10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort
Download 35.84 Kb. Pdf ko'rish
|
- Bu sahifa navigatsiya:
- Figura 4.6. Evolució de la concentració de coure entre els anys 2000 i 2009 al Pont de Vilomara i Rocafort.
- Figura 4.7 Evolució de la concentració de manganès entre els anys 2000 i 2009 al Pont de Vilomara i Rocafort.
- Figura 4.8. Evolució de la concentració de zinc entre els anys 2000 i 2009 al Pont de Vilomara i Rocafort.
- 4.4 CONCLUSIÓ GENERAL MATERIAL VEGETAL
- 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x 5.1 ELS SÒLS
- 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort
- Infiltració Infiltració Escorrentia Escorrentia Descàrrega aqüífers-rius Aigües residuals
- 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x 5.1.1 ELS METALLS PESANTS ALS
- Figura 5.2. Litologia predominant a la zona de mostreig.
- Horitzó B, o de precipitació
- Horitzó C, o subsòl
- 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x METALL Bech et al
- RANG (mg/kg)
- 5.1.2 ALGUNS ESTUDIS DE SÒLS AL BAGES
part del crom.
Manganès Les mitjanes dels resultats obtinguts en ordre decreixent corresponen a les zones 1, 3, 2, 4 i 5 (figura 4.7). La mitjana de la zona 1 (Sta. Magdalena) ha estat de 37,2 mg/kg. El valor màxim es va mesurar a la zona 1 el febrer del 2004 (58,7 mg/kg) i està molt per sota del va- lor de referència (481 mg/kg; Cannon, 1960) i entre els marges que es consi- deren suficients o normals en plantes Figura 4.6. Evolució de la concentració de coure entre els anys 2000 i 2009 al Pont de Vilomara i Rocafort. 60 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ í n d e x í n d e x és de 2 mg/kg, un límit que només es va superar dues vegades: el febrer i el juliol del 2003 a la zona 1 (Santa Magda- lena), on es van obtenir 4,4 i 2,3 mg/kg de níquel, respectivament. D’una banda, en vista que aquests valors estan per sota del valor de referència, 6,5 mg/kg (taula 4.5), es pot concloure que no hi ha contaminació per part del níquel a les oliveres de les cinc zones mostrejades. Ara bé, d’altra banda, si es té en compte que l’obtenció de valors per sobre dels 2 mg/kg de níquel coinci- deix en la data i la zona amb la supera- ció del valor de la tècnica analítica per al crom, fa pensar en una contamina- ció puntual dels dos elements. Aquests dos elements són poc mòbils i el seu comportament és similar, les concen- tracions mesurades el juliol del 2003 es poden considerar una lenta atenuació de les concentracions obtingudes el fe- brer del mateix any. Plom Pel que fa a aquest element, les anàlisis de les fulles d’olivera no han superat en cap cas els 10 mg/kg, el límit de la tèc- nica analítica emprada fins al juliol del 2003, i, a partir del 2004, els 2 mg/kg. Tenint en compte el valor de referència, que per al gram comú i el blat es tro- ba entre els 3,1 i els 47,7 mg/kg (taula 4.5), i els marges permesos en cultius agrícoles, que com s’indica a la taula sanes (taula 4.3). No obstant això, la concentració de manganès a la zona 1 presenta valors més elevats respecte als altres punts de mostreig, encara que la concentració mitjana no supera els 40 mg/kg, molt inferior al valor de referència de 481,5 mg/kg. La proximi- tat i direccionalitat de la planta poden influir en aquests valors. En el gràfic de la figura 4.7 es mostra l’evolució del manganès en aquests deu anys a les cinc zones estudia- des. L’estabilitat és una de les pautes que pren aquest element en les fulles d’olivera, ja que durant els deu anys s’ha mantingut, excepte en una ocasió, entre els 10 i els 50 mg/kg a qualsevol de les zones estudiades. Mercuri En les mostres vegetals sotmeses a es- tudi, el mercuri en cap cas ha superat el llindar de detecció de l’analítica emprada, que va ser de 0,5 mg/kg fins al juliol del 2001, i de 0,2 mg/kg a partir del 2002. Això permet afirmar, d’acord amb Álvarez et al . (2008), que proposa valors de mercuri en un interval de 0,2 a 0,5 mg/kg, que els valors obtinguts al Pont de Vilomara i Ro- cafort es troben dins d’un rang permès i no tòxic per a la funcionalitat vegetal. Níquel El límit de detecció de la tècnica que s’ha utilitzat per determinar el níquel Figura 4.7 Evolució de la concentració de manganès entre els anys 2000 i 2009 al Pont de Vilomara i Rocafort. í n d e x 61 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ í n d e x 3.3 són de 0,5 i 10 mg/kg, es pot afirmar que no hi ha contaminació de plom en les plantes analitzades. Zinc Les mitjanes dels resultats obtinguts en ordre decreixent corresponen a les zones 1, 2, 3, 4 i 5 (figura 4.8). El valor màxim es va enregistrar el maig del 2000 a la zona 1 (Santa Magdalena), i és de 37,2 mg/kg. En qualsevol cas, tots els valors es tro- ben dins d’un rang de normalitat (taula 4.5) i no n’hi ha cap que superi el valor de referència de 140 mg/kg. Pel que fa a l’evolució temporal, si s’observa la figura 4.8 queda palès que en totes les zones estudiades hi ha ha- gut una disminució generalitzada de les concentracions d’aquest metall, es- pecialment a les oliveres de la zona 1 a partir de l’any 2004. Figura 4.8. Evolució de la concentració de zinc entre els anys 2000 i 2009 al Pont de Vilomara i Rocafort. 62 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ í n d e x 4.3.3 CONCLUSIONS ESPECÍFIQUES Durant el present estudi s’ha analitzat, dues vegades l’any, la concentració d’alumini, cadmi, coure, crom, man- ganès, mercuri, níquel, plom i zinc en exemplars d’olivera ( Olea europaea ) si- tuades en quatre zones del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort i una zona, considerada com a blanc, al ter- me municipal de Viladordis. Els resultats de Cd, Cr, Hg, Ni i Pb, en general, no han superat els nivells de detecció de la tècnica analítica. No- més en dues ocasions consecutives s’han enregistrat superacions conjun- tes dels límits analítics del Cr i el Ni. Això pot ser conseqüència d’una con- taminació puntual conjunta d’origen desconegut per part d’aquests dos elements, que tenen un comporta- ment similar. La contaminació es va atenuar de forma natural. L’alumini ha presentat una evolució temporal amb variacions acusades que poden ser causades per diversos factors no antropogènics, com ara l’efecte estacional, canvis en el pH del sòl, etc. En cap cas s’han superat els valors de referència disponibles que podrien comportar efectes tòxics en les plantes. L’evolució del coure al llarg dels deu anys és força estable, ja que es manté en més del 90% dels casos per sota dels 10 mg/kg. Les dades semblen in- dicar una influència dels tractaments fitosanitaris sobre les concentracions de coure obtingudes, ja que sovint contenen aquest metall en la seva formulació. El valor màxim enregis- trat, que precisament es pot atribuir a alguna contaminació per part de pro- ductes fitosanitaris, es troba per sota dels valors de referència. L’evolució del manganès i del zinc en les oliveres de les cinc zones es- tudiades mostren mitjanes més ele- vades a la zona 1 (Santa Magdale- na). Aquest fet pot ser ocasionat per contaminants d’origen antropogènic procedents de l’activitat industrial del municipi. D’altra banda, és remar- cable la davallada de concentració de zinc que experimenten totes les zones analitzades a partir del juliol del 2003. No tenim cap dada que ens permeti explicar el perquè d’aquesta davallada, que es manté fins a l’últim mostreig del 2009. Amb tot, els valors que s’obtenen pel que fa a aquests dos metalls no superen el valor de re- ferència en cap de les analítiques rea- litzades i, per tant, no tenim toxicitat per part d’aquests dos metalls en les diverses zones analitzades. En definitiva, les concentracions dels ele- ments estudiats en les fulles d’olivera es troben en els marges de la normalitat, no comporten cap tipus de toxicitat en les oliveres i permeten el desenvolupament normal dels vegetals. LES CONCENTRACIONS DELS ELEMENTS ESTUDIATS EN LES FULLES D’OLIVERA ES TROBEN EN ELS MARGES DE LA NORMALITAT, NO COMPORTEN CAP TIPUS DE TOXICITAT EN LES OLIVERES I PERMETEN EL DESENVOLUPAMENT NORMAL DELS VEGETALS. L’ACTIVITAT INDUSTRIAL QUE ES DUU A TERME AL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT NO COMPORTA CAP EFECTE SOBRE ELS NIVELLS DELS METALLS ANALITZATS. 4.4 CONCLUSIÓ GENERAL MATERIAL VEGETAL Cap dels metalls estudiats en les mostres de fulles d’olivera analitzades presenta valors anormalment elevats, i en cap cas se superen els límits que es prenen com a referència. Es pot afirmar que els valors dels diferents metalls pesants estudiats (alumini, cadmi, coure, crom, mercuri, manganès, níquel, plom i zinc) en les oliveres analitzades no són anormal- ment elevats i es conclou, per tant, que l’activitat industrial que es duu a terme al Pont de Vilomara i Rocafort no comporta cap efecte sobre els ni- vells dels metalls analitzats. í n d e x 5. Control i anàlisi dels sòls 64 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x 5.1 ELS SÒLS El sòl es defineix com la capa super- ficial de l’escorça terrestre, que co- breix, aproximadament, el 30% de la superfície planetària. Està format per partícules minerals, matèria orgàni- ca, aigua, aire i organismes vius. És un medi extremadament complex que forma la interfície entre l’aigua, l’aire i la terra. El sòl també és un recurs no renovable que duu a terme nom- broses funcions vitals: la producció, l’emmagatzemament i la transforma- ció d’aliments i d’altres substàncies de vital importància per als equilibris biogeoquímics globals de l’aigua, el carboni i el nitrogen. Des d’un punt de vista ambiental i de salut pública, el sòl ha estat objecte de nombrosos estudis, ja que és el compartiment ambiental on les ro- ques, l’aire, l’aigua i els organismes vius interaccionen. En aquest marc, el desenvolupament i estudi de nivells geoquímics de fons és un pas preli- minar essencial per analitzar i moni- torar l’estat del principal receptor de l’impacte de les activitats humanes. El sòl és un medi molt heterogeni. L’Organització de les Nacions Uni- des per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) classifica el sòl en 30 grups i 121 subgrups. La variabilitat en les seves característiques físiques, químiques i biològiques a escala global és enor- me, fins i tot a escala submètrica. El sòl és un element ambiental es- sencial per a la vida. Entre les seves funcions principals, cal destacar-ne les següents: • Emplaçament de la biodiversitat dels ecosistemes terrestres. • Emmagatzemament i transformació dels fluxos globals d’aigua i gasos. • Suport físic per a l’agricultura i la silvicultura. • Funcions culturals i econòmiques per a tot tipus d’activitats, incloent-hi l’habitatge, el transport, l’extracció de matèries primeres minerals i la seva contribució al paisatge. El fet que la societat actual desenvo- lupi la major part d’activitats en el sòl implica que estigui sotmès a una gran pressió antropogènica. Si la pressió es porta al límit, es pot ocasionar una pèrdua de fertilitat, de carboni retin- gut, de biodiversitat i de capacitat de retenció d’aigua, així com el trenca- ment dels cicles de gasos i nutrients i la reducció en la capacitat de degra- dació de contaminants. La degrada- ció del sòl influeix directament en la qualitat de l’aigua i l’aire, la biodiver- sitat i el canvi climàtic, però també té conseqüències directes sobre la salut i amenaça la producció i la seguretat dels aliments. EL SÒL ÉS UN RECURS NO RENOVABLE QUE DUU A TERME NOMBROSES FUNCIONS VITALS. í n d e x 65 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x Figura 5.1. Interaccions entre els recursos hídrics, el sòl i les activitats antropogèniques. El sòl erosionat i els se- diments poden transpor- tar quantitats conside- rables de contaminants a través de les aigües superficial. Les fonts de contaminació puntual poden traçar-se a punts específics de descàrre- ga d’aigües residuals i factories. La contaminació atmosfèrica s’escampa a través del paisatge i sovint és considerada la major font no puntual de contaminació. Les substàncies poden ser transportades molt lluny del seu lloc d’origen. Els peixos i altres organismes aquàtics pateixen els efectes de la bioacumulació. Les aigües subterrànies són una de les principals fonts d’aigua potable. La infiltració al sòl arrossega substàncies perilloses com els adobs i els pesticides. L’aigua es mou a través dels aqüífers i, eventualment, aflora a la superfície en llacs, estuaris i rius. Tot i que és usual pensar que l’aigua subterrània i la superficial són dos recursos separats, la realitat és que estan estretament vinculats. Infiltració Infiltració Escorrentia Escorrentia Descàrrega aqüífers-rius Aigües residuals Els elements traça o metalls pesants poden presentar-se al sòl de forma natural com a resultat dels diferents processos de descomposició de la roca mare. No obstant això, les acti- vitats de caràcter antròpic solen ser una font important d’elements traça al sòl, en modifiquen les concentra- cions naturals i poden alterar el cicle vital dels organismes vius (figura 5.1). És per això que, de la mateixa manera que en el cas de l’atmosfera i la hi- drosfera, es fa necessària la protecció i la conservació del sòl. ELS ELEMENTS TRAÇA O METALLS PESANTS PO- DEN PRESENTAR-SE AL SÒL DE FORMA NATURAL COM A RESULTAT DELS DIFERENTS PROCESSOS DE DESCOMPOSICIó DE LA ROCA MARE. 66 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x 5.1.1 ELS METALLS PESANTS ALS SÒLS. EFECTE DE LA GEOLOGIA SUBJACENT El sòl és una barreja variable de par- tícules minerals, matèria orgànica, humitat i aire. La formació del sòl, o pedogènesi, és l’efecte combinat dels processos físics, químics, biològics i antropogènics al medi rocós original que deriven en la formació dels ho- ritzons del sòl. La composició del sòl es deu, principalment, a aportacions provinents de la roca mare, és a dir, de la litologia que ha originat el sòl. No obstant això, el sòl també és receptor directe de les emissions i abocaments de les activitats d’origen antròpic. La comarca del Bages forma part de la Depressió Central Catalana. Aquesta conca es va omplir durant el terciari de sediments procedents dels diferents relleus que la delimiten: els Pirineus al nord, la Serralada Litoral a l’est i la serralada Ibèrica a l’oest i al sud. A la comarca hi afloren les principals roques sedimentàries d’aquell pe- ríode: conglomerats, lutites, gresos, calcàries i evaporites (principalment guix i sal gemma). El relleu és format per l’erosió diferencial, és a dir, per la resistència desigual de les diferents roques a l‘erosió. Els tipus de relleu que hi trobem són el tipus montserra- tí o tabular, el de zones plegades i el pla del Bages. El municipi del Pont de Vilomara i Ro- cafort es troba al llindar del pla del Bages, una zona que comprèn àm- plies planes amb petits turons i que és la més afectada per l’erosió. En aquesta zona hi destaquen les terras- ses fluvials, sediments transportats pels rius quan baixaven amb nivells més elevats que els actuals. Entre aquests sediments hi ha graves, so- rres i llims (figura 5.2). La part est del municipi es troba im- mersa en el relleu tabular, que és resultat de l’erosió de zones poc de- formades. La característica principal d’aquesta zona són vessants amb pen- dent poc pronunciat que culminen en superfícies poc inclinades. Es forma per alternança d’estrats tous (predo- mini de lutites) amb estrats resistents (predomini de conglomerats). Com a conseqüència de les trans- formacions experimentades per la roca mare, es produeixen una sèrie de transports i la incorporació de noves substàncies, que donen lloc a l’aparició d’una sèrie d’estrats o ho- ritzons que s’estenen en profunditat. La disposició relativa d’aquests horit- zons constitueix el perfil del sòl, ob- servable en una secció de terreny. Figura 5.2. Litologia predominant a la zona de mostreig. EL MUNICIPI DEL PONT DE VILOMARA I ROCAFORT ES TROBA EN UNA ZONA QUE COMPRÈN ÀMPLIES PLANES AMB PETITS TURONS. EN AQUESTA ZONA HI DESTAQUEN LES TERRASSES FLUVIALS, SEDIMENTS TRANSPORTATS PELS RIUS QUAN BAIXAVEN AMB NIVELLS MÉS ELE- VATS QUE ELS ACTUALS. í n d e x 67 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x En un sòl madur típic podem distingir els següents horitzons: Horitzó A, o de rentatge. És el més superficial. Hi arrela la vegetació herbàcia. És ric en humus, cosa que li atorga un color fosc, i empobrit de fragments minerals fins, com les ar- giles, com a conseqüència del procés de lixiviació pel qual són arrossegats cap avall per les aigües que s’infiltren en el sòl. Horitzó B, o de precipitació. De co- lor més clar. Es presenta només si hi ha un cert grau de desenvolupament edàfic. Gairebé no hi ha humus. Hi abunden les substàncies minerals col·loïdals que han estat arrossega- des per l’aigua des de la zona A. En aquest horitzó precipiten aquestes substàncies (els òxids de ferro, el car- bonat càlcic, etc.). Horitzó C, o subsòl. Format per frag- ments meteoritzats de la roca mare. Horitzó R (roca mare). Es tracta de la roca no alterada, situada en la part inferior del perfil. Així, doncs, els contaminants de natu- ralesa orgànica que poden estar pre- sents al sòl, com els pesticides, tenen l’origen en accions antròpiques, és a dir, l’activitat humana. En el cas dels metalls pesants, el seu origen geogè- nic no permet afirmar sempre que la seva presència als sòls estigui asso- ciada a processos de contaminació, ja que són substàncies presents en el medi de forma natural. Els metalls poden ser al sòl de forma dissolta, iònica, o si el pH és modera- dament alt poden formar compostos insolubles. Així mateix, es presenten processos d’adsorció amb les argiles i els òxids d’alguns metalls. La distri- bució dels metalls pesants al sòl pot ser molt variable, tant en extensió com en profunditat. Això és conse- qüència, sobretot, de l’heterogeneïtat dels materials originals, però també de l’acció d’altres factors d’estat que en controlen la formació, com pot ser el clima, els organismes, la to- pografia i l’activitat humana. Tot i que la composició química del sòl en re- lació amb la de la geologia mare pot revelar diferències significatives com a resultat de la descomposició quími- ca, els sòls comparteixen nombroses característiques geoquímiques i mi- neralògiques amb els seus materials d’origen. Es pot esperar, per tant, que la composició de les mostres extretes de sòl reveli la variabilitat associada a la geologia local i, fins i tot, regional. Els usos als quals la societat actual destina els elements traça són molt diversos, i van des de la indústria dels pesticides fins a la fabricació de plàstics, passant per la produc- ció d’aliatges, pintures, components electrònics, recobriments, etc. Aquest fet, juntament amb la ubiqüitat dels elements traça a la natura, afavoreix que les fonts d’emissió també estiguin àmpliament diversificades: la crema dels combustibles fòssils, la produc- ció d’acer i de metalls en general, els fertilitzants, etc. 68 10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 5. CONTROL I ANÀLISI DELS SÒLS í n d e x í n d e x METALL Bech et al . Martínez-Lladó et al . MITJANA (mg/kg) RANG (mg/kg) MITJANA (mg/kg) RANG (mg/kg) ALUMINI 22.776 10.595-36.351 – – CADMI 0,32 0,08-0,750 0,23 0,06-0,55 COURE – – 15,1 2,17-37,2 CROM – – 21,0 1,33-62,8 MANGANÈS 456 177,4-995,4 – – MERCURI – – 0,26 0,03-2,2 NíQUEL – – 15,5 0,73-35,6 PLOM 21,6 9,8-60,0 21,8 1,54-35,9 ZINC 71,9 30,4-137,5 52,1 5,7-86,0 5.1.2 ALGUNS ESTUDIS DE SÒLS AL BAGES A la bibliografia científica hi ha diversos estudis sobre el contingut de metalls pe- sants en sòls corresponents a la comarca del Bages. L’estudi de Bech et al . va reco- llir 57 mostres de la comarca del Bages i en va analitzar el contingut en diversos metalls pesants mitjançant la digestió amb aigua règia i la posterior anàlisi per ICP, el mateix mètode emprat per analit- zar els sòls del present estudi. Posteriorment, per encàrrec de l’Agència de Residus de Catalunya i amb l’objectiu de determinar els valors de fons de metalls pesants en sòls de Catalunya, Martínez- Lladó et al . van analitzar sòls naturals pro- cedents de tot el territori català. La Taula 5.1 resumeix els valors observats en els sòls recollits en la comarca del Bages. Download 35.84 Kb. Do'stlaringiz bilan baham: |
Ma'lumotlar bazasi mualliflik huquqi bilan himoyalangan ©fayllar.org 2024
ma'muriyatiga murojaat qiling
ma'muriyatiga murojaat qiling