10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort

PARTÍCULES EN L’ATMOSFERA DEL 
PONT DE VILOMARA I ROCAFORT
Durant  el  període  estudiat,  del  1999 
al  2009,  no  s’observa  cap  incre-
ment  apreciable  de  partícules  en 
l’atmosfera.  L’estudi  realitzat  sobre 
les  partícules  en  suspensió  totals 
(PST) i les mesures que s’han portat 
a terme posteriorment de les partícu-
les de mida inferior a 10 micres (PM10) 
en cap cas mostren un empitjorament 
de  la  qualitat  de  l’aire.  Al  contrari, 
l’evolució en els darrers anys tendeix 
a  millorar,  i  es  va  cap  a  un  ambient 
més net.
3.5 RESULTATS OBTINGUTS DE 
METALLS PESANTS EN PARTÍCULES
3.5.1 METALLS PESANTS EN PARTÍ-
CULES EN SUSPENSIÓ TOTALS (PST)
A la taula 3.9 i a la figura 3.12 es mostren 
els  valors  mitjans  de  les  dades  diàries 
(cadmi, manganès i plom) i les mitjanes 
dels  valors  màxims  mensuals  (estany, 
mercuri i zinc) de les partícules en sus-
pensió totals (PST), corresponents al pe-
ríode 2000-2004, ambdós anys inclosos. 
Per mantenir el Zn en el mateix ordre de 
magnitud que els altres elements, els re-
sultats del Zn s’han dividit entre 10. 
ng/Nm
3
Taula 3.9. Dades mitjanes anuals dels metalls pesants en les partícules en suspensió totals (PST). 
Dades en ng/m
3
.
Figura 3.12 Concentració de metalls pesants en filtres de partícules en suspensió totals (PST) du-
rant el període 1999 – 2004. 
Contaminant
VALORS DE REFERÈNCIA (ng/m
3
)
1999 2000 2001 2002 2003 2004
Cadmi
Reial decret 812/2007
Mitjana 
dades 
diàries
5
1,6
2,1
3,2
2,4
3,3
4,6
Manganès
Valor guia de 
l'Organització Mun-
dial de la Salut (OMS)
150
92,2
58,5
30,9
23,7
20,2
28,1
Plom
Reial decret 
1073/2002
500
22,3
21,0
14,7
11,2
10,6
13,7
Estany
TLV-TWA / 30
1
 
Mitjana 
màxims 
men-
suals
66.667
24,0
23,3
19,0
25,3
44,9
20,5
Mercuri
Valor guia de 
l'Organització Mun-
dial de la Salut (OMS)
1.000
1,0
1,1
1,0
0,7
2,2
0,5
Zinc (x 10)
–
–
31,0
29,6
31,6
31,7
21,0
13,6
L’ESTUDI REALITZAT SOBRE LES PARTíCULES EN SUSPENSIÓ TOTALS 
(PST) I LES MESURES QUE S’HAN PORTAT A TERME POSTERIORMENT 
DE LES PARTíCULES DE MIDA INFERIOR A 10 MICRES (PM10) EN CAP 
CAS MOSTREN UN EMPITJORAMENT DE LA QUALITAT DE L’AIRE. 

í n d e x
43
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
3.5.2 METALLS PESANTS EN 
PARTÍCULES DE MIDA INFERIOR 
A 10 MICRES (PM10)
A la taula 3.10 i a la figura 3.13 es mos-
tren  els  valors  mitjans  de  les  dades 
diàries  (cadmi,  manganès,  plom,  ar-
sènic i níquel) i les mitjanes dels va-
lors màxims mensuals (estany, mer-
curi i zinc) de les partícules de mida 
inferior  a  10  µm  (PM10),  correspo-
nents  al  període  2005-2009,  ambdós 
anys inclosos. Per mantenir el Zn en 
el mateix ordre de magnitud que els 
altres  elements,  els  resultats  del  Zn 
s’han dividit entre 10.
Taula 3.10. Dades mitjanes anuals dels metalls pesants en les partícules en suspensió inferiors 
a 10µm (PM10). Dades en ng/m
3
.
1. Vist que per l’estany no hi ha cap valor legislat ni proposat per l’OMS, es pren com a guia 1/30 
part del valor llindar mig ponderat (en anglès, 
Threshold Limit Value – Time Weighted Average) 
que 
estableix
 l’American Conference of Governmental Industrial Hygienists
 i que correspon  a la concentra-
ció mitjana ponderada en el temps per a una jornada de treball de 8 hores i una setmana laboral 
de 40 hores, a la que poden estar exposats la major part dels treballadors repetidament, un dia 
rere l’altre, sense patir efectes adversos. El TLV-TWA per l’estany és de 2 mg/m
3
. 
Figura 3.13. Concentració de metalls pesants en filtres de partícules inferiors de 10µm (PM10) du-
rant el període 2005 – 2009. 
Contaminant
VALORS DE REFERÈNCIA (ng/m
3
)
2005
2006
2007
2008
2009
Cadmi
Reial decret 812/2007
Mitjana 
dades 
diàries
5
0,4
0,3
0,3
0,2
0,2
Manganès
Valor guia de 
l'Organització Mundial 
de la Salut (OMS)
150
13,3
15,3
16,7
9,6
7,6
Plom
Reial decret 1073/2002
500
10,0
10,7
9,9
5,7
3,6
Estany
TLV-TWA / 30
1
Mitjana 
màxims 
men-
suals
66.667
4,4
4,8
6,2
3,9
2,4
Mercuri
Valor guia de 
l'Organització Mundial 
de la Salut (OMS)
1.000
1,2
1,9
1,7
0,8
1,4
Zinc (x 10)
–
–
12,6
13,6
12,3
15,3
10,2
Arsènic
Reial decret 812/2007
Mitjana 
dades 
diàries
6
0,3
Níquel
Reial decret 812/2007
20
 
 
 
 
2,0
ng/Nm
3

44
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
3. CONTROL I ANÀLISI DE LA QUALITAT DE L’AIRE 
í n d e x
CONTAMINANT
Mitjana diària més elevada (ng/m
3
) i data d’obtenció
CADMI
130,0
23 de febrer de 2001
MANGANÈS
562,0
23 de novembre de 1999
PLOM
194,0
8 de febrer de 2004
ESTANY
115,0
26 de març de 2003
MERCURI
20,6
14 d’abril de 2003
ZINC 
1.300
13 de setembre de 1999
CONTAMINANT
Mitjana diària més elevada (ng/m
3
) i data d’obtenció
CADMI 
4,2
3 de juliol de 2006
MANGANÈS
106,9
4 d’octubre de2005
PLOM
205,9
30 de juny de 2006
ESTANY
10,0
23 de gener de 2008
MERCURI
13,5
15 de desembre de 2008
ZINC 
651,0
13 de setembre del 2005
TOTS ELS VALORS MITJANS ANUALS ESTAN MOLT PER SOTA DELS 
LíMITS LEGISLATS. 
3.6 DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS 
SOBRE METALLS PESANTS
El  contingut  de  metalls  pesants  en 
les partícules depèn del diàmetre de 
les  partícules  i  del  seu  origen.  Un 
mateix  metall  pot  trobar-se  en  con-
centracions  diferents  en  partícules 
distintes segons quin sigui l’origen de 
l’emissió.
Els  metalls  pesants  (cadmi,  man-
ganès,  plom,  estany,  mercuri  i  zinc) 
en les PST es van mesurar durant el 
període  2000-2004,  ambdós  anys  in-
closos. Per canvis en la legislació, els 
mateixos metalls es van mesurar en 
les PM10 durant el període 2005-2009. 
A més, el 2009 també es van començar 
a analitzar l’arsènic i el níquel.  
Durant  el  període  d’estudi,  en  cap 
cas, ni en les PST ni les PM10, s’han 
superat  les  mitjanes  anuals    (taules 
3.9  i  3.10)  establertes  pels  diferents 
metalls. 
Ocasionalment,  els  valors  diaris  han 
registrat  valors  puntualment  elevats. 
Les següents taules mostren els va-
lors diaris més alts registrats durant 
el període d’estudi en PST (taula 3.11) i 
en PM10 (taula 3.12). 
3.6.1 CONCLUSIÓ FINAL SOBRE ME-
TALLS PESANTS EN PARTÍCULES AL 
PONT DE VILOMARA I ROCAFORT
Durant el període estudiat, del 2000 al 
2009, i pel que fa als metalls pesants 
cadmi, manganès, plom, estany, mer-
curi  i  zinc,  tots  els  valors  mitjans 
anuals estan molt per sota dels límits 
legislats.  Els  resultats  obtinguts  el 
2009 per l’arsènic i el níquel també es 
troben per sota dels límits de referèn-
cia. 
Taula 3.11. Valors diaris màxims registrats per a cada metall en PST.
Taula 3.12. Valors diaris màxims registrats per a cada metall en PM10.

í n d e x
4. Control i anàlisi 
de la vegetació

46
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
í n d e x
4.1 ELS METALLS PESANTS 
I LA SEVA INFLUÈNCIA SOBRE 
LES PLANTES
La  vegetació  pot  ser  influenciada 
per  la  contaminació  procedent  de 
l’atmosfera o del sòl, ja que les seves 
principals  funcions  vitals  es  troben 
estretament  lligades  a  aquests  dos 
elements. 
Durant la respiració i la fotosíntesi de 
les  plantes,  l’intercanvi  de  gasos  té 
lloc a través dels estomes, uns porus 
d’obertura regulable que es troben a 
la superfície de les fulles. Per aquests 
porus  poden  entrar-hi  contaminants 
atmosfèrics,  tot  i  que  també  poden 
fer-ho directament a través de la cutí-
cula de les fulles. 
Les plantes també necessiten obtenir 
aigua  i  elements  minerals,  i  això  té 
lloc a través de les arrels (figura 4.1). 
Tot i que l’aigua hi pot entrar de forma 
directa per osmosi (flux d’aigua bidi-
reccional entre les cèl·lules i el medi 
en  què  es  troben),  també  ho  fa  mit-
jançant  el  flux  de  masses  (transport 
d’aigua que es produeix com a conse-
qüència de les diferències de pressió 
entre  la  planta  i  el  sòl).  A  través  de 
l’arrel, i mitjançant diferents proces-
sos, també hi poden entrar els conta-
minants presents al sòl.
Figura 4.1. Relacions entre planta, atmosfera i sòl.

í n d e x
47
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
4.1.1 FACTORS QUE MODIFIQUEN 
EL GRAU DE CONTAMINACIÓ SOBRE 
LES PLANTES
Totes les espècies vegetals són sus-
ceptibles  a  la  contaminació,  però  no 
totes ho són amb el mateix grau.
Hi ha diversos factors que poden mo-
dificar els efectes dels contaminants 
(principalment  gasosos)  sobre  la  ve-
getació;  entre  aquests  factors  cal 
considerar els següents: 
La 
• 
composició química del conta-
minant.
La 
• 
concentració  del  contaminant 
disponible, que depèn de la quanti-
tat absoluta de contaminant eme-
sa per unitat de temps i del volum 
d’aire en el qual es dispersa. 
El 
• 
moment del dia durant el qual 
la  vegetació  roman  exposada  al 
contaminant. Generalment durant 
la  nit  els  estomes  es  tanquen  i 
n’augmenta la resistència. 
La 
• 
temperatura ambiental modera-
dament  alta  afavoreix  l’activitat  me-
tabòlica de la planta i l’intercanvi de 
gasos s’accelera, mentre que a baixes 
temperatures es redueixen els efec-
tes tòxics dels contaminants.
La 
• 
humitat  relativa  de  l’aire  alta 
afavoreix l’obertura dels estomes, 
els quals, a més, es tanquen més 
lentament.  En  aquesta  situació, 
s’incrementa  la  quantitat  de  tòxic 
que la planta absorbeix. 
El 
• 
contingut hídric del sòl està en 
relació directa amb l’obertura i el 
tancament dels estomes. La poca 
disponibilitat d’aigua per part de la 
planta fa que els estomes es tan-
quin;  per  tant,  quan  el  contingut 
hídric  del  sòl  està  per  sota  de  la 
«capacitat de camp» i en un punt 
pròxim  al  de  «marciment  perma-
nent»,  la  resistència  de  la  planta 
als contaminants serà màxima.
La 
• 
pressió  atmosfèrica,  el  vent  i 
l’orografia local determinen les àrees 
de distribució dels contaminants.
L’
• 
estadi vegetatiu de la planta. En 
les  plantes  caducifòlies,  la  resis-
tència als contaminants és màxima 
durant els períodes d’inactivitat ve-
getativa.
 
Els  contaminants  presents  al  sòl  no 
sempre  són  absorbits  per  totes  les 
espècies vegetals de la mateixa ma-
nera,  ja  que,  si  bé  és  cert  que  les 
plantes  absorbeixen  metalls,  la  ca-
pacitat  d’absorció  és  molt  variable  i 
depèn de diversos factors, com ara el 
tipus de contaminant, el tipus de sòl i 
el pH, entre d’altres.
No obstant això, les plantes han des-
envolupat diverses estratègies davant 
de  la  presència  de  metalls  al  medi: 
determinades espècies vegetals acu-
mulen els metalls als vacúols de les 
cèl·lules  de  les  parts  subterrànies, 
mentre  que  d’altres  acumulen  els 
metalls a les parts aèries de forma no 
tòxica  per  a  la  planta.  Una  premissa 
que compleixen les plantes de forma 
més  o  menys  generalitzada  és  el  fet 
que  els  metalls  s’acumulen  en  una 
quantitat  més  elevada  a  les  fulles, 
mentre  que  les  llavors  en  presenten 
continguts més baixos.
Les  plantes  que  han  desenvolupat 
aquestes  estratègies  s’anomenen 
plantes  hiperacumuladores,  i  han 
evolucionat en sòls rics en metalls.
ELS METALLS S’ACUMULEN EN UNA QUANTITAT MÉS ELEVADA
A LES FULLES, MENTRE QUE LES LLAVORS EN PRESENTEN 
CONTINGUTS MÉS BAIXOS.

48
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
í n d e x
4.1.2 VIES D’ENTRADA DELS 
METALLS PESANTS ALS VEGETALS
Les  plantes  estan  formades  per  dos 
sistemes  principals:  la  part  subterrà-
nia o sistema radicular i la part aèria. 
L’objectiu  del  sistema  radicular  és 
fixar la planta al sòl; a més, és el lloc 
on s’absorbeixen els nutrients i l’aigua. 
D’altra  banda,  la  part  aèria  consisteix 
en la tija i les fulles. La tija fa de suport 
a la planta i és l’encarregada de trans-
portar els nutrients i l’aigua que l’arrel 
ha absorbit fins a les fulles. Al seu torn, 
les fulles són les encarregades de fer 
la fotosíntesi i de produir carbohidrats, 
que seran transportats a les arrels pels 
vasos conductors de la tija.
A través de l’atmosfera
L’aire  és  un  dipòsit  de  contaminants 
important, fet que té un impacte direc-
te sobre la biota i el sòl. Les plantes 
poden  resultar  afectades  per  aques-
tes partícules contaminants. General-
ment, els metalls es dipositen a pocs 
quilòmetres de la font, però sovint es 
poden dipositar fins a més de 100 qui-
lòmetres d’aquesta font. Per exemple, 
el  plom  procedent  dels  automòbils 
es diposita a uns 30 metres, tot i que 
s’ha  localitzat  plom  automobilístic  a 
l’Àrtic. Mitjançant l’absorció foliar, al-
guns  metalls  pesants  procedents  de 
fonts  aèries  poden  ser  absorbits  per 
les fulles (a través de porus hidròfils 
a la cutícula de les cèl·lules epidèrmi-
ques exteriors i mitjançant un procés 
d’acumulació a favor de gradient). Tot 
i  així,  l’absorció  d’elements  a  través 
dels estomes és poc probable i no hi 
ha prou evidències científiques que ho 
demostrin.
A partir del sòl
La principal via d’entrada, no obstant 
això,  és  mitjançant  les  arrels.  Per  a 
la  majoria  de  metalls  pesants  no  hi 
ha  transportadors  específics  a  les 
cèl·lules de les arrels, de manera que 
els  metalls  hi  entren  bé  per  difusió 
passiva  a  través  de  les  membranes, 
bé a través d’altres transportadors no 
específics, atès que tenen un compor-
tament  electroquímic  molt  semblant 
al  dels  nutrients  essencials.  Un  cop 
dins  de  les  cèl·lules  són  segrestats 
per  molècules  orgàniques  (àcids  or-
gànics,  fitoqueratines,  aminoàcids, 
metal·lotionines)  i  s’emmagatzemen 
als vacúols. Una petita part d’aquests 
metalls acostuma a ser transportada 
a la part aèria del vegetal i s’acumula, 
en ordre decreixent, a les tiges, les fu-
lles, els fruits i les llavors. 
Aquests processos són el primer pas 
d’entrada a la cadena alimentària, ja 
que els metalls pesants passen a es-
tar disponibles per als herbívors i hu-
mans de forma directa.
A LA NATURA UNA PETITA PART D’AQUESTS METALLS ACOSTUMA A 
SER TRANSPORTADA A LA PART AÈRIA DEL VEGETAL I S’ACUMULA, 
EN ORDRE DECREIXENT, A LES TIGES, LES FULLES, ELS FRUITS I 
LES LLAVORS. 

í n d e x
49
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
4.1.3 EFECTES DELS METALLS PE-
SANTS SOBRE LA VEGETACIÓ
Els metalls pesants tenen efectes so-
bre els vegetals, i això depèn de diver-
sos factors: com l’espècie, l’edat de la 
planta o el grau de desenvolupament. 
Però la majoria interfereix en les fun-
cions bàsiques de les plantes. 
Els  principals  símptomes  són  el  re-
tard en el creixement i la clorosi. La 
clorosi es troba associada a la manca 
de ferro, ja que la interacció d’alguns 
metalls amb aquest element produeix 
que el ferro no estigui disponible per a 
les plantes, amb la qual cosa es gene-
ra  una  mancança  d’aquest  element. 
Els  metalls  comunament  associats 
amb  aquesta  clorosi  són  el  zinc,  el 
coure, el níquel o el cadmi. 
4.1.4 CARACTERÍSTIQUES DELS 
METALLS ESTUDIATS
Alumini
L’alumini  és  un  dels  elements  més 
abundants  de  l’escorça  terrestre. 
Afortunadament  les  formes  fitotòxi-
ques de l’alumini són relativament in-
solubles en sòls neutres o bàsics. És 
per aquest fenomen que la toxicitat en 
les plantes produïda per l’alumini és 
un factor limitant en sòls àcids, però 
no en sòls calcaris com els del Pont 
de Vilomara i Rocafort.
L’efecte  principal  de  la  toxicitat  per 
alumini  és  la  inhibició  del  creixe-
ment i la divisió de les cèl·lules de les 
arrels,  de  manera  que  la  planta  re-
dueix el volum de sòl que pot explorar 
i, per tant, queda inhibida la captació 
d’aigua i d’altres nutrients essencials. 
Un excés d’alumini dificulta la correc-
ta absorció de fòsfor i les plantes po-
den  presentar  els  símptomes  típics: 
nanisme i coloracions verd fosc o por-
pres,  característiques  pròpies  de  les 
deficiències de fòsfor.
Cadmi
Es tracta d’un metall pesant poc abun-
dant  a  l’escorça  terrestre,  però  alta-
ment tòxic. La seva toxicitat és similar 
a la del mercuri. La seva presència a la 
natura prové de la descomposició de les 
roques, d’incendis i volcans, i també, en 
una part, de l’activitat industrial. 
És  un  element  traça  que  circula  de 
forma  ininterrompuda  per  les  es-
tructures biològiques i no biològiques 
del  medi  ambient.  Al  sòl,  el  cadmi 
s’acumula a la rizosfera (on hi ha les 
arrels). En sòls amb un pH de 6,5 la 
disponibilitat  d’aquest  metall  és  mí-
nima,  però  quan  disminueix  el  pH, 
augmenta  la  capacitat  d’absorció  de 
cadmi de les plantes. 
Les plantes el poden absorbir tant per 
les fulles com a través de les arrels. El 
principal problema rau en l’acumulació 
d’aquest  metall  a  les  plantes,  ja  que 
d’aquesta manera entra a formar part 
de la cadena alimentària.
Coure
Una  de  les  característiques  més  co-
munes del coure és la seva distribució 
al sòl en forma de capes superficials. 
Aquest fet permet conèixer la bioacu-
mulació  d’aquest  metall  i  les  depo-
sicions  recents  fetes  per  l’home.  La 
contaminació de coure en sòls agríco-
les es deu fonamentalment a la utilit-
zació de purins de porc, fertilitzants i 
fitosanitaris. En zones industrials les 
emissions procedents de les activitats 
humanes  poden  incrementar  de  for-
ma significativa el contingut de coure 
dels  sòls.  El  pH  afecta  l’assimilació 
del coure: els sòls calcaris en limiten 
la disponibilitat per a les plantes. 
Els mecanismes d’absorció del coure 
no  són  ben  coneguts,  tot  i  que  quan 
hi ha elevats valors de coure al sòl es 
pot produir absorció passiva per part 
de les plantes. El contingut de coure 
a les plantes també pot ser determi-
nat per la quantitat d’aquest metall a 
l’aigua de reg.
Crom
És  un  element  molt  emprat,  espe-
cialment en metal·lúrgia, per evitar la 
corrosió i donar un aspecte lluent als 
acabats.  Les  sals  d’aquest  element 
també són molt emprades en la pre-
servació de la fusta i a l’hora de treba-
llar el cuir. Tot i que és un element im-
prescindible per a la vida, algun dels 
seus compostos són tòxics. 
Dins les plantes afecta principalment 
el sistema radicular. L’assimilació del 
crom és diferent segons la part de la 
planta i l’espècie vegetal. En l’ordi, les 
arrels no es desenvolupen i les fulles 
queden  petites  i  de  color  vermellós, 
amb petites taques necròtiques.
Manganès
El  manganès  és  un  element  químic 
present  de  manera  natural  al  sòl. 
En  els  sòls  calcaris,  el  contingut  de 
manganès  oscil·la  entre  el  0,1  i  l’1%. 
El podem trobar de forma no soluble 
(associat a roques i minerals) i dissolt 
en l’aigua. Una fracció petita també es 

50
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
í n d e x
troba associada a la matèria orgànica 
del sòl.
El manganès és un nutrient essencial 
per a tots els organismes. Les arrels 
absorbeixen aquest element en forma 
iònica com a Mn
2+
 i la seva proporció 
a les plantes és d’aproximadament un 
0,05-0,7% en relació amb el pes sec.
En  els  sòls  àcids,  el  manganès  pot 
arribar a estar disponible en concen-
tracions tòxiques, i això pot comportar 
que  la  productivitat  vegetal  en  quedi 
greument  afectada.  Algunes  de  les 
seves  funcions  més  importants  són 
afavorir la síntesi de la clorofil·la, de 
manera que participa en la fotosínte-
si, i activar diversos enzims vegetals. 
A més, intervé en el procés de capta-
ció del diòxid de carboni  (CO
2
), en el 
metabolisme  del  ferro  i  d’altres  mo-
lècules orgàniques. 
Mercuri
L’escorça de la Terra conté aproxima-
dament una mitjana de 0,04 mg/kg de 
mercuri, majoritàriament en forma de 
cinabri (HgS). És emprat en la fabrica-
ció de bateries, plaguicides, productes 
sanitaris, baròmetres, termòmetres i 
d’altres. Es pot trobar a tot arreu: ai-
gües dolces, marines, a l’aire, etc.
Un dels principals inconvenients que 
presenta  aquest  element  és  la  seva 
transformació en compostos orgànics 
(metil  i  etilmercuri)  pels  microorga-
nismes i la capacitat de bioacumular-
se a través de la cadena alimentària.
En  els  vegetals,  els  compostos  del 
mercuri  inhibeixen  el  desenvolupa-
ment cel·lular i afecten la permeabi-
litat de les membranes. 
No és freqüent trobar-lo a l’atmosfera, 
ja que les pluges el renten completa-
ment, i sobretot es troben al sòl. 
Níquel
És  un  element  força  abundant,  ja  que 
representa un 0,008% de l’escorça de la 
Terra. És present en petites quantitats 
en plantes i animals, així com a l’aigua 
del mar, el petroli i el carbó. La seva uti-
litat principal és en forma d’acer inoxi-
dable i d’altres aliatges. Com succeeix 
amb altres metalls, és un metall essen-
cial, però en quantitats elevades pot ser 
perillós per a la vida. 
Les principals fonts de contaminació 
de níquel són les plantes de producció 
d’energia i les incineradores de resi-
dus.  Aquestes  indústries  alliberen  el 
níquel a l’atmosfera i, posteriorment, 
la pluja el diposita a terra. En els sòls 
àcids  presenta  més  mobilitat  i  pot 
arribar a les aigües subterrànies.
Plom
A diferència d’altres elements, el plom 
no és essencial per a la vida. A la na-
tura representa el 0,002% de l’escorça 
terrestre  i  es  troba  en  forma  de  ga-
lena  (PbS)  i  altres  minerals.  Princi-
palment, s’ha emprat en la fabricació 
d’acumuladors, tubs, pigments i car-
burants. 
Les  plantes  absorbeixen  el  plom  del 
sòl  i  només  en  petites  quantitats  de 
l’aire. Al principi, pot fer augmentar el 
creixement dels vegetals, però a par-
tir  de  5  mg/kg  el  creixement  s’atura 
i  apareix  clorosi  i  altres  anomalies 
morfològiques. La fotosíntesi, la res-
piració i molts altres processos fona-
mentals  per  a  la  planta  en  resulten 
afectats. També intervé en la capaci-
tat d’absorció de nutrients del sòl. 
Però  el  principal  problema  rau  en  el 
plom  que  prové  de  les  partícules  de 
pols que queden a la superfície de les 
fulles. El plom s’allibera a l’atmosfera 
a través de processos de combustió i 
pot adherir-se a les partícules de pols 
que  hi  circulen.  Aquestes  partícules, 
en  precipitar,  queden  a  la  superfície 
de  les  fulles  i  d’aquesta  manera  el 
plom  entra  dins  la  cadena  alimen-
tària.  D’altra  banda,  el  plom  proce-
dent  dels  gasos  d’escapament  dels 
vehicles queda dipositat de forma im-
mediata a les proximitats de carrers i 
carreteres.
Zinc
És un dels elements més comuns de 
l’escorça terrestre. Es troba a l’aire, al 
sòl, a les aigües i a tots els aliments. 

í n d e x
51
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
És un element essencial per a la vida 
en petites concentracions.
El  zinc  es  troba  involucrat  en  una 
àmplia  varietat  de  processos  meta-
bòlics  vegetals:  té  importància  en  la 
formació i la maduració de les llavors, 
és  estabilitzador  de  la  molècula  de 
clorofil·la, forma part de més de vui-
tanta  sistemes  enzimàtics  i  partici-
pa en la síntesi d’hormones vegetals 
responsables del creixement. 
Els casos de toxicitat per part del zinc 
no  són  gaire  habituals  en  sòls  bàsics 
(com els del Pont de Vilomara), ja que 
aquest metall s’immobilitza. Les plan-
tes poden presentar clorosi (esgrogueï-
ment) a causa del fet que el zinc immo-
bilitza el ferro i n’impedeix el transport 
per la planta. D’altra banda, el zinc és 
un element poc mòbil, de manera que 
el trobem en la majoria de casos con-
centrat  a  les  arrels,  mentre  que  als 
fruits és poc abundant. 
En l’agricultura cal vigilar de prop l’ús 
de fangs de clarificació de les aigües 
residuals  amb  elevats  continguts  de 
zinc, ja que les plantes poden incor-
porar  d’aquesta  manera  el  zinc  a  la 
cadena alimentària.
En  la  taula  següent  es  resumeixen 
alguns  dels  principals  efectes  d’un 
excés dels metalls pesants en els ve-
getals.
Taula 4.1. Símptomes d’un excés de metalls pesants sobre els vegetals.
METALL
EFECTES
Alumini
Reducció del creixement, tant de la part aèria com de la subterrània. Coloracions por-
pres a les fulles i els nervis. En concentracions elevades en queda afectada l’absorció 
d’altres elements.
Cadmi
Marge de les fulles marró, clorosi, necrosi. Arrels marrons i poc crescudes. Nervis 
vermellosos, reducció del creixement i coloracions porpres. En concentracions eleva-
des queda afectada l’absorció d’altres elements.
Coure
Clorosi, coloracions groguenques. Arrels poc ramificades i amb el creixement reduït. 
És fitotòxic en concentracions poc perilloses per a la salut humana.
Crom
Plantes amb tiges i fulles poc desenvolupades i fulles amb clorosi. Lesions al sistema 
radicular, arrels poc desenvolupades.
Manganès
Clorosi marginal i necrosi de les fulles. Fulles arrugades i amb taques necròtiques. 
Una concentració excessiva promou la destrucció d’auxines (hormones vegetals) i pot 
interferir en la fixació de nitrogen.
Mercuri
Severa reducció del creixement dels plançons i de les arrels. Clorosi. Afecta la foto-
síntesi i la respiració vegetal. A llarg termini produeix la mort del vegetal.
Níquel
Clorosi, necrosi, reducció del creixement i aparició de taques inusuals a les fulles. 
Inhibició del creixement de les arrels i disminució de l’àrea de les fulles. Una concen-
tració excessiva produeix deformacions en diverses parts de la planta.
Plom
Fulles de color verd fosc, reducció del creixement del fullatge en general. Quanti-
tat molt elevada d’arrels. La fotosíntesi i la respiració en queden afectats. Inhibeix 
l’assimilació de nutrients al sòl.
Zinc
Clorosi, reducció del creixement i de l’allargament de les arrels. Impedeix la correcta 
absorció i transport de ferro.

52
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
í n d e x
4.2 MATERIAL VEGETAL I CONTROL 
ANALÍTIC
A fi de fer un seguiment acurat de tots 
els  compartiments  ambientals  (aire, 
vegetals  i  sòls),  es  van  seleccionar  
cinc  zones  de  recollida  de  mostres: 
quatre dins el nucli urbà del Pont de 
Vilomara i una cinquena, considerada 
com  a  blanc,  fora  del  municipi,  con-
cretament al terme de Manresa, a la 
zona de Viladordis. Aquest assessora-
ment va ser conduït per científics del 
Departament  de  Biologia  Vegetal  de 
la Universitat de Barcelona.
4.2.1 L’ESPÈCIE VEGETAL 
SELECCIONADA
Un  cop  escollides  les  cinc  zones  de 
mostreig,  calia  emprar  una  espècie 
vegetal  de  fulla  perenne  i  comuna  a 
totes elles. Les plantes de fulla cadu-
ca  sols  es  poden  analitzar  durant  el 
seu  període  vegetatiu  i,  per  tant,  no 
poden  ser  emprades  durant  l’hivern. 
L’olivera era l’única espècie que esta-
va present a les cinc zones seleccio-
nades.  Es  desconeixia  si  totes  les  oli-
veres eren de la mateixa varietat, però 
les diferències entre varietats quant a la 
composició química són molt petites.
Es va seleccionar l’olivera comuna al 
Pont de Vilomara i Rocafort, coneguda 
com a 
Olea europaea
.
La  part  de  la  planta  escollida  va  ser 
les fulles, per diversos motius:
• La quantitat de material hi és abun-
dant i de fàcil accés, i la planta no pa-
teix cap tipus d’estrès fisiològic quan 
es recol·lecta. 
•  L’acumulació  de  contaminants  en 
les fulles es detecta més ràpidament 
que al sòl.
• La vida mitjana d’una fulla d’olivera 
és  de  18  mesos,  i  això  permet  tenir 
material disponible per mostrejar du-
rant tot l’any.

í n d e x
53
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
Zona 1: Santa Magdalena.
Zona 3: Piscina.
Figura 4.2. Oliveres de les 5 zones de mostreig.
Zona 2: Catric-Catrac.
Zona 4: Marquet.
Zona 5: Viladordis.
Les  figures  següents  corresponen  a 
les oliveres de les cinc zones de mos-
treig. 

54
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
í n d e x
4.2.2 METODOLOGIA ANALÍTICA
La  metodologia  analítica  és  la  que 
s’empra  habitualment  en  els  estudis 
de contaminació en material vegetal, 
i  fou  consensuada  amb  els  Serveis 
Cientificotècnics  de  la  Universitat  de 
Barcelona.
Recol·lecció de la mostra
Les  fulles  de  les  oliveres  es  recu-
llen dos cops l’any, si és possible els 
mesos de febrer i juliol.
A  cadascuna  de  les  quatre  zones  de 
mostreig del municipi (Santa Magda-
lena, Catric-Catrac, Piscina i Marquet) 
es van escollir quatre oliveres. Per fer 
el mostreig i tenir una bona represen-
tació  dels  quatre  punts  cardinals,  la 
capçada de les oliveres es divideix en 
quatre  quadrants;  de  cada  quadrant 
es  recullen,  amb  les  mans  netes,  7 
fulles. Per tant, de cada arbre es re-
cull una mostra formada per 28 fulles, 
que es barreja amb les mostres dels 
altres tres arbres de la mateixa zona. 
Al  punt  de  referència  ubicat  a  Vila-
dordis,  fora  del  terme  municipal  del 
Pont  de  Vilomara  i  Rocafort,  només 
es va identificar una olivera. Perquè la 
mostra  de  Viladordis  sigui  compara-
ble amb les dels altres quatre zones, 
se n’agafen 25 fulles per quadrant. Un 
cop  recollides,  les  fulles  es  guarden 
en  pots  de  vidre  a  temperatura  am-
bient i es transporten el mateix dia al 
laboratori. 
Durant l’estudi, s’han anat acumulant 
una  sèrie  d’incidències  a  l’hora  de 
recol·lectar les mostres, la majoria de 
vegades per la presència d’agents pa-
tògens  a  les  fulles  (fongs),  que,  amb 
tot, no han tingut cap repercussió en 
realitzar  les  analítiques.  No  obstant 
això,  en  general  es  desconeixen  els 
tractaments  fitosanitaris  que  es  po-
den  haver  aplicat  directament  o  in-
directament sobre les oliveres de les 
diferents zones. 
Processament de la mostra
Les fulles es renten amb agitació du-
rant  5  minuts  amb  0,5  litres  d’aigua 
desionitzada  per  tal  d’eliminar  qual-
sevol  residu  sòlid  que  puguin  tenir  a 
la superfície. Un cop netes es deixen 
assecar  a  l’aire,  tapades  amb  paper 
de  filtre  durant  48  hores.  Finalment, 
es tallen en fragments de 25 mm
2
 per 
fer-ne la digestió. 
Digestió
Per poder determinar la quantitat de 
metalls pesants de les fulles cal eli-
minar  tota  la  matèria  orgànica  que 
puguin  contenir.  Això  s’aconsegueix 
digerint  aproximadament  0,8  grams 
de  fulles  tallades  amb  8  mil·lilitres 
d’àcid  nítric  (HNO
3
)  i  2  mil·lilitres  de 
peròxid d’hidrogen (H
2
O
2
) en reactors 
Figura  4.3.  Equip  de  digestió  de  microones 
Milestone Ethos Plus.
de tefló d’alta pressió, en forn microo-
nes de la casa Milestone (model Ethos 
Plus) a 210 °C (figura 4.3).
De cada mostra s’agafen tres rèpliques 
i tres blancs i es porten en paral·lel. 
PER FER EL MOSTREIG I TENIR UNA BONA RE-
PRESENTACIÓ DELS QUATRE PUNTS CARDINALS, 
LA CAPÇADA DE LES OLIVERES ES DIVIDEIX EN 
QUATRE QUADRANTS; DE CADA QUADRANT ES 
RECULLEN, AMB LES MANS NETES, 7 FULLES.

í n d e x
55
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
26 de gener del 2000
7 de març del 2005
24 de maig del 2000
6 de juliol del 2005
5 d’octubre del 2000
27 de febrer del 2006
30 de gener del 2001
13 de juliol del 2006
4 de juliol del 2001
12 de febrer del 2007
4 de febrer del 2002
25 de juliol del 2007
19 de juliol del 2002
25 de febrer del 2008
11 de febrer del 2003 8 de juliol del 2008
9 de juliol del 2003
17 de febrer del 2009
11 de febrer del 2004 9 de juliol del 2009
20 de juliol del 2004
4.2.3 DADES DISPONIBLES
Al  llarg  dels  deu  anys  s’han  recollit 
mostres  en  21  campanyes,  tal  com 
indica la referència de la taula 4.2, la 
qual cosa significa més de 940 dades 
de metalls en les fulles de les oliveres 
analitzades.
Taula  4.2.  Dates  de  recol·lecció  de  les  mos-
tres.
Figura 4.4. Equip ICP-MS PerkinElmer ELAN 6000.
Determinació de metalls pesants
La  determinació  de  metalls  de  la 
mostra  digerida  es  realitza  mit-
jançant  la  tècnica  de  plasma  induït 
per alta freqüència amb espectrome-
tria de masses (ICP-MS) en un aparell 
ELAN 6000 de la marca PerkinElmer, 
en  condicions  estàndard  (figura  4.4). 
La mostra prèviament es dilueix deu 
vegades amb àcid nítric (HNO
3
) i s’hi 
afegeix un 1% de rodi. L’aparell es ca-
libra amb cinc patrons preparats amb 
àcid nítric a l’1% i utilitzant rodi com a 
patró intern. 
Expressió dels resultats analítics
Els  resultats,  que  són  la  mitjana  de 
les tres alíquotes i la desviació estàn-
dard, s’expressen en mg/kg respecte 
a la mostra seca. 
Els  metalls  analitzats  són  l’alumini 
(Al),  el  cadmi  (Cd),  el  coure  (Cu),  el 
crom  (Cr),  el  mercuri  (Hg),  el  man-
ganès (Mn), el níquel (Ni), el plom (Pb) 
i el zinc (Zn).
AL LLARG DELS DEU ANYS S’HAN RECOLLIT MÉS DE 940 DADES 
DE METALLS EN LES FULLES DE LES OLIVERES ANALITZADES.

56
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
í n d e x
4.2.4 VALORS DE REFERÈNCIA 
I VALORS TÒXICS
A la bibliografia hi ha nombrosos estu-
dis per determinar les concentracions 
de metalls en els vegetals. No obstant 
això,  les  característiques  pròpies  de 
cada  espècie  vegetal  fa  difícil  deter-
minar un únic valor per a cada metall. 
La majoria d’estudis presenten valors 
referents a dades resultants de fer la 
mitjana de diverses espècies vegetals. 
Partint d’aquests estudis s’han deter-
minat  les  mitjanes  de  concentració 
suficient, excessiva i tolerable de dife-
rents metalls pesants (taula 4.3)
Davant la dificultat d’obtenir referèn-
cies  de  metalls  pesants  en  fulles 
d’olivera, els valors que s’han emprat 
a l’hora de decidir si hi havia contami-
nació al Pont de Vilomara s’han extret  
de diversos estudis de Cannon (1960), 
de Kabata-Pendías (2000), d’Álvarez 
et 
al
.  (2008),  per  al  mercuri,  i  de  Casas 
(1994), en el cas del plom. Aquests va-
lors es mostren a la taula 4.4 i tenen 
un caràcter orientatiu, ja que, com es 
veu,  no  es  refereixen  a  l’olivera.  No 
són  valors  determinants  per  poder 
precisar si hi ha o no hi ha contamina-
ció en les mostres vegetals.
4.3 DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS 
SOBRE METALLS PESANTS EN 
FULLES D’OLIVERA
Un cop definits els valors de referèn-
cia,  es  va  analitzar  el  contingut  de 
metalls pesants en les fulles d’olivera 
(
Olea  europaea
),  mitjançant  les  tèc-
niques  anteriorment  indicades.  A  la 
taula 4.5 es resumeix, per a cada zona 
i metall, les dades corresponents als 
intervals  (mínim  i  màxim)  obtinguts 
entre els anys 2000 i 2009, i la data en 
què se’n va obtenir el valor màxim.
Taula 4.4. Valors de referència emprats per determinar la possible contaminació de metalls pe-
sants en plantes.
Taula 4.3. Concentracions d’elements en teixits de fulla madura. Mitjana d’espècies (Kabata-Pen-
días, 2000).
ELEMENT
Concentració (mg/kg)
Suficient o normal
Excessiva o tòxica
Tolerable en cultius 
agrícoles
ALUMINI
200 
861,5
–
CADMI
0,05-0,2
5-30
0,05-0,5
COURE
5-30
20-100
5-20
CROM
0,1- 0,5
5-30
2
MANGANÈS
30-300
400-1.000
300
MERCURI
–
1-3
0,05-0,5
NíQUEL
0,1-5
10-100
1-10
PLOM
5-10
30-300
0,5-10
ZINC
27-150
100-400
50-100
METALL
Vegetal
Referència en plantes 
(mg/kg)
Autor de referència
ALUMINI
Freixe
861
Cannon, 1960
CADMI
Mitjana plantes
0,08-1,5
Cannon, 1960
COURE
Mitjana plantes
18,3
Cannon, 1960
CROM
Mitjana plantes
5-30
Kabata-Pendías, 2000
MANGANÈS
Freixe
481
Cannon, 1960
MERCURI
Mitjana plantes
0,2-0,5
Álvarez 
et al.
 (2008)
NíQUEL
Mitjana plantes
6,5
Cannon, 1960
PLOM
Gram i blat
3,1-47,7
Casas, 1994
ZINC
Mitjana plantes
140
Cannon, 1960

í n d e x
57
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
Taula 4.5. Valors màxims i mínims obtinguts de metalls en fulles d’olivera, valors de referència i data d’obtenció dels valors màxims.
METALLS  (dades en mg/kg)
ALUMINI
CADMI
COURE
CROM
MANGANÈS
MERCURI
NÍQUEL
PLOM 
ZINC
Valor de referència
861
0,08-1,5
18,3
5-30
481
0,2-0,5
6,5
3,1-47,7
140
ZONA 1 
(SANTA MAGDALENA)
Valor mínim
47,6
<
 0,2
3,2
<
 2
28,4
<
 0,2
<
 2
<
 2
17,7
Mitjana
125,7
–
7,2
–
37,2
–
–
–
27,4
Valor màxim
296,0
<
 1
15,9
4,6
58,7
<
 0,5
4,4
<
 10
37,2
Data valor màxim
02/2003
–
07/2005
02/2003
02/2004
–
02/2003
–
05/2000
ZONA 2 
(CATRIC-CATRAC)
Valor mínim
35,4
<
 0,2
3,5
<
 2
13,9
<
 0,2
<
 2
<
 2
9,4
Mitjana
82,7
–
7,4
–
26,7
–
–
–
19,7
Valor màxim
151,3
<
 1
11,7
<
 2
33,7
<
 0,5
<
 2
<
 10
26,7
Data valor màxim
02/2003
–
02/2003
<
 2
02/2002
–
–
–
01/2000
ZONA 3 
(PISCINA)
Valor mínim
21,6
<
 0,2
2,8
<
 2
18,0
<
 0,2
<
 2
<
 2
13,2
Mitjana
69,3
–
6,4
–
27,3
–
–
–
19,1
Valor màxim
122,0
<
 1
9,7
<
 2
38,9
<
 0,5
<
 2
<
 10
26,4
Data valor màxim
02/2002
–
02/2004
–
01/2000
–
–
–
02/2004
ZONA 4 
(MARQUET)
Valor mínim
21,5
<
 0,2
1,8
<
 2
12,6
<
 0,2
<
 2
<
 2
12,1
Mitjana
78,5
–
5,0
–
20,9
–
–
–
18,8
Valor màxim
230,0
<
 1
7,5
<
 2
29,4
<
 0,5
<
 2
<
 10
27,9
Data valor màxim
02/2002
–
02/2004
–
02/2004
-
-
-
02/2004
ZONA 5 
(VILADORDIS)
Valor mínim
51,7
<
 0,2
1,9
<
 2
12,1
<
 0,2
<
 2
<
 2
11,0
Mitjana
125,1
–
5,2
–
17,5
–
–
–
16,4
Valor màxim
242,1
<
 1
8,1
<
 2
22,3
<
 0,5
<
 2
<
 10
20,8
Data valor màxim
05/2000
–
03/2005
–
02/2004
–
–
–
02/2004

58
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
í n d e x
4.3.1 TRACTAMENT ESTADÍSTIC 
DE LES DADES
Un  cop  obtingudes  les  dades,  s’ha 
aplicat  un  tractament  estadístic  per 
estudiar  els  resultats  amb  objectivi-
tat. Es basa en una anàlisi de variàn-
cia (ANOVA) que permet comparar les 
mitjanes  obtingudes  a  cada  zona  de 
mostreig  i  decidir  si  són  estadística-
ment  diferents  de  les  mitjanes  de  la 
resta de zones. 
En el cas dels metalls com el cadmi, 
el crom, el níquel, el plom i el mercu-
ri, per als quals les dades obtingudes 
es troben per sota del valor de detec-
ció de la tècnica analítica emprada, no 
s’ha realitzat el tractament estadístic. 
4.3.2 RESULTATS REFERENTS A LES 
CONCENTRACIONS MITJANES DE 
METALLS PESANTS
Alumini
A les zones 5 (Viladordis) i 1 (Santa Mag-
dalena) és on s’han enregistrat les mit-
janes  més  elevades  de  concentració 
d’alumini. A les zones 2, 3 i 4, les mitja-
nes són força inferiors (figura 4.5). Però 
fins i tot les mitjanes més altes (zones 
5 i 1) estan molt per sota del valor de 
referència  en  els  freixes  (861  mg/kg) 
(taula 4.5). Aquesta diferència entre els 
valors obtinguts i el valor de referència 
es pot explicar per la poca disponibilitat 
d’alumini en els sòls calcaris, com els 
del Bages, però no és un fet preocupant 
per al bon desenvolupament dels vege-
tals.
Pel que fa a l’evolució temporal, s’ob-
serven  variacions  molt  acusades  que 
oscil·len, per exemple a la zona 4, entre 
21,5  i  230  mg/kg.  Aquesta  evolució  en 
dents de serra que es detecta a pràc-
ticament  les  5  zones  pot  ser  causada 
per factors diversos (efecte estacional, 
canvis en el pH del sòl, alteracions en 
les  plantes,  etc.),  i  és  difícil  establir 
una única causa que expliqui el perquè 
d’aquestes variacions en la concentra-
ció d’alumini.
Cadmi
Totes les mostres van presentar valors 
inferiors al límit de detecció de la tècni-
ca analítica (< 1 mg/kg fins al juliol del 
2001 i < 0,2 mg/kg a partir del 2002). En 
vista d’aquests resultats, les concentra-
cions es trobarien en el rang dels valors 
de referència disponibles (0,08-1,50 mg/kg, 
Cannon, 1960)
Figura 4.5. Evolució de la concentració d’alumini entre els anys 2000 i 2009 al 
Pont de Vilomara i Rocafort.

í n d e x
59
10 anys de seguiment ambiental al Pont de Vilomara i Rocafort 
4. CONTROL I ANÀLISI DE LA VEGETACIÓ
í n d e x
Coure
Les concentracions mitjanes més ele-
vades corresponen a les zones 1, 2 i 3; la 
mitjana més elevada és de 7,2 mg/kg (fi-
gura 4.6). Tenint en compte que el valor 
de referència és de 18,3 mg/kg (Cannon, 
1960),  tots  els  valors  obtinguts  es  tro-
ben dins de la normalitat, és a dir, són 
suficients i no tòxics per a les plantes 
analitzades.
Fins i tot el valor màxim enregistrat en 
l’estudi (15,9 mg/kg a la zona 1, el juliol 
del 2005) es troba per sota del valor de 
referència.  Aquesta  distribució  geo-
gràfica de les concentracions es podria 
explicar pel fet que les oliveres de les 
zones 1, 2 i 3 són les que potser estan 
sotmeses més sovint a tractaments fi-
tosanitaris que, en molts casos, inclo-
uen coure en la seva formulació. 
Pel que fa a l’evolució temporal, cal dir 
que els resultats de l’anàlisi de les pri-
meres mostres (gener del 2000) van ser 
inusualment  baixos,  i  han  resultat  ser 
mínims de totes les sèries de les cinc 
zones. A banda d’aquest fet, l’evolució del 
coure al llarg dels deu anys és força esta-
ble (figura 4.6): es manté en més del 90% 
dels casos per sota de 10 mg/kg. El valor 
màxim  de  15,9  mg/kg  es  va  recuperar 
posteriorment i es pot atribuir a alguna 
contaminació externa de la mostra per 
algun tractament fitosanitari recent. 
Crom
En aquest estudi els valors per al crom 
s’han mantingut de forma general per 
sota del límit de detecció de 2 mg/kg. 
Només  en  tres  ocasions,  a  la  zona  1 
(Santa Magdalena), el crom ha superat 
el nivell de detecció de la tècnica analí-
tica emprada.
A  l’anàlisi  de  la  mostra  corresponent  al 
mostreig realitzat el febrer del 2003, es va 
assolir un valor màxim de 4,6 mg/kg. En la 
següent anàlisi al mateix punt, la concen-
tració de crom va resultar de 2,4 mg/kg. 
En anàlisis posteriors, els resultats es van 
tornar a situar per sota dels 2 mg/kg. Es 
va tractar, doncs, d’una aportació puntual 
d’origen desconegut. 
Cal tenir en compte que el valor a partir 
del qual es presenta la toxicitat en les 
plantes  és  de  5  mg/kg  (taula  4.3),  per 
tant, les mostres de les oliveres analit-
zades  no  presenten  contaminació  per