopista indica que és força probable que l’enriquiment en els sòls estudiats provingui del trànsit. S’han enregistrat valors puntuals anormalment elevats en el cas del Ni, el Hg, el Cu i el Cr. No obstant això, la concentració d’aquests elements re- cupera, en campanyes posteriors, els nivells observats prèviament. Aquest fet pot indicar un enriquiment localit- zat d’aquest element en les mostres obtingudes que, en cap cas, es pot relacionar amb un focus de contami- nació. Finalment, les dades obtingudes no permeten observar cap impacte de l’activitat industrial duta a terme a la planta de piles i làmpades fluores- cents del municipi del Pont de Vilo- mara i Rocafort sobre la concentració de metalls pesants en els sòls estu- diats. LES DADES OBTINGUDES NO PERMETEN OBSERVAR CAP IMPACTE DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL DUTA A TERME A LA PLANTA DE PILES I LÀMPADES FLUORESCENTS DEL MUNI- CIPI DEL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT SOBRE LA CON- CENTRACIÓ DE METALLS PESANTS EN ELS SÒLS ESTUDIATS. í n d e x 6. Conclusions 86 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 6. CONCLUSIONS í n d e x í n d e x C om s’indicava a l’inici, un dels objectius d’aquesta publicació era recopilar les dades dels deu anys de funcionament del Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làmpades Fluores- cents i fer, en la mesura del possible, una interpretació de l’evolució de la qualitat ambiental del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort al llarg d’aquest temps. El període estudiat va des de l’any 1999 fins al final de l’any 2009, i tot seguit s’especifiquen les conclusions generals a què s’ha arribat en cadascun dels tres compartiments controlats. 6.1 ATMOSFERA En les figures 3.10, 3.12 i 3.13 es pre- senten les dades de les partícules en suspensió totals (PST) entre els anys 1999 i 2004. No s’observa cap incre- ment substancial durant aquest pe- ríode. Els valors es van situar entre 46 i 59 µg/m 3 pel que fa a les mitjanes anuals, i el límit és de 150 µg/m 3 . Respecte a les partícules de mida in- ferior a 10 µm (PM10), que es van con- trolar des del 2004 fins al 2009, les mitjanes anuals van oscil·lar entre 23 i 31 µg/m 3 , sempre per sota del valor límit anual de referència (40 µg/m 3 ). Així mateix, la legislació indica que no es pot superar més de 35 vegades per any el valor diari de 50 µg/m 3 . En el cas del Pont de Vilomara i Rocafort, aquest valor s’ha superat entre 7 i 21 vegades en aquest interval de temps. Per tant, es pot concloure que els con- taminants atmosfèrics en forma de partícules s’han mantingut per sota dels límits legislats i, fins i tot, ten- deixen a decréixer en els darrers anys (taula 3.5). Respecte als metalls pesants en les partícules en suspensió totals (PST), a la figura 3.12 s’observa l’evolució de les concentracions de cadmi, manganès, plom, estany, mercuri i zinc, entre els anys 2000 i 2004. A partir de l’any 2005 es van deter- minar els metalls pesants en partí- cules inferiors a 10 µm (PM10): arsè- nic, cadmi, níquel, manganès, plom, estany, mercuri i zinc. El gràfic de la figura 3.13 en mostra l’evolució. Els valors es van reduir significativament en determinar-los en aquestes par- tícules, ja que en el global de cada filtre també es redueix la concen- tració de partícules PM10 respecte a les PST. Tots els metalls s’han man- tingut en valors baixos, de mitjana anual, respecte als de referència. Al llarg del temps no se n’observa cap increment; al contrari, alguns metalls tendeixen a reduir-se, com el manganès, el plom i l’estany, bà- sicament. Dels metalls pesants arsènic i níquel tan sols es disposa de dades del 2009, ja que la legislació per determinar-los va entrar en vigor aquest any. ELS CONTAMINANTS ATMOSFÈRICS EN FORMA DE PARTíCULES S’HAN MANTINGUT PER SOTA DELS LíMITS LEGISLATS. í n d e x 87 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 6. CONCLUSIONS í n d e x 6.2 VEGETACIÓ Per fer el control de la vegetació s’han analitzat dues vegades a l’any les fu- lles de diverses oliveres situades a di- ferents punts del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. La informació ob- tinguda, recollida a les taules i gràfics del text, ens dóna una idea força pre- cisa de com ha evolucionat aquest compartiment al llarg del temps. En primer lloc, cal tenir en compte que per a cinc metalls (cadmi, crom, níquel, plom i mercuri) en cap cas s’han obtingut dades per sobre del llindar de detecció de la tècnica analí- tica emprada. Això indica que les con- centracions d’aquests metalls en les mostres analitzades són tan baixes que no s’han pogut detectar. En segon lloc, els resultats obtinguts pel que fa al coure, el manganès, l’alumini i el zinc han presentat valors molt per sota dels valors de referència (taules 4.4 i 4.5) que s’han utilitzat per valorar el possible excés de cadascun d’aquests metalls pesants. Per tant, la presència d’aquests metalls a les mostres vegetals analitzades es tro- ba dins de la normalitat i en cap cas pot presentar un problema per a les plantes i, de forma indirecta, per a la salut humana. L’alumini i el coure mereixen comen- taris específics. L’evolució de l’alumini ha estat molt irregular, ja que ha presentat pics molt elevats seguits de disminucions molt acusades. La manca d’altres estudis complemen- taris (pH del sòl, humitat, quantitat de precipitació, etc.) ens impedeix explicar el perquè d’aquesta inesta- bilitat. El coure és l’únic element que actualment presenta concentracions més elevades que a l’inici de l’estudi. Aquest fet, un cop descartats els orí- gens industrials d’aquestes aporta- cions, amb tota probabilitat pot ser conseqüència dels tractaments fito- sanitaris que es realitzen a les olive- res: malgrat que es desconeix exacta- ment la composició dels tractaments d’aquesta mena utilitzats en aques- tes oliveres, aquests productes solen portar coure en la seva composició. La tendència del manganès i del zinc ha estat força estable i no han presen- tat grans variacions durant el període estudiat. Com a conclusió per als quatre metalls de què es disposa de dades, cal destacar que no es presenten a l’excés en cap de les oliveres mostrejades i que la tendèn- cia que mostren (llevat del coure, pels motius ja comentats) és a l’estabilitat. Cal destacar la manca de dades de metalls pesants en oliveres a la bibliografia científica, i el fet que l’estudi realitzat al Pont de Vilomara i Rocafort durant els darrers anys es pot considerar pioner i obre una lí- nia de recerca important en l’estudi d’aquesta espècie, agronòmicament molt important a Catalunya. PER ALS QUATRE METALLS DE QUÈ ES DISPOSA DE DADES CAL DESTA- CAR QUE LA TENDÈNCIA QUE MOSTREN ÉS A L’ESTABILITAT. 88 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 6. CONCLUSIONS í n d e x ELS RESULTATS OBTINGUTS NO PERMETEN OBSERVAR UN IMPACTE DIRECTE DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL SOBRE LA CONCENTRACIó EN ELS SÒLS DEL MUNICIPI. 6.3 SÒLS Durant el present estudi, s’ha analitzat amb freqüència anual la concentració d’alumini, cadmi, coure, crom, man- ganès, mercuri, níquel, plom i zinc en tres horitzons del sòl corresponent a quatre zones del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort i una zona situada a Viladordis, fora de l’àrea d’influència del Centre de tractament i reciclatge de piles i làmpades (taula 5.3). Els resultats obtinguts no mostren cap tendència temporal, és a dir, la concentració dels metalls estudiats en el sòl no ha variat significativament al llarg dels deu anys d’estudi, un fet que indica que tampoc no ho ha fet la font d’aquests elements en el sòl. Tampoc no s’observen diferències importants entre les diverses zones estudiades. Només la zona 5, propera a l’autopista C-16, presenta uns valors lleugerament superiors de cadmi, plom i zinc, que poden ser atribuïts a l’efecte del trànsit. Tot i que s’han observat concentracions puntuals elevades de níquel, mercuri, coure i crom, la concentració d’aquests elements recupera el seu valor normal. Això es pot relacionar amb un enriqui- ment molt localitzat, que en cap cas es pot considerar una font de contamina- ció important. Les conclusions anteriors evidencien que els resultats obtinguts no per- meten observar un impacte directe de l’activitat industrial sobre la con- centració en els sòls del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. í n d e x 7. Episodis singulars 90 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 7. EPISODIS SINGULARS í n d e x í n d e x 7.1 INTRUSIÓ D’AIRE D’ORIGEN DESÈRTIC: POLS AFRICANA, MAIG DEL 2007 La Directiva europea 1999/30/CE ad- verteix que hi ha algunes causes na- turals que poden afectar els límits, en aquest cas de 50 µg/m 3 de PM10, i el còmput anual de superacions (màxim de 35 superacions anuals). Entre aquests fenòmens naturals s’inclouen les intrusions de masses d’aire d’origen desèrtic, que en al- guns casos tenen un impacte evident sobre els nivells de partícules. Altres afeccions d’origen natural són les erupcions volcàniques, les activitats sísmiques i geotèrmiques, els incen- dis de zones silvestres, els forts vents que transporten partícules naturals procedents de zones àrides, etc. Cada any es presenten episodis d’entrada de pols provinents del nord d’Àfrica, depenent dels corrents d’aire, que poden representar fins un 20% de les partícules en suspensió ambiental (CSIC-Institut Jaume Almera, Barce- lona). Durant els dies 20, 21 i 22 de maig del 2007 es van aixecar fortes tempestes de pols del Sàhara, que van afectar molts indrets de Catalunya. Al Pont de Vilomara, la mitjana anual del 2007 va ser de 29 µg/m 3 de PM10, men- tre que els dies del mes de maig que va durar la intrusió de pols del Sàhara i els seus efectes s’hi van assolir valors de 38 µg/m 3 (dia 21), 49 µg/m 3 (dia 22), 44 µg/m 3 (dia 23) i 48 µg/m 3 (dia 24). Figura 7.1. Pols que es va aixecar del Sàhara el 21 de maig del 2007. í n d e x 91 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 7. EPISODIS SINGULARS í n d e x 7.2 AFECCIONS FORTUÏTES A LA CONTAMINACIÓ AMBIENTAL, CAS- TANYADA DEL 2008 Alguns episodis aparentment aliens a la contaminació ambiental finalment poden afectar el medi seriosament, encara que sigui durant un període curt de persistència. Això és el que es va esdevenir l’octubre del 2008 com a conseqüència de la festa de la castanyada de Tots Sants. L’efecte de torrar castanyes a l’escola Pompeu Fabra, just a sota del capta- dor de partícules atmosfèriques, va fer que el filtre del 30 d’octubre del 2008 quedés completament negre (fi- gura 7.2) i donés un elevat contingut de partícules PM10 i també d’alguns metalls pesants. El filtre del 30 d’octubre del 2008 va presentar una concentració de PM10 de 64 µg/m 3 ; va ser una de les vega- des de l’any que es va superar el valor límit (50 µg/m 3 ). No obstant això, el valor de PM10 més alt del 2008 es va assolir el 5 de juliol (169 µg/m 3 ). Igualment, el dia de la castanyada, la concentració de plom al filtre va as- solir el valor més alt de tot l’any 2008, 71,20 µg/m 3 . D’altra banda, el cadmi i el zinc van registrar els valors més alts del mes d’octubre: 1,32 µg/m 3 i 96,8 µg/m 3 , respectivament. Figura 7.2. Esquerra: filtre després de sortir del captador de partícules ubicat damunt l’escola un dia qualsevol. Dreta: filtre després de sortir del captador el dia de la castanyada. 92 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 7. EPISODIS SINGULARS í n d e x í n d e x ANY ÀREA AFECTADA EXTENSIÓ (ha) MITJANA PST MITJANA PM10 1982 Talamanca 615 1985 El Pont de Vilomara i Rocafort 5.400 1994 Calders 450 1994 Castellbell i el Vilar 300 2001 Talamanca, Sant Fruitós de Bages 120 2003 Castellvell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí 384 a) 61 µg/m 3 b) 46 µg/m 3 2003 Talamanca, Calders 230 2003 Mura, Talamanca, Monistrol de Calders 850 2004 Sant Vicenç de Castellet 100 a) 64 µg/m 3 b) 52 µg/m 3 2005 Talamanca, Calders, Mura, El Pont de Vilomara i Rocafort 839 a) 36 µg/m 3 b) 27 µg/m 3 Taula 7.1. Distribució dels incendis forestals al Bages (1982 – 2005). a) Mesos: juny, juliol, agost i setembre b) Mesos: altres mesos de l’any 7.3 ELS INCENDIS FORESTALS AL BAGES A la comarca del Bages hi ha hagut in- cendis espectaculars durant el període comprès entre el 1982 i el 2005. Això ha comportat que milers d’hectàrees que- dessin arrasades. La zona d’estudi en què s’ha treballat no n’ha estat exemp- Figura 7.3. Plànol dels incendis forestals al Bages (1970-2007). ta i al Pont de Vilomara i Rocafort s’han registrat incendis d’intensitat variable, tal com es reflecteix al gràfic i a la taula adjunts. A les columnes de la dreta de la taula apareixen les mitjanes de les PST i de les PM10 dels mesos d’estiu i de la resta de mesos dels anys en què hi va haver incendis a la zona d’estudi i als voltants. í n d e x 93 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 7. EPISODIS SINGULARS í n d e x 7.4 FUITA DE MANGANÈS A LA PLANTA, FEBRER DEL 1999 Els primers dies del mes de febrer del 1999 es va produir una fuita de sulfat de manganès al Centre de Tractament i Reciclatge de Piles i Làmpades Fluo- rescents, que estava en funcionament al municipi des del mes de juliol del 1998. La causa de la fuita van ser unes petites perforacions dels filtres de mànegues que s’utilitzen per retenir aquest producte. La sal de manganès que es produeix a la planta és sulfat de manganès, que en estat sòlid es presenta com una pols de color blanc. Es dóna la circumstància que amb la humitat de l’aire o l’aigua de la pluja d’aquells dies i l’oxigen de l’aire, en medi lleu- gerament àlcali, el sulfat de man- ganès (MnSO 4 ) es transforma en òxid de manganès (Mn2O 3 ), que finalment s’oxida i esdevé biòxid de manganès (MnO 2 ). Durant aquestes transforma- cions el producte va canviant de tona- litat i per això apareixen coloracions groguenques fosques sobre la super- fície de les façanes d’algunes cases, baranes i la carrosseria dels automò- bils (Figura 7.4) del municipi. Tan aviat com es va detectar el proble- ma, es van substituir totes les màne- gues del filtre afectat i s’hi van implantar tota una sèrie de mesures de seguretat. Els focus emissors de partícules es van equipar amb aparells de control continu i es va instal·lar al municipi un capta- dor d’alt volum per mesurar els nivells d’immissió de partícules i, especial- ment, de manganès. L’incident no va produir cap impacte significatiu sobre la salut pública i el medi ambient. L’empresa va reparar els desperfectes ocasionats per la fuita. També s’hi va implantar el pro- grama de seguiment ambiental i es va constituir la Comissió d’Informació del Centre, mitjançant la qual s’informa la població del funcionament del Cen- tre i dels resultats del seguiment am- biental. Taula 7.2. Reacció química que genera els canvis de coloració de blanc a groguenc fosc. Figura 7.4. Imatges del diari Regió7 (divendres, 12 de febrer del 1999) en relació amb la fuita de manganès. 94 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 7. EPISODIS SINGULARS í n d e x í n d e x 7.5 EL PLOM, UN METALL EN FRANCA REDUCCIÓ 7.5.1 FESTES PIROTÈCNIQUES Els productes pirotècnics són consti- tuïts per pólvora —salnitre (nitrat de potassi), carbó i sofre— amb addi- ció d’alumini, per fer més brillant l’explosió, i altres metalls, per donar una llum més intensa i espurnejant. Actualment, els materials pirotècnics estan exempts de metall plom, però en el passat també s’utilitzava. Una recerca del contingut de plom en els filtres del captador en les da- tes de la revetlla de Sant Joan, el dia 23 de juny i posteriors, sembla indi- car en general que hi ha un incre- ment de plom en els filtres de con- taminació atmosfèrica analitzats. La comparació entre els filtres del 23 de juny i els dels dies posteriors així ho indica. Figura 7.5. Focs d’artifici. Taula 7.3. Dades de plom i de PST i PM10 durant els dies anteriors i posteriors a la revetlla de Sant Joan. ANY DIES 23 DE JUNY 24 DE JUNY 25 DE JUNY PLOM PST i PM10 PLOM PST i PM10 PLOM PST i PM10 1999 149 84 23 53 14 61 2000 39 72 16 59 2,5 67 2001 73 – 30 – – – 2002 19 62 15 60 7 71 2003 24 68 17 133 – – 2004 43 73 14 41 11 37 2005 – – – – 15 18 2006 10 40 16 22 24 26 2007 64 39 8 41 4 37 í n d e x 95 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 7. EPISODIS SINGULARS í n d e x 7.5.2 GASOLINA AMB PLOM FINS AL 2000 El tetraetil de plom és un com- post organometàl·lic de fórmula (CH 3 CH 2 ) 4 Pb que, tradicionalment, s’ha utilitzat com a additiu dels car- burants d’automòbils per evitar-ne la detonació i incrementar-ne l’índex d’octà. Tot i que va ser descobert a mitjan segle XIX, el seu ús per incre- mentar l’eficiència de la gasolina no es va generalitzar fins als anys vint del segle XX. No obstant això, a partir de mitjan dels anys vuitanta, les auto- ritats ambientals de cada país en van començar a prohibir l’ús a causa dels efectes derivats de la seva emissió en el medi ambient. La contaminació de plom en el medi ambient derivada del seu ús en les gasolines la va descobrir per primer cop C. C. Patterson mentre intentava determinar l’edat de la Terra. Mit- jançant l’anàlisi de testimonis de gel de Grenlàndia, Patterson va identificar un increment en els nivells atmos- fèrics de plom just després de l’inici de l’ús d’aquest metall com a additiu antidetonant. El metall plom no és un element es- sencial per al cos humà i, per tant, el contingut a l’organisme hauria de ser zero. No obstant això, és pre- sent a l’aire, a les aigües, als sòls, a la vegetació i als aliments. S’utilitza, així mateix, en multitud d’aplicacions industrials: fabricació de bateries, en la mineria, els pigments, les pin- tures i la pirotècnica, etc. Té efectes d’acumulació en el cos humà i pro- dueix trastorns neurològics, entre d’altres. Fins al gener de l’any 2000, es va fer servir àmpliament com a additiu anti- detonant en la gasolina dels automò- bils en forma de tetraetil de plom. La recerca de dades disponibles mostren una reducció d’aquest metall en els controls de l’atmosfera del Pont de Vilomara i Rocafort. En sòls de Catalunya, Martínez-Lladó et al . ja van observar un increment en la concentració de plom dels sòls si- tuats en zones de gran volum de tràn- sit, com les ciutats, quan es compara- va amb zones naturals o amb menys trànsit, com els polígons industrials. En el present estudi, la zona de mos- treig situada a Viladordis ha mostrat una concentració de plom en sòl més elevada que qualsevol de les altres zones en totes les campanyes de mostreig. Aquest punt de mostreig es va escollir per tenir una zona de control on es pogués assegurar que no hi havia influència de l’activitat industrial de les plantes de reciclat- ge. No obstant això, la zona escollida està situada a menys de 200 metres de l’autopista C-16, i els resultats ob- tinguts proven que tot i la prohibició a partir de l’1 d’agost del 2001 d’utilitzar plom en els carburants, encara se n’observen els efectes en el medi. Taula 7.4. Dades de plom atmosfèric al Pont de Vilomara i Rocafort. DATES DIES CONTROLATS I Download 35.84 Kb. Do'stlaringiz bilan baham: |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling